Què passa? 2010 by Vicent Gracia



REVISTA INFORMATIVA DEL CP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 5. CURS 2009-10

COMPETICIÓ O COL•LABORACIÓ ?

índex

editorial Pg 1

Portada

Pg 2

Editorial

Pg 3

Natura

Pg 5

Música

Pg 6

Esports

Pg 8

L’escola

Pg 17 Acudits Pg 18 Sisé Pg 20 Agraïments

crèdits CC LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Autoria – no derivats – no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor. •No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest ttext. E Els termes d’aquesta llic cència hauran de constar d d’una manera clara per a q qualsevol us o distribució d del text. Aquestes condic cions solament es podran a alterar amb el permís esc crit dels autors, en aquest c cas, el Col·legi Públic V Verge dels Desemparats d d’Oliva. © d’aquesta edició: CP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é. © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana dins la línia d’ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià

COOPERACIÓ O COMPETICIÓ? Hem triat aquest binomi per ser un dels motius de discussió científica actual. Des que Darwin insinuara que l’evolució de les espècies s’ha degut a la competició i al triomf del més fort, això s’ha pres com a dogma i s’ha estès a tots els àmbits de la societat. Hem creat una societat en la qual el gran es menja al menut. Però avui els científics dubten que la evolució s’haja degut a la competició i estàn posant el motor del progrés en la cooperació. No debades, dins nosaltres mateixos hi ha milions de virus i bactèries que ens faciliten processos essencials per a la nostra vida, com per exemple, la digestió, i sense la cooperació dels quals, la nostra vida seria impossible. Som fruit, doncs, de la cooperació. Aquesta revista mateixa. És fruit d’una intensa cooperació dels diferents equips de xicones i xicons de sisé. Cada equip se n’ha encarregat d’una secció. Uns han treballat més, uns altres menys, a un equip es discutia més, a l’altre menys..., però sense la col·laboració de totes i tots tingueu ben segur que no la podríeu llegir ara. Fins i tot, els mateixos continguts en són un exemple de col·laboració. Fem-ne un repàs: ð El Fòrum de l’Agenda 21: ciutadans que desinteressadament col·laboren per aconseguir un poble més sostenible. ð L’associació Ecoeducare: persones i empreses col·laborant per estendre el món de l’ecologia ð La música: una orquestra, una banda, un grup musical..., no serien res sense la col·laboració dels seus components. ð Els esports: fem entrevistes a diferents esportistes que estan destacant en esports de grup. I juguen a equips que triomfen. ð La secció de coses d’escola: un munt d’activitats realitzades amb la col·laboració de totes les xiquetes i els xiquets. Podeu comprovar fàcilment que la cooperació és allò que ens fa progressar. Per això volem acabar aquest editorial amb una de les il·lustracions del llibre “Ser, fer, pensar, conviure...” Gràcies per cooperar amb nosaltres per millorar l’educació de les xiquetes i els xiquets. El nostre alumnat, els vostres fills i filles.

natura L’AGENDA 21 L’agenda 21 és una expressió de Nacions Unides que fa referència al desenvolupament sostenible . Va ser aprovada a la Cimera de la Terra. A partir d’aquell moment, els estats haurien de transformar el seu model de desenvolupament, basat en una explotació desmesurada dels recursos naturals, per un altre model que garantira el futur per a les generacions, model que s’ha anomenat “per un futur sostenible” Fem una entrevista a Joan Orquin Caselles, president del Fòrum de l’Agenda 21 d’Oliva. Què és l’agenda 21? Són propostes que és fan a la localitat per aconseguir un desenvolupament sostenible. Sostenible és, per a mi, intentar la millora de la qualitat de vida d’Oliva. D’on va sorgir ? L’agenda local 21 comença l’any 1992 a Rio (Brasil), a la Cimera de la Terra. Continua a Aalborg (Dinamarca) l’any 1994, a la Cimera sobre Ciutats Sostenibles. L’any 2000 se signa la Carta de Xàtiva (País Valencia), i Oliva l’any 2001 aprova adherir-se a aquesta carta. En aquell moment comença un proces, sobre tot econòmic, fins que l’any 2008 es posa en marxa definitivament el fòrum ciutadà d’Oliva. Per a què aprofita? Quins objectius té ? Per fer un poble més sostenible, és a dir: respectar més l’entorn (natura, ciutat, aire...), una ciutat socialment millor i un millor equilibri econòmic, buscar millores en el treball, etc. En resum: millorar la qualitat de vida Per quin motiu es va fer l’agenda 21? Per a aconseguir ciutadans que s’implicaren responsablement en el desenvolupament sostenible dels seus pobles, en el nostre cas, d’Oliva. Quina és la forma que teniu de treballar? Funcionem en assemblea i en grups de treball. Els grups estudien els temes determinats, fan propostes i les traslladen a la assemblea. Aquesta les aprova, o no, i les trasllada a l’Ajuntament. Com s’organitza dia a dia l’agenda 21? Cada 15 dies hi ha reunions de treball sobre diferents aspectes de l’estudi que ha fet una empresa que va llogar l’ajuntament. Aquestes reunions aprofiten per a traure unes propostes de treball o d’estudi que després s’aprovaran o no a l’assemblea. A l’assemblea, que es reuneix cada 2 mesos aproximadament, participen tots els membres del Fòrum d’Oliva. Què és el més important de l’agenda 21? Els ciutadans i les ciutadanes d’Oliva Quines millores heu fet fins ara ? Encara és difícil d’avaluar-ho perquè estem revisant el que ha fet la empresa, com per exemple, els indicadors sobre: població, treball/atur, residus, consum a les llars, turisme, ocupació d’apartaments, hotels, càmpings..., i anem mirant l’evolució dels mateixos. Hem fet propostes concretes a l’Ajuntament: - Sobre la brutícia que deixen els gossos a voreres i carrers.

- Sobre els accessos per a minusvàlids a carrers i edificis públics. També hem donat a l’Ajuntament els punts en els quals volem que incidisquen més, per exemple, els abocadors incontrolats o l’horari de l’ecoparc. Tens alguna activitat pensada per a l’agenda 21 d’Oliva ? M’agradaria, com a president i ja que sóc mestre, incididir més a les escoles. Posar més èmfasi en l’aplicació de l’Agenda 21 als Centres i aconseguir una major conscienciació de les persones. També volem donar-li més publicitat, donar-la a conèixer més a través de taulers d’anuncis, la web de l’ajuntament, els mitjans de comunicació... Quina importància tenen els paratges naturals d´Oliva? Tenen una gran importància: per exemple el parc natural de la marjal Pego-Oliva és una figura de la màxima protecció, però també tenim les dunes que hauríem de protegir al màxim o les muntanyes. Tots els espais naturals haurien d’estar ben cuidats. Quines zones d´Oliva poden ser afectades de contaminació? Hi ha moltes, per exemple els camins on hi pot haver: abocaments incontrolats o també zones agrícoles per un ús inadequat de productes i envasos fitosanitaris. Tot això pot incidir de moltes maneres i negativament i ho hem d’impedir. A Oliva es recicla molt? A nivell general, el nivell de reciclatge coincideix amb la mitjana de l’estat, però hi ha alguns aspectes en què estem per sota. Esteu tenint èxit en l’agenda 21? Si èxit és que ens facen cas a les nostres propostes, de moment sembla que l’Ajuntament sí que està fent-nos cas. Si considerem l’èxit com arribar a tenir una Oliva sostenible, encara ens falta molt. Creus que és una bona causa? És una causa molt gran. Tots haurien de ser

Ximo, Aarón, Nerea, Belén i Paula s’han encarregat del medi ambient. Han fet un reportatge sobre l’Agenda 21 local, fent-li una interessant entrevista al seu President, i us comunicaran una important notícia: la creació de l’associació ECOeducare. A que us sona el nom? Llegiu la notícia i sabreu per què.

Belén, Paula i Nerea en el moment de l’entrevista a Joan Orquín

natura concients de què significa. M’agradaria aconseguir un poble sostenible, que la participació al Fòrum fóra major, i que els veïns d’Oliva estigueren més conscienciats en el seu futur. Per què et dediques a aquesta feina? És una cosa que m’agrada i una bona cosa per treballar. No ho tinc om una feina, sinó com un desig. Vaig ser votat en assemblea i continue. Ara hi ha algun tema polèmic? Un tema en el qual estem treballant ara és que la empresa “Red Electrica” vol passar una nova xarxa pel terme i estem intentant que la faça soterrada per compte d’aèria. Tens alguna cosa a afegir? Convidar a tots els ciutadans i ciutadanes a implicar-se en el futur del seu poble, d’Oliva. I donar-vos les gràcies pel vostre interés Ens quedem a la reunió del grup de treball que està estudiant els indicadors. Estan debatent que per una banda el consum elèctric públic (€ x habitant i any) havia augmentat, mentre que el consum d’aigua havia minvat: de 2’7 hm3 x habitant el 2006 a 2,35 el 2009. Al grup estaven comentant que probablement l’augment del consum elèctric es degut al major número de zones habitades. Deixem la reunió i les 10 persones que hi han assistit continuen debatent. Els desitgem molt d’èxit en la seua tasca. Les reporteres al costat d’un grup de treball de l’Agenda 21 local.

Les persones que vullguen formar part del Forum, ho poden fer deixant les seves dades de contacte per correu electrònic agenda21@oliva.es passant per l’Oficina Local Agraria o cridant al telèfon 962850250 extensió 529 (Carmen Santonja) o be assitint directament a les reunions. El calendari de reunions el podeu consultar a la web de l’ajuntament: www.oliva.es

NAIX UNA NOVA ASSOCIACIÓ ECOLÒGICA A OLIVA Ecoeducare: salut ciència i consciència és el nom que han triat, per ser hereva de la fira que es realitzava a l’escola i des de l’any passat, junt a la fira de fires d’Oliva. La finalitat d’aquesta associació és conscienciar les persones per introduir la ecologia a les seves vides. Això es concreta en: ð vetllar per un futur sostenible des de la identitat estrictament ecològica. ð divulgar la cultura d’allò ecològic. ð oferir alternatives per tenir un estil de vida més saludable. ð enfortir la convicció que hi ha una altra forma de produir, una altra forma de consumir, una altra forma de viure més d’acord amb la ecologia. ð fugir de les compres compulsives i fomentar la conscienciació a l’hora d’adquirir productes que milloraran la nostra salut i benestar. Aquesta associació naix amb l’objectiu d’unir els comerciants i productors locals de l’àmbit de l’ecologia, la salut natural, les energies alternatives..., tot i que és oberta a les persones o entitats que tinguen les mateixes finalitats. Per aconseguir els seus objectius, l’associació podrà realitzar les activitats següents: ð organitzar xerrades, conferències, cursos o taules rodones ð o r g a n i t z a r exposicions, mostres, concursos... ð organitzar fires de mostres Podem dir que aquesta nova associació és fruit de la iniciativa que tingué lloc l’any 2006, quan al CP Verge dels Desemparats organitzarem la 1ª quinzena d’alimentació biològica al nostre centre, per la qual cosa, ens alegrem i felicitem el naixement d’aquesta empresa, a la qual li desitgem molts èxits. Les persones, entitats o empreses que desitgen formar part d’aquesta associació ho podràn fer a la Fira ECOeducare (18, 19 i 20 de juny, al passeig d’Oliva) o a través del correu associacio.ecoeducare@gmail.com

música OLIVA, UN POBLE MUSICAL A Oliva hi ha tres escoles de música: el Conservatori Josep Climent, l’Associació Artístico Musical d’Oliva que es troba al costat de la nostra escola, i l’escola de música Santa Cecília. També hi ha bandes de música i orquestres. A més, en cada pas de Setmana Santa hi ha una banda de cornetes i de tambors. I ha grups de rock i de música moderna.Tot això ens ha cridat l’atenció, pel que hem decidit fer una xicoteta investigació. ESTUDIAR MÚSICA Hem fet una enquesta als alumnes del nostre col•legi per saber els seus estudis musicals. Aquestes són les preguntes, i les seves respostes: A quina escola de música vas? 33 alumnes fan estudis musicals. Al conservatori n’hi van 16, a l’Escola de música de l’Associació Artistico Musical, 13 i a l’Escola de Música Santa Cecília, 3. Toques algun instrument? Quin? Flauta travessera: 4, Violí: 3, Oboè: 3, Percussió: 3, Violoncel: 1, Guitarra: 5, Saxo :3, Trompeta: 3, Viola: 1, Piano: 6, i Clarinet: 1. Quina assignatura t’agrada més? Cor:10, Instrument:13, LLlenguatge musical: 7, Conjunt: 3. C Per què et vas apuntar P a música? LLa majoria es van apuntar perquè els a agradava (23), però a ttambé es van apuntar per a aprendre (6). p TT’agradaria arribar a sser músic profession nal? A la majoria (24) sí que els agradaria, front a 7 e que no els agradaria q aquest ofici. a Estàs en alguna banE d da? M Maria Bertomeu Soria, Un parell Laura Jordá Tomàs, Maria Mohedano Gard’imatges cia i Alba Monzó Colomar, alumnes de sisé de la de la nostra escola (i les autores d’aquest banda de reportatge) han entrat a la banda juvenil l’AAM de l’Associació Artístico Musical d’Oliva.

Per inscriure’s a l’Escola de Música de l’AAM o a la de Santa Cecília, a partir de l’1 de setembre es pot passar per secretaria de la mateixa associació. Per inscriure’s al Conservatori, el mateix mes de setembre s’ha d’agafar, emplenar i presentar un formulari, i després anar el dia indicat per fer un exàmen. Depenent de la puntuació, pots estudiar a aquella escola o no.

ESCOLTAR MÚSICA Hem trobat aquesta informació: DESGAVELL Els seus components són: Barrabàs (veu), Marc (bateria i cor), Guillem (guitarra i cor), Borja (guitarra), Llopis (baix), Joan (bombardí), Jesús (trompeta) i Gerard (trombó). L’estil de música que fan és: Punk-core, Reagge, Ska i Punk. Els CDs editats de moment son: Desgavell (2004), Matant el temps (2007) i Showtime (2009). Pots escoltar-los a la seua web: www.desgavell.org PARIDES AMPLIFIKADES Els seus components són: Óscar (trompa), Blasco (veu), Marc (bateria), Pellicer (trombó), Joan i Blai (guitarra) Eddy (guitarra solista), Edgar (trompeta) i Zaira (teclat). Tenen un estil propi (creat per ells), amb influències de Desgavell, Obrint pas,... Tenen gravat un directe a “Sant Vicent” (festes d’Oliva) en què s’inclouen cançons com I tu no saps!, Torero, etc. Podeu escoltar-los a www.myspace.com/paridesamplifikades DONANT PEL SAK Els seus components son: Jorge (bateria i el mestre que va fer pràctiques a la classe de 2nB), Roger (teclat), Kiko (guitarra), Pau (trompeta), Vicent (baix) i Nèstor (guitarra i veu). L’estil de música està entre el Rock, l’Ska i el Heavy, Acaben de publicar Sempre diferent que podeu escoltar a www. myspace.com/donantpelsak PARAL•LEL 84 Els seus compnents són Joan Santonja i Marc Sigalat (veu i guitarra), Alfonso Forrat (bateria) i José Ramón Canet (baix) (per cert, necessiten un baixiste). Fan un estil de música des del pop-rock melòdic fins un hard- rock amb tocs de metall. Acaben d’editar el seu primer disc Paral•lel 84, i el podeu escoltar a www.myspace.com/parallel84 A.P.S. ANSIEDADxSEPARACION Els seus compnents son Miguelín (bateria), Àlex (veu i guitarra), Frederic (veu i baix) i Jack (pilotes). Han editat Me dan asko tus consejos THE MUERTAS Components; David (veu), Bósnio (baix i cors) , Tobi i José L. (guitarra) i Edgar (bateria). Han editat Tanto odio acumulado, que podeu escoltar a www.myspace.com/ themuertas

Maria i Maria, Paula, Alba i Aurora han fet una recerca pel món de la música, tant per estudiar-la com per sentir-la i ballar-la. Llegiu aquest interessant reportatge. desgavell

parides amplifikades

donant pel sak

paral·lel 84

ansiedad x separación

the muertas

esports Carla, Adrià, Enrique, José, i Victor són l’equip que s’ha encarregat dels esports. Han realitzat entrevistes a diferents persones d’Oliva que estan triomfant al món esportiu, i acaben aquesta secció amb una important notícia sobre Toni Climent, professor d’aquest centre.

Dalt David Fuster, baix Irene Garí.

ENTREVISTA A DAVID FUSTER

ENTREVISTA

David Fuster s’ha confirmat com un jugador talismà per al Vila-real. Li vam enviar unes preguntes per correu electrònic i ens ha contestat amablement:

Irene Garí, ex-alumna d’aquesta escola, es una jugadora que continua escalant en el món del basquet.

-En quina posició jugues a futbol ? Normalment la de mitja punta, és a dir, per darrere dels davanters. Però, també he jugat dínterior dret o esquerre i també com a mig centre ofensiu. -Estàs a gust al Vila-real? Sí que estic molt a gust al Vila-real perquè és el club que m´ha donat la oportunitat de jugar en Primera Divisió i perquè sempre m´han tractat molt bé allí. A Elx només vaig estar una temporada però guarde molts bons records déixe any. Elx va ser léquip que em va donar la oportunitat de jugar a nivell professional i gràcies a la bona temporada que vaig fer allí hui estic de nou a Vila-real. -A l’equip que estàs tens bons companys ? TTinc molt bona relació amb els meus companys. Hi ha molt bon ambient als c vestidors i això fa que les coses marxen millor. v -Quan i on vas nàixer? Vaig nàixer ara fa 28 anys. El 3 de febrer de V 1982 a Oliva. -T’agrada molt jugar a futbol? SSempre ha sigut la meua passió. M’ho passe bé jugant al futbol. De menut passava hores i hores jugant al futbol i somniava que algun dia jugaria a Primera Divisió. Al final he pogut d complir el meu somni. - Creus que jugaràs a la selecció espanyola? No crec que arribe a jugar mai a la selecció espanyola. Actualment estem vivint la millor generació de futbolistes de la història a Espanya i lògicament no és fàcil jugar en la selecció encara que seria increïble poder jugar amb Espanya. -Veus el teu futur fora del Vila-real ? De moment estic molt bé a Vila-real i no em plantege canviar dáires encara que mai saps on et pot portar el destí. De moment estic disfrutant al màxim del que estic vivint i no pense en res més. -Quan et retires t’agradaria ser entrenador de la U.D. OLIVA ? Mágradaria continuar vinculat al futbol i, per què no, algun dia entrenar la U.D. Oliva, encara que mágrada més entrenar a xiquets que no a majors. -Què t’agrada més Vila-real o Oliva ? Com he dit abans a Vila-real estic molt a gust però no ho canvie per Oliva. Oliva és el meu poble, on he nascut i on m´he criat i per tant Oliva sempre serà la primera de la meua llista. A més a més Oliva és molt més bonica que Vila-real. Gràcies per aquesta entrevista i a vore si ens veiem aviat per Oliva.

IRENE

GARÍ

-Creus que arribaràs a ser la millor jugadora femenina de la C. Valenciana? I de Espanya? Seria un orgull per a mi ser-ho, seria un reconeixement de tot l’esforç i sacrifici fet. De moment vaig treballant cada dia per poder aconseguir els meus objectius, encara sóc menuda i hi ha gent amb més experiència que jo i més edat en la C. Valenciana que és molt bona, però poc a poc, mai es sap el que pot passar en un futur. D’Espanya encara és més difícil. -On estàs més a gust a València o a Barcelona? Al Ros Casares de València vaig estar dos anys i vaig millorar molt, vaig començar a madurar i em va agradar molt estar allí. Però després vaig anar al Segle XXI de Barcelona, què és un Centre d’Alt Rendiment d’esportistes, ací tenim estudis adaptats a l’esport i una residència, i això és com estar a casa, encara que sempre voldries tindre els teus al teu costat. -Tens moltes amigues al teu equip? Sí, tinc molt bona relació amb totes. Penseu que passem les 24 hores juntes, anem juntes a classe, estem en la mateixa residència, entrenem... -Creus que tu i el teu germà podreu superar als germans Gassol? Els germans Gassol han fet historia estant els dos a la NBA, jugant junts en la selecció Espanyola, tenint un gran recorregut esportiu, el que han fet ells crec que és insuperable. Tant de bò poguérem arribar a eixe nivell. Què estàs estudiant? On estudies? Com portes els estudis? Ara estic cursant 4t ESO a l’institut Joaquim Blume. Els estudis els porte bé. Estic traient bones notes i l’any que ve faré el batxillerat científic. Encara no sé què estudiaré. -Què recordes del teu pas per l’escola? Tinc molts bons records, quan ens queixàvem si ens posaven exàmens i ací hi ha dies que tenim 1 o 2 exàmens al dia durant tota la setmana, sense tindre quasi temps per estudiar. Recorde les classes de preescolar, tots el meus companys i professores. Que érem la classe que xerràvem més de tota l’escola, el viatge a la neu, les dançaes, carnestoltes, la meua gran motivació per tocar la flauta, per fer esport, la frase de “a palabras necias oídos sordos”, el mix mix mix mix de Miss Mary per elegir una cartolina, pensar que si et portaves mal estaria Vicent a secretaria esperant-te. Em venen moltes anècdotes i fets al cap, he estat molt contenta en aquesta escola i també ara per com em segueixen tractant.

esports ENTREVISTA A JÚLIA GARCIA

ENTREVISTA A FERNANDO GARÍ

Júlia Garcia, ex-alumna d’aquesta escola, ha començat fa molt poc a jugar a hoquei i ja és tota una campiona.

Fernando Garí, ex-alumne d’aquesta escola, va ser nomenat millor jugador cadet de bàsquet.

Quan i a on vas nàixer? Vaig nàixer 1 d’agost a la clínica de San Carlos de Dénia. A quins equips jugues? L’any passat sols jugava a l’Oliva, però enguany a més de l’Oliva jugue al Xaloc, un equip de València Femenina Sub-16. T’agrada fer partits d’hoquei? Per què? Sí, moltíssim. Perquè en els partits i tornejos és on més aprens a jugar i coneixes a molta gent. D’on va nàixer la teva afició per aquest esport? Va nàixer quan Joan Pí, que és ara el meu entrenador, va vindre a l’escola per a fer unes pràctiques d’hoquei, a mi em va agradar molt i a l’any següent em vaig inscriure, T’agrada estar a la selecció? Sí, estic molt contenta de poder participar en campionats fora de València. Per què? Així puc veure com juguen a altres comunitats autònomes i aprendre, i a la vegada puc viatjar i conèixer més ciutats i gent nova. Tens bones companyes a l’equip? Sí, quan vaig arribar a la selecció em sentia un poc sola, però amb el temps vas coneixent-les millor i són molt divertides; a Madrid, Terrasa i Cadis ens ho vam passar molt bé. Has guanyat molts partits? Hem guanyat la majoria dels partits. Amb la selecció vam jugar “hoquei herba” i vam quedar setenes. A l’últim torneig de sala amb l’Oliva vam quedar en la cinquena posició, i amb el Xaloc huitenes de trentados equips que hi ha en tota Espanya. Et portes bé amb l’entrenador? Sí, és molt bona persona i és agradable parlar amb ell, també és comprensiu. Gracies a ell he anat a la selecció i al Xaloc. Què recordes del teu pas per l’escola? Recorde a tots els professors i professores que he tingut. A l’escola són tots més amables que a l’institut, no et demanen tants deures i els exàmens són un poc més fàcils. Però l’institut no és tant dramàtic com tots es pensen, sols és passar a un altre centre d’educació i canviar de mestres. A l’escola era tot més ecològic però a l’institut hi ha cafeteria i llepolies. Vols afegir alguna cosa més? Espere servir d’exemple perquè algú o alguna del centre s’anime a practicar hoquei, és un esport molt divertit i gens agressiu.

Creus que arribaràs a ser el millor jugador de la C. Valenciana? I de Espanya? No sabria respondre a aquesta pregunta tan directa. Ens estem esforçant, per a treure el major rendiment. Tothom vol ser el millor, no tan sols a nivell esportiu, sinó com a estudiant i persona i els esforços de cadascú sempre donen un fruit. Les meues aptituds, en un passat, foren les adequades per estar a un nivell nacional; però malgrat els meus esforços ara ja no m’hi considere un jugador de tan alt nivell. Encara que seguiré treballant dia a dia per aconseguir els meus objectius. Tens bons companys al teu equip? El que caracteritza un bon equip d’un de dolent és la seua cohesió interna. Jo i els meus companys aquest any hem estat molt a gust: hem format un vertader equip. Creus que tu i la teua germana podreu superar als germans Gassol? Els Gasol són dos jugadors molt ben preparats, molt bons. La meua germana te aptituds i actitud per arribar on ella vulgui: és una vertadera guanyadora. Malgrat qualsevol adversitat sempre ix endavant. Per la meua part, podria dir-ne que encara que aquesta pregunta em gènere un brot d’alegria, la veritat es una altra. A més, els meus objectius prioritaris no van pel camí del bàsquet. Estàs en alguna selecció Espanyola? Fa quasi tres anys que no m’han seleccionat per a formar part de la selecció. En els anys que sí hi vaig estar, m’ho vaig passar molt bé; vaig conèixer molt de món i molta diversitat cultural i hi vaig aprendre molt com a persona. Fou una experiència sensacional. Què estàs estudiant i on? Ara m’estic preparant les proves per a l’accés a la Universitat. Fa menys d’una setmana que hi vaig acabar batxiller a l’IES Font de Sant Lluís i ara ja estic pensant en un futur com a professor de primària: és el que pense estudiar l’any que ve, encara que també m’agradaria fer treball social. Com portes els estudis? Fins ara m’han anat molt bé. M’ho he tingut que treballar molt per a poder aprovar-ho tot a la primera i poder acabar batxiller. Aquest any ha sigut el més costós de tots, però amb un treball d’estudi constant s’ha fet prou lleugera l’estància per Batxillerat. Ha sigut una experiència molt agradable ja que he adquirit molts coneixements que fins ara no sabia ni que existien. Què recordes del teu pas per l’escola? El meu pas per l’escola ha estat magnífic. Fou un barrejat de males i bones experiències que a la fi m’han fet aprendre molt. Recorde aquelles classes, aquell pati, els barrots de colors..., fins i tot recorde aquells arbustos on de tant en tant se’ns encallava una pilota. També recorde a tots els professors que tant han fet per mi ensenyant-me a ser persona i a créixer. Gràcies a Vicent, Mercè, Dolors, Teresa i Toni entre altres. Gràcies a tots.

Dalt Fernando Garí, baix Júlia Gràcia.

esports UNA BONA NOTÍCIA El nostre mestre d’Educació Física, Toni Climent Llorca, que a més és un atleta, ha estat nomenat com el millor esportista local de 2010. La seva entitat esportiva, La Colla El Corriol el va presentar a la candidatura, després de la votació en l’assemblea del darrer 27 d’abril. La proposta va ser plantejada al regidor d’Esports Waldo Vilda, qui la va acceptar. El reconeiximent es realitzara a la Gala Anual de l’Esport, que tindrà lloc al Teatre Olimpia el divendres 25 de juny. Se li atorgarà el Premi especial a la Promoció i Desenvolupament Esportiu. Des de l’escola li donem la més sincera enhorabona, i ens afegim a aquest reconeixement.

l’escola Clara, Júlia, Carol, Paula i Neus s’han encarregat de recopilar tot allò que ha passat a l’escola durant aquest curs. També han preparat una doble entrevista a la seua mestra, Dolors Morant, i a la directora de l’escola, Isabel·la Soler. És un equip que ha treballat de valent i es nota en el seu treball.

PRIMER DIA D’ESCOLA El dia 9 de setembre, va ser el primer dia d’escola del curs. Aquest dia tan especial tots junts ens vàrem reunir al pati. Per començar ens varen presentar la gent nova, com els xiquets de 3 anys i nous mestres. Després Isabel•la va fer un llarg discurs que ens va ajudar a recordar unes quantes normes com no pegar, no cridar... A continuació, quan acabarem vam agafar l’esmorzar i tots junts varem anar a jugar. Va ser un dia molt emocionant, en poder retrobar-nos totes i tots.

FESTA DE BENVINGUDA

A final de curs cada any acomiadem una classe que se’n va per tal de continuar el seu camí d’aprenentatge. Igualment, a principi de curs, donem la benvinguda als xiquets i xiquetes de 3 anys que han escollit la nostra escola per passar 9 anys de la seua vida escolar. Els fem una festa com cal: regalets de benvinguda, balls, cançons, teatre, i berenar. Aprofitem l’acte per celebrar l’aniversari de Curro, la nostra mascota. Les xiquetes i els xiquets de 5 anys preparen el ball i el teatre, i els de 4 comencen el seu taller de cuina preparant la coca d’aniversari.

l’escola HALLOWEEN H El passat divendres 30 d’octubre, els xiquets i xiquetes d’educació infantil E van celebrar Halloween a l’escola. A l’hora del pati van buidar la carav bassa que després decoraren. A continuació van adornar la classe en un b ambient terrorífic i molt bonic. També van projectar dibuixos i imatges de a por d’aquesta festa. Fins i tot la van adornar per fora posant un dibuix de p Curro, la nostra mascota, disfressat de vampir . C

NADAL N

PORRAT

El dia 22 de desembre a l’escola vam celebrar el Nadal. Per aquest dia E ttan a especial els xiquets i les xiquetes de 6é vam preparar una nadalenca per a tota l’escola. Després vam baixar al gimnàs, per a fer la represenp de la nostra nadalenca, i on ens esperava el patge del rei Baltasar, ttació a a qui tots els xiquets li van dur la seva carta. Finalment vam pujar a les classes a beure xocolata calenteta amb magdalenes. c Les xiquetes i els xiquets d’Infantil també van celebrar el comiat de l’any amb un fabulós cotilló. Amb aquesta festa acabem el trimestre.

El 15 de Gener els xiquets i les xiquetes de P4 van convidar els altres xiquets i xiquetes del cicle d’infantil al porrat. El porrat és un mercat tradicional d’artesania i llepolies, típic de les nostres terres i que consisteix en una sèrie de paradetes en què es posen a la venda diferents productes. A les paradetes van trobar tota mena de menjar com per exemple borles, cacau, piruletes de xocolata i suc de taronja. El porrat va ser inaugurat pel Màgic Llibre, com podeu veure a la foto.

DIA DE LA PAU Va ser el 29 de gener. Vam aprofitar per recollir diners per Haití (que acabava de sofrir un greu terratrémol) i vam recollir en total 334,90 €. Entre tots vam preparar la festa: cada classe va decorar una caixa amb una paraula relacionada amb la Pau. En totes les caixes vam fer una piràmide preciosa. A continuació els xiquets i xiquetes de cinquè i sisè vam cantar i ballar una cançó, quan acabarem invitaren a tota l’escola a acompanyar-nos. Al final van vindre uns colombaires que van soltar uns quants coloms de colors. Després vam ballar al ritme de la música. Ens ho vam passar superbé !!

l’escola CARNESTOLTES: EL MÓN DE LA FARANDULA Una setmana abans de la festa, el Rei Carnestoltes s’apodera de l’escola i imposa les seves normes. Va vindre a visitar-nos amb un munt de manaments, que si no acomplies, els seus encarregats (les xiquets i els xiquets de 6é) t’enfarinaven. Tots anàvem amb uns llavis rojos molt ben pintats, t una piga negra al costat i unes ulleres fetes per nosaltres o de sol. El E dia de carnestoltes va arribar i tots els xiquets i xiquetes disfressats, per la vesprada van anar a a l’escola, que semblava una altra: estora roja, cortines, discos gegants, barrets de mag... m Tots T junts vam desfilar disfressats de mags, roquers, de samba, balls de saló, tamborilers, de d pop, de Grease, de Charleston i de rapers. Davant de totes i tots, una artista dels anys 20 2 que ens va fer una visita, anava amb els seu descapotable groc, la seva secretaria al volant v i el guardaespatlles davant. I després de la desfilada, com estàvem ben cansats, xocolata x i bescuit ens van donar per a berenar. Això sí, per entrar a l’escola una prova vam v tindre que passar: ballar davant dels pares per a demostrar el nostre talent. De D segur que l’any que ve serà igual de divertit !!!

l’escola VISITA A LA IMPREMTA Com a part de la preparació d’aquesta revista, férem una visita a Gràfiques Colomar. Allí ens explicaren tot el procés d’edició, des dels preliminars del disseny i la maquetació, la filmació, la impressió i l’acabat final. Va ser una visita molt interessant doncs vam comprendre aquest procés tan complex i que dona uns resultats tan importants com són els llibres o les revistes. Vam veure també, encara que ja no s’usa quasi, els processos que feien abans amb els tipus i les caixes de composició, on construien els llibres lletra per lletra.

LA FALLA DE L’ESCOLA Enguany hem aprofitat totes les andròmines que teníem pel centre per fer una fantàstica falla. Amb les restes de Carnestoltes de l’any passat (el prominent Drac), totes les decoracions del Carnestoltes d’enguany (el picú, el barret de mag, la màquina de cine...), les restes de la celebarció del dia de la Pau i les rames d’un arbre que vam tallar del pati, vam construir una impresionant falla. A l’hora assenyalada, van aparèixer els bombers i vam poder botar-li foc. Va començar tímidament, a poc a poc, fins que el foc va guanyar a la matèria i les flames es van enlairar triomfants. És clar que després, entre la escassesa de matèria per cremar i la intervenció dels bombers, tot es va quedar en un munt de brases i cendres. Però, ho vam passar molt bé!

l’escola SETMANA DE L’ARBRE Abans del dia de l’arbre, a l’escola vam fer un taller de Nendo Dango. Això consisteix en fer una bola d’argila i posar dins diverses llavors de plantes i arbres. Quan s’asseca l’argila, escampem les boles per la muntanya, de manera que quan plou, es reblaneix l’argila i comencen a brotar. Primer les plantes, i després els arbres ajudant-se unes a les altres a créixer fortes i sanes. A finals de febrer l’escola va celebrar la setmana de l’arbre. Per començar els xiquets i les xiquetes d’infantil van plantar uns quants arbres al seu pati. I els xiquets i xiquetes de sisè juntament amb tots els xiquets i xiquetes de 6é de les altres escoles d’Oliva vam anar d’excursió tot el dia al Carritxar. En primer lloc varem esmorzar tots, doncs estàvem morts de fam, vam jugar un ratet i després vam anar tots reunits a la muntanya a plantar arbres i escampar boles Nendo Dango. A continuació vam dinar, vam jugar i ens vam tornar a l’escola. En aquest dia tan especial ens ho varem passar molt bé !!!

PENELOPE DE FAMA A BAILAR El dia 15 de març l’escola va rebre la visita de Penélope, artista coneguda que va ballar al programa de TV “Fama, a bailar!”. A primera hora va ballar l’alumnat de primer, segon i tercer; a segona hora l’alumnat de quart, cinquè i sisè i després del pati els d’infantil. Penélope ens va ensenyar uns quants passos per escalfar, i després férem un gran ball. Va ser un día fantàstic !!!

l’escola DÍA DEL LLIBRE El dia 23 d’abril vam celebrar el dia del llibre a l’escola, i a tal efecte, a cada classe vam preparar una poesia per poder llegir-la. Per la vesprada, vingueren 5 poetes a llegir-nos algunes de les seues poesies: Va encetar el torn Vicent Olaso que va llegir tres poemes: Un dedicat a la seua mare, un altre a la seua dona i el tercer a la seua filla. Aquests poemes encara no estan publicats. Va continuar Josep Lluís Roig, que va llegir un conte sense dir-nos el títol, per tal que endevinarem de què anava. Al final vam saber que era un conte de robots que estava publicat al seu llibre “Histories curioses i altres relats”. Després va llegir José Vicente Sala tres poemes més: Esa orilla, Islàndia i Somos pocos; que estan publicats al seu llibre “Diario de retorno”. Tot seguit va ser el torn d’Àngels Gregori que va llegir A l’institut, publicat al seu llibre “Bambolines”, Subway que es inèdit i Oliva que està publicat al “Llibre de les Brandàlies”. Irene Verdú va continuar amb la lectura de Ara va de lloros, Ara va de monos i Ara va de gossos, tots tres publicats al seu llibre “Ara va d’animals”. Va acabar la lectura de poemes Joan Andreu Gascó amb Poema de la mar, Record d’infantesa i La lluna, tots tres inèdits. Després d’aquesta interessant lectura de poemes, gaudírem de l’actuació d’un fantàstic mag, el mag Barfi, que ens va fer un munt de trucs que quan pensàvem que ja sabíem la solució, li pegava la volta i ens deixava bocabadats. Al divendres següent vam ser nosaltres els protagonistes, i vam llegir els poemes que havíem estudiat o fet, i dels que us presentem ací, per problemes d’espai, una selecció. Jo. Jo i una altra persona som un parell. Molts com nosaltres formem un grup de gent. Gran número de persones són una multitud. Una multitud de gent un poble. Un poble una nació. Moltes nacions un continent. Els continents la Humanitat. Joan Brossa (E. Infantil)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Tota l’escola reunida al pati, Àngels Gregori, Josep Lluís Roig, Joan Andreu Gascó, Vicent Olaso, José Vicente Sala, Irene Verdú i el mag Barfi

Caminante, C i t son ttus h huellas ll el camino, y nada más caminante no hay camino se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante, no hay camino sino estelas en la mar. Antonio Machado (1er)

l’escola EL MEU GERMÀ PABLO El meu germà Pablo és molt menut perquè sempre plora a cada minut. Jo l’ajude a dutxar-lo i després ma mare m’ajuda a canviar-lo. Hector Pareja (2n A)

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna, que fa llum. Els convidats van arribat i van omplint tota la casa de colors i de perfums. Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres Porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili E i en Simbad, l’Alí Babà i en Gulliver. Oh O benvinguts, passeu, passeu. De les tristors En E farem fum, que casa meua és casa vostra, Si S és que hi ha cases d’algú. ... . Jaume Sisa (2n B) J

LA PRIMAVERA Oh primavera ! Quan apareixes, les flors canten. Oh primavera ! Sempre estàs ací tots els anys ens visites i les papallones volen més fort que mai. Oh primavera ! Tú fas que les flors desperten, erten t els ocells canten, que deixe d’estar trist, que tothom estiga feliç. Oh primavera!, Tots els anys esperem la teua arribada. Nacho Pastor (3er)

ELS LLIBRES Milions d’aventures escrites en miniatures. Qui no agafa un llibre per a formar part d’un món màgic ple de personatges fantàstics i amb curiosos misteris. Cada lletra que hi ha és com un granet de sorra en un muntanyar de la mar. Totes juntes formen el sorral de l’oceà. Quan et sentes sol i trist llig un llibre i seràs feliç. Isabel Escrivà (5é)

E XIQUET PERDUT EL U dia el xiquet plorava Un p perquè a sa mare no la trobava. U home li deia: mira amb la teva mirada ... Un m cap a la dreta, mirà cap a l’esquerre, mirà m cap amunt, mirà cap a baix... mirà A sa mare trobà escarbant un calaix. I Irene Maurí (4rt A)

A NI NITT VA VAIG IG SSOMIAR OMIA OM IAR R A nit vaig somiar que a casa d’un amic vaig anar. També vaig somiar que el meu rellotge es parava i no sabia quan tornar a casa. A nit vaig somiar que amb la trompeta tocava una música excepcional. Quan el concert va acabar la gent aplaudia sense parar. A nit vaig somiar que una cosa roina m’anava a passar. Somiava que el meu cor s’aturava. Quin ensurt ! Però, en despertar el meu cor seguia bategant. A nit vaig somiar que era un famós pirata que pels set mars navegava buscant tresors amagats. A nit vaig somiar que d’un llibre màgic una estrelleta plorant va eixir. La vaig animar i va somriure però, en deixar-la, tornà a plorar, amb mi la vaig gitar i li vaig cantar i tantes coses somiava i tant a gust estava e que q no vaig notar n que q al llit em p pixava. C Col·lectiva (4t B)

LA TERRA La terra està marejada es veu que l’han capgirada terratrèmols ha provocat i marejols ha organitzat. Nosaltres hem pensat ajudar-la reciclant, reduint i reutilitzant. Així hem contribuït a no deixar-la en l’oblit. I les persones ajudaran quan s’adonen que la terra estan embrutant. No és bona idea contaminar perquè la terra pot empitjorar. Maria Mohedano (6é)

l’escola JARDÍ Jardí és el nom de l’escultura que acabem de instal·lar a l’escola. Tot va començar quan l’alumnat d’Educació Infantil va visitar el taller que Rafael Amorós té a Albaida. Allà vam veure aquesta escultura i vam demanar permís per reproduir-la. Després, Sergio Bolo ens la va fer desinteressadament, i l’Ajuntament va preparar el basament, i ara presideix, ufanosa, l’entrada de l’escola.

FESTIVALS ESCOLARS El 21 d’abril es va celebrar al Teatre Olímpia el 1r Certàmen de Festivals Escolars Ciutat d’Oliva, organitzat per la junta de festers del Rebollet. Amb la iniciativa de fomentar els festivals i apropar la festa del Rebollet a tot l’alumnat, les AMPA i els Claustres han decidit col·laborar i formar part d’aquest esdeveniment fent partíceps les xiquetes i els xiquets.

SAMBORI I TROBADA Un altre cop hem aconseguit un premi al Concurs literari Sambori. El nostre alumnat de 4 anys, amb el conte “Un peix vermell, un peix blau” ha aconseguit guanyar en la fase comarcal. Enhorabona. Això va ser el dia 26 de maig. El dia 29 va ser la Trobada, la festa del valencià. El nostre taller: carpetes reciclades, i el més espectacular, l’escultura que va dissenyar Natàlia Pérez, amb el lema “Tu tens la clau” i que posteriorment presidirà alguna plaça de Gandia.

15 1

l’escola CONVERSA AMB DOLORS I ISABEL·LA Hem fet aquesta entrevista doble per a saber coses sobre la directora de l’escola Isabel.la Soler i la nostra professora Dolors Morant. És una entrevista senzilla i personal, que ens ajudarà a conèixer-les millor.

Dalt, Dolors Morant, baix Isabel·la Soler

Com és la experiència de treballar en aquesta escola? Dolors: En tots els aspectes molt grata, tant a nivell d’alumnat com de professors i companys. d IIsabel·la: Encara que ssiga una redundància. TTreballar en aquesta e escola, és una e experiència: No hi ha dos d dies iguals. El Claustre de m mestres és excel·lent i molt e enriquidor. De l’alumnat a aprenem tots els dies a ser més pacients, a v veure la vida d’un altre c color, a riure sense motiu. TTornem a veure la nostra iinfantesa en moltes a actituds quotidianes i e evoquem l’inici d’una a adolescència. Ens fa ssentir vius. Què creus més educatiu Q lla ràdio o la televisió? Dolors: Segons la finalitat, D però p crec que les dues Isabel·la: I Tot és educatiu, depèn d de la utilització que q se li done. TT’agrada la música? Quin ttipus de música t’agrada més? m Dolors: Abans més, ara no D ttant. La música relaxant i lla que es puga ballar. IIsabel·la: Sí, m’agrada el pop també m’agrada e molt la música polifònica m jjazz TT’agrada el teatre? Quina és l’obra que més Q tt’agrada? Dolors: Sí, però no sols D veure’l, també v llegir obres. M’agraden les o obres de Buero- Vallejo: ”En la ardiente oscuridad”, “El concierto de S. Ovidio”, “El tragaluz”, etc... Isabel·la: Molt. N’hi ha moltes, però per dir-ne una: Cirà de Bergerac T’agrada anar amb moto? Dolors: Si, et fa sentir més jove, més lliure etc. Isabel·la: Sííí!! He tingut moto des dels 14 anys. Ara tinc una moto retro, que un dia us ensenyaré: “una canya” T’agrada llegir? Quin es el teu autor preferit? Dolors: Moltíssim i sobre tot per evadir-me Els autors de novel·la d’intriga. Isabel·la: Sí. No tinc un autor preferit.

T’agrada viatjar? A quin lloc has viatjat? Dolors: Sí, i ho faria més vegades però no hi ha temps ni diners!! He viatjat per tota Espanya, Europa, Estambul i Egipte. Isabel·la: Sí. He viatjat per tota la península, conec les Illes Balears i Canàries. He estat en quasi tota França: m’encanta el sud d’aquest país. També he estat a Egipte, Marrakeix, Nova York. Sóc una enamorada d´Itàlia: “La Toscana”. Conec quasi tota Itàlia. Portugal. San Marino, Estambul... Quina és la festa que més t’agrada? Dolors: M’agraden totes, però no sóc festera de cap. Isabel·la: A Oliva, la de Moros i Cristians per la música. Quines són les teues aficions? Dolors: En realitat totes les he comentades abans. Isabel·la: Llegir, fer escapades curtes, passejar de nit i el sofà. Ja tenies pensat ser mestra des de menudeta? Dolors: Un del meus jocs preferits era jugar a mestres amb les meues amigues. Isabel·la: No, de menuda volia ser arqueòloga. Després volia ser advocada per a passar a voler ser filòsofa; però també volia ser infermera, ballarina de ballet, volia pilotar avions... Quan vaig acabar l´institut, els meus pares es van seure amb mi i em van dir: -Que vols fer ara ? Jo els vaig contestar: -Vull ser mestra! Recordes alguna anècdota graciosa de la teua classe? Dolors: Moltíssimes després de més de 30 de anys de vida laboral. Isabel·la: Tots els dies són anecdòtics. Però en recorde una, que la conte moltes vegades als meus amics: Va morir l’oncle d’una alumna meua. L’home era molt alt i molt, però que molt gros. La meua alumna, amb el seu “caló”, em contava que tota la família estava al voltant del taüt; mentres uns ploraven i uns altres feien palmes, dos familiars intentaven tancar la tapa del taüt, apretant-li la panxa la qual cosa no va funcionar. Aleshores un dels dos homes se’n va pujar damunt de la tapa del taüt mentre les dones feien força amb els braços per tal de tancar-lo. Mentrestant, una dotzena de xiquets i xiquetes, inclosos bebès, dormien en els sofans de la sala. Per fi, el taüt va ser tancat. Ni un guió de Pedro Almodòvar podrìa superar la realitat. Moltes gràcies per les vostres respostes.

acudits Roser, Balta, Jaume, Irene i Alba s’han encarregat de fernos la vida més divertida. Han il·lustrat un acudit, han realitzat un grafitti, i algunes proves d’intel·ligència per tal que ens ho passem molt bé.

Dos lladres que entren a furtar.

- Que ve la policia !! - Amaguem-nos !! (tot nerviós)

Entra el policia.

Un lladre està amagat dins un gerro i l’altre dins un sac.

El policia sospita i cerca amb la llanterna.

El policia llança una pedra al gerro: DOOONG

Tira una altra pedra al sac...

i el lladre per dissimular fa: -DING DOONG !!!

Desxifra aquesta frase: (pistes: A=a, E=e, I=i, O=o, U=u ) (més pistes: el nostre col·le està a oliva , que és de la comarca de la safor )

tots junts fem un mon millor Segueix aquesta sèrie: 1 11 21 1211 111221 312211 13112221 1113213211 31131211131221 ...

Resol aquest mots encreuats. Cada color una definició. En blanc les interseccions. Mestra d’anglès Mestra de sisé Directora de l’escola Mestre amb auricular Mestra de 5 anys Mestra de música Mestra de PT Mestre de pràctiques Mestre de gimnàstica Mestre amb barba Mestra de suport infantil

sisé LA NOSTRA CLASSE

Vicent, Àlex, Sara i Yann s’han encarregat de la seua classe. Han realitzat una enquesta als seus companys i aquest és el resultat.

Hola, som els xiquets i les xiquetes de 6é i volem fer-vos un resum de tots els anys que hem estat en aquesta escola perquè us feu una idea de com ha estat el nostre pas per ací, quines han sigut les nostres vivències, quin és el futur que esperem,... Hem fet una enquesta entre els nostres companys:

I a més, les tutores que han tingut al llarg de la seva escolaritat, Mercé, Tere, Lola i Dolors, els fan un regal de comiat.

Dalt: Un carnestoltes dedicat al reciclatge. Vam reutilitzar el paper dels regals de reis per embolicar caixes de sabates amb les quals féiem laberints. A l’esquerra, un curset de vela i rem

A la dreta, reutilitzant rutlos de cartró vam construir un arbre fantàstic.

A l’esquerra, la festa del sol de 2005, aprofitant un eclipsi. A sota, el grafiti, ja desaparegut, que teníem a l’escola: “Oliva, unitat per la diversitat”

Què ha sigut el que més t’ha agradat de la teua estada en aquest col•legi? A la majoria de nosaltres el que més ens ha agradat de tota la estada al CP Verge dels Desemparats ha sigut les activitats que realitzàvem, els companys i la forma d’ensenyament, però sobretot l’ecologia que es practica a l’escola. Quina ha sigut la teva asignatura favorita? Les assignatures favorites de tota la classe de 6é han estat les matemàtiques i la plàstica; després tampoc no han estat malament les assignatures com medi, informàtica i educació física. Quina ha sigut la teua experiència més extranya ací a l’escola? Contan’s algunes anècdotes. Me’n recorde que quan érem petits ens ho passàvem molt bé: jugàvem amb fang fins embrutar-nos, feiem molts teatres (la majoria ens eixien malament perquè erem menuts, haha), ens equivocàvem de classe, també els jocs..., en definitiva, ens ho passàvem fenomenal. Una companya nostra va arribar a ser finalista del “Sambori” quatre anys seguits. Quant hem anat fent-nos majors, també ens han ocorregut diverses coses com ara que créiem que l’escola estava encantada i que hi havia esperits, no féiem cas a les mestres i es cabrejaven amb nosaltres... Unes altres són molt divertides, per exemple, una mestra que hem tingut va portar una camiseta del revés, quina gràcia... Altres experiències interessants han sigut quant construïren el barracó, quan pintàrem l‘escola, però el que més s’ha reflectit en tot és vore com anàvem fent-nos majors, a poc a poc. Com t’imagines el teu futur ? Sabem que tots vosaltres voldrieu tindre un futur amb una carrera, al igual que nosaltres. També el voldríem interessant, de moltes maneres i altres encara no se l’imaginen perquè encara som massa menuts per a decidir-lo. Esperem que a vosaltres també us passen aquestes històries tant meravelloses =) . L’alumnat de sisé

sisé QUASI SENSE ADONAR-NOS-EN Fa nou anys, quasi sense adonar-nos-en, vam encetar junts un procés. Arribàreu a aquesta escola quan teníeu 3 anys, alguns encara 2, però ja dúieu de les vostres cases un caràcter i una personalitat que us definia, i que ara, que ja sóu majors, llueix esplendorosa. Podríem emplenar fulls i fulls d’anècdotes de tots i cadascun, cadascuna de vosaltres, però romandrà sempre en el record el vostre intens desig d’aprendre, les vostres alegries i tristeses, les vostres personalitats que emergien d’aquells cossos diminuts, ara ben grans. Ha estat, és, un grup, el vostre, ben interessant, doncs malgrat les pregones diferències de caràcter heu sabut conjugar un espai de convivència que ens ha fet al professorat gaudir del nostre treball diari: acompanyar-vos en el vostre camí d’aprenentatge.

Dalt, la desfilada de la festa de final de curs. A la dreta, una visita al teatre Raval de Gandia.

Quasi sense adonar-nos-en ha arribat l’hora que marxeu. Volíeu fer-vos majors i ja ho heu aconseguit! Nosaltres ens quedem amb la satisfacció d’haver compartit amb vosaltres la millor etapa de la vida: la infantesa.

A l’esquerra, un carnestoltes dedicat als esports. Anàvem de tenistes, i teníem 5 anys. Fixeu-vos quina blancor d’escola.

Els mestres i les mestres que us hem acompanyat durant aquests anys, ens hem esforçat no solament per comunicarvos coneixements, també per ajudar-vos a créixer com a persones. Ben aviat els nostres camins es separaran, però de segur que algun dia ens retrobarem i ja no serà com a mestres i alumnes, esperem que siga com a amics que han fet junts un llarg camí. Quasi sense adonar-nos-en, ens acomiadem amb aquests versos solts d’un poema mai aprés: “Estimaré per sempre més la teua absència, donzella, perquè allò que realment enyor no és el teu cos nu, ni els teus cabells d’or, sinó les petjades que has deixat sobre l’arena.”

A la dreta, una foto de 4t a punt d’eixir d’excursió Baix, interpretant l’himne del dia de la Pau de 2010.

Bon vent i barca nova!! Mercé, Teresa, Lola i Dolors. Les vostres tutores.



al.

n ca

cio

cio om

n ca

ng a ni tic ai rmà Tr ’info

87 40 5 85 2 28 9 5 8 96 44 ) 74 x: Fa 619 285 Val. y ( : . l 6 r el ovi nte :9 VA Ce ·T ax OLI ty ali b. nl. m y F Qu 5 80 . l E 1 7 e · 6 o, 2 ·T ·4 im 9 0 9 b. 1 3 tis 80 an 285 o, 2 25 S 6 . 96 isim 06 C/ 6 x: t Fa San vil: o ./ C m l. En ola

c es

l’

ne io icac ia un or ay m

co le sa y Temen ica In at la ra pa

V P.