“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella
ÍNDEX 3•
EDITORIAL
11• EDUCACIÓ EN VALORS?
5•
QUO VADIS EI GARROTXINA
13• SORTIR DEL SISTEMA
7• 9•
Ja us ho havíem dit
De com crear una polèmica que ens pot tenir entretinguts
L’ESCALDAT DE LA GARROTXA
Restaurant de cuina volcànica.
L’ANC I ELS SOLDADETS DE PLOM
Educar-se: pilar fonamental per una societat lliure
16• LA NOVA PASSEJADA Més del mateix?
19• ENLLAÇOS
El grup anarquista X llogar-hi cadires.
L’Observador #4
Publicació digital intermitent. Gener del 2013.
Pensat i perpetrat a la Garrotxa.
No n’hi ha prou amb tot això
Bitllet a l’infern
Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina.
JA US HO HAVÍEM DIT
M
Qui edita i en té la culpa:
Maquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info
Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot
Ninotets: Extrets del còmic “Lucha Libre”
Editorial. 3
ira, no m'estaré de dir-ho: Ja us ho havíem dit! Perquè s'estranya tant la gent ara que surt corrupció fins al propi president del govern? Que el sistema és qüestionable des de l'inici no era cap secret per nosaltres. Una a una. Totes les opinions contraries al sistema establert que hem donat des de sectors àcrates durant els anys de “bonança” i en els quals se'ns tractava com si fóssim marcians, es van complint. Esperem que alguns ho sàpiguen reconèixer. Més val tard que mai! com es diu vulgarment. Ara toca no tornar a ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. Evidentment, tenim la mà estesa. Que la indignació no s'aturi!
Un cop m'he quedat a gust, parlaré del present número de la revista. Tot i la nostra manca de planificació, aquí seguim. De fet sobren motius! Que es diu vulgarment. En aquesta ocasió continuem amb la nostra labor de formigueta, exposant maneres de veure el món des de l'òptica anarquista, i de manera planera i poc recargolada, continuem exposant pros i contres de l'ideari que ens impulsa a
El de ca la Filo, tossut i carregós.
prendre iniciatives com aquesta i com la que trobaràs al capítol de “cuina volcànica”. Tot un resum d'intencions del que pensem cal abordar urgentment n'és “el manifest negre” que hi trobaràs. Pel que fa a la resta, estem bé de salut, continuem amb la mateixa seva al cap, i continuem pensant que se'ns ha de fer un monument al cap de munt del firal, si pot ser eqüestre i de bronze, amb el torç nu i amb els cabells voleiant al vent. L'ofrena floral, un cop fet el monument, la podeu fer cada 1 de maig.
Per bé o per mal, aquí teniu la nostra següent dissertació. Esperem que us faci el pes!
# Quo vadis EI garrotxina?
" DE COM CREAR UNA POLÈMICA QUE ENS POT TENIR ENTRETINGUTS" “No es pot començar de millor manera. El primer article que fa el company des de que forma part del grup d’afinitat anarquista i el tenim a tope buscant trencar totes les vidrieres i la porcellana dels diumenges”
5. Quo vadis EI garrotxina?
E
El renoc de cal marrà, un xic carregós.
m diuen ara que les coses van millor; sembla ser que la mainada ha anat creixent i ha deixat enrere certs comportaments infantils que fins fa poc minaven l'EI de la nostra comarca. Algun col·laborador d'aquesta infumable revista apostava per tal que l'EI sigui el referent polític sempre i quan (no recordo exactament la fórmula que usava) es deixés a la CNT com a referent sindical del territori (i aquí pau i després glòria devia pensar el campeón) i jo no hi puc estar més en desacord. L'EI garrotxina porta anys fent la seva particular travessia del desert en forma d'escissions, de creació d'enemistats internes, de nous projectes més o menys sectaris i de rèmores insalvables. I això només en l'àmbit intern: si mirem més enllà dels túnels que ens porten a la civilització el que observem és que l'EI, tot i donar símptomes d'energia i fins i tot de creixement, es troba immersa en un debat sobre quin ha de ser el seu camí a seguir. El sorgiment de les CUP ha donat alè i noves fites a l'EI catalana: l'entrada a les institucions a través de la democràcia representativa de partits i, vés a saber, potser acabar governant la Gene-
ralitat. Però més enllà del que repetirà ad nauseam qualsevol militant de base (allò de la independència i el socialisme), el cert és que els camins de la política professional són pedregosos: la necessitat d'aglutinar, la de ser una opció majoritària (com diuen) fa que els principis de les CUP trontollin i que, vist municipi per municipi, les seves aliances van des de els neo-comunistes fins a la dreta nacionalista i reaccionària. Bé, doncs això és el que passa també a casa nostra. Tota la penya que porta anys i panys amb el tema de la independència s'està aglutinant en una CUP garrotxina. La mateixa gent que va estar a Maulets fins a la seva sepultura i disgregació total (ara fa temps que han tornat, si: fan pintades on posa “socialisme” i organitzen un concert cada any), la gent que va crear la Greda per deixar-la morir ara, la gent que fins ara s'estava calentona en partits ja institucionalitzats i altres sorgits de la seva pròpia telaranya s'estan trobant per crear la CUP de La Garrotxa. Bé, de fet, ja està creada i ja funciona. I pel que sembla,els hi va prou bé.
Deia al principi que no estic d'acord amb el company que va escriure que la CUP podria ser el referent polític de la nostra comarca. Suposo que ho deia perquè ell no necessita cap referent polític a les institucions i simplement feia el seu petit brindis al sol i tots contents. Bé, doncs les coses no són tan senzilles: caldrà veure com evoluciona aquest nou partit i quin caràcter pren en la seva singladura política. Parlant en plata: si seran més de Vilafranca del Penedès o si seran més de Girona. Aleshores podrem discutir si mereixen ser o no ser referent i de què. Mentrestant, que pedalin: tenen molta feina si volen que la gent que portem uns quants anys donant voltes per aquesta comarca oblidem aquestes dues dècades de merda embolicada en una bandera.
Bitllet a l’infern
Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina. Quo vadis EI garrotxina? .6
Menú d’avui: +INFO
Accedeix a la web de la Biblioteca Social d’Olot per llegir-los on-line o per adquirir-los en paper
Fora del ramat. Anarquistes a la Garrotxa 1995-2012
R
ecull de “vida i miracles” del col·lectiu anarquista a la Garrotxa durant aquests darrers anys. En aquest llibre hi trobaràs explicat de manera breu i senzilla els aspectes claus per entendre les activitats llibertàries dels últims anys. A través de les seves misèries i virtuts, podràs saber el què, el com i el perquè de la presencia de l'anarquisme a les nostres contrades. La seva manera de pensar s'hi veu reflectida també a través d'un recull d'articles.
P
El manifest negre
erpetrat a la Garrotxa, en aquest treball s’hi van abordant diferents temes d’actualitat a partir de la crítica del moment actual en els diferents àmbits, econòmics, democràtics, laborals, educatius, etc. s’hi van suggerint possibles solucions i idees per caminar cap a una societat més justa.
És simplement vergonyós i d'una poca amplitud de mires que espanta! Per aquests senyors/es de l'ANC, un poble lliure és simplement una reproducció dels esquemes actuals i una desastrosa pèrdua de l'enèsima oportunitat per començar les coses bé.
I
# L’ANC i els soldadets de plom
ja només ens faltava això per augmentar els nostres recels envers d'alguns dels que s'autoerigeixen com a paladins per la independència del poble català: L'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ara resulta que l'altre dia, tot llegint les notícies que ens arriben al correu, n'hi ha una que quasi em fa caure de la cadira. Aquesta era ni més ni menys, l'anunci de que l'ANC ha creat una sectorial de Defensa. Resumint, que volen soldadets de plom per jugar a les guerres un cop siguem independents, per així engruixir la llista de crims perpetrats en nom del patriotisme o els esquemes mentals d'occident. No n'hem tingut prou en criticar els exèrcits, amb el de l'estat espanyol al primer lloc, i en enarborar la necessitat d'una societat millor per a tots, més democràtica. I en comptes de plantejar una independència modèlica, no se'ls acut res més a aquestes llumeneres de l'ANC que plantejar la creació d'un exèrcit amb els seus serveis secrets i un llarg etc. de coses que ells consideren útils i necessàries per entrar a formar part de la societat de nacions “civilitzades”, la qual cosa comporta compromisos amb l'OTAN i demés organitzacions d'assassins al servei del capital i els interessos dels poderosos.
9. L’ANC i els soldadets de plom.
Tot hi això, com a anarquistes, no sé per què ens sorprenem d'aquest detall. L'ANC es defineix ella mateixa com un moviment de la societat civil. Ara bé, ¿es pot anomenar realment "societat civil" un moviment dirigit per una militant d'un partit polític? Per si algú no ho sap, la senyora Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, és militant d'Esquerra Republicana des del 1999. I si mireu la cúpula dirigent veureu que és plena de polítics o de “civils” que en algun moment o altre s'han presentat en alguna llista electoral. Nosaltres per la nostra part, considerem que no és més que una altra eina al servei dels de sempre. I el més preocupant, al servei dels que pensen que una democràcia necessita estar tutelada i regida pels mateixos esquemes equivocats que ens ha tocat viure i patir com fins ara. "Tots els estats del Món tenen una o altra política de defensa" diuen als mitjans de comunicació. Una política que implicaria segons l'ANC "en l’existència d’uns organismes d’intel·ligència, encarregats de detectar i analitzar les amenaces, i d’unes forces armades, encarregades de fer front a aquestes amenaces". Aquí el que ens haurien d'aclarir, és si es consideren amenaces els posicionaments del poble, doncs és tradicional entre els exèrcits de tot el món, emprar la força per protegir el país quan la població qüestiona el poder establert. I com a colofó, diuen que una de les seves funcions seria "la conservació de la independència, de la sobirania i de la integritat territorial". Igualet que l'exèrcit espanyol! Retallant drets no a partir de l'exercici democràtic, sinó a partir d'uns esquemes mentals preestablerts per una elit que decideix què i com és cada cosa en tot moment. Justament del que ens estem queixant des de
EL GRUP ANARQUISTA X LLOGAR-HI CADIRES
Catalunya en aquest moment.
Què poc innovadors que sou gent de l'ANC! No propugneu un canvi. No propugneu una millora social. Simplement propugneu la societat continuista de sempre amb un nou estat a la riba del vell mediterrani. Quina merda! Senyors: a nosaltres no ens hi trobareu per aquest camí. Nosaltres volem la independència individual i col·lectiva, democràcia directa, lliure federació i el municipi lliure com a pas indispensable per una societat justa i plena. Una societat sense organismes no-democràtics com l'exèrcit, que és geràrquic. La resta és més del mateix, i un exèrcit és la garantia de que això sigui així.
EDUCAR-SE: PILAR FONAMENTAL PER UNA SOCIETAT LLIURE L’hereu de Massegur, masell a més no poder.
Q
# Educació en valors?
ue com sortir d'aquest embolic? Ni idea. El que és clar és que la cosa es posa complexa, difícil, interessant. Hi ha moltíssima gent amb un cabreig monumental, surten al carrer sense que els cridin amb la corneta. Mai l'apparatchik, aquest tipus de càrrec i corbata, havia estat tan desacreditat i odiat com ara, i va en augment. Mai els antidisturbis havien estat capaços d'acumular tal nombre de vileses, i sembla que en cada manifestació poden superar-se encara més. Mai hem tingut l'ingent nombre d'activistes a espera de judici, empresonats per ximpleries, mentre els de Bankia, els d'això i els d'allò estan tan campants… Un Estat que perd legitimitat, un descontentament social massiu, unes forces de repressió que poden desmoralitzar-se i llevar-se el casc, i tindrem a punt l'assalt al castell.
Aquest matí prenia el cafè amb un preocupadíssim Mariano Rajoy, que em preguntava que què més podia fer per
11 Educació en valors?
sanejar els comptes de l'Estat. I la meva resposta és aquesta: Amancio Ortega, segons Forbes, té 37.000 milions d'euros, guanyats a costa de pagar misèries a les treballadores…, i també de tèrbols negocis segons rumors. Amb llevar-li la pasta, s'acabarà part del dèficit. No hi ha cap criteri moral que impedeixi expropiar a un ric, i que permeti expropiar a milions de pobres. Això no depèn més que de la voluntat política, que per descomptat, ara està de part del ric, (i aquí el President assenteix vigorosament).
La resta del dèficit (prossegueixo) es pot esbandir amb les fortunes de deu o dotze magnats patriotes i espanyols, i expropiant a la Duquessa d'Alba als capellans i a gent així. És a dir – em pregunta el President-, que amb afusellar a trenta o quaranta persones i famílies d'aquest Règim, s'acabava la crisi? No per Déu –li responc-, amb això el que es faria és tirar un munt de diners a les gargamelles de l'Estat, que tots sabem és un monstre insaciable. Donar pasta a la bestiola és com transferir plaquetes a un malalt sense parar-li l'hemorràgia. El que entri per un lloc, sortirà per un altre i anirà a parar a les butxaques dels “arrimaos”, dels “conosíos”, dels “manteníos”, i de la banca suïssa. En definitiva –concloc-, per acabar amb la crisi, cal expropiar les grans fortunes, crear el banc del poble i derrocar a l'Estat. El President ha pres nota de tot, m'ha donat les gràcies i ha marxat somrient.
I nosaltres, per acabar amb la crisi, què necessitem? Un objectiu, un pla, un projecte atractiu. Quin tipus de país volem? Volem automoció, volem alumini, volem jutjats, volem boscos, volem pantans? Quant costa aquest país? Què volen els nostres habitants, els nostres militants? Què vols tu amb els altres i què volen tots amb tu? Elabora aquest projecte i el principi de la fi haurà arribat. El que és d'un és de tots, el que és de tots és de ningú, el que és de ningú és d'un.
“Mai com ara es va fer tal ostentació de l'escàndol, d'un mesquí escàndol recíproc. La caça de vots és un comerç tan vilment degradant, tan per complet incompatible amb la dignitat moral i mental, que no puc concebre com una ment cultivada sigui capaç d'aquest brut joc”. William Godwin
# Sortir del sistema
L
El nano gudai, col·laborador interessat
a veritat és que ens ho posen fàcil. L'altra veritat és que no ens van ensenyar a pensar. I la conclusió és que ara més que mai és molt fàcil sortir del sistema però no ho sabem veure.
Aquesta crisi, aquesta estafa, ens ha posat davant el mirall i ja era hora. Hem vist com tota la teoria econòmica, tota la verborrea política i en fi, els principis que semblaven inalterables, se n'han anat a la merda: ja no hi ha treball segur ni digne, ja no hi ha possibilitat d'ascens social, la corrupció es passeja per davant dels nostres morros altivament i un llarg etcètera de barbaritats que ens demostren que el món ha canviat i a pitjor. Tota una sèrie de circumstàncies que ens demostren que el sistema ni ens necessita ni ens estima ni ens respecta. És més: el sistema ens escup. Podrà exprimir-te sempre que ho necessiti i et deixarà arribar a uns nivells acceptables de benestar però quan ja no li siguis útil ni per ser explotat t'exclou de la roda. Et prendrà la feina, la casa i, amb sort, et deixarà agonitzar amb les engrunes dels subsidis. No és cap bestiesa: milions de persones ho viuen i ho senten ara i aquí.
Doncs bé: jo proposo a tota aquesta gent que engegui formes relacionals, educatives, de treball i de tota mena fora del sistema. El sistema no ens vol i nosaltres tampoc el volem ni el necessitem. Cal crear-ho tot del no-res: des de les fàbriques fins a les escoles, crear poder i vincles comunitaris. Oblidar-se de la política professional i autogestionar els nostres assumptes. Només així serem membres dignes d'una comunitat, només així recuperarem l'autoestima que el sistema ha destrossat a base d'anorrear-nos cultural i socialment per deixar-nos el trist paper de consumidors/productors. Només si abandonem aquest sistema serem ciutadans creadors de riquesa i de progrés i no unes ovelles que van cada quatre anys a decidir quin serà el seu carnisser.
13. Sortir del sistema
“La propietat privada és la font principal de quants mals afligeixen a la societat…; el sol brilla per tots i la terra no és propietat de ningú. Anem doncs, amics; assetgem, arremetem, acabem amb aquesta societat que no s'ajusta a nosaltres. El que sobra pertany per dret al que res té”. Babeuf
A la Garrotxa i a tot arreu
“La llei, un concepte vague i mundà, arrossegada per l'avarícia i el poder, allunyant-se cada vegada més del seu propòsit en si, ara no hi ha arguments, solament són excuses per aplicar-la.”
Manuel Jots
# La nova passejada
“SENSACIÓ DE DÉJÀ VU"
Algunes vegades tinc la sensació que tot ple-
gat no serveix per res. Segurament cal plan-
tejar-se la continuitat o la innovació, o les dos coses alhora. No tinc les claus, però sí els
dubtes.
S
El renoc de cal marrà, un xic carregós.
ortirem, com sempre, amb aquella pàtina de llibertat a la cara, amb les idees clares entre cella i cella, amb la lleugeresa que ens dóna el pensar que estem fent història. Sortirem, en fi, aquell dia, com si fos el primer dia de la nova era. Ens trobarem amb els companys quan encara serà fosc, ens saludarem d'una manera diferent, a l'alçada de les circumstàncies, amb més emoció, deixant de banda tot allò que fins aquell dia ens separava. I començarem un nou dia de vaga general en un món sense treballadors. Sentirem, com sempre, la conductora emprenyada perquè no pot anar a comprar perquè nosaltres tallem el carrer. Ens dirà que som uns “vagos” i que no volem treballar. Tindrem als mossos al davant, com sempre, anant de guais... “Mireu, no és per mi, a mi tant se me'n dóna però els de Girona no volen problemes o sigui que si no desistiu de tallar la carretera haurem de carregar. Em sap greu però és així... i que consti que no és per mi: jo us entenc. Jo també faria vaga”.
Anirem després a passejar pel centre de la vila. I els comerciants baixaran les persianes en veure'ns passar. Es quedaran a dins els seus establiments parlant amb els treballadors sobre els esvalotadors que passen per fora. I obriran altra volta les persianes quan deixin d'escoltar-nos. La nova passejada 16
I després, potser, anirem a veure els traïdors de la classe obrera, els que han muntat aquest sidral de pa sucat amb oli per rentar-se la cara -almenys una vegada a l'any- davant l'opinió pública, que ja estaran comptant les persones que van a la seva processó fins a l'ajuntament. Un cop allà ens miraran de reüll i comprovaran qui la té més grossa, es reuniran en petits grupets per analitzar la situació. No ens diran res i començarà l'agònica rua sense crits ni demandes cap al consistori municipal.
Cridarem, a la cua de la manifestació dels grocs, tot allò que ells no tenen valor de cridar. I arribarem davant la casa gran per escoltar el que ens diuen els professionals del sindicalisme de la claudicació. I marxarem amb la sensació d'haver tornat a passar-los la mà per la cara i d'haver demostrat que en aquesta terra només hi ha un sindicat que es pugui anomenar així.
I a la tarda ens trobarem tots allà on sempre. I hi haurà tota la gent que, havent anat a treballar o no, té ganes de cridar i manifestar-se. I també hi haurà els amics de paisà, i els uniformats, i els periodistes: tots a transformar l'eina més gran que té la classe obrera a les seves mans en un espectacle de masses que al vespre es retransmetrà a totes les cases. Farem una passejada per Olot i cadascú a casa seva.
L'endemà serà un altre dia. Res no haurà canviat. Els caps del sindicalisme claudicant sortiran a dir “èxit” i ja està. Diran que estan moralment reforçats per negociar, i ja està. Diran que si la patronal i l'estat no es seuen a negociar en convocaran una altra, potser l'any següent, i ja està.
Mentrestant, la gent continuarà essent desnonada de casa seva, els bancs continuaran engolint diner públic, la privatització de la sanitat continuarà, la precarització de la feina s'aguditzarà... I ja està.
17 La nova passejada
“Anirem després a passejar pel centre de la vila. I els comerciants baixaran les persianes en veure'ns passar. Es quedaran a dins els seus establiments parlant amb els treballadors sobre els esvalotadors que passen per fora. I obriran altra volta les persianes quan deixin d'escoltar-nos. ”
..."La llibertat no 茅s filla de l'ordre sin贸 la seva mare"
Pierre Joseph Proudhon
ENLLAÇOS A la Garrotxa:
CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/
Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/
Contrainformació a la xarxa:
La malatesta http://www.lamalatesta.net/ Txalaparta http://www.txalaparta.com/
El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/
A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/
Edicions anòmia http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.h tml
Klinamen http://www.klinamen.org/
Bardo ediciones http://bardoediciones.net/
La haine http://lahaine.org/
Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php
Berguedà i Bages Llibertari http://www.bllibertari.org/
Regeneración http://www.regeneracionlibertaria.org/
Editorials:
Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php
La felguera editores http://www.lafelguera.net/web/
Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/
Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/
Aldarull edicions http://www.aldarull.org/
Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/
DDT http://www.ddtgatazka.com/ Editorial brulot http://brulot.ourproject.org/
La ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/
La linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/
Publicacions:
Periòdic CNT http://cnt.es/periodico
Solidaridad Obrera http://soliobrera.cnt.es/
Todo por hacer http://www.todoporhacer.org/
El Libertario http://www.nodo50.org/ellibertario/
El Tafaner http://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies
Ekintza Zuzena http://www.nodo50.org/ekintza/
Rolling thunder http://crimethinc.com/rt/index.html
Varis:
FAI http://www.nodo50.org/fai-ifa/
FIJL http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala
Xarxa de Biblioteques Socials http://xarxabibliosocials.org/ Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/
Ateneu Llibertari Acràcia http://assembleallibertariabdn.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Estel Negre http://estelnegre.balearweb.net/
Ateneu Llibertari Paquita http://ateneupaquita.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Alomà http://ateneutgn.ourproject.org/
Festival de Cine Anarquista de BCN http://fcab.tk/ Negres Tempestes http://www.negrestempestes.org/
Bona nit i tapa’t! Grup Anarquista X llogar-hi cadires
Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?
Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:
bustia@bsolot.info
Perquè el món és ple d’imbècils.