Què passa? 2011 by Vicent Gracia

QUE PASSA?

REVISTA INFORMATIVA DEL CP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 6. CURS 2010-11

MÉS JUNTS QUE MAI

índex

editorial Pg 1 Portada

A l’alumnat de 6é.

Pg 2 Editorial Pg 3

Ecologia, Salut

Pg 8

Llegim?

Pg 10 L’escola abans Pg 13 Enric Valor Pg 15 Eixides i excursions Pg 17 L’alumnat Pg 18 Què ha passat? Pg 25 Rondalla Pg 26 Sisé Pg 28 Agraïments

crèdits CC LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Autoria – no derivats – no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor. •No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva. © d’aquesta edició: CP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é. © de la correcció lingüística i literaria: E © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana dins la línia d’ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià

ANTONIMIA Quan arriben aquestes dades, sempre experimentem sentiments antagònics. Hereu petitones i petitons i ara haveu esdevingut en adolescents (malgrat que continua una mena d’infantesa, que us desitgem per a sempre), amb les vostres contradiccions, forçades a convertir en afirmacions. Alegria i tristesa: poden conviure? Estem alegres perquè voleu a un nou món, ple de possibilitats, reptes, aprenentatges... Sentim tristesa perquè la vostra absència deixarà un buit que omplirem amb records. Sigueu feliços (ací no cap la antonímia). Sigueu responsables, treballadors, actius, pacients, participatius, autònoms...SIGUEU PERSONES. La vida no és de color de rosa, però podeu pintar-la com vulgueu, amb constància. SORT!

ecologia, salut Som Ana i Eugenia. En aquesta secció hem fet dues entrevistes ben interessants: A la Dra Elisa Albentosa, i a la empresa CO2decide.

La Dra. Elisa Albentosa

El dilluns 21 de febrer anàrem a Gandia per fer-li una entrevista a la Dra. Albentosa. El primer que ens va sorprendre va ser els títols que tenia per les parets, amb noms que no ens sonaven de res: acupuntura, homeopatia..., així és que, després de les presentacions, començàrem. * Quin tipus de medicina practiques? Elisa: Jo faig medicina general, com un metge d’atenció primària o de capçalera, però intente fer el menor mal possible als meus pacients: per exemple, faig servir les herbes, l’homeopatia... Els medicaments que usem habitualment són de síntesi química i això moltes vegades fa que afecten el fetge i els ronyons. Jo, si puc, utilitze homeopatia o herbes que no fan mal a l’organisme i tenen el mateix efecte o millor. * Què és això de les medicines alternatives? Elisa: Jo preferesc anomenar-les complementàries. És un tipus de medicina que complementa la medicina convencional. * I què és acupuntura? Elisa: És un sistema xinés de curació. Segons aquesta medicina, hi ha uns canals pel cos que s’anomenen meridians per on circula l’energia del cos. En aquests meridians hi ha uns punts, que tenen uns efectes determinats. Posant unes agulles o pressionant amb el dit sobre aquests punts obtenim eixos efectes: per exemple, si estem restrets, pressionem un punt que hi ha a la molla de la mà entre els dits índex i polze, i es cura l’estrenyiment. L’essència d’aquesta medicina és que l’energia s’estanca en eixos punts i això produeix les malalties. Amb les agulles o la digitopuntura (acupuntura amb els dits) n’alliberem l’energia i el cos recupera l’equilibri. * I que és l’homeopatia? Elisa: L’essència de l’homeopatia és la curació mitjançant les coses que són iguals:

El similar cura el similar. Per exemple, a una persona que no pot dormir li donem unes boletes que tenen la vibració del cafè. Quan et prens aquestes boletes, que porten la informació del cafè, eixe nerviosisme del cafè desplaça el seu nerviosisme. Per tal que les boletes, que són com uns anisets, porten la informació del cafè (o de qualsevol altra substància, posem una gota de cafè en 100 d’aigua. D’ací agafem una gota, i la posem una altra vegada en 100 d’aigua, i així tantes vegades com calga per preparar la prescripció mèdica. Es pot repetir el procés 7, 10, 30 vegades..., com més greu és el problema més dilucions hem de fer. L’efecte és com quan a una persona mentidera, li molesten els mentiders, o a una persona orgullosa, li molesten els orgullosos. * Que vol dir medicina naturista? Elisa: És una medicina que es basa en la força del propi cos per curar-se. Sobretot usem depuracions del cos i tractaments a base de plantes. Així aconseguim enfortir el cos per lluitar contra les malalties. Per exemple, quan una persona té febre, li podem posar un emplastre de fang a la panxa, baix del melic. També usem la hidroteràpia: com que el cos és 89% aigua, si bevem molta aigua el cos es neteja i funciona millor. Una persona malalta, si es queda a casa uns dies, para la seua activitat, beu molta aigua i sucs de fruita, segurament es curarà. També és molt bo l’all i la llima. Així és que, repòs, aigua, llima i all..., i a curar-se. * I eixe cartell que tens aquí darrere, la Iridiologia, què és això? Elisa: Logia (logos) vol dir coneixement, cada paraula que porta -logia vol dir coneixement d’alguna cosa. Iridiologia vol dir el coneixement de l’iris. Iris és la part de coloret que tenim a l’ull. Va néixer quan un xicon de 16 anys, Ignatz von Peczely, va observar com al seu mussol, quan se li va trencar una pota, li va aparèixer una ratlla blanca a l’iris, i conforme anava curant-se, la ratlla desapareixia. Posteriorment, quan va ser metge, se’n va recordar d’allò que li havia passat al seu mussol i a cada pacient que tenia li observava l’iris mentre l’atenia i anava dibuixant les anomalies que hi veia. A poc a poc va anar fent un mapa de l’iris, el va anar cartografiant, i després, molts metges més han continuat la seua tasca de manera que avui tenim un mapa de l’iris i sabem a quina patologia correspon cada irregularitat que observem. Així, solament mirant l’iris d’una persona podem saber quines malalties té, i això ens aprofita per fer una diagnosi. (En aquest moment, fem unes pràctiques

ecologia, salut

d’observació de l’iris. Elisa ens ensenya com hem de mirar, amb unes ulleres que tenen lupa, l’iris de l’altra persona i com podem saber què té. A nosaltres ens ha dit, fins i tot, el nostre caràcter mirant-nos solament l’ull). Elisa: La meua tendència és fer el menor mal possible als meus clients. La diagnosi a través de l’iris és molt fiable i no és gens agressiva. Després, si s’escau, podem demanar més proves: anàlisi, radiografies... El més important per a mi és estar oberta a totes les tècniques a fi de veure quina n’és la millor per utilitzar-la en cada cas concret i en cada moment. * Quina diferència hi ha entre la medicina que tu practiques i la convencional? Elisa: La meua medicina és menys agressiva i més independent. Intente que les persones no depenguen de ningú (ni de cap pastilla) per estar sanes. Per això intente que aprenguen a menjar correctament i, si s’escau, els ajude amb plantes. Solament amb això ja podem curar-nos. * Quina importància dónes a l’alimentació? Elisa: El nostre cos és com si fóra un vehicle i necessita una alimentació sana i equilibrada (a un cotxe de gasoil no li podem posar gasolina o a l’inrevés). Si mengem adequadament aconseguim fer-nos majors i estar bé. Però si no mengem bé, quan ens fem majors envellim i el nostre cos fabrica moltes malalties. Per tant, per a mi és fonamental per estar ben sà: alimentació adequada, exercici físic i pensar coses positives. * Quins aliments són més adequats per nosaltres? Elisa: Per vosaltres, que ja teniu 10 o 12 anys, com esteu creixent molt, necessiteu: - Calç: Vegetals de fulla verda, llavoretes de sèsam i derivats de la llet (iogurt, formatge fresc...) -Hidrats de carboni: arròs, pasta... -Vitamines: Molta fruita, al menys mig quilo

de fruita al dia. -Proteïnes: Fruits secs, ous, peix, carn (poca). Els més menuts de l’escola, els de 3-4 anys, han de menjar sobre tot cereals, llet, fruites i brous de verdures, a més de fruits secs (ametlles, nous, pinyons, avellanes...). * I què és això que hem sentit que no hem de menjar fruita per a postres? Elisa: Les fruites es digereixen en 15 o 20 minuts, i l’arròs, per exemple, en 2 o 3 hores. Si tenim a l’estómac la fruita, ja digerida, en companyia de la resta de menjar, que s’està digerint, fermenta tot i ens pot produir malestar. Per això, les fruites (excepte la poma) és millor prendre-les fora de les menjades. És molt bon consell per a tots menjar primer la fruita (per exemple, quan arribem a casa a migdia) i després dinar. * I de la llet, què ens dius? Elisa: Els mamífers mamen. Nosaltres, com a mamífers, tenim un quall a l’estómac per digerir la llet, però conforme ens fem majors eixe enzim (la renina) va desapareixent. Per tant, és millor consumir llet digerida prèviament (per exemple, el iogurt, el formatge fresc...). A més a més, la llet produeix un residu que expulsem en forma de mocs (per això els nadons que prenen molta llet els anomenem mocosos, sempre tenen molt de moc). Per no tindre tants mocs, hem de reduir el consum de llet i cereals, i augmentar els de fruita i verdura. També és millor prendre llet de cabra que la de vaca (la llet de vaca existeix per criar cadells de vaca). * En què es diferència la grip del constipat? Elisa: Un constipat és un virus que inflama les mucoses i per les mucoses el cos es neteja. Com deia un mestre meu, si no el tractes dura una setmana i si el tractes, set dies. La grip és el mateix, però produeix uns símptomes més aguts, pel que el cos necessita un poc d’ajuda per a eixir-ne: repòs, beure molt, menjar molta fruita i verdura... Quan el virus irrita l’intestí, i el nostre cos treu els residus en forma de diarrea. * Com es poden tractar? Elisa: S’ha d’actuar de forma preventiva i si caiem malalts, de forma curativa. Prevenció (per no enmalaltir): - Roba adequada als canvis d’estació. - Si prenem fred al cos, beure alguna cosa calenta (encara que siga aigua). - Prendre molta vitamina C (taronges). - Prendre una planta que augmenta molt les defenses: Echinacea (està en gotes o en pastilles). - Introduir l’all en la dieta (és un gran antibiòtic natural). Curatiu (quan tenim el constipat o la grip): - A més de tot l’anterior, prendre propoli (és l’antibiòtic que fabriquen les abelles per netejar els seus eixams, està en gotes i en pastilles).

ecologia, salut - Fer una dieta líquida o molt lleugera (a base de fruites i brous de verdures). En el cas de la grip intestinal és molt bo: - Aigua d’arròs amb un puntet de sal i unes gotes de llima. - Suc de carrota. - Suc de poma: agafem les pomes i les triturem amb un poc d’aigua. Deixem que es faça marró (que s’oxide). - Mai no hem de prendre aliments sòlids en cas de diarrea. - Farina de garrofa (és com si fóra colacao). És un desinfectant de les mucoses i el podem barrejar amb l’aigua d’arròs. - Al cap de dos dies ja podem introduir aliments sòlids: arròs bullit, creïlla, carrotes bullides,... * Què és la diabetis? Elisa: És un augment de sucre a la sang. Per poder pensar i fer coses necessitem una determinada quantitat de sucre. Si hi ha mancances produeix molèsties (cansament, falta d’energia...) que a la llarga poden produir malalties. Per això està el pàncrees que fabrica insulina, que es l’encarregada de regular el nivell de sucre en la sang. Hi ha dos tipus de diabetis: - Quan no funciona bé el pàncrees i s’ha d’afegir insulina al cos. - L’altre tipus és aquell que apareix en les persones majors per haver menjat massa hidrats de carboni al llarg de la seua vida (atès que el pàncrees està cansat i ja no fa la feina que cal). En aquests casos pot corregir-se amb uns consells dietètics, canviant l’alimentació, però si no se’ns fa cas a la llarga han d’injectar-se insulina. Ací mengem molt i quan son joves ho necessitem per créixer. Però a partir dels 21 anys ja no necessitem tants aliments. * Què és l’apendicitis? Per què fa mal? Elisa: És un dolor molt agut al voltant del melic, a la part dreta del ventre. De vegades produeix febre i malestar general. Per saber si en tenim, una prova fàcil és alçar-li a la persona malalta la cama dreta i deixar-la caure. Si nota una gran punxada, és probable que siga apendicitis. L’apèndix està al començament del budell gros i actua com un sistema de defensa, quan el nostre cos detecta que hi ha alguna cosa que no va bé pels budells, bota l’alarma (apèndix). Si fem cas d’aquesta alarma, ens aturem, fem repòs, dieta blaneta, un llavat i compreses de fang al ventre. Si acomplim açò, l’alarma s’atura i deixa de fer-nos mal. * Què opines de les vacunes? Per què produeixen reaccions? Elisa: Les vacunes són per prevenir malalties, però se n’ha de fer un bon ús. Si s’abusa de les vacunes també s’altera el sistema immu-

nitari, i després ixen al•lèrgies, que es produeixen perquè la vacuna és un microorganisme atenuat i hi ha persones més sensibles que reaccionen davant el mateix microorganisme produint febre o diarrees. * A quina època tens més pacients? Elisa: Puc dir-vos que a juliol i agost en tinc menys, perquè la vida de la gent (més relaxada, passejar, prendre el sol...) propicia que hi haja menys persones malaltes. * Quina és la pitjor malaltia que has tractat? Totes es poden curar? Elisa: Alguns càncers, l’artritis reumatoide, l’asma, la psoriasi (encara que algunes no són molt greus, molesten molt). Amb el treball adequat, totes es poden curar o millorar molt. * Vols afegir alguna cosa més? Elisa: Les claus per tenir una bona salut son: una dieta sana, exercici físic i estar contents. Espere que seguiu aquests consells tan senzills. * Moltes gràcies per tot Elisa. Ens ha agradat molt tot el que ens has contat. I hem aprés molt. Elisa: Gràcies a vosaltres.

CO2DECIDE: SOSTENIBILIDAD

Ens assabentem a través d’un pare de l’escola que hi ha una empresa a Miramar que té unes plantacions d’arbres impressionants, que són capaços de créixer uns quants metres per any. Són les paulònies. Decidim investigar un poc sobre el tema i veiem que l’empresa té la seua acció encaminada a ajudar altres empreses a millorar la seua eficiència energètica. Mitjançant la seua web (www.co2decide.com) anem veient què fan i preparem l’entrevista. El dia 29 de març, a les 11 i mitja del matí, Maria Garcia, tècnica mediambiental de l’empresa, ens rep a la seva oficina de Miramar i comencem l’entrevista.

ecologia, salut * A què es dedica CO2decide: sostenibilidad? Maria: Té 2 línies d’actuació: Una és l’eficiència energètica i l’altra, el mercat de CO2, tot i que ambdues estan relacionades: si ens fem més eficients usant menys energia, es redueixen les emissions de CO2. Podríem dir que la nostra empresa es divideix en 4 seccions: auditoria energètica, reducció d’emissions, compensació amb les plantacions d’arbres i comunicació del que fem. * Com ajudeu el món? Maria: Som una eina per col•laborar en la mitigació del canvi climàtic. Per exemple, anem a les empreses per proposar-los mesures a fi de reduir el seu consum energètic, i això fa, de retruc, que disminuesquen les emissions de CO2, la qual cosa, a la llarga, millora la situació del planeta. Per tant, nosaltres plantem les llavors i esperem que donen els seus fruits. * I ajudeu les empreses? A quines? Maria: Ens contracten per això. Els ajudem a retallar els seus costos mitjançant l’estalvi energètic. Anem a una empresa, els fem una auditoria ambiental, mirem on poden reduir la despesa energètica i amb això paguen menys. Per exemple, a alguna empresa li hem arribat a estalviar entre el 30 i el 40 % de la seua factura d’energia. Ací a la comarca, hem ajudat entre d’altres a l’ajuntament de Miramar, i als restaurants Gloriamar i Las Brisas de Piles. * Només treballeu a Miramar? Maria: Tenim projectes per tot el País Valencià, però, de moment, per la zona de Requena, on tenim una oficina, i ací a la Safor, on tenim l’oficina de Miramar. Però la nostra intenció és anar creixent i anar fent més projectes. * Quins vans ser els motius per crear aquesta empresa? Maria: Roge, el fundador, quan va co-

mençar se’n va adonar que hi havia un mercat potencial per reduir les emissions de CO2. Per tant, la nostra empresa va nàixer amb la intenció d’ajudar altres empreses a disminuir el CO2 que emeten a l’atmosfera i així evitar el canvi climàtic. D’ací també ve el nostre nom. * Què és l’efecte hivernacle? Maria: És un efecte natural produït pels rajos solars quan penetren a l’atmosfera, i que ens permet tenir la temperatura que tenim. Els gasos que hi ha a l’atmosfera fan que una part de la calor es quede i una altra rebote a l’espai, i per tant, que hi haja una temperatura determinada. * Què es això del canvi climàtic? Com ens afecta als animals, a les plantes i a les persones? Maria: El canvi climàtic és un terme que s’està usant per referir-se a l’alteració de les condicions naturals de la Terra. Nosaltres estem envoltats de gasos, gràcies als quals podem respirar i viure sobre la terra. Aquests gasos fan, entre d’altres coses, que, de la calor que entra a la Terra procedent del Sol, una part siga retinguda, i una altra part es reflectesca a l’espai. Els humans, per la nostra forma de viure en el planeta i sobretot en els darrers anys, hem fet que la quantitat de gasos dissolts a l’atmosfera s’incremente d’una manera important, produint que cada vegada més calor es quede atrapada dins l’atmosfera. Afecta d’una manera progressiva, perquè canvia les condicions ambientals en què vivim. Això farà que moltes espècies desapareguen (reduint molt la biodiversitat) i solament les que puguen adaptar-se sobreviuran. En definitiva, el canvi climàtic farà molt diferents les condicions en què vivim els humans. El problema és que tot açò s’ha plantejat com una qüestió que afecta solament les grans empreses, quan és un assumpte que ens afecta a tots: ajuntaments, escoles, particulars..., tots estem contribuint a fer més calenta la terra i, per tant, tots hem de contribuir a corregir això. * Què és la petjada de carboni? Maria: És un índex que mesura les emissions de CO2 d’una acció, una empresa, un esdeveniment... Hi ha dos tipus d’índex: un que mesura la petjada d’un producte i un altre que mesura la d’una activitat (empresa, admi-

ecologia, salut

Paulownies d’1 any a Piles

Paulownies d’1 mes i mig al pati de l’escola

nistració, escola...). Avaluar les emissions ens permet adonar-nos de què s’està emetent i establir pautes de disminució. Tot allò que no es pot mesurar, ni es pot controlar ni reduir. La nostra empresa està especialitzada en la retallada d’emissions de CO2, a través de les auditories energètiques (per reduir el consum energètic, la qual cosa implica un decreixement de la petjada de carboni). Primer analitzem i després proposem les mesures per reduir. * Hem vist a la vostra web que també planteu arbres. Per què? Maria: Aquests arbres que heu vist s’anomenen paulownies. Els plantem per dos motius: -Pel canvi climàtic: absorbeixen molt de CO2 i per tant ajuden a disminuir els gasos dissolts a l’atmosfera. Nosaltres, a les empreses, després d’haver-les ajudades a reduir el seu consum energètic, els aconsellem que planten aquests arbres i així aconseguir compensar la seua petjada de carboni (fem que emeten la menor quantitat de CO2 possible, i després plantem arbres que absorbesquen aquestes emissions). - Per donar alternatives als llauradors: aquests arbres creixen molt i es poden vendre per a fusta, per tant tenen un rendiment econòmic, pel que és una interessant alternativa davant l’abandonament dels horts. Els podem plantar al pati? Maria: Sí. A més de tot el que us he dit, és un arbre molt bonic, dóna ombra, és poc exigent, fa unes flors espectaculars, a les abelles els agrada molt la seua mel... Quin és el seu origen? Maria: És un arbre xinés. Conta la llegenda que quan en aquell país, a una família els naixia una filla, plantaven una paulònia i, en casar-se, d’aquest arbre treien tota la fusta necessària per fer la dot (els mobles que necessitava). Has dit que aquest arbre té rendiment econòmic? Maria: Sí. És una fusta amb un preu similar al de la fusta del pi, però amb un creixement molt més ràpid. La primera collita es fa als 8 o 9 anys d’haver plantat l’arbre, i després rebrota. Se’l pot arribar a collir 5 o 6 vegades. Cada vegada que tallem un arbre, podem

traure aproximadament un metre cúbic de fusta: en aquests 8 o 9 anys pot arribar a créixer 25 metres d’alçària i fer un tronc de mig metre d’ample. Tens alguna cosa més a afegir? Maria: La feina principal que estem fent ara són les auditories energètiques, perquè és allò que més ens demanen les empreses. Però ens agradaria molt que el conreu de les paulònies anara progressant. M’ha agradat molt xerrar amb vosaltres. El dia 29 de març vam anar a fer una entrevista a l’empresa CO2 Decide i casualment el mateix dia per la vesprada es feia una xerrada sobre el conreu de Paulònies, un arbre de mol ràpid creixement. Maria i Roge van ser els encarregats de fer l’explicació. Aquesta empresa ofereix quatre serveis relacionats amb l’estalvi energètic: mesura, reducció, comunicació i compensació. Aquest arbre s’inscriu dins l’apartat de compensació. La Paulònia és d’origen xinés, es caracteritza perquè la seua fusta és molt lleugera, però, sobretot pel seu ràpid creixement. Esta usant-se en fusteria (pre-marcs), per confeccionar taules de wind-surf (és molt lleugera) i per biomassa, en forma de pellets, per les calefaccions domèstiques. El mercat Europeu de pellets està en plena expansió: 1 litre de gasoil (0’95€) equival a 2kg de pellets (0’23€), i a més de ser més barat, no emet CO2 (el que emet equival al que ha absorbit pel seu creixement). Els quatre primers anys poden créixer fins a 20 m. No es deu plantar en arena argilosa ni en llocs embassats. El primer any de plantació s’ha de tallar, una vegada tallats broten cinc o sis vegades. Trau unes flors molt boniques les primeres setmanes de la primavera. Les flors d’aquests arbres tenen un color violeta i un aroma molt bo. Els primers mesos les fulles arriben a mesurar 60cm, però després es redueixen a uns 8cm. Com a biomassa aporten un futur clar i estable per als agricultors, a més a més, evita l’abandó del sol i per això evita l’erosió del mateix. Una plantació intensiva de Paulònia, s’estima que fixa al menys 20 tn/ha de CO2 a l’any. Els preus actuals estan al voltant de 60€ per m3.

Dalt de tot, fusta de paulònia. Aci damunt, la xerrada a l’empresa CO2 Decide. A la dreta, pellets, i a sota, Com fa la combustió de biomassa a una caldera domestica de calefacció per gasificació.

llegim? Som Rocio, Eric i Isabel. Hem entrevistat a la bibliotecaria i hem enquestat a l’alumnat. També us recomanem llibres que ens han agradat.

Fem una enquesta a l’alumnat Sempre s’està dient que si els xiquets i les xiquetes lligen, que si no lligen res,... Quan vam agafar aquesta secció (a nosaltres ens agrada molt llegir) vam decidir que preguntariem als nostres companys i companyes si els agradava o no llegir. També ho vam preguntar als mestres. Nosaltres pensem que una persona llegirá si el que ha de llegir li agrada. Ah, i si ho fa per gust !. Ací teniu el resultat de l’enquesta: T’agrada llegir? Sí: 135 No: 11 Quan de temps dediques a la lectura? 5 minuts o menys: 37 Més de 10 minuts: 15 Més de 20 minuts: 5 Més de 30 minuts: 25 Més d’una hora: 36 2 hores: 1 Vas a la biblioteca? Sí: 68 No: 64

-L’acció: 7 -El misteri: 12 Compres els llibres? Sí: 80 No: 57 Algunes recomanacions dels lectors: -Que no deixeu de llegir. -És un viatge sense moure’s de la butaca. -Llegiu un poc de tot. -Agafeu també llibres en préstec. -Comenteu i recomaneu-vos llibres entre vosaltres. Com podeu comprovar, a quasi totes les persones que ens van contestar l’enquesta els agrada llegir. Ara bé, no dediquen massa temps (un poc més de la meitat dedica més de mitja hora). Els temes que els agraden, Com podeu veure, són molt variats. També hi ha pràcticament la meitat que van a la biblioteca i hi agafen llibres. Però moltíssima gent es compra els llibres. Nosaltres pensem que s’hauria d’anar més a la biblioteca, seguir les recomanacions de les bibliotecaries (en saben molt) i llegir més. Però, anem a veure que pensa una bibliotecaria:

Entrevista a Ester

Amb quina freqüència vas? 1 dia a la setmana: 39 Una volta al mes: 1 A vegades: 8 Quins llibres sols agafar? D’aventures: 70 De fantasia: 2 De misteri: 18 De contes variats: 17 D’esports: 3 De por: 6 De riure: 11 D’amor: 3

Quin gènere t’agrada més? -Els còmics: 16 -La fantasia: 7 -L’amor: 3 -L’aventura: 43 -El terror: 16

* De xicoteta, pensaves ser bibliotecària? Esther: No. * Què volies ser? Esther: Infermera o dependenta de fer paquets de regal. * T’agrada el teu ofici? Esther: Sí, molt

llegim? *Tu normalment compres els llibres o els agafes de la biblioteca? Esther: Les dues coses, de vegades quan compre un llibre i m’agrada molt l’encomane per a la biblioteca. *A part de prestar llibres, quines altres funcions proporciona la biblioteca al públic? Esther: Preparem activitats per a l’animació a la lectura, contacontes, audiovisuals... *Va molta gent a la biblioteca? Esther: Sí *El premi de Millor Lector de L’any en què consisteix? Esther: Fem una selecció dels xiquets i xiquetes que més llibres s’han emportat durant un any en les tres categories i d’eixa selecció les bibliotecàries valoren qui s’ha d’emportar el premi.

Recomanen... Sols ens queda fer-vos algunes recomanacions de lectura. Son llibres que a nosaltres ens han agradat molt: -Geronimo Stilton: És el ratolí protagonista d’aquests llibres i també “l’escritpor”.Té publicats llibres de tot tipus: històries de terror, de misteri, d’aventura... fins a llibres d’activitats d’estiu. En la seua pàgina web podem trobar els llibres que pròximament es publicaran, fer-se soci del club i participar en concursos. Ací vos deixem un enllaç per si voleu ser del club: www.clubgeronimostilton.es -Los Cinco:

*La fira del llibre quan és i on es celebra? Esther: En els últims quatre anys no depén de nosaltres, la decideix la regidoria de biblioteques. Per tant s’ha celebrat al voltant del Dia Del Llibre infantil o en la Fira De Fires i cada any s’ha fet a un lloc.

*Hem escoltat que traslladeu la biblioteca infantil a un altre lloc. On estarà ubicada? Esther: A la Biblioteca Tamarit, reorganitzant els espais i separant l’espai del públic infantil del públic adult. *Per què vos canvieu? Esther: Per decisió política i perquè així quedarà a Oliva una biblioteca general unificada. *Vols afegir alguna cosa més? Esther: Que ens agrada molt rebre visites dels col•legis i que assistisca molta gent a la biblioteca.

Tal vegada no sapigueu a quina col•lecció ens referim, però si pregunteu als vostres pares de segur que de seguida vos diran que si. Aquests llibres son sinònim d’aventura i misteri. Estan protagonitzats per quatre xiquets Ana, Dick, Julian, George i el seu gos Tim. L’escritora es diu Enid Blyton. -Bat Pat: Els contes tracten d’una rata penada que es escritora anomenada Bat

l’escola abans Som Aida, Tayyab i Aina. En aquesta secció volíem saber com era abans l’escola, i hem fet entrevistes a pares i mares que abans eren alumnes. Hem volgut fer el tema de “l’escola abans” perquè volíem saber quins van ser els antics alumnes de aquesta escola, on estava situada i com treballaven i quines excursions feien i si eren divertides Primer vam començar pensant una entrevista per a les persones que van ser antics alumnes d’aquesta escola. Vam anar per totes les classes preguntant als xiquets si algun familiar seu havia vingut a Desemparats. Ens van donar moltes respostes i van quedar amb alguns d’ells per a fer-los les preguntes. No tots podien vindre perquè no tenien temps i aixi que vam canviar de idea i vam decidir imprimir les preguntes i repartir-les per a que les ompliren a casa. Va funcionar. Les vam passar a l’ordenador i després vam ajuntar totes en una, que és la que ací exposarem. També ens vam fer fotos amb alguns d’ells. L’altra part, la que posarem primer a l’article, va consistir en anar amb Vicent a fer fotos als llocs on abans havia estat situada la nostra escola. Va ser una gran sorpresa, descobrir-ho. Esperem que us agrade.

nalment unes aules a un edifici de la carretera, on abans ja es feia classe (era la casa del poble de la CNT-FAI). I alli va començar el Centre Escolar Desemparats.

Un repàs a la història de l’escola Aquesta escola comença la seua història en 1937, en plena guerra civil, en el que el govern de la República va decidir construir dues escoles a Oliva, una a cada punta. El projecte de la que avui seria la nostra escola estava situat on està la gasolinera del rebollet, i era així de bonic:

En aquest disseny, la part de l’esquerra corresponia a les classes de parvul, la de la dreta a una escola graduada mixta, i la zona central als espais comuns: menjador, infermeria, biblioteca, laboratoris. Estem parlant de 1937, i aquesta escola no té res que envejar a les actuals. Les malhaurades circumstancies feren que no s’arribara a construir, i passada la guerra, el govern de la dictadura instal·la provisio-

Poc després per una permuta es van donar a l’ajuntament dues cases al C/ Garcia Ordoñez per instal·lar-hi l’escola. Així va ser i a principis dels anys 40 passarem al que durant més de 50 anys seria la seu de la nostra escola (avui és el centre social de Sant Vicent)

Allí, però, solament es feia classe de pàrvuls i del primer cicle de primaria. A 3r les xiquetes i els xiquets anaven a altres escoles, com per exemple, al CP Santa Anna, o al CP Gabriel Ciscar, avui desaparegut. Al seu solar s’ha construit un centre de participació ciutadana:

l’escola abans Quan aquesta escola la tanquen, i intenten recol·locar tot l’alumnat, es troben en el dilema que no cabien a les diferents escoles del barri. Fins i tot, es van habilitar classes al que avui és el museu arqueològic.

Enquesta a antics alumnes Aquests són els noms de les persones que ens han contestat: -Isabel, la mare d’Isabel. -Mariela, mare de Sergi. -Estela, mare de Jorge i Miguel. -Valerianne, mare d’Ivelyn. -Yolanda, mare de David. -Noëlle, mare de Mar i Enric. -Natàlia i Jose, pares de Josep. -Raül (mestre de pràctiques d’angles ) Quin any vas començar a anar a escola? De les respostes que ens han arribat alguns van començar entre els anys 1977 i 1982.

Llavors, provisionalment, allotjen tot l’alumnat de primària, i els respectius mestres als barracons que havien usat els treballadors de l’autopista, que, en haver acabat les obres, ja no ho necessitaven. Mentri mentres, s’estava parlant de fer una escola nova pel Desemparats.

Quan tu anaves a Desemparats, a quin lloc estava? Tots ens han dit que anaven on es ara el Centre Social Sant Vicent i darrere del CP Lluís Vives. Quines mestres vas tindre? D’entre les que hi ha ara, van tindre a Clara, a Marita i a Dolors. Te’n recordes d’alguna excursió o eixida? Eren divertides? Alguns van anar al castell de Sant Anna, al porrat de Potries, a Salamanca, al Safari Park del Verger, i a la llacuna (Vilallonga). A totes les persones els agradaven molt les excursion. diuen que totes eren divertides.

On estaven aquells barracons, en el que feien classe l’alumnat de primària, ara solament queda la seu del club de petanca. Què va passar llavors?, doncs que l’institut, que ja feia anys que estava lluitant per aconseguir un edifici nou, per què el seu estava “obsolet i malmés”, aconseguix per fi el que s’havia proposat, i se’n van a les falmants instal·lacions de l’avinguda Gabriel Miró. I el CP Verge dels Desemparats, que estava a punt de desapareixer del mapa, es trasllada, tot en peça, a l’edifici que havia deixat l’institut, i és on ara estem. Una història ben interessant.

Quins records tens de la escola? Que quasi tots els mestres eren molt bons, però n’hi havia alguns de molt roïns i que manaven molts deures i posaven molts exàmens. Alguns diuen que a l’escola hi havia un hort i cuidaven els aliments. Quins llibres usàveu? Milotxa, Oliva tot un poble, Santillana, el llibre de Pau, Anaya. Tenies un professor per a cada assignatura? Alguns sí i alguns no. Hi havia professor d’Educació Física o Música? La majoria en tenien d’Educació Física i de Música no .

l’escola abans Teníeu deures? Alguns en tenien molts, d’altres molt pocs i n’hi havia alguns que no en tenien. L’escola era mixta o anàveu les xiques per un costat i els xics per l’altre? Alguns anys va ser mixta i altres no. Tens algun record o anècdota que vulgues explicar? Alguns feien experiments; altres venien d’altres països i havie d’aprendre la llengua i fer nous amics; feien sabó també; quan arribaven les falles, plantaven una falla al pati i els alumnes d’altres col•legis anaven a veure-la; en algunes classes el sostre era de suro i molts alumnes clavaven els llapis al sostre i després no podien agafar-los i quan plovia molt el col•legi s’inundava i treien als alumnes en barquetes. Aquestes son les respostes que ens han donat, però, ens va sorprendre molt que, 20 anys després, una mare encara tinguera un dels periòdics escolars que es feien llavors. Això vol dir que la nostra feina és apreciada. I això ens fa encara més ganes de fer una bona req vista. Gràcies a eixà revista, ens hem assabentat que tenien un ocellet que es deia Fermin, un lloro (ara a la classe de 4 anys hi ha una ninfa, Lluna). També que feien pa, macedònies de fruita, i treballaven la poesia i la carta, feien entrevistes, i redaccions, anàren de viatge a València, al parc Gulliver i al Zoo, També visitaren el nou pont de Gandia i l’estació de trens, feren acampades i falles, treballaven sobre els drets dels infants i el reciclatge de paper i celebraren l’any del Tirant. Com ara, tot un curs ple d’experiències i emocions. Hem volgut rescatar, per què ens ha agradat molt, una carta de comiat que fa el professorat a l’alumnat que se’n va:

Als que se’n van

Sou joves, i les vostres ansies naturals us estimulen a emprendre el vol... i aneu a volar pel món. Us hem dit que la CULTURA és l’única llibertat i l’EDUCACIÓ un nexe per tota la humanitat. Us hem donat el millor de nosaltres en aquests anys, en que hem conviscut. Mals moments i bons moments s’han succeit i tot ho hem superat amb bona voluntat per tots dos costats. L’escola ha estat el nostre gran REFUGI. No us parlem de l’AMOR, per què sabeu que se us ha estimat i respectat, encara que molts cops no ho haureu comprés, però la Vida, en el seu devenir, us farà comprendre la veritat. Aneu... i que eixe camí que emprendreu siga CAMÍ d’homes i dones per aconseguir um millor FUTUR. Us desitgem pau pels vostres espirits inquiets i no perdau MAI eixe somriure.

enric valor Som Karen, Cristian i Belen. Hem fet aquesta secció amb tota l’estima que es mereix la celebració del centenari del naixement d’Enric Valor

Biografia

Entrevista

Enric Valor i Vives neix a Castalla, comarca de l’Alcoià, el 22 d’agost de 1911, en el si d’una família de la petita aristocràcia rural. Estudia professorat mercantil a l’Escola de Comerç d’Alacant i la seva primera feina és en un centre de producció sabatera a Castalla.

Per tal de saber que s’estava fent al seu poble sobre el centenari del seu naixement, decidírem enviar una entrevista als xiquets i les xiquetes de 6é de l’Escola Pública Rico Sapena de Castalla. Heus ací el que ens van contestar:

Als dinou anys comença a col·laborar a la revista satírica El Tio Cuc. Intensifica la tasca com a periodista, escriptor i activista polític i fa de locutor. Durant anys, Enric Valor es dedica pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, i reuneix un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Com a gramàtic, col·labora en el Diccionari Català-Valencià-Balear, i també és el principal difusor de l’ortografia fabriana i defensor de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans al País Valencià. Ha editat títols d’una gran importància per a l’ensenyament i la difusió de la llengua pròpia del País Valencià (per exemple, la flexió verbal). Com a novel·lista començà cap a l’any 1950 amb L’ambició d’Aleix. El 1980, inicia el seu projecte més ambiciós; la trilogia “Cicle de Cassana”, on recrea amb gran luxe de detalls el panorama social i el context històric de la societat rural valenciana del primer terç de segle XX.

Som els alumnes de sisé, de l’escola publica Verge dels Desemparats i estem fent un article sobre ENRIC VALOR per a la revista escolar Què Passa? que editem cada any a la nostra escola. Per cert, enguany a la nostra escola estem fent moltes coses sobre ell i ens hem assabentat que els seus nets son metges i treballen ací a Oliva. Hem preparat algunes preguntes per tal de saber que esteu fent al vostre poble sobre aquest escriptor que tant ens està agradant a nosaltres:

Cartell dels actes que ens han enviat des de l’escola Rico Sapena

Amb l’arribada de la democràcia, comença el reconeixement públic i rep multitut de preemis i distincions (Premi d’honor de les lletres, doctor honoris causa, i places, carrers i noms d’escoles a diferents pobles...). Fins i tot se l’ha proposat per al Premi Nobel de Literatura.

ORGANITZA:

Centre Cultural Castellut

I.E.S. de Catalla

COL·LABOREN

Mor a València el 13 de gener del 2000.

M. I. Ajuntament de Castalla Regidoria de Cultura

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Universitat d’Alacant

Institut d’Estudis Catalans Extensió d’Alacant

EscolaValenciana

AMPA Enric Valor de l’Institut de Castalla

CEIP Rico - Sapena

enric valor * Hi ha alguna decoració al vostre poble amb fotos,cartells... sobre el centenari del seu naixement? A Castalla, des del dia 18 de març s’està celebrant un homenatge a Enric Valor; homenatge organitzat per un Centre Cultural del poble amb l’Institut de Castalla i la col•laboració i participació molt activa de l’escola i altres organismes. Per a aquests actes s’han distribuït pel poble cartells i programes a més de pancartes que s’han situat en la casa de Cultura, l’auditori i l’Institut, llocs on s’han celebrat molts d’aquests actes. També dins de les activitats programades estava la de posar una placa commemorativa del centenari a la casa on va viure l’escriptor.

visita a les exposicions. Aquest any no hem editat cap treball sobre Enric Valor, ens hem aprofitat d’una Unitat Didàctica que vam editar al 95. * Hi ha algun carrer, botiga, biblioteca, escola, amb el seu nom? A Castalla se li ha fet algun reconeixement? A Castalla hi ha una placeta que porta el nom d’Enric Valor. També en un principi s’hi va posar el seu nom a l’Institut del poble però per certs motius se li va llevar. Esperem que a no molt tardar el poble de Castalla se n’adone de la sort que té de tenir un escriptor tant important.

* A la vostra escola, celebreu alguna festa en honor a aquest escriptor? I a les altres escoles o instituts? I al poble? Com ho prepareu? En que consisteix? Son actes de l’escola o pot assitir tothom? A l’escola Enric Valor se’l llegeix contínuament; les rondalles, la flexió verbal i el vocabulari escolar són eines utilitzades constantment. La programació d’activitats que us ajuntem han sigut el centre de l’homenatge però a l’escola hem organitzat actes concrets, no només enguany, si no també any rere any

* I per acabar, si voleu afegir alguna cosa més... Simplement ens agradaria recordar que el millor homenatge que se li pot oferir a un escriptor és llegir-lo i gaudir amb ell i, en aquests cas, val a dir que tenint la sort d’haver-lo conegut, Enric Valor ha de tenir el reconeixement com a escriptor, com a defensor de la nostra llengua, però sobre tot per ser tot un senyor.

* A banda de les festes, esteu fent algun acte a les escoles? S’ha fet alguna edició d’algun treball seu o sobre ell? Al nostre Centre cada curs s’organitza un Carnestoltes i unes jornades d’animació lectora que aquest curs han girat al voltant de la figura i l’obra d’Enric Valor. En el primer cas cada classe s’ha disfressat dels personatges d’una rondalla que a més ha estat treballada a l’aula. En el cas de l’animació lectora cada aula, nivell o cicle ha preparat unes activitats que han girat entorn de la vida de l’escriptor. Insistint una vegada més en que hem participat molt activament en les activitats programades, destacant per l’interès de l’alumnat les 12 hores de lectura i la

Homenatge A la nostra escola també hem celebrat un homenatge al centenari del seu naixement: * A les classes hem llegit moltes rondalles d’ell. * Va vindre el cantacontes Dani Miquel i va fer un espectacle dedicat a ell * El tema de Carnestoltes va ser la rondalla “La mare dels peixos” * Vam portar una exposició sobre la seua vida i obra * El dia de la poesia també li’l vam dedicar a ell. Sols ens resta dir: Per molts anys, Enric Valor!! València

Alacant

Sala Thesaurus de la Universitat de València, al carrer de la Nau Des del 23 de novembre del 2010 fins al 23 de gener del 2011.

Aula de Cultura de la CAM a l’avinguda del Doctor Gadea, 1 Des del 28 de gener fins al 27 de març del 2011.

eixides Som Néstor, Josep i Josevi. Amb nosaltres viatjareu per tot arreu i molts indrets coneixereu... Pugeu?

En aquesta part de la revista trobareu informació que pensem us agradarà molt. Anem a contar-vos i a recordar algunes eixides i excursions que hem fet els xiquets i xiquetes d’aquesta escola. Us convidem a fer un recorregut guiat, amb fotos, històries i tal vegada us contem també alguna anècdota divertida que ens ha passat. Anem a reviure tots junts moments inoblidables de convivència que quedaran per sempre en el nostre i vostre record; voreu, amb els nostres ulls, llocs que no coneixíeu i que nosaltres hem visitat aquest any. Us contarem amb detall totes aquestes eixides, viatges, excursions… qui, quan, on i què hem fet, Quant hem après i quant ens hem divertit!!! Volem que sigau partícips de què bé que ho hem passat tots i totes:

van a explorar la muntanya, fer una picadeta abans de dinar i passar-se ho molt bé. És un terreny muntanyós amb molta vegetació i paisatges alegres, on hi trobem una gran varietat d’arbres. Durada: 7 o 8 hores Comentaris: hi ha monitors que t’expliquen com has de tractar la natura, com plantar arbres, etc... Cursos que hi van: L’alumnat de 6é, de cada col·legi d’Oliva Activitats que es fan: Plantar arbres, i fer una petita excursió per la muntanya. Informació addicional: poseu-vos amb contacte amb l’ajuntament d’Oliva

Alberg ‘’Mar i Vent’’

Lloc: Elx, Santa Pola, la platja del Pinet Descripció: Primer es va al museu de la sal un lloc on et conten tot el possible sobre la sal. Després es va a una platja plena de dunes on la brisa refresca a qualsevol, i finalment es va al palmeral per disfrutar d’un magnific paisatge i unes vistes genials Durada: Tot el dia Comentaris: És una excursió molt divertida que esperem que si aneu s’ho passeu be, es a dir, com nosaltres Cursos que hi van: 3er i 4rt Activitats que es fan: Primer visiten el ‘’Museu de la Sal’’ de Santa Pola, allí una monitora els ho explica tot, després van a les motes de Pinet on juguen. A continuació van al Palmeral d’Elx, allí dinen i fan jocs durant una estona per no ser molt aburrit i finalment tornem cap a casa a contar el que han fet durant tot el día. Durant la visita a Santa Pola, es divideixen en tres grups: un d’ells visita el museu de la sal amb un monitor que els ho explica tot. Un altre visita el mirador on observen grandioses quantitats de diverses aus. I l’altre fa jocs de carrer, antics i moderns. Informació addicional: El telèfon del museu de la sal és el 96 669 35 46

Lloc: Platja de Piles. Descripció: És un alberg molt acollidor, enfront del mar i tranquil on es fan activitats que t’iniciaran a l’ensenyança que es dóna en començar primària i si són mes majors tambe poden fer activitats com surf, piragüisme, etc... Durada: Una nit i dos dies. Comentaris: S’han rebut molt bones critiques sobre aquest establiment educatiu Cursos que hi van: P3, P4 i P5. Activitats que es fan: Visita a la torre de Guaita (SXVI), eixides per la platja i les motes i ens ajuden a fer un quadre amb materials que hemn trobat per la platja. Informació addicional: Si vols anar-hi has de cridar al tel. 96 283 17 48. L’estada hi costa uns 23€ per adult i 11€ per xiquet/a (pensió completa).

Carritxar

Lloc: El terme d’Oliva Descripció: És un lloc situat al terme d’Oliva on els alumnes de cada escola

Santa Pola El palmeral d’Elx

Mas de Xetà.

Lloc: Llutxent. Descripció: El Mas de Xetà posa a l’abast dels

eixides més petits el món dels cavalls, a través d’una serie de activitats organitzades per professionals. Els alumnes s’acosten als cavalls i viuen en primera persona l’emoció d’un esport a l’aire lliure. Durada: Un dia. Comentaris: És un lloc agradable que acull els xiquets/es i a les seues famílies i els ensenya a criar animals de granja, així com també els ensenya a viure al camp. Cursos que hi van:1er i 2on de primària. Activitats que es fan: Muntar a cavall, doma, passejar amb carro, visitar una granja i anar a veure els camps on es cultiven els aliments per als cavalls. Informació addicional: Tel.- Fax 96 213 12 82 info@centrohipicoelmas.com

Alberg d’Olocau

Lloc: Està situat en la comarca del “Camp de Túria” prop del municipi d’Olocau Descripció: És un lloc hospitalari que acull als xiquets i els ajuda a practicar esports de risc. És un campament de muntanya on es fan un munt d’activitats Durada: Dos dies i una nit Comentaris: És un alberg molt gran, les habitacions son de 10 persones, es menja molt bé (bufet lliure), les activitats son molt divertides, es fan campaments d’estiu,... És un lloc molt agradable que us recomanem. Cursos que hi van: 5é i 6é Activitats que es fan: Rocòdrom, tir en arc, tirolina, pont penjat, piragüísme, lluita... i per la nit “la febre de l’or” joc molt divertit. Informació addicional: Telefon 626 422 188

Teatre del Raval Teatre Olímpia

Lloc: Gandia i Oliva Descripció: son uns llocs on es representen obres de teatre educatives per als alumnes de totes les escoles i municipis. A més a més, tambe hi pots anar tu per lliure Durada: Normalment una hora Comentaris: Els teatres son molts divertits, o també tristos, d’aventures i acció, d’amor, de misteri... Resumint vos recomanem que aneu, s’ho passareu d’allò més bé. Cursos que hi van: Tots els cursos (cadascun a les obres apropiades per ell) Activitats que es fan: Veure algunes obres teatral com ara:’’Iaios’’, ‘’Sense cola’’, ‘’El princep i l’oroneta’’ “Jugant amb Alicia”... Informació addicional: Teatre Raval, 96 286 65 32; Teatre Olimpia, 96 285 05 20

Bé ací finalitza aquesta secció, esperem que us haja agradat, i volem aprofitar aquest acomiadament per a donar les gràcies a tots els que han fet possible totes aquestes eixides: professorat, AMPA, alumnat ... Que han fet d’aquest últim any, un any meravellós. Per acabar la secció us posem unes fotos de la nostra estada a Olocau.

l’alumnat Som Mireia i Janira. Nosaltres hem volgut recollir les coses que s’han parlat a les assembles de l’alumnat.

La neteja del pati:

-1er i 2n: la mar. -3erA: ones i socorristes. -3erB: peixos màgics. -4art: princeses i bessons. -5é: pescaters. -6é : els personatges de la rondalla

Plantem arbres:

Dia del llibre

Estem fent reunions per veure com netegem el nostre pati. Hem quedat de fer torns, començant per nosaltres (els de 6é) i després cadascú avisa a la classe que ha de continuar.

Hem plantat arbres gràcies a l’ajuda de empreses -Una llimera -Una olivera -Un ametler -Un lledoner Gràcies a Solar in Spain, Medes Esport i CYMA Ara els hem de cuidar molt bé, aquests i la resta d’arbres i plantes de la nostra escola

El camp d’esports

El camp d’esports a l’hora del pati s’usarà per jugar a fútbol en triangular 6é, 5éA i 5B i qui guanye contra el altre dels tres cursos. També hem posat els dies que ens toquen el camp de futbol. El dilluns 5éA, el dimarts 5éB, el dimecres 6é (canviant-ho quan hi haja piscina). els dijous a les xiques de 6é i el divendres a tots. Hem de tindre cura dels arbres i si un baló s’encala hem d’anar a cridar algun professor per que el baixen.

Cura de les plantes

Farem un homenatge a Enric Valor. Portarem un contacontes (Paco lleches) i un poetessa (Irene Verdú)

El dia més important

És el dia 23 de juny. Ve el Tio de la Porra. Fem la festa de comiat en la que hi ha molts jocs i activitats relaccionades amb l’aigua (ja fa molta calor). Les fotos son de l’any passat. Però sobretot, és la festa de comiat de 6é. Li passarem el testimoni als de 5é, i ens donaran una orla en la que estem totes i tots. Ens acomiadarem de l’escola i començarem una altra aventura a l’institut. És emocionant.

No hem d’agafar taronges ni arrancar flors Hem de cuidar els essers vius. No hem d’arrancar les taronges perquè embrutem el pati i ens embrutem la roba. Les flors tampoc les he d’arrancar perquè embrutem el medi ambient. Hem deixar les flors sobreviure per fer bonic el món i que puguen viure els insectes.

Disfresses carnestoltes

El dia 4 de març hem d’eixir disfressats per el carrer per que és el dia de carnestoltes. Decidim que la disfressa serà sobre la rondalla de “la mare dels peixos” d’Enric Valor. Entre tots els representants decidim els manaments del Rei Carnestoltes. que també eren d’Enric Valor!: -Una corbata. -Un barret. - Un bigot. Les disfresses que portarem: -Infantil: el drac de 7 caps

què ha passat? Som Francisco, Laura i Carles. Explicarem les coses que passen aquest any a l‘escola.

Setembre : Ja comença l ‘escola com tots els anys ens

reunim al pati per fer la benvinguda. Tenim nous alumnes d‘infantil i primària que a poc a poc coneixerem. L’estiu ha sigut meravellós, però este curs encara serà millor. Tots aportarem el que pugam per què tot vaja molt bé. Estem molt contents de estar en esta escola.

ric Valor “La mare dels peixos “. Els xiquets de 3,4 i 5 anys es disfressaran del drac de 7 caps. Els de 1r i 2n de la mar, els de 3rA de les ones del mar i de socorristes, 3rB dels peixos màgics, 4t de princeses i de bessons, 5éA i 5éb de pescaters i finalment els de 6é representaran la rondalla. Farem un recorregut al nostre barri fins tornar a l’escola per prendre una xocolata calenteta i unes madalenes.

Octubre : Tot a l ‘escola continua igual que sempre,

Març : Comencen les falles , i tots estan desitjant

Novembre : Hem fet un simulacre d’emergència per

Abril : A algunes classes de l’escola ja estem fent

netegem el pati cada dia i estem contents. Comencem a ornar les classes amb motius de Halloween. Al menjador escolar han comprat nous joguets, balons, cordes...etc. La nostra escola participa en el Pla de Consum de Fruita a les escoles amb l’ajuda financera de la Comunitat Europea.

aprendre que hem de fer quan sone aquesta sirena: Hem hem d’eixir ràpidament al camp de futbol sense agafar res.

Desembre : Arriba el Nadal i per a

alguns època d‘exàmens trimestrals. Ornem les classes amb detallets. Natàlia, l’artista de l ‘escola, ha muntat una escultura d‘un àngel platejat tocant amb una flauta dolça una preciosa melodia. Fem productes de cuina per endur-nos a casa.

Gener : El dia de la pau s’ acosta , tots els cursos de-

corem un paraigües per simbolitzar la pau. També llegim poesies i cantem cançons per fer una festa bonica.

Febrer : Estem preparant-nos

per a carnestoltes. Anem a representar una rondalla de En-

tindre coets per tirar. Aquest any algunes de les festes d’hivern com carnestoltes i pasqua han caigut molt tard. A vingut també a l’escola Penelope Peiró, una ballarina, i ens ha ensenyat algunes de les seves coreografies .

ornaments de pasqua i concretament a la nostra estem fent unes gallines de fang amb uns dolcets, per les mares. Són molt boniques. A l’escola hem fet un curs de reciclatge al que hem acudit totes les classes en aquest curset a mes de aprendre coses útils i que devem saber per ser millors ecologistes ens hem divertit moltíssim.

Maig : Hem celebrat, encara que un poc tard, la

festa del llibre, amb un homenatge a Enric Valor i l’actuació d’un contacontes (Paco Lleches), una poetessa (Irene Verdú) i un duet musical (Fernando i Eva). Ens ho hem passat molt bé. Els d’infantil han posat uns ouets a una incubadora i han començat a nàixer pollets

Juny : Els xiquets i les xiquetes que han volgut

(bé, les famílies), han agafat un pollet i se l’emporten a casa per tenir cura d’ell. Preparem el final de l’escola i la festa de comiat. I ens preparem per anar a l’Institut.

què ha passat?

Dalt, les assemblees de benvinguda, a la dreta, la benvinguda de l’alumnat de 3 anys i baix, les assemblees de representants.

A sota, actuació de Dani Miquel en homenatge a Enric Valor. A baix del tot, visita a l’exposició sobre Gabriel Ciscar

quĂ¨ ha passat?

Dalt, celebracions del dia del menor, a la dreta, Halloween, a lâ&#x20AC;&#x2122;esquerra i baix, fem teatre i anem al teatre.

En les celebracions de Nadal i Cap dâ&#x20AC;&#x2122;any a la nostra escola passen moltes coses

què ha passat? A l’esquerra, el Porrant de Sant Antoni, a sota, celebració del dia de la Pau

Quan ve Penelope ens ho passem d’allò més bé ballant. I també anem a aprendre educació vial (a sota)

què ha passat?

Visitem tota mena d’exposicions: d’artistes (Pere Devesa), històriques,... Anem a veure les falles, ens disfressem per carnestoltes,... I fins i tot ens ve a visitar Enric Valor

què ha passat? Amb el bon temps comencen les excursions: a les motes, a Elx-Santa Pola,... I per Pasqua, a berenar la mona.

A La trobada de Xeresa i en les celebracions del dia del Llibre, tot és aprenentatge i diversió

què ha passat?

De dalt a baix: * el nostre hortet ens dona moltes collites * Al màs de Xetà ens ho passem molt bé amb els cavalls * La visita a l’alber d’Olocau va ser molt divertida i vam fer molta aventura * Hem criat pollets a una incubadora i molts xiquets i xiquetes se’ls han emportat a casa (han nascut 19)

rondalla LA MARE DELS PEIXOS

Això diu que era i no era..., la història d’un matrimoni que vivia a Dénia el desig del qual era tindre fills. A l’home li deien Jaume i a la dona, Jordina. Un dia Jaume va tindre un somni en què se li va aparèixer una fada que li deia que es fera a la mar amb la barca i que tirara la xarxa. Poc després els peixos que pescava es convertien en xiquets. En despertar-se, li ho va contar tot a la seua dona, abans d’anar a pescar. Aquell dia va traure un peix amb tres caps i dues cues i que, a més a més, parlava! El peix li digué que després de tallar-li els tres caps i les dues cues els en donara un cap a la seva dona, un a la gossa i l’altre a l’egua mentre que les cues les havia de plantar al seu hort. Així ho va fer i, al cap d’un temps, la dona tingué bessons, la gossa dos cadells i l’egua dos poltres. Mentrestant, a l’hort anaven creixent dues espases. Passà el temps i tots els nounats cresqueren. Jaumet, que era el fill major, va decidir anar a buscar núvia; però abans el pare li donà una de les espases i li digué que si en acostar-se-li algú l’espasa es rovellava, havia d’allunyar-se’n de seguida. Jaumet arribà a un poble on feien un sorteig cada quinzena, per a saber qui tindria la desventura de servir d’aliment a un drac de set caps. Li tocà el torn a la filla del duc; i

el noble va dir que qui aconseguira matar la bèstia, es casaria amb la seua filla. Jaumet, que passava per allí sense saber-ne res, es topà amb el drac i el matà. Li tallà les set llengües i se les va guardar. Però hi havia un panader, anomenat Blanet d’Onil, que es va trobar el drac mort i, veient-lo sencer, volia emportar-se el mèrit. Després d’arreplegar els set caps es va presentar al palau. La princesa no volia casarse amb ell, però son pare la obligà. Quan estaven ja celebrant la cerimònia, Jaumet entrà amb les set llengües del drac, va aclarir l’embolic i es va casar amb la filla del duc. Passaren unes setmanes, i Jaumet estava content de haver-se casat amb Elionor, la princesa, però el seu esperit aventurer el cridava i partí de seguida amb el cavall i un gos. En arribar als afores del poble d’Onil, va trobar un misteriós edifici antic. Sentí una veu que li deia: ‘’Vine a veure el pardal que parla’’. Jaumet entrà al jardí, el va enlluernar una flamerada i es convertí en estàtua. A Dénia, on estava el seu germà Joan Baptista, posseïdor de l’altra de les espases, veié que la seua arma s’havia rovellat, o siga, que el seu germà estava en perill. Agafà el seu millor cavall i un gos perdiguer, i se’n va anar en busca de Jaumet, fins que arribà a Onil. La veu que sentia Joan Baptista, la mateixa que el seu germà, era d’una bruixa. Joan Baptista matà a bruixa i alliberà tots els qui estaven petrificats colpejant suaument les galtes. Tornaren a Castalla a explicar-ho tot al duc. La felicitat de l’aristòcrata es va reflectir amb quinze dies de festa a Castalla. Després de les celebracions, Joan Baptista tornà a Dénia. Amb el temps es casà amb amb una xica molt bonica i treballadora i el dos germans tingueren una vida llarga i venturosa. Rondalla d’Enric Valor (adaptada per Isabel Escrivà, de 6é)

sisé Som Josep i Ian. Ens encarreguem de parlar de la nostra classe. Llegiu aquesta secció i sabreu molt de nosaltres.

La nostra classe En aquesta secció de la “Revista”, parlarem de la nostra classe, dels nostres companys, i posarem fotos del nostre curs. Durant l'estada en aquest meravellós col·legi, hem estat en moltes aules, amb professors diferents i hem aprés moltes coses. També hem visitat molts llocs com: “l'alberg de Piles”, “la Granja Escola”, “Benaixeve”, ”Olocau”...

Hem passat molts anys en aquesta escola...

Del nostre curs n'hi ha una part de l'alumnat que Rep suport educatius en el mateix centre. També hi ha estrangers com un xiquet Pakistanès i una xiqueta Equatoriana. Però, Com DIU el lema que hem triat per a la revista, estem més junts que mai. Al llarg d’aquests anys que hem compartit l’escola, ens hem fet molt amics i amigues.

Què hem estudiat? Estem estudiant Europa i algunes rondalles d'Enric Valor, entre les quals hi ha ”La mare dels peixos”, ”El gegant del Romaní”, “Esclafamuntanyes”, ”I queixalets també!”. Fa poc vam fer molts projectes, d'entre els quals destaquem el de records, un de “Poesia”, el de la “Prehistòria”, que va tindre molt d'èxit perquè en vam fer un teatre i una exposició, amb l'ajuda d'Amàlia que va ser com una segona mestra nostra.

Ara que som de sisé...

Ara que som els majors del col·legi ens encarreguem de totes les activitats, com en Nadal quan va vindre el “Patge del rei Baltasar” i el vam ajudar molt, i en “Carnestoltes” que enguany tractaven de les rondalles d'Enric Valor, un escriptor valencià. El dijous 3 de març, vam anar al Carritxar, que està en el terme d'Oliva, on vam coin-

cidir totes el classes de 6é del nostre poble. Vam plantar carrasques i vam jugar amb l'alumnat de les altres escoles. Representàrem la rondalla de “La mare dels Peixos” . Vam convidar tot el centre per tal de donar a conèixer millor aquesta gran història escrita per Enric Valor. Ara anem a reproduir la invitació que hem fet a l'alumnat de la nostra escola: “Xiquets i xiquetes del col·legi públic Verge dels Desemparats. De segur que molts de vosaltres estàveu estranyats quan la vostra mestra o mestre vos digué que enguany el tema dels carnestoltes anava a ser “La mare dels peixos”, per tant vos convidem el proper dia 4 de Març a les 10h a la representació d'aquesta rondalla pels alumnes de 6é, a fi de conèixer més bé aquesta gran història escrita per Enric Valor.” Esperàvem que vinguera tot el món i que s'ho haguera passat d'allò més bé. Aquesta rondalla no es va poder representar ja que el mal temps ho va impedir. La vam posposar per fer-la coincidir amb la nostra celebració del “dia del Llibre”. I va ser un èxit. A final de curs, com tots el anys, les xiquetes i xiquets de 6é sempre s'encarreguen de fer jocs d'aigua per a tot el col·legi i enguany no anem a ser menys. Alguns dels jocs: passar el globus d'aigua per dalt d'una xàrcia, portar gots plens d'aigua sobre una safata per equips...

El comiat

Per preparar el nostre comiat de l'escola organitzem uns balls de hip-hop, rap, o altres estils per al sopar de fi de curs. Un sopar ben divertit, en què jugarem, vindrà un mag (bé això no ho sabem cert)..., i eixirem en fotos projectades sobre una pantalla. Imatges que recullen la nostra trajectòria en el centre: des de quan teníem tres anys fins ara, amb totes les excursions i altres activitats que hem fet. Aquest vídeo amb música i fotografies també ens el donaran a cada un de nosaltres per recordar-nos-en de tot, dels professors d'aquesta fantàstica escola i també dels alumnes, encara que de segur que ens veiem l'any que ve a l'institut.

El més divertit Per a acabar aquesta secció de la revista posarem algunes de les anècdotes més gracioses que ens han passat durant tota

sisé aquesta estada en el col·legi: * Quan teníem 5 anys a un alumne de la nostra classe a la “Granja Escola” va posar la ma pel forat d’una tanca i un porc quasi li mossega la mà i això que el professor havia dit que anàrem en compte. * Assajant un teatre un company es va equivocar i en una escena d'un terratrèmol..., és va posar a pescar! * En un altre assaig a un company li tocava dir: ”qui mate el drac es casarà amb la meua filla” i en comptes d'això va dir: “qui mate la meua filla es casarà amb el drac”. * Un altre company en un exercici d'un examen va dir: “el mar es acuàtico pero en el zoo no mucho...” Com podeu veure, som una classe ben divertida. Sempre recordarem aquesta escola. Sempre recordarem els companys i els mestres que hem tingut. I les coses que ens han passat. Fins sempre, escola Desemparats !!

Des de ben menuts ja ens agradava el teatre. Hem aprés molt amb tot el que hem fet, i ens ho hem passat molt bé. Adéu a totes i tots.

GRACIES: