Què passa? 2012

QUE PASSA?

REVISTA INFORMATIVA DEL CP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 7. CURS 2011-12

O som equip, O no som res !

1

índex

Davant la crisi, treball en equip

1. portada 2. índex, crèdits, editorial 3. natura, ecologia 4. salut, visió natural 5. educació viària 7. escoles del congo 9. esports 11. art a l’escola 18. els mestres de l’escola 19. emergències 20. el món sobre rodes 22. passatemps 23. què ha passat?

32. passatemps 33. sisé 36. agraïments

Vulguem o no, el llenguatge que ha construït la nostra societat ha marcat la nostra manera de ser. Tenim un llenguatge que va construint els significats a base d’ajuntar lletres, i per poder-lo llegir, anem analitzant les diferents grafies que composen cada paraula, per tal de fer-nos una idea de conjunt.

Llegim la paraula crisi, i la seva sonoritat ja ens fa pensar el pitjor, ens fa córrer per amagar-nos i que no ens pille. Sembla que alguna cosa vaja a trencar-se.

crèdits CC LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Autoria – no derivats – no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva.

2

editorial

© d’aquesta edició: CP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6éA i 6é B. © de la correcció lingüística i literaria: Salvador Sanxis © de les il· lustracions: Lina Sempere © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

Però, no a tots els llenguatges passa el mateix. El xinés, per exemple, és un llenguatge simbòlic. Cadascun dels sinogrames (caràcters de l’escriptura de l’idioma) respon a concepte abstracte de la vida real. Així, per exemple, la paraula crisi s’escriu usant dos sinogrames, un que correspon al concepte perill, i un altre al concepte oportunitat.

Quan un xinés llegeix el sinograma de crisi, en la seua ment es forma la idea de “perilloportunitat”.

Imagineu per un moment que cada cop que escolteu la paraula crisi, us vinguera al cap el concepte d’oportunitat. Estaríem on estem? Ja us podem garantir que no. Mireu sinó l’economia dels països asiàtics (que comparteixen llenguatges sinítics) com va.

Crisi = oportunitat. Oportunitat per traure el bo i millor de cadascun de nosaltres. Oportunitat per donar solta a la imaginació més agosarada. Oportunitat per ajuntar-me amb els meus amics i pensar el món en el què vull viure. Oportunitat per crear la empresa en què vull desenvolupar els meus somnis. Oportunitat per desenvolupar la meua vida.

Precisament, un dels objectius que ens hem marcat a l’hora de començar a elaborar aquesta revista és el treball en equip. Avui, al mercat laboral, si es que estem pensant en treballar per alguna empresa, és fonamental el treball en equip: passegeu per la secció d’ofertes de treball de qualsevol diari. Avui, al mercat de les empreses, si es que estàs pensant construir el teu propi futur, és fonamental rodejar-te d’un bon equip per desenvolupar les potencialitats de cadascun dels seus membres. Sols no fem res, és l’equip qui posa el nostre somni al capdavant. Fins i tot els esportistes d’èlit, com Rafa Nadal o Fernando Alonso no farien res sense un bon equip que els ajudara.

Com diu la portada de la nostra revista, o som equip o no som res!

natura, ecologia Començàrem a construir aquesta revista a principi de curs. En el nostre primer dia d’informàtica planejàrem tot el que anàvem a fer per a la revista de l’escola i el treball que hi anàvem a fer cadascú de nosaltres.

Al principi anàrem a la classe de 6é A per decidir els temes que podien eixir a la revista. Primer férem una llista enorme dels que ens agradaven. D’aquesta llista, en férem una votació, i els que més puntuació van traure foren els que decidírem que anirien a la nostra revista. Vam triar dotze temes i vam sortejar quins tocaven a 6é A i quins a 6é B.

mostraven quant brut estava el centre. Ho explicàvem tots junts i cada un de l’equip deia una frase. Ara esperem que el nostre treball done bon resultat i que el pati estiga cada cop més net, perquè si nos...

Després de fer les explicacions per les classes, els hem col·locat a dalt de les papereres. Ho hem apegat amb cinta aïllant i ens ha costat un muntó ja que la paret era molt rasposa, a part que el vent ens ho a dificultat més d’allò normal. Esperem que dure uns quants anys, ja que ens ha costat tant fer-los. Quin mareig. I ara, a veure el resultat que dóna la nostra feina.

Després, a cada classe vam fer, per ordre d’edat, els equips que havien de treballar. perquè era quasi impossible constituir els equips entre nosaltres, doncs tots voliem estar amb els nostres amics. Com que som 6 equips per classe, aleshores imagineu-vos el desastre que hi havia. Quan ja tinguérem els equips, vam nomenar el coordinador, el cap de cada equip, que era el més major.

Després vam sortejar els temes. A nosaltres, Ana, Ferran, Joan i Francesc, ens tocà el tema de natura i ecologia, encara que no era el que volíem.

Als 15 dies tornàrem a l’aula d’informàtica, l’espai on anàvem a treballar per anar elaborant la revista. A poc a poc, amb les orientacions de Vicent, anàvem decidint quines coses volíem fer pel nostre article. Sempre s’estava insistint en la necessitat del treball en equip. En la importància d’organitzarnos, de prendre les nostres pròpies decisions, de participar tots de la tasca, en fi un munt de coses de com s’ha de treballar en equip. El nostre coordinador és qui sempre explicava les coses que fèiem.

Se’ns va ocórrer fer una campanya per tenir el pati més net. Faríem cartells amb imatges del nostre pati, perquè vam veure que el nostre col·legi estava molt brut i vam decidir fer una campanya per tal que entre totes i tots cuidàrem més de l’escola i no embrutàrem més el pati del nostre centre. Al dia següent ens reunírem a casa d’un company del grup. Quedàrem més o menys a les sis de la vesprada per dibuixar, retallar i pegar unes fotos amb la càmera que havia fet un company més del grup. Ens costà molt però poguérem fer-ho entre tots.

Quan els acabàrem els vam folrar amb un plàstic d’embolcall de llibres escolars però més grans, el plastificàrem a l’aula d’artística del nostre centre. Quan estava tot a punt ho vam explicar per cada una de les classes, explicàrem que deurien respectar el pati ja que estava igual que un contenidor i els ensenyàrem les imatges que

3

visió natural Al nostre equip ens va tocar el tema de la salut, i d’entre tot el que podiem triar, vam decidir estudiar el tema de la visió. Vicent ens va dir que hi havia una tècnica que s’anomenava “visió natural” i decidírem investigar-la. Vam conèixer, per internet, una metgessa que la practicava i li férem una entrevista. També va fer una enquesta per l’escola, per veure quants xiquets i xiquetes portaven ulleres. Comencem.

Hola, Sra Amèlia Salvador.

Sóm uns xiquets de l’ escola Verge dels Desemparats. Tenim 11 i 12 anys, som: Miquel, Laura, Rocio i Joan. Hem conegut el que fa a través de la seua pàgina d’internet. En ella llegírem de quina manera vosté tracta els problemes de la vista i ens interessa molt. Ens agradaria fer-li unes preguntes: Quina carrera ha estudiat?

Medicina y luego hice la especialidad de oftalmologia Com va conèixer el “mètode visió natural”?

Por casualidad, un día paseando por una feria de libros antiguos encontré uno que hablaba del Método Bates, lo compré intrigada por ver qué era aquel método para recuperar la visión y lo encontré muy interesante, a partir de ahí busqué más información y otros libros sobre el tema En què consisteix?

El método Bates nos recuerda cuál es la forma natural de usar los ojos y ver bien, enseñándonos los hábitos adecuados que hemos ido perdiendo a lo largo del tiempo por diferentes causas como: la tensión, tanto física, mental o emocional y el estilo de vida actual sedentario y que dedica muchas horas al trabajo de cerca sin descansos.

Quan de temps fa que el practica?

Unos 25 años És important veure bé?

Es importante estar a gusto con tu visión, ver no sólo es ver nítido lo que miras, sinó tambén seguir un objeto en movimiento, ser capaz de medir distancias y velocidad, tener conciencia de la visión periférica.

Per què va decidir canviar la seua manera de treballar?

Porque me pareció interesante enseñar a la gente que estuviera interesada, cómo recuperar y mejorar su visión, ya que somos

4

nosotros mismos los que podemos hacer cosas para recuperar la salud y la visión con un cambio de hábitos y costumbres, al fin y al cabo cada uno tiene que mantener su cuerpo sano y en forma.

Vosté porta ulleres?

Usaba gafas desde los ocho años, cuando empezé a practicar el método me las quité y no las he vuelto a usar, ahora a veces para cerca cuando no hay mucha luz, uso unas especiales de agujeritos que no llevan cristal y con ellas trabajo también con el ordenador.

Quines malalties tracta a la seua consulta?

Trato todas las enfermedades de los ojos y la visión Quins consells donaria a les persones que porten ulleres?

Que se quitaran algún ratito las gafas cada dia y se dieran cuenta de todas las cosas que sí pueden hacer, que observaran su respiración, que parpadearan y no dejaran los ojos fijos. Que coman fruta y verduras frescas, menos bolleria y azucar, y también ejercicio físico. Que sí pueden hacer algo por su visión.

I a les que no en porten?

Les diría que sigan cuidando su salud visual, que descansen sus ojos cerrándolos de vez en cuando, y lo mismo que he dicho antes de la comida y el ejercicio.

Vol afegir alguna cosa més?

Daros las gracias por vuestro interés y recordaros que cuidéis de vuestros ojos Moltes gracies per la seua col·laboració.

(Si alguna persona té interés en la seua consulta, pot visitar www.ameliasalvador.es)

Respecte de l’enquesta que vam realitzar, de les 22 persones que ens han contestat 2 van a primer; 4 a segon, 5 a cinqué; 10 a sisé i una mestra. De totes ells, 14 tenen miopia, 4 vista cansada, 2 astigmatisme, 1 ull vago, i 2 hipermetropia.

D’aquestes, 16 persones usen les ulleres tot el temps i 6 solament per a llegir, estudiar, vore la tele...

L’altra pregunta que vam fer és respecte dels antecedents: les families de tots els xiquets i les xiquetes, excepte un, porten ulleres.

educació viària El nostre equip s’encarrega de l’educació viària. Per fer aquest treball hem pensat dues coses. La primera, explicar allò que nosaltres veiem pel carrer des que eixim de casa fins arribar a l’escola. La segona, li hem fet una entrevista a Paco Tortosa, el policia local que s’encarrega de l’educació viària a Oliva. Per cert, som Esmeralda, Nerea, Nerea i Josep.

Ara anem a explicar tot el que observem un dia normal des que eixim de casa fins que arribem a l’escola.

Baixem de casa. Davant del pas de vianants, anem per la vorera i no podem travessar el carrer perquè hi ha un cotxe aparcat enmig del pas de vianants. Passem per baix de la vorera i a la zona d’aparcament reservat per a les persones amb diversitat de la mobilitat, hi ha més motos. Intentem creuar el carrer pel pas de vianants i un cotxe que es passa el semàfor en roig i ens dóna un ensurt. Continuem recte i passem per davant una cotxera, davant la qual hi ha un cotxe impedint l’entrada i l’eixida de la mateixa. Arribem a un altre pas de vianants i ens trobem amb un municipal que ha donat ordre a les persones perquè passen...

De sobte, un cotxe ha passat ràpid i quasi atropella dues persones majors.

Hem vist també un guàrdia civil posant multes als cotxes que estan mal aparcats, a continuació, girem a la dreta i veiem una garbera de cotxes malament de costat i finalment, després de totes aquestes aventures, entrem a l’escola.

Nosaltres pensem que, per poder conviure millor al poble, hauríem de respectar totes i tots les normes de trànsit, per exemple, caminar pel pas de vianants, portar el casc en la moto i en la bicicleta, respectar els semàfors, aparcar sempre als llocs adequats, i respectar al màxim els espais reservats per a les persones amb diversitat en la mobilitat.

Dóna ràbia que tu vages per la vorera i que no pugues passar pel pas de vianants per que hi ha un cotxe aparcat enmig. Entre totes i tots hem de respectar-nos.

La segona part del nostre treball és l’entrevista a Paco Tortosa. Li vam enviar una carta: Som alumnes de sisé de l’escola Verge dels Desemparats. Estem fent un treball per a la revista escolar, el nostre tema s’anomena “Educació vial”. El nostre treball consisteix en fer un estudi sobre les normes, el transit, els semàfors, els passos de vianants , en resum com hem d’anar pel carrer. Per això hem preparat aquestes preguntes, per si ens les pots contestar: Què és l’educació vial?

Transmetre els valors vials, creant en el coneixement de la pròpia norma, la seua manifesta necessitat d’observació i compliment; la seua valoració respecte a la nostra seguretat viària, i la discriminació dels

riscos que comporta la seua transgressió; és l’essència de l’educació viària.

Per què és important? És important per l’adquisició de nocions, actituds i desenvolupament d’hàbits, que propicien als jóvens ciutadans, participar en el fenomen del trànsit de forma segura. Tant la primera Conferència Ministerial sobre Seguretat Viària de la història, celebrada a Moscou el mes de novembre del 2009, com el Pla d’Acció per a la ”Dècada d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020”; inclouen clares propostes, i des de les perspectives de l’educació i formació, subratllaria “Fomentar un comportament segur dels usuaris”. El que es pretén és resoldre per reducció, la immensa quantitat d’anys potencials de vida perduts, per la mortalitat derivada dels accidents de trànsit; i l’educació viària és el millor instrument, de què ens hem dotat, per a aconseguir l’objectiu de salvar 5.000.000 de vides. És necessari reservar aparcament per a les persones amb diversitat de mobilitat?

Som una societat solidificada en la llibertat, compatible amb l’extensió dels valors cívics i democràtics. Potser la solidaritat, constituïsca el tret més característic de la nostra convivència; per la cual cosa, hem de vetlar perquè tots tinguem les mateixes possibilitats d’ús d’un hàbitat viari, que pertany a tots. Respectar una reserva d’estacionament per a aquells que presenten diversitat en la seua mobilitat, és respectar-nos com a sers humans, i això ens socialitza en valors d’igualtat. És necessari l’ús de la cadireta per seure’s els xiquets al cotxe?

En l’actualitat hi ha cadires de seguretat per a tota la franja d’edat entre 0 i 12 anys; són els denominats sistemes de retenció infantil (SRI), amb cinc grups classificats segons el pes de la xiqueta o el xiquet. Han d’anar situats al seient posterior, excepte els de Grup 0, que podem situar-lo junt amb el conductor, en sentit contrari al de la marxa, i prèvia desconnexió del coixí de seguretat (air-bag). Ara, a la vostra edat, els alumnes de 6é de primària del CP Verge dels Desemparats heu d’utilitzar el grup III, o almenys, un coixí elevador homologat amb etiqueta de certificació ECE R44/04.

Ja sabeu que fins als 12 anys i conjuntament amb això, superar el 135 d’estatura; no heu d’utilitzar els seients davanters.

Quan entrem al cotxe, hem posar-nos el cinturó?

El cinturó és el dispositiu de seguretat passiva més eficaç que existeix en la prevenció de lesions, reduint-les al mínim quan l’accident és inevitable. Una vegada a l’interior del vehicle, seurem correctament, recolzant l’esquena al respatler del seient, i en acte reflex o siga inmediatament!, ens posarem el cinturó, deixant sentir eixe graciós “Clèk” que es sent quan està ben col·locat en el seu ancoratge. Ara, vos propose un joc,

Paco Tortosa

5

educació viària

L’alumnat del tercer cicle de l’escola en la seua visita al parc vial d’Oliva

6

alguns ja ho sabeu, sí,, és “la caixa”. Faig memòria breument.

Amb una caixa de sabates realitzarem l’experiment científic.

La destapem i introduïm en el centre, una boleta que prèviament hem untat de pintura roja. Imaginem un accident amb una forta col·lisió, (fer l’efecte, col·lidint tots els participants de la pràctica, al mateix temps); després, destapem la caixa, i al seu interior veurem l’efecte de no portar posat el cinturó de seguretat. Ah!, recordeu que la motxilla ha d’anar en el maleter, i el nostre gos o mascota, proveït d’una subjecció eficaç. És important complir les normes?

Plantejar la prevenció davant dels accidents de trànsit, resulta ser una tasca activa a exercitar al llarg de tota la vida. Que la gent vullga ser responsable, no tan sols que sàpiguen com serho, projecta un canvi d’actitud personal i combinat socialment; ja que la garantia de seguretat viària que necessitem, tan sols la podrem obtenir a través del coneixement, l’observança i el respecte a la norma. Allò important de veritat, és voler complir amb les normes de circulació.

Qui té més accidents, els xiquets o les persones majors?

No puc deixar de pensar en els 22 xiquets de l’autobús accidentat a Suïssa, m’origina consternació. En tot cas, qualsevol vida ha de considerar-se del mateix valor. Aquets valors estadístics formen part de taules, que no poden ser analitzades entre si; sinó segons les variables que concorren per a cada tram d’edat. Així i tot, els menors continuen sent prioritaris per a les accions reductores de la sinistralitat.

Per què és important respectar els semàfors?

Perquè s’encarreguen d’organitzar els temps de preferència de pas per mitjà de la llum verda, i tan sols en eixe moment, és quan podem realitzar l’encreuament o continuar amb la nostra trajectòria.

Em permeteu un exemple?, per allò de la importància; alguna vegada heu participat en una conversa quan tots parlen al mateix temps?, només es sent el murmuri, i les idees que expressem, no s’entenen. Els semàfors actuen així, com a moderadors, per a resoldre els conflictes circulatoris dels encreuaments, i poder entendre’ns amb el diàleg viari.

Per què és important portar el casc quan anem en bici o en moto? És important i també obligatori; per al conductor i l’usuari de qualsevol tipus

de ciclomotor o motocicleta, inclosos els quads. A més queden obligats a utilitzar-lo els conductors de bicicletes quan circulen per vies interurbanes. A les ciutats, està augmentant l’ús del casc de protecció. En cas de caiguda accidental ens protegeix i evita lesions greus. I aquesta, és una bona raó. Vos propose una pràctica (demaneu permís als pares primer) agafeu un meló d’alger de grandària mitjana i l’introduïu en el casc. EL deixeu caure des de l’alçada dels muscles, al sòl. Ara, feu el mateix sense el casc. Segur que el meló d’alger…, clavillat ha quedat!!! Veieu la importància del casc.

Per què es important travessar caminant el pas de vianants (sense correr)? És sens dubte, la prioritat número 1 del meu treball amb tota la Primària. Una de les primeres causes d’atropellament sobre pas de vianants, és efectuar l’encreuament corrent. Les pautes que vos vaig ensenyar, hauran de formar part d’eixa conducta segura. Recordeu les diapositives en les xerrades. I quantes vegades ho repetíem en el Parc d’Educació Viària d’Oliva?.

Sempre, pararem, sense xafar el rastell de la vorera, mirant a un costat i a l’altre repetint almenys, la part inicial. Escoltem els senyals acústics i el soroll d’aproximació dels vehicles, a fi d’anar familiaritzant-nos amb les seues velocitats, i quan es troben detinguts els vehicles, passarem. Mai, baix cap concepte creuarem corrent. PARAR, MIRAR, ESCOLTAR I CREUAR. Hi ha molts xiquets que no compleixen les normes?

Hi ha xiquets que no coneixen encara les normes. A la vostra edat ja sou completament autònoms com a vianants; i molt aventurers amb la bicicleta, com a conductors. Però les normes i senyals cal conèixer-les. Per això, cada dia pren major rellevància l’educació viària en el marc escolar. No s’entén abordar tal acció de responsabilitat social; com a part de l’educació integral del ciutadà, sense que es desenvolupe a través de programes d’ensenyança sistematitzats i que formen part d’una contínua avaluació educativa, en definitiva, és el que sabem fer, i l’Escola, constitueix eixe pilar bàsic i reglat. Les aportacions (institucionals i professionals), en educació viària, arriben a través de les activitats complementàries plantejades en el propi currículum, i es sustenten; com no podria ser d’una altra manera, en l’educació en valors. Sou la generació del cotxe elèctric,,., de la bicicleta. Potser la més preparada i compromesa amb la seguretat viària; i això pronostica l’èxit per a les generacions venidores. Aquesta és l’essència, aquest és l’instrument.

Tens alguna cosa més a afegir?

Sí, però tots junts, que s’escolte fort,… una, dos.. i… tres… “Conducta responsable i precaució”. Gràcies pel vostre interés.

escoles del congo El nostre equip, Mireia, Roseta, Boris i Enric, s’encarrega de les escoles del Congo.

Aquest tema va eixir perquè hi ha una ONG (Mestres que fan escola), en la que estan alguns mestres de la nostra escola, i que té com a objectiu ajudar les xiquetes i xiquets d’aquell país, per tal que puguen anar a escola. De fet, enguany el dia de la pau, vam fer una campanya de recollida de diners per ajudar a aquells xiquets.

(També podeu col·laborar a través de la web: www.mestresquefanescola.org )

És un país que ha patit moltes guerres i no té infraestructures escolars (la majoria estan destruïdes, i com és un país pobre, l’estat no les pot reconstruir, per això, la nostra ajuda fa que molts xiquets i xiquetes puguen tornar a escola.

Bienvenú Mamanika és un retor que té família d’acollida a València, i és la persona a qui la ONG li envia els diners directament.

Ell s’encarrega amb eixos diners de facilitar la reconstrucció de les escoles i de pagar als mestres. Li vam enviar unes preguntes i això és el que ens ha contestat. Nosaltres hem afegit en cada pregunta les nostres impressions. ¿Las clases de las escuelas del Congo están distribuidas por edades?

Las clases en Congo estaban distribuidas por edades. Sin embargo, esta medida ya no se respeta, ya que desde las tres guerras civiles que tuvo el Congo (1997, 1998-99, 2001-02), las edades se respetan teóricamente. Antes se suponía que al primero de primaria correspondían los 5 y 6 años de edades; en 2º: los 7 y 8; en 3º: los 8-9; en 4º: los 10-11; en 5º: los 11 y 12; en 6º: los 12-13. Hoy en día, se puede encontrar en 6º adolescentes de 15 años. Hay una gran perturbación debida a las guerras. Miles de niños se encontraron atrapados en la selva huyendo de atrocidades y algunas escuelas recuperaron su ritmo más o menos normal después de la rehabilitación de infraestructuras. Todo aquello contribuyó en el retraso de niños o que estuvieran perdidos para el sistema educativo durante mucho tiempo. Por consiguiente, no se respeta la distribución por edades. Lo más importante es matricularse y defenderse. Subrayo que más allà de 15 años, no se acepta oficialmente ahora. Pero en pueblos muy alejados de las ciudades como el que yo estoy se encuentran alumnos con 16 años en primaria.

Nosaltres ací a Oliva ens distribuïm conforme ha explicat ell, i si alguns xiquets trauen males notes repeteixen el mateix curs.

L’any que ve passarem a l’institut per fer l’ESO. ¿Cuantos pupitres hay por clase? ¿Cuantos niños suelen haber por cada clase?

En Congo se recomienda hasta 25 pupitres por clase. Aquí se habla más bien de bancos reservados para 2 alumnos. Lo que normalmente suma un conjunto de

50 alumnos por aula. Pero en algunas clases faltan pupitres o bancos y muchos niños se sientan sobre sillas que traen de su casa o sobre ladrillos abandonados. Lo veréis en fotos.

Ací nosaltres tenim una taula i una cadira per xiquet. Solen ser de 20 a 25 xiquets per cada classe, encara que ara ens han augmentat les ràtios. ¿Que materiales tenéis en la escuela? ¿Que materiales tienen los niños?

Estas preguntas son un rompecabezas.

Pues los niños usan pequeñas pizarras con tizas, para ejercicios. También disponen de cuadernos para apuntar y repasar en casa. Se los compran sus padres o algunas ONG. Los libros, casi no tienen. Así que los maestros tienen que escribir todo en la pizarra. Lo de rellenar espacios vacíos en cuadernos o libros como deber a hacer en casa no existe aquí. Hace falta medios para que eso sea posible.

Nosaltres ací tenim per a cada xiquet un llibre i una llibreta per a cada assignatura, els quals els comprem amb els nostres diners.

També tenim una pissarra gran per a cada classe. I molt de material: molts llibres, jocs, material divers, ordinadors...

Los niños con discapacidades ¿también van a las escuelas? ¡Sí!

Depende de qué clase de discapacidades. Si se trata de piernas discapacitadas por la polio, sí hay algunos que van a la escuela. Pero en los pueblos muchos no pueden por lejanía de la escuela y sobretodo porque no tienen sillas de ruedas. De verdad están la mayoría desfavorecidos. Para los de la ciudad, unas monjas de la caridad se encargan de ellos, y estudian en la escuela llamada “Escuela especial”. Pero van allí sobre todo niños con retrasos mentales.

Nosaltres ací estem fent el treball amb un xiquet discapacitat, el qual va a una escola especialitzada pels matins i a la nostra escola per les vesprades. Segons les discapacitats, estan integrats a les escoles, van a les escoles especialitzades o comparteixen l’escolaritat. ¿En que condiciones?

En Congo, en teoría todos los niños tienen derecho a escuelas. Luego, los desfavorecidos son los empobrecidos.

Cuando los padres no tienen dinero, pues los niños, sobretodo si son discapacitados pueden quedarse analfabetos.

Sin embargo, en general, la Iglesia, mediante

Dalt, Bienvenú (a l’esquerra) amb el grup de mestres.

Baix, l’estat en el que es troben moltes escoles.

Al tall, una foto de grup que es va fer aquest estiu la família d’acollida de Bienvenú quan el van anar a visitar .

Al final, un dia de classe en el que s’aprecia el resultat de Com ha quedat l’escola

7

escoles del congo

A les imatges es veu com està compromés tot el poble en la reconstrucció de la SEUA escola

8

Cáritas o donantes, con monjas u otras órdenes religiosas, se encarga de asegurar a esos niños un futuro más o menos digno, haciendo lo que se puede para que estudien. ¿Están en una clase normal o en una clase adrede para ellos?

Los discapacitados de piernas, están en una clase normal. Pero los discapacitaods mentales van a una “Escuela especial”.

Desafortunadamente, solo existe una escuela de esta categoría en Congo. Esta en Brazzaville, la capital. Los demás niños de esta clase no pueden acceder por estar fuera de esta ciudad, entonces están encerrados en un “sin futuro” o “un callejón sin salida”.

Ací els xiquets discapacitats van a una classe normal sempre que siga possible.

Si no és possible, ja s’estudia cada cas en concret i es pren la mesura que és millor. ¿Los niños aprovechan lo que se les da? ¿Les gusta ir a la escuela?

Para la mayoría, ir a la escuela es un lujo; ahí pueden jugar; para algunos comer arroz con azúcar que les da la UNICEF (ONU), es una ocasión para escapar a miles de trabajos que les molesta hacer en casa (limpiar, ir a muchos kilómetros para buscar agua, atender al hermano o hermana menor, cultivar o trabajar en el campo de mandioca u otros , etc.), así que en general les gusta ir a la escuela.

Ací la majoria dels xiquets i xiquetes si que aprofiten tot el que reben de l’escola, però molts no se n’adonen del que estan llançant a perdre. ¿Qué materias se estudian?

Algo de geografía del Congo, de historia del Congo, de cálculos (algo como matemática o más bien aprender a sumar y problemas sobre sumar, no sé como explicarlo en español), de gramática y ortografía francesa, de dibujos y de deporte. En primaria, nada de lenguas extranjeras como inglés, excepto en escuelas privadas.

Ací nosaltres estudiem, matemàtiques, medi, valencià, castellà, angles, informàtica, música, art i educació física. ¿En vuestras escuelas también se dan notas? ¿Como se califica?

Sí, se dan notas. Hay tres exámenes normales por trimestre. Y una prueba especial por trimestre.

Ací fem habitualment exàmens quan acabem els temes i a finals de cada trimestre ens donen les notes, ho fem paregut al Congo ¿Como se desarrolla un día normal de un niño de unos 11-12 años?

Se levanta a las 5 y 30. Se ducha, a las 6 camina hacia la escuela. En general no le acompaña nadie, va en pandilla con los niños de su calle, se esperan unos a otros.

De 7 a 9h30 esta en clase. De 9h30 a 10 en

gran recreo, en este momento aprovecha para desayunar si tiene, si no come arroz con azúcar que le presenta la escuela. De 10 a 12 en clase. A las 12, camino a casa, jugando por las calles, llega muchas veces algo tarde. Luego come la única comida resistente del dia a eso de las 4 de la tarde.

Inventa luego sus ocupaciones, jugando con amigos o fabricando sus juguetes o con la pelota fabricada por si mismo. A las 5 los cristianos se encuentran en catequesis para conocer a Dios, más bien al Señor Jesús. Luego a las 6 de la tarde, está con sus padres de nuevo. Si es posible, tiempo de cuentos o de repaso de apuntes. A las 8, en la cama. Ya por la mañana vuelve la rutina.

Nosaltres ens alcem a les 8, ens dutxem i prenem alguna cosa per desdejunar.

Anem a escola (a molts ens acompanyen les mares) i comencem les classes a les 9.

A les 10h40’ fem un descans per jugar al pati i esmorzar (molts xiquets i xiquetes tiren l’esmorzar) i tornem a classe fins les 12.

Alguns es queden al menjador i altres van a casa, fins les 15h. Tornem a escola i fem més treball fins les 17h. Després tenim moltes activitats extraescolars: música, anglès, ball, esports..., o bé anem a jugar amb els amics. Quan arribem a casa fem els deures i sopem. Després estem un poc veient la tele fins que és hora de dormir. ¿Qué diferencia fundamental ves entre los dos mundos?

No se puede comparar. En todo caso, en uno, aparentemente todo está reunido para el equilibrio del niño. En el otro, parece ser el proceso de la mala suerte.

Pero solo es impresión de antemano. Luego hay que ir más allá de la reflexión para saber verdaderos incidentes o consecuencias buenas o malas…

En todo caso, pido a los alumnos europeos, españoles, aprovechar y disfrutar al máximo la suerte que tienen ya, sin olvidar los que no tienen la misma suerte encontrándose en Congo o en otros países llamados del Tercer Mundo.

Un abrazo bien fuerte.

esports El nostre equip s’encarrega dels esports.

Som Cristian, Natalia, Salva i Razvan. Farem un breu repas del que fem als jocs esportius municipals i a l’escola en educació física i descriurem un esport poc conegut al nostre país, el futbol americà, però que té una lliga i tot.

Els Jocs Esportius Municipals.

Els jocs esportius, el monitor dels quals s’anomena Justo, començen a les 17:30 i acaben a les 20:00 de cada divendres i tenen lloc al Poliesportiu municipal.

L’equipament que cal és el següent: una samarreta de color taronja, un xandall, unes sabatilles esportives.

Alguns dels jocs que fem als jocs esportius són: handdbol, bàsquet, futbol, voleibol Educació física El nostre professor d’Educació Física és Íñigo. És molt simpàtic i gaudeix molt del seu treball, en el qual té molta experiència.

A més, és l’entrenador dels Sueca Ricers, un equip de futbol americà de la primera lliga. Li fem una xicoteta entrevista: Quin és el teu nom complet? Íñigo Basurto Aldaz.

T’agrada el teu treball? Sí.

Voldries canviar-lo? No. Quines són les teues aficions?

Anar al cine, fer esport i llegir.

Quin és el teu esport favorit?

Futbol Americà.

T’agrada ser entrenador de la lliga de futbol americà? Sí Es difícil ser entrenador ? Sí, prou.

Quants anys fa que ets entrenador? 2 anys Has estat en més d’un col·legi? Sí, a molts Te’n recordes de tots els noms de les escoles en que has estat? De la majoria. És difícil puntuar les proves de temps? De vegades. Íñigo de vegades juga amb nosaltres en alguns esports: futbol, bàsquet, tennis, badmington, voleibol, atletisme, carreres de relleus..., A banda d’aquests esports, fem jocs com: cementeri, polis i cacos, el mocador, peus quiets, aranya peluda...

A l’escola estem fent proves d’agilitat com ziga-zaga, tombarelles, tombarelles laterals, tombarelles amb salts, salts normals,...

Acabant el segon trimestre hem començat a fer handbol. Hi ha moltes passades i tipus de tir. Alguns tirs són amb salt, amb bot de baló, amb una mà, amb dues mans...

També hem fet en el gimnàs unes proves anomenades les 5 Estacions. La primera estació consisteix en anar sobre una barra de fusta en la qual hem de girar 2 voltes sobre nosaltres mateixes. La segona estació anant sobre una barra de fusta estirant els braços i les cames. La tercera estació consisteix en anar ràpidament fins la meta.

La quarta estació consisteix en fer una

tombarella senzilla. La cinquena i última és fer un volantí d’acció.

Tots els anys es fa un curs de piscina amb l’alumnat de 4rt, 5é i 6é. En la piscina, es fa natació a crol, braça, per baix l’aigua...

Futbol Americà El futbol americà és un esport, molt popular als EUA i al Canadà, derivat del rugbi, tot i que en l’actualitat els dos esports han esdevingut tant diferents que ja només comparteixen l’origen.

En el futbol americà la clau per a l’èxit és combinar la força física (sobretot en determinades posicions) amb la velocitat d’execució, l’anticipació, l’estratègia i sobretot la coordinació entre els membres de l’equip. Més que en cap altre esport, és vital per a aconseguir el propòsit (marcar touchdowns) que tots els jugadors es moguen i executen els moviments com si foren un sol conjunt.

El futbol americà és descendent directe dels jocs britànics futbol (soccer als EUA) i rugbi, i es va desenvolupar a les universitats nord-americanes al segle XIX. El primer partit no professional, segons les regles de Harvard, es va disputar entre les universitats Harvard i McGill (Montreal) a la ciutat de Cambrige (Massachussetts) el 1874.

POSICIONS OFENSIVES: Quaterback -QB-: és una de les posicions del futbol americà en la qual el jugador es posiciona just darrere de la línia i és l’encarregat de dirigir les jugades d’atac, escollint-les i canviant-les en funció de la defensa de l’equip rival. També és qui es col·loca en posició per a rebre el snap entre les cames del center. En jugades de passada és qui ha de buscar algun receptor, tot i que pot decidir córrer ell mateix per aconseguir el down.

Center -C-: és qui s’ocupa de posar la pilota en joc amb el snap. Les seues funcions són les principals de bloqueig, generals dels jugadors de la línia ofensiva o linemen. Els jugadors de la línia ofensiva no poden rebre passades, però poden córrer, encara que no és massa comú. Exceptuant-ne el center quan realitza un snap, normalment aquests jugadors no agafen la pilota de no ser que recuperen un fumble. Poden rebre passades si acaben de eixir rebotades d’un

A l’esquerra, Íñigo Basurto. Baix el seu equip.

9

esports wide receiver o d’un jugador contrari. Si reben la pilota de qualsevol altra forma se’ls pita penalty.

També hi ha altres posicions a la línia ofensiva (offensive guard -OG-, offensive tackle -OT-, tight end -TE-, wide receiver -WR-, fullback -FB-, running back -RB-, tailback -TB-, halfback -HB-, wingback -WB-, slotback -SB-) i cada una té algunes altres característiques.

L’equip ofensiu o d’atac en futbol americà és l’equip que comença des de la línia de scrimmage en possessió de la pilota. Una jugada sol iniciar-se quan el QB rep la pilota des del C i el QB li la passa a un receptor, a un corredor, corre ell mateix, fa un spike o s’agenolla.

Els equips poden variar la quantitat de WR, TE i RB en el camp. Les normes de futbol americà limiten la flexibilitat de les formacions en atac. Set jugadors han de posar en la línia de scrimmage i només dos, al final, poden rebre passades. De vegades algun jugador de la línia pot fer funcions de receptor, convertint-se en un “tackle elegible”.

El propòsit de realitzar un spike és parar el rellotge si l’atac s’està quedant sense temps. El QB s’agenolla per tal de perdre temps. Si un jugador corre amb la pilota o rep una passada i és detingut dins del camp de joc es procedeix a una nova jugada, però el rellotge continua avançant (el mateix efecte que en agenollar-se el QB).

Si un jugador, però, se n’ix del cap amb la pilota o si la jugada resulta en una passada incompleta (de la mateixa manera que amb el spike) s’atura el rellotge.

L’objectiu de l’equip ofensiu és aconseguir principalment un touchdown o, en tot cas, una anotació de field goal.

L’encarregat de l’organització i la direcció de les jugades d’atac és l’entrenador en cap o el coordinador ofensiu.

L’EQUIP DEFENSIU El Sueca Ricers, L’equip defensiu o defensa és l’equip que El segon per l’esquerra, comença una jugada des de la posició de agenollat, és el nostre scrimmage sense la posició de la pilota. mestre La missió de l’equip defensiu és evitar que

10

l’equip contrari anote. La prova d’haver-ho aconseguit és arribar a un “quart down”, el qual es realitza un punt.

Al contrari que l’equip ofensiu, en la defensa no hi ha unes posicions definides. Un jugador de defensa pot situar-se en qualsevol lloc per darrere de la línia de scrimmage.

Així i tot, normalment l’equip defensiu sol col·locar-se amb una primera línia defensiva, on es situen el defensive ends i els defensive tackles, i una línia secundària amb linebackers, cornerbacks i safeties.

Defensive end (DE): Els dos defensive ends es situen al els cantons de la línia defensiva.

La seua funció és la d’atacar el passador o parar la jugada de carrera lateral.

Normalment el més ràpid dels dos, si el QB és dret, es col·loca a la seua esquerra i a la dreta si és esquerrà.

Defensive tackle (DT): També anomenats defensive guard, es troben junts en el centre de la línia defensiva, entre els DE. La seua funció és pressionar la passada, evitar els bloquejos de la línia ofensiva i aturar les jugades de carrera que van pel centre de la línia de scrimmage. Un DT que es col·loca just enfront de la pilota rep el nom de nose tackle o nose guard, perquè és troba cara a cara amb el C de l’equip atacant. La majoria dels sistemes de defensa utilitzen un o dos DT i molt poques vegades en fan servir tres.

Altres posicions de la línia defensiva són l’anomenat Nose Guard (NG) i a la Linebacker (LB) que juguen per darrere de la línia defensiva, Cornerback (CB), Strong Safety (SS) o Free Safety (FS), el Defensive back (DB) ALIMENTACIÓ: Els jugadors de futbol americà han de fer una alimentació molt específica. Per a tindre una alimentació adequada per aquest esport es necessita sobretot voluntat i es comença aprenent noves maneres de menjar, com augmentar la quantitat de fruites fresques, vegetals i anar reduint els menjars que continguen gran quantitat de greix, sal i sucre.

art a l’escola El nostre equip s’ha encarregat del tema de l’art a l’escola. Tenim la sort d’estar a una escola en la que es respira l’art, està plena d’intervencions artístiques: quadres, escultures, intervencions diferents,... Hem fet una entrevista a Rafel Amorós, pintor i escultor molt vinculat a l’escola i després una passejada per les diferents obres d’art. Som Iaissa, Irene, Fernando i Sebi.

Entrevista a Rafael Amorós.

Hola, som alumnes del col·legi Verge dels Desemparats d’Oliva i volem ferte una entrevista sobre les teues escultures que serà publicada en la nostra revista de fi de curs. Ací van les preguntes: Com és que un pintor com tu està treballant en l’escultura?

De sempre m’he sentit atret pel volum. En pintura, en diverses sèries que he anat desenvolupant he tingut present la matèria com a element volumètric, he volgut que els quadres traspassaren la segona dimensió, que el que representara se n’eixira del quadre.

Quan vas començar a apassionar-te per les escultures?

Vaig començar allà pels finals dels noranta del segle passat, amb una sèrie realitzada en bronze que s’anomena “UNA FLOR AL MÓN”. A partir d’ahí vaig començar en altra sèrie que s’anomena “NATURES”, realitzada en ferro i eren com si dibuixara, utilitzant la platina de ferro.

Sobre quins temes sols fer les escultures? En què t’inspires quan les fas?

Com bé diuen els títols de les sèries que vos he dit abans, els temes partien d’elements extrets de la natura, eren treballs que anaven parells als que realitzava en pintura. Fa uns anys que he obert el ventall de possibilitats i treballe amb formes més lliures, més espontànies: els ritmes, els gestos, el moviment. La música, la dansa, textos literaris, quadres, arquitectures..., són també uns elements que m’inspiren. M’interessa molt, i crec que és una gran motivació en el meu quefer quotidià, que allò que faig em sorprenga, que siga innovador i diferent.

Quin és el procés que fas des que tens la idea fins que acabes l’escultura?

De vegades em faig dibuixos i maquetes en xicotet. Però el que més m’agrada és improvisar, tindre total llibertat de creació.

Has participat alguna vegada en algun concurs? Tens molts premis? Els teus rivals eren bons?

He participat en algun que altre concurs, sobretot quan començava a pintar. De premis en tinc algun que altre, no massa.

No considere la creació artística com una

competició.

Has dedicat alguna escultura a alguna persona en especial?

Sí, des de familiars fins a gent en general.

Vas aprendre tu sol o et van ensenyar?

El meu aprenentatge ha sigut una mica anàrquic, poc convencional, he anat ficant el nas en allò que m’ha interessat en cada moment. He estudiat a acadèmies artístiques, vaig estar una temporada a la facultat de BBAA de Sant Carles de València, he viscut a casa de pintors com Antoni Miró i Francesc Messa, he fet cursos de gravat, fotografia a València, Barcelona i Madrid.

Quin material utilitzes per a fer escultures?

Els materials que utilitze habitualment són el ferro, l’acer inoxidable, l’alumini, diverses pedres com granits, pedra d’Ulldecona, pedra de Borriol, d’Atzeneta, fusta de diverses classes...

Quina és l’escultura més gran que has fet?

Les escultures més grans que he fet són els rellotges de sol que he fet conjuntament amb el meu amic astrònom Joan Olivares.

Has venut alguna escultura?

Sí, en venc algunes.

Quina és l’escultura que més t’ha agradat fer?

Això es una mica difícil de respondre, ja que cada escultura és com un fill per a mi.

Totes les escultures són com un repte, han d’eixir bé, m’han d’agradar i sorprendre’m i, en la mesura que es puga, superar-me.

A banda de les escultures, fas alguna cosa més, diferent de la pintura?

Darrerament també vaig pintant bastant. Els gravats i el disseny gràfic els tinc una mica més abandonats. Estos dies estic acabant un rellotge de sol i pot ser que comencem a fer-ne un altre. I com no, també tinc una família que hi ha que cuidar.

Vols afegir alguna cosa?

Conserveu la vostra il· lusió i imaginació.

Gràcies pel vostre interés.

Rafael Amorós.

Baix, un rellotge de sol fet amb col· laboració de Joan Olivares, instal· lat a Guadasèquies el 2004.

Més cap a baix, “jardí” l’escultura que va donar lloc a la que tenim a l’escola.

(Si voleu més informació sobre ell i veure les seues obres, visiteu: www.amorosweb.com)

Continuem el nostre article amb una passejada per l’art de l’escola:

11

art a l’escola

Drets Humans, 60 anys: La primera imatge que vegeu ací, representa els drets humans. Està situada a l’entrada del pavelló de Primària. Com vegeu, hi ha molts colors. El quadre va ser pintat en una acció conjunta feta per Manolo Gallardo, Rafael Amorós i Joan Sancarlos. Es va fer a l’Escola d’Estiu Marina-Safor de l’any 2008, per commemorar el seixanta aniversari de la declaració Universal dels Drets Humans. La tenim a l’escola per tenir cura d’ella.

Jardí: Aquests arbres tan bonics de ferro estan dissenyats per Rafael Amorós i construïts per Sergio Bolo. L’alumnat d’Infantil van visitar el taller de l’escultor i pintor i els va agradar molt aquesta escultura que ell tenia en xicotet. Estan a l’entrada de l’escola.

Representen les cultures que han coexistit pacíficament en aquesta terra durant molts segles: la cristiana, la jueva i la musulmana.

12

Respectem l’entorn: Aquest quadre està fet de ceràmica. Cada taulell esta fet per una xiqueta o xiquet de l’escola, en total van participar cent alumnes i representa com hem de comportar-nos a la vida diària: Respectant el nostre entorn. Està basat en una il·lustració que va fer Rafael Amorós per al llibre “ser, fer, pensar, conviure..., a l’escola” que utilitza l’alumnat d’Infantil. En aquest treball vam comptar amb la inestimable col·laboració de “La Decorativa” (www.decorativa.es) que ens va proporcionar els esmalts (creats específicament per aquest panell) i ens va coure les peces.

Podeu veure també la samarreta que vam fer i el llibre on està publicada la imatge.

art a l’escola El trencadís: Aquest trencadís tan bonic també està fet per alumnes de l’escola. El que està situat a la font de l’entrada es va fer amb l’ajuda de Vicent i el que està al pati dels menuts, amb l’ajuda de Natàlia. Fa referència a les obres de Gaudí, en especial, al parc Güell.

Poesia: Ací, com vegeu hi ha una poesia feta per Maria do Cebreiro, una poetessa de Galícia. La va llegir al Poefesta (www.poefesta.com) i ens va agradar tant que li vam demanar permís per a posar-la a l’escola.

La vam haver de traduir del gallec.

El menjador: Aquestes són les parets del menjador, com vegeu hi ha siluetes grans i menudes pintades de negre, que representen l’estil d’un artista anomenat Keith Haring (www.haring.com). Estan fetes pels xiquets i les xiquetes de l’escola amb l’ajuda de Natàlia.

13

art a l’escola La serp: Aquesta serp en relleu es troba a l’entrada principal de l’escola. Rodeja un arbre, i està feta de colors vistosos molt bonics.

El trencaclosques: A l’entrada del pavelló de Primària hi ha un quadre que està format per vàries peces, és a dir, paregut a un trencaclosques. De tant en tant repintem les peces i les estampem amb dibuixos i símbols relacionats amb el que estem fent a l’escola.

Açò no sabem si és art, però fa bonic i als xiquets i les xiquetes d’infantil els agrada molt El castell: Aquest castell, està situat al parc dels menuts. És un lloc on els xiquets poden jugar, amagar-se, imaginar que estan en el castell més fantàstic i moltes coses més. Està fet per Sergio Ferrer, pare d’un xiquet de tres anys i d’un altre de tercer.

El trenet i la cabana: Són dos construccions en fusta que estan al seu pati, fetes en col·laboració de pares i mestres.

La mongetera: construïda per explicar el conte de Joan i la mongetera màgica, també fa un racó molt bonic al pati d’infantil.

14

art a l’escola Les formigues: forma part d’una instal·lació del pati. Hi havia rastres de formigues per tot el pati, però han anat esborrant-se. Queden aquestes que estan pintades com si anaren cap al seu formiguer.

Les casetes de Curro: Curro és un ocell de potes llargues, que és la mascota d’Infantil.

El tenim pintat a la classe de tres anys i està decorat tot el seu entorn, Com un paisatge imaginari.

El mural del món: En ell tot l’alumnat de l’escola va fer un dibuix que representava la natura. Cada tonalitat correspon a un cicle, i cada color a un curs. Dins de cada curs estan tots els símbols que dibuixaren els xiquets i les xiquetes de la classe.

Hem deixat per al final el principi. Heus ací la primera paret que vam pintar. Ens la van pintar les mares i pares. Vam plasmar una composició a l’estil de Mondrian, mentre féiem un treball sobre l’artista a les classes. Ara li cal un poc de restauració, però n’estem ben orgullosos de tot el treball fet des d’aleshores, i de la rebuda tan impactant que fa aquesta paret a l’entrada de l’escola.

15

art a l’escola Les portes: Se’ns va acudir la idea de pintar les portes. I la vam portar a terme. A cada calsse, a cada cicle, sobre els artistes o els estils que estaven treballant, amb l’ajuda de Natàlia, les xiquetes i els xiquets de cada classe van pintant la seua porta, i la dediquen des d’artistes internacionals (com Rothko) a locals (com Pere Devesa), des de l’estil més simbòlic (com Miró) al més pop (com Anna Seguí). Mireu què boniques:

16

A la primera fila, les tres portes dedicades a Rothko, al costat, una interpretació de les Menines.

Segona fila; tres portes dedicades a Miró i dues a Botero. A la tercera fila, una decorada amb un bodegó i l’altra amb dibuixos simbòlics de xiquets i xiquetes, i les dues últimes, per a Anna Seguí i Pere Devesa (encara sense acabar), artistes que han col· laborat amb la nostra escola il· lustrant textos per a les classes d’infantil.

art a l’escola Des de l’escola sovint fem visites a tallers d’artistes. En una d’aquestes visites, precisament quan estàvem fa dos anys al taller de Vicent Aunión per fer-li una entrevista per aquesta revista, li vam explicar el projecte de les portes (encara no en teníem ninguna pintada) i ell de seguida ens va dir que li portarem la porta a ell i ens la pintaria. Com que les portes son bastant velletes, vam prendre l’opció de fer una fusta de 60x120cm i oferir-li-la. Així ho hem fet amb diferents artistes, i ja en tenim una bona col· lecció d’obres d’art: A la primera fila, Josep Basset i Vicent Aunión. A la segona, Rafael Amorós, Pere Devesa i Manolo Gallardo.

Son tan bonics, que ens ha sabut mal penjar-los a les portes, i els hem emmarcat.

17

els mestres de l’escola Som l’equip que ens ha tocat el tema dels mestres de l’escola, tant els qui encara hi treballen com els qui ha passat per ací, i hem decidit fer un test d’afinitat. L’hem repartit a alguns mestres que abans treballaven en aquesta escola i a alguns dels que ara hi treballen i que han vingut nous. Hem elegit dos temes que ens agraden: cuina i cine.

Ens ha costat un poc però al final ho hem aconseguit. Preparar les preguntes de cuina ens ha sigut més difícil que les de cine. I ara us proposem un joc: Us posem les preguntes que hem fet als mestres i vosaltres les contesteu. Després comproveu amb els mestres que les han contestades, com sou d’afins amb ells i elles. Voldríeu jugar amb nosaltres? Ah, som Carmen, Jordi, Roser i Rafa. I els mestres que ens han contestat, Feli, Núria i Iñigo, que enguany han vingut a treballar amb nosaltres, i Yolanda, que va ser mestra nostra, i Raül i Miquel que estaven ací l’any passat

CUINA : 1: Què t’agrada més, menjar de casa o comprat?

2: Què t’agrada més, la paella de carn o la paella de peix?

3: Què t’agrada més, que faça bona olor o que tinga bon aspecte?

4: Què t’agrada més, cuinar tu o que et cuinen?

5: Què t’agrada més, el menjar gelat o el menjar calent?

6: Què t’agrada més, menjar a casa o al restaurant?

7: Com menges, pels ulls o per la boca?

8: Com menges, ràpidament o a poc a poc?

9: Quan vas al restaurant què t’agrada més: menjar de picadeta o a la carta?

10: T’agrada llegir llibres de cuina?

CINE : 1: Què t’agrada més, mirar pel·lícules a casa o al cine?

2: Què t’agrada més, les pel·lícules de por o de comèdia?

3: Quan vas al cine, què et compres borles o llepolies?

4: Què t’agrada més, anar al cine sol o amb companyia?

5: Què t’agrada més, anar al cine entre setmana o en cap de setmana?

6: Què t’agrada més, anar al cine o passejar amb els amics?

7: Què t’agrada més, veure pel·lícules de riure o de fantasia?

8: Què t’agrada més, anar al cine d’estiu o al d’hivern?

9: T’agraden les pel·lícules clàssiques?

10: Què t’agrada més d’una pel·lícula, l’argument o els efectes especials?

I ara comprova les respostes que han donat els mestres!!

18

Mestre/a Preg. 1 Preg 2 Preg 3 Preg 4 Preg 5 Preg 6 Preg 7 Preg 8 Preg 9 Preg 10

FELI Casa Carn Aspecte Cuinar Calent Casa Pels ulls Poc a poc Picadeta Sí

< Preg. 1 Preg 2 Preg 3 Preg 4 Preg 5 Preg 6 Preg 7 Preg 8 Preg 9 Preg 10

FELI Cine Comèdia Borles Companyia Cap de set.

Amb els amics Fantasia D’hivern Sí L’argument

NURIA Casa Peix Olor Cuinar Calent Casa Per la boca Poc a poc A la carta Sí

Preguntes sobre cuina

IÑÍGO Casa Peix Olor Cuinar Calent Casa Pels ulls Ràpidament A la carta Sí

NURIA Cine Comèdia Borles Companyia Cap de set.

Amb els amics De riure D’hivern Sí L’argument

YOLANDA Casa Peix Olor Que em cuinen Al punt Casa Per la boca Ràpidament A la carta No

Preguntes sobre cine IÑÍGO Cine Comèdia Borles Companyia Cap de set.

Amb els amics Fantasia Estiu Sí L’argument

MIQUEL Casa Carn Aspecte Cuinar Al punt Casa Pels ulls Ràpidament Picadeta Sí

YOLANDA Cine Comèdia Ninguna Companyia Entre setmana Al cine Fantasia D’hivern Sí L’argument

RAÚL Casa Peix Olor Que em cuinen Calent Restaurant Per la boca Poc a poc Les 2 No

MIQUEL Cine Comèdia Borles Companyia Cap de set.

Amb els amics De riure D’hivern Sí L’argument

RAÚL Casa Comèdia Borles Companyia Cap de set.

Amb els amics De riure D’hivern Sí L’argument

Nota: les respostes de Miquel han sigut molt extenses. Podeu passar per la web de l’escola, on les trobareu integrament. www.cpdesemparats.info

emergències Som Anna, Alejandro, Vicent i Cipri. Al nostre equip ens va tocar parlar sobre les emergències i la supervivència. I vam tindre la sort de viure un simulacre d’emergència a l’escola.

Primer els mestres ens havien explicat què havíem de fer a l’escola. I un dia de sobte, vam sentir la sirena d’emergència..., quin ensurt !!

Aprofitant el tema, hem buscat informació sobre esdeveniments molt greus que han afectat a moltes persones, com és l’erupció de l’illa de Hierro, i el terratrèmol de Lorca.

espanyol.

L'origen de El Hierro està associat amb la seua activitat volcànica.

Es va incrementar inusitadament els dies 24 a les 22:24 hores, i el 25 a les 21:24 hores amb una magnitud de 3'4, a una profunditat de 15km, seguida per un altre tremolor.

No va haver ninguna víctima. Per la nit van evacuar 53 habitants, ajudats per l'exèrcit.

El mateix dia, tots els veïns van poder tornar a les seues cases. A la foto de baix es veu la taca de magma dins l’aigua.

Emergència Protocol en escoltar la sirena d’emergència en cas d'evacuació: · Deixar tot allò que s'estiga fent. · Cal tancar la porta de l'aula i les finestres. · S'hauran de deixar els objectes personals i no s'haurà de tornar mai enrere a buscar companys/es germans/es o altres persones. · Seguir al mestre/a, en fila, sense cridar i mantenint la calma fins el punt d'encontre (pistes de futbet).

En cas de confinament · Si hi ha fum i no es pot sortir, cal confinar-se a l'aula i fer-se vore per les finestres. · Es necessari cobrir els orificis de ventilació, el baix de les portes..., per on puga entrar el fum, amb draps banyats, jaquetes, camisetes...

El simulacre (11-11-11) En el simulacre d'emergència de l'escola vam sentir por, perquè pensàvem que era de veritat. No podíem agafar coses de classe, que per a nosaltres no és bo perquè pots tindre coses que t'estimes. Havíem de posar-nos en fila; en silenci sense fer ximpleries.

Quan la mestra va dir que era un assaig ens vam tranquil·litzar. En baixar ens pensàvem que venien els bombers a ensenyar-nos què fer exactament. De les escales, vam anar al camp de futbet, sempre en silenci i en fila.

Al camp estàvem totes les classes, en fila i amb les mestres davant. Quan va acabar el simulacre vam tornar a classe a seguir estudiant.

El volcà de El Hierro L'erupció volcànica de El Hierro d'octubre de 2011 es referix a l'erupció volcànica submarina iniciada el 10 de octubre de 2011, en l'illa del Hierro, a l'arxipèlag canari que es troba a l'oceà Atlàntic i és territori de l'estat

Terratrèmol de Llorca Va ser l'11 de maig en 2011 a Llorca, Múrcia, estat espanyol.

A les 18:47h. És va escoltar en tota la regió de Múrcia. La seua força va ser de 5'1 graus.

Després va fer uns altres tremolors que van afectar Almeria, Albacete, Ciudad Real, Jaén, Granada, Màlaga, Alacant i en algunes zones de Madrid. Va deixar 9 morts i 293 ferits.

El Govern espanyol, en plena campanya per les eleccions municipals, va convocar un gabinet de crisi al Ministeri de Foment pel sisme de Llorca. El dia després de la catàstrofe es van suspendre els actes públics de la campanya electoral. La A-7 ha sigut l’única autovia estatal que es va veure afectada. En alguns túnels i viaductes es van produr danys. El tràfic ferroviari va patir problemes en la línia C-2, entre la ciutat de Múrcia i Llorca. Només 70 persones s'hi van veure afectades. De les huit víctimes mortals, almenys tres van morir en ser colpejades per una cornisa.

19

el món sobre rodes Al nostre equip, Yessica, Anna, Manoli i Miguel, ens correspon fer un article sobre Albert Casals. És un jove català de 19 anys, que va patir leucèmia infantil i està condemnat a desplaçar-se en cadira de rodes.

Porta ja quatre anys recorrent el món sol fent autoestop i sense a penes diners. Així i tot és feliç.

Fa uns anys va escriure el seu primer llibre “El món sobre rodes”, en què parla dels seus viatges i de la seva vida, i per aquest llibre l’hem conegut. El fons del nostre article era, és, comprendre com es viu des de la discapacitat. Per això, ens hem llegit el seu llibre, li hem fet preguntes, hem fet una entrevista a Boris, i una persona del nostre equip s’ha passat un dia en cadira de rodes. Ací teniu totes les nostres aventures.

Entrevista a Boris: Com et sents anant en cadira de rodes cada dia?

Mal, perquè alguna vegada em deixen sol.

T’avorreix no poder caminar o córrer?

Sí, perquè no puc anar d’un lloc a un altre amb facilitat, i córrer perquè m’agradaria fer exercici i no puc.

Tens moltes dificultats? Quines?

Sí. Agafar el paper del vàter, no puc moure molt bé la mà esquerra.

Creus que practicant, algun dia arribaràs a caminar?

Sí, perquè m’esforce molt.

Quines experiències i sentiments has tingut anant en cadira de rodes?

Ma mare em va deixar en la cadira sense els frens de mà i em vaig caure cap arrere enmig de la carretera, i un dia quasi atropelle una àvia intencionadament.

La teua germana t’ajuda en alguna cosa?

Sí, m’ajuda en moltes coses que em costen.

Què és el que t’agradaria fer que no pots fer?

Córrer, jugar a futbol, de major vull ser cambrer i no podré.

Com t’afecta a la vida la discapacitat?

Patisc molt per moltes coses.

Creus que has millorat?

Sí,molt. Perquè vaig anar a Guadalajara a aprendre a caminar i em vaig esforçar molt.

Gràcies per haver compartit aquests minuts amb nosaltres i haver sigut tan agradable. De res, ha sigut un plaer.

20

Un dia sobre rodes Un dels membres del nostre equip va anar un dia en cadira de rodes. Açò és el relat de les experiències que va tindre: Hui, només alçar-me he tardat tres hores per

poder pixar. A l’hora de vestir-me no ha sigut tan difícil, ja que m’ha ajudat ma mare.

La veritat, costa un poc entrar per les portes de ma casa, estic tota l’estona xocant amb elles.

En eixir de casa, baixant per una rampa m’he caigut de cara. Per sort no m’he fet mal.

Després quan he passat per casa de la meua amiga no arribava a tocar el timbre.

Per a passar de la cadira de rodes a la cadira m’han hagut d’agarrar al braç dos companys.

A l’hora del pati pujant per una rampa m’he tornat a caure, quina mala sort.

En acabar, ens tocava Educació Física i una altra vegada dos companys m’han hagut d’agafar al braç i m’han baixat per les escales fins al gimnàs.

M’he sentit un poc desplaçada al no fer E. Física, però m’he entretingut en el que he pogut.

En acabar les classes dos amigues m’han acompanyat a casa.

A casa tot ha anat bé, ma mare m’ha ajudat a asseure’m a la cadira i he estat la majoria del temps en el llit, ja que no tenia ganes d’anar en la cadira.

Ja era hora de tornar a l’escola i com ma mare se n’havia anat a treballar he hagut d’anar sola a per la meva amiga, i ella m’ha portat la resta del camí.

Allí ha anat tot normal i en tornar, les meues amigues s’han quedat a jugar. Em sentia un poc fora de lloc i tenia moltes ganes d’alçarme de la cadira per poder jugar amb les meves amigues, però m’he aguantat.

Ha passat una bona estona i se n’han anat, i he estat avorrida. Em feien mal els braços i no arribava a la vaixella, m’he sentit molt cansada.

A la fi ha arribat mon pare i m’ha ajudat, mentre ell feia el sopar jo m’he espatarrat al sofà a mirar la televisió.

Per fi ja està el sopar i mon pare m’ha posat el pijama, he sopat i m’he gitat a dormir.

Quin dia!

Entrevista al jove aventurer Albert Casals.

Als 18 anys publicà ‘El món sobre rodes’, on relata les aventures insòlites que ha viscut viatjant per Europa, el Sud-est asiàtic, Llatinoamèrica i Japó. Albert Casals es mou sol, amb la cadira de rodes i sense diners, i afirma que això li permet viure històries estimulants i el fa feliç.

el món sobre rodes Per què vas començar a viatjar quan tenies catorze anys?

Perquè m’avorria. Aquí sempre saps què faràs demà, el viatge, en canvi, és el descobriment constant.

Quina relació té l’estada de més de dos anys a l’hospital i la malaltia que vas sofrir amb l’aventura viatgera actual?

No ho sé... A l’hospital em vaig avorrir molt, i vaig començar a jugar a videojocs i a llegir. Suposo que per això vaig decidir que tenia ganes de viure a la pròpia pell aquelles aventures que em distreien.

Dius que pots viatjar sense diners, però els bitllets per arribar a certs països sí que costen diners...

Gairebé mai agafo un avió. Viatjo fent autoestop, pujant en vehicles que em vulguin dur. Ara, per exemple, quan vagi cap a l’Àfrica, creuaré l’estret de Gibraltar amb vaixell, no agafaré pas l’avió. Però les tres o quatre vegades que l’he agafat (per anar a l’Amèrica Llatina) m’he comprat el bitllet amb diners que havia estalviat i amb el premi d’un concurs de videojocs que vaig guanyar.

I com t’ho fas per viure el dia a dia sense diners?

Per viatjar, què et cal? Moure’t, dormir, dutxar-te, menjar... Jo em desplaço d’un lloc a l’altre fent autoestop; dormo a parcs, platges, a la vora de la carretera, als hotels (però només quan em conviden!), a monestirs, a temples, a cases que m’acullen, etc.; em dutxo on puc i a les cases que m’acullen, i menjo quan la gent em convida. Faig màgia i toco instruments per guanyar-me la confiança de la gent, també!

Creus que sense cadira de rodes, t’ajudarien tant?

Potser no ho farien tant, perquè la cadira de rodes ajuda a trencar la por de la gent..., però estic convençut que la gent m’ajudaria igualment!

Com viuen les teves aventures a casa? No pateixen?

Ho viuen bé. Volen que el seu fill sigui feliç, i els compensa més la felicitat de saber que fa el que li agrada, que no pas el patiment...

Explica’ns quines situacions t’han posat al límit, en quins moments has sentit por?

He vist huracans a Tailàndia, gairebé em van segrestar quan viatjava de Colòmbia a Panamà, vaig sofrir el cop d’una onada i gairebé m’ofego!

Però, la teva manera de viure la por és insòlita...

Per mi, la por és irracional. Per què hem de tenir por de viure coses si no tenim la certesa que poden acabar malament?

A part de viatjar, què més et fa feliç?

M’agrada l’anime, sóc molt aficionat als videojocs, al manga, a fer bogeries amb els amics, etc. Amb ells hem guanyat torneigs importants de videojocs!

Què sol preguntar-te la gent que et trobes pel camí?

La gent em veu molt estrany. Se sobten amb la meva imatge. Gairebé sempre em fan moltes preguntes i jo els explico la meva experiència. Ja m’agrada que tothom s’interessi, així conec molta gent nova.

No fas plannings, ni calendaris, ni duus guies de viatge?

M’agrada no fer res de tot això. Mirar un documental resta emoció al viatge i les guies són com manuals on tot està marcat. Per mi la gràcia del viatge és tot el contrari: descobrir les coses mentre van passant. Tampoc duc rellotge ni despertadors ni...

Però, per exemple, per anar a alguns països t’has d’haver vacunat abans.

Sí, això és l’única cosa que he hagut de planificar, em vaig vacunar per a poder-me moure per tot el continent americà.

I com t’ho fas amb les llengües estrangeres?

Parlo català, castellà i anglès molt bé, i me’n surto amb el francès, l’italià i el japonès. He après totes aquestes llengües sobre el terreny, no les he estudiades.

Expliques que no duus diners, i doncs, què duus a la motxilla?

Una tenda que jo mateix em vaig adaptar perquè fos més lleugera i es veiés poc, un sac, dues peces de roba, llibres, instruments de vent, cartes..., la gràcia, però, és que tot el que porto ho vaig intercanviant amb la gent que em trobo.

No portes mòbil. Quan ets fora, com mantens el contacte amb la família i amb els amics?

A la família els faig correus electrònics o els truco quan em deixen algun telèfon, amb els amics hi parlo pel Messenger quan algú m’acull a una casa que té Internet i també els faig correus...

I no els enyores quan viatges?

Els autèntics amics són persones amb qui puc estar mig any sense veure i seguir essent amics. És diferent d’aquelles persones amb qui cal mantenir el contacte... No enyoro la gent perquè quan sóc fora sé que tornaré. Enyoraria jugar amb la meva germana o estar amb la família si sabés que no els he de tornar a veure, però com que no és així, provo d’estar amb ells intensament quan sóc a casa.

21

el món sobre rodes Parla’ns d’això que has batejat com ‘felicisme’...

Per mi el felicisme és dirigir tota la vida a ser feliç. Fer tot el que fem amb l’objectiu de ser feliços. I a mi, personalment, em fa feliç viatjar, per això ho faig.

Què t’agradaria ser de gran?

Feliç. El que no m’agradaria és ser gran i adonar-me’n que he viscut una vida grisa.

No et fa por haver corregut massa, haver cremat etapes abans d’hora?

No. L’únic que penso és que vull viure sabent que puc morir demà i que, mentrestant, vull ser feliç.

Com va néixer el llibre que acabes de publicar?

Quan va sortir una notícia sobre la meva història em van començar a trucar diferents editorials proposant-me de fer un llibre i em va semblar bona idea. El vaig escriure amb poc temps, perquè ja tenia molta part escrita en els meus diaris de viatge. A veure si amb aquests diners puc seguir viatjant...

Resum del llibre “El món sobre rodes” Segur que hi ha gent que els agradaria llegirlo perquè és ben interessant. Va d’un xaval que va nàixer el 18 de juliol de 1990 a Barcelona, a qui la leucèmia que va tindre als cinc anys el va deixar en cadira de rodes.

Va viatjar pel sud d’Europa, a ell li agrada molt fer nous amics, tindre experiències, que el van impulsar a escriure-les. Es un gran optimista a qui acompanya la sort. Als 15 anys va començar el seu primer viatge en solitari.

Va sobreviure amb 3 euros al dia, dormint en parcs naturals, les platges, a casa d’amics nous i, de vegades, en albergs.

Tots els països i ciutats meravelloses que havia visitat Albert Casals abans de publicar el seu primer llibre.

EUROPA: El seu primer país visitat va ser Itàlia. Va conèixer gent i va explorar Milà.

Després va viatjar a Venècia, una ciutat original i única, una de les ciutats que més li va agradar. Seguidament va anar a Nàpols, es va ajuntar amb un grup de catalans simpàtics per a explorar Nàpols i Pompeia. A continuació va pegar una ullada al mapa i va visitar la capital d’Itàlia a començar la seva aventura per Roma.

Decidir viatjar a Grècia (Santorini) és molt fàcil, segons Albert, però, arribar allí ja no era tan fàcil. També va viatjar a Ilocs com, Amarg, Ítaca i Florència. ÀSIA: Tailàndia, Singapur i Malàisia a l’estiu de 2007: Bangkok, Phi Phi, Phuket, Krabi, Ao Nang, Tonsài, Chiang Mai, Chiang Rai, Singapur; a Malàisia: Kuala Lumpur, Illa del Tioman, Malaca.

EUROPA: Alemanya, Bèlgica, França i Escòcia estiu de 2007: Frankfurt, Manchester, Glasgow, Dundee, Aberdeen, Inverness. ÀSIA: Japó per nadal de 2007: Tòquio, Odawara; Kakegawa, Shizuoka, Hiroshima, Matsuyama.

Quan s’estava preparant aquesta revista estava de nou viatjant pel món, i acaba de traure el seu segon llibre: Sense fronteres.

passatemps Tria el teu sudoku, i posa a funcionar la teva ment lògica (la part esquerra del cervell)

22

què ha passat?

El nostre equip, Laura, Josep, Bamba i Marc, ens encarreguem de la secció Què ha passat?, on fem un repàs a totes aquelles coses que durant el curs hem viscut a l’escola. Enguany, contràriament a altres anys en què estaven ordenats els temes segons el temps en què s’han produït, hem decidit organitzar-los segons la seva temàtica: vida democràtica, fets remarcables, festes i celebracions, eixides..., Esperem que us agrade.

ASSEMBLEA PRINCIPI DE CURS El primer dia d’escola va tindre lloc la primera assemblea del curs. Vam canviar el llapis, i el vam rebre l’alumnat de 6é. Vam presentar els nous mestres de l’escola, com per exemple: Cristina, Núria, Íñigo, Júlia...

Per aquelles dates pensàvem: “Esperem que els mestres que acaben d’arribar els agrade esta escola tant com a nosaltres.

Nosaltres creiem que gaudiran donant classe als nostres companys i a nosaltres en algun moment.”

ASSEMBLEA DE REPRESENTANTS Acords presos: “Cada dia de la setmana, un curs de primaria o un cicle netejarà el pati”, ja que ens vam adonar que el pati estava molt brut.

Recordatori: A l’escola reciclem (cartells informatius per a les classes).

Prohibició de telèfons mòbils i altres aparells (videojocs) a l’escola, inclosa l’hora del menjador.

Assistents: delegats i subdelegats i delegades i subdelegades de tots els cursos de Primària i de P5. De mestres estaven Joan i Cristina.

DRETS DEL MENOR Les xiquetes i xiquets de 6é vam anar a l’Ajuntament a participar en un ple sobre els drets del menor. Allí, hi havia xiquets de quasi totes les escoles, cada classe tenia un tema i allí votaven el que pensaven de cada tema. La proposta de la nostra escola la van votar tots que sí. A una companya nostra, Anna Escriva, li va tocar fer d’alcaldessa. L’acte s’havia de fer el 20 de novembre, però va ploure tant, que es va ajornar a l’altra setmana.

23

què ha passat?

PLUJA IMPRESSIONANT El dilluns 20 de Novembre de 2011, va ploure molt. Tant que l’escola es va inundar, i molts xiquets es van esglaiar. Els pares es van banyar per vindre a pels xiquets. A Oliva no és normal que ploga tant, i ens vam estranyar molt.

PORTERIES NOVES A L’ESCOLA A Gener, van portar a l’escola porteries per a la pista. Tots els xiquets estavem allí damunt, però els de l’ajuntament ens van dir que havíem d’apartar-nos.

Volem que tots els xiquets les aprofiten igual que nosaltres i donem gràcies per havernos-les portades.

PREMI SAMBORI La classe de 4 anys ha guanyat un premi Sambori. El conte que van escriure s’anomena “ Misifú”. Se’ls ha guardonat amb moltes coses com: un lot de llibres llibres, un joc, un CD de música, targetes d´aniversari, una motxilla, uns llapis, un estoix, un trecaclosques i adhesius. Per a arreplegar els premis van anar a Vilallonga. En la classe es van quedar els jocs, els contes, la motxilla i el trencaclosques, després de repartir-se entre l’alumnat: les pegatines, les targetes i els llapis.

24

què ha passat?

HALLOWEEN Les xiquetes i xiquets d’Infantil van fer un teatre de por. Es van disfressar i adornaren les classes d’Infantil i també la d’Anglès. Els de sisé van fer un dibuix amb arena, utilitzaren arena seca de la platja, plats de color negre, palletes de colors i algun altre complement com: llana, cordons de sabata...

EL PATGE A L’ESCOLA L’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal els de sisè A de Primària acompanyats pel patge, van a anar a tocar la flauta i a repartir regals i xocolatines per tota l’escola. Després els d’Infantil van anar al gimnàs a donar les cartes al patge. A continuació, vam anar una estona al pati a jugar. També els d’infantil van fer un gran cotilló pel matí.

25

què ha passat?

PORRAT Els xiquets i xiquetes de 4 anys van fer un porrat a l’escola. L’alumnat de 3 i 5 anys van anar a veure’l i gaudir-ne. Allí les mestres miraven als xiquets com treballaven, però les mestres també els ajudaven.

Ah!, els va arribar la visita sorpresa d’una castanyera !

26

què ha passat?

DIA DE LA PAU Aquest any no hem fet celebrat amb tanta dedicació com altres cursos, al dia de la pau. Però, a cada classe s’han fet dibuixets de xiquets de totes les ètnies, colors, sexes, edats, mides..., i entre tots vam fer un mural a l’escola. Cada persona que volia, donava 1 euro per a poder construir una escola al Congo. Esperem que tots seguisquen amb el mateix esperit de la pau que sempre.

CARNESTOLTES Tots esperàvem poder celebrar-les, però, finalment sense tanta festa com acostumem.

Que ningú perda l’esperit. L’alumnat de 6é A vam fer moltes caretes, cada un la seua i una feta amb benes sobre el motle del propi rostre. En el mural de la classe posava en gran: CARNESTOLTES 2012.

BERENEM LA MONA Aquesta pasqua es va presentar amb un temps desapacible, pel que al col•legi vam menjar mona i vam continuar la festa a les classes. Després, en acabar la festa, van començar les vacances de primavera!!!

27

què ha passat?

LIPDUB Enguany se li fa un homenatge a Paco Muñoz, a través de l’Escola d’Estiu Marina-Safor i en ell hem participat varies escoles. Nosaltres hem gravat un lipdub, amb una cançó que es va inventar Cristina. El podrem veure per internet. És el Rap de Desemparats i al cantant li va emocionar molt.

CLOENDA DEL CURS Com cada any, farem una bona festa per tancar el curs. Com que encara no hi ha fotos, en posem alguna de l’any passat.

28

què ha passat?

TEATRE RAVAL Els xiquets de 5é i 6é de Primària, a novembre, van anar al teatre raval de Gandia a vore l’obra Holmes and Watson. Que tractava d’un detectiu i un ajudant que era doctor els quals tractaven de resoldre un assassinat i un robatori en un museu en què van robar una maragda molt valuosa. Van haver de descobrir qui l’havia furtada i qui li havia pegat un colp al guàrdia del museu.

També han visitat el Raval els d’infantil a desembre, per veure “La pell de gallina”, la història d’una xiqueta que es prenia totes les frases fetes al peu de la lletra, i a maig, on assistiren a la representació de “Sol verd”, obra presentada per Pluja Teatre, en la que tres amics, Roig, Blava i Verda, tenen grans aventures subterrànies, fins que aconsegueixen eixir a l’exterior, on fan amistat amb el monstre Tres Caps.

VISITA A LES CASES La classe de 3 anys van a casa de cada xiquet o xiqueta. Van perquè fan un projecte que es diu “On vivim”. Començaren anant a l’oficina de turisme, per tal que els donaren un plànol del poble. L’arribada de totes les criatures a cada casa és una festa.

VISITA A LES BOTIGUES Els de la classe de 4 anys enguany han fet moltes receptes de cuina. Per poder-les elaborar, cal anar a comprar els ingredients, pel que han hagut d’anar a comprar a les diferents botigues del barri. Heus ací quan van anar a una d’elles.

EIXIDES PER LA NATURA Els de 5 anys enguany han fet una sèrie d’eixides per la natura. Cada dijous se n’anaven pels horts o per la muntanya, per aprendre molt de l’entorn tan ric que tenim. També van anar a desembre al poble de Benialí. Anaven a vore una almàssera on fabriquen oli, d’allí van anar a Alpatró per veure una almàssera antiga on Jaume, el pare del mestre Joan, ens va explicar com es feia l’oli abans.

29

què ha passat?

INCUBEN OUS D’OCA L’alumnat de 5 anys van posar en una incubadora 8 ous d’oca. Havien de nàixer en falles. Ja els havien avisat que era molt difícil fer-los anar avant i al final va naixer una oqueta, que va arribar a trencar la closca però tenia una malformació al coll i va morir.

Després van incubar ous d’ànec i gallineta.

Van naixer 8 ànecs i 1 pollet. També van tindre mala sort i els ànec van morir. El pollet continua viu.

També van tindre a la classe una cria de merla, que empapussaven amb molletes de pa, pinso i fruita. Després de tres dies d’estar amb ells, va morir.

Finalment han posat més ous d’anec i un de gallina. A veure si tenen ara sort. Tot això de veure nàixer els pollets a l’escola és molt emocionant!!

ESTADA A L’ALBERG MAR I VENT DE PILES Els de 5 anys van anar a passar dos dies a l’alberg a finals de maig. Van anar caminant pel camí del Clotal i en arribar a l’alberg, van prendre el bany. Per la nit, van fer una excursió noctura, amb les llanternes i contant històries de por. L’endemà de matí van arribar els de 3 i 4 anys a passar el dia i van tornar tots junts.

Els de 4t A tenen previst anar a final de curs també a passar dos dies.

30

què ha passat?

VISITA AL CIRC I A AL PARC GULLIVER Els del primer cicle van anar pel desembre a València, al parc Gulliver, a la ciutat de les Arts i la Ciència i al circ. Va ser una eixida molt divertida i s’ho van passar molt bé, sobretot, tirant-se pels tobogans gegants del parc.

EXCURSIÓ AL VALL DE LES FONTS Els del 2n cicle van fer la ruta que hi ha entre Oliva i la Platja, pel Vall de les Fonts. Va ser per març, en el moment en que tota la natura comença a esclatar. És un lloc molt bonic que recomanem visitar a tothom.

31

què ha passat?

ESTADA A BEINAIXEVE Els del 3r cicle vam anar pel maig a Benaixeve. És un lloc on viure moltes aventures i passar-s’ho molt bé. Sempre ens ho passem molt divertit quan fem aquesta excursió. Ens agrada molt.

passatemps Un altre ratet de calfar-vos el cap. Per cert no us hem dit que ens encarreguem d’aquesta secció Miquel, Byron, Pablo i Abdelali. Abans us hem proposat fer uns sudokus, del més fàcil al més difícil. Us proposem ara una sopa de lletres amb els personatges dels Simpsons.

Segur que les encerteu totes.

32

sisé

Ens heu reconegut? A totes i a tots? Segur que hi ha alguna persona que se us ha escapat. Com hem crescut! El cas és que el temps passa molt de pressa, i sembla que fóra ahir que entravem en aquesta escola i ara estem a les portes de l’institut. El nostre equip, Carlos, Ivan, Míriam, David i Andrea, hem volgut acabar aquesta revista amb unes quantes anècdotes, rescatades dels nostres caps, i que volem compartir amb vosaltres. Per cert, volem donar-li les gràcies a Lina Sempere pels dibuixos tan bonics que ens ha fet. I a totes les i els mestres que han compartit les seues experiències amb nosaltres: ens han ajudat a arribar on estem ara. I ens han donat el trampolí per poder arribar “al infinito y mas allá” com diu Buzz.

Records: Quan vam anar a Olocau. Férem moltes activitats esportives com: tirolesa o tirolina, rocòdrom, arc… Després, ens n’anàrem a dinar per a agafar moltes energies per a tot el dia. En acabar vam anar a les habitacions per deixar les maletes i fer-nos les lliteres. Quan acabàrem, vam seguir fent activitats. A la vesprada, vam participar en un joc de pillar-nos i anar transportant unes cartes. A la nit, vam sopar unes hamburgueses amb creïlles i ketchup. Seguidament, anàrem a la biblioteca, perquè ens explicaren un joc nocturn (amb llanternes). Quan es va acabar el joc ens n’anàrem a dormir a les lliteres. De matinada, ens despertaren els monitors per a desdejunar i, en acabant, cadascú se n’anà a la activitat que li tocava. I finalment, jugàrem a futbol. Van ser uns dies meravellosos! Almenys per a mi.

Quan vam fer les gallinetes de porcellana.

Per si no sabeu què es la porcellana, és una espècie de fang que s’asseca amb la calor. Aquest producte s’utilitza molt a Itàlia. La nostra gallina és menuda i grossa com un préssec, té dos ulls, un bec molt llarg, dues ales, dues potes i una cresta. Aquesta gallina la vam fer per a donar-li un poquet més de valor a les pasqües. És un procés molt divertit i agradable, però fa falta molta paciència. Vam usar un tauler, un ganivet, un got d’aigua i un pinzell. De primer, vam fer una bola gran de porcellana, després una altra bola més menuda que seria el cap. Seguidament, agafàrem un bastonet i el vam trencar per la meitat perquè ens servira per a ajuntar el cap amb el cos. A continuació, férem els accessoris de la gallineta que s’apegarien després amb aigua. Finalment, deixàrem que s’assecara a l’aire lliure i la pintàrem dels colors que més ens agradaven. Es quedà preciosa! Una vegada acabada ens ho vam endur a casa per a les nostres famílies.

33

sisé Quan vam dibuixar un còmic en classe d’art. El còmic tractava del que volguérem però alguns alumnes s’estaven copiant d’algun llibre de còmics que hi ha a classe o que tenien a casa. Podíem fer totes les vinyetes que necessitàrem. Vam fer còmics de: Zipi y Zape, Mortadelo y Filemón, Aladín, Mikey Mouse, Perolet l’estudiant fluixet, Ben Ten…, i també n’hi ha alguns d’originals, per exemple: un d’un Gos i un Gat, un altre d’una Gallineta i un Conill… A nosaltres ens agrada molt dibuixar còmics i ho fem molt però que molt bé i esperem fer-ho un altra vegada. A classe d’Art estudiàrem Vincent Van Gogh. Va ser un pintor del segle XIX que havia nascut als Països Baixos. El seu poble era molt pobre.

Quan vam fer sabó. Els ingredients: oli usat i 1k de sosa, que vam remenar amb una canya de bambú o canya vera. Després, vam portar retallats uns paquets de líquids (brics de suc, de llet...) que farien de motle, vam esperar una setmana perquè s’assecara i després ens el vam endur a casa.

Hem anat moltes vegades al Teatre Raval de Gandia.

Recordem una funció anomenada “Iaios”.

Era molt divertida. Els actors es deien Xavi i Doro, En tots els carnestoltes ho hem passat d’allò més bé.

Sempre han estat espectaculars.Carnestoltes és una festa que celebrem cada any. Cada curs es disfressa d’un element d’un conjunt que és el tema de l’escola.

Cada any hem tingut una proposta diferent: una història, el món de l’espectacle, el conte “La mare dels peixos”... Solíem pegar una volta pel poble i després teníem festa al pati del col•legi.

34

Quan érem menuts, vam anar a l´alberg de Piles. Ens vam quedar a dormir i a fer moltes activitats. Això va ser quan teníem 5 anys.

Per la nit vam dormir en lliteres de dos en habitacions de quatre en quatre. Ens ho vam passar molt bé.

També vam anar a la granja escola, tindríem 4 anys. Vam dinar allí i a la vesprada vam fer un pa. Vam pujar a un cavall, els vam donar de menjar a les gallines, als porcs i a tots els animals que hi havia.

També recordem les tutores que hem tingut.

6é B va tindre aquestes mestres: Maika, Mercè, Tere Peiró, Lola i Marita.

6é A va tindre aquestes mestres: Rosamari, Yolanda, Marita, Tere Peiró i Dolors.

Experiències: David: Mercè em va encantar perquè ens va ensenyar a contar, llegir, escriure…, jugant, jugant. Un dia, ens vam disfressar del que nosaltres volguérem, i després, férem una cavalcada. Amb ella féiem receptes molt bones com: una melmelada de taronja, o de bresquilla, uns bescuits…

De Tere Peiró els records que tinc són que ens va ensenyar a sumar, restar… Era una mestra molt bona.

Amb Lola ja vam començar a escriure en minúscula, a dividir per dues xifres, vam començar a fer exàmens més complicats…

Amb ella les classes eren divertides perquè ens feia riure.

Amb Marita hem aprés a dividir per tres xifres, a fer esquemes ben fets per a saber ferlos quan anem a l´institut i a fer moltes coses per a quan anem a l´ESO. És una mestra excel•lent perquè és molt bona i sé que per a l´ESO estarem ben preparats.

Rocio: En aquesta escola he tingut molts records.

Quan féiem festes, m’ho passava molt bé, sobretot, el dia de la festa de l’aigua. He aprés moltes coses des d’Infantil fins a sisé.

He conegut molta gent que són els meus amics per a sempre. Mai oblidaré aquesta escola ni el professorat.

Ivan: En aquesta escola he passat moltes aventures des dels 3 anys. També he fet molts amics, per suposat, inoblidables. El que més

sisé m’ha agradat d’aquesta escola ha sigut estar amb els meus amics i tots els professors.

Ana: El que més m’ha agradat en aquesta escola ha sigut que els mestres han sigut molt bons amb tots els alumnes, haver conegut molts companys i passar tants moments divertits amb ells i elles i, per últim, estar tan protegida i poder confiar amb tots.

Roseta El que més m’ha agradat en aquesta escola, les experiències que he viscut amb els meus companys, que totes les mestres que he tingut han sigut molt bones amb nosaltres i que he fet molt bons amics.

Alumnes que s´han incorporat: Andrea.

Com et vas sentir quan vas vindre a aquesta escola?

Nerviosa, perquè no sabia quin idioma havia de parlar i no coneixia ningú. Cada dia quan anava a entrar a classe, plorava, per dues coses, perquè no volia separar-me de ma mare i perquè tenia vergonya de parlar amb la mestra i amb els meus companys.

En quin curs vas vindre a aquesta escola?

En 2n de Primària, no podia entrar en 1er, per l’edat.

Per què vas vindre a Espanya?

Perquè no hi havia faena per als meus pares a Romania.

Carlos En quin curs vas entrar a aquesta escola?

En 5é de Primària.

Com et vas sentir quan entrares en aquesta escola?

Molt nerviós.

A quin col•legi anaves?

A l’Alfadalí Fins ací hem arribat. Ha esta un plaer compartir aquests anys d’experiències amb la gran família del CP Verge dels Desemparats. Sempre formarà part de la nostra vida.

Una última pregunta, Ja sabeu qui és qui dels dibuixets que ha fet Lina? Fins sempre.

35

GRACIES:

r

nte y Ce

Qualit s

ining Tra formàtica D’in

acione munic ia y Teleco sa mayor atica Inmen la Inform para

a

l’escol

4 L A E P S PA CIO L E 2012 DE PR O S I N R Q U MEUPE EN J �:�2,25.-€/P S IAL S 52 -�44� �03� cia) �-�44 (Valen A� 0�87 85�4 0�OLIV 78 96�2 Fax� 85 • 46 l.�y� 48�9 • Te .

3�b. il:�619�7 to �2 D �y óv 3% 5�b. o,�1 • Enl.�m AIL im M �02 antis POR C/.�S 6�285�19 XY �9 R FA Fax: S PO IDO PED

C A ESPEOS�5�CAJ RAST O I T N C N E O E C R � P RRAS �AL�M O ASER T � � R POR G � KJET�,�L �80

4�,� L�IN PAPEL�A APER�ESPECIA AS RAS�P R PIADOR O T O � C E O D T Y�FO

�IVA

PQ�+

-€ /� 2,25.

C .-€ /� 11,25

A J.�+�IV

L�A4 E P A Y �P TON EVERDA N R E F Q � O .�HP APEL�CO 2,20.-€ �CPAJ. E R D G � IO �5 . EC �P 75 NTE E�80�GR PPRARA�AL�MENOS E L E EXC ERPO�DDEL IVA CU A FALTA

36

Polígo n in Secto dustrial EL B r 3, c/ R 7, Parc OSQUIL Tel/fax el· la 2 4 : 962

85093

7