QUÈ
PASSA?
REVISTA INFORMATIVA DEL CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 10. CURS 2014-15
1 QUÈ PASSA? X
crèdits, editorial, agraïment
ÍNDEX
Editorial
2. Crèdits, Editorial, Agraïment del Consell de Redacció 3. Fa 10 anys que tinc 10 anys 5. Visita sorpresa 7. Agricultura 9. Els museus d’Oliva 11. El cementiri íber del Collado 12. La sonda Philae 13. Els exploradors 15. El casc antic d’Oliva 17. Escac al rei 18. Els motors d’hidrògen 19. Esportistes 22. Els missatges de l’aigua 23. Associació de famílies de l’escola 24. Comiat de sisé 25. Què ha passat? a l’escola 31. Què ha passat? a les classes 38. Col·laboracions publicitàries 40. Agraïments
• Hem aconseguit una escola més verda • Hem aconseguit una escola més plena de color • Què menges? • Millorem l’escola • Competició o col•laboració? • Més junts que mai • O som equip o no som res • La transformació • A poc a poc
LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial
QUÈ PASSA? X
Veient solament els títols de les portades de les revistes ja podem veure com ha anat canviant el contingut. Ha hi hagut moments que ens fixàvem en què fèiem i d’altres en els que ens fixem en cóm som. O cóm volem ser. O què hem de fer per ser d’una manera o una altra. Hem passat dels fets a la persona. Bé. Anem bé. Tant de bo que la societat en la que vivim mires més a la persona i menys als fets. Potser hi hauria canvis substancials. Fins i tot les lleis educatives haurien de canviar. A l’escola anem a poc a poc transformant les nostres pedagogies per mirar cada cop més a la persona que hi ha darrere, a totes les seues circumstàncies, a tot el que està vivint. No es pot separar del que fa. Ens és necessari cada cop més ampliar la mirada per poder veure què passa.
Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor. •No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva.
2
I ara la que fa 10.
© d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per les seues tutores: Marita Mascarell i Clara Boronat © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Maite Sempere i Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.
Potser per això enguany ha estat un any tan especial per a l’escola: des de l’horari continuat, fins els èxits esportius aconseguits, el curs 2014/2015 ha sigut ben intens i divertit. Ho sabrem reflectir a la revista? Serem capaços de mostrar solament una part de les emocions viscudes? A les vostres mans està per que ho valoreu... Gracies per llegir-nos un altre any. El Consell de redacció de la revista agraeix profundament a totes les empreses col·laboradores les seues aportacions, sense les quals no s’haguera pogut realitzar.
REVISTA 1 Portava per títol: “Hem aconseguit una escola verda” Els articles més importants: per una escola més verda, esports, comitè ambiental i la veu de l’alumnat. REVISTA 2 Portava per títol: “Hem aconseguit una escola plena de color” Els articles més importants: arts aplicades, esports, comité ambiental, premis i concursos, assemblea de representants. REVISTA 3 Portava per títol: ”Què menges?” . Els articles més importants: bons hàbits alimentaris, comité ambiental, 23 d’abril de 2008, esports, concursos, normes de l’escola. REVISTA 4 Portava per títol: “Millorem l’escola” Els articles més importants: comité ambiental, el nostre món, festa de la paraula, art a l’escola, esports i premis. REVISTA 5 Portava per títol: ”Competició o col•laboració?”. Els articles més importants: natura, música, esports, acudits. REVISTA 6 Portava per títol: “Més junts que mai” Els articles més importants: ecologia/salut, llegim?, l’escola abans, Enric Valor, eixides i excursions, l’alumnat i rondalles.
REVISTA 7 Portava per títol: “O som equip, o no som res” Els articles més importants: natura/ecologia, salut/visió natural, educació viaria, escoles del Congo, esports, art a l’escola, els mestres de l’escola, emergències, el món sobre rodes, passatemps. REVISTA 8 Portava per títol: “La transformació”. Els articles més importants: fauna, hortet, CEE Enric Valor, escoles del Congo, salut, som tutors, emprendre, AMPA. REVISTA 9 Portava per títol: “A poc a poc”. Els articles més importants: conversa sobre l’art, fauna a la marjal, els arbres a Oliva, la salut a les vostres mans, futures mestres, robòtica/domótica/mart, i ara una mica d’esport, vols ser músic?, on es feia escola?, AMPA.
joan jero mar mayra
fa 10 anys que tinc 10 anys
Quan vam començar a treballar en la revista, en la revista que fa 10, vam pensar que seria interessant fer un recorregut per les que ja s’han editat abans, per veure de què es parlava. Així, hem vist que a totes les revistes hi ha articles que parlen de la nostra classe, bé, de la nostra no, de la que cada any s’encarrega, que són els de sisé i que quasi sempre aprofiten l’espai per acomiadar-se de l’escola; i hi ha un altre en que es repassa el que ha passat a l’escola durant el curs, els events més importants ocorreguts. També hem vist que s’ha parlat moltes vegades d’art, la natura també és una constant, la salut ha aparegut algunes vegades, i darrerament, les escoles del Congo han pres importància. Un recorregut ben interessant.
3 QUÈ PASSA? X
Per acabar el nostre treball, vam decidir entrevistar a una alumna que fa deu anys va participar en la primera edició de la revista i comparar-ho amb les nostres opinions: Júlia, quan feies la revista, estaves a gust? Si ens ho passàvem molt bé. A nosaltres ens agrada molt, perquè és una experiència nova. T’agradava el teu equip? Si, ens pegàvem moltes rises. El nostre equip cada vegada està més unit. Recordes amb qui vas fer la revista? Érem Sandra, Oriana, Albert, Mario, Patri i jo. Nosaltres som: Joan, Mayra, Jero i Mar. Quan estàveu en equip, teníeu moltes dificultats? De vegades no ens anava l’ordinador i no ens posàvem d’acord del que havíem de parlar. Al nostre equip ens ha costat un poc, perquè no treballàvem junts. Això era al principi, ara ja treballem en equip. Com es deia l’article sobre el que vau escriure? De què tractava? “Dia 31, dia de la pau” i era sobre què fèiem el dia de la Pau a l’escola. El nostre es diu “Fa 10 anys que tinc 10 anys”. Aquest tema tracta de contar que ha passat durant aquests deu anys per la revista. Recordes alguns temes dels teus companys? Els temes eren Carnestoltes, la quaresma, excursions que fèiem durant el curs. Com s’organitzàveu? Ens dividíem la faena per grups i després treballàvem a la classe d’informàtica. Nosaltres ens organitzem quedant a l’hora del pati, ja que si ho fem fora de l’escola, quan algú podia quedar, l’altre no. Us agradava el treball que vos va tocar? Si, molt. A nosaltres ens encanta el nostre. Quan vau veure la revista acabada, estàveu orgullosos? Si, ens va quedar una revista professional Suposem que estarà molt xula. Estaves il•lusionada o asustada? Estava molt il•lusionada perquè era la primera revista que fèiem. Nosaltres estem il•lusionats per veure com quedarà. Vau tindre problemes tècnics? El dia que anàvem a acabar la faena no anava l’ordinador, desprès ens vam adonar que hi havia un cable solt, al final tot va eixir be. De moment nosaltres no. Moltes gràcies pel teu temps i per contestar aquestes preguntes.
4 QUÈ PASSA? X
L’equip de sisé que aleshores va realitzar la revista Què Passa? Per cert, ja heu trobat a Julia? A l’esquerra teniu la foto actual, ací dalt la de la primera revista. Més coses interessants; a Irene Garí, la mes alta al fons de la foto, li dediquem una entrevista molt interessant. A la primera revista ja vam parlar d’ella per què havia comença a jugar a basquet. Aquell any 2006 en que vam encetar l’actual època de la revista, a la nostra escola van passar coses ben interessants: * Va nàixer “què passa?” en el seu format actual * Va hi haure un eclipsi de sol * Vam encetar el menjador ecològic * Vam fer la fira “ecoeducare” * Es va editar el llibre “ser, fer, pensar, conviure”, en el que participaren molts mestres de l’escola * Vam encetar l’hortet escolar, plantant un jardí mediterrani i arbres d’especies autòctones a la pista * Vam fer la decoració de trencadís de la font del pati * Ens van visitar els moais a la platja de Piles Un any molt interessant
Molt ha plogut des d’aleshores. Aquell primer número va ser una aventura ben apassionant. Malgrat les poquetes pàgines que tenia, va ser tot un repte: la part dels continguts (habitualment, les revistes que fèiem abans a l’escola no tenen un contingut com el que treballem en aquesta, es dedicaven més a mostrar que es feia a cada classe, que a fer una recerca de temes interessants, estil magazine), la part de l’edició (tampoc era habitual portar les revistes a la impremta, soliem fer-les fotocopiades a l’escola), la part del format (cercàvem un format que no fora “escolar”, no volíem un DIN A3 plegat, i vam trobar un format més semblant a un diari), la part de la maquetació (havíem d’aprendre a usar programes d’edició professionals, en aquell moment el PageMaker, ara l’InDesign), la part econòmica (és un esforç molt important per l’escola la despesa de l’edició de la revista, els primers anys “veníem” la revista al sopar de final de curs, després d’haver-ne regalat una a cada família, ara tenim una important llista d’empreses col•laboradores a les que estem ben agraïdes),... El que no ha canviat en absolut és la il•lusió que ens genera i la satisfacció en veure-la acabada. Li desitgem molts anys a Què passa?
Quin és el teu treball? Sóc sacerdot catòlic, i professor d’història de lycée. Al meu país, de 4 a 6 anys les xiquetes i els xiquets fan preescolar, de 6 a 13, primària, de 13 a 16, colege, i de 16 a 18, lycée. Com que a la meua diòcesi no hi ha lycée, faig classe al colege, i a més coordine les escoles que depenen de la diòcesi de Pool. Per què t’has fet sacerdot? Per una elecció personal. M’agrada. És dur, és difícil el teu treball? Et fa feliç? Si, i com a mi m’agrada, el faig a gust. Em fa molt feliç. Estic molt content quan faig de mestre i ensenye al meu alumnat. Tinc molt de treball per ser el coordinador de totes les escoles de la diocesi, i estan a molta distància unes de les altres. Però estic per ajudar. Pel vostre projecte d’escoles, quines son les vostres fonts de finançament? Precisament estic ací per agrair-vos la vostra aportació Cada mestre al Congo guanya solament 50€ al mes, amb el que es fa molt difícil passar. Gracies a les vostres aportacions, cobren 65€ al mes i amb regularitat, amb la qual cosa estan molt agraïts per l’ajuda, i venen seguit a classe. Ara, a l’escola de sant Agustí de Kinkala son 20 persones treballant, inclosa l’administració, i uns 420 alumnes. A més, també tenim en aquesta escola un internat al que anomen monguí. En Àfrica, monguí és una casa on
els xiquets i les xiquetes aprenen els valors de les persones majors, es una escola de les tradicions. En aquest internat ara es queden uns 20 alumnes, doncs hi ha qui viu molt lluny, uns 22 km, llavors es queden allí. També hi ha altres sense família que hi viuen. Tanmateix tenim aportacions de dues associacions de Cuenca, Cáritas i Vivere, i la col•laboració de l’escola Sagrada Família, d’aquella ciutat. Amb totes aquestes aportacions, quantes escoles heu reconstruït? Com son? 7 de moment. Son escoles xicotetes que poden tenir 4-5 aules, no tenen llum,... tenen el bàsic per poder fer classe: taueles, cadires i pissarra. San Agustí ja és més gran i te més equipaments. Per què estàs ara a Espanya? Estic ací per dos motius: primer per treballar amb Cáritas de Cuenca, segon, per intercanviar experiències amb les escoles d’Espanya que ens estan ajudant. Per exemple, estic ací per parlar amb vosaltres. Poseu nom a les escoles? Si. Cada escola té el seu nom. San Agustí, que ja coneixeu, Sant Martí, Notre Dame,... Està molt lluny l’escola d’on viuen els xiquets? Els més lluny a més de 20 km. I per estar tant lluny, sobretot els mesos de pluja, venien molt poc a escola, pel que vam fer l’internat. Els xiquets que no tenen família, què fan els caps de setmana? Pels caps de setmana tenen una sèrie d’activitats relacionades amb l’hortet, amb el jardí. Planten llegums, hortalises, fruiters,... i quan és el moment fan la collita pel menjador de l’escola.
visita sorpresa
Ens visita Jean Bâptiste Kintombo, congolès, sacerdot i coordinador de totes les escoles de la regió del Pool, un departament al sudest del Congo-Brazaville (vegeu el mapa). Aquell país té 4 milions d’habitants per a una superficie de 242.000 km2 (2/3 parts d’Espanya). Està separat pel riu Congo, de 4 km d’ample, de la RD del Congo. I la seua capitat, Brazzaville, està quasi enfrontada (a l’altra part del riu) de Kinsasa, la capital de “l’altre” Congo Dels 4 milions d’habitants 2 i mig viuen a les dues ciutats més importants. La resta, 1 i mig, escampats per tot el país. La seua visita té per nosaltres molta importància, doncs els diners que recollim per a l’ONG Mestres que fan escola amb la “cursa solidària” l’any passat, o el “mercat medieval solidari” d’enguany, van directament a les escoles que ell coordina.
Jean B. amb un grup del seu alumnat davant una biblioteca acabada d’inaugurar
5 QUÈ PASSA? X