Què passa? 2018

QUÈ PASSA? REVISTA INFORMATIVA CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 13. CURS 2017-18

o anem junts, o no anem enlloc

1 QUÈ PASSA? XIII

Índex.

2.- Índex, crèdits, editorial 3.- Presentació autores i autors 4.- La primera dona que va anar a l’espai 7.- Cucs que mengen plàstic 9.- Alicia Asin. Premi Jaume I 12.- Vandana Shiva. La dona que abraçava els arbres 14.- Àrea 51. Mite o realitat?

16.- Videojocs. Oportunitat per aprendre?

18.- La sonda Rosseta 21.- On es troba l’espai?

23.- Clara Escrivà, campiona de rítmica.

25.- Mª Vicenta Mestre, primera Rectora de la Universitat de València

28.- Caragols esquerrans 30.- Es pot viure sense mòbil?

31.- I a tu?, que et fa feliç?

33.- Què són les criptomonedes?

35.- Simone Veil 37.- Primera presidenta de CSIC 39.- PLD Space 40.- Què passa? .- Agraïments

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text.

Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva.

2 QUÈ PASSA? XIII

© d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per la seua tutora: Marita Mascarell © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Maite Sempere i Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

O anem junts, o no anem enlloc !!

Certament. Aquesta revista, per casualitat o no, és un clam en favor de dones pioneres: Des de la primera dona que va anar a l’espai fins la recentment nomenada Rectora Magnifica de la Universitat de València.

No va ser una tria premeditada, mai encetem la revista amb idees preconcebudes. Sempre és l’alumnat qui tria els temes dels que vol parlar.

Per això, potser hi haja casualitat en que dels 17 articles en els que han treballat els xicons i les xicones, 9 tinguen com a protagonistes a dones. Des de dones que han sigut o son un referent en el seu camp, a dones que simplement desenvolupen la seua tasca. Han aparegut en aquest llistat “la primera dona que...”. Potser la casualitat ha estat present.

O no. Potser la societat està canviat.

Comentàvem la necessitat que hi ha ara de mostrar les dones que han fet o estan fent grans feines als seus camps. La necessitat de trencar sostres de vidre (d’això hi ha?) i que les dones assolisquen fites de poder que fins ara els havien estat vetats.

L’escola és una institució que té la missió encomanda per la societat d’educar a les criatures que les famílies deixen al nostre càrrec. Entenem que cada família té uns valors que ha de transmetre a la seua progènie, els quals respectem absolutament, com no podria ser d’altra manera. Entre els valors de la família pot estar la igualtat, o no, però a l’escola, aquest ha de ser un principi bàsic. No podem de cap manera educar si no ho fem des de la igualtat.

Totes i tots hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. De cap manera se’ns ha de discriminar per cap motiu i menys per qüestió de gènere.

Potser a partir d’ara, en aquesta Europa que estem construint, i a la resta del mon, ja no caldrà destacar que és una dona que ha aconseguit això o allò. Si treballem per una societat paritària, arribarà el moment en que destacarem els fets de la persona i no caldrà dir si és dona o home. Tots serem igual.

Eixe és el futur que imaginem. Un futur en el que, si no anem junts, no anem enlloc.

ELS EQUIPS DE TREBALL Equip 4: José M. Barrull, Carles Solera, Guillem Tur i Marina Benavent

Equip 1: Carme Sastre, Lucia Crespo i Tania Martí Equip 5: Salek Mohamed, Saül Zacarés i Àlex Jordà

Equip 2: Carla Mollà, Adrián Pérez i Janira Cortés Equip 6: Pau Seguí, Joan Calatayud i Àlex Zacarés

3 Equip 3: Héctor Moreno, Paulina Melinauskaite i Naiara Pla Equip 7: Sergi Bolo, Anna Sastre, José A. González i Ferran Garcia

QUÈ PASSA? XIII

LA PRIMERA DONA QUE VA ANAR A L’ESPAI team 1 Lucia Tania Carme

La primera dona que viatja a l’espai fou Valentina Tereshkova.

Va nàixer el 6 de març de 1937 en Maslennikovo, Rússia. El 16 de juny de l’any 1963, quan tenia 26 anys aconseguí ser la primera dona en viatjar a l’espai (ella sola) i la primera civil.

Valentina Tereshkova abans de volar a l’espai treballava en una fabrica de tèxtil junt a sa mare, també formava part d’un club de paracaigudisme.

Quan en Rússia van anunciar que farien un projecte per enviar la primera dona a l’espai van posar unes estrictes condicions: • • • • •

4 QUÈ PASSA? XIII

Havia de pesar menys de 70kg Mesurar menys de 1,70metres Tenir entre 18 i 30 anys Tenir dots comunicatius Per suposat, tenir certa familiaritat amb les altures.

Totes eixes exigències limitaven el numero de candidates.

Llavors decidiren buscar-les en els clubs paracaigudistes de Rússia. Després de triar a 5 finalistes, els feren un súper-entrenament molt intensiu de sis mesos per esbrinar quina podria ser l’afourtunada. En els sis mesos van rebre classes entre altres matèries, d’astronomia, de física, de computació o de navegació espacial i fins i tot, les van tindre 10 dies en càmeres aïllades per observar si aguantaven sense tornar-se boges.

Finalment l’afortunada per a fer aquell viatge fou Valentina Tereshkova, sols quan tenia 24 anys! Una xicona que venia de família humil ique sabia apuntat a classes de paracaigudisme perquè sempre havia somiat en volar.

Que Valentina anara al espai es convertiria en un símbol de poder soviètic , així que van cuidar tots els detalls com si fora la primera volta que una persona abandonara la terra.

Per a preparar-ho tot i no tindre ninguna errada d’última hora, van tardar ni mes ni menys que 2 anys. Per fi el 16 de juny de 1963 amb 26 anys el somni de Tereshkova es va complir: va anar a l’espai, sent la primera dona que ho feia i també la primera civil! No es podia demanar mes...

Una de les curiositats és que el viatge es va portar tant en secret que ni sa mare ho sabia. Pensava que estava en el club de paracaigudes, i es va assabentar de la impressionant noticia per la radio (igual que tot el món).

El viatge de Valentina durà 70 hores i 50 minuts (quasi 3 dies) i durant tot el viatge va donar 48 voltes completes a la terra.

En aquell viatge hi havia un inconvenient que la gent no sabia: estar tantes hores en un lloc tan estret com la nau espacial, li va ocasionar problemes com rampes, nàusees, malestar físic i mal en el coll pel pes del casc.

Per no oblidar res de tot el seu viatge, Valentina va escriure un diari contant el dia a dia, també va fer moltes fotos que ajudaren a descobrir els aerosols atmosfèrics. Per fi va acabar el seu viatge i va aterrar amb el paracaigudes sense cap problema.

Quan va tornar, els soviètics estaven tan orgullosos per l’èxit de Valentina, que van fer una gran celebració. Valentina es retirà en el 1997. En la seua trajectoria ha guanyat molts reconixements, entre altres: • • • • • • • • •

Ordre del Mèrit de la Pàtria: 2ª classe i 3ªclasse Ordre d’Alexander Nevsky.

Ordre de l’Amistat.

Premi Estatal de la Federació de Rússia.

Heroïna de la Unió Soviètica.

Ordre de Lenin.

Ordre de la Revolució de Octubre.

Ordre de la Bandera Roja del Treball.

Ordre de la Amistat dels Pobles.

Quan la missió acabà va estudiar en la Acadèmia de la Força Aérea de Zhukobski, i es va graduar com enginyera espacial en 1969. En 1977 va rebre el doctorat en enginyeria.

Per la seua notorietat, va desenvolupar diversos càrrecs polítics: • De 1966 a 1974 va ser membre del Soviet Suprem.

• De 1974 a 1989 va formar part del Presídium del Soviet Suprem.

• De 1969 a 1991 va pertànyer al Comitè Central del Partit Comunista.

En la seua activitat política tingué relació amb el president Vladimir Putin.

Tereshkova es casa amb Andriyan Nikolayev el 3 de novembre de 1963 en el Palau de Moscú. El 8 de juny de 1964, va donar vida a la seua filla Elena Andrianovna Nikolaeva-Tereshkova, que va estudiar i es va graduar com a metgessa.

Elena es va convertir en la primera persona amb pares que viatjaren a l’espai.

Valentina i Andriyan es varen divorciar en el 1982, i ella es torna a casar en l’ortopedista Yuliy Shaposhnikov, va morir en l’any 1999.

També va córrer amb la torxa dels jocs olímpics de Rusia.

Actualment te 81 anys i es un referent per a les dones.

5 QUÈ PASSA? XIII

Després de veure quines condicions havien de tenir les persones que es dedicares a aquest món, hem fet una enquesta entre les nostres companyes i els nostres companys, en la que tractàvem de saber qui aguantaria la sèrie de proves que fan els i les astronautes: • Aguantar 10 dies en una cabina aïllada de tot i no tornar-se boig o boja: 9 companys van dir que si i 12 que no • Tiren una càpsula retorn al mar. L’aparell es sotmet a 2 hores de balanceig constant, temps en el que es astronautes s’han de canviar de trage : 7 que si i 14 que no • Posar a un astronauta en una centrifugadora i que et done tantes voltes i voltes que acabes vomitant: 5 van dir si i 16 no • Supervivència en el desert, en la selva, a la mar, etc: 16 no i 5 SI • Qualitats de poder suportar estres continu, així amb una adaptabilitat per al treball en equip es dir, tolerant i amb moltes habilitats socials: 13 van dir si i 8 no.

Ara, per ser astronauta, hi ha unes condicions que no son massa difícils d’aconseguir: • Estudis: Es necessita ser enginyer en branques com biologia, física o matemàtiques, entre d’altres.

• Experiència: Es necessiten tenir 2 o 3 anys d’experiència en la branca del que s’ha estudiat i demostrar que estàs capacitat per realitzar aquestes funcions de forma correcta.

• Salut: és suficient amb que la teva visió sigui corregible. A més el teu pressió sanguínia no pot superar els 140/90 assegut.

• Edat: s’han acceptat a candidats que van des dels 26 fins als 46 anys.

6 QUÈ PASSA? XIII

• Alçada: L’alçada ha d’estar entre uns 157 i uns 190 cm.

Aiii, potser ix alguna o algun astronauta de la nostra classe !!!

CUCS QUE MENGEN PLÀSTIC team 2 CARLA ADRIA JANIRA

Federica Bartocchini ha sigut la persona que ha descobert que els cucs de cera poden menjar plàstic com per exemple de les bosses, les botelles…

Aquesta investigació començà quan un dia Federica va arribar a sa casa, i se l’ha va trobar plena de cucs. Llavors, els va tancar a una bossa de plàstic mentre netejava la runa que havien deixat que havien deixat aquests i al tornar, es va adonar de que la bossa estava plena de forats que havien deixat els cucs. Com que no hi havia altra conclusió, de seguida va saber que es varen menjar el plàstic.

Aquests cucs son els grans enemics dels ruscos, doncs destrueixen els eixams, es mengen la mel,... i ara, aquesta voracitat por ser beneficiosa per nosaltres doncs son capaços de biodegradar el polietilè Aquest plàstic és molt dens i resistent, tant que pot arribar a tardar en 400 anys en degradar-se.

7 QUÈ PASSA? XIII

Federica, a més, és investigadora del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), i des d’aquest institut ha treballat en aquesta investigació junt a Paolo Bombelli i Chris Howe de la Universitat de Cambridge.

10 cucs de cera poden arribar a biodegradar un tros de plàstic en 30 minuts, i 100 d’aquests son capaços de biodegradar 92 mil·ligrams de polietilè en 12 hores. I segons l’opinió de Bertocchini, això és molt ràpid!

Cada any es produeixen en tot el món prop de 800 milions de tones de polietilè, un material molt difícil de degradar y molt resistent. En la actualitat, els processos de degradació química són molt llargs i poden prolongar-se en mesos, a més de que per a ell es necessita utilitzar líquids corrosius com l’àcid nítric. És la primera vegada que un equip de recerca troba alguna cosa en la natura capaç de degradar aquest material. ’’El plàstic es un problema mundial. Hui en dia poden trobar-se residus por totes parts, fins i tot en els rius i els oceans. El polietilè, en concret, és molt resistent, pel que és molt difícil de que es degrade de manera natural’’, detalla la investigadora, que desenvolupa el seu treball a l’Institut de Biomedicina de Cantabria, ubicat a Santander.

Els investigadors encara no saben com es produïx la biodegradació, que podria deure’s a un bacteri que viu en simbiosi en l’intestí del cuc o un enzim, una molècula generada per l’insecte.

En este cas, l’objectiu seria aïllar la molècula i intentar reproduir-la en el laboratori per a fabricar-la a escala industrial”, apunta la investigadora.

Si els investigadors foren capaços d’aïllar i produir esta molècula, podria emprar-se per a biodegradar en els abocadors milions de tones de plàstic i evitar que s’acumulen en el medi ambient. “Podríem començar a eliminar de forma eficaç este material tan resistent”, subratlla Bertocchini.

8 QUÈ PASSA? XIII

Per a la investigadora, tanmateix, “el més bonic és que esta troballa ho hem trobat en la naturalesa. Per a nosaltres és impactant que la mateixa naturalesa ens puga donar la solució al greu problema mediambiental dels plàstics”.

ALICIA ASIN, PREMI JAUME I team 3 PAULINA HECTOR NAIARA

Entrevista Alícia Asin, Guanyadora dels premis Jaume I 2017 a l’emprenedor Alicia Asín és co-fundadora de l’empresa Libelium el 2006 amb David Gascón i ha estat la seua CEO (executiva en cap) des del començament. Ella es centra en com IoT (internet de les coses) està convertint en la pròxima revolució tècnica, començant amb les ciutats intel·ligents. És un ponent habitual en congressos internacionals sobre temes relacionats amb ciutats intel·Ligents, xarxes de sensors sense fils i internet de les coses. És enginyer en informàtica per la Universitat de Saragossa i diplomat per ESADE Business School.

Alicia és també la primera dona en rebre el Nacional jove empresari a la reunió de 2014 de la Confederació Espanyola de empresaris de Young (CEAJE).

9 QUÈ PASSA? XIII

Quins van ser els seus estudis?

Com enginyeria informàtica, he enfocat la meua carrera en com l’internet de les coses pot canviar el nostre món en diferents aplicacions com les ciutats intel·ligents, l’agricultura de precisió, la digitalització industrial, el control del medi ambient i fins a la salut de les persones.

Com li va sorgir la idea de crear aquesta empresa?

En que es va inspirar?

Libelium es va constituir el novembre de 2006 després de detectar la necessitat de desenvolupar una tecnologia que fora capaç de monitoritzar per wi-fi (sense fils) qualsevol paràmetre ambiental i enviar la informació a internet. Eren els començaments de l’ara anomenat internet a les coses. La plataforma de sensors sense fils “Waspmote”, dissenyada per l’equip d’enginyeria de Libelium, té la particularitat de ser l’única en el mercat basada en un sistema modular i de codi obert que es pot integrar amb qualsevol plataforma d’emmagatzematge i tractament de dades en el núvol i a través de qualsevol protocol de comunicació sense fils. Aquesta prestació li confereix a la plataforma de sensors un caràcter versàtil que la fa compatible amb qualsevol projecte lot en què es necessari connectar un sensor a internet mitjançant Wi-Fi. Quant esforç li ha dedicat?

Tot. He enfocat la meua carrera en com l’internet de les coses pot canviar el nostre món, començant amb les Smart Cities (Ciutats Intel·ligents) i l’agricultura intel·ligent, entre altres aplicacions. A més, tinc un Màster en Enginyeria de Sistemes i informàtica del Centre Politècnic de la Universitat de Saragossa i sóc graduada per Cambridge Judge Business School i ESADE. Quants anys fa que esta funcionant?

La companyia porta 11 anys de trajectòria dins del sector tecnològic. En aquest temps hem liderat un procés de creixement continu i consolidat d’un 25% interanual.

Els seus clients són nacionals o internacionals?

Libelium exporta el 90% de la seva facturació i ha desplegat la seva tecnologia punta de sensors en projectes en més de 120 països de tot el món.

Que ha suposat per a vostè el recent premi aconseguit (el Jaume I)?

Per a mi va ser totalment inesperat, quan vaig rebre la notícia no ho podia creure i que el sol fet que en el jurat hagi setze premis nobel és ja suficient premi, estic molt contenta amb el guardó.

10

Que consells ens donaria per al nostre futur? És fonamental que les i els joves tinguen referents en tots els àmbits. No obstant això els mitjans de comunicació els únics referents que els transmeten són d’actrius, cantants i models de físic impecable. Les i els joves necessiten d’altres miralls on mirar-se empresàries,científiques, enginyeres perquè vegen que poden arribar a ser el que vulguen.

QUÈ PASSA? XIII

Moltes gracies per les seues paraules i pels seus consells, els tindrem ben en compte.

ELS PREMIS JAUME I Els premis Jaume I van ser creats a la Comunitat Valenciana l’any 1989 per a la promoció de la recerca i el desenvolupament científic entre les diferents entitats científiques i empresarials Al llarg de les 28 edicions s’ha premiat a més de 100 investigadors, els més importants del món científic, tecnològic i emprendedor d’Espanya. Molts dels guardonats han rebut després, al llarg de la seva trajectòria, altres rellevants premis nacionals i internacionals .

Els i les guanyadores dels premis Rei Jaume I són convidats a sumar-se a l’Alt Consell Consultiu en Investigació i Desenvolupament de la Presidència de la Generalitat.

L’ACC exerceix una tasca d’assessorament i consulta pel que fa a les politiques de R+D+I que du a terme la Generalitat, contribuint amb això a la consecució d’avenços en l’àmbit econòmic i social. Igualment, mitjançant les recomanacions dels vocals científics, l’Alt Consell Consultiu porta a terme una funció de divulgació científica, amb la finalitat que la societat valore i es beneficie dels seus coneixements. Divulgació que es completa mitjançant la realització de congressos, seminaris i publicacions científiques que, si bé tenen com a referència a la Comunitat Valenciana, consideren també altres àmbits autonòmics, el conjunt nacional i la Unió Europea.

11 QUÈ PASSA? XIII

VANDANA SHIVA, LA DONA QUE ABRAÇAVA ELS ARBRES team 4 MARINA CARLES GUILLEM JOSE M.

Vandana Shiva (5 de novembre de 1952, Índia), és una dona, llicenciada en fisíca, filòsofa, ecologista, escriptora i activista en defensa del medi ambient. Shiva és autora de més de 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món. Actualment viu a Nova Delhi.

Durant la dècada dels anys setanta, va participar en el moviment Chipko, que va ser una mobilització no violenta composada fonamentalment per dones que s’abraçaven als arbres per tal d’evitar la seua tala, també és defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicionals, com a formes de fer respectuoses amb l’entorn natural.

Shiva ha lluitat per introduir canvis en la pràctica i en els paradigmes de l’agricultura i l’alimentació.

Ha fet contribucions acadèmiques molt valuoses, i també ha encetat campanyes de mobilització en camps tan diversos com els drets de propietat intel·lectual, la biodiversitat, la biotecnologia, la bioètica o l’enginyeria genètica.

Ha ajudat les organitzacions de base del moviment ecologista a l’Àfrica, l’Àsia, Sud-america, Irlanda, Suïssa i Àustria.

12 QUÈ PASSA? XIII

El 1982 va fundar Research Foundation for Science, Technology and Ecology. El seu llibre Staying Alive va ajudar a redefinir les percepcions de les dones del Tercer món. Shiva també ha treballat d’assessora de diversos governs a l’Índia i per a altres països, així com per a organitzacions no governamentals, com ara International Forum on Globalisation, o la xarxa Women’s Environment &

Development Organization and Third World. També ha ajudat i participat en l’elaboració de diversos documentals, com ara The Corporation, protesta contra les grans empreses transnacionals, i Fed up!: Genetic Engineering, Industrial Agriculture and Sustainable Alternatives.

Recentment ha participat en un documental, realitzat per la periodista independent francesa, Marie-Monique Robin, que mostra els resultats desastres dels Organismes Genèticament Modificats (els transgènics): The world according to Monsanto.

Entre altres distincions, li han atorgat el premi al “Sustento bien ganado” considerat el Nobel alternatiu, el 1993.

Del seu pensament, rescatem una idea: l’agricultura ecològica és millor que la industrial. Ella diu que...

“Existeix un mite molt acceptat que diu que la majoria de la població mundial s’alimenta gràcies al model de producció industrial. Segons aquest mite, l’agricultura industrial és la manera més eficient de cultivar aliments, amb l’ús de químics i fertilitzants, sense els quals seria impossible alimentar a set mil milions de persones.

Totes les dades posen en evidència que la realitat és exactament el contrari.

Només un 30% dels aliments mundials provenen de les explotacions industrials, i el 70% restant de petits productors familiars.

El sistema d’alimentació industrial no és sostenible ni saludable: és responsable del 75% dels danys ecològics que perjudiquen el planeta; i del 40% o 50% de les emissions de gasos que causen el canvi climàtic.

Aquest ha estat dissenyat per unes poques corporacions químiques que tenen com a únic objectiu el seu benefici econòmic. No els importa la terra, els productors o la salut dels consumidors. Aquestes empreses no cultiven aliments, cultiven beneficis. Han muntat un sistema de producció global, basat en el monocultiu de varietats transgèniques, que expulsa els petits productors. Si continuem per la ruta de l’agricultura industrial, crearem totes les condicions necessàries per a extingir-nos com a espècie.

De fet cultiven anti-aliments, ja que estan enverinats i no contenen nutrients. Són béns de consum valorats en funció del seu pes. Les tomàques, els préssecs o els mangos, han estat millorats genèticament per aguantar el transport en un contenidor i mantenir la seva duresa, no per alimentar-nos o per tenir bon gust.”

A l’escola seguim el que diu Vandana: fem producció ecològica al nostre hortet, que enguany està una preciositat, i a més anem plantant arbres, que van substituint els que hem hagut de talar pel perill que comportaven. Podeu veure al nostre equip plantant una morera al pati. Segur que en poc temps ja començara a fer una ombra molt bona.

13 QUÈ PASSA? XIII

ÀREA 51 MITE O REALITAT?

team 5 Salek saul alex j.

“En la nit del 2 de juliol de 1947, en les proximitats de la ciutat de Roswell, Nou Mèxic, es va poder observar un enorme objecte platejat en forma de disc volant en els cels amb direcció nord-oest, a una velocitat mai abans vista.

L’endemà al matí, el granger i capatàs d’un ranxo de la zona, Mac Brazel, va recórrer la zona en el seu cavall com de costum per a portar a les seues ovelles a pasturar, des d’un camp a un altre, acompanyat també pel seu veí, Timothy D. Proctor.

Suposadament, mentres es trobaven cavalcant es van trobar amb les estranyes restes d’un material metàl·lic mai abans vist. Els trossos es podien veure en distintes grandàries i es trobaven dispersats al llarg de la zona, com si es tractara d’un accident aeri. De fet, Mac, recordava que la nit anterior havia escoltat una sèrie d’explosions a la llunyania.

El metall era increïblement lleuger i flexible, però al mateix temps, tenia una resistència exemplar.

14 QUÈ PASSA? XIII

Tanmateix, van veure uns sers. Els seus cossos jeien agonitzants en les arenes del desert i els científics nord-americans de l’AEC 51 s’havien apoderat dels mateixos”.

Per descomptat, aquesta és la teoria més difícil de creure, la que menys proves o documentacions

pot presentar i la que té el caràcter més fantàstic i incert. De totes maneres, va provocar una enorme revolta que va arribar a commocionar moltes persones que van acceptar la teoria immediatament.

La popularitat de la teoria va créixer encara més quan suposadament es va filtrar una cinta de vídeo que registrava tot el procés d’investigació aplicat als sers i una autòpsia en què s’analitzen els cadàvers d’aquells extraterrestres trobats. Fins al dia de hui, el cas continua sent tota una incertesa.

L’àrea 51 és una extensió territorial en Nevada, Estats Units, propietat del govern nord-americà. És molt popular pel fet de que allí, durant anys, es desenvoluparen experiments de prova amb tecnologies secretes i noves aeronaus militars. Es coneix comunament com l’àrea 51, encara que el seu nom és “Atomic Energy Commission designation: Àrea 51” (Comissió d’Energia Atòmica amb la designació de l’àrea 51) .

L’escenari perfecte per a la controvèrsia i les teories conspiratives .

Moltes persones creuen i afirmen que la base és només la punta d’un gran iceberg de mentides i que en realitat, es tracta d’immenses instal·lacions davall les àrides arenes del desert en les quals s’exerceixen activitats secretes, proves i experiments que de veure la llum, afectarien la credibilitat dels EUA i la comunitat científica .

Una altra teoria que circula sobre la suposada autòpsia és que son japonesos exposats a la radiació. La justificació a esta teoria es que per la radiació els japonesos hagueren pogut mutar i canviar de forma (per als que no ho saben, en la segona guerra mundial van tirar dos bombes atòmiques molt radioactives al Japó -a les ciutats d’Hirosima i Nagasaki- i encara hi ha xiquets que naixen deformats per la radiació).

15 QUÈ PASSA? XIII

VIDEOJOCS. OPORTUNITAT PER APRENDRE? team 6 joan pau alex z.

Hi ha jocs per a l’ordinador o per a les consoles que estan dissenyats amb propòsits educatius, o que tenen valor educatiu secundari, ajuden a les persones a aprendre sobre temes segurs, expandir conceptes, reforçar, desenvolupar, entendre un esdeveniment històric o cultural, o aprendre una habilitat mentre juguen. Tots els tipus de jocs poden ser utilitzats en un entorn educatiu i formatiu.

Educadors, governs, i els pares s’adonen de la necessitat psicològica i beneficis de l’aprenentatge mitjançant jocs, aquesta eina educativa a esdevingut una idea dominant.

16 QUÈ PASSA? XIII

Els jocs interactius ens ensenyen adjectius, regles, adaptació, solucions al problema, interacció, tot representat com a història. Satisfan la nostra necessitat fonamental d’aprendre proporcionant diversió, implicació apassionada, motivació, ego, gratificació, interacció social,... i tot això mentre l’aprenentatge té lloc.

Alguns d’aquests jocs són el Rocket League, Fifa, Tadeo Jones , Drive Club, Minecraft…

Rocket League: Es un videojoc que combina el futbol amb els vehicles. Va ser desenvolupat per Psyonix, i llançat el 7 de juliol de 2015. Es troba disponible en espanyol, te 3 tipus de jocs el cooperatiu, el d’un sol jugador i en línea. Està disponible per a ordinador, per Play Station 4 i Nintendo Switch.

Aquest es un exemple dels jocs educatius.

Tambe hi ha jocs didactics com: • Jocs de mons: lògica, memòria i habilitat • Jocs de matemàtiques: sumes, restes, multiplicacions…

• Jocs d’anglès: significats de paraules…

• Jocs de geografia: països, continents…

• Jocs de paraules: llengua...

Si un xiquet es passa hores jugant a la consola , PC, smartphone o tablet, li direm que perden el temps i que millor es dediquen a estudiar o a eixir a l’aire lliure, però es cert que els videojocs no són tan perjudicials com creem.

La mala fama dels videojocs està per acabar, ja que les escoles les estan incorporant en els seus currículums, com una forma divertida i interactiva per a aprendre diferents matèries, de la mà de les noves tecnologies; aquesta metodologia s’ha anomenat gamificació Hi ha videojocs que tenen poc d’educatiu, a menys que vulgues que el teu fill siga assassí, però si encoratgen als xiquets a pensar de forma lògica i posar en practica els seus coneixements, podem usar per exemple Angry Birds o el molt popular Preguntados.

L’ús de videojocs no sols pot ajudar a l’aprenentatge, sinó que també canvia la forma en la que s’aprèn i que les coses són mes importants.

L’“Education Arcade”, es un programa del MIT (Institut Tecnològic de Massachussets, una de les universitats i centre de recerca més importants del món) dedicat a ensenyar a professors i professores les formes d’incorporar tecnologia a les classes, incloent els jocs. Per això han dissenyat una sèrie de videojocs que ja estan en l’etapa de proves en grups de xiquets entre cinquè i novè grau.

El creador d’“Education Arcade”, indica que els jocs entreguen a l’estudiant l’oportunitat de pensar per si mateixos per a buscar solucions, utilitzant els coneixements apresos les classes.

Com a mostra, a Oliva tenim una empresa que es dedica a fer aplicacions de jocs educatius: Boriol Apps, que dissenyen jocs educatius per a xiquetes i xiquets de totes les edats. Aquesta empresa ofereix gran varietat d’aplicacions on desenvolupar múltiples capacitats: memòria, associació, concentració... Podeu trobar aquestes aplicacions en Googleplay i Appstore

17 QUÈ PASSA? XIII

LA SONDA ROSSETA team 7 Sergi erran anna jose a.

Coneixem a Nàdia Aragó. És una xica jove, de Cullera, que ha estat treballant en la missió espacial que va fer aterrar una sonda sobre un cometa: La Sonda Rosseta. Una fita històrica per a la humanitat, que anem a conèixer de la ma de Nàdia.

Quan va començar a agradar-te l’espai?

Desde menuda sempre m’ha cridat l’atenció, em pareixia (i encara hui em pareix) extraordinari pensar que només som un puntet xicotet en l’univers, hi han tantes coses fora de la Terra! Una de elles es la Lluna, la qual impressiona molt quan veus per primera vegada una foto amb tots eixos detalls en la superfície que normalment no vegem. I totes eixes estrelles en el cel!

Altra de les coses que me fascinen es la capacitat que hem tingut i seguim tenint per a fer màquines tan complexes (satèl·lits) i enviar-les lluny a explorar tot eixe univers que ens envolta. I sobretot, poder controlar-les de tant lluny.

Així que només vaig tindré l’oportunitat de treballar en el sector espacial, no vaig dubtar un segon!

Algun familiar té alguna relació amb això?

18

No, soc la ovella negra de la família.

QUÈ PASSA? XIII

Ara mateix estic treballant en una empresa que es diu Thales Alenia

On estàs treballant?

Space, en França, que es dedica a fer satèl·lits. Jo treballe en la part de banc de tests; sobre un sistema que s’utilitza per a provar algunes parts del satèl·lit (instruments per exemple) abans de integrar-lo amb les altres parts del satèl·lit. L’objectiu es de comprovar que l’instrument funciona com estava previst en teoria.

Thales (Thales grup) és una empresa d’electrònica francesa dedicada al desenvolupament de sistemes d’informació i serveis als mercats aeroespacial, defensa i seguretat. La seva seu es troba a Neuilly-de-Seine (als afores de París),i les seves accions cotitzen a Euronext Paris. Ara és parcialment propietat de l’estat francès i opera en més de 50 països. Té uns 68,000 empleats i el 2010 ha generat 13.1 milions d’euros en els ingressos. Thales és el 9 major contractista de defensa al món: el 63% de les seves vendes totals estan destinades a l’àmbit militar.

Quins estudis has fet per arribar on estàs?

Vaig començar els estudis d’enginyeria de telecomunicacions en la Universitat Politècnica de València. Després de 4 anys allí, me’n vaig anar de doble titulació a Brest (en França). El sistema es un poc diferent, i vaig poder fer un any de pràctiques abans d’acabar els estudis (en el CNES, l’agència espacial francesa). El últim any (que correspon a el cinquè en Espanya), el vaig fer a Toulouse (en el sud de França), on hem vaig especialitzar en sistemes de comunicacions espacials.

Al final sóc enginyera de la UPV (València) i de Telecom Bretagne (Brest).

A quin any vas entrar a formar part de la missió Rosetta? Com vas poder entrar?

Precisament va ser l’any de pràctiques (2012-2013). Vaig tindré molta sort trobant les! Vaig fer un any sencer, i mes tard (quan vaig acabar els estudis, en 2014) vaig tornar a treballar 8 mesos més, tot just quan la sonda havia d’arribar al cometa.

Va ser una experiència increïble, on vaig poder treballar amb molta gent interessant. A més vaig formar part de les primeres persones que vegueren les imatges del cometa!

El projecte Rosetta et va parèixer un objectiu important?

No només era un objectiu important, sinó una oportunitat única que no se si tornaré a tindre! Va ser la primera vegada que una sonda aconseguia aterrar en un cometa, i a més enviar unes imatges increïbles.

Aquesta missió única ha permès d’obtindre moltes informacions sobre la composició, la possible formació del cometa i començar a comprendre la formació del nostre planeta.

19 QUÈ PASSA? XIII

Rosetta va ser una sonda espacial de la Agència Espacial Europea (ESA) que va ser llançada el 2 de març de 2004.

La missió de la sonda era orbitar al voltant de la cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko en 2014 i 2015 i l’enviament d’un mòdul d’aterratge, Philae, a la superfície del cometa.

Tant l’orbitador com el mòdul d’aterratge tenen nombrosos instruments científics per analitzar a fons el cometa i les seves característiques, un dels quals té un perforador per prendre mostres interns.

L’instrumental científic inclou diversos espectròmetres especialitzats en diferents aspectes, que analitzen la superfície de la cometa i els gasos expulsats de la cua. Hi haurà recomptes i estadístiques de les formes, colors, velocitats,... de les partícules expulsades que formen la vistosa cua. També inclou la mesura del nucli per ones de ràdio.

La necessitat d’estalvi de combustible, va forçar a la missió a emprendre una ruta de vol complexa buscant l’assistència gravitacional de la Terra, de Mart i del Sol. Això li permetria guanyar velocitat per arribar a la remota òrbita del cometa. Sense aquesta trajectòria, el combustible necessari per arribar a l’òrbita del cometa hauria fet la missió impossible.

Els cometes reflecteixen la forma el nostre sistema solar en estat primitiu i han patit molt poques modificacions per més de 4 mil milions anys. Per això, estudiar-los és una tasca prioritària per a la ciència.

20 QUÈ PASSA? XIII

Fins el projecte d’aquesta sonda, els cometes només eren sobrevolats, i aquesta és la primera sonda per estudiar en detall un cometa orbitant al seu voltant i arribant a la superfície, que inclou directament, de mostreig del sol i estudis de forma coordinada entre la sonda mare (Rosetta) i el seu mòdul d’aterratge (Philae).

Moltes gracies Nàdia. Ens ha agradat molt saber tantes coses de l’espai. Potser algú de nosaltres seguisca els teus passos.

ON ES TROBA L’ESPAI?

team 1 Lucia Tania Carme

On es troba l’espai?

Davant de la pregunta d’on comença l’espai exactament, sols ha hi hagut un país en el món que ho haja declarat. En 2012 fou quan Austràlia va adoptar els 100 km d’altitud com a punt d’inici de l’espai.

Més de 40 anys després que començaren a explorar l’espai els primers astronautes segueix sense existir una definició reconeguda internacionalment d’on varen estar. Se sol considerar espai quan queda fora de l’atmosfera però el límit es tan difús que s’han hagut de definir limits més o menys..

Això és degut a que l’atmosfera no s’acaba i au. No s’acaba l’atmosfera i comença l’espai,... no hi ha una ratlla, una closca, una vora,... el que hi ha és que a poc a poc l’atmosfera va perdent densitat, gradualment, i quan ja queda una quantitat mínima de gasos, llavors podem dir que estem a l’espai. Eixe mínim és el que encara no s’ha determinat, excepte els casos que hem comentat.

La NASA ( National Aeronautics and Space Administration/ Administració Nacional de la Aeronàutica y del Espai) fa temps que te la tradició de concedir les ales d’astronauta a aquells individus que aconsegueixen assolir l’altura de 80,47 km que certifiquen que han estat a l’espai.

21 QUÈ PASSA? XIII

A quina velocitat gira la Terra?

La pregunta de l’espai ens va fer que també reflexionarem sobre la nostra Terra.

La Terra es mou molt ràpidament. Gira a una velocitat al voltant de 1.700 km per hora i orbita al voltant del sol a una velocitat al voltant de 107.000 km per hora.En el codi qr que us hem posat ací al costat podeu veure una animació (gif) fantàstic on es fa una simulació del moviment de part del sistema solar.

Al mateix temps, el sol es mou a una velocitat respecte del centre de la galàxia d’aproximadament 792.000 km/h i dins el cúmul local de galàxies, la nostra via làctia s’està acostant a Andròmeda a una velocitat de 468.000 km/h, encara que, per la distància que ens separa, no xocarem amb ella fins d’ací 5000 milions d’anys SI és així, perquè no sentim que la Terra es mou?

No sentim cap moviment per què aquestes velocitats son constants. Les velocitats de rotació i translació de la Terra romanen iguals així que no sentim cap acceleració o desacceleració.

Tu només pots sentir moviments si canvies la teua velocitat. Per exemple, si estàs en un vehicle (cotxe, tren, avió,...) que s’està movent a una constant velocitat sobre una superfície suau, no sentiràs molt moviment. No obstant això, quan el vehicle accelera o frena, si que sents els moviments.

I continuant amb l’espai, la foto que teniu ací baix no es del nostre sistema solar, en realitat és del sistema Kepler 90, mols semblant al nostre, amb planetes rocosos menuts interiors i altres gasosos més grans i més cap als afores del sistema.

Encara tindrem veinat !!

22 QUÈ PASSA? XIII

CLARA ESCRIVÀ, CAMPIONA DE RÍTMICA team 2 CARLA ADRIA JANIRA

La gimnàstica rítmica és un esport, majoritàriament femení, que consisteix a seguir una melodia amb aparells gimnàstics. Es pot practicar individualment o en equips de fins a cinc persones i es valora la dificultat tècnica dels moviments, el ritme i la bellesa de la coreografia amb una puntuació per part d’un jurat que determina qui guanya la competició. Els salts, girs i passades dels aparells pugen la puntuació, afinada per la gràcia del ball general.

Existeixen cinc modalitats de gimnàstica rítmica: la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta. Per practicar aquest esport a part dels aparells, s’utilitzen unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallots). Les gimnastes llancen sovint els aparells i els fan fer moviments mentre elles salten i es mouen, la coordinació i l’habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus de l’esport. Ni les o els practicants ni els aparells poden estar aturats mentre dura la música, ja que es penalitza.

23 QUÈ PASSA? XIII

Clara Escrivà Escrivà practica la Gimnàstica Rítmica. És de la Font d’En Carròs i actualment té 18 anys. És guanyadora de premis provincials i autonòmics i ha accedit a donar-nos una entrevista.

Quants anys tenies quan vas començar a practicar aquest esport?

Vaig començar quan era molt menuda, amb 4 o 5 anys.

En qui t’has format?

Amb una equips tècnics molt bons. He tingut molts entrenadors diferents, uns més bons que altres, però tots molt be.

En quin nivell estàs ara?

Quants premis has guanyat?

Ara ja no estic competint, estic treballant d’entrenadora.

Tinc 10 copes i 20 medalles.

Quin va ser el teu primer premi? Quants anys tenies quan el vas aconseguir?

El meu primer premi el vaig aconseguir als 7 anys.

Quants dies t’entrenaves a la setmana? Quantes hores?

Entrenava tots els dies de 17:00-20:30h.

Alguna vegada t’has fet alguna lesió greu? Que ha suposat per a tu?

Greu no, però una vegada em vaig caure de cap fent un mortal cap arrere, dins del mal vaig caure be i no hem va passar res, encara que vaig estar dos dies amb mal en el coll i part de l’esquena.

Quines metes t’agradaria aconseguir? T’agradaria competir a nivell internacional?

M’haguera agradat poder guanyar en el campionat d’Espanya al que vaig assistir i l’últim any em vaig preparar molt, però, per problemes personals no hem vaig classificar. Em vaig emportar una decepció molt gran però hi ha que seguir en tot sempre avant i intentar-ho més d’una vegada, perquè tot esport requereix el seu esforç.

Hi ha algun element preferit que uses en competicions?

Per que?

Un pas de ball al pis que m’agradava molt i que sempre el feia en les competicions.

A banda de la gimnàstica rítmica, dediques el teu temps alguna cosa més? Com ho compagines?

24

No, perquè no tenia molt de temps. Venia del col·legi, berenava, feia els deures ,entrenava i em dutxava, ja no tenia temps per res més.

QUÈ PASSA? XIII

Moltes gràcies per les teues paraules. Et desitgem que tingues molta sort en la nova fasse de la teua vida.

Mª VICENTA MESTRE, PRIMERA RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA team 3 PAULINA HECTOR NAIARA

Ens assabentem de la noticia que ha hi hagut un canvi en el rectorat de la Universitat de València.

En assabentem que la persona que ara ostenta el rectorat d’aquesta universitat, que té més de 500 anys, és d’Oliva.

En assabentem que, a més, és dona, i per primera vegada una dona està al front d’aquesta institució.

Ens assabentem que ve a Oliva, a inaugurar unes jornades socioeducatives, i, òbviament, vam anar a fer-li una entrevista, com la resta de mitjans de comunicació locals.

La Universitat de València va nàixer el 1499 per iniciativa del consell de la ciutat, amb el nom d’Estudi General, emulant altres universitats del moment, com Salamanca o Bolonya .

La primera seu de la mateixa és el que es coneix com l’edifici de la Nau, a la plaça del Patriarca, de València.

Heus ací el que ens va contar la Senyora Rectora Magnifica Maria Vicenta Mestre:

25 QUÈ PASSA? XIII

Ens agradaria saber que és una Rectora de Universitat.

Una bona pregunta, eh?... Doncs una rectora de universitat és la persona que està en la direcció de tota la universitat, que inclou professorat, investigadores i investigadors, personal d’administració i servei, i els estudiants i les estudiantes.

Hi ha un equip de govern, doncs jo sola no podria, ni se m’ocorreria, que està format per les vicerectores i els vicerectors, i la secretaria general, i jo estic coordinant tot eixe equip, i igualment estem coordinant les diferents facultats.

Les facultats són els centres on s’estudien les diferents titulacions, de grau i de màster. Si voleu ser metgesses, psicòlogues, físiques o matemàtiques o químiques, trieu una facultat concreta on s’estudie eixa titulació.

La universitat té eixos centres que son de

formació i en te uns altres que son de recerca.

La Universitat de València és molt gran i molt diversa. Això pot ser una complicació o un avantatge segons com ho mires. Jo preferisc mirarho en positiu. Tenim des de la tecnologia, com son les enginyeries, fins les humanitats, com son les llengües, la geografia, la història, passant pel que son les ciències socials, les jurídiques, el dret, la economia, o la salut. Tenim de tot. De tot el que vulgueu estudiar,... allí ho tenim.

De quantes persones estem parlant en tota la Universitat?

Estem parlant de prop de 66.000 estudiants de grau i màster, prop de 4.000 professores i professors, i quasi 1.900 persones que s’ocupen de l’administració i els serveis.

Oferim 55 títols de grau i 111 títols de màster. Per això us dic, que si voleu estudiar, segur que a la UV podeu trobar de tot.

Som la tercera universitat d’Espanya per volum.

Que et va impulsar a presentar-te al càrrec de Rectora de la universitat?

La veritat és que jo mateix. Ja portava uns anys de vicerectora, i el coneixement que tenia de la universitat, i més en aquests anys tan complicats de gestió, em va animar a presentar-me pel càrrec de rectora.

Considerava que des de la meua experiència i coneixement podia aportar alguna cosa a ala meua universitat. Realment la decisió va ser, i després la vaig compartir amb el meu rector i amb les persones

26 QUÈ PASSA? XIII

que vaig decidir que em podien acompanyar en aquesta empresa.

La candidatura la fas tu sola o et presentes amb un equip?

Amb un equip. Hi ha universitats que no, però nosaltres si que presentem un equip de vicerectors i vicerectores, i quines competències tindria cadascú, i un programa determinat.

Quin son els plans que tens pels anys del teu manament?

Plans en tenim molts i de molts diferents tipus.

D’una banda, a nivell d’estudis, revisar els graus i màsters que tenim implantats, per que ja tenim totes les titulacions acreditades. També volem implantar dobles titulacions, titulacions a nivell internacional que faciliten la nostra internacionalització,...

Hem de continuar reivindicant la baixada de taxes i pujada de beques, per que som una universitat pública i el nostre objectiu es que ningú deixe de vindre a la universitat per motius econòmics, nosaltres tenim una política de beques per que aquells estudiants que no tinguen a beca del ministeri o de la conselleria també puguen estudiar, això és un repte important.

En el tema de plantilles, a les universitats estem patint molt per les limitacions de la taxa de reposició, i la nostra idea és fer una planificació de les plantilles, de manera que pugam, sempre que el marc legal ens ho permeta, anar rejovenint-les.

En el tema de recerca, volem apostar per la innovació, i donar suport a joves investigadors.

El que considerem que ha de ser “el buc insignia”, son les polítiques d’igualtat, no sols entre homes i dones, sinó entre tots els col·lectius, de manera que totes les diversitats formen part en igualtat de condicions de la nostra societat: buscar la inclusió de la diversitat cultural, ètnica, afectivo-sexual, religiosa,... per que siga una universitat realment inclusiva, i que contribuisca a una societat també inclusiva.

Donar també importància a politiques de conciliació, corresponsabilitat, de formació en valors com la igualtat,... per que sols amb la formació en la igualtat podrem eradicar les diferències. Per exemple la violència de gènere és una conseqüència d’eixa diferència de poder. Volem treballar en eixa línia, per introduir eixos valors des de xicotets, doncs si no comencem per ahí, ja arribem tard.

Moltes gràcies per la seua atenció i moltíssima sort.

Moltíssimes gracies a vosaltres. Un beset molt fort.

27 QUÈ PASSA? XIII

CARAGOLS ESQUERRANS

team 4 MARINA CARLES GUILLEM JOSE M.

CARAGOLS ESQUERRANS Els caragols esquerrans, són uns caragols que és diferencien als altres per el motiu de que tenen l’espiral de la closca a la part esquerra.

Aquest descobriment el va fer un científic jubilat del Museu Natural de Londres. Aquest agafà un exemplar

28 QUÈ PASSA? XIII

al que va anomenar Jeremy, que s’ha fet molt famós pels estudis sobre genètica que han derivat d’aquesta descoberta.

Jeremy era un cargol comú de jardí (Helix aspersa) com qualsevol altre, habitant de les afores de Londres, fins que el 2016 un científic jubilat del Museu d’Història Natural de Londres va observar que es tractava d’un exemplar amb la closca desenvolupada cap a l’esquerra (en el sentit contrari a la majoria dels caragols terrestres).

Aquesta variació morfològica de base genètica es produeix en molt poques ocasions -alguns experts parlen d’un cas entre un milió- i per aquest motiu va despertar la curiositat del professor Angus Davison, expert en genètica evolutiva de la Universitat de Nottingham, que va decidir estudiar aquest curiós exemplar.

La fama de Jeremy es va fer internacional quan l’equip del professor Davison va fer una crida a través BBC Ràdio 4 i de les xarxes socials a internet per trobar exemplars igualment esquerrans amb els quals es pogués intentar la reproducció i estudi d’aquesta variant genètica.

Una de les primeres parelles va ser proposada des de Mallorca, on la Caragolera de Binissalem va descobrir a Tomeu, un caragol de la mateixa espècie i la mateixa forma esquerrana en la formació de la closca. La resposta internacional va convertir a Jeremy en un cargol extremadament famós i la seva activitat sexual va ser seguida durant setmanes.

“La vida de Jeremy ha arribat al seu final però ara que aquest cargol finalment s’ha produït descendència, tenim un punt de partida per a la investigació a llarg termini, amb l’objectiu de entendre la genètica de la asimetria del cos. Al final, ens agradaria saber per què aquests cargols són tan rars, però també com els costats esquerre i dret del cos es senyalitzen a nivell molecular, i si un procés similar està tenint lloc durant el desenvolupament humà “, ha indicat el professor Davison .

L’equip de la Universitat de Nottingham que estudia aquest cas ha comptabilitzat durant l’última setmana 56 cargols nascuts del cargol amb el qual Jeremy va tenir relacions. De moment no s’ha observat que cap d’ells presenti la característica de tenir la closca cargolada cap a l’esquerra.

Jeremy, molt probablement el cargol més famós del món, va morir per causes desconegudes, l’octubre del 2017 .

29 QUÈ PASSA? XIII

ES POT VIURE SENSE EL MÒBIL?

team 5 Salek saul alex j.

A la classe ha sorgit el tema de com la tecnologia està present a les nostres vides. Ens plantegem fer una enquesta als nostres pares per saber com era la vida abans d’existir els mòbils.

El que més ens va costar va ser imaginar quines preguntes podríem fer per entendre aquell món, tan desconegut per nosaltres, que a hem nascut en un món digital d’smartphones.

Això és el que ens han contestat.

30 QUÈ PASSA? XIII

Abans de tindre mòbil, quan volies buscar el significat d’alguna paraula o algun fet que feies?

Ho buscava en el diccionari o anava a la biblioteca .

I si volies buscar algun comerç? O algun taller?

Ho buscava en les pagines grogues.

Quan volies anar a un lloc que usaves per a saber el camí?

Usàvem mapes o plànols.

Quan tenies que parlar urgentment amb algú que feies?

Anava a una cabina de telèfon.

Si volies saber si un establiment estava obert que feies?

Anava a veure-ho.

Quan hi havia un accident com cridaves als metges?

Anava a demanar ajuda.

Quan estaves perdut, on anaves ?

Tocava al timbre d’alguna casa a preguntar i demanar ajuda .

Com quedaves amb els amics ?

Ens ho diem el dia o la setmana d’abans.

I quan tenies la nostra edat, com sabia ta mare on anaves ?

Li ho dia abans d’anar.

Creus que era millor abans, sense mòbils, o ara?

Cada època te les seues coses males i coses bones.

I A TU? QUÈ ET FA FELIÇ?

team 6 joan pau alex z.

La felicitat sempre està en boca de totes i tots. Se’ns va ocórrer preguntar a les notres companyes i companys de l’escola què els feia feliços. Després de fer una enquesta a totes les classes, hem fet un percentatge.

La major part deien que els fa feliç passar temps amb els meus amics.

També deien que els fa feliços passar temps amb la família.

Moltes persones també digueren que els fa feliç jugar a la videoconsola.

La nostra opinió sobre que ens fa feliç es que no es precís jugar amb els amics, la play o estar amb la família sinó que podem torbar-nos amb altres coses com: llegir, fer puzles, jugar a jocs de taula …

I una sèrie de jocs que pots divertir-te, i perquè eres lliure de fer el que vulgues i opinar quan vulgues, on vulgues i com vulgues, això si, sempre amb criteri.

Ser feliç és una cosa que portes dins, una decisió personal. Per tant, nosaltres anem a decidir ser sempre feliços. I tu, que vols, ser feliç o tenir raó?

31 QUÈ PASSA? XIII

13 consells per ser feliç A Harvard, una de les universitats més prestigioses del món, el curs amb més popularitat i èxit ensenya com aprendre a ser més feliços. La classe de Psicologia Positiva dictada per Tal Ben Shahar atrau 1,400 alumnes per semestre i el 20% dels graduats de Harvard prenen aquest curs.

Bàsicament, a els consells que dóna són aquestos: 1.- Realitza algun exercici: fer activitat física és igual de bo que prendre un antidepressiu.

2.- Esmorza: Esmorzar ajuda a tenir energia, pensar i exercir amb èxit les activitats.

3.- Agraeix a la vida totes les coses bones que tens: així ens enfoquem en les coses bones i no en les dolentes.

4.- Sigues assertiu: Demana el que vulguis i digues el que penses.

els seus diners en viatges, cursos i classes.

5.- Gasta els diners en experiències, no en coses: Un estudi va descobrir que el 75% de les persones se sentia més feliç quan invertia

6.- Enfronta els teus reptes: No deixes per demà el que pots fer avui.

7.- Enganxa records bonics, frases i fotos dels teus éssers estimats per totes bandes: Omple la teva nevera, el teu ordinador, el teu escriptori, el teu dormitori ... en fi, la teva vida, de records bonics.

8.- Sempre saluda i sigues amable amb altres persones: només somriure canvia l’estat d’ànim.

9.- Utilitza sabates que et queden còmodes: Si et fan mal els peus és segur que et posaràs de mal geni.

estat d’ànim.

10.- Cuida la teva postura: Caminar dret amb l’esquena lleugerament cap enrere i la vista cap al front ajuda a mantenir un bon

11.- Escolta música: alegra la vida.

32 QUÈ PASSA? XIII

12.- Alimenta’t bé: cada tres o quatre hores, evita l’excés de farines blanques i el sucre; menja de tot i varia els aliments.

13.- Arregla’t per sentir-se atractiu o atractiva.

Tu decideixes! I recorda: a somriure, agrair i abraçar la teva vida!

QUÈ SON LES CRIPTOMONEDES? team 7 Sergi erran anna jose a.

L’any 2009 van aparèixer al mercat les criptomonedes. Són monedes virtuals, es a dir, no tenen un suport físic, i per garantir la seua veracitat i seguretat, es basen en una tecnologia anomenada “cadena de blocs”, o blockchain.

El blockchain es una espècie de gran llibre de comptabilitat, públic i distribuït. En ser públic, tot el mon té accés a aquesta comptabilitat, i en ser distribuït aquest llibre es troceja en blocs.

En aquest “llibre” esta reflectit l’històric de totes les transaccions, en el que es coneix com la cadena de blocs.

El bitcoin és la primera moneda virtual que es va concebre. Va nàixer el 3 de gener de 2009. La identitat del seu creador és desconeguda, apareix sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Usant el protocol blockchain, es poden fer transaccions financeres entre particulars de forma segura i fiable. Fins a la invenció de Bitcoin, era obligat que tots els pagaments en el comerç electrònic es canalitzaren a través d’entitats centralitzades de confiança, generalment bancs i altres empreses financeres, que gestionaven el seguiment de totes les transaccions.

33 QUÈ PASSA? XIII

Després del Bitcoin han aparegut moltes monedes virtuals (més de cent). Totes es basen en la tecnologia de les cadenes de blocs, i cadascuna d’elles té algunes característiques particulars: • Litecoin per exemple, realitza el processament d’un bloc cada 150 segons en comptes de cada 600, fet que permet una confirmació més ràpida de les transaccions.

• El Dash ha posat el seu èmfasi en que les transaccions entre particulars siguen anònimes.

• Ethereum s’ha proposat com a mitjà per compartir recursos • Ripple insisteix en el principi de confiança entre les parts • I a casa nostra ha aparegut la Pesetacoin, que està començant a implantar-se i ja té més de 40000 carteres.

Com es pot treballar amb aquestes monedes virtuals?

Bàsicament, tens una “cartera” en la que vas a guardar les teues monedes virtuals. Òbviament, la cartera també serà virtual.

La tindràs al mòbil o a l’ordinador.

Quan vols comprar alguna cosa (des d’una casa, fins qualsevol gadget) envies la quantitat de moneda acordada del teu moneder al moneder del comprador.

En qüestió de segons, la tecnologia blockchain que hi ha darrere s’encarrega de verificar que tu tens eixa quantitat de moneda i enviar-la a la cartera del teu venedor. Compra realitzada.

guardes al teu moneder i ja pots començar a usar-les.

34 QUÈ PASSA? XIII

Hi ha cases de canvi on tu pots comprar moneda virtual a canvi d’euros. Te les

SIMONE VEIL

team 1 Lucia Tania Carme

Simone Veil nascuda com a Simone Annie Jacob va nàixer a Niça, França el 13 de juliol de 1927 i va morir el 30 de juny de 2017.

En març de 1944 ella i la seua família van ser deportats a un camp de concentració nazi situat a Alemanya, on va romandre fins que la van alliberar el 15 d’abril de 1945. La mare de Simone van morir en el camp concentració per una malaltia i el pare i el germà van morir assassinats a Lituània. De la seua família les úniques supervivents van ser ella i la seua germana.

Va aconseguir el seu títol de batxillerat el 1943, abans de ser deportada al camp de concentració.

Estudià dret i ciències polítiques, on va conèixer al que fou el seu marit, Antonie Veil, del qual prengué el cognom, i es va casar el 26 de octubre de 1946.

Van tindre tres fills. Fou advocada i activista feminista.

Li passaren moltes coses males, com per exemple que els anglesos la varen penjar nueta d’un arbre i la van exhibir com un monstre de guerra. Des de llavors no suportava fer cua al forn del seu barri parisenc, ni s’avenia a despullar-se amb altres dones en un vestidor comú. Li havien extirpat la intimitat.

En el 2005 es va commemorar el 60 aniversari de l’alliberament del camp de concentració en que va

35 QUÈ PASSA? XIII

estar Simone, en aquest acte ella va fer un discurs en homenatge a les víctimes i denuncia als horrors de la guerra.

Entre 1974 i 1979 fou ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels primers ministres Jacques Chirac i Raymond Barre, a França. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques polèmiques, com l’accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l’avortament (1975) que li va comportar enfrontar-se als pitjors insults de la dreta antisemita ultramuntana.

Un dels seus majors èxits fou que va ser la primera dona presidenta del Parlament Europeu, càrrec que va ocupar des de 1979 fins 1982. Després de molts anys al servei del Parlament Europeu, en 1993 va tornar a la política francesa quan va ser nombrada ministra de Sanitat i d’Assumptes Socials, durant el manament del primer ministre Édouard Balladur, càrrec en el que va continuar fins 1995. En 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, fins 2007. També fou presidenta de la comissió d’assumptes jurídics del Parlament Europeu i membre de les comissions de medi ambient, assumptes polítics i seguretat, així com la subcomissió de drets humans. També fou de la comissió especial sobre la reunificació alemanya en 1990.

En 2005 li van atorgar el Premi Príncep d’Asturies de Cooperació Internacional per la defensa a la llibertat, la dignitat per la persona, els drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de la dona en la societat moderna. En el 2008 va guanyar el Premi Carlos V pel seu reconegut en pro de la igualtat de les dones. En 1981 va ser guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.

Un altre exemple de dona al que seguir.

36 QUÈ PASSA? XIII Imatges de l’exposició sobre ella a la plaça del Parlament Europeu, a Brusel·les

PRIMERA PRESIDENTA DEL CSIC team 3 PAULINA HECTOR NAIARA

El Consell Superior d’Investigacions Científiques o CSIC és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya. Adscrit al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, el CSIC té caràcter multidisciplinari, i realitza investigacions avançades en tots els camps de la ciència gràcies a les seves més de cent centres repartits arreu d’Espanya.

Te els seus orígens en la Junta per a Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques, creada el 1907. Es el major organisme d’investigació d’Espanya i el tercer d’Europa.

Te moltes seus, a la C. Valenciana 12, per exemple, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments de Paterna o el de Neurociència d’Alacant Rosa Menéndez es la nova presidenta del CSIC, convertint-se

37 QUÈ PASSA? XIII

en la primera dona en ocupar el càrrec.

Rosa Menéndez va nàixer en Cudillero en Astúries en l’any 1956.

Forma part de esta institució científica des de l’any 1979. Fins ara delegada institucional del CSIC a Astúries i ara encara una nova etapa en la seva ja dilatada carrera de recerca i gestió on ha estat directora de l’Institut Nacional del Carbó i Vicepresidenta del CSIC. La seva tasca investigadora està relacionada amb materials i energia.

En els últims anys ha iniciat una línia de recerca sobre grafè per a diferents aplicacions que inclouen biomedicina i emmagatzematge d’energia. A més, ha participat en més de 30 projectes de recerca (europeus, nacionals i regionals), sent investigadora principal en una vintena i coordinadora de cinc europeus. Ha publicat més de 200 articles en revistes internacionals d’alt impacte i dirigit divuit tesis doctorals. Té nou patents i suma una desena de premis i reconeixements.

Parlem un poc del grafé. Imagineuse que podeu tallar en lamines extremadament fines, de tant sols un àtom d’espessor, l’encenall que s’obté al fer-li punta a un llapis.

Això és el grafè és una estructura laminar plana, d’un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d’abella.

Aquest material te unes propietats sorprenents: a més de ser el més fi que existeix, és molt lleuger i flexible, cent vegades mes dur que l’acer i més conductiu que el coure. És un material amb el que es construirà el futur.

38 QUÈ PASSA? XIII

PLD SPACE

team 1 Lucia Tania Carme

La companyia va ser fundada per dos emprenedors quan aquests encara no havien fet trenta anys, i ara està ultimant el llançament del seu primer satèl·lit comercial.

PLD Space es una empresa d’Elx, creada al si del parc Científic de la Universitat de UMH i és la única PYME espanyola dedicada al món dels coets espacials. Va començar en el 2011 de la ma de dos joves ilicitans, Raül Torres i Raül Verdú amb l’objectiu de desenvolupar un coet suborbital (Arion 1) i un llançador orbital (Arion 2).

A Espanya no hi havia ninguna experiència amb llançadors de combustible líquid. Malgrat tot en 2013 aconseguiren atraure prop d’un milió de euros procedents de més de vint inversors privats i en 2015 inauguraren el seu banc de proves per motors de combustibles líquids a l’aeroport de Terol. En eixe mateix any començaren les proves amb prototips de motors per l’Arion.

Aquestes instal·lacions, úniques a Espanya, serien utilitzades també per la agencia espacial alemanya DLR dins del marc del programa SMILE (Small Salt Launcher).

L’agencia Espacial Europea ha triat un coet de PLD Space per a un dels seus programes de llançament de satèl·lits

39 QUÈ PASSA? XIII

Mª TERESA BARBER IN MEMORIAM

team ESCOLA

Benvolguda Mª Teresa. Sempre estaràs amb nosaltres Et dediquem aquest conte: “Algú es posa en camí i, en mirar cap a davant, al lluny distingeix la casa que a ell li pertany. Segueix caminant cap a ella i, en arribar, obri la porta i entra en una habitació preparada per a una festa. A aquesta festa vénen tots els que van ser importants en la seua vida; i tot el que ve porta alguna cosa, es queda un temps i se’n va.

Així doncs, vénen a la festa, i cadascú que arriba porta alguna cosa, es queda una mica, i se’n va. Igual que els pensaments que arriben, porten alguna cosa, es queden una mica, i se’n van. Igual que vénen els desitjos o el dolor. Tots porten alguna cosa, es queden una mica, i se’n van. I també la vida: ve, ens porta alguna cosa, es queda una mica i se’n va.

Després de la festa, la persona es troba satisfeta de regals, i solament romanen al seu costat aquells als qui els correspon quedar-se encara un temps. Així, s’acosta a la finestra i trau el cap: allí veu altres cases, sap que en el seu moment també allí hi haurà una festa, i ella anirà, portarà alguna cosa, es quedarà una mica i se n’anirà”. Bert Hellinger

40 QUÈ PASSA? XIII

QUÈ HA PASSAT?

team escola

Dalt, fantàstica Holy-Festa que vam fer a l’escola. Baix, l’alumnat de 3 anys guanya el premi Sambori i van anar a Elx a recollir-lo. EL conte, L’aventura de les botes, el podeu veure en el youtube que està enllaçat al qr de la dreta.

41 QUÈ PASSA? XIII

42 QUÈ PASSA? XIII

43 QUÈ PASSA? XIII

44 QUÈ PASSA? XIII

45 QUÈ PASSA? XIII

46 QUÈ PASSA? XIII

MARITA MASCARELL

team escola

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, No pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences, humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolle de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

SOLSTICI. Miquel Marí i Pol

Sovint els poetes saben posar les paraules justes a les emocions que acompanyen moltes situacions de la nostra vida.

Marita sempre ha estat ahí, des de fa mes de 30 anys, i cap de nosaltres recordem l’escola Desemparats sense ella.

I tot eixe temps ha estat acompanyant-nos amb els seus consells, com una mare que diu als fills quina és la millor opció que han de prendre per que la seua vida siga fructifera, o com diu el poema, oferint aigua de llum per que en pugam beure.

Durant el seu temps de docència han passat moltes lleis educatives. Va començar amb la Llei General d’Educació i es jubila amb una discutida LOMQE. Però la seua docència i els seus consells han estat sempre al nostre costat, ajudant-nos a construir el cami que ara transitem.

Gracies per estar ahi, sempre al nostre costat.

47 QUÈ PASSA? XIII

GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES GRACIES .

48 QUÈ PASSA? XIII