“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella
ÍNDEX 3•
EDITORIAL
11• EL RAMAT I EL LLOP
Sort que surt bé de preu!
6•
NEWSPEAK De com n’arriben a ser d’importants les paraules.
7•
L’ESCALDAT DE LA GARROTXA
Conscient del món que m’envolta.
15• LES PROHIBICIONS INJUSTIFICADES Intolerants, fonamentalistes i jo al mig.
19• ENLLAÇOS
Restaurant de cuina volcànica.
9•
No n’hi ha prou amb tot això
SOLIDARITAT AMB ELS DE LA CNT A L’AJUNTAMENT D’OLOT El grup anarquista X llogar-hi cadires.
L’Observador #2 Publicació digital intermitent. Novembre del 2011. Pensat i perpetrat a la Garrotxa.
Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina.
SORT QUE SURT BÉ DE PREU!
El del Reig, anarquista de saló
B Qui edita i en té la culpa:
é, un cop ja hem deixat clar al número u d'aquesta publicació fins on som capaços d'arribar, i vist que ha tingut prou lectures -que no necessàriament acceptació- el primer dels nostres estirabots digitals, seguirem amb la teràpia que ens ha tret de la semi-indigència intel·lectual a la qual solem estar sotmesos els del Grup anarquista X llogar-hi cadires.
mero en un moment tan especial per a la major part de la societat. En aquest moment on uns quants són feliços i mengen anissos i la gran majoria les passem putes. Per aquests moments “inoblidables” que ens han brindat les oligarquies de sempre, hem decidit que podíem celebrar-ho de la millor manera que sabem fer-ho: publicant palles mentals.
Dit això, o millor dit: advertit això, ens disposem a exposar-te de manera senzilla i directa fins a on podem arribar els fruits de l'educació pública local, en un segon intent, pel que fa en matèria ideològica.
I per últim, volem agrair en aquesta editorial tots aquells e-mails de suport que no han arribat i molt especialment a les ofertes de sexe -simplement per vici-, que tampoc ens han arribat. És per això que us recordem el correu de contacte: bustia@bsolot.info
I ens fa especial il·lusió fer aquest segon núMaquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot Ninotets: Extrets del còmic “Lucha Libre” Editorial. 3
Després d’una campanya per l’anarquia total, els nostres amics es presenten als Hostalets d’en Bas, on compten trobar-se amb el gruix de manifestants...
El de ca la Filo, tossut i carregós.
# Newspeak
"DE COM N’ARRIBEN A SER D’IMPORTANTS LES PARAULES" "Un Expedient de regulació, ja no és un acomiadament massiu a baix cost, i un concurs de creditors ja no és una suspensió de pagaments. Igual que un bombardeig de la OTAN és un fet democràtic i no un assassinat interessat. Partint de percepcions de la realitat tan diferents, s’hi poden amagar moltes coses darrera les paraules" Newspeak. 5
“Tota societat dividida en classes s'ha d'aixecar sobre un sistema repressiu o autodestruir-se, i tot sistema repressiu es basa en la dissuasió, persuasió i assimilació sobre la classe oprimida. Una forma d'assimilació és l'eliminació de les idees contràries a les classes dominants (que no té perquè ser solament idees d'alliberament sinó també les d'una possible nova classe opressora, com va ser la burocràcia en el socialisme d'estat). Una forma d'eliminar aquestes idees és eliminar paraules o simplement manipular-les per manipular a la societat.Anarquia = caos; Anarquia = sense líders ; conclusió sense líders hi ha caos. La classe que domina evidentment no poden permetre que es vegi que viuen de l'explotació, perquè això crea un enfrontament directe amb els explotats, si aquests creuen que sense l'explotador tot se'n va a la merda, els explotats queden assimilats pel sistema que els està explotant.” Així comença un fil d'un fòrum de la xarxa en el qual participo més o menys regularment. Aquest en concret ha servit d'inspiració per l'article que estàs llegint. I és que em sembla molt interessant l'exposició que hi va fer un company amb el sobrenom “Irbis” i d'aquí que el meu article porti el mateix títol que el fil del fòrum. Irbis va subratllar el perquè del títol i jo crec que no haig de ser menys: “El newspeak era un mètode de dominació que surt a la novel·la de George Orwell «1984». Si elimines certes paraules o canvies el seu significat evites que es comuniquin certs conceptes. També pots crear confusió amb la qual impedir la comunicació. O per reduccionisme, reduir-ho tot a una sola opció.” Un gran encert per assenyalar el que és cada cop més habitual en el nostre món, és el fet de canviar les paraules que fins ara es venien emprant per crear un nou estat d'opinió més favo-
rable a les classes dominants, i més en uns temps que fins fa poc van ser extremadament propicis per desarrelar el sentiment de classe d'entre la gran massa social assalariada. De fet, actualment amb les convulsions que estan patint els jardins de l'Elisi on ens semblava estar vivint una vida que no es corresponia a la realitat més crua, és on aquest newspeak hi està realitzant una gran tasca de contenció, evitant -al meu parer- una revolta social més pronunciada i menys càndida com és el cas de la dels indignats, doncs amb més o menys mesura tots/es els seus participants tenim assimilat un tarannà que en altre temps hauria sigut motiu de burla per la falta de mala llet. I és que ara un patró és un emprenedor i un demòcrata és un polític. El sistema capitalista ja no és una societat de classes, sinó que és el millor dels mons possibles i la borsa no és el cau dels fills de puta, sinó que és un gran casino on tots/es podem invertir -i no pas especular a costa de la misèria de la majoriaamb els nostres ingressos i de pas fer rodar el món de la manera més lògica possible, amb la benedicció d'economistes reputats. Ah! I no ens deixem els mitjans de comunicació, veritables artífex d’aquesta situació i que passen per ser els garants de la democràcia amb el seu poder de comunicació i no uns mers creadors d'opinió professionalitzats a mercè de partits i oligarquies econòmiques. Tot i això, encara hi ha esperança. Com diuen els castellanoparlants: “a cada cerdo le llega su san Martín” i la seva avarícia els hi trencarà el sac. Passarem comptes. El newspeak no és infal·lible. La gana sí, i ja som 5 milions d'aturats dels quals un milió i mig està sense cap tipus de subsidi mentre els grans culpables de la crisi continuen igual de contents. Tinguem en compte que poc més del 30% del dèficit fiscal és atribuïble a l'Estat (sanitat, ensenyament, etc.) i a les famílies; la resta l'han creat els de sempre. Arribats a aquest punt, si a això hi afegim els centenars de milers de famílies que passen per desnonaments i el progressiu desmantellament de la sanitat i l'educació pública, es crea el mateix escenari com el que descrivia Xavier Diez al seu interessant llibre “Venjança de classe”. La gent no és tonta i si continuen tibant tan la corda al final es trenca. En últim terme, tot es reduirà a saber si volem un pedaç per anar tirant o volem un vestit nou.
“El newspeak era un mètode de dominació que surt a la novel·la d'Orwell 1984. Si elimines certes paraules o canvies el seu significat evites que es comuniquin certs conceptes. També pots crear confusió amb la qual impedir la comunicació. O per reduccionisme, reduir-ho tot a una sola opció.” Newspeak. 6
Menú d’avui: “Especial cuina que fa història” Primer plat:
Postres:
Siempre volviendo a empezar. CNT dentro y fuera de España 19392009 Floreal Samitier Arroyos i José Luis García Rúa
Por qué tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto. Aproximación a una lengua auxiliar y apátrida. Joan Català Piñón
Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960) Antonio Téllez Solà Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz. Miquel Amorós
Segon plat: Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista. Salvador Seguí De memoria I. Los comienzos: otoño de 1970 en Toulouse. Jann-Marc Rouillan De memoria II. El duelo de la inocencia: un día de septiembre de 1973 en Barcelona. Jann-Marc Rouillan
L'Onada. Morton Rhue La estupidez del nacionalismo por Lu Tao. Fernando Ventura
Beguda: Furia libertaria DVD. Miting CNT - San Sebastián de los Reyes - Març 1977. Un documental d'Antonio Artero i Pablo Nacarino
Troba i llegeix tots aquests plats a: Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/ La cuina que entra per la vista.
mitació que ja havia hagut de dipositar al jutjat en guanyar els treballadors la primera sentència ja en faria prou quan aquests salaris de tramitació continuen acumulant-se fins que hi ha un acord entre les dues parts i l'Ajuntament liquidi el deute o fins que es resolgui el proper recurs, qualsevol mal estudiant de dret ho sap això. Aquests diners no tenen cap manera d'estalviar-se'ls, doncs la pregunta és; perquè estan trigant tant i permetent que cada mes s'acumulin tants diners? Si l'Ajuntament fos una empresa privada aquest daltabaix econòmic no hauria passat però és clar, com que els diners són públics i els pagaran tots els olotins no els hi importa als responsables de l'Ajuntament. No sortiran de les seves butxaques.
solidaritat amb els de la CNT a # En l'ajuntament d'Olot
E
l passat dimarts 4 d'octubre vam poder veure les declaracions en una notícia d'Olot TV del regidor Estanis Vayreda en referència al conflicte per l'acomiadament de dos treballadors de l'Ajuntament d'Olot i voldríem exposar i puntualitzar alguns fets que, per nosaltres i per la “justícia” són molt clars però sembla que no ho són tant pel consistori olotí. En les esmentades declaracions el regidor argumentava que l'Ajuntament està actuant i parlant amb els afectats per tal d'arribar a un acord. Abans de l'estiu es van reunir un dels treballadors afectats i un representant de la CNT amb el regidor de l'IMPC Estanis Vayreda, la cap de personal de l'Ajuntament, la gerent de l'IMPC i la secretària de l'Ajuntament. En aquesta reunió l'únic que es va fer va ser parlar de com estava la situació dels dos casos i de com ho vèien uns i altres però res més, cap dels representants de l'Ajuntament va aportar res que pugues fer pensar que volien arribar a un acord, és més, van fer un acte d'afirmació de les seves postures. Algunes setmanes més tard, l'Ajuntament es va posar en contacte amb els serveis jurídics de la CNT afirmant que volien solucionar un dels dos casos ja que tenien molt clar que estava perdut i que el recurs presentat no serviria per res. Acte seguit es van fer números amb l'afectat i van presentar els comptes a la persona responsable de l'Ajuntament. La sorpresa va ser que l'Ajuntament comptava que amb la indemnització i els salaris de traBusquem solidaritat. 9
També afirma l'Estanis Vayreda en les seves declaracions que respectaran totes les sentències. Doncs bé, hem consultat la sentència a l'abast de tothom que té la CNT penjada a la seva web i ens preguntem on és el respecte a l'execució provisional de la sentència que ha dictat aquest passat mes de setembre el jutjat social 1 de Girona? Aquesta sentència és ferma i sense possibilitat de recurs i s'havia d'executar en un plaç de quatre dies i ja ha passat un mes i mig. On és el respecte cap a la sentència i cap al treballador afectat? On està el seu lloc de treball? On és el seu salari? És aquest el respecte que té l'Ajuntament per la “justícia” del seu propi sistema? Ens agradaria rebre una resposta a aquestes preguntes. Ara bé, el millor de les declaracions del regidor a l'opinió pública és quan afirma que demà (referint-se al dimecres 5 d'octubre) tenen prevista una reunió amb els afectats i mes tard diu que aquesta setmana es tornaria a reunir amb ells per arribar a un acord. Ha quedat molt bé dir això per simular que estan fent alguna cosa però la veritat és que fins ara NINGÚ s'ha posat en contacte amb els de la CNT, ni l'endemà en l'esmentada reunió fantasma que no ha existit ni cap altre dia d'aquest passat mes d'octubre. És aquest el respecte que l'Ajuntament té cap als treballadors i cap a la CNT? És respectuós mentir davant les càmeres de televisió i l'opinió pública? Una persona amb un càrrec públic no hauria de poder mentir a la ciutadania d'aquesta manera. Com espera que la gent se'l cregui a partir d'ara?.
EL GRUP ANARQUISTA X LLOGAR-HI CADIRES
En aquest número ens solidaritzem amb els companys de la CNT que lluiten pel seus drets a l’Ajuntament d’Olot, on hi ha una colla d’assessors que carden pena i uns polítics faltats de sensibilitat social. El resultat de la “fantàstica” estratègia del consistori -evidentment-, és la lluita.
Justícia o lluita!
“Alguns pretenen redimir a la humanitat sense haver assolit catequitzar a la seva família, oblidant que abans de pronunciar discursos i d'escriure llibres, es necessita parlar la més eloqüent de les llengües: l'exemple.” Manuel González Prada.
El nano gudai, col·laborador interessat
# El ramat i el llop. Lluny de voler demonitzar els patrons, doncs se perfectament que hi ha de tot, crec fermament que aquesta societat
CONSCIENT DEL MÓN QUE M’ENVOLTA
no tracta amb equitat els seus integrants i els mecanismes
tant s'ho queda el patró.
de la mateixa -i no necessàriament els seus actors, siguin de
Què ha fet aquest patró per merèixer quedar-se aquesta part del pastís? et preguntaràs. Doncs explotar-te o com prefereixo anomenar-ho jo: robar-te, que és més gràfic.
la classe social que siguin- són de totes totes injustos.
E
ls treballadors, venem la nostra força de treball als empresaris, doncs d'altra manera és molt difícil sobreviure en l'actual sistema econòmic. Perquè no tots hem nascut amb la flor al cul en una família de casa bona, i no tots tenim la sort de que un projecte ens surti bé per un o altre motiu, o simplement no estem disposats a explotar ningú, encara hi ha classes. Explotats i explotadors. Bé, doncs ja tenim el treballador a l'oficina o a la fàbrica, fent tantes hores com sigui necessari per sobreviure i tot i això, té d'altres companys al seu voltant, a la resta del polígon o a la comarca del costat amb la mateixa situació, però a l'hora produint i accionant tot el que ens envolta. Fins hi tot el trens, camions, ordinadors, i un llarg etc. que serveix per transportar matèries, informació, serveis... El treballador, un cop acaba la jornada, es queda el salari. Això és posem pel cas un 10% del valor de la seva força de treball. La resta, un percentatge elevat, posem pel cas un 80% es destina a les despeses de transport, producció, etc. i el 10% res-
No! ell ha muntat l'empresa diràs, i és just que es quedi una part. Doncs jo et respondré que l'empresa l'ha creat explotant a altres treballadors, doncs ell tot sol no pot pas fer tota la feina ni tampoc el volum de producció material o immaterial que produeix l'empresa en qüestió. I de pas una altra banda d'explotadors, els patrons del transport, de les peces o la maquinària necessàries per fer el producte li han expropiat al treballador i a la classe social a la que pertany de part del que han produït amb el seu esforç físic i mental. En definitiva, sostreuen als treballadors bona part del seu salari a canvi del “privilegi” de fer servir el propi lloc de treball que ells mateixos han produït. Home, és lícit que els patrons es quedin una part em diràs, doncs ningú t'obliga a treballar per ells. Doncs jo et respondré amb un bon exemple de A. Berkman (un tipus més lúcid i amb millor facilitat de paraula que jo):
El ramat i el llop. 12
“En definitiva, sostreuen als treballadors bona part del seu salari a canvi del “privilegi” de fer servir el propi lloc de treball que ells mateixos han produït.”
“Sí, tens raó: la llei prohibeix el robatori. Si jo et robés alguna cosa, podries cridar a un policia i m'arrestarien. La llei castigarà al lladre i el govern et retornarà la propietat robada, si això és possible, perquè la llei prohibeix robar. Això significa que ningú té el dret a agafar res de tu sense el teu consentiment. Però el teu empresari agafa de tu el que tu produeixes. Tota la riquesa produïda pel treball l'agafen els capitalistes i la guarden com la seva propietat. La llei diu que el teu empresari no roba res de tu, perquè ho fa amb el teu consentiment. Tu has estat d'acord a treballar per al teu patró a canvi d'una determinada paga, i ell ha estat d'acord a quedar-se amb tot el que tu produeixes. Ja que tu vas estar d'acord amb això (quan vas signar el contracte), la llei diu que ell no et roba res. Però vas estar tu realment d'acord? Quan el saltejador de camins apunta amb la seva escopeta al teu cap, tu li lliures les teves coses de valor. D'acord en què tu «consenteixes», però ho fas perquè no pots actuar d'una altra manera, perquè t'obliga la seva escopeta. No estàs obligat a treballar per a un empresari? La teva necessitat t'obliga, exactament igual que l'escopeta del saltejador de camins. Has de viure i igualment han de viure els teus fills. No pots treballar per a tu mateix; en el sistema industrial capitalista has de treballar per a un empresari. Les fàbriques, les maquinàries i les eines pertanyen a la classe empresarial, de manera que tu has de llogar-te a tu mateix a aquesta classe per treballar i viure. Sigui com sigui el teu treball, sigui qui sigui el teu empresari, sempre s'arriba al mateix: has de treballar per a ell. No pots impedir-ho. Hi estàs obligat. D'aquesta forma la totalitat de la classe treballadora està El ramat i el llop. 13
compel·lida a treballar per a la classe capitalista. D'aquesta manera els treballadors es veuen forçats a lliurar tota la riquesa que produeixen. Els empresaris guarden aquesta riquesa com el seu guany, mentre que el treballador aconsegueix tan sols un salari, el just i suficient com per seguir vivint, de manera que pugui seguir produint més riquesa per al seu empresari. No és això una estafa, un robatori? La llei diu que és un «lliure acord». De la mateixa manera podria el saltejador de camins dir que tu «vas acordar» lliurar-li les teves coses valuoses. L'única diferència consisteix que la manera d'actuar del saltejador de camins es denomina robatori i atracament, i està prohibida per la llei, mentre que la manera d'actuar capitalista es denomina negoci, indústria, realització de guanys i està protegida per la llei. Però ja sigui a la manera del saltejador de camins o a la manera capitalista, tu saps que t'han robat. La totalitat del sistema capitalista descansa en un robatori així.La totalitat del sistema de lleis i governs sosté i justifica aquest robatori. Aquest és l'ordre de coses denominat capitalisme, i la llei i el govern existeixen per protegir aquest ordre de coses.” I després em diran que no hi ha classes! Cal que reaccionem. Cal que ens unim i sobretot cal que recuperem la consciència de classe, doncs és l'única manera de fer front a la injustícia social que empudega tot el Sistema. No hem d'oblidar que aquesta situació s'apuntala des de l'escola fins als mass media i ja fa molt de temps que dura. Cal que actuem per poder començar a sortir del pou en que han posat la nostra capacitat crítica envers les classes dominants. És una feina molt gran intentar un canvi de mentalitat que fa dècades que se'ns inculca a tots els nivells i ens transforma en éssers dòcils i mal·leables, però cal intentar-ho.
“Els empresaris guarden aquesta riquesa com el seu guany, mentre que el treballador aconsegueix tan sols un salari, el just i suficient com per seguir vivint, de manera que pugui seguir produint més riquesa per al seu empresari.”
“No caminis davant de mi, pot ser que no et segueixi. No caminis darrere de mi, pot ser que no et guiï. Camina al costat de mi i sigues el meu amic.” Albert Camus.
“El raciocini és tan natural en l'ésser humà com el vol en els ocells, la celeritat en els cavalls i la ferocitat en les bèsties de presa: la nostra ment està dotada per la naturalesa de tal activitat i sagacitat, i així i tot es creu que l'ànima prové del cel” Robert Maynard Hutchins
L’hereu de Massegur, masell a més no poder.
# Les prohibicions injustificades
“INTOLERANTS, FONAMENTALISTES I JO AL MIG" Peculiaritats de societats del segle XXI arrelades a antigues tradicions enfronten a les diverses sensibilitats que les conformen. En alguns casos per ignorància i por, i en d’altres per foscos interessos.
N
o soc partidari de les religions, ni tampoc dels fonamentalismes ideològics que poden resultar igual de nocius. Aclarit això, en aquesta ocasió em posaré a parlar sobre el vel islàmic, sobre la seva prohibició per les institucions de diversos pelatges i la defensa a ultrança per part d'esquerranosos de pintes estereotipades d'actituds multiculturalistes, però que no les defensen quan entren en contradicció amb el que ells creuen que és el correcte des d'un punt de vista occidental com és el cas que ens ocupa. Si bé és cert que l'anarquista per definició és internacionalista i defensor de pobles i cultures, i per tant en definitiva és ferm defensor de la llibertat individual i col·lectiva, la qual cosa inclou sistemàticament la llibertat de cada persona de fer el que cregui més convenient, sempre és clar, que no coarti la llibertat del veí. Doncs bé, no estic d'acord en l'argument prohibicionista de caire legislatiu d'institucions i esquerranosos de pa sucat amb oli sobre l'ús del vel islàmic, amb l'argument de que és una imposició religiosa, retrògrada i masclista (cosa que comparteixo) o un perill públic (s'està a punt de prohibir qualsevol cosa, inclosos cascs quan no es va amb moto, que tapi la cara segons diuen, per raons de seguretat), doncs suposo que hi ha algunes dones que l'usen perquè així ho creuen fervorosament en el seu fur intern i no crec que se les ajudi gaire a elles i a la seva comunitat cultural a canviar d'opinió si es fa tan matusserament. Però tampoc estic a favor de la imposició del mateix com a conseqüència d'unes creences religioses d'una comunitat concreta. No oblidem que no soc partidari de l'observació de les directrius religioses en cap aspecte de la vida quotidiana, però això no és un mur que m'impedeixi entendre els punts de vista i les actituds radicalment oposades a la meva d'un segment de la societat. Les prohibicions injustificades. 16
El fet és que crec que tothom és lliure d'anar com li plagui sempre que no hi estigui obligat, i tan religiosos (i això inclou als de qualsevol doctrina) com laics estan intentant imposar un punt de vista en consonància als seus interessos o odis vers la part contraria. De fet podria “entendre” una legislació que garantís el dret de cada individu a fer el que li plagui pel que fa a costums religiosos com el vel, però no pas una legislació prohibicionista que al ser restrictiva no és una legislació positivista, sinó que és generadora de conflictes innecessaris. Jo crec que la dona que decideix portar el vel, té uns punts de vista de la vida que per mi són extremadament arcaics i de submissió il·lògica a un Deu o a una part de la comunitat, en aquest cas la masculina, i soc plenament conscient de quines arrels parteix tal costum, però no per això li denegaré el dret a portar un vel que a mi ni m'afecta ni m'ofèn.
“De fet podria “entendre” una legislació que garantís el dret de cada individu a fer el que li plagui pel que fa a costums religiosos com el vel, però no pas una legislació prohibicionista que al ser restrictiva no és una legislació positivista, sinó que és generadora de conflictes innecessaris.”
Per mi , en definitiva, que cardin el que vulguin amb el vel. Si el volen portar que el portin, i si el volen fer servir per mocars'hi perfecte! Això sí, si algú vol triar l'opció A o B i algú no li permet i obliga a l'altre a no actuar en sintonia amb el que desitja o creu, s'ha de topar de cara amb els anarquistes, que no els hi queda més opció que donar suport a qui sigui, amb religió pel mig o sense. Que no som pas dogmàtics nosaltres! Encara que per lògica continuarem fent pedagogia entorn del fet religiós, el qual entenem com a quelcom nociu en molts dels seus aspectes -no tots- que massa sovint tenen l'orígen en un fons sexista, submís, supersticiós i de caire classista, doncs en la majoria de casos respon a un fet de dominació i control social per unes castes religioso-polítiques enclavades en uns costums que es corresponen a uns perfils històrico-antropològics de difícil extirpació de les estructures mentals arrelades a cada societat.
Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina. Les prohibicions injustificades. 17
“La sobirania individual constitueix la màxima llibertat de cada individu; que la llibertat definida i limitada per uns altres és esclavitud .”
Josiah Warren
ENLLAÇOS A la Garrotxa: CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/ Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/ Contrainformació a la xarxa:
Txalaparta http://www.txalaparta.com/ El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/ Edicions anòmia http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_an omia.html
A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/
Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/
La haine http://lahaine.org/
Bardo ediciones http://bardoediciones.net/
Klinamen http://www.klinamen.org/
Aldarull edicions http://www.aldarull.org/
Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php
Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/
Berguedà Llibertari http://www.berguedallibertari.org/wordpress/
DDT http://www.ddtgatazka.com/
Editorials: Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php la felguera editores http://www.lafelguera.net/web/ Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/ La malatesta http://www.lamalatesta.net/
editorial brulot http://brulot.ourproject.org/ la ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/laciutat-invisible-edicions/ la linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/
Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?
Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:
bustia@bsolot.info
Perquè el món és ple d’imbècils.