“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella
ÍNDEX 3•
EDITORIAL
11• LA PLAÇA DELS GEGANTS
Som-hi! aixequem la barricada!
6•
LA POR A L’ANARQUISME Som aquí i continuem la lluita amb més empenta. Això és un fet.
7•
L’ESCALDAT DE LA GARROTXA Restaurant de cuina volcànica.
9•
Indignat.
15• ANNONYMOUS La resistència també és a la xarxa.
19• ENLLAÇOS No n’hi ha prou amb tot això
BUSQUEM COL·LABORACIÓ El grup anarquista X llogar-hi cadires.
L’Observador #1 Publicació digital intermitent. Setembre del 2011.
Pensat i perpetrat a la Garrotxa.
SOM-HI! AIXEQUEM LA BARRICADA! En miliu del cal drapaire, conspirador. Bones a tothom! Doncs ja tenim la nova publicació anarquista de la Garrotxa al carrer! Bé és conegut per tothom, que quan s'ajunten dos anarquistes funden un periòdic i nosaltres hem fet això que no sabem si es pot definir com a tal, però de lletra i fotos sí que n'hi ha. Qui edita i en té la culpa:
Maquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot Ninotets: Extrets del còmic “Lucha Libre” Editorial. 3
Certament és una cosa puntual, feta en un moment d'ensopiment per part dels membres del Grup Anarquista X llogar-hi cadires, que evidentment no n'hi ha un de sol d'Olot, ja que com és públic i notori a Olot està ple de gent -no tothom- sense esma per fer una merda... Ai Olotins! Que no us treguin pas el futbol, que sinó potser sí que haurem de pagar contenidors cremats i edificis oficials ocupats per les masses revolucionàries! Si és que ni tan sols la majoria dels indignats de la plaça del gegants eren de la puta capital garrotxina! Ni tan sols teniu voluntat suficient per apuntarvos a una moda que la majoria de vosaltres aplaudíeu. “Vergonya! cavallers, vergonya!” Que diria aquell bel·licós i funest rei catalanot allà pel segle XIII.
cartutx per aconseguir que aquesta comarca apàtica en la que vivim decideixi tornar a les seves arrels obreres i revolucionàries. Ja fa anys que la Garrotxa desconeix el seu passat o en el millor dels casos -aquest passat- està dormint el son dels justos a l'arxiu històric municipal i a algun calaix de sastre d'algun pobre avi/a. De fet ens és igual. La gent que fem aquest atemptat al bon gust i a les bones maneres mirem cap al futur. Bé, tornant al que ens interessa: doncs això, que hem decidit fer amb més o menys encert una nova publicació digital per continuar la labor de segar la gespa sota els peus de la púrria política i capitalista en general. Ells ni se'n donen compte, i tu lector segurament que tampoc, però això forma part del pla. Quan us n'adoneu us haurem fet un pàrquing o un minigolf sota els peus! Esperem que com a mínim aquesta iniciativa serveixi per provocar un somriure, un rebuig o un orgasme (què cony! Per demanar que no quedi!) a algú. La qüestió és que com a mínim serveixi per alguna cosa. Garrotxins: cardem pena!
Minoritaris!-ens direu-. Sí, minoritaris, però amb un PC en una mà i amb les ganes a l'altre, intentant un cop més cremar el següent
“La consciència no crea monstres quan somia sinó quan dorm.” Francisco de Goya.
El del Reig, anarquista de saló
# LA POR A L’ANARQUISME
"SOM AQUÍ I CONTINUEM LA LLUITA AMB MÉS EMPENTA. AIXÒ ÉS UN FET." "L'esperança en un món millor, la necessitat de la lluita constant malgrat l'adversitat i el fet indubtable que qualsevol força coercitiva derivada d'una font de poder allunyada de la base de la societat és conseqüència inevitable de les desigualtats socials actuals, aquest fet continua essent motor per la continua existència de l'anarquisme." La por a l’anarquisme. 5
L
a por a l'anarquista violent, el mite del caos i la destrucció irracional. Aquesta és l'herència tergiversada d'aquest Sistema econòmic i social envers l'anarquisme. Un Sistema, l'actual, que intenta sistemàticament anorrear una ideologia de profundes arrels a Catalunya, la qual va aconseguir les més altes cotes de llibertat individual i col·lectiva. Tinguem en comte, que l'anarquisme com a tal, a Catalunya es va desenvolupar especialment durant el primer terç del segle XX, assolint en aquell moment les seves màximes cotes de popularitat, fins a l'esclat de la revolució del 19 de juliol de 1936, que va ser la seva màxima fita fins a dia d'avui. No obstant això, l'anarquisme s'ha mantingut a les nostres contrades fins a l'actualitat, i durant els darrers anys sembla que està passant per un nou renaixement. De totes maneres encara continua essent imperceptible per la gran massa social, que per altra banda continua “intoxicada” per l'estereotip construït pels poderosos en contra de qui es defineix com anarquista i el convenciment encara massa estès -tot i la crisi en la que ens veiem immersos- de que vivim en el millor dels mons possibles. Cal no oblidar, que el Sistema ha intentat -especialment durant la dècada dels '90- inculcar a la població que l'era de les ideologies ha mort, però donada la situació actual, és evident que està a l'ordre del dia. Una altra cosa és que els creadors d'opinió que circulen pels diferents platós de televisió i mitjans de comunicació hagin volgut negar durant anys el que ara es veu perfectament definit: que hi ha una ideologia (per simplificar-ho en direm capitalista) que ha tapat els ulls, la vista i les orelles d'una societat, que a conseqüència d'això i d'altres aspectes, a restat massa indolent i individualista. Si tenim clar que això és un fet i que també és un fet que la societat comença a qüestionar-se l'actual Sistema, per l'anarquisme és un moment clau per fer-se sentir i demostrar que els seus
plantejaments llargament silenciats, no han caducat i són una alternativa viable en la recerca d'un futur millor. Vull subratllar que l'anarquisme dista molt de ser una ideologia violenta. Bàsicament és una ideologia i un model de societat on s'incideix en l'ésser humà com a centre de la societat, on l'absència de lideratges, del suport mutu, la solidaritat i la manca de classes socials es consideren pilars fonamentals per al desenvolupament en pau i llibertat de l'ésser humà. La presa de decisions de manera horitzontal i una forta vocació federalista articula el model social previst i les diferents idees i tendències dintre l'anarquisme, essent la corrent comunista-llibertària la més estesa entre els diferents membres d'aquest pensament. Tot i això no és l'única. Alguns diran que l'anarquisme no està actiu, que és obsolet. Doncs en tenim molts exemples que han actuat contra la consolidació del model econòmic neolliberal actual: l'aixecament zapatista (1994), la batalla de Seattle (1999), l'expansió del moviment d'okupacions i del moviment “d'ecoaldeas” principalment per Europa i Amèrica del Nord, col·lectius que promouen el ciclisme urbà, la distribució i l'ús del programari lliure i el desenvolupament de la Web 2.0, la difusió del coneixement lliure, l'energia verda i el desenvolupament sostenible, o el desenvolupament de l'economia social i el comerç just, “el argentinazo” (2001-2002) amb les seves assemblees barrials i fàbriques recuperades sota control obrer, el conflicte magisterial d'Oaxaca (Mèxic) amb les seves assemblees populars, les mobilitzacions estudiantils xilenes, les universitàries franceses a París (les tres l'any 2006) o els disturbis i mobilitzacions gregues de 2008/2011, així com altres iniciatives i moviments com l'anarco-punk, la proposta de Reclaim the Streets, o els ateneus llibertaris/infoshop són considerats fenòmens amb influències clarament anarquistes. Als quals s'hi poden sumar el ciberactivisme d'Anonymous i moltes assemblees i projectes sorgits arran del 15M o moviment dels Indignats. A més, degut al desmantellament per part del sindicalisme oficial (CC.OO i UGT), la patronal i l'Estat de les conquestes socials, l'anarcosindicalisme (del que la CNT d'Olot en forma part) ha crescut exponencialment.
“Vull subratllar que l'anarquisme dista molt de ser una ideologia violenta. Bàsicament és una ideologia i un model de societat on s'incideix en l'ésser humà com a centre de la societat, on l'absència de lideratges, del suport mutu, la solidaritat i la manca de classes socials es consideren pilars fonamentals per al desenvolupament en pau i llibertat de l'ésser humà. ”
I tornant a alguna de les cites anarquistes... “Sota l'aspecte tècnic, cap inconvenient es presenta perquè semblant organització -del comunisme llibertari- comencés a funcionar des de demà mateix amb èxit complet; els obstacles que contra ella es presenten no depenen de la imperfecció de l'art agrícola, o de la infecunditat del sòl o del clima; depenen, per complet, de les nostres institucions, dels nostres costums hereditaris i dels nostres records del passat: del «Fantasma» que ens oprimeix; però també, fins a cert punt, considerant a la societat íntegrament, de la nostra fenomenal ignorància ”. Piotr Kropotkin
Igualment -proba del seu vigor- l'anarquisme es continua renovant ideològicament. Un dels exemples més recents és l'anomenada “Democràcia inclusiva” entre altres posicionaments.
La por a l’anarquisme. 6
Menú d’avui:
Primer Plat:
Postres:
Anarcosindicalisme Bàsic de CNT Sevilla/F.Ventura.
El Grito del Pueblo de Jacques Tardi i Jean Vautrin. Còmic “a les fines herbes” sobre la comuna de París. 1984 de George Orwel. Cuina d’experimentació. Perfecte per una bona sobretaula. Les aventures d’en Nono de Jean Grave. Postres per la mainada i pels que ja no ho són tant.
Explicació clara i entenedora de com funciona un sindicat llibertari. Volta i volta i directe al plat.
La conquesta del pa de P. Kropotkin. Com argumentar la necessitat d’una revolució acompanyat amb el toc especial d’un “cheff” mític. El ABC del comunismo libertario d’Alexander Berkman. Un plat exòtic de factura fina. Teoria alimentícia entenedora pels novells en l’alta cuina.
Segon plat: Venjança de classe de Xavier Diez. Desvetllant els motius i les causes de la violència revolucionària més enllà de tòpics i estereotips estúpids. Servir fred. Fragments d’antropologia anarquista. de David Groeber. Cuina de tota la vida. El contingut àcrata intrínsec a la taula humana. Dios y el Estado de M. Bakunin. Cuina clàssica, de gust fort. Indispensable per una taula ben parada.
Beguda: Orígents del moviment obrer a Olot de Joan Barnadas. Vi de la casa. En aquest cas, beuràs per recordar.
Troba i llegeix tots aquests plats a: Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/ La cuina que entra per la vista.
# Busquem col·laboració
I
és que alguna cosa havíem de fer per saciar la nostra fam d'aventures i desventures!
Amb més o menys encert, aquest projecte que estàs fullejant intenta posar el seu granet de sorra per aconseguir un món millor, o com a mínim un món on s'hi senti una veu discordant, crítica i per què no? positiva. Ni som dels que pensem que tot va malament, ni tampoc dels que anem amb el lliri a la mà. Amb aquesta publicació, entre altres coses volem donar-nos a conèixer a la resta de gent amb inquietuds socials i vinculades al món llibertari, que no saben maquetar o dissenyar una publicació, però que sí tenen coses a dir. Amb aquesta publicació, entre altres coses, pretenem fer pinya amb més anarquistes a través de la xarxa i oferir-nos com a punt de suport per engegar altres iniciatives similars a altres punts de la geografia principalment catalana. No és l'únic objectiu del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires, ja que us assegurem que preparem altres “coup d'effet” contra el Sistema. Només faltaria! Però per aquest número és un dels objectius immediats. Creiem que la nostra terra, és un bon lloc per continuar lluitant per un ideal que és més que clar, que com a teòrics no disposem de gran nombre de personatges al món llibertari, però si en algun racó del planeta s'han donat lliçons de com es porten ala pràctica les teories, és aquí. A més, actualment sembla que la “cosa” anarquista torna a empènyer cap endavant i nosaltres no pensem quedar-nos-ho mirant. Tens ganes de portar un projecte escrit endavant? Contacta amb nosaltres a través de la Biblioteca Social d'Olot (bustia@bsolot.info) o de la CNT d'Olot (olot@cnt.es). Busquem col·laboració. 9
EL GRUP ANARQUISTA X LLOGAR-HI CADIRES
Aquí tens la proposta. Una de tantes per les quals es porta a terme aquesta publicació per part del nostre grup d'afinitat ideològica. Volem difondre l'idea i ajudar als demés a fer-ho.
“Quan un somia en solitari és només un somni. Quan molts somien junts, és el començament d'una nova realitat.” Hundertwasser
“L'autoorganització des de la base en aquest cas i en molts altres s'està demostrant -un cop més- viable.”
El nano gudai, col·laborador interessat
# LA PLAÇA DELS GEGANTS
INDIGNAT El moviment del 15M o dels Indignats, s’ha convertit en quelcom sorprenent i habitual a les places de molts pobles i ciutats. Últimament han començat a passar a l’acció més enllà d’aquest àmbit, però alguns opinen que és més aviat un moviment Reformista que no pas Revolucionari.
A
Olot i comarca -cosa estranya- hi ha hagut gent que ha mogut el cul i s'ha afegit al moviment del 15M o més conegut per aquestes contrades com el dels Indignats.
Certament ha estat suficientment sorprenent i gratificant veure com hi ha gent que encara està disposada a plantar cara. En qüestió d'un parell de dies l'autoorganització ciutadana va decidir ocupar la plaça. Tot una proesa t'ho miris com t'ho miris i més amb la dinàmica d'apatia habitual a que estem acostumats a la Garrotxa. Alguns direu que som un creguts o uns prepotents. Que ens pensem que som els únics que tenim les coses clares i que donem moltes “lliçons”. Que soms uns putes! en definitiva... Però tots/es sabem com és aquesta comarca i està clar que la gent que es mou habitualment es pot comptar amb els dits de les mans. Aquesta crítica que molts podríeu qualificar de destructiva contra la manera de ser de la comarca, nosaltres l'enfoquem com un punt de partida i no com quelcom negatiu. És un cop de puny a la taula per les ganes que tenim que més gent es mogui. Simplement això. Estem convençuts que no som els únics “putes” o com els agrada anomenar-nos als veïns respectables: “capcalents”. El que passa és que no estem acostumats a una reacció com la que s'ha donat a la plaça i ha estat gratificant formar-ne part sempre que en tenim l'ocasió o el temps necessari. Analitzant una mica per sobre el tema i mirant les propostes globals de l'esmentat moviment a la resta de l'Estat, des del punt de vista anarquista són en general posicionaments o reivindicacions reformistes més que no pas revolucionaries, doncs a grans trets les propostes i fins i tot el manifest “unitari” inicial deixaven entreveure un continuisme reformat més que no pas un trencament revolucionari. Això no treu que en diverses assemblees locals la cosa hagi anat més enllà, però el propi fet generalitzat de que el moviment es interclassista i es reivindica apolític -que no antipolític-, de cara a la premsa sembla un fet. “No som ni d'esquerres ni de dretes” diuen els caps visibles de Democracia Real Ya (com en el passat feia la pròpia Falange vaja). Tot i això hi ha bona part del moviment que no segueix les directrius fixades molt subtilment pels asèptics de DRY i tampoc cau en l'intent neoliberal de fundar un nou partit o de vincular-se'n a un ja existent. Està per veure si l'esmentat sector aguantarà amb garanties l'atac dels “mass media”, que ja s'està produint cada cop amb més força des que va passar l'ensurt inicial. És evident, que el propi moviment en si, i donat l'estat aletargat La plaça dels gegants. 12
“Nosaltres, com a anarquistes, pensem que cal trencar amb la línia reformista i continuar en una línia clarament revolucionària, que qüestioni la mateixa base del Sistema (...) i el faci caure.”
que mostrava els últims anys la pròpia societat, ja és un pas “revolucionari”. Però està molt lluny del que nosaltres entenem com un procés revolucionari i opinar el contrari, almenys per nosaltres, és una lectura excessivament positiva. En tot cas considerem i preferim dir que és un pas previ a un estat d'acció revolucionària. Nosaltres, com a anarquistes, pensem que cal trencar amb la línia reformista i continuar en una línia clarament revolucionària, que qüestioni la mateixa base del Sistema (com de fet estan fent algunes assemblees) i el faci caure. No acceptem ni polítics, ni banquers ni una falsa democràcia on el poble sigui un mer espectador que simplement cada quatre anys pot votar. Pensem que una bona iniciativa –a tall d'exemple- és el que s'està duent a terme amb el suport contra els desnonaments o l’intent de gestió de barris. L'autoorganització des de la base en aquest cas i en molts altres s'està demostrant -un cop més- viable. La capacitat de mobilització, organització i de gestió de les places ocupades ho demostra i el que està clar, és que la gent s'ha organitzat sense saber-ho a la manera anarquista, sense líders i amb la presa de decisions
La plaça del gegants. 13
mitjançant la Democràcia Directa a les assemblees. Un cop més es demostra que l'anarquisme és innat i intrínsec en la majoria de la gent, que un cop s'associa amb els seus veïns s'organitza de manera horitzontal, ja que creu que és el més just. Es desitja la igualtat i el suport mutu. Es vol la presa de decisions des de la base. Això és un fet constatat i a la vista de tothom. Un cop m'he n'he anat per les branques, el que vull destacar més enllà de les propostes anarquistes o els anàlisis superficials del moviment dels Indignats, i és el que més m'ha frapat, és un aspecte de l'àmbit local. Mentre unes persones s'estaven manifestat, debatent i decidint amb més o menys encert propostes i prenent iniciatives, d'altres se'ls miraven aliens a tot el procés i com qui passa per davant d'un espectacle d'un circ vingut dels confins de la terra coneguda, esbossaven un somriure estúpid, una cara d'indiferència o en el pitjor dels casos de menyspreu. Observant això allà assegut ho vaig veure clar. Em venia al cap una imatge que tantes vegades hem vist a Olot i hi establia un paral·lelisme: els de la plaça eren els gegants, i els que s'ho miraven amb somriure estúpid eren els cabeçuts que dansaven al seu voltant amb la mà a la boca. Definitivament i veient els últims esdeveniments, és tot un encert que la Plaça Major d'Olot es digui popularment la plaça dels gegants.
“...la gent s'ha organitzat sense saber-ho a la manera anarquista, sense líders i amb la presa de decisions mitjançant la Democràcia Directa a les assemblees. Un cop més es demostra que l'anarquisme és innat i intrínsec en la majoria de la gent, que un cop s'associa amb els seus veïns s'organitza de manera horitzontal, ja que creu que és el més just.”
“La societat i el govern són diferents entre si i tenen diferents orígens. La societat es produeix per causa de les nostres necessitats i el govern per causa de les nostres maldats.” Thomas Paine
El de ca la Filo, tossut i carregós.
# ANONYMOUS
"SOM UNA LEGIÓ, NO PERDONEM, NO OBLIDEM, ESPERA’NS. ANONYMOUS."
"Gents del món; permeteu que ens presentem de nou com a Anònims, doncs no som més que una idea. Un pensament que es mou sense líder ni jerarquia i funciona gràcies a la sinergia exercida per les persones que creuen en la seva causa. Una causa de justícia i llibertat, en aquest món ple d'opressió i intolerància. Busquem una cosa seriosament amenaçada: una vida realment lliure i digna; no depenent del que et puguis permetre pagar o dels somnis que et permetin o no aconseguir. Sabem que la majoria de vosaltres viviu atrapats per sous miserables; alguns privilegiats pot ser que estigueu contents amb els vostres diners o estil de vida. No obstant això, no reconèixer a hores d'ara que tots estem tancats entre els barrots econòmics d'una societat capitalista en franca decadència, seria simplement egoista o senzillament delirant. També coneixem com de fàcil és perdre's en la saturació ociosa i absència de veritable informació al món actual. I encara que semblés el contrari, molts de nosaltres apreciem el confort de la rutina diària i la seguretat de la família tant com qualsevol individu. Però la veritat és que necessitem fer alguna cosa d'una vegada. (...)” Així comença un dels molts comunicats d'Anonymous. Una “organització” de ciberactivistes prou coneguda els últims temps pel sabotatge de webs, comptes, documentació interna de les oligarquies econòmiques, atacs a partits polítics i un llarg etc d'accions a través de la xarxa.
“Les persones són poderoses: eduqueu-vos a vosaltres mateixos; aporteu i recolzeu solucions alternatives, noves i que l'altra gent pugui adoptar. (...) Compartiu la cultura; la informació; les vostres idees. Mostreu vostra llibertat a través de la vostra pròpia creativitat; el vostre llenç és el mateix món.
El fet es que aquesta “organització” parteix d'unes bases organitzatives, ideològiques i d'acció clarament identificables com a anarquistes en la majoria de casos, tot i que no solen manifestar-se com a tals. Suposo que la cosa és més desvincular-se de tot el que ha existit fins ara i donar una aparença de quelcom nou, tot i que des del meu modest punt de vista és absurd no dir el que a qualsevol iniciat en la matèria li resulta clarament percepAnonymous. 16
tible al primer cop d'ull. I no és menys cert que la seva imatge més característica també té un claríssim component àcrata. La màscara del famós personatge anarquista de la novel·la gràfica “V de Vendetta” d'Alan Moore, que és profusament utilitzada pel col·lectiu de ciberactivistes que donen suport a Anonymous. Si bé molts dels seus comunicats tenen un contingut més aviat de tipus messiànic i paternalista que pot resultar irritant; que els pot escriure qualsevol usuari d'internet i que en moltes ocasions poden semblar una mica contradictoris donat el fet de que poden estar fets per gent que pot tenir perspectives notablement diferents de la realitat, en el fons subscriuria la majoria de les seves accions. Accions dutes a terme -entre altres possibilitats- a partir de converses mantingudes des d'una IRC (IRC Anonops) on diferents usuaris poden plantejar objectius, estratègies i un atac coordinat. Un dels atacs més habituals, s'han realitzat contra webs utilitzant el sistema dels atacs DDoS (atacs Distribuïts de Denegació de Servei), que utilitzen els ordinadors d'usuaris que prèviament s'han descarregat el programa per posar els seus ordinadors per-
Anonymous (part del text d’un comunicat) “Les persones són poderoses: eduqueu-vos a vosaltres mateixos; aporteu i recolzeu solucions alternatives, noves i que l'altra gent pugui adoptar. (...) Compartiu la cultura; la informació; les vostres idees. Mostreu vostra llibertat a través de la vostra pròpia creativitat; el vostre llenç és el mateix món. Uniu-vos a nosaltres en el despertar de la veritable humanitat d'entre les cendres dels destronats i els desheretats. Expliqueu-li a les elits que estem aquí i anem a per ells. Fem a tot el planeta conscient del desastre que suposa l'actual Sistema a curt, mitjà i llarg plaç; de la necessitat d'educar-nos tots en un nou camí més intel·ligent, avançat i sostenible.” Anonymous. 17
“Si bé molts dels seus comunicats tenen un contingut més aviat de tipus messiànic i paternalista que pot resultar irritant (...) en el fons subscriuria la majoria de les seves accions .”
sonals, “captius” al servei d'Anonymous. Aquests atacs consisteixen en enviar alhora milers de peticions a un servidor concret, de manera que s'acabi col·lapsant. D'aquesta manera, el fet de que la gent pot pensar que els d'Anonymous són hackers, queda en entredit, ja que simplement amb un de sol d'ells que hagi creat les eines necessàries per poder realitzar atacs, i la resta amb la simple acció de descarregar-se i instal·lar aquesta eina al seu ordinador ja forma part de l'engranatge que mou annonymous. Això fa que qualsevol pugui ser Annonymous un cop la bola de neu a començat a baixar per la pendent nevada, i fa que els intents dels cossos repressius dels Estats siguin impotents a l'hora de intentar desmuntar Anonymous. Aquesta és la grandesa d'Anonymous, qualsevol pot formar-ne part i això, a diferència de les organitzacions activistes a què estem acostumats, no és un problema per la possible infiltració i desmantellament de la mateixa des de dins donat el seu fet característic de l’anonimat i l’absència de líders. Tot plegat, un cop posat a la balança, almenys fins a dia d'avui, crec que es decanta més cap al costat positiu que cap al negatiu. Seguirem d'aprop els seus moviments, vejam què se'n pot aprendre de tot plegat. No cal dir que és una novetat cada cop més estesa gràcies a les noves tecnologies. Tecnologies que pel fet de ser una novetat no sabem exactament fins a on ens poden servir i ser-nos útils en la lluita per un món millor i fins a quin punt acabarà tenint un balanç positiu, o -i esperem que no- contribuirà a allunyar-nos d'un canvi real a la societat degut al sedentarisme i enclaustrament dels revolucionaris instal·lats darrera d'un teclat.
“Ser governat és ser observat, inspeccionat, espiat, dirigit, regimentat, numerat, regulat, registrat, adoctrinat, controlat, revisat, valuat, censurat, ordenat…per criatures que no tenen ni el DRET ni la SAVIESA ni la VIRTUT per fer-ho.” P.J. Proudhon
ENLLAÇOS A la Garrotxa: CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/ Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/ Contrainformació a la xarxa:
Txalaparta http://www.txalaparta.com/ El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/ Edicions anòmia http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_an omia.html
A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/
Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/
La haine http://lahaine.org/
Bardo ediciones http://bardoediciones.net/
Klinamen http://www.klinamen.org/
Aldarull edicions http://www.aldarull.org/
Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php
Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/
rebelión http://www.rebelion.org/
DDT http://www.ddtgatazka.com/
Editorials: Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php la felguera editores http://www.lafelguera.net/web/ Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/ La malatesta http://www.lamalatesta.net/
editorial brulot http://brulot.ourproject.org/ la ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/laciutat-invisible-edicions/ la linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/
Bona nit i tapa’t!
Grup Anarquista X llogar-hi cadires
Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?
Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:
bustia@bsolot.info
Perquè el món és ple d’imbècils.