La primera dona que va anar a l’espai

team 1

Lucia Tania Carme

QUÈ PASSA?

XIII

La primera dona que viatja a l’espai fou Valentina Tereshkova.

Va nàixer el 6 de març de 1937 en Maslennikovo, Rússia. El 16 de juny de l’any 1963, quan tenia 26 anys aconseguí ser la primera dona en viatjar a l’espai (ella sola) i la primera civil.

Valentina Tereshkova abans de volar a l’espai treballava en una fabrica de tèxtil junt a sa mare, també formava part d’un club de paracaigudisme.

Quan en Rússia van anunciar que farien un projecte per enviar la primera dona a l’espai van posar unes estrictes condicions: • Havia de pesar menys de 70kg • Mesurar menys de 1,70metres • Tenir entre 18 i 30 anys • Tenir dots comunicatius • Per suposat, tenir certa familiaritat amb les altures.

Totes eixes exigències limitaven el numero de candidates. Llavors decidiren buscar-les en els clubs paracaigudistes de Rússia. Després de triar a 5 finalistes, els feren un súper-entrenament molt intensiu de sis mesos per esbrinar quina podria ser l’afourtunada. En els sis mesos van rebre classes entre altres matèries, d’astronomia, de física, de computació o de navegació espacial i fins i tot, les van tindre 10 dies en càmeres aïllades per observar si aguantaven sense tornar-se boges.

Finalment l’afortunada per a fer aquell viatge fou Valentina Tereshkova, sols quan tenia 24 anys! Una xicona que venia de família humil ique sabia apuntat a classes de paracaigudisme perquè sempre havia somiat en volar.

Per a preparar-ho tot i no tindre ninguna errada d’última hora, van tardar ni mes ni menys que 2 anys. Per fi el 16 de juny de 1963 amb 26 anys el somni de Tereshkova es va complir: va anar a l’espai, sent la primera dona que ho feia i també la primera civil! No es podia demanar mes...

Una de les curiositats és que el viatge es va portar tant en secret que ni sa mare ho sabia. Pensava que estava en el club de paracaigudes, i es va assabentar de la impressionant noticia per la radio (igual que tot el món).

El viatge de Valentina durà 70 hores i 50 minuts (quasi 3 dies) i durant tot el viatge va donar 48 voltes completes a la terra. En aquell viatge hi havia un inconvenient que la gent no sabia: estar tantes hores en un lloc tan estret com la nau espacial, li va ocasionar problemes com rampes, nàusees, malestar físic i mal en el coll pel pes del casc.

Per no oblidar res de tot el seu viatge, Valentina va escriure un diari contant el dia a dia, també va fer moltes fotos que ajudaren a descobrir els aerosols atmosfèrics. Per fi va acabar el seu viatge i va aterrar amb el paracaigudes sense cap problema.

Quan va tornar, els soviètics estaven tan orgullosos per l’èxit de Valentina, que van fer una gran celebració. Valentina es retirà en el 1997. En la seua trajectoria ha guanyat molts reconixements, entre altres: • Ordre del Mèrit de la Pàtria: 2ª classe i 3ªclasse • Ordre d’Alexander Nevsky. • Ordre de l’Amistat. • Premi Estatal de la Federació de Rússia. • Heroïna de la Unió Soviètica. • Ordre de Lenin. • Ordre de la Revolució de Octubre. • Ordre de la Bandera Roja del Treball. • Ordre de la Amistat dels Pobles.

Quan la missió acabà va estudiar en la Acadèmia de la Força Aérea de Zhukobski, i es va graduar com enginyera espacial en 1969. En 1977 va rebre el doctorat en enginyeria.

Per la seua notorietat, va desenvolupar diversos càrrecs polítics: • De 1966 a 1974 va ser membre del Soviet Suprem. • De 1974 a 1989 va formar part del Presídium del Soviet Suprem. • De 1969 a 1991 va pertànyer al Comitè Central del Partit Comunista.

En la seua activitat política tingué relació amb el president Vladimir Putin.

Tereshkova es casa amb Andriyan Nikolayev el 3 de novembre de 1963 en el Palau de Moscú. El 8 de juny de 1964, va donar vida a la seua filla Elena Andrianovna Nikolaeva-Tereshkova, que va estudiar i es va graduar com a metgessa. Elena es va convertir en la primera persona amb pares que viatjaren a l’espai. Valentina i Andriyan es varen divorciar en el 1982, i ella es torna a casar en l’ortopedista Yuliy Shaposhnikov, va morir en l’any 1999.

També va córrer amb la torxa dels jocs olímpics de Rusia.

QUÈ PASSA?

XIII

QUÈ PASSA?

XIII

Després de veure quines condicions havien de tenir les persones que es dedicares a aquest món, hem fet una enquesta entre les nostres companyes i els nostres companys, en la que tractàvem de saber qui aguantaria la sèrie de proves que fan els i les astronautes: • Aguantar 10 dies en una cabina aïllada de tot i no tornar-se boig o boja: 9 companys van dir que si i 12 que no • Tiren una càpsula retorn al mar. L’aparell es sotmet a 2 hores de balanceig constant, temps en el que es astronautes s’han de canviar de trage : 7 que si i 14 que no • Posar a un astronauta en una centrifugadora i que et done tantes voltes i voltes que acabes vomitant: 5 van dir si i 16 no • Supervivència en el desert, en la selva, a la mar, etc: 16 no i 5 SI • Qualitats de poder suportar estres continu, així amb una adaptabilitat per al treball en equip es dir, tolerant i amb moltes habilitats socials: 13 van dir si i 8 no.

Ara, per ser astronauta, hi ha unes condicions que no son massa difícils d’aconseguir:

Estudis: Es necessita ser enginyer en branques com biologia, física o matemàtiques, entre d’altres.

Experiència: Es necessiten tenir 2 o 3 anys d’experiència en la branca del que s’ha estudiat i demostrar que estàs capacitat per realitzar aquestes funcions de forma correcta.

Salut: és suficient amb que la teva visió sigui corregible. A més el teu pressió sanguínia no pot superar els 140/90 assegut.

Edat: s’han acceptat a candidats que van des dels 26 fins als 46 anys.

Alçada: L’alçada ha d’estar entre uns 157 i uns 190 cm.

Aiii, potser ix alguna o algun astronauta de la nostra classe !!!