Què passa? 2014

QUÈ

PASSA?

REVISTA INFORMATIVA DEL CP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 9. CURS 2013-14

a a poc, poc, a a poc!! poc!!

1

ÍNDEX 2. Crèdits, Editorial 3. Com hem fet la revista 4. Conversa sobre l’art 8. Fauna a la marjal 12. Els arbres a Oliva 16. La salut a les postres mans 20. Futures mestres 22. Robòtica, domótica, mart 24. I ara, una mica d’esport 26. Vols ser músic?

28. On es feia escola?

índex, crèdits, editorial

32. Què ha passat?

2

37. AMPA 38. Sisé 40. Agraïments LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial

Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva. © d’aquesta edició: CP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per les seues tutores: Marita Mascarell i Dolors Morant © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Vicent Gràcia i Maite Sempere, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

A POC, A POC. A l’escola, com a casa, sovint convivim amb la natura. Hi tenim plantes, potser un pati amb arbres, potser un hort amb tarongers, algun fruiter,...

A l’escola, hi tenim arbres ben grans i d’altres acabats de plantar.

I malgrat que sabem que creixen, mai no els veiem fer-ho. Tenen un ritme tranquil, pausat, com qui sap que no necessita córrer per arribar l lloc on vol arribar.

Tenim a l’escola arbres majestuosos, pins enormes, que van ser plantats per l’alumnat del que era l’institut, allà pels anys 70. I avui llueixen impressionants.

Tenim un hortet al que plantem espècies hortícoles, que tenen un altre ritme. Tenen un cicle anual. Naixen, creixen i moren mentre va passant el curs escolar. Malgrat això tampoc les veiem créixer.

Plantem les faves i un dia arribem i ja tenen les fulletes fora. Un altre dia ens mostres les flors i tot seguit ja estem fent collita.

Sabem que creix, però no ho veiem.

A l’educació, amb l’aprenentatge de les persones, passa una cosa semblant.

Plantem llavors, idees, i sense adonar-nos un dia ja mostren les seves fulles, un altre dia els fruits.

Però, sempre hi ha un però que ho fastidia tot, ens entestem en veure com els xiquets i les xiquetes mostren allò que han aprés cada dia. Els fem anar de pressa, corrents, volem que facen moltes coses pensant que així aconseguirem veure com creixen.

I això no fa be a les criatures.

Hem de deixar que la natura faça el seu procés: quan veiem traure les fulletes a la favera no les estirem per fer-la créixer més ràpid. La deixem tranquil·la per que faça la seua feina. Sabem que ho farà. Sabem que traurà flors i faves.

Sols ens cal de tant en tant regar-la i aportarli els adobs necessaris.

Per què dubtem que aquesta meravella de la natura que son les criatures no farà el que ha de fer sense que l’estiguem estirant a cada moment?

A poc a poc aprenem. Cal deixar el temps necessari per què els aprenentatges ocupen el seu lloc. Vivim a poc a poc, ens allunyem de les presses. Donem temps a la natura que faça la seua feia, i l’ajudem tenim cura d’ella.

Teniu a les mans una revista que a l’escola fem amb molt d’esforç i molta estima. Hem d’agrair la quantitat d’empreses que han volgut col·laborar, fent que aquesta siga possible.

Per la nostra banda, intentem fer una revista que més que escolar, li podríem dir que és d’informació general, per què si bé els temes que tracta han estat tots escollits per l’alumnat, no deixen de tindre interès pel públic general.

Com comentem moltes vegades mentre la elaborem, és una revista escolar per què la fem a l’escola, però en realitat, és una revista professional.

Gracies per donar-nos suport.

Aquesta revista està pensada com un projecte de treball que aborda l’alumnat de 6é i que ha de resoldre durant el curs escolar, dins l’àrea d’informàtica. El més interessant és que el resultat és un producte de gran qualitat, que any rere any ens esforcen en millorar.

El que no havíem explicat massa és el procés que seguim per fer-la i ens va sorprendre a les primeres reunions que Judith i Raquel anaven prenent apunts sobre el que passava, així és que els vam encomanar que explicaren el procés.

Encetem aquesta tasca fent una assemblea amb tot l’alumnat (les dues classes de 6é, uns 45 xicons i xicones).

En ella plantegem tot el treball i expliquem en què consisteix, separant les dues tasques: la periodística de l’administrativa. En la periodística (redactar els continguts de la revista), participen tots. En la administrativa (pressupostos, contactes,..) participarà el o la coordinador de cada equip.

Com organitzem els equips? ordenats de major a menor, els alumnes es distribueixen pels 5 equips de cada classe, de manera que a cada equip hi ha alumnat divers, i no hi ha possibilitat de canviar: he d’aprendre a treballar en equip amb les persones que ens toquen.

La persona més major de cada equip s’ocupa de la coordinació. Ha de fer funcionar l’equip, i te la responsabilitat d’explicar a cada reunió que fem com va la tasca que han mamprès.

Per decidir els continguts, totes i tots anem dient de quines coses ens agradaria parlar, investigar,... fem una pluja d’idees.

A totes les coses que se’ns acuden, afegim els temes que sempre tracta la revista: una secció sobre què ha passat a l’escola durant tot el curs, i una altra sobre el nostre curs.

Com acabem la nostra vida a l’escola, és una espècie de comiat.

Ja tenim els equips i els temes pels continguts. Cada equip expressa de quins assumptes li agradaria ocupar-se. Si hi ha algun tema que sols l’ha escollit algun grup, se li assigna. La resta de temes, es mira quin grup podria ocupar-se millor, i se li adjudica.

Un cop està el repartiment de temes fet, ja no es pot tornar enrere.

Mentri mentres, el “consell d’administració” va fent la seua tasca. Cerca finançament, coordina continguts, demana pressupostos,... Vam fer una visita a la impremta i aprofitant el moment, vam demanar el pressupost. Al cap d’uns dies va vindre a l’escola el responsable de la impremta i ens va explicar el cost que tindria: depenent del número de fulls, i sobretot, del format. Amb els pressupost aclarit, calia cercar fonts de finançament, i després de descartar varies propostes

un poc agosarades, vam decidir demanar col·laboració a les empreses de la localitat.

Per cert, moltes empreses han col·laborat i els hem d’estar molt agraïts.

Els equips son autònoms en el seu funcionament. Hi ha qui s’ajunta a l’escola (al pati, al menjador,...) hi ha qui busca la casa d’algun dels seus membres, hi ha qui queda per whatsapp,... En aquestes reunions van decidint com enfoquen el seu tema i van aprofundint en ell. Hi ha equips que fan la recerca del contingut, altres decideixen fer

una entrevista a alguna experta o expert, i tot això amb la supervisió del coordinador o coordinadora.

Cada quinze dies, quan ens trobem a informàtica, expliquem què està fent el nostre equip, escoltem els demés equips i ens posem a fer feina, passant a l’ordinador allò que estem treballant. O cerquem informació,..

A poc a poc, durant tot l’any, anem treballant i ací teniu el resultat.

Esperem que us agrade “què passa?” com a nosaltres ens ha agradat fer-la.

judith raquel carla

com hem fet la revista

COM FEM LA REVISTA

3

El nostre equip s’ocupava del tema de l’art. D’entre totes les possibilitats que aquest tema ofereix, vam decidir fer-li una entrevista amb un artista que ha col·laborat molt a l’escola. D’ell tenim alguns quadres que ens agraden molt.

Vam preparar l’entrevista i quan anàvem a fer-li-la, ens assabentem que hi tenia una exposició a Beniarjó, així és que vam decidir anar-hi per entrevistar-lo, i vam tindre la sort que vam coincidir amb un taler que tenia amb l’alumnat de l’escola de Beniarjó. L’exposició s’anomenava “Harmonia del caos” Va ser una experiència fantàstica i ens vam divertir molt.

conversa sobre l’art

victor judith raquel maria guillermo

4

Manolo, què et va inspirar per entrar en el món del art?

Veia quadres d’altres pintors i em cridaven l’atenció. Sempre anava mirant, observant, amb l’afany de descobrir coses noves.

De menut volies ser pintor?

Des de sempre.

Et dediques solament a pintar o fas altres coses?

Si, faig classes a l’institut Gabriel Ciscar de dibuix i pintura.

T’agrada el teu treball?

M’encanta. M’agrada molt. M’encanten els dos treballs que tinc.

Quin es el primer quadre que vas fer?

El primer quadre que vaig fer va ser quan tenia 8 o 9 anys, en una boda vaig quedar al·lucinat pel “mantel” de paper tan gran, i en vaig demanar un troç. vaig fer un dibuix enorme.Vaig dibuixar un Hernan Cortés, però “tremendo”.

Els pintors es que som un poquet rarets, al primer lloc que pillem, pintem.

Et va eixir be?

No ho se, ja no me’n recorde massa d’ell. Ha passat molt de temps.

Quin et va destacar en la teua carrera?

Quin et va possicionar on estàs? És molt difícil de definir, doncs he passat per moltes etapes.

Pot ser , un dels anys 90 que s’anomenava “parlant se solucionen els problemes”. Era un poc abstracte, l’abstracció és molt difícil, no és fer “raca” i au, aquell quadre va estar molt pensat, i pot ser d’ahí va arrancar tot.

Curiosament, sobre aquesta obra ens vam inspirar per fer un gran mural que vam dibuixar sobre la paret de l’aula prefabricada que teníem i que donava al pati Si. en la vostra escola heu fet coses molt

“parlant se solucionen els problemes” i a sota, la nostra interpretació

interessants.

Quin quadre teu t’agrada més?

Tots m’agraden per igual. Tots son fills meus.

A cada quadre que faig li pose molta estima.

Has fet algun quadre d’alguna persona important?

A que et refereixes?

Algun retrat d’alguna persona significativa per a tu?

Si, a ma mare li’n vaig fer un dormint. Com no es deixava retratar, vaig aprofitar que estava dormint i li’l vaig fer. N’he fet un a la meua filla, de menudeta en tres mesos. Es va quedar “embovà” i vaig dir ara si.... i la vaig dibuixar. Encara el tinc guardat.

Quants quadres has fet?

Buf, molts, n’he fet més de 1000.

Quasi tota la meua vida he estat fent quadres, quasi 50 anys. Per que es feu una idea, un dels primers quadres que recorde haver fet, l’home encara no havia pujat a la lluna, si es que ha pujat, per què no està tan clar. Estem parlant de l’any 67, 68,...

Quan entràvem, qui no et coneixia i t’ha vist per primera vegada ha exclamat “és molt jove, és molt jove.

Bé, s’agraeix molt, però ja porte molts anys damunt.

Fins quant poden valdre els teus quadres?

Hi ha de tot, per ací damunt està la llista de preus.

Pots mirar-la... però no t’assustes,.... ja ja ja Els meus quadres poden valdre des de 100 euros a 6.000 euros.

Has venut algun quadre a alguna persona important?

Es que a mi la paraula important, important,... Per mi totes les persones son importants.

Per dir-vos algú, la que va ser consellera de cultura Pilar Pedraza, té un quadre meu, el que va ser alcalde de València, Ricard Perez Casado, també.

T’agrada el que has fet en el nostre cole?

M’ha encantat. M’agrada no, m’encanta.

Recorde amb molta estima quan veu fer una visita al meu estudi. Va ser molt interessant veure com tots els xiquets es van aturar

Els dos quadres de Gallardo que tenim a l’escola.

Visita a l’estudi de Gallardo l’any 2009.

a veure les dues tortuguetes que tenia al costat de l’estudi. Els quadres els donaven igual, però les tortugues eren les tortugues. Ho recorde molt be. Els xiquets i les xiquetes s’ho van passar mot bé i j també.

Com podries definir el teu estil?

El meu estil es molt canviat.

Com el dia i la nit. Canvia contínuament. Per què no hi ha cosa pitjor que fer sempre el mateix. Això es la liquidació d’un mateix.

Però alhora, hi ha alguna cosa que és comú a totes es teves obres: el tipus de línies que uses, els colors,... encara que siguen coses molt diferents sempre veiem un toc “Gallardo” darrere que et fa reconèixer els teus quadres.

Si, exacte. El que passa és que, per exemple, aquesta obra és un trencament total amb el que havia fet abans, i en aquesta això no passa. Això que el 70 o 80% de l’obra ja estava darrere.

Ara per exemple, la figura humana que era molt present a la meua obra ja no m’interessa tant, i quasi no apareix, l’he relegada. Però sempre hi ha traços. Cada pintor té una manera de posar la ma, unes

maneres de fer, certs colors,... eres, tu, en definitiva eres tu faces el que faces.

Ara mateix estic fent una comanda que es un cavall. I és un cavall, tirant fum i tot. Però també és de la meua manera.

Dins de quina tendència et situes?

Ara és abstracte. Ara. Però he passat per moltes tendències: hiperrealisme, neoimpressionisme,... per tot.

Quins colors sols usar en els teus quadres?

M’agraden molt els ocres, els marrons, els blancs naturalment, algun roig,... quasi tots son colors càlids. A mi els colors gelats no m’agraden massa.

Hem vist que als teus quadres hi ha persones nuetes...

Si, la roba és una cosa que està posada damunt, que és afegida,... sobre tot per l’estiu.

Si observem l’exposició que hi ha a la sala on estem, ens adonem que no hi ha cap persona, ni nueta ni vestida...

En que t’inspires?

La temàtica que he tractat ací és un poc més conceptual, el que diem entre nosaltres una “menjadeta de coco”.

En aquestes obres m’he inspirat molt en la música. Per exemple, per a organitzar la inauguració d’aquesta exposició, un company meu que és music (Juli Sigalat) i jo vam estar treballant molt de temps per crear una composició musical que reflexara, que es fusionara amb els quadres. Ell s’inspirava en mi i jo m’inspirava en ell. Vam fer un treball multidisciplinar que es diu. Després vam incorporar una coreografia amb una ballaria i un poc de cinema.

M’inspire en moltes coses. No pots inspirarte en una cosa.

En quin àmbit t’agrada treballar? En quin lloc estàs més a gust?

Al meu estudi. Tinc un estudi fantàstic en el que estic molt a gust.

I tens alguna cos que et fa inspirar més?

M’agrada molt tindre la radio. Sóc un enamorat de Radio 3, és una emissora que ho expliquen tot. I posa una música que m’agrada molt. Aquesta emissora m’inspira molt. També deixe als meus alumnes de 4t de l’ESO que es posen música mentre treballen Quin és el teu procés creatiu?

Heu arribat el dia i hora justa, doncs ho aneu a veure: anem a fer un taller amb l’alumnat de l’escola de Beniarjó, amb uns elements que esteu acostumats a usar (cartolines i clarió). Jo faré un model, l’alumnat farà les seues produccions i després ho exposarem junt als meus quadres.

5

TALLER: PROCÉS CREATIU. Inicia el taller amb una cartolina negra.

Els materials que anem a usar son guixos blancs i de color.

Fa un punt i des de que inicia una espiral, que mai s’acaba, com les persones, que sempre necessiten una eixida.

Li afig algunes línies més, posant més eixides, i fa algunes aplicacions de guix, difuminant alguns espais.

Llavors, amb aquests indicacions, realitzem totes i tots una composició semblant, cadascú amb el seu estil, i les acabem exposant.

6

Parlem un poc de “Harmonia del caos” Aquesta exposició, per quins llocs passarà?

Ara acabarà ací (2 setmanes), i després passarà per un museu d’Alacant (tres mesos a partir d’abril). En 2015 si no passa res estarà a Torrent.

Van tots els quadres d’aquesta exposició?

No, a Alacant en van menys, doncs és un lloc més xicotet. A cada espai, trie els quadres apropiats.

I a Torrent?

Allí en van molts més, doncs és un espai molt gran. És molt extensa l’exposició?

Jo tinc obra que no he dut ací, per a cada espai, trie els quadres apropiats adequantme al lloc. Intente que es quede organitzat i que quede bé. Ni massa buit ni massa ple.

Mai expose el 100% de les obres Quants quadres té “harmonia del caos”?

L’exposició sempre té els quadres que tu vols que tinga. És com una sèrie. Aquesta ara pot ser que tinga uns 30 o 35 obres.

El títol acaba de definir el quadre?

Si, com a una persona el nom també li diu molt, clar. Tot i això, hi ha vegades que està encertat i ha ha vegades que no. Els títols d’aquesta exposició son un poc complicats, però ho diuen tot.

Estàs content amb aquesta exposició?

Si, molt. I amb el taller que hem fet amb els xiquets, també I amb vosaltres, naturalment Be, amb Victor tinc alguns dubtes per què és molt “negociante” (rises) Per què hi ha quadres que semblen tenir relleu?

Per que té llums i ombres, i això produeix el “clarobscur” que és el que fa eixe efecte.

Ho has fet a postes?

Clar home. Amb “males intencions”, ja veus.

Hi tens un quadre pintat sobre papir. Com l’has aconseguit?

Aquest en concret és de Luxor, una ciutat d’Egipte.

I vas anar a postes a per ell?

No vaig anar a postes. Hi estava de viatge, el vaig veure i el vaig comprar És car? La pregunta de Victor ens torna a fer riure. Tota l’estona ha estat fent preguntes sobre la qüestió econòmica.

Veieu com és un “negociante”?. Què és car per a tu, Victor? , per exemple, 80 euros és car per a tu?

Doncs si, és una planta.

Ja sabem que és una planta, però, has valorat el treball que hi ha per passar de la planta al full? Tallar les fulles en tires, assecar-les, trençar-

El quadre fet sobre papir

A quins galeries tens obra exposada?

A prou, tot i que a mi les galeries no m’agraden massa, doncs son llocs privats i jo sóc més dels espais públics, però de tant en tant he fet exposicions a galeries: a Santander, a Italia, a Portugal, Quina és la sala que més t’agrada?

Li tinc estima a varies. Per exemple, quan vaig exposar a Santander, no em van enviar els plànols ni mesures, i me’n vaig anar carregat de quadres que de cap manera cabien.

Després a la inauguració érem 7 persones, però ho vam passar molt be i li tinc molta estima a aquell lloc.

Vull dir-vos que no cal que siga un lloc espectacular per que t’agrade.

Tu tries el lloc d’exposició?

Si, m’ha d’agradar el lloc per exposar.

Portaràs aquesta exposició a Oliva?

Si, però encara no se quan, hem de quadrar agendes.

Segurament hi haurà altres quadres, alguns seran els mateixos,... això va evolucionant.

Una pregunta personal.

Si anem a l’IES Gabriel Ciscar, tu estaràs allí de mestre?

Si, si no tardeu molt si.

Normalment agafe dos primers, el C i el D. Vols afegir alguna cosa més?

No, ja esta tot. Ho he passat molt bé amb vosaltres.

Gracies per tot.

Alguns quadres de l’exposició “harmonia del caos”

conversa sobre l’art

les,... Saps les hores de treball que calen per aconseguir eixe full? I també penseu que el papir és el paper que mes ha durat fins ara.

Hi ha documents sobre papir que tenen més de 4000 anys i encara no s’han podrit, estan aguantant.

També hi ha quadres ací que estan fets sobre paper de gravat de 600 gr. Que son papers artesans i porten molta feina, pel que son molt més cars que d’altres Quant de temps trigues en fer els quadres?

Depèn, hi ha que he trigat 6 mesos, dedicantli algunes hores cada dia: uns dies 5, altres 4, altres no cap, però també compta com a temps,...per que es necessita agafar una miqueta de distància,...

Encara que no es veja, hi ha moltes coses tapades dins el quadre i que formen art d’ell: vas posant vas tapant, vas polint,... ho tornes a fer fins que arriba un moment en que dius; ja!. El mateix quadre ja t’ho diu.

No es que et parle, però quasi: et diu “ja ho tinc bé, no em poses res més,...”

Quan vas començar a pensar en el conjunt de l’exposició, en el fil conductor,...

Vaig començar a fer-la fa un tres anys, tot i que vaig estar quasi mig any sense fer res, madurant les idees, fens esbossos xicotets,... i a partir d’això, a poc a poc, un dels primers quadres que vaig fer va ser aquell (assenyala el que teniu ací baix i que contemplen els membres de l’equip), i a partir d’eixe naix tota. És un procés d’uns dos anys i mig llargs.

7

Al nostre equip ens ha tocat el tema dels animals. No sabíem que fer i vam estar pensat.

No recordem si se’ns va ocórrer a nosaltres o si vam tenir ajuda. La qüestió és que ens vam decidir per investigar sobre les especies invasores i els animals en perill d’extinció.

Vam decidir entrevistar a Vicent Boronat, doncs treballava a la marjal i suposem que sap molt del tema. A més, és el pare del nostre company Victor.

Va ser un plaer escoltar-lo la vesprada que va anar a la marjal a fer-li la entrevista.

fauna a la marjal

ferran yeray carla j. antonio andreu

8

Quant et vas interessar en la marjal?

Quan era un xiquet i vaig conèixer la marjal per anar a caçar amb el meu pare.

Que t’agrada dels animals? I de les plantes?

L’observació diària dels essers vius a la natura, t’ajuda a entendre millor el mon en que vivim, quan fràgil que és i quant important és respectar-lo.

Quant de temps ha estat en funcionament el centre d’interpretació? Quant de temps hi has treballat?

En Pego no hi ha centre d’interpretació però utilitzàvem les instal·lacions de la Casa de la Cultura quan ho necessitàvem. Vaig treballar a la marjal més de 17 anys.

Quina era la teua tasca a la marjal?

Tècnic d’educació ambiental al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, m’ocupava entre d’altres tasques, d’organitzar i atendre les visites guiades al Parc Natural. Intentava fer que els visitants se n’anaren intentant entendre com funciona aquest ecosistema que es molt especial. Cada esser viu és com una peça d’una gran maquinaria, cada peça te a seua funció i calen totes per que la maquinaria funcione.

També intentava conscienciar a les persones del tema de les espècies invasores. Encara que això que es veu semble un caos, tot està en un equilibri perfecte. I si en lleves alguna espècie o n’introdueixes un altra, l’equilibri es pot trencar.

En el cas de les tortugues, en aquesta

zona com a totes les marjals valencianes, hi ha dues espècies autòctones. El que he observat en els anys que he treballat ací es que el número d’animals de cada espècie ha minvat, mentre que les tortugues de Florida (les que tenen dues taquetes roges a les orelles) han augmentat per què no tenen ací ningun depredador, es reprodueixen en molta facilitat i no son gens exigents.

S’han posat a ocupar l’espai de les altres.

Es com si tu arribes un dia a ta casa i veus una altra persona que se n’ha vingut a viure i es menja el teu menjar i es posa a dormir al teu llit. I és més forta que tu.

Vol dir això que les tortugues autòctones son millors que les altres per ser autòctones?, no simplement estic dient que una espècie de fora trenca l’equilibri.

Temps enrere va passar amb un peixet xicotet que s’anomena gambusia, i que sovint se la confon amb el samaruc. La gambusia es va introduir i va ocupar el lloc del samaruc, del qual ara sen veuen molts pocs. En algunes plantes també està passant Els conills és un altre exemple d’això. Els caçadors van escampar una classe de conills més grandets per les muntanyes de la vall d’Albaida, per tal que quan anaren a caçar trobaren peces més lluïdores, i avui en son una plaga, que rosseguen totes es collites. També gracies això, ara es tornen a veure raboses, que ja feia tems que no se’n veien.

Els silurs, una espècie de peix molt gran, també va ser introduït als rius per algun pescador que pensava que seria molt divertit pescar-ne algun a la vora de casa. Els van portar, s’han adaptat i ara on està eixe

peix, que arriba als dos metres o dos i mig, i que té una boca enorme, no en pot haver cap altre.

Si parlarem de plantes passaria el mateix. En un espai que hi havia 10 especies de plantes, si poses una espècie forània que s’adapte, creix, creix, creix, i com no té a ningú que se la menge, acaba per desplaçar a les altres. I torne a dir-vos, no és que siga pitjor per ser de fora, sinó que ocupa un espai que abans ocupaven 10 especies diferents. Llavors el que fa és restar biodiversitat. Resta varietat de vida, i eixe és el principal perill que tenen les especies invasores.

Un consell: per favor, mai solteu cap ésser viu que tingau a casa a la natura, l’hajau comprat o encara que siga un que us heu trobat i heu tingut un temps a casa. Si es comprat pot ser exòtic i acabe creat problemes, i si era autòcton, pot se que a tindre’l a casa un temps haja agafat alguna malaltia i acabe contagiant als seus.

Si l’has tingut a casa i l’amolles a la natura sempre és mal: si no s’adapta i es mor, estem matant un animalet, i si s’adapta i sobreviu, més mal encara pel que hem estat comentant. Si tens un animalet a casa, és teu, l’has de tindre. Siga que l’has comprat a una tenda (o te l’han regalat) o que l’has recollit de la natura i l’has tingut temps a casa.

En el temps que has estat ací, han passat moltes coses d’eixes que estem comentant?

Sobre el tema de les especies invasores, jo estic ací i el que veig és el resultat, mai he vist cap persona soltant els animals o les plantes.

Però jo sé que ha passat. Ha passat fa molts anys en els peixets que us he comentat (la gambúsia), se que ha passat a partir els anys 90 en les tortugues, i mentre jo he estat cí ho he vist en un parell d’espècies de plantes, plantes que venen en les tendes d’animals per a l’interior de les peixeres, i d’alguna manera l’ha tirat ací. I en séquies com les que acabem de veure venint cap ací, on hi havies unes 15 espècies de plantes, aquesta planta començà a créixer i a créixer i sols hi

ha eixa planta.

No podem jugar a ser Déu. Eixes idees brillants que ens venen al cap, hem de prendre aire, pensar-ho i davant el dubte, no fer-ho. El pitjor és que no ho ha fet ningun criminal, ho han fet persones amb bona intenció. Com els casos que hem comentat abans. Però a la natura tot té el seu lloc i les conseqüències del que fem, no es veuen avui, es veuen d’ací un quants anys.

I si vingera algun caçador a matar animals de la marjal, i vosaltres estiguereu davant, què li diríeu?

A la marjal de Pego-Oliva, encara que és parc natural, es pot caçar. Això depèn de quan es crea la figura jurídica de protecció d’aquest espai, ací es va decidir per parc natural, que intenta compaginar els usos habituals amb la protecció. Es pot caçar, però determinades espècies i en determinades èpoques. El número no esta limitat, però si les espècies. També es pot conrear arròs i altres productes, en llocs acotats i de determinada manera.

Un altre cas son els porcs senglars. No viuen aci però hi baixen a alimentar-se. Llavors en aquest cas si que estan controlades les batudes: quins dies s’han de fer, quantes llicències es donen, quanta gent pot participar i quants animals es poden abatre.

Per que vas triar eixe treball?

L´any 1995, uns mesos després de que la marjal de Pego-Oliva fora declarada Parc Natural, em vaig assabentar que buscaven gent per treballar al Parc Natural, em vaig presentar i em van seleccionar.

Com es eixa experiència de treballar a la marjal? Estaves en contacte sovint amb plantes i animals?

L’experiència de treballar a la marjal de PegoOliva ha estat molt bona, pense que tenia un treball fantàstic, a mi m’agradava molt i vaig tindre uns companys excel·lents. Estava en contacte tots els dies amb la natura perquè, a part d’ocupar-me de les visites guiades,

9

feia moltes altres tasques, ajudava a portar un control de tot el que hi ha a la marjal, peixos, aus, tortugues, plantes,...

Quina es la fauna i la flora més típica de la marjal?

Tal vegada, l’animalet més conegut de la marjal siga el samaruc, està en perill d’extinció i la marjal és un dels pocs llocs de tot el mon on viu, però tots són importants perquè a la natura tot està lligat i uns essers vius, plantes i animals, no poden viure sense els altres. La planta que més abunda és el senill junt a la bova, el jonc, el lliri groc i moltes altres més que sols tenen el nom científic però que són molt importants, per que són com un termòmetre que ens informa, si ho sabem interpretar, de la salut del lloc on viuen, si elles hi estan és perquè el lloc té unes excel·lents condicions ambientals.

Al senill és curiós el que li passa: us adoneu que ara hi ha les canyetes de l’any passat i les noves que estan eixint enguany?, doncs d’ací un parell de mesos, arriben uns insectes que en un parell de setmanes es mengen totes les canyes de l’any passat i deixen la marjal a punt per que les canyes noves puguen créixer. Hi ha tants, que pels matins se’ls sent fins i tot com roseguen les canyes.

Heu detectat espècies invasores a la marjal?

Si, animals i vegetals. Actualment el mon

10

està molt obert, la gent viatja molt i hi ha molt d´intercanvi d’espècies animals i vegetals, be siga de manera natural o amb la intervenció de les persones. Si hui estem en un lloc i demà estem en un altre lloc amb les mateixes sabates i roba, sense adonarnos, podem transportar llavors. També hi un comerç d’espècies de plantes i animals, que hauria d’estar més controlat, que afavoreix eixe intercanvi d’espècies i que porta com a conseqüència que moltes d´eixes espècies acaben per arribar on no devien perquè algunes persones, d’una manera inconscient

les solten al medi sense saber el mal que estan fent.

Per exemple, fa uns 30 anys van arribar els carrancs americans. És una espècie molt forta i de seguida es va instal·lar per tots els rius, sèquies,...i per descomptat a la marjal.

Hi havia tants que els camins estaven plens i quan passaves en el cotxe anaves sobre un llit de crancs. Doncs ara, després del temps passat, la natura s’ha tornat a equilibrar: hi ha moltes més garses i garsetes que s’alimenten dels crancs i han fet baixar la població. La garsa és un animal que no hauríem de conèixer, però ara hi ha tantes, que a qualsevol redona de les carreteres, a qualsevol sèquia, les podem trobar.

Recordem el tema més important: a la natura tot està en un equilibri. Si introduïm algun fet nou (els conills, els silurs, els crancs,...), eixe equilibri es trenca. Pot ser que es trenque per a sempre o pot ser que passats uns anys la natura trobe una solució pel problema i torne a equilibrar-se tot.

Quines són les espècies que més mal fan a eixe ecosistema?

Totes les espècies invasores són un greu problema perquè trenquen el fràgil equilibri que hi ha a la natura.

Hi ha espècies autòctones en perill d’extinció?

Si, la més coneguda és el samaruc.

Estem parlant que hi ha espècies en perill d’extinció i d’altres que són una plaga.

El que passa és que la natura reacciona davant els canvis a la que la sotmetem, no sempre com a nosaltres ens agradaria, però sempre reacciona. Unes reaccions ens afavoreixen, però la majoria ens perjudiquen. Unes especies s’adapten a les noves circumstàncies, i uns altres no es poden adaptar i desapareixen. Podem parlar de l’abundància dels porcs senglars, de les raboses, de les gavines,... Per què hi ha tantes gavines? Qui anava a pensar que una au marina com la gavina anava a acostumar-se a que la seva principal font d’alimentació foren els abocadors de fem?

Igual que les raboses. Eren una espècie molt esquiva i ara sempre estan fussant pels

abocadors i als pobles menuts, escarben fins es poals de fem. Altres espècies no s’han adaptat i estan en perill d’extinció i acabaran desapareguent.

Quan de terreny hi ha aproximadament a la marjal?

Unes 1.250, Hectàrees.

fauna a la marjal

Està en perill? Tota o part?

La marjal és un ecosistema, és un lloc on viuen uns animals i unes plantes. Allò important no és cada animal o cada planta, sinó el conjunt i l’espai que ocupen totes eixes espècies.

Fa 30 anys en les campanyes de protecció volien protegir una espècie determinada.

Afortunadament es van adonar que això no tenia sentit. Jo no puc protegir un animalet sense protegir el lloc on viu. Passats uns anys encara es van adonar d’una cosa més important, no es pot protegir un lloc sense posar les mesures necessaries per què eixe lloc continue estant bé.

El més important de la marjal és l’aigua. La marjal estarà en perill si l’aigua que li arriba esta contaminada o si deixarà d’arribar-li en la quantitat necessària. L’aigua és un bé molt escàs, un recurs limitat del planeta i m p re s c i n d i b l e per a la vida que devem valorar en la mesura de la seua importància, que és molta.

Sense aigua no hi ha vida ni a la marjal ni a cap altre lloc.

Per això cal protegir, no solament la marjal, sinó tot allò que fa que a la marjal li arribe l’aigua necessària per continuar sent el que és.

I tornem al principi: això és el més important que fea jo al meu treball: que la gent entenga que açò es un tros de natura, i que està tot lligat i que no pots estar parlant d’un llistat de plantetes i animalets de la marjal, sinò que hem d’entendre que cadascun d’ells està ací per l’aigua, i l’aigua està ací per les

muntanyes, els rius i sèquies que envolten la marjal. Si deixara d’arribar l’aigua estaria en perill la marjal i per tant totes las plantes i animals que hi viuen.

En resum a la natura està tot unit i cada cosa és important per totes les demés.

Nosaltres podem fer alguna cosa per ella?

Si, per suposat, és un greu error pensar que no podem fer res, que no depèn de nosaltres.

Les persones, si ens posem d’acord i estem units podem fer moltes coses, podem fer tot el que ens proposem. El primer pas és eixir més a la natura per conèixer-la, el segon després de conèixer-la és estimar-la i així arribar al tercer pas que és posar, entre tots, les mesures necessàries per protegir-la.

Si volem aprofitar bé la nostra estança, no hem d’estar com a simples espectadors.

Estar ací és avorrit? Depèn de cadascú, el cas és que si arribem ací plantejant-nos preguntes, enfortint la nostra curiositat,.

Per exemple. Estem envoltats de senill, per què hi ha uns més alts que els altres?. Podem veure també que hi ha el nou d’enguany (de color verd brillant) i el de l’any passat, de color marró. Que li passa al de l’any passat?

Doncs en uns dies desapareixerà tot. Ara arriba un munt d’exemplar d’una espècie d’insecte que en unes dues setmana devora tot el senill de l’any passat i el fa desaparèixer i només queda el nou senill.

També podem anar passejant pels camins i podem veure els camins que s’han fet els animals per passar d’un lloc a un altre. Es veuen com passadissos.

També, recordeu tot el que hem parlat d’amollar espècies, exòtiques o que has tingut a casa, a la natura. Això sempre és una irresponsabilitat.

Afegiries alguna cosa més?

Sí, que tingau curiositat per aprendre, que quan eixiu a la natura amb els pares o els mestres ho feu d’una manera activa, plantejant-vos preguntes sobre el que vegeu i pensant en que és el que podreu descobrir. Si aprenem serem més lliures per poder decidir com volem que siga el mon en que vivim i podrem fer el que calga per aconseguir-ho.

Ací finalitza la entrevista. Moltes gracies per la teua col·laboració.

Gràcies a vosaltres per haver pensat en mi.

11

Quan es van repartir els temes, al nostre equip li va tocar el dels arbres i plantes, el de la natura. És un tema que es toca molt a la revista, doncs a la nostra escola ens preocupa molt la Natura. Hi havia alguns aspectes que ens sobtàven: com poden els arbres d’oliva, si hi ha molts o pocs,... i vam decidir fer-li una entrevist a la Cap Oficina Local Agrària i Medi Ambient. Va i resulta que a més, és mare de tres xiquetes de l’escola, Mar, Anna i Carme. Així és que teníem la situació perfecta per abordar el tema. Heus ací la interessant entrevista que vam tenir amb Carme Santonja Benito.

els arbres a Oliva

mercé paula david lidia

12

En que consisteix el treball d’agrònoma?

En primer lloc puntualitzar que la meua formació és d’enginyera tècnica agrícola (3 cursos) mentre que la formació d’enginyera agrònoma és de 6 cursos.

El treball del enginyer/a tècnic agrícola consisteix bàsicament en gestionar els conreus i les empreses agrícoles, tenint en compte la rendibilitat de les empreses i el respecte al entorn natural. Jo vaig estudiar la especialitat de hortofruticultura i jardineria.

Quins estudis són necessaris?

En l’actualitat els estudis semblants als que jo vaig fer són el graus universitaris. Hi ha dos graus, enginyeria agroalimentària i del medi rural, i enginyeria forestal i medi natural.

S’estudien en la Universitat Politècnica de València.

Per què vas decidir eixa professió?

Per que des de menuda m’agradava molt la natura, les plantes i els bitxos.

Sabem que en Oliva està l’arbre més alt de la comunitat valenciana. On està i que espècie és?

En l’actualitat ja no és l’arbre més alt, doncs s’han anat catalogant nous arbres monumentals.

Els arbres monumentals es poden catalogar per la seua alçada, la seua edat o el diametre del seu tronc. En l’actualitat hi ha 26 exemplars catalogats per la seua alçada.

L’arbre d’Oliva ocupa el lloc numero 13 en aquest “ranking” d’alçada, si bé es cert que la majoria es troben en la ciutat de València i corresponen a espècies del jardí botànic.

L’arbre que tenim a Oliva es una araucària (Araucària heterophylla) situada en el centre del municipi, en el jardí d’una propietat privada just a l’encreuament dels carrers Capità Cortès i Alejandro Cardona (carretera nacional 332). Segons la inspecció que es va realitzar al gener del 2013 l’arbre té una alçada de 33m.

En quant a l’espècie, només hi ha dos araucàries catalogades, una a Altea de 36 metres i la d’Oliva.

L’araucària és una espècie exòtica originària de sud-amèrica que s’utilitza habitualment en jardineria ornamental.

Que any va ser plantat?

Es desconeix l’edat exacta en què va ser

plantat, però de la informació facilitada pels propietaris de l’immoble s’estima que a finals del segle XIX o principis del XX. En aquell moment la plantació d’espècies provinents d’altres zones del món era un símbol d’exotisme i distinció social i se solien plantar en les cases d’estiueig de les famílies d’elevada posició social. Si ens fixem podem veure en la comarca de la Safor i de la Marina grans araucàries prop de vivendes senyorials disseminades pel camp.

Per què se li ha realitzat eixa poda tan dràstica?

Si recordem de com era l’arbre abans de la poda, la copa no era simètrica sinó que estava desplaçada cap a un costat i amb el tron inclinat. Eixa situació feia que en cada fort temporal de vent, els veïns estigueren alarmats davant la possibilitat de que ocasionara algun dany. Per això es va sol·licitar la inspecció als tècnics especialistes de la Conselleria.

Una vegada feta la inspecció es va es va comprovar que la descompensació de la copa era important i estava ocasionat la progressiva inclinació, de manera que amb eixa situació no es podia garantir l’estabilitat del arbre. El tècnics especialistes van proposar fer una poda de compensació de copa, reduint l’extensió de les branques per tal d’igualar-les i fer un seguiment.

Aquesta actuació és la que es va fer al setembre de 2013 pels el mateixos tècnics especialistes de la Conselleria. És públic o d’un particular?

Com vos he dit anteriorment és de propietat privada.

Esta protegit?

Si. En 2006 la Generalitat Valenciana va aprovar una normativa a fi de conservar i fomentar el patrimoni arbori monumental valencià. En esta normativa s’indiquen quins son els aspectes que determinen que un arbre siga monumental. Estos aspectes

són, tindre més de 350 anys, tindre més de 6 metres de perímetre de tronc o tindre més de 30 metres d’alçada. En el moment que un arbre compleix un d’aquest requisits està protegit immediatament per la legislació valenciana.

També estem patint una plaga d’escarabats que maten a les palmeres .

D’on ve la plaga? Com es va detectar?

Es tracta del famós morrut roig. El morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és un escarabat originari del sud-est asiàtic i la polinèsia que a poc a poc, ha anat colonitzant altres zones de clima temperat, fonamentalment de la conca mediterrània.

A Espanya es va detectar per primera vegada en la província de Granada en 1994.

Posteriorment, va anar expandint-se pel Sud i Est de la península.

A la Comunitat Valenciana es va detectar en el 2004.

En Oliva a finals de 2009, a la zona Sud del municipi, a la partida del Molinell, i ràpidament es va estendre a tot el municipi de manera que a finals de 2010 ja hi havia palmeres afectades en tot el terme municipal.

Com afecta les palmeres?

Els danys ocasionats a les palmeres són com a conseqüència de l’alimentació de la larves a l’interior de la palmera.

El que passa és el següent: una femella de morrut s’acosta a la palmera i posa els ous (entre 200 i 400) en la zona en la què les palmes s’uneixen al tronc.

D’aquests ous ixen larves que es dirigeixen cap a l’interior del tronc on van alimentant-se durant uns quants mesos.

Quan aconsegueixen el màxim creixement es dirigeixen cap a l’exterior del tronc on realitzen el capoll en el què es produeix la metamorfosi i l’eruga es transforma en l’escarabat adult de morrut.

El problema d’aquesta plaga és que les palmeres infectades no mostren símptomes fins que ja és pràcticament impossible recuperar-la. En una palmera poden haverhi mes de 200 larves alimentant-se del seu tronc, fins que arriben a l’ull apical, llavors és quan veiem els símptomes de decaïment de la copa i ja és massa tard per a recuperarla. La palmera mor irremeiablement.

Que es pot fer perquè no ens afecte?

Les recomanacions per a les palmeres sanes, podar només en els mesos de gener i febrer, i tractar les ferides de poda, o tapar amb màstic. Portar les restes de poda de a l’ecoparc o abocador autoritzat i fer tractaments preventius des de març fins a novembre seguint les indicacions de la Conselleria d’Agricultura.

En quant a les palmeres afectades, i per tal d’impedir la dispersió de la plaga, s’ha d’eliminar tot el material vegetal que estiga infestat de morrut en abocador autoritzat per a la gestió d’aquest tipus de residus.

Ha causat molt de dany el morrut?

Els danys que ha causat, està causant i causarà, si no es troba una solució eficaç per a combatre la plaga, són incalculables.

Només a nivell local podem veure com el paisatge de l’entorn i de la ciutat ha canviat des de 2009 amb la progressiva desaparició de palmeres afectades.

De moment s’han vist molt afectades les palmeres canàries, que són les de tronc gruixut, però comencen a veure’s afectes les palmeres datileres,… Es tracta d’una plaga molt voraç que afecta totes les espècies de palmeres i que pot ocasionar que les palmeres passen a la història.

Oliva ciutat verda Hi ha suficient zones verdes a Oliva?

Sempre és millor tindre moltes zones verdes... Al respecte Oliva és una ciutat molt afortunada ja que disposa de una gran avinguda arbrada del Nord a Sud de la ciutat, i la muntanya de Santa Anna, una gran zona verda amb vegetació forestal enclavada en el mateix nucli urbà, que constitueix un pulmó verd per a la ciutat. Amés tenim molt pròxima a la ciutat tot tipus de natura: muntanyes, marjal, valls, tarongers, dunes i platges.

Hi ha molta contaminació al nostre poble?

La contaminació atmosfèrica més significativa del municipi d’Oliva és la derivada del transit de vehicles, doncs l’activitat industrial no és molt intensa. En quant al transit, el aspecte més significatiu és el pas de la carretera nacional per dintre del nucli urbà i el augment del parc de vehicles.

Des de l’escola, podem fer alguna cosa per a millorar Oliva?

Per descomptat. Aquesta escola ja fa una gran tasca per a millorar Oliva, ja que des de fa anys du endavant important iniciatives

13

ambientals entre l’alumnat. Per tant, vos anime a continuar amb tot allò que heu fet fins ara, i si es possible augmentar les actuacions en anys pròxims.

Els criteris per a plantar en les voreres i els parcs, et semblen adequats?

Afortunadament el 2011 l’Ajuntament va aprovar una normativa municipal de protecció de l’arbratge urbà, en ella es donen normes i criteris per a la plantació i l’elecció de l’arbratge dels nostres carrers, i parcs i jardins (vegeu el requadre adjunt).

Perquè es fan eixes podes tan dràstiques a les moreres i els plàtans?

Com he dit abans, des de l’aprovació de la normativa de protecció de l’arbrat estan canviant els criteris en la gestió de l’arbratge i s’estan fent actuacions encaminades a disminuir les podes dràstiques. Abans es pensava que podar l’arbre era com tallar el cabell, que se sanejava… ara se sap que això no és cert. Podar totes les b ra n q u e s , tots els anys, el que fa és danyar l’arbre i obligarlo a treballar de forma innecessària, debilitant-lo i causant-li ferides que faciliten l’entrada de fong i malalties.

Les moreres es poden tant dràsticament per tal d’evitar que l’arbre produisca fruits, ja que embruten els carrers i ocasionen moltes molèsties als veïns. En l’actualitat les noves plantacions de moreres es fan amb varietats que no produeixen fruits (fruitless) i per tant ja no es necessari podar-les.

En general, com he dit, estan canviant els criteris per tal de plantar arbres sans, ben formats i amb un espai suficient per tal de que es desenvolupen lliurement sense fer falta fer cap actuació.

14

Els arbres i les plantes de l’escola.

Que podem fer per a millorar els arbres de l’escola?

Crec que ací ho feu molt bé. Per a millorar els arbres de l’escola, i en general per a tots, sols s’han de respectar con els essers vius que son, i per tant no colpejar-los, trencarlos les branques, ferir-los, etc.

Creus que els arbres que tenim plantats són adequats?

Jo crec que si, hi ha una gran varietat d’espècies, i tipus de plantes. La diversitat és vida...

Caldria plantar més arbres?

Hi ha suficients?

El més important és determinar els usos que han de proporcionar a l’escola i intentar combinar els arbres de les diferents espècies per a les diferents zones funcionals de l’escola. Amb açò vull dir que seria magnífic tindre tot el pati ple d’arbres, però també és necessari tindre una zona de esports. S’han de conjugar tots els usos.

Per al nostre hort quins productes són adequats si volem ser ecològics?

L’objectiu de l’agricultura ecològica és obtenir productes de qualitat, mantenint la fertilitat del sol i respectant l’equilibri natural. Els productes adequats son aquells que venen de la natura sense productes químics ni formulacions sintètiques com ara, els extractes de plantes, el fem dels animals...

També són molt importants i recomanables les tècniques culturals como la rotació de cultius, les cobertes vegetals, les bandes auxiliars, etc.

També hi ha tècniques de control de plagues amb la fauna auxiliar, depredadors naturals, i microorganismes con el Bacillus.

De tot això veig que ja feu moltes coses, per tant aneu per bon camí.

Moltes gracies, Carmen, per la teua amabilitat i per les teues respostes. Ens ho hem passat molt bé i hem aprés molt.

Per a saber mes: ARBRAT MONUMENTAL h t t p : / / w w w. c m a . g v a . e s / w e b / i n d i c e . aspx?nodo=85831&idioma=C MORRUT ROIG http://www.agricultura.gva.es/agricultura/ areas-de-trabajo/mejora-de-la-competitividad/ sanidad-vegetal/plagas-y-malas-hierbas QUALITAT DE L’AIRE h t t p : / / w w w. c m a . g v a . e s / w e b / i n d i c e . aspx?nodo=15&idioma=C ORDENANÇA PROTECCION ARBRAT http://oliva.es/ajuntament/administracio/ normativa-municipal/ordenances/ordenancesno-fiscals/ AGRICULTURA ECOLÒGICA: http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/ temas/la-agricultura-ecologica/ http://www.caecv.com/ htt p : / / w w w. j u nta d e a n d a l u c i a . e s / agriculturaypesca/portal/export/sites/default/ comun/galerias/galeriaDescargas/cap/ produccion-ecologica/manual_ae.pdf AGENDA LOCAL 21 http://oliva.es/arees/territori/medi-ambient/ agenda-local-21/

De l’ordenança “de Protecció de l’Arbrat i de les Zones Verdes”, recentment aprovada per l’ajuntament d’Oliva, destaquem aquest punt del preàmbul: 2. Els valors de l’arbrat urbà.

Les seues principals aportacions a la vida urbana són:  Ambientals: - Disminueix la temperatura.

- Augmenta la humitat ambiental.

- Absorbeix i disminueix la reverberació tèrmica dels materials de construcció.

- Genera oxigen i consumeix anhídrid carbònic.

- Reté i redueix el nivell de pols i d’agents contaminants aerotransportats.

- Genera menuts corrents de convecció que renoven l’aire urbà.

- Disminueix, desvia i filtra el vent.

- Disminueix el soroll ambiental.

- Redueix la pèrdua de l’aigua de pluja per vessament.

- Disminueix l’erosió del terreny.  Ecològics: - Aporta biodiversitat al medi urbà.

- Possibilita l’assentament de l’avifauna i altres menuts animals.

- Permet la continuïtat biològica de l’entorn natural amb els parcs urbans.  Socials: - Fa més amable el medi urbà.

- Confereix caràcter públic a l’espai lliure.

- Possibilita la permanència i la trobada en l’espai lliure urbà.

- Acosta el medi natural a la realitat urbana.

- Possibilita funcions educatives i culturals.

- Afavoreix la salut integral dels ciutadans.

- Motiva sensacions psicològiques de relaxació, complaença i benestar.

- Afavoreix la privadesa.

- Té valor simbòlic i dóna significat a l’espai urbà.  Paisatgístics: - És un element integrador i organitzador de l’espai urbà.

- Dóna escala als edificis.

- Actua com a coberta dels espais lliures.  Econòmics: - Ell mateix té valor patrimonial.

- Revaloritza determinades zones urbanes.

- Aporta un major valor a finques i parcel·les urbanes.

Aquestes funcions, en la ciutat, només s’aconsegueixen significativament quan l’arbrat està present en una quantitat i qualitat suficients i amb una distribució adequada.

els arbres a Oliva

Quins nutrients són necessaris?

Els nutrients bàsics per a les plantes son el nitrogen, el fòsfor i el potassi. Així mateix necessiten altres en poca quantitat com el magnesi, el zinc, el coure, el manganès, etc. que si no estan en el sol, dificulten el creixement de les plantes. En l’agricultura ecològica aquest nutrients s’aporten amb el fem dels animals, el compost de restes vegetals, l’activació de la vida microbiana del sol, també amb la rotació de cultius plantant lleguminoses. És necessari que li done molt el sol a les plantes?

La llum és imprescindible pel creixement de les plantes, per tal de que pugen fer la fotosíntesis que és la transformació de les substancies inorgàniques del sol en matèria orgànica, rica en energia.

En quant a que li done el sol, aquest és un altre tema, atès que hi ha plantes que requereixen estar exposades a ple sol, altres requereixen semi-ombra i altres només creixen adequadament a l’ombra….. Per tant depèn de les característiques de cada espècie.

Vols afegir alguna cosa més?

No, gracies, ha sigut una entrevista molt intensa.

15

A nuestro grupo le corresponde preparar un artículo sobre la salud, y hemos decidido realizar una entrevista a diferentes doctores, especialistas en diferentes tipos de medicina, para ver cual es el enfoque que se realiza desde sus especialidades. La entrevista la realizamos al Dr. José Espluges (especialista en acupuntura y medicina tradicional china) y a la Dr. Jasmin Palezuela (especialista en Ayurveda y medicina tradicional India)

la salut a les nostres mans

aarón carla carla

16

¿Que te inspiró dedicarte a tu especialidad?

Como médico tenía pocas posibilidades de hacer tratamientos a mis pacientes sin tener que darles medicamentos. Deseaba poder ayudar al cuerpo sin necesidad de darle muchas sustancias químicas, siempre dentro de unos límites.

La necesidad de encontrar soluciones a las dudas sobre la salud, y como la alimentación es la base fundamental, el aprender a usarla correctamente de forma que ayude a mantener todas las funciones de nuestro cuerpo de forma sana y equilibrada.

¿Que remedios son típicos en tu trabajo?

Los remedios propios de la acupuntura son las agujas, la moxa y las ventosas.

Otro remedio muy típico del arte de la medicina es el sentido común, saber escuchar al paciente e intentar dar un consejo apropiado. No todo se resuelve con medicamentos ni con agujas. Debemos de tratar la mente, el desequilibrio que ha permitido que enferme el cuerpo. El médico tiene que ser ante todo humanista.

La alimentación es un remedio en sí mismo, las necesidades nutricionales de cada persona dependen de la forma del cuerpo que llamamos constitución, su actividad y el clima local.

Los masajes y tratamientos son parte imprescindible pues actúan a nivel psíquico, energético, fisiológico y estructural de forma profunda e integral.

¿Es importante la alimentación para nuestra salud?: Importa la alimentación, los pensamientos, nuestra vida diaria, nuestros amigos y enemigos, el ambiente donde nos desenvolvamos, lo que bebemos y muchas cosas más.

Lo que ingiere el cuerpo lo tiene que digerir y absorber, sacar los nutrientes para desarrollar el cuerpo y reparar todas las agresiones que sufrimos.

Cuanto más modifiquemos los alimentos, más dificultad va a tener nuestro organismo en poder utilizarlos.

Los alimentos y la forma en que nos alimentamos son muy importantes, pues marcan la línea entre salud y enfermedad.

De ello depende el buen funcionamiento de la digestión, ya que el 90% de las enfermedades provienen de la mala digestión.

Cuando el alimento no se digiere correctamente, sus nutrientes no llegan a los órganos ni a los tejidos del cuerpo, originando toxinas que le impiden funcionar correctamente.

¿Que debemos hacer para crecer fuertes y sanos?: Es importante tanto una alimentación equilibrada como un horario adecuado intentando ser lo más parecido a lo natural. Descansar por la noche, comer sin preocupaciones ni disgustos , ejercicio físico moderado,... y no podemos olvidar nuestros pensamientos, nuestras ideas y nuestros objetivos. Si no tenemos objetivos y enfocamos nuestra mente no llegamos a ninguna parte.

Tener hábitos saludables: Vivir en armonía con la naturaleza; dormir las horas necesarias según la etapa de la vida; comer a horas regulares, ni mucho ni poco; comer alimentos frescos, recién preparados, que sean nutritivos, en un estado de ánimo positivo y tranquilo, centrando la atención en lo que comemos; hacer ejercicio y hacer olificación con aceite tibio para fortalecer los tejidos a diario.

¿Para un niño de 6 o 7 años qué alimentación es más adecuada?: Cuando estamos en la etapa de crecimiento, En los primeros años se forman los tejidos la cantidad de proteínas debe ser más alta. en el cuerpo, por lo que en este periodo Necesitamos sustancias de estructura. necesita que los alimentos sean muy Sin lugar a dudas los minerales, nutritivos, pesados y untuosos, como la oligoelementos y vitaminas son cruciales. leche, los granos y cereales, los frutos secos.

En la dieta de los 6-7 años, es conveniente Estos son los que apoyan la construcción del tomar frutas y verduras diariamente. En tejido corporal, siempre evitando las grasas Valencia tenemos la buena costumbre de no saludables: gaseosas, chuche, etc. tomar en las comidas ensaladas y abundante cantidad de frutas. ¿Es importante beber? ¿Agua?

Es conveniente no tomar mucho líquido cuando comemos, es preferible tomarlo fuera de las comidas.

Nuestra sangre es prácticamente agua con glóbulos y otras sustancias disueltas. Si no tomáramos agua el organismo no podría funcionar.

El agua es la mejor bebida, en condiciones generales, que podamos ingerir.

Es importante beber agua entre las comidas y a temperatura ambiente o tibia, en forma de infusión. La cantidad depende de la necesidad de cada persona, la edad, el clima, etc. Es importante evitar las bebidas frías.

¿Si somos deportistas que alimentos podemos tomar?

Utilizaremos alimentos más energéticos, como los hidratos de carbono, cereales, un mayor aporte de vitaminas, oligoelementos, minerales y antioxidantes, todo esto está en las frutas y las verduras. Las grasas no son malas, son malas tomadas en exceso, como también son malos los hidratos de carbono tomados en exceso y las proteínas.

Los deportistas deben tomar alimentos variados, nutritivos y sabrosos. La comida principal debe hacerse al medio día. No es tanto una cuestión de calorías, vitaminas o hidratos de carbono, sino de reconocer las propias necesidades individuales.

¿Que pasa si pesamos poco para nuestra edad? ¿Qué debemos hacer?: En la naturaleza hay altos, bajos y normales de talla. Hay guapos, feos y normales. Primero debemos aceptar nuestra constitución que depende de factores heredados de nuestros padres, abuelos y ancestros.

Después hay condicionantes exteriores, que son los hábitos alimentarios, entrando en ello toda la industria alimentaria. Otro factor importantísimo es el deporte.

Si así y todo tenemos poco peso, en acupuntura regulamos el cuerpo y el organismo va a establecer el peso adecuado.

Debemos de tener en cuenta que no tienen más salud los niños con más peso o, al revés.

La alimentación en el ayurveda parte de la tipología de cada persona, la cual puede ser Vata (aire, de constitución más ligera), Pitta (fuego, constitución media), Kapha (tierra, de constitución más gruesa). Se toman en cuenta los sabores de cada alimento: dulce, acido, salado, amargo, astringente y picante, así como sus cualidades. Si se tiene poco peso, se debe aumentar el consumo de alimentos dulces y salados, como podrían ser el plátano, la sandía, melón, mango, albaricoque o naranja, el maíz, la avena, calabaza... Siempre teniendo como base la tipología.

17

¿Si algún niño no come mucho, que tiene que hacer?

El trabajo es del médico, tranquilizando a los padres y establecer cual es el peso aconsejable para la edad y la talla. No olvidemos que siempre hay excepciones y quien está capacitado para evaluar donde termina lo normal y empieza lo patológico, es el médico. Desde el punto de vista de la acupuntura médica regularíamos al paciente y por regla general el niño comería lo adecuado para su edad. Si nosotros no modificamos con malos hábitos, el niño come lo que necesita. Tenemos un “centro del hambre” que se encarga de ello.

Lo primero es crear una rutina de horarios de comida siempre a las mismas horas, que no haya distracción durante las comidas (televisión), que las comidas sean variadas y nutritivas.

El sabor amargo incrementa el apetito y la digestión.

El jengibre aumenta el apetito y mejora la digestión, tomado antes de las comidas como infusión. Condimentar la comida con semillas de mostaza, comino, hinojo, anís, también ayuda a la digestión.

¿Y si pesamos más de lo normal, que tenemos que hacer?: Lo primero que debemos hacer es un estudio detallado de la alimentación del niño. Escribir diariamente, todo lo que come el niño, desde el desayuno, a la cena y el ejercicio que hace.

Con todos esos datos y en el caso de la acupuntura, decidiremos regular los desordenes e indicarle la forma de vida que permita conseguir el peso deseado.

Si por el contrario se tiene exceso de peso, se debe aumentar el consumo de alimentos amargos, picantes y astringentes, como la zanahoria, pimiento, rábano, lechuga, berenjena, la soja verde, lenteja roja, el arroz basmati integral, el centeno, la quínoa.

Y condimentar las comidas con especias como la cúrcuma.

¿Para los exámenes hay alguna alimentación para tener más rendimiento?

En acupuntura existen tratamientos para mejorar la memoria, la comprensión, fijación y rememorización de lo que estudiamos. Pero siempre aconsejamos tener un método para estudiar. Es como si queremos practicar un deporte, tenemos que aprender la técnica para poder disfrutar del deporte.

Hay que tener técnica y practicar, o sea, estudiar, dedicarle horas al estudio y entender lo que se estudia, la comprensión es importante Si hacemos todo eso la acupuntura será la llave que mejore el rendimiento.

Los niños con constitución Pita y Kapha dominantes por lo general suelen tener buena memoria a corto y largo plazo.

En el caso de los Vata, su memoria es más a corto plazo. Mantener una buena alimentación con predominio de alimentos dulces, ácidos y salados, comidas nutritivas y calientas, horarios estables en toda su rutina (incluyendo los estudios), les ayudan a mantener sus ideas y pensamientos más estables, centrándose más y teniendo un mayor rendimiento.

Aplicar aceite de sésamo con brahmi en masajes en la cabeza (shiro-pichu), mejora la concentración y la memoria.

¿Y cuál es la alimentación más adecuada para una persona que no hace nada de deporte?

El sedentarismo no es lo mejor para disfrutar de una vida saludable. No todas las personas hacer deporte, lo que no significa que no caminemos. El caminar es el mejor ejercicio para todas las edades. Recomendamos caminar al menos 30 minutos tres o cuatro veces a la semana.

18

En este caso, lo importante en su rutina es tomar en cuenta lo dicho anteriormente, constitución, actividad, clima.

Necesitamos saber cuál es la causa que ha ocasionado el o los síntomas). Cuando establecemos la causa podremos hacer el tratamiento adecuado. No debemos quitar el síntoma sin saber cuál es la causa.

Si es por un exceso de comida, se pincharan unos puntos de acupuntura. Si es por una causa emocional, se pinchan otros, como sería el caso de haber discutido o enojado con algún compañero. Si es por haber hecho ejercicio estando haciendo la digestión, son otros puntos.

Para el dolor de estómago (causado por indigestión), tostar semillas de hinojo, coriandro y comino en una sartén por separado. Una vez tostadas mezclar y masticar una cucharadita después de comer o entre comidas. Llevar una dieta rica en alimentos aperitivos y digestivos, por ejemplo, sopa de soja verde o lenteja roja condimentada con jengibre y comino.

¿Qué remedios nos recomiendas para el resfriado? ¿y para el dolor de garganta?

Cuando entra el germen a nuestro organismo suelen aparecer: congestión de nariz y mucosas, destilado nasal (mocos), en ocasiones fiebre, inapetencia, tos, expectoración, dolor y malestar general.

Lo que hace el cuerpo es poner en marcha la maquinaria inmunológica, las células defensivas. Lo mejor es guardar cama, o cierto reposo, bebidas calientes y poca comida. No debemos interferir en la defensa de nuestro cuerpo, lo menos posible.

Siempre bajo el consejo del facultativo.

La acupuntura es extremadamente eficaz para las infecciones de garganta, y normalmente no utilizamos medicamentos.

Cuando empieza un resfriado, tomar un cuarto de cucharadita de cúrcuma en un vaso de leche templada, la cual se puede endulzar con miel (reduce la flema). Este remedio también es bueno para problemas al tragar, fiebre y ronquera. También podemos poner a hervir un vaso de leche con medio vaso de agua y media cucharadita de jengibre rallado. Tomar una o dos veces al día.

Para la garganta, mezclar jengibre en polvo con miel (por cada parte de jengibre, poner tres de miel) y tomar entre comidas, una o dos veces al día. Tomar tres gramos de regaliz en polvo en 250 ml de leche caliente.

¿Si tienes dolores menstruales que puedo hacer? ¿y para el dolor de cabeza?

Lla acupuntura. Tiene tratamientos maravillosos para los dolores menstruales.

Para el dlor de cabeza, Hay que hacer una buena anamnesis, esto es, diagnóstico y una vez diagnosticado se pone el remedio adecuado con acupuntura. No todos los dolores de cabeza son iguales y por supuesto se tratan con puntos distintos.

Aplicar aceite de sésamo caliente en la parte baja del abdomen y de la espalda.

Para la cabeza, aplicar zumo de jengibre, en caso de tener piel sensible, aplicar con ghee.

Muchas gracias por tus respuestas y tus consejos. Los pondremos en práctica.

la salut a les nostres mans

¿Que nos recomiendas desde tu especialidad para cuando nos duele la barriga?

19

Ens va cridar molt l’atenció que a l’escola sempre hi ha gent de pràctiques. Vam decidir ferlos una entrevista per saber un poc més què fan, per què venen,... Vam demana a Laura i a Roseta que ens contestaren unes preguntes i elles amablement, ens les van contestar

futures mestres

ivon sergi cristian cristel roseta

20

Per que heu escollit fer les pràctiques en educació infantil d’aquesta escola?

Laura: he escollit aquesta escola perquè conec una mare que el seu fill va a aquesta escola i m’ha parlat de ella mol bé, que usaven una metodologia que no era la “tradicional”, i que feien coses que no eren massa comuns, i volia veure que era això per si m’agradava o no.

Roseta: jo ja vaig fer les pràctiques de primer ací, però sols van ser dos setmanes i em va semblar molt poc, em vaig quedar en ganes de saber com treballaven ací. Ja veig veure que treballaven d’una manera diferent, i que era una bona manera de fer infantil.

Us agraden les xiquetes i els xiquets menuts?

Laura: Sí a mi m’agraden molt, però no es tracta sols de que t’agraden els xiquets o no. El treball que es fa en infantil és molt important pel seu futur, i igual que ells aprenen de tu, tu aprens d’ells a cada moment. Amb els xiquets d’infantil t’ho passes bé i és diferent perquè diuen coses que el quedes bocabada de la imaginació que tenen.

Roseta: A mi també. Jo pense que també és molt important la satisfacció que rebem en veure com aprenen coses que els hem ensenyat nosaltres.

Per que escollíreu ser mestres d’infantil?

Roseta: Bé, jo fins l’últim moment no sabia si fer infantil o primària, però al final em vaig decidir per infantil perquè pensava que era més viva i perquè els resultats es podien veure al mateix moment i pensava que era molt gratificant treballar amb xiquets més menuts.

Laura: jo perquè m’agraden molt les xiquetes i els xiquets xicotes, primària no em desagradaria però, ara per ara m’agraden més els menuts.

Penseu que vos costarà el dia a dia?

Laura: jo crec que al principi tot costa, anirem practicant i fent, i farem errades, però dels errors s’aprèn i a poc a poc a la llarga aniràs fent-ho millor perquè anirem evolucionant i les criatures també evolucionen amb tu.

Roseta: l’altre dia estàvem parlant Laura i jo sobre que ens queda un any per a acabar i que no ens veiem en una classe sent nosaltres les mestres perquè ens comparem amb es mestres que teniu ací i som súper menudetes al seu costat, perquè no tenim res d’experiència llavors ens costarà al començament, però anirem millorant.

Com va ser el primer dia de practiques?

Roseta: Doncs el primer dia va ser un poquet caos amb Joan, perquè els xiquets no em coneixien i tots em preguntaven que què feia allí i que quan de temps anava a estar i perquè tenia que anar jo a veure’ls a ells a la classe i va ser un poc col·locar-me en la situació però al final va anar tot mol bé, una vegada vam entrar en calor ja va anar tot mol bé.

Laura: El meu primer dia de practiques no va ser l’oficial. Jo em vaig assomar a l’escola el divendres abans (havíem de començar dilluns) per veure l’escola i conèixer als mestres i ja hem van fer quedar. La primera impressió em va agradar molt: vam anar a l’hortet i el que feien ja em va agradar i em vaig sentir molt a gust la veritat. Però jo crec que com tot ens fa por al principi de que els xiquets no ens tinguen respecte, ara ja no som un més de la classe, ja no som alumnes, ara estem a l’altre costat, estem de mestres. És un poc difícil, la por està ací, però crec que anirà bé. És a la primera escola a la que veniu a fer practiques?

Roseta: Bé jo si, perquè les practiques de primer també les vaig fer ací. A part de l’escola que vaig anar jo de xicoteta i esta no en conec d’altres.

Laura: Jo de practiques el primer curs vaig estar a un col·legi de València però va ser molt diferent per la metodologia més “tradicional” que usaven Que és el que més vos va sorprès d’aquesta escola?

Laura: Varies coses, veig que tots els professors d’educació infantil estan molt coordinats i porten a terme moltes coses en comú, molts treballs, projectes com el de l’hortet, o que s’ajunten les tres casses per a fer un dia art, un altre conte, literatura,... d’eixa manera les xiquetes i els xiquets aprenen mentre estan tots junts.

També he vist que els de cinc anys son tutors dels de tres i em sembla una manera molt boníca de formar un grup i de que tots entre

ells es respecten i puguen conviure.

Roseta: a mi el que més m’ha sorprès és que els xiquets de cinc anys siguen tutors dels de tres anys perquè pense que es una bona manera de que aprenguen a comportarse i ser models uns dels altres, també m’ha agradat molt el projecte de visitar les cases de tot l’alumnat de la classe de 3 anys, encara que qualsevol persona, des de fora, sense entendre que fem ací, podria dir que és una bogeria emportar-te 28 o 29 xiquets a l’habitació d’un d’ells, veig que a les xiquetes i als xiquets els entusiasma, que aprenen a respectar-se en la seua diversitats, a compartir el que tenen,...

A d’altres escoles fan el mateix que ací?

Roseta: Pel que sé, es basen en les fitxes i poc més. Ací es treballa molt l’educació emocional, escoltar els xiquets, estimar-los que s’estimen entre ells, i tot això ho fan a les assemblees. A mi mai m’ha preguntat

futures mestres

com estava a la classe, mai li ha importat a ningú i ací és un element principal, per què si la criatura no està bé, a la classe no pot estar bé. Això ho veig com una cosa destacable d’aquesta escola.

Laura: Pense que poden hi haure altres escoles que si que fan projectes, però no al nivell que es fan ací. L’hortet, les cases, la cuina, explorar,... tot es fa de veritat, vivint-ho. En l’altra escola que he estat fent pràctiques, que era ‘tradicional’, encara que feien algun projecte, com ara “els animals de la granja”, els xiquets havien de demanar més ajuda a casa, portant material, que el que feien a la classe. I tampoc eren idees que sorgien de les xiquetes o els xiquets. Ací veig que qualsevol criatura pot tindre una idea i la duen a terme (si és factible). Al voltant de la idea es pot crear un treball ben interessant del que l’alumnat va aprenent. És divertit quan esteu amb els menuts?

Laura: Si, és molt satisfactori, es la bomba. et fan unes relacions en el cap que son molt divertides.

Roseta: Som com adults xicotets que fan la seua pròpia vida en el centre i es creen ells sols la seua xicoteta família i és molt divertit.

Ens podríeu donar una idea de com son els estudis per a ser mestre d’infantil.

Roseta: La carrera són quatre anys però realment aprens el temps que estàs fent les pràctiques a les escoles on vas. Ens donen molta teoria però aprens a les vivències que fem a les escoles, i a estar com a mestra també.

Laura: La carrera son 4 anys (grau), els dos primers son comuns a les especialitats d’infantil i primària.

Roseta: Hi tenim assignatures com psicologia del desenvolupament, història de l’educació, castellà valencià, anglès, matemàtiques, ciències,... son un poc com a cultura general per a persones que vam a treballar amb persones.

Laura: Els altres dos anys ja són els propis de l’especialitat, amb les didàctiques, els tallers,...

Roseta: Les pràctiques que realitzem són dues setmanes en primer, dos mesos a tercer i un quadrimestre en quart.

I quan acabeu les pràctiques on aneu?

Roseta: Tornem a la universitat. Hem de fer el trimestre que ve i ens quedarà un any d’estudi.

Voleu afegir alguna cosa més?

Laura: Jo tinc una pregunta per a elles i ells.

Se’n recordeu de quan anaveu a infantil?

Tots: siii Laura: I heu notat diferencia entre el que fèieu i el que feu ara? A banda de que estudieu més i tot això, en l forma de treballar a la classe?

Roseta (entrevistadora): Si, es un poquet de canvi, perquè en infantil és més com un joc per aprendre i en rimaria és més llegir i estudiar.

Ivone: En infantil fèiem jocs i quan vam passar a primer vam aprendre moltes més coses.

Cristel: A mi m’agradava per què quan organitzàvem alguna festa, com el porrat, ho fèiem en grup, i ara tots som més individualistes, estem més apegats al mòbil.

Voleu afegir alguna cosa més?

Laura: La entrevista ha estat una experiència molt gratificant, encara que he de reconèixer que la gravadora imposa molt.

Roseta: A les pràctiques hem aprés moltes coses. Ens agradaria quedar-nos però ja hem acabat. Intentarem tornar l’any que ve.

Moltes gràcies per haver participat en la nostra revista. Ha estat una entrevista molt interessant.

21

robòtica, domòtica, mart

yael angel jero elias

22

Al nostre equip li ha tocat desenvolupar el tema de les noves tecnologies. Segons paraules de Kofi Annan, Secretari general de l’ONU, “Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua” Això és molt interessant, però ho hem de transformar en realitats. D’entre les moltes opcions que ens donen les NNTT, hem triat la Domòtica i la Robòtica per fer-ne un estudi. Ah! i parlem de mart!!

COM ARRIBAR A MART

DOMÒTICA S’entén per domòtica els sistemes capaços de automatitzar una vivenda, aportant serveis de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació, Les instal·lacions de domòtica evolucionen cap a la integració de tots els sistemes de control en una única xarxa de comandament, creant el que s’anomena llar digital. Un habitatge o edifici domòtic és aquell dotat d'automatismes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, tot reduint el treball domèstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos. Per exemple, en un edifici domòtic, durant l'hivern, les persianes podrien pujar durant el dia i durant la nit baixarien soles, els tendals a la inversa, per aprofitar la llum i l'escalfor del sol durant el dia, ajudant a optimitzar el consum energètic.

La domòtica té les aplicacions següents: Seguretat: per protegir la seguretat personal, detecció de possibles intrusos, tancament de persianes puntual i segur, dectector i alarma d’incendis, detector de fuites d’aigua, alerta medica,...

Comunicacions: teleassistència, manteniment, informes de consum, transmissió d’alarmes, intercomunicacions,...

Confort: tot allò que fa millora una vivenda.

Il·luminació: apagat general de totes les llums de la casa, regulació de la il·luminació segons el nivell de lluminositat ambiental,...

Un projecte desenvolupat per alumnes de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha sigut seleccionats com a finalistes de l’International Space Apps Challenge, el concurs d’aplicacions per a l’espai de la NASA. Es tracta de ‘Green Mars’, un treball de Janusz Frackowiak, Damià Poquet, Joan Bono i David Riff.

L’edició 2014 del Space Apps Challenge s’ha celebrada simultàniament en 100 ciutats de tot el món i es van presentar més de 800 equips que, entre el 12 i el 13 d’abril, van proposar solucions “innovadores” per als reptes plantats per la NASA. De tots ells, només 20 equips per cada categoria han passat a la ronda final.

El projecte ‘Green Mars’ respon al repte platejat de com donar menjar als astronautes que aniran a Mart. I la proposta consistix a un habitacle hexagonal per a cultivar plantes de ràpid creixement (espirulines i estevia) i altres d’un creixement més lent (maduixes, bolets, entre altres). El treball ha sigut seleccionat pel jurat per a competir en la categoria de ‘Millor concepte de missió’.

A més, el projecte ha sigut acceptat al Kennedy Space Centre.

Segons expliquen els alumnes, “a l’habitacle central residiria l’astronauta i en els sis hexàgons laterals es cultivarien les plantes.

Les parets serien buides i transparents, amb diòxid de carboni comprimit, de manera que a la nit, a 150 graus sota zero, no deixarien escapar la radiació interior i evitarien la mort per congelació de l’astronauta”.

“El creixement i desenvolupament de les plantes estaria automatitzat per mitjà de sensors i monitorat per radiofreqüències.

Així doncs, l’astronauta només entraria a l’hivernacle per a recollir les collites”, han descrit.

GOOGLE I ELS ROBOTS

La robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines (robots) capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina Hi ha robots de diferents classes: Manipuladors (1a generació ). Són sistemes mecànics multifuncionales amb un senzill sistema de control, bé manual, de seqüència fixa o de seqüència variable.

D’aprenentatge (2a generació). Repeteixen una seqüència de moviments que ha estat executada prèviament per un operador humà. La manera de fer-ho és a través d’un dispositiu mecànic. L’operador realitza els moviments requerits mentre el robot li segueix i els memoritza.

Amb sensors (3a generació). El controlador és una computadora que executa les ordres d’un programa i les envia al manipulador perquè realitze els moviments necessaris.

Intel·ligents (4a generació). Són similars als anteriors, però a més posseeixen sensors que envien informació a la computadora de control sobre l’estat del procés. Això permet una presa intel·ligent de decisions i el control del procés en temps real.

Google entra per la porta gran en el negoci dels robots.

El buscador ha comprat la companyia d’enginyeria robòtica Boston Dynamics, una de les firmes mes emblemàtiques de aquesta industria. Esta empresa va ser fundada en 1992 i entre els seus clients està el Departament de Defensa de EEUU. Es tracta de la vuitena empresa de robòtica que adquirix el gegant d’Internet en els últims sis mesos. Després de l’anunci de l’adquisició de Boston Dynamics , se espera que Google comence activitats per a explorar opcions d’integració de robòtica avançada en la vida diària i en les empreses.

Precisament fa pocs dies, i després de conèixer que Amazon (un altre gegant de la distribució per internet) planteja distribuir els seus paquets mitjançant drons (helicòpters no tripulats), es va saber que Andy Ruben, el pare del sistema operatiu Android, estava encarregant-se d’un nou i ambiciós projecte de Google: Construir robots que pugeren fer tot tipus de treballs en magatzem i dins d’empreses, sense descartar utilizant-los per al repartiment a domicilis.

Entre els robots creats per Boston Dinamics, destaquen (a l’esquerra, de dalt a baix) Cheetah (el robot amb extremitats mes ràpid del mon, amb els seus 45 km/ hora), BigDog (una espècie de gos que pot moure’s en terrenys irregulars com la neu o el gel), WildCat (un gat de quatre potes que pot galopar a 25 km/hora) i Atles (ací baix, un robot de més de 1,8m de altura especialitzat en tasques de rescat i reconeixement , i capaç de moure’s casi com un humà per terrenys difícils).

robòtica, domòtica, mart

ROBÒTICA

23

i ara, una mica d’esport

carmen jordi vicent sara

24

Les sessions d’Educació Física a la nostra escola són diferents a les habituals i a les que coneixem fins ara, encara que segueixen l’estructura d’una sessió d’exercici físic, és a dir primer s’escalfa, després es realitza la part principal i sempre s’acaba o almenys s’intenta amb un joc més relaxat.

El que més ens ha sorprès és que aquest any l’educació física promou la literatura infantil; així com les sèries infantils d’ara i les que veien els nostres pares i mares quan eren menuts. De sobte ens trobem jugant sent la Ventafocs, o el príncep i el cavall, el llop de la Caputxeta,... molt divertit. Per aquest motiu, ens ha cridat l’atenció fer-li una entrevista a la nostra mestra d’educació física: Maite Sempere.

Per quin motiu has fet els jocs de contes?

Cada curs escolar, solc contextualitzar l’educació física en una temàtica diferent que siga cridanera per a l’alumnat i servisca com a fil conductor per a treballar els diferents continguts que ens marca el currículum. I aquest curs escolar, la decisió va ser aquesta, la literatura infantil i allò que l’envolta.

Per què quan fem jocs de contes ens fas portar algun llibre o còmics ..?

Clar, no tindria sentit que elegira jo el conte o el còmic o qualsevol altre text infantil sense que el coneguéreu o sense que vos agradara a la gran majoria.

Així m’assegure que el que anem a fer vos agrada almenys a una gran part de l’alumnat.

Creus que a les xiquetes i als xiquets de l’escola li agraden com fas les classes?

Jo pense que si, perquè responen de manera agradable a l’hora de posarho en pràctica. No obstant, és més feina perquè entre tots anem construint els jocs i de vegades ens resulta difícil treballar un contingut que ens agrada molt amb el text elegit perquè no es correspon molt o no se’ns ocorre cap idea o simplement perquè l’oratge no ens deixa. Però sempre tinc jocs preparats per si tal efecte passa.

Per què hem de portar roba còmoda per fer EF. És lògic, resultaria molt incòmode moure’ns amb pantalons poc elàstics, faldes curtes, camises apretades, a més amb un calçat inadequat és més probable fer-nos diferents tipus de lesions.

Per què férem abans de les vacances una marató de resistència nadalenca?

Més que una marató va ser un joc de resistència divertit i molt dolç on a més d’esforçar-nos i comprovar el nostre umbral d’esforç físic era una manera de fer una festeta de cloenda de trimestre en l’educació física rebent un xicotet premi “llepolies” per recuperar forces després de l’exercici.

Per què fem exercicis de flexibilitat?

Com podeu observar, fem exercicis de tot tipus de manera que es treballe tot el currículum d’educació física.

Hi ha continguts que vos agraden més, altre menys però tot s’ha de treballar.

Per quin motiu escalfem abans de començar les classes de E.F? És molt important preparar al cos abans de fer una activitat principal siga la que siga i sobre tot si aquesta és física. Intenta previndre lesions musculars i anar contextualitzant al jugador amb els objectius de la classe.

Per què hem d’anar a la piscina? És una oportunitat molt enriquidora que se’ns oferta des de l’ajuntament i el que s’avalua d’aquesta activitat és la manera que es desenvolupeu en un medi diferent a l’habitual per a fer una sessió d’activitat física, és a dir a la piscina. Al mateix temps, tinc en compte altres aspectes socials i cívics que qualsevol persona deu controlar per poder viure en societat. És per això, que durant el trajecte i

Moltes gracies, Maite per les teves respostes.

Ah! A nosaltres també ens agrada molt estar a les teues classes. Ens ho passem d’allò més bé.

Al pati de primària hem instal·lat una taula de tennis que l'AMPA ha regalat a l'escola.

Per fer la inauguració, vam convidar a tot un campió autonòmic, que va vindre a fernos una demostració de com es juga.

Aprofitant aquest esdeveniment, el nostre equip li va preparar una entrevista per a saber mes coses sobre ell i aquest esport.

Com et diuen?

Víctor Parra Quants anys fa que jugues a tenis taula?

Fa onze anys que jugue.

Per que t’agrada jugar a tenis taula?

M’agrada perquè és molt divertit.

El teu somni s’ha fet realitat?

Si per una part, però no del tot Qui o que el va inspirar a jugar a tenis taula?

Vaig veure que feien un torneig de tenis taula hem vaig apuntar i hem va agradar.

T’agrada algun esport apart del tenis taula?

Si, molts com: futbol, tenis, basquet, etc...

Passes moltes hores entrenant?

Ara menys però abans entrenava més.

Moltes Gracies Victor per haver contestat a estes preguntes. Estem molt contents que hages vingut a la nostra escola.

aarón carla carla

i ara, una mica d’esport

la permanència a la piscina vull que compliu les normes bàsiques de convivència.

Per què és bo llavar-se després de fer EF? Des de menuts hem d ’a d o p t a r una sèrie de costums i hàbits d ’e n d r e ç a personal.

Per què organitzes tu el musical del col·legi?

M ’a g r a d a i disfrute treballant amb els xiquets i xiquetes i sobre tot donant la meua assignatura. Amb el musical, l’activitat que fem és tan intensa que encara ens relacionem més i em motiva molt veure com treballem junts per a que gaudiu de l’activitat i a més, si podem fer que també gaudisca un públic mot millor.

Per què has triat que el tema del musical siguen els dibuixos animats?

Com he dit al principi de l’enquesta, la temàtica de l’educació física d’aquest curs ha segut la literatura infantil i tot allò què l’envolta, què millor què ballar i cantar amb les sèries què més ens agraden i què han agradat?

25

vols ser músic?

josep gustau cristofer cristel loli

26

Que ens agrada la música és obvi. Moltes de les activitats que fem tenen de rerefons la música.

Ens posem música quan fem deures, quan fem esport, quan pintem (vegeu l’entrevista a Manolo Gallardo),...

A més, a les nostres comarques, la tradició de bandes i agrupacions musicals de tota mena és patent. Poble si poble també, tots tenen la seua banda, i algun, com el nostre, tenen més d’una opció, i fins i tot, el conservatori per fer estudis reglats.

Tot just, al nostre equip hi ha músics que estudiem a diferents llocs. Per això, i per si alguna persona més es vol introduir al món de la musica, hem fet entrevistes als responsables del Conservatori, de l’Associació Artística Musical d’Oliva, i de l’Associació Musical Santa Cecília.

S’animeu a ser músics?

Entrevista amb Ferran Escrivà Llorca, director de l’Escola de Música de l’AAMO Quants anys fa que funciona L’Associació Artistico-Musical d’Oliva?

Més de 100 anys Quines seccions té?

Banda Simfònica, Banda Juvenil, Orquestra, Orfeó i Escola de Música Quants membres composes cada seccio?

Banda Simfònica (70), Banda Juvenil (45), Orquestra (35), Orfeó (30) i Escola de Música Quan soleu actuar?

Concerts, actes pel carrer (passacarrers, entrades de moros, processons,...). L’Orfeó a més de concerts fa algunes misses.

De quin compositor soleu agafar obres per interpretar-les?

De molts compositors. De música clàssica, per a banda, també arranjaments de cançons actuals i versions de cançons populars.

Si alguna persona vol entrar a les diferents seccions, què ha de fer?

Voler entrar :) Ser músic i formar-se a la nostra Escola o altres llocs. Una vegada té els coneixements suficients pot entrar a les seccions en funció de l’edat (banda juvenil) i nivell.

Quants anys fa que ets el director?

Director de l’Escola des de fa poc. Ho vaig ser abans també. A més dirigisc corals des

de fa 10 anys.

Quants instruments toques?

La trompeta i el piano un poc, per a les classes i els assaigs amb el cor.

A quina edat vas començar a tocar el instruments?

Als 9 anys.

Es difícil tocar-los?

No és fàcil, però amb constància i il·lusió es pot fer.

Quantes orquestes, bandes, corals,... has dirigit?

Diverses. 6 corals. A més he estat convidat a dirigir altres corals i bandes. També he dirigit la banda juvenil de l’AAMO. T’agrada ser director?

Sí.

Que és la música per a tu?

A banda de la meua professió, és una afició en la que sempre gaudeixes i sempre descobrixes coses noves. És apassionant.

Què et va inspirar per entrar en el món de la musica?

Les meues inquietuds personals per saber més de la música. Estudiar les obres i els compositors per intenter interpretar millor les seues obres.

Adeu. gracies per participar en la nostra revista Gràcies a vosaltres.

Entrevista a Josep Malonda i Sanchis, director, des de la seua fundació, de la coral Santa Cecília.

En que es basa el teu treball ?

Sóc professor i director del Conservatori Professional de Música “Josep Climent” d’Oliva. Com a professor la meua especialitat és l’assignatura de trombó, la qual impartisc al Centre; com a director gestione el Conservatori i treballe per transmetre tots el s valors i la qualitat educativa al seu màxim nivell. He de destacar que al Centre tenim una gran qualitat humana i professional tant en l’equip directiu, professorat com en tot el personal que integra aquesta comunitat educativa, el qual em facilita molt el meu treball.

Des de quan fa que ets director?

Des de fa 13 anys, i tinc la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia.

Quins estudis podem fer al conservatori Hi tenim estudis de corda, piano, les famílies de vent metall i vent fusta, i percussió Com podem accedir als estudis del conservatori?

Cal presentar-se i superar unes provés d’accés, adequades a l’edat de l’estudiant.

T ‘ agrada el teu treball ?

M’agrada molt i gaudesc realitzant-lo, en eixe sentit sóc un privilegiat.

Que el va inspirar la musica ?

Des de xicotet m’ha agradat la música, gaudia estudiant l’instrument i assajant amb la Banda; també el meu avi va ser music, crec que el món de la música és meravellós.

A quina edat vas començar a estudiar música?

Als 8 anys.

En quin conservatori vas estudiar ?

Vaig estudiar a la Unió de Llíria i desprès al Conservatori superior de Música de València.

Gracies per participar en la nostra revista

A quina edat vas començar a tocar?

A partir dels 19 anys. La dolçaina la vaig aprendre per a restaurar la dansà d’Oliva.

L’oboè per què la banda de música no en tenia, i l’orgue per diferents motius. És difícil tocar-los?

Qualsevol instrument és difícil de tocar bé.

Una cosa és fer-lo sonar i l’altra expressar amb ell la música que vols transmetre.

Quants anys fa que funciona l’ Associació Musical Santa Cecília d’Oliva?

Des de 1970, es a dir, 44 anys.

Quantes persones composen la coral?

El número va fluctuant. Actualment en som 45. Hem arribat a tindre 60 coralistes.

Quan soleu actuar?

Actuem de forma fixa en Nadal, setmana santa, difunts, festa de santa Cecília, etc. I ocasionalment, allà on ens lloguen: festes, misses, noces,...

Si alguna persona vol entrar a la coral, què ha de fer?

Vindre qualsevol divendres al lloc d’assaig, al casal de Santa Maria, o parlar amb algú que cante o haja cantat amb nosaltres.

La vostra associació, també fa classes d’alguns instruments? De quins?

Si, piano, percussió, guitarra, i alguns instruments de vent o de corda. També la dolçaina. Volem fer una banda.

T’agrada ser director?

En general m’agrada, encara que hi ha de vegades alguns problemes que causen maldecaps i altres coses.

De quin compositor sols agafar obres per interpretar-les?

En general de compositors clàssics europeus i també d’alguns compositors actuals amb obres de música molt significativa.

Que és la música per a tu? És un art que produeix en el teu interior sensacions difícils de descriure, i que et donen una gran pau i desenvolupen la intel·ligència, la imaginació, la solidaritat humana, etc.

Què et va inspirar per entrar en el món de la musica?

Per què des de ben menut em causava la música un impacte en el m e u interior que no podria explicar però que fins ara m’ompli de satisfacció, goig, emoció, i em fa veure el món en els seues més nobles sentiments.

Gracies per participar en la nostra revista

vols ser músic?

Entrevista a Jose Vicente Oliver Zaragozá, director del conservatori d’Oliva i mestre de trombó.

27

on es feia escola?

mercé paula david lidia

28

Ja fa temps, un xicot d’Oliva, Domènec Morell, ens va facilitar un treball que havia fet de recopilació de contes i llegendes del barri del Pinet. Fruit d’això, l’escola va editar un llibre que s’anomenava “Dotzena i mitja de llegendes del Pinet” amb el que vam gaudir molt. Poc després moria Domènec, però abans, ens va donar un altre treball de recopilació que havia fet: l’ensenyança a Oliva, on hi havia ressenyes dels centres d’ensenyança que ha hi hagut al nostre poble. Vam pensar que seria interessant fer un repàs, i ens hem centrat en els que ja han desparegut o han canviat de lloc com el nostre.

Quan estàvem fent les fotos, vam tindre la sort de trobar-nos amb Miguel Cotaina i Pepe Fenollar (segons ells, el “duo dinámico”), treballadors de l’ajuntament, i font importantíssima d’informació per poder trobar molts llocs que no sabíem on estaven. Gracies Pepe i Miguel.

Els llocs que hem triat estan un poc ordenats cronològicament. Per cer, hem trobat algunes fotos antigues que hem inclòs. Ha estat un treball interessant.

Mesquita.

Avui església de Sant Roc. En l’any 1492 Abadallà, considerat un santó en els mudèixars, hi feia escola.

Ermita de Sant Cristòfol.

Avui bar “Puerta del Sol”. Una normativa de l’any 1666 prohibeix fer escola en dita ermita.

Escola de la Vila.

Al carrer Sant Domènec. No tenim la localització exacta. Els anys 1685-1686 hi havia una escola enfront la casa de Josep Pissarro, llaurador.

Aula.

En el mateix carrer Aula, encara existeix. Edifici del segle XVIII, que va albergar l’Aula de Gramàtica d ‘Oliva, concedida l’any 1769 pel rei Carles III, gràcies a la influencia de Gregori Maians.

Concepció.

Era un col·legi de xiques dins el mateix Palau.

No tenim la localització exacta. Dirigit per monges Franciscanes Terciàries al voltant de l’any 1882. Estigueren molt pocs anys, doncs el Palau estava deteriorant-se per massa divisions entre els propietaris.

Baix.

Escola a la pallissa de la casa de Gregori Maians, al Carrer Major, quan era l’Ajuntament provisional mentre feien el nou.

Ajuntament nou: dos escoles.

A principis del segle XX, es van habilitar dos escoles que van funcionar fins l’any 1958: una a la part el carrer Sant Domènec i l’altra al carrer Hospital.

Ave Maria.

Col·legi parroquial del moviment de Manjon, al carrer Sant Cristòfol, en els pisos del Portalet de la Verge Maria. No tenim la localització exacta. Principis del segle XX. Carrer Duc d’Osuna.

Una escola per a xiques en el carrer Duc d’Osuna. No tenim la localització exacta. Es presenta al públic l’1 de novembre 1930.

Gregori Maians.

Col·legi Politècnic al carrer València (avui c/ moreres). Any 1930. No tenim la localització exacta.

29

Gregori Maians o Hort de Palau.

L’any 1932 es crea una escola al carrer Santa Teresa. Avui s’ha desplaçada a l’av Francsico Brines. A les fotos, com era, i la remodelació que li van fer.

Carrer Cervantes.

Acadèmia Politècnica en el carrer Cervantes, número 3, segon pis. Avui és un edifici de nova construcció.

Trotonda-Platja.

En el poblat marítim Pau Pi. Escola mixta quan no es podia fer. Es va construir gracies a la donació del terreny d’un ciutadà d’Oliva molt conscienciat pel problema que tenien els xiquets i xiquetes fills de pescadors que no anaven a escola.

Casa Abadia de Santa Maria.

Va ser escola en els anys de guerra.

30

Verge dels Desemparats.

En el seu principi, es projecta una escola durant la República, que no va arribar a fer-se. Després de la guerra s’instal·la a la carretera front la llarr dels Jubilats.

Des d’ací passa al carrer García Ordoñez, fins els anys 80 que una part es trasllada al c/ Vall de la Safor, front l’asil, on avui està el Centre Social del Pinet.

Després passa uns anys en barracons, darrere del Lluís Vives, i hui està situada el lloc que va ser el Institut de Batxiller Vell.

Sant Josep de la Muntanya.

Acadèmia, al carrer Església en els anys 1940. Primer era una casa i després se’n va anexionar una altra, doncs s’havia quedat menut. Estava dirigida per Ernesto Paulino. Després es trasllada al passeig Francisco Brines ja convertida en escola.

Almi.

Acadèmia dels anys 1940, al carrer Major i a la plaça de l’ajuntament. Era director José Llorca Benimeli, alguns estudiaven fins primer de batxiller.

San Fernando.

Acadèmia dels anys 1950 al carrer Salvador. No tenim la localització exacta. Era una casa particular sense més que una llarga taula en els bancs un a cada costat on es preparaven per al comerç.

Amb els nostres informants: Miguel Cotaina (a l’esquerra) i Pepe Fenollar (a la dreta).

Gracies.

on es feia escola?

Institut de Batxiller Gregori Maians.

El Butlletí Oficial de l’Estat el fa una realitat el curs 1968 -1969. Es va cnstruir sobre uns terrenys donats per una senyora. Avui s’ha traslladat a l’Av. Sisterón i les seues instal·lacions les ocupa l’Escola de Música, l’EPA i la nostra escola.

31

Des del primer dia que comencem l’escola fins el últim segon de curs escolar sempre estem fent activitats. És més, ens agrada implicar-nos dia darrere dia en tots els aspectes significatius del nostre centre. I d’entre tanta experiència que gaudim a Desemparats vos contem ací unes pinzellades del que ens ha deixat bocabadats.

què ha passat?

ivon roseta cristian juan sergi

32

Festa de benvinguda: 9 setembre 013.

Saludem els companys, presentem els companys nous, animem els nostres mestres i ens comprometem a gaudir junts cada moment del curs.

Simulacre d’incendi: 14 octubre 2013.

Sempre al començament de curs recordem diferents normes que hem de dur a terme a la nostra escola, a la nostra classe, a cada una de les assignatures i també insistim en el pla d’evacuació per si es produïra un incendi.

Per això, aquell dia quan sentírem la sirena a les 16:15 de la vesprada, tots eixirem buscant la pista poliesportiva, cada classe sabia per on havia d’anar, l’ordre era molt correcte, estàvem tranquils però no podíem encantar-nos.

Halloween: 31 de octubre de 2013.

Els xiquets i xiquetes d’infantil gaudeixen cada any d’aquesta festa. P5 es va disfressar per grups de diferents personatges de terror, l’alumnat de sisé els va ajudar a vestir-se i a maquillar-se. A continuació eixen al seu pati i contextualitzen la festa amb una història que escolten tots amb intriga.

Preparem el Nadal: desembre.

El nostre centre té la sort de gaudir de l’ajuda de Natàlia per a decorar l’escola i treballar amb ella diferents projectes d’art.

La idea per a aquest Nadal, ha segut construir un arbre nadalenc amb els cartons dels ous i després decorar-lo.

Iª Marxa Solidària: 31 de gener.

L’escola va organitzar una cursa solidària per a l’alumnat, mestres, pares, mares i familiar molt divertida . Jugant i fent exercici vàrem recollir diners per a l’ONG solidària “Mestres que fan escola”. Va ser una vesprada de convivència i molt emotiva. A més a més, i aprofitant els cartons dels ous del Nadal i amb l’ajuda de Natàlia construirem una olivera plena de desitjos de Pau.

Carnestoltes: Primera setmana de març.

La setmana de carnestoltes va ser animada pel rei i la reina carnestoltes que amb els seus manaments ens va disfressar de pintors. La temàtica d’aquest any eren pintors diversos amb els seus respectius quadres que van recobrar vida quan l’últim dia de la setmana els xiquets i les xiquetes els escenificaren i a ritme d’una bona batucada vàrem passejar pel barri de l’escola.

Golf a l’escola: del 10 al 14 de març.

A les classes d’EF vàrem practicar el golf amb un material deixat des de la Federació Espanyola de Golf. Amb les dos sessions d’EF que tenim a la setmane en vàrem iniciar amb aquest espot amb activitats i jocs diveros.

Més sort tingueren l’alumnat de 6é quan el dia 21 de Març va poder continuar jugant al camp de golf d’Oliva Nova.

33

Sessió de tennis taula: 7 de març.

Aquest Nadal ens regalaren l’equipament de tennis taula amb el seu respectiu tauler. Com que sempre tenim molt sort, el fill d’una mestra de l’escola i un company, Mª Lola, jugadors professionals d’aquesta modalitat esportiva van inaugurar aquest esport a l’escola i ens van firmar autògrafs. Quina emoció!

La Falla de la nostra escola: 14 de març.

Finalment tinguérem una falla a l’escola, és més, una autèntica falla i com cal. Amb les coses velles i per a tirar férem una falla que ens sabia mal cremar-la. Però és així, li prenguérem foc i els bombers ajudaren a l’acte.

Raspall a l’escola: 1 d’abril.

Els xiquets i les xiquetes de 4t varen fer una sessió teòrico-pràctica de raspall impartida per dos pilotaris professionals. “El Moro” i “Batiste II”. A més d’iniciar-se amb aquesta modalitat de la pilota valenciana varen gaudir dels pocs jocs de “cavaller” que existeixen: aplaudir i respectar les bones jugades de l’adversari.

Dia del llibre: 30 d’abril.

L’AMPA de l’escola va organitzar una vesprada fantàstica per a celebrar el dia del llibre. Tots reunits al pati escoltàrem i jugàrem amb els pares i mares aspectes de la literatura infantil amb un fil conductor.

Cançons i jocs de sempre.

34

Escapada a Sagunt: 15 d’abril.

Vam fer una escapada a Sagunt.

El seu castell, és impressionant. Ens va transportar a l’època dels romans, fin i tot vam fer lluites de gladiadors.

Escapada a Benaixèver: 5 i 6 de maig.

Sisé s’escapa a Benaixèver per a passar dos dies de multiaventura realitzant piragüisme, escalada, tirolina,... Van conviure dos dies en plena natura i disfrutar d’un paisatge meravellós.

Granja escola: 16 de maig.

Primer cicle de Primària passa un dia agradable a la granja escola convivint amb uns encantadors animals i realitzant activitats de camp.

35

Alberg de Piles: 22 i 23 de maig.

Els exploradors de l’escola finalitzen el seu projecte a Piles, concretament a l’alberg de Piles. Sigueren dos dies ple d’anècdotes

què ha passat?

36

exploradores en plena costa.

Gravació programa TV: 29 de maig.

El programa és una campanya on-line que està fent l’ajuntament d’Oliva per concienciar els adults que acomplisquen amb les seues obligacions com a ciutadans en quan al tractament dels animals de companyia. És a dir, que arrepleguen les caques de gos, que els tracten bé, que els traguen a passejar com toca, etc.

Visita escoleta el Boriol: 30 de maig.

Hem rebut la visita de l’alumnat i les mestres de l’escoleta El Boriol. Molts d’ells, futurs alumnes nostres.

Enguany, com tots els anys, l’AMPA no ha parat de fer i organitzar coses. Gracies a l’ajuda tant humana com econòmica de les famílies de l’escola. Sempre busquem administrar de la millor forma possible els diners que aporten les famílies, estalviem el màxim possible per a poder col·laborar en la millora i necessitats de l’escola, repercutint en el benestar dels nostres fills. L’AMPA de Desemparats es una associació molt activa que sempre busca millorar el entorn educatiu dels nostres xiquets i de les nostres xiquetes. Us animem a col·laborar no sols econòmicament sinó també invertint un poquet del vostre temps en ajudar a organitzar les activitats de les que es beneficien els nostres fills i filles.

Us ho agrairan. les existències que portarem.

En juny s’organitza el sopar de fi de curs. Qualitat i bon preu per a que pugen vindre el major número de famílies possible.

L’AMPA també subvenciona part del viatge de final d’etapa, tant d’infantil com de Primària (P-5 i 6è).

mª carmen

ampa

Quan comença l’any escolar, a l’AMPA, ens posem en contacte amb les diferents empreses i associacions, per poder oferir les activitats extraescolars, que tant de bé els fa als nostres fills i filles. Organitzem l’horari, els dies en que es faran les activitats, i sempre intentem que els preus siguen els més ajustats possibles.

En desembre toca organitzar la visita que el patge Reial fa a l’alumnat, on després de donarli la carta amb els seus desitjos, gaudeixen d’una xocolatada amb magdalenes. L’AMPA va regalar a l’escola una taula de tennis pel pati de primària.

Per a celebrar el “Dia de la Pau”, enguany es va organitzar una cursa solidaria a benefici de l’ONG “Mestres que fan escola”. L’AMPA va col·laborar en la seua organització junt al claustre de mestres. Per a Carnestoltes l’AMPA va organitzar un berenar, del que van gaudir tant les criatures com les seues famílies.

En abril amb motiu del “Dia del Llibre, amb el tema “La nostra escola”, es van desenvolupar varies activitats. L’AMPA junt a D. Jaume Fornet, mestre jubilat, vam explicar als xiquets com era l’escola temps enrere i vam contar la nostres experiències. També es va decorar el pati, es van llegir poesies, varem cantar cançons i jugarem a jocs tradicionals.

En maig vam participar, junt al professorat, en la Trobada d’Escoles en Valencià, que aquesta vegada es va celebrar a Benirredrà. Férem un taller en que havíem de fabricar una gàbia en la que dins es trobava “Curra” la mascota d’infantil.

Va tindre molt d’èxit ja que ens varen acabar

37

sisé

ivon roseta cristian juan sergi

38

La darrera part de la revista sempre és pel curs que l’ha feta i s’està acomiadant de nosaltres després d’haver passat 9 anys junts. Un camí llarg, però comparat a la resta de la vida, una mera anècdota. Durant aquest temps hem viscut de tot, i el més important, hem establert uns vincles ben forts que ens perduraran per sempre més. A les primeres reunions de 3 anys sempre diem que hem d’aconseguir ser amics a la classe, doncs passarem molta vida junts.

Ja hem passat els primers 9 anys, i anem a encetar altres etapes, de segur tant interessants com la que hem viscut.

Enguany de comiat, parlem de nosaltres i de les tutores i tutors que hem tingut: Cada persona de nosaltres té una frase que la defineix o li regala un altre company de la classe. I cada persona de la classe ha parlat dels mestres que ha tingut, com un record de comiat.

En general, els mestres ens ensenyen molt i hem passat bons moments amb ells, hem tingut uns mestres que han valgut la pena, les millors mestres del món. En general, els nostres companys i companyes han esdevingut uns bons amics, els hem conegut com a persones que son i hem crescut amb ells i elles. Llegiu ara en particular, què pensem de cada persona.

6é A ÀLEX: Quan estic trist tu sempre dones eixe somriure en la teua cara.

JOSEP: Ets amic de sempre i per sempre. ÀNGEL: Has demostrat ser bona persona, bon amic i molt graciós.

ROSETA: Ets amable, simpàtica i intel·ligent... ets molt bona persona.

CRISTIAN: Ets un gran amic, però no qualsevol, ets un amic amb el que pots confiar.

CRISTEL: Ets molt divertida i ho passe genial amb tu.

CRISTOFER: Sempre que estic trist vens tu i m’animes. Ets un amic per dur-te sempre al cor.

SERGI: Ho passe molt bé amb tu.

IVON: Sempre et portaré en el record, malgrat que ens distanciem.

HECTOR: Ets una persona simpàtica, amable, generosa... m’agrades molt com amic.

ELIAS: Sempre estàs ahí quan tenim problemes, et veig com un germà.

NEUS: Quan estic amb tu, els segons, minuts i hores em passen genial!

YAEL: No sempre es troba un amic com tu.

ERIC: M’has fet viure coses molt important al teu costat.

LAURA: Es pot confiar amb tu per a qualsevol cosa i ho passem molt bé amb tu.

RUTH: Ets una amiga que cuides molt l’amistat.

GUSTAU: Ets molt fantàstic dibuixant.

JUAN: Ets un amic molt especial i molt graciós.

LOLI: Ens ho passem genial amb tu perquè dius coses molt divertides.

GERARD: Ho passem molt bé junts.

NATHALY: Som grans amics. Ets molt bona dibuixant i tocant la flauta.

6é B VÍCTOR: Ets un amic genial.

CARLA CALATAYUD: Sempre estàs al meu costat per ajudar-me i donar-me el teu suport.

JORDI: Ets un gran amic i recordaré el teu primer salut a l’escola.

J.ANTONIO: Estic content que sigues amic meu.

ANDREU: Ets un bon amic.

VICENT: Fas que el meu somriure vaja d’orella a orella.

GUILLERMO: Sempre estàs al meu costat, per a bé i per a mal.

PAULA: Has segut una gran amiga i mai t¡oblidaré.

YERAI: Has segut i seràs un bon amic.

LIDIA: Saps donar ànims en els moments complicats.

SARA: Fas possible que la nostra relació siga possitiva.

CARLA NÚÑEZ: Sempre m’has ajudat amb el que he necessitat.

JUDITH: Ets una gran amiga i em caus molt bé.

JERO: Ets molt especial.

CARLA PLA: Les amigues no es troben, es fan.

MERCÉ: Et vull moltíssim.

AARON: Dones suport en els moments bons i sobre tot en els complicats.

MARIA: Estic molt content que sigues amiga meua.

CARMEN: Moltes gràcies per ser tan bona amiga.

FERRAN: Ets un bon amic.

RAQUEL: Ets una important amiga.

RAMON: Junts ens ho passem molt bé.

DAVID: T’estime molt i ens divertim sempre junts.

i la seua experiència de tots els anys en el col·legi i ens donat molts consells per a la vida. Sempre ha sigut una mestra estupenda i s’ha preocupat per nosaltres moltíssim. Ens vol molt. Es la mestra que ens està preparant per passar a l’institut. Serà la mestra que més recordaré, doncs amb ella hem anat a moltes aventures i ens ho hem passat genial.

Es molt bona amb tots nosaltres i ens ajuda molt. Sempre vol el millor per a tots Vicent Ha sigut un bon mestre perque sempre ens ha ajudat en tot com quan féiem activitats.

Ens portava a moltes excursions. Quan érem menuts era molt divertit, i ara ens fa riure.

Un xic molt amable, el millor mestre que pugues tindre a infantil, t’ho passes be amb ell Molt simpàtic i amable amb les persones.

Ens va ensenyar a reciclar. És carinyós i graciós. I bon mestre. Sempre ens ha ajudat en el que hem necessitat. Molt divertit i educatiu.

Marita Ha tingut molta paciència l’ensenyar-nos, ens ha encantat. Ens va ensenyar a llegir, a sumar, a restar... moltes coses. Era molt simpàtica, comprensiva i carinyosa. De ella recorde coses bones. Es molt amable i encara que s’enfade, és molt especial per a mi Era molt bona amb nosaltres. Sempre intenta mirar allò positiu de cada persona i és molt agradable. Quan estàs amb ella te sents bé. És una meravella de mestra, molt divertida. És molt simpàtica per què es ajuda a ser amics Lola Sempre ha sigut molt graciosa i ens ho passàvem fenomenal. Era molt bona mestra, ens va preparar per a 5é. Molt divertida i simpàtica. Ens posava molts deures i gracies a això, sabem més. Una xica molt divertida que ens va preparar molt bé. És excel·lent, t’ho passes molt bé amb ella. És una mestra que ajuda molt quan ho necessites. Ens ensenya trucs per a les taules de multiplicar Dolors Es molt bona ensenyant i estem molt contents, s’esforça molt per preparar-nos bé per anar a l’institut, hi triomfarem a gràcies a ella. Es molt divertida i alegre i ens fa riure. T’ensenya molt i és molt amable i sinzera. Intenta que aconseguim el que ens proposem També és una meravella, és molt curiosa per que ens ensenya coses noves. Acabaré l’escola amb la mestra que més m’agrada

sisé

Joan.

Ell ens va ensenyar que hi hem de compartir, ens va proporcionar molts coneixements per a poder passar a primaria amb nivell.

Feia coses molt divertides i mai cridava a l’alumnat. Era molt carinyos i per això el volíem tant. Ens va ensenyar a comunicarnos, amb ell vam aprendre a parlar. Ens va presentar a tots els amics de la classe.

El volem molt per què ha sigut el mestre que més temps hem tingut. Es molt bona persona i molt simpàtic amb tots. Amb ell ens divertíem molt, era molt graciós Esperanza.

Va ser la persona que ens va ensenyar a llegir i a escriure. A l’estar en primer, ens costava i gracies a ella anem fenomenal amb els estudis. Ens ensenyava molt. Tenia alguna cosa especial que ens agradava. Ha sigut una mestra genial. Amb ella hem aprés molt i li tenim un gran apreci. És molt treballadora i divertida. La volíem molt, tenia bones idees Teresa.

Va ser una mestra molt divertida i ens va aportar moltes coses per la seua saviesa cosa que ens feia treballar amb mes ganes, mai ens avorríem, també, ens o explicava de tal manera que ho enteníem al primer moment. Era una persona molt agradable.

Em va agradar molt que fora la nostra mestra, fèiem moltíssimes coses. Era una mestra molt simpàtica i molt bona. Ens ho vam passar molt be amb ella, era molt graciosa. Ens ensenyava molt i al mateix temps ens divertíem molt Cristina.

Va ser una mestra molt amable i graciosa com totes. Ens va donar molta idea sobre la forma d’estudiar. Ens ho passàvem fenomenal, sempre fèiem coses divertides.

Ens agradaria que ens recordara. Ens va ensenyar a dividir i ens portà a l’alberg de Piles Va ser molt agradable amb nosaltres. Era molt simpàtica i ens va ensenyar moltes cançons. Era súper original, tenia idees molt bones. Amb ella mai ens avorríem Marita.

Ella es única per la seua manera de ensenyar

39

GRÀCIES

40