Què passa? 2007

QUÈ PASSA? REVISTA INFORMATIVA DEL CP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 2. CURS 2006-07

HEM ACONSEGUIT UNA ESCOLA PLENA DE COLOR !!

Crèdits Redactors: - L’alumnat de 6é

Un record Quan descobrim la pau, la pau interior, la serenitat de pensament; quan veiem més enllà del que estem acostumats; quan la quotidianitat de sobte desapareix i una nit i una matinada serena descobrim que som meravellosos,... és com un alè cristal·lí refrescant,... que dóna peu a altres experiències.

Per tu, Rosa Mari.

Sumari Consell de redacció: - Mónica Millet - Joan Palmer

Pg 2 Pg 2 Pg 3 Pg 3 Pg 4 Pg 6 Pg 8 Pg 10 Pg 12 Pg 13 Pg 14 Pg 15 Pg 16

Crèdits Un record Recomanem Editorial Arts aplicades Esports Un any en imatges Comitè ambiental Ens divertim i aprenem Premis i concursos Assemblea de representants Adéu Gràcies

Edita: Claustre i AMPA del CP Verge dels Desemparats C/ Alcalde Fco Llorca, 20. 46780 Oliva, la Safor.

Tel i fax: 962839359. www.cpdesemparats.info escola@cpdesemparats.info Juny de 2007 Diposit legal:

2

Copyleft: pot vosté reproduir els articles d’aquesta revista citant-ne la procedència

Recomanem Editorial Llibres per a totes les edats que ens han semblat interessants. Us els recomanem:

Un any més teniu a les vostres mans la revista del col·legi Això significa que ha finalitzat el curs escolar i que el nostre alumnat de 6é, «els llicenciats» en primària, s’acomiaden d’aquesta casa, de la seua altra família, per començar a volar, a caminar per altres sendes que de segur els porten a la meravellosa aventura de la metamorfosi: de capoll a papallona, de papallona a ocell: adults, responsables, compromesos, crítics i autosuficients. Eixa és la nostra meta, la finalitat de tots i cadascun dels membres del Claustre.

I mentre una generació se’n va, una altra acaba d’entrar, i ja van cercant el seu lloc als nostres cors.

Els donem la benvinguda i esperem compartir amb ells les nostres vides durant molt de temps.

Aquest curs, com tots, ha estat especial (sempre recordem l’última gesta com la millor: és innat a l’ésser humà).

A l’escola han esdevingut meravellosos dies, i altres un tant nuvolats, però que com la nostra comunitat educativa és ferma i l’objectiu és treballar conjuntament per fer un món millor hem aconseguit arribar a bon port.

Aquesta revista és el testimoni gràfic i literari d’alguns aspectes de la tasca realitzada al llarg del curs.

Llegiu-la i comprovareu el que hem fet amb la il·lusió i el suport de totes les persones.

Una forta abraçada. Fins el proper curs escolar i que sigam feliços.

Sort als ocells.

Els i les mestres CP Verge dels Desemparats

3

Arts Aplicades El centre enguany ha dut un projecte que, sense dir-ho ha arribat a tothom.

Es tracta del projecte Arts Aplicades, mitançant el qual ha canviat l’aspecte físic de l’escola.

Gràcies a la intervenció de Natàlia que ha estat al nostre costat cada dimarts i cada dijous per la vesprada, els colors han envait l’escola, cada racó, cada espai ha canviat per ser més acollidor: el trencadís, els arbres del pati, les fustes de la pérgola, el mur del jardí, la decoració del menjador, els murals de halloween o de carnestoltes, la substitució del grafiti,... hem aprés tant amb ella que la revista es faria curta sols mostrant els seus treballs.

Li dediquem, però aquestes dues pàgines: amb una entrevista personal a la qual, des de la seua timidesa, es va avenir a respondre, una altra entrevista a Paco Llorca i dues ressenyes sobre dos dels artistes que han estat referents de les intervencions realitzades: Ibarrola i Gaudí.

4

ENTREVISTA A NATÀLIA

ENTREVISTA A PACO LLORCA

Quants anys tenies quan vas descobrir que se’t donava bé dibuixar i pintar?

De menudeta.

En la teva infància vas anar a classes de dibuix?

No, però pintava molt.

T’ho passes bé dibuixant? Què sents quan estàs pintant?

Gaudisc molt.

A més de la pintura, t’agrada alguna altra matèria de Belles Arts?

Quasi totes. La que més «Ideas».

T’agrada algun artista en concret?

Gustav Klimt Com t’inventes aquests murals tan meravellosos?

Me’ls invente mirant el que tenim al voltant i la invenció també és de tots els nens de l’escola.

Has participat en algun concurs d’art?

N’has guanyat algun?

No he participat en cap, però en concursos d’escaparatisme sí que he guanyat premis.

Assisteixes a algun curset de pintura?

Vaig assistir a diversos cursets enfocats a la pintura.

Dones classes particulars d’art?

No. El teu fill Jordi és tan artiste com tu?

També, està agafant el mateix fil.

Què és el que més t’ha agradat de tot el que has fet?

De moment fer el trencadís perquè per a mi és una innovació.

Si tingueres que puntuar el nostre treball quina puntuació posaries?

De cara a vosaltres un 10, sense cap dubte.

Paco Llorca va nàixer a Oliva, és llicenciat en Belles Arts, i treballa de catedràtic de dibuix a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva. Quan teníem 5 anys, ens va ajudar a fer un projecte artístic a l’Hort de la Bosca. Ara que acabem la primària, ens recordàrem d’ell i per això li férem aquesta entrevista: Què et va motivar a estar en aquesta professió?

Vaig acabar Belles Arts i em vaig plantejar ser professor.

Vaig donar classes un any i després vaig preparar oposicions.

T’agrada treballar amb gent jove?

Cada vegada menys.

Quina classe de dibuix ensenyes?

Dibuix artístic i tècnic.

Quina ha sigut l’etapa que més t’ha costat durant aquests anys de professionalitat?

Quan vaig estar dos anys a Santander donant classes.

Quina tècnica uses per als alumnes principiants?

Tots els meus alumnes són principiants. Els introduïm a la geometria i als conceptes bàsics de la plàstica.

Has fet alguna exposició amb quadres teus?

T’agradaria?

No, m’agradaria provar-ho.

T’agradaria que aquesta assignatura tinguera més hores?

M’agradaria que la plàstica estiguera més considerada a nivell educatiu i no tan sols als grans museus.

A G U S T I N IBARROLA Agustín Ibarrola és un pintor espanyol, nascut al si d’una família de treballadors industrials, a Basauri (Biscaia) en 1930.

Als 16 anys realitza la seua primera exposició.

En 1957 forma part del grup «Equip 57» al costat de Duarte, Serrano i Conca, entre altres. És l’època del constructivisme, dedicada a la recerca de nous elements plàstics en els camps visual i cinètic, sobre la base que establiren Pevsner, Gabo i Vasarély.

Per les seues activitats comunistes, Agustín Ibarrola estava en el centre penitenciari de Burgos (1963) quan es va celebrar a Londres una exposició organitzada per Appeal for Amnisty in Spain, en la que els seus dibuixos i gravats sobre el tema de la repressió en Espanya van ser comparats en la seua significació amb els del Goya dels Desastres de la guerra.

En la dècada dels 80 inicia la seua activitat escultòrica i la seua singular visió de l’obra pictòrica amb el Bosc d’Oma, prop de Guernica, potser el seu treball més conegut, i en el que ens hem basat per fer les intervencions artístiques a la pérgola i als arbres del pati.

Seguint el format elegit en Oma, Ibarrola realitza a Salamanca el conegut com Bosc Encantat. Es tracta d’un lloc, a prop del riu Tormes, on s’han ubicat una sèrie d’oms secs, a causa de la malaltia de la grafiosis, pròpia d’aquests arbres.

Una de les seues últimes i espectaculars obres és Els Cubs de la Memòria, en el port de Llanes.

La seua obra conjuga l’esperit basc amb el compromís social dels treballadors, les gents més humils i s’estén cap a l’expressionisme.

ANTONI GAUDÍ Nascut el 1852 a Reus (Camp de Tarragona) i fill d’un calderer de Riudoms, des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l’atreien les formes, els colors i la geometria. El 1868 decidí estudiar arquitectura a Barcelona, en una escola dominada pels corrents neoclàssics i romàntics.

La seva contribució a l’arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

La primera etapa de l’arquitectura d’Antoni Gaudí està marcada per la comunió amb l’ideari cooperativista, si tenim en compte que totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social.

Després es dedica a superar els estils històrics i aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. Inventa una quantitat considerable de mecanismes, sistemes i elements arquitectònics, amb un llenguatge de gran simplicitat constructiva.

El seu projecte més emblemàtic és el Temple de La Sagrada Família, que encara avui continua en construcció. Però també són de destacar el Parc i la colònia Güell, o la Pedrera.

L’arquitectura de Gaudí es caracteritza pel color. Deia que el color era el senyal de la vida.

Gaudí va realitzar un dels seus més substancials invents: el trencadís. Va demanar que es trencaren els taulells i, amb els trossos va compondre un mosaic a l’estil bizantí però amb la particularitat de mesclar fragments de diferents peces i aconseguir així el sorprenent efecte d’una nova composició més viva i interessant i que no tenia res a veure amb l’original dels taulells.

5

Esports ENTREVISTA A ANTONI CLIMENT, professor d’Educació Física.

Quan et decidires a iniciar la carrera de professor d’Educació Física?

Quan van començar a convocar oposicions de Mestre d’Educació Física.

Per què?

Perquè m’agrada l’esport.

Quants anys portes exercint aquest treball?

De mestre d’Educació Física porte dotze anys.

I, en aquesta escola?

Ací porte sis anys.

Sempre has sigut professor d’Educació Física?

No, també he sigut mestre de Primària (valencià, matemàtiques,...) i també vaig estar dos anys en Educació Infantil.

Nosaltres sabem que practiques l’atletisme.

A banda d’aquest esport, en practiques algun altre?

Sí.

Quin?

El ciclisme Alguna vegada t’has lesionat fent esport?

Moltes vegades. Últimament estic patint del tendó d’Aquiles.

Com has aconseguit al llarg del temps estar en tan bona forma?

Practicant esport, tres o quatre dies a la setmana.

6

Quant de temps dediques al teu entrenament?

Fa uns anys tots els dies de la setmana, d’hora i mitja a dues hores.

Actualment tres o quatre dies a la setmana, una hora i mitja aproximadament.

Q u i n a alimentació cal fer?

Cal fer una alimentació variada i sense abusar de greixos.

Quants litres d’aigua es beuen aproximadament en una cursa?

Depén de la distància a córrer.

En totes les curses reparteixen cada cinc kilòmetres una botelleta d’aigua per recuperar la que perdem per la suor.

Per a l’atletisme, s’ha de fer algun entrenament especial?

Com tots els altres esports, però, al ser un esport individual has d’estar més motivat.

Sabem que eres un gran amant dels esports, quins són els que t’agraden més?

Per a practicar, els que més m’agraden són l’atletisme i el ciclisme.

Per a veure, el futbol.

En l’actualitat encara participes en competicions?

Sí, el dissabte passat vaig córrer a Xàbia.

Què penses de les competicions?

Que és una manera de mantindre la motivació de cara a l’entrenament que es fa al llarg de la setmana.

L’alumnat del col·legi Verge dels Desemparats ha participat aquest curs 2006-2007, en els XXV Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, Fase Local Oliva, amb els següents resultats:

ATLETISME 50 m. l. Benjamí femení.

1ª Paula Sempere Torres (3r) 500m. l. Benjamí femení.

1ª Paula Sempere Torres (3r) 500m. l. Benjamí masculí 1r Ferran Pons (4t) Llançament de pes. Benjamí femení.

1ª Júlia Gràcia (4t) Llançament de pes. Aleví masculí 3r Ritis Kutavicius (6é) Bot de longitud. Benjamí femení.

2ª Júlia Gràcia Salort (4t) Bot de longitud. Infantil Masculí 1r Ritis Kutavicius (6é) Bot d’alçada. Aleví masculí 3r Josep Roger (6é)

HANDBOL En el torneig d’handbol han quedat: 1r Alumnes de 6é 3r Alumnes de 3r

MULTIESPORTS Aleví 1r Aleví 4t

Grup A: CP V. Desemparats «B» Grup B: CP V. Desemparats (5é)

Però també han fet moltes més coses: CAMPIONAT DE PISCINA En el campionat de Piscina han esta guanyadors: Josep Domènec Lurbe Sempere de 2n.

Maria Bertomeu de 3r.

Ferran Pons Sempere de 4t.

Laura Ruzafa de 1rB.

VELA Els alumnes de 6é han participat també en la vuitena campanya nàutica «Bateig a la mar.

Vela» on han rebut un curs d’iniciació de vela lleugera i rem els dies 5 i 8 de juny.

CIRCUIT LA MARINA. VOLTA A PEU FRONTÓ VALENCIÀ

Enric Miguel Roselló de 1r ha participat en el «Circuit la Marina. Volta a peu» quedant el 7é en Ondara i el 4t en Xàbia.

Alevins 1r Play in Beatiful (6é) Infantils 3r Los Diablos (6é)

7

Un any en

8

n imatges

9

Comitè Ambiental El Comitè Ambiental és l’òrgan col·legiat (amb representació de mares i pares, alumnat i professorat) que regeix la vida “ecològica” de l’escola, és a dir, que vetlla perquè l’escola siga cada cop més ecològica. Per aconseguir aquest objectiu, proposa una sèrie d’objectius i accions que s’han de realitzar, i aquests van adreçats tant a les famílies, com directament a l’escola.

Des que va començar a funcionar l’any 2004, ha proposat una sèrie de tasques què s’han realitzat amb èxit: millorar la recollida selectiva, reduir les deixalles, aconseguir una escola més verda,...

Aquest comitè està obert a tots els pares que en vullguen formar part per aportar les seves idees o propostes.

10

L’objectiu que s’ha proposat per enguany ha estat l’estalvi d’aigua i energia.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha treballat en dos vessants diferents: d’una banda, amb l’alumnat i les famílies, proposant mesures tant senzilles com tancar l’aixeta o el llum quan no s’utilitzen.

D’altra banda amb l’ajuntament, fent reparar immediatament quan ha hi hagut algun problema de fuites o de mal funcionament d’algun aparell elèctric.

Però també, i és el més important, hem estat intentant introduir les energies renovables al nostre centre. Vam intentar, sense èxit, instal·lar unes plaques fotovoltaiques per la producció d’electricitat a partir de la energia del sol, aprofitant el sostre dels edificis. Però aquest tema no l’hem aparcat, el tenim damunt la taula fins que trobem la manera d’abordar aquesta instal·lació, que d’entrada és molt cara però es pot financiar de manera que a la llarga(8-10 anys) produeix uns interessants ingressos.

Un altre tema que hem abordat amb èxit ha estat la instal·lació d’un escalfador solar. Arran de la fira ECOeducare, de la que parlarem després, l’ajuntament es va comprometre a instal·lar una placa per escalfar l’aigua que es necessita al menjador per rentar els plats. S’instal·larà aquest estiu de manera que quan tornem a setembre ja tindrem el menjador funcionant amb energia solar. La placa estarà al mateix sostre de manera que es veurà perfectament des del pati.

Respecte el tema de l’aigua, a banda de fomentar la reducció del seu ús (per exemple, es va parlar sobre el tema en la darrera assemblea de l’alumnat, i per consens es va acordar que enguany, en la festa del darrer dia, no

trauríem la mànega per jugar amb l’aigua), el comitè ambiental es va proposar millorar la seua qualitat.

Aquest estiu s’instal·larà un sistema de filtres mecànics (per centrifugació i per imants) per eliminar totes les partícules que duu l’aigua en suspensió, i a més, uns filtres de carbó per millorar el seu sabor. D’aquesta manera, el proper curs, a l’escola gaudirem d’aigua d’una qualitat excepcional.

Però, el millor èxit que hem tingut enguany ha esta el poder oferir el menjador ecològic.

Som la única escola del País Valencià que ofereix aquest servei (fins i tot a la revista Integral ens van fer una ressenya), i fruit del nostre esforç (i del de la empresa Caterguai, a la que d’altra banda hem de felicitar, doncs, Emilio, el seu cuiner ha guanyat el prestigiós premi internacional de Fideuà de Gandia), sabem que el proper curs hi haurà varies escoles més que “s’apunten al carro”.

Estem oferint al nostre alumnat un menjar d’alta qualitat nutricional, i tenim la prova objectiva que està agradant-los: un increment del 20% del número de comensals (hem passat d’aproximadament 120 a 150). Aquest projecte l’hem exposat al congrés “Escola Valenciana i educació per la sostenibilitat”, i l’hem presentat a diferents concursos.

I tot això sense cap ajuda institucional, simplement amb el suport de claustre i famílies que pensen que el nostre alumnat, els nostres fills i filles mereixen un futur millor.

Una altra fita important ha esta la II Fira Ecológica i Educativa ECOeducare. Aquesta fira, que ja ha passat a tindre ressò a nivell de tot al País Valencià (Ràdio 9 ens va fer una entrevista el mateix dia de la fira; hem tingut assistents de la Marina, la Vall d’Albaida, la Ribera,...), i al voltant de la mateixa s’han organitzat una sèrie d’actes de molta importància, i dels que ara anem a fer una breu ressenya doncs vostès ja en tenen suficient informació: Primer concurs de construccions amb energies renovables. És l’únic concurs de construccions “tecnològics” que té com a objectiu el promoure les energies renovables.

S’ha llançat als instituts de les comarques de la Marina. la Vall d’Albaida i la Safor.

Exposició d’Art Postal: “Fem un món millor: estalviem aigua i energia”. Sota aquest lema, es va enviar la petició de participació a prop de 170 artistes de tot el món: des de Nova Zelanda fins Canadà.

Exposició “L’aigua al S XXI”. Aquesta exposició consistia en 12 cartells elaborats per la UNESCO on es feia un repàs als usos i necessitat de l’aigua a tot el món. Una exposició ben didàctica i aclaridora de molts conceptes.

Concert: “El encantamiento”.

Interprets: Michêle Averard y Néstor Kornblum El Cant d’Harmònics que ens brindaren aquests dos artistes de fama internacional, ens donaren l’oportunitat d’experimentar una sessió relaxant, mitjançant tècniques utilitzades pels xamans i l’ús d’instruments primitius que donaren lloc a una gran actuació.

Taula rodona: Energies Fòssils vs Energies Renovables Ponents: José Manuel Ramirez. Sotsdirector d’hidrocarburs del ministeri d’Industria i José Santamarta. Assessor de la ministra de Medi Ambient i director del Worldwatch Institute a Espanya.

Durant la primera part es va fer un breu recorregut sobre la història evolutiva pel que fa a l’ús dels combustibles fòssils fins arribar a l’actualitat, recalant en l’emissió de gasos a l’atmosfera, Kioto, la problemàtica ambiental, ...

La segona part de la conferència va ser enfocada , a la producció, consum i aprovisionament d’Espanya, on s’exposaren les diferents xarxes d’infraestructures de transport, ubicacions de refineries, pous de petroli, i d’altres pel que fa a la preparació de combustibles.

Finalment els assistents van poder aclarir els seus dubtes al torn obert de paraula, formulant-se qüestions que afectaven a la nostra localitat, sent el cas del gasoeducte de les Balears, i unes altres esmenes amb previsió de futur pel que fa als nous combustibles anomenats biocombustibles

Conferència: “Estat actual de l’aigua a la Safor i la Marina Alta ” Ponent: Fernando Sendra, professor de la Universitat Politècnica de València.

A la conferència es va fer una anàlisi de la situació i estat de les aigües als pous i aqüífers

de les comarques de la Safor i la Marina Alta, parant especial esment a la salinitat de les aigües realitzant una breu comparativa d’anys anteriors fins l’actualitat.

Taula Rodona: “L’alimentació biològica”.

Ponents: Juan Montalvà Gerent de Caterguai SL, i Pepa Conde de l’associació de consumidors biològics Aigua Clara Juan va explicar el procés d’elaboració dels menús del menjador, que com tots vostès saben, enguany tenen un gran percentatge d’aliments de procedència biològica.

Després, Pepa va explicar com funciona la part de la producció de les matèries primeres de qualitat.

Si consumim aliments de producció ecològica estem fent un doble bé: d’una banda, a la nostra salut (recordem que som el que mengem: si mengem productes de qualitat, tindrem un cos de qualitat), d’altra banda, a la economia, afavorint el que els llauradors puguen viure del seu treball.

Conferència: Les inversions ètiques Ponent Juan Valero, gerent de la empresa Maderas Nobles de la Sierra del Segura.

Juan ens estigué explicant la part més desconeguda de la ecologia: la part dels diners. Perquè els diners també poden ser verds: podem invertir en empreses que tinguen com a objectius la millora de l’entorn, la millora de la societat, la millora del món.

II Fira Ecológica i Educativa ECOeducare.

Va hi haure representació dels següents sectors: · Alimentació · Salut · Tèxtil · Joguines · Inversions ètiques · Energies alternatives · Institucions I un homenatge especial a l’etnobotànic Joan Pellicer, que ha mort recentment.

A més, degustacions, contacontes, tallers, demostracions de Tai-Chi UMA, Quinedrama, jocs populars, dances,…

Una fita molt important a la comarca en procés de consolidació com un referent al món educatiu i de la ecologia.

11

Ens divertim i aprenem La vida de l’escola no es fa solament dins les classes. Al CP Verge dels Desemparats fem moltes activitats conjuntament totes les classes. No tantes com ens agradaria, però està bé.

Totes aquestes activitats, amb les que aprenem i ens divertim, fan que «l’ambientillo» de l’escola siga tant bonic, que siguem tots tan amics i que tinguem una escola tan «guai» Assemblea del primer dia. És bonic trobar-nos el primer dia de classe i compartir amb les companyes i els companys les vivències de l’estiu, dir-los quant els hem trobat a faltar, mostrar l’estoig que ens acabem de comprar, reviure l’alegria de pertànyer a una comunitat educativa exemplar, amb una escola que cada dia està més bonica (malgrat les seves carències),...

Tota aquesta alegria la compartim no solament amb els amics i les amigues de la classe, sinó amb tots els del centre, per això fem una assemblea de benvinguda. I l’aprofitem també per conèixer els nous mestres i les noves mestres, i també per rebre la nova generació d’alumnat: els germanets de 3 anys que fan el primer dia de classe.

Aula del creixement.

Un bon dia una gran carpa aparegué al pati. Ens l’enviava la Caixa Rural, i la vam visitar. A dintre, un circuit en el que a través de jocs i cartells, ens explicaven la importància de l’estudi, l’esport i l’alimentació per créixer forts i sans.

Halloween És una festa que s’està imposant per pressió popular. Com que apareix a tantes pel·lícules (sembla una tradició americana malgrat els seus arrels d’invocació al retorn de la natura del pobles celtes i druïdes) , al nostre alumnat li agrada molt celebrar-la. Així, amb les manetes de Natàlia, vam pintar un preciós mural i vam fer un poc de xivarri al pati.

Cap d’any Com cada final d’any, les celebracions són preceptives al CP Verge dels Desemparats: les targetes de felicitació, el cotilló, els dolços, les cartes als Reis i la visita dels seus patges,…

Enguany ens va sorprendre el magnífic acompanyament que portava el Patge: un estol de fadrins (de 6é) amb un vestuari d’allò més bonic, i interpretant cançons molt dolces que van assajar amb Joana per què la rebuda de tan insigne emissari fóra perfecta.

12

L’escola per la Pau al món Si cada any hi ha un esdeveniment que destaca a l’escola, enguany potser triaríem aquest.

Sota el lema “tots junts fem un món millor”, vam mampendre la construcció d’un immens mural (18 metres quadrats) sobre el que anàvem a estampar subtilment totes les manetes dels xiquets i les xiquetes de l’escola.

Es necessita la força de totes i tots per començar a canviar el món.

I com nosaltres no som prou, vam demanar ajuda a tota la comunitat educativa: mares i pares, oncles i ties, avis i àvies, germanes i germans,… totes les mans juntes pel nostre planeta.

Carnestoltes Ens agrada molt l’arribada d’aquesta festa.

D’una banda, anuncia que s’està acabat la tristor de l’hivern, d’altra banda, nosaltres, l’alumnat de 6é, ens encarreguem de donar vida al personatge més esbojarrat de l’escola: El Rei Carnestoltes.

Encara com enguany s’ha moderat prou, i solament ens ha manat coses referents al menjar i al menjador, doncs aquest era el lema de la festa: “El menjador ecològic”. Vam omplir carrers i places de fruites i verdures, taules parades, cambrers, plats,… i ben amenitzats als sons de tabal (Joana) i dolçaines (Joan i Manolo).

Verdicel·la de la por Sí, han llegit vostés bé, “verdicel·la”. És una infecció produïda per un excés desmesurat de por que fa que la pell de tot el cos se’t faça verda. Fins i tot els cabells.

Aquesta és la divertida història que ens van representar un grup d’estudiants de l’IES Veles e vents del Grau de Gandia per celebrar el Dia del Llibre. És una adaptació lliure del conte de les cabretes i el llop, i tot l’alumnat de l’escola rigué d’allò més a gust.

25 d’abril: “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança” 300 anys i els records de la Batalla continuen ben vigents entre nosaltres.

Entre totes les classes vam fer una auca que explicava la tantes vegades maleïda batalla.

Davant el mural on estava exposada ens reunírem totes les classes i dos “cecs” van explicar la vertadera història dels fets que passaren ara fa 300 anys. El cecs van ser magníficament interpretats per Pau i Enric, dos companys nostres.

Però, sobtadament, quan acabà la recitació de l’auca, aparegué Felip V i va tornar a dictar el Decret de Nova Planta, pel qual als valencians se’ns abolien furs i costums, lleis i drets, i passàvem tots a governar-nos per les lleis de Castella, por el justo derecho de conquista.

No ens va quedar més remei que penjar el retrat de Felip V cap per avall.

comitiva, juntament amb 600 alumnes balladors més, vam anar desfilant fins arribar a la Plaça del Prado, remodelada i moderna.

Les danses que vam tenir el gust d’interpretar van estar: Jota d’Alfarp, Vetes de Sueca, Ball dels Turcs i finalment amb totes les escoles participants la popular Dansà de Gandia Festa final de curs Un curs tan intens com el que hem tingut, en el que hem après tant, es mereix una festa com cal.

Com sempre, l’alumnat de 6é serà el que s’encarregue de controlar tota la cerimònia: la desfilada, el repartiment de l’alumnat als diferents jocs, l’organització dels mateixos,… ser de 6é és esgotador!

Per això, després ens fan un bon comiat amb orxata i fartons, i el lliurament de diplomes i premis.

I quan arriba el Tio de la Porra, que menja pa i salmorra, tots a casa, i fins el proper curs.

Ah! I sort pels companys de 6é de l’any que vé!!!

Concursos Teatres Hem assistit a moltes representacions, tant a Gandia com a Oliva. Ens agrada endinsar-nos dins la màgia del teatre, que els actors ens porten a altres móns, altres temps,…

Trobada d’escoles en valencià La festa del valencià. Totes i tots ens trobem al poble escollit, que enguany va ser Piles, el nostre veí, i que sempre ens ret una magnífica acollida. Tallers a dojo, teatrets, animació de carrers, regalets,…

Tots amb la samarreta “el futur és nostre”.

El taller que portàrem fou “polseretes de sorra” i l’AMPA va fer un porta-retrats amb paper reciclat.

Per la nit, algunes persones es quedaren a sopar i gaudírem de la representació dels Pirates (a càrrec d’Escuraplats) i al correfoc.

Va ser una vesprada ben intensa i divertida Trobada de danses de la Safor El dimecres 9 de maig l’alumnat de 6è va participar en la IV Trobada de Danses Populars a la Safor. Aquest any la ciutat amfitriona va ser Gandia. El dia era lluminós i calorós, com correspon a un bon mes de primavera.

L’autobús ens va recollir i ens portà al Col·legi Public Roís de Corella, allí vam esmorzar i en

REIS MAGS (org. pel l’ajuntament) Júlia Sendra, de 3r, 1r premi carta Josep Roger, de 6é, 6é premi dibuix DIBUIX «LA FAMÍLIA» (org, per Serveis Socials) Anna Escrivà de 1r B, Irene Maurí de 1r A i Isabel Escrivà de 2n, van resultar guanyadores.

SAMBORI (org. per Escola Valenciana - FEV) Han participat molts xiquets del centre, i els seleccionats han estat: EI 3 Col·lectiu: Les fruites i verdures s’escapen EI 4a Col·lectiu: Els vaquers EI 4b Col·lectiu: El gosset perdut EI 5 Col·lectiu: El somni de curro 1rA Iaissa Morató: Els conillets màgics 1rB Enric Miguel: El misteri de l’anell.

Aquest treball va resultar guanyador de la fase comarcal.

2n Josep Lurbe: El vaixell de l’esperança 3r Maria Mohedano: 4t Mar Savall i Cristina Espí: 5é Andreu Martínez 6é Àngel Fenollar DIBUIX DE FALLES (org. per la Junta Local) EI 4b Victor Boronat 1r B Joan Mayol 4t Pilar Sòria 5é Arnau Estruch DIBUIX DE FALLES (org. per la Falla Institut) 4t Ferran Pons DIBUIX DE MOROS I CRISTIANS (org. per la Junta Local) 4t Ferran Pons 5é Lara Sendra

13

Assemblea de Representants Són membres de l’Assemblea de Representants: -d’educació infantil: dues persones que van canviant -de 1r A: Nerea i Vicent -de 1rB: Roseta i Miquel -de 2n: Eric i Belen -de 3r: Maria i Júlia -de 4rt: Pilar i Mar -de 5é: Jaume i Arnau -de 6é: Enric i Clàudia -del Consell Escolar: Andreu, Jaume i Claudia -de l’escola: Vicent

14

L’assemblea de classe és una reunió on els xiquets i les xiquetes debatem tots els assumptes que ens preocupen, les coses que passen a l’escola, i en ella resolem els problemes que se’ns puguen plantejar. També fem propostes, suggeriments,… i parlem del nostre comportament.

A l’escola hi tenim una assemblea dels representants que és l’òrgan de representació de l’alumnat. És una assemblea de tota l’escola a la que hi assisteixen els representants de cada classe.

En aquesta assemblea solament es tracten els temes relacionats amb tota l’escola: propostes, organització d’activitats, conflictes entre les classes,… en definitiva, tot allò que fa que a l’escola s’estiga cada vegada millor. Durant les reunions que s’han fet enguany, s’ha parlat: DE L’ESCOLA: • L’objectiu d’enguany de la ecoescola: l’estalvi d’aigua i energia • Dels jardins de l’escola, es repartiran les parcel·les perquè cada classe tinga un trocet, i hauran de tenir cura d’ell.

• Es reparteixen les zones de joc de primària i els torns d’ús de les pistes.

• La tasques que s’està fent amb Natàlia fa que l’escola estiga ben bonica.

• Acordem fer una campanya de neteja dels jardins i els patis.

• El menjador ecològic està molt bo: es nota molt en la fruita, el formatge, el iogurt. No es nota quasi en el menjar, però està molt bo.

• Es parla de la necessitat de reforma dels WC, i expliquem les gestions realitzades fins el moment.

• L’alumnat de 5é es queixa sobre l’aplicació de la prova censal. Diuen que no tingueren temps per realitzar els problemes.

• Tornar a encetar el procés per canviar el nom a l’escola. El procés seguit: o El Consell Escolar proposa que es canvie el nom del centre. o El claustre tria un nom i el proposa: CP Tarongers. o Expliquem el nom a l’alumnat i el proposem perquè voten si els agrada o no. El resultat de la votació va ser 92 a favor i 79 en contra, dels quals, 43 van dir que volien que continuara el nom actual. o Portarem la proposta a l’assemblea de pares i mares que el va desestimar. S’acaba el procés.

• La necessitat d’instal·lar cortines a les classes, doncs no es veu la pissarra.

• Sempre es fa una avaluació de les activitats organitzades.

DEL COMPORTAMENT: • Que l’alumnat que es queda a partir de les cinc, haurà de tenir cura de l’escola .

• Recordem les normes de l’ecoescola: evitar l’alumini, els brics, els embolcalls individuals.

Portar esmorzars sans.

• Recordem que s’ha de respectar totes les persones i les coses de l’escola.

• Es parla sobre el canvi del representant de 6é, doncs l’alumnat de la seva classe es va queixar del seu comportament, li van fer una moció de censura, i la va perdre. Ha entrat la següent a la llista de les votacions.

• Parlem d’un problema que ha hi hagut amb uns xiquets de l’escola. Acordem que hem de lluitar tots per seguir les normes, i en cas que algú les trenque, caldrà que assumeisca la seua responsabilitat.

• Parlem també dels pocs problemes de convivència de l’escola, i com hem d’actuar a través del diàleg per solucionar-los de la millor manera possible.

• Parlem també del comportament d’alguns xiquets i xiquetes dins les classes. Comentem que l’objectiu de l’escola és formar persones cada cop més autònomes i responsables, pel que s’ha de tendir cap a l’autocontrol de l’alumnat, que cada cop estiga millor el comportament de l’alumnat sense que cap persona de fora haja de dir si es fa això o l’altre.

DE LES FESTES: • Celebrar el dia de la Pau (30 de gener). El lema serà: «Tots junts fem un món millor». A més, els d’Infantil treballaran sobre el «compartir», els del primer cicle sobre «ens ajudem», els del segon cicle sobre «som tots amics» i els del tercer cicle sobre «l’assemblea com a eina per decidir». Convidem a les famílies per tal que ens ajuden a fer un món millor, dibuixant la seua mà al mural del pati.

• Carnestoltes el farem el dia 16 de febrer. El lema serà: «El menjador biològic» • Del programa de Tele Gandia, que parla de la nostra fira que s’emetrà el dimecres que ve a les 9 de la nit.

• De les activitats programades per a la fira: el concert de cant d’harmònics, les xerrades sobre l’energia, l’aigua, l’alimentació i les inversions que hem organitzat, els expositors què hi vindràn,…De les exposicions sobre Art Postal i l’Aigua al S XXI • Dia del llibre: diuen que hauria de hi haure contes per a xiquets més menuts, i uns altres per a més majors.

• Commemoració del 25 d’abril: enguany fa 300 anys de la batalla d’Almansa, i hem portat a «Felip V». Farem l’Auca dels 300 anys.

• Festa final de curs (per consens, s’acorda no usar la mànega per estalviar aigua).

Adéu No vull moure’m.

Passar molt de temps aquí Joan Vinyoli Tanmateix no pot ser. Ha arribat juny, ja han acabat. Però no és un juny qualsevol; els nostres xiquets han acabat 6é, l’últim curs.

Han passat nou anys aquí i han aprés molt: escriure, matemàtiques, ciències als llibres... però també escriure, matemàtiques i ciències al carrer, pujant muntanyes, a la mar, a la marjal, sentint el soroll de l’aigua. A cantar, a ballar, a actuar davant el públic, a saber escoltar senyors i senyores que en saben molt, a ser periodistes...

Aprendre dins l’escola, aprendre fora de l’escola.

Quantes coses han aprés aquestos anys! Ai! Però també han plorat, hi ha hagut malentesos, disgustos i càstigs... també açò els ha fet madurar.

Ja tenen dotze anys, preparats per iniciar una nova etapa. La classe de primària dels xiquets nascuts al llarg de 1995 ha arribat a la fi. Porten les motxilles carregades de coneixements; alguns dels quals perdran o no sabran aprofitar, també n’afegiran d’altres. Però hi ha una cosa que ells, xiquets i xiquetes, no perdran de la seua escola de Primària, perquè l’han guardada al seu cor: la vostra estima i dedicació, sempre preparats a ajudar els pares i les mares en aquesta tasca complexa i meravellosa: educar els infants.

Mª Àngels Collado Tur Mare d’un alumne de 6é.

Paper de vidre Com el paper de vidre que talla per les vores de les pàgines on cada nit escric algunes histèries per matar-me els fantasmes com qui fa un crucigrama o com qui creu en alguna divinitat i l’adora o com qui repassa l’agenda del dia que comença, així jo escric, els meus poemes.

I arriba el moment més emotiu: la sang del tall a la carn del dit del finíssim límit de la pàgina

on cada nit escric les pors que em turmenten i que mai no dic, els versos fets carn dins l’ungla de la mort.

Ja se sap: Al trosset de vidre que més talla hi escriuen poemes els poetes.

Àngels Gregori

15

Grà cies

2 %.

1 SAFOR

GUIA

ANYS

CQ E=

INDD