Vandana Shiva. La dona que abraçava els arbres

team 4

MARINA CARLES GUILLEM JOSE M.

QUÈ PASSA?

XIII

Vandana Shiva (5 de novembre de 1952, Índia), és una dona, llicenciada en fisíca, filòsofa, ecologista, escriptora i activista en defensa del medi ambient. Shiva és autora de més de 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món. Actualment viu a Nova Delhi.

Durant la dècada dels anys setanta, va participar en el moviment Chipko, que va ser una mobilització no violenta composada fonamentalment per dones que s’abraçaven als arbres per tal d’evitar la seua tala, també és defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicionals, com a formes de fer respectuoses amb l’entorn natural.

Shiva ha lluitat per introduir canvis en la pràctica i en els paradigmes de l’agricultura i l’alimentació. Ha fet contribucions acadèmiques molt valuoses, i també ha encetat campanyes de mobilització en camps tan diversos com els drets de propietat intel·lectual, la biodiversitat, la biotecnologia, la bioètica o l’enginyeria genètica.

Ha ajudat les organitzacions de base del moviment ecologista a l’Àfrica, l’Àsia, Sud-america, Irlanda, Suïssa i Àustria.

El 1982 va fundar Research Foundation for Science, Technology and Ecology. El seu llibre Staying Alive va ajudar a redefinir les percepcions de les dones del Tercer món. Shiva també ha treballat d’assessora de diversos governs a l’Índia i per a altres països, així com per a organitzacions no governamentals, com ara International Forum on Globalisation, o la xarxa Women’s Environment &

Development Organization and Third World. També ha ajudat i par- ticipat en l’elaboració de diversos documentals, com ara The Corpo- ration, protesta contra les grans empreses transnacionals, i Fed up!: Genetic Engineering, Industrial Agriculture and Sustainable Alterna- tives.

Recentment ha participat en un documental, realitzat per la perio- dista independent francesa, Marie-Monique Robin, que mostra els resultats desastres dels Organismes Genèticament Modificats (els transgènics): The world according to Monsanto.

Entre altres distincions, li han atorgat el premi al “Sustento bien ga- nado” considerat el Nobel alternatiu, el 1993.

Del seu pensament, rescatem una idea: l’agricultura ecològica és mi- llor que la industrial. Ella diu que...

“Existeix un mite molt acceptat que diu que la majoria de la població mundial s’alimenta gràcies al model de producció industrial. Segons aquest mite, l’agricultura industrial és la manera més eficient de cul- tivar aliments, amb l’ús de químics i fertilitzants, sense els quals seria impossible alimentar a set mil milions de persones.

Totes les dades posen en evidència que la realitat és exactament el contrari.

Només un 30% dels aliments mundials provenen de les explotacions industrials, i el 70% restant de petits productors familiars.

El sistema d’alimentació industrial no és sostenible ni saludable: és responsable del 75% dels danys ecològics que perjudiquen el plane- ta; i del 40% o 50% de les emissions de gasos que causen el canvi climàtic.

Aquest ha estat dissenyat per unes poques corporacions químiques que tenen com a únic objectiu el seu benefici econòmic. No els im- porta la terra, els productors o la salut dels consumidors. Aquestes empreses no cultiven aliments, cultiven beneficis. Han muntat un sis- tema de producció global, basat en el monocultiu de varietats trans- gèniques, que expulsa els petits productors. Si continuem per la ruta de l’agricultura industrial, crearem totes les condicions necessàries per a extingir-nos com a espècie.

De fet cultiven anti-aliments, ja que estan enverinats i no contenen nutrients. Són béns de consum valorats en funció del seu pes. Les tomàques, els préssecs o els mangos, han estat millorats genètica- ment per aguantar el transport en un contenidor i mantenir la seva duresa, no per alimentar-nos o per tenir bon gust.”

A l’escola seguim el que diu Vandana: fem producció ecològica al nostre hortet, que enguany està una preciositat, i a més anem plan- tant arbres, que van substituint els que hem hagut de talar pel perill que comportaven. Podeu veure al nostre equip plantant una morera al pati. Segur que en poc temps ja començara a fer una ombra molt bona.

QUÈ PASSA?

XIII