Que passa 2017

QUÈ PASSA?

REVISTA INFORMATIVA DEL CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 12. CURS 2016-17

sóc bona persona sóc intel·ligent sóc important QUÈ PASSA? XII

1

Editorial

ÍNDEX 2. Crèdits, editorial 3. Visita a Ràdio CV 5. La marjal de Pego-Oliva 7. Esports desconeguts, el nostre esport: la pilota 12. La comunicació 15. El tren per Oliva 17. El futur que ens imaginem 19. Països que s’ajunten, països que es separen 23. La Sonda Juno 25. El bòlid de Tunguska 27. La formació de la lluna 29. Els enzims digestius 31. Solar Impulse 33. A mi què em passa?

35. Homenatge als pins del nostre pati 38. La nostra escola 40. Les autores i els autors de la revista 42. Col·laboracions publicitàries 44. Contraportada LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva. © d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats 2017. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per la seua tutora: Clara Boronat © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Maite Sempere i Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

2

QUÈ PASSA? XII

“Sóc bona persona, sóc intel·ligent, sóc important”. És el lema que hem triat enguany per a la revista. Tant el lema com els continguts o la portada, tot ha sorgit de les idees que han posat damunt la taula les xiquetes i els xiquets de 6é, curs en el que es desenvolupa la tasca de confecció de la revista escolar, i que a través del treball per equips, van realitzant durant tot el curs les xicones i els xicons.

Enguany s’han fet dos tandes de treball, i per a cada tanda, els equips s’han reorganitzat, pel que veureu que cada article està firmat per un grup, i que en alguns casos els grups canvien de components.

Hi ha algun equip que ha realitzat també varios articles, el que els ha suposat un esforç extraordinari.

El cas és que, a través de la revista, per culpa d’ella, o gràcies a ella, estem desenvolupant habilitats, capacitats que se’n diu ara, que ens seran essencials per a la vida futura, com és el treball en equip, la capacitat de lideratge, la responsabilitat en el treball,... i el resultat de tot això es transforma físicament en el producte que teniu a les mans, del que ens sentim ben contents i contentes. És una aposta ferma de l’escola.

Però tornem al lema. És una frase que ens ha corprès per la senzillesa i profunditat a l’hora de treballar en l’autoestima de les persones.

• Sóc bona persona, respecte als demés i mostre la meua empatia, valor que em fa posar-me al lloc de l’altre per entendre les seues necessitats: tu ets, aleshores jo sóc.

• Sóc intel·ligent, i la meua intel·ligència és única, com son les meues capacitats, com és la meua forma d’enfrontar-me al món, de viure.

• Sóc important, sóc únic, única, m’estime a mi mateixa, tinc el meu lloc a casa, a l’escola, a la ciutat, al planeta,... per que sense mi, el planeta seria diferent.

“Sóc bona persona, sóc intel·ligent, sóc important”, hauria de ser un mantra que ens repetim cada dia, cada matí quan ens preparem per anar a escola, o al treball. Pot ser el món, el nostre món, començaria a canviar.

Repeteix amb mi: “Sóc bona persona, sóc intel·ligent, sóc important” El Consell de Redacció de la revista agraeix profundament a totes les empreses col·laboradores les seues aportacions, sense les quals no s’haguera pogut realitzar.

Visita a Ràdio CV

Resulta que a Ràdio Valencia CV van conèixer la nostra revista i ens van cridar per fer-nos una entrevista a un programa que fan els dissabtes de matí (Conecta Familia) adreçat a les famílies i amb temes educatius.

I nosaltres, vam aprofitar per fer-li una entrevista a la periodista que ens va entrevistar. Va ser un dia molt interessant.

Primer pels nervis que vam passar, segon, pel “subidon” que teníem quan vam acabar l’entrevista. Estàvem súper contentes.

Entrevista a Inma de la Concepción Carla- Des de quant fa que ets periodista?

Inma -Jo estic de periodista des de l’any 90; en el mateix any em van donar la primera beca que donava la Direcció General de Mitjans de Comunicació Social, d’aquells temps, per a mitjans de comunicació. Me la van donar a mi, la primera, per al que jo havia demanat: Radiotelevisió Valenciana. I vaig entrar a treballar allí amb una beca de sis mesos.

mitjans de comunicació. La vocació de jove sempre torna d’alguna manera…

Candela- Què es el que et va despertar l’interès per dedicar-te a açò?

Inma- Una de les coses més importants és contar el que la gent diu, gent que normalment no té veu, s’ha de dir, perquè hi ha qui té moltes coses que dir. Veus que té una situació de vida determinada i ningú li fa cas. Aleshores, el periodista treu eixes coses a la llum per a que la gent puga saber el que passa, i saber també els recursos dels que disposem a la societat, a el poble, a l’escola…, on siga, per poder viure millor i fer la vida més fàcil a la resta de les persones que ens acompanyen.

Carla- Quantes hores li dediques a la ràdio?

Inma- Li dedique bastants hores, procure separar unes hores d’unes altres, perquè

Erika- De menuda volies ser periodista?

Inma- No sé si anomenar-ho periodista, perquè com que a València no hi havia Facultat; no tenia moltes referències. Però, la veritat és que jo escrivia moltíssimes coses, guanyava concursos de redacció, sempre estava parlant, parlava molt (com podeu comprovar), aleshores per ací em venia la cosa i, quan vaig acabar la carrera (primer vaig fer Psicologia), vaig fer un màster de Periodisme, que ho feia a la Universitat de València. Crec que ho tenia molt clar. Només vaig acabar Psicologia, vaig començar a la ràdio, i estic ara tornant a la ràdio després de vint-i-sis anys en Canal 9; és el que estic fent ara ací, de psicòloga als

QUÈ PASSA? XII

3

les preguntes d’un periodista, que són: qui, quan, on i com, i deixar-se dur pels companys. Cal documentar-se del context Erika- Què és el que més t’agrada d’aquest treball?

Inma- El que s’escolten les veus de persones que no tenen veu, que ningú li fa cas; el segon és que és un treball de servei públic, de transmetre a la societat coses que s’han de saber; el contacte amb la gent m’encanta.

entre llegir la premsa (perquè has d’estar informada), escoltar la ràdio, veure els informatius, perquè la imatge és molt important, sobretot en l’època en que estem vivint ara, preparar els convidats…

Després, preparar la producció, què és molt important, i, el que és més important: el treball en equip, cosa que vosaltres esteu comprovant a la vostra revista. I, al final, el que és més interessant: el que estem vivint ara, viure el directe, en primera persona amb els convidats, perquè sempre la persona periodista aprèn molt de la gent que ve a parlar amb ella.

Vicent- Quina és la teua estructura de treball?

Inma- El primer és documentar-se. Quan més documentat estàs sobre un tema, és quan millor t’ix; no s’improvisa res.

No hi ha millor improvisació que una bona preparació. El més important són

4

QUÈ PASSA? XII

Candela- Com vas descobrir aquesta emissora?

Inma- Com tot, va acabar Canal 9 i no vaig tindre l’ocasió de tornar a treballar en aquest mitjà i, per tant, després em vaig tornar a posar a una web dedicada a la psicologia, que és un tema que m’ encanta, fins que una companya em va dir: “escolta, que Paco Lloret, un periodista d’esports de la Comunitat Valenciana, ha obert una emissora a València”. Així que vaig dir: vaig a parlar amb ell. I li vaig presentar tot el que jo tenia guardat d’educació i de la meua experiència, i ací estic, en un programa d’educació.

Carla, Erika i Candela- Moltes gracies Inma!!

Autoria: Carla Savall, Erika Escrivà i Candela Millet.

Enamorades de la tècnica de so.

La marjal de Pego-Oliva

La marjal de Pego-Oliva és un espai de 1250 hectàrees situat entre les localitats de Pego i Oliva (el 60% pertany a Pego i el 40% restant a Oliva). Va ser declarat Parc Natural el 27 de desembre de 1994 pel govern valencià.

La major part son aiguamolls.

● Polla blava (Porphyrio porphyrio): és una au de color blau obscur amb un bec curt i gros, les seves potes son llargues

Quant a la seua flora, en la part situada a l’interior del parc destaquen les mallades amb tamarius i les jonqueres. La marjal pròpiament dita està coberta de senillars i en els canals i basses existeix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius gràcies a la qualitat de les aigües es conserven espècies extintes en altres territoris similars.

Repecte la fauna, podem trobar rèptils (serp, tortuga europea, sargantana, granota…), aus (fumarell de galta blanca, garceta blanca, ànec coll verd, cabussonet,... i altres aus de pas), espècies aquàtiques (samaruc, gambeta de riu, fartet,…) i mamífers (talpó d’igua, teixó, rata penada, rabosa,...)

Les espècies que merèixen especial atenció i que hem de protegir i cuidar són:

● Bitó comú (Botaurus stellaris): és un ocell de color marró clar amb taques més obscures, una cosa molt curiosa d’ell és que te les potes verdes. És molt solitari i escàs. ● Garceta carranquera (Ardeola ralloides): és un au xicoteta de color ocre cremós. Els adults tenen una cresta blava i el bec blavenc.

QUÈ PASSA? XII

5

● Samaruc (València hispànica): És un peix que mesura de 4 a 8 cm de llargària de coloració terrosagroguenca i viu en aigües netes, ullals i séquies.

Actualment sols es troba en la Comunitat Valenciana. ● F a r t e t (Aphanius iberus): És un peix de sequiol, de color gris terrós i xicotet. Viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica. ● Gambeta de riu (Dugastella Valentina): És molt xicoteta. És localitza en les aigües continentals del golf de València i les marjals del litoral mediterrani. ● T o r t u g a europea (Emys orbicularis): És una tortuga de mesura xicoteta i solen ser normalment de color marró verdós amb taques grogues. És un animal que aprofita qualsevol aliment que es troba com insectes, amfibis o vegetals. ● Tortuga d’ aigua ibèrica (Mauremys leprosa): Té una mesura mitjana i de color verd terrós. Te hàbits depredadors i també ingereix aliment d’origen vegetal , només surt de l’aigua per a prendre el sol. Aquestes dos tortugues són autòctones de la península Ibèrica.

De totes aquestes espècies, les més vulnerables son el samaruc i el fartet (en estat crític) i la tortuga d’aigua (en estat vulnerable) Comentaris personals: Catalin: hem va semblar molt divertit fer la recerca sobre la marjal, la veritat no sabia

6

QUÈ PASSA? XII

que existia i m’agradaria poder-la visitar algun dia.

David: a mi m’ha agradat saber els noms científics dels animals, son molt extranys.

Mar: el tema dels animals en perill d’extinció m’ha semblat adequat, perqué ara se quins animals de la marjal estan en perill, alguns que no coneixia ja se quins son i també ara sé les característiques d’aquestos animals.

Autoria: Paula Sabater, Mar Sastre, David Sanchez i Catalin Roman Quan ens va tocar aquest article, vam pensar que la millor manera d’abordar-lo seria posant émfasi en les espècies que ténen més perill d’extinció, per veure si entre totes i tots podem fer alguna cosa per ajudar.

La natura és un bé “prestat”. Nosaltres ara l’estem fruint, i l’hem de deixar en les millors condicions possibles pels que vindran darrere nostre. És la nostra responsabilitat

Esports desconeguts

Blob Jump És un esport aquàtic que normalment es practica a llacs. Consisteix en seure a la vora d’un matalàs inflable i que dues persones a l’hora salten a l’extrem contrari d’on està per propursar-lo cap els aires arribant a estar a 5m de l’aigua on finalment cau.

Lacrosse Es caracteritza per tindre un joc molt ràpid.

Són dos equips amb 9 jugadors i 1 porter cadascú. Cada persona porta un pal amb una reixeta al final i una màscara a la cara en cas de noies i un casc en el cas dels nois, ja que ens les noies no està permès el contacte entre les jugadores. Es juga en camps de gespa, bé sintètica o bé natural. A Estats Units és molt comú entre els Instituts de Secundària i les Universitats.

Jai-Alai Aquest esport basc usa una pilota dura que arriba als 300 km / h. És massa ràpid, poques categories d’automobilisme van tan ràpid i ni el tennis aconsegueix aquestes velocitats. En realitat, el jai-alai és la versió basca de l’esquaix. El més cridaner, després de la velocitat, és el curiós i enorme guant amb forma d’ungla que permet llançar la pilota a altes velocitats, fer-la colpejar en un gran mur i que el rival haja reprendre-la per enviar-la de nou fins que algú falla.

360Ball És un nou esport de raqueta que es va crear a Àfrica (no hi ha data) i es va fer conegut l’any 2011. Tracta de que amb una raqueta donar-li dos cops a una bola abans de llançarla contra un disc. Per puntuar la pilota ha de tocar el centre del disc i desprès caure al terra, i els contrincants han d’intentar que la pilota no toque terra. El partit es juga en 3 sets i cada set són 21 punts.

QUÈ PASSA? XII

7

Slamball El slamball és un esport de contacte semblant al bàsquet en molts aspectes, la diferencia entre aquest 2 esports és que a les slamball es juga amb una pista amb quatre trampolins i només juguen 4 persones.

La cistella esta a més de 3 metres d’altura, i la pista esta rodejada de parets per evitar els accidents.

Hurling A Irlanda, a algú se li va ocórrer que era bona idea barrejar l’hoquei amb altres jocs i inventar una versió més violenta que implique un pal, jugadors i una pilota.

Ara bé, al hoquei, on una pilota elevada és “perillosa”, en el Hurling és la forma de passar-la als teus companys (15 per equip).

Però a diferència de la majoria dels jocs amb pilota dura (com el beisbol), ací no hi ha guants per rebre-la. Per tant, s’ha de fer amb els dits, així com vinga. Gairebé no fan servir protecció encara que les pilotes arriben a més de 150 quilòmetres per hora.

Freeboard Es tracta de baixar una carretera a una velocitat molt alta amb una espècie de monopatí. És com l’snow però a una carretera. Aquest esport es va crear a finals dels 90 per una empresa que va ser la que va donar vida a aquest esport.

Es practica amb un vestuari encoixinat per protegir-se per si cauen i una simple carretera amb pendent on es puga agafar molta velocitat.

Llançament de fardell El llançament de fardell és un esport practicat al País Basc i a Escòcia. S’utilitza una forca per enganxar un sac ple de palla per damunt d’una barra horitzontal a major altura que el cap del llançador. A Escòcia, el pes habitual és de 16 lliures (uns 7 quilos).

Allà se li donen tres oportunitats a cada competidor per sobrepassar netament la barra sense que el fardell la toque. Després que tots els participants han fet els seus llançaments, s’eleva la barra i tots els competidors que hagen superat la primera eliminatòria, tornen a intentar-ho amb la nova alçada, fins que s’elimina a tots els atletes menys a un.

8

QUÈ PASSA? XII

Luge Es tracta d’un esport olímpic d’hivern. Els participants es deixen caure per una pista de gel tombats cap per amunt dins d’un trineu sense frens ni volant per dirigir-lo.

Poden assolir velocitats molt altes per això és un esport de vertigen. Es va inventar a Suissa l’any 1879.

Pato El Pato és un esport molt comú a la zona d’Argentina. Juntament amb la hípica, el basquet i més esports.

Consisteix en fer punts posant una pilota (amb nanses) dins d’una mena de cistella En aquest esport es permet el contacte encara que els jugador vagen damunt d’un cavall.

Es juga en un camp de 180 a 200 metres de llargada i 80 a 90 metres d’amplada.

Fierljeppen El Fierljeppen consisteix en botar un canal amb l’ajuda d’un pal (anomenat polsstok) i com el seu nom indica l’objectiu és arribar el més lluny possible.

Cada bot (fierljep) consta de diverses fases: Primer hi ha un esprint cap al pal, un bot per agafar-se, enfilar fins a dalt de tot, decantarse cap a l’altre costat del canal i finalment botar del pal a terra el més lluny possible de la riba .

Bike Polo És una variant del polo però en compte d’anar sobre cavall van sobre bicicletes disputant el partit. És un esport inventat per Richard J. Mecredy en 1891 a Gran Bretanya i es va estendre pels Estats Units, França...

Es juga 3x3 en una superfície llisa de 35x15m amb unes porteries de 1,5m d’amplaria.

Guanya l’equip que fa primer cinc gols. El material utilitzat és una bicicleta modificada perque tinga més rendiment, i un pal que a la punta té una maça.

Futbol Tennis És com jugar a tennis, però am els peus..

Consisteix en colpejar la pilota amb el peus només un cop i que amb aquell toc passe de camp i així successivament fins que un dels jugadors no aconsegueix passar-la a l‘altre camp. Hi ha també les mateixes categories i les mateixes regles que al tennis.

QUÈ PASSA? XII

9

Canicross El canicross és una modalitat derivada del mushing (tir de trineu amb gossos) i consisteix en córrer amb un gos lligat a la cintura mitjançant una corretja (línia de tir) d’uns dos metres que uneix el cinturó del corredor amb l’arnés del gos. D’aquesta manera les mans del corredor queden lliures per poder córrer correctament.

Cal.listènia La cal.listènia és un esport físic on es treballen molts grups musculars. Aquest esport és individual i es treballa amb el propi pes. Als Estats Units es fan més de 50 concursos a l’any a nivell mundial.

Normalment els exercicis es fan amb una barra fixa però també es poden fer sense tenir-ne una per exemple, flexions,…

Ultimate L’ultimate és un esport d’equip competitiu, que es juga amb un frisbee. Aquest joc consisteix en fer punts passant el disc al final de la zona oposada. Els jugadors no poden córrer quan tenen el disc. L’ultimate es caracteritza pel seu esperit de joc net.. El disc normalment pesa 175 grams.

Waterbàsket El waterbasket és un esport aquàtic amb una barreja de bàsquet i waterpolo. Barreja també les regles del waterpolo i el bàsket. És juga a una piscina de waterpolo i amb cistelles com les de bàsquet.. Es va fundar als Estats Units, i es va expandir per Europa i Brasil.

Speed Bàdminton El Speed Bàdminton és un esport de raqueta que prové del bàdminton, però es juga sense xarxa i al mateix temps combina també elements del tennis i l’esquaix. Va ser inventat l’any 2001 per l’alemany Bill Brandes, per tal d’oferir als habitants de Berlín un joc recreatiu i divertit amb el qual poder jugar a qualsevol lloc a l’aire lliure. El camp de joc està format per dos quadrats de 5’5 metres de costat, separats entre ells per 12,8 metres i es pot jugar en qualsevol superfície: platja, parquet, ciment, gespa .

10

QUÈ PASSA? XII

El nostre esport: la pilota A la pilota valenciana es pot jugar en diferents llocs: Trinquet: és la canxa o lloc de joc habitual per a les modalitats d’escala i corda i raspall.

Està tancada de forma rectangular i té unes mesures variables.

Carrer: tradicionalment s’han jugat partides de carrer. Cada poble té un carrer especialitzat en això. Normalment és més menut que el trinquet.

Galotxeta: Aquest lloc de 20 metres de llarg i 3’5 d’ample s’utilitza per a jugar la modalitat de “galotxetes” en la localitat de Monóvar.

Conta amb una corda central destensada i quatre caixons en els racons del lloc.

Frontó basc: és un tipus de canxa o modalitat per a la pràctica de la pilota vasca i d’una modalitat de pilota valenciana. Es tracta d’un espai rectangular de 10 a 11m d’ample i amb parets de 10m d’altura en tres dels costats. Les principals especialitats que es disputen en el mateix són la pilota mà, pala curta, pilota paleta, tant en pilota de goma com de cuir, el frontennis, la cistella punta i el remonte.

Frontó valencià: de característiques similars al frontó basc o al frontennis però amb una longitud menor, està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o als trinquets Autoria Carla Garrido, Pau Gilabert, Fernando Guitart, Jose A. Gonzalez El nostre equip va triar fer un article sobre l’esport, i vam decidir buscar esports poc (o gens) coneguts. Esperem que a vosaltres també us resulten curiosos.

Tampoc ens voliem oblidar del nostre esport per excel·lència, i els diferents llocs on es juga.

T’hi apuntes a fer una partideta?

QUÈ PASSA? XII

11

La comunicació

Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada.

Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguen funcionar correctament.

Així doncs és la funció de relació la que permet a una planta detectar d’on ve la llum, o fer flors quan arriba el bon temps, o tancar estomes quan l’ambient és excessivament sec, també és aquesta la funció que permet a un animal que el seu cor bategue rítmicament, o començar la digestió quan cal, o notar sed i beure aigua, o detectar que és menjar i que no, o adonar-se d’un perill i sortir corrents, així com respondre als canvis de temperatura o cercar i escollir parella….

Els exemples són infinits! Sense aquesta funció seria impossible la supervivència.

Ara ens poden venir moltes preguntes al cap…. com ho fan les plantes per saber d’on ve la llum? Ho fan igual que els animals?

Quines són les parts, cèl·lules o òrgans dels éssers vius que fan aquesta funció? Les plantes tenen òrgans dels sentits?

Quan acabem l’article… coneixerem totes aquestes respostes.

12

QUÈ PASSA? XII

Tant plantes com animals responen als estímuls. Però ho fan de formes diferents.

La diferència més evident és la que té a veure amb el moviment. Les plantes no es desplacen, i els animals, en general, si.

• Els estímuls són qualsevol factor que pot ser captat per un ésser viu, qualsevol canvi, en el seu medi intern o extern. Els estímuls poden ser químics (olors, concentració d’oxigen en sang, sabors,…) o físics (la temperatura, la llum, la pressió, el so…).

• Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals, com succeeix amb les arrels de les plantes respecte a l’aigua (quimiotropisme) o amb les branques respecte a la llum (fototropisme).

La funció de relació en els animals es coordinada per dos sistemes: el sistema nerviós i el sistema endocrí. Els dos sistemes treballen coordinadament per donar la resposta més adequada als estímuls captats .

El sistema nerviós rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors de manera que coordina el cos dels animals. El moviment es produeix quan els músculs es contrauen i es relaxen, és a dir, quan l’aparell locomotor executa la resposta motora ordenada pel sistema nerviós. Tots els animals tenen capacitat per captar estímuls: sons, imatges, olors, temperatura, sabors, pressió,…. S’anomenen receptors.

Els receptors s’encarreguen de captar l’estímul i i traslladar-los al sistema nerviós en forma d’impulsos nerviosos.

La comunicació entre humans és expressar els nostres sentiments, parlar a les persones fer gestos, llegir, escoltar…

L’estudi actual de la comunicació humana és divideix en dos rames: retòric i relacional.

La retòrica s’enfoca principalment en el estudi de la influencia; de l´arc de la comunicació basada en la idea de la persuasió entre persones.

La relacional s´encarrega de la comunicació en una perspectiva transaccional; dos o més persones coexisteixen arribant a un acord segons la perspectiva.

Com es comuniquen els animals

Els receptors es localitzen tant en la part externa de l’organisme com en el seu interior, i poden estar agrupats formant òrgans especialitzats: els òrgans dels sentits.

Cada òrgan del sentit està especialitzat en captar un determinat tipus d’estímul, fins i tot en la foscor les serps poden sentir la presència d’un animal viu.

Els vegetals no tenen sistema nerviós com els animals, però també tenen mecanismes que els permeten detectar els canvis en l’ambient en el qual viuen i reaccionar a aquests canvis de forma adequada, és a dir els vegetals responen als estímuls (lluminosos, gravitacionals, mecànics, químics, tèrmics, hídrics…).

Això ho anomenem l’excitabilitat o sensibilitat dels vegetals, que és el terme amb el que ens referim a la funció de relació en els vegetals.

Les hormones dels vegetals no es produeixen en glàndules, però circulen per l’interior del vegetal amb la saba bruta i actuen allà on és necessari.

Com es comuniquen els humans

Els animals tenen els seus propis llenguatges, també es comuniquen entre si, amb l’objectiu d’intercanviar informació, en principi cada espècie te un llenguatge determinat.

Per exemple, les aus es comuniquen mitjançant cants peculiars, els animals a més també utilitzen diferents gestos, també en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos Hi ha una ciència, la “zoosemiòtica” que estudia la comunicació cel·lular, biològica i animal. A l’intercanvi de senyals que es queda entre els animals de qualsevol espècie. Els animals tenen diferents sistemes d’emetre missatges. Utilitzen la seua sensibilitat i els sentits d’olfacte, vista, tacte, oïda i gust per a emetre missatges. Usen quatre camps o sistemes de comunicació:El camp químic, l’òptic, el tàctil i l’acústic; que com el nom indicat, tots estos els perceben pels sentits. Per exemple: el gos guardià, percep clarament la presencià d’estranys, sap com avisar o atacar , si és necessari defensar el

QUÈ PASSA? XII

13

seu company humà. Un altre exemple és el ball de les abelles : és produeix quant una abella obrera troba una font d’aliment prop de l’eixam, torna i executa damunt una dansa en forma de huit.

La comunicació entre els humans i animals d’altres especies també es molt freqüent quan s’estableix una relació entre ells.

Com es comuniquen les plantes.

Quan coincideixen dos éssers vius, per exemple un humà i una planta, els camps de vibració o esquema de vida (bioplasma) coincideixen. A partir d’eixe moment allò que afecta a un, afecta també a l’altre.

Les plantes es relacionen amb el medi i responen als canvis ambientals. Les respostes de les plantes són els tropismes i les nàsties.

Els tropismes són canvis en la direcció del creixement de la planta com a resposta a estímuls procedents de l’entorn. Poden ser : •Positius, si els òrgans de la planta s’acosten a l’estímul que els provoca.

•Negatius, si els òrgans de la planta s’allunyen de l’estímul que els provoca Les nàsties són moviments d’una part de la planta. Per exemple, les flors del gira-sol es mouen seguint la llum solar, i les fulles de les plantes carnívores es tanquen al voltant de la seva presa. També hi ha plantes que en arribar la nit tanquen les seves flors.

Estudis que es remunten als principis dels

80 mostren que les plantes es comuniquen emetent senyals químics volàtils que viatgen en l’aire per avisar a altres plantes d’un perill (generalment la presència d’insectes depredadors) perquè aquestes puguen produir anticipadament químics de defensa .

La comunicació de les plantes es dóna a partir de senyals elèctrics, canvis en el voltatge del teixit d’una planta són irradiats i rebuts per altres plantes a manera d’alarma.

Els gens involucrats en aquesta transmissió són anàlegs als receptors d’ions que fan servir els animals per transduir senyals sensorials en el cos, és a dir una mena de protocol sistema nerviós.

Les plantes són mestres de la síntesi bioquímica i fabriquen químics que són usats com armes per fer el seu fullatge menys desitjable per als insectes. Fins al moment totes les plantes que han estat estudiades generen aquest còctel químic volàtil. Algunes fins i tot creen una xarxa de comunicació amb els insectes. Quan les plantes de tabac són atacades per erugues, expulsen un químic en l’aire que atreu insectes als que els agraden les erugues. És possible que les plantes tinguen un sentit de col·lectivitat i es relacionen en xarxes.

Potser les plantes trenquen els nostres paradigmes i en elles el gen no és egoista.

D’altra banda, la nostra mateixa definició del que són éssers individuals podria ser discutida, i potser en realitat les plantes són éssers-ambients part d’una ecologia inextricable.

Sobre la intel·ligència de les plantes, a més, s’ha descobert que tenen una memòria activa, un sentit del temps i de la direcció en l’espai, responen al so i a altres habilitats.

Autoria Carles Rocher, Joan Mena, Josep, Dani i Fernando Ens hem encarregat de fer una recerca sobre com es comuniquen els éssers vius. Ens ha sorprès trobar el què hem trobat.

14

QUÈ PASSA? XII

El tren per Oliva

En 1864 es va construir la primera línia de via estreta d’Espanya. Era un tramvia que unia les poblacions de Carcaixent i Gandia.

En 1884 este tren va arribar fins a Dénia passant per Oliva, El Molinell i El Verger.

El tren va estar recorrent el trajecte entre Carcaixent i Dénia durant 90 anys. El pas del tren a vapor per la població d’Oliva va ser un gran progrés econòmic i social.

S’utilizava tant per al transport de productes agrícoles, com per al transport de viatgers. Tenia la seua parada en el que hui coneixem com “Parc de l’Estació”, on queda un xicotet edifici en què el tren realitzava la càrrega d’aigua per a la locomotora.

El recorregut que feia el tren per l’interior d’Oliva era pel que hui en dia coneixem com a Passeig Lluís Vives .

pessetes pel viatge.

Ningú sabia perquè es va tancar, deien que no era rentable, doncs era mentira ja que sempre estaven plens, hi havia un rumor de la mà negra (els interessos creats d’uns pocs va poder sobre els interessos de la resta dels ciutadans i aixo va fer que es tancara) El tren número 1655, un automotor de la marca Billard, va ser el que va realitzar l’últim trajecte. L’interventor va ser

Els trens estaven plens de gent que anava a treballar, a comprar, al metge a Gandia o Dénia, etc.

El dimecres 10 de febrer de 1974 a las 18:48 hores va partir de l’estació de Gandia un tren que va arribar a Dénia a les 20:12 hores. Aquest va ser l’últim tren que va passar per Oliva i els últims tres passatges van pagar 32 QUÈ PASSA? XII

15

la línia però sense èxit.

Comentaris personals: Nosaltres creiem que utilitzar altra vegada el tren seria millor ja que podriem anar a altres llocs sense contaminar tant. Perquè tornen a posar la linea de tren hem pensat que podríem fer tots junts manifestacions.

Autoria: Carla Savall, Alexandra Savall, Joan Tous, i Aaron Seguí El nostre equip s’ha posat a investigar sobre el tren Gandia Dénia. Això és el que hem trobat, i amb aquest article, reivindiquem que torne a fer-se la linia del tren de la costa.

Armando Lemos i el maquinista Francisco Timor, responsable de l’últim viatge. Ells van arreplegar al seu pas per les poblacions les claus de cada estació. Des d’eixe dia ja no va passar més per Oliva el tren, encara que en nombroses ocasions s’ha intentat restablir

16

QUÈ PASSA? XII

Fem un homenatge també a les persones que durant molts anys van fer possible que el tren passara per Oliva i que podeu contemplar en la foto que està ací baix, on estan tots els trealladors de la nostra estació.

El futur que ens imaginem

Cotxe conduït per wifi: El cotxe de Google, un dels pocs autònoms que més fama ha tingut en estos últims anys. Però allò cert és que aquest automòbil elèctric ha sigut creat específicament per ser un taxi del segle XXI amb dos places, i una velocitat màxima de 40 km per hora.

Ha protagonitzat 12 accidents degut a que alguns cotxes xocaren contra ell per darrere.

Pleo: Pleo és un robot mascota, amb la forma d’un petit Camarasauri. És una mascota virtual semblant al Furby. Es va seleccionar aquesta manera pel fet que aquesta raça té unes mesures idònies per a allotjar en el cap i les extremitats els motors i sensors necessaris per simular eficientment a un ésser viu.

Cada Pleo pot aprendre de les seves experiències i entorn mitjançant una sofisticada intel•ligència artificial, desenvolupant amb això una personalitat individual.

QUÈ PASSA? XII

17

Meccanoid G15: És el robot de 61 cm que pots construir i programar tu mateix. Conté més de 600 peces per construir múltiples dissenys.

Es tracta d’un robot motoritzat, amb sis motors en braços, cames i peus, ulls led que mostren més de 500 colors i que reacciona a més de 30 ordres. El pots programar des del teu telèfon mòbil. És capaç de reproduir fins a 1.000 frases preprogramades, fa Kung Fu, balla i te fins a 12 maneres diferents d’interactuar.

Quants tipus de robots hi ha?

Segurament vos pregunteu: Quants tipus de robots hi han?

Hi han molts tipus de robots: humanoides, de cuina, de mecanitzats, mèdics,...

Un robot fa els seus moviments gràcies als motors que li afegixen, la seua font d’energia té bateries, els sensors són tàctils i porten infrarojos i càmeres. La seua intel·ligència està molt avançada gràcies a les computadores i circuits electrònics que porten.

Comentaris personals Que pensem de la tecnologia en un futur?: Joan: Que els cotxes seran tots elèctrics i que es conduiran a soles, és a dir: es controlarien per la veu, i per wifi que tindrien la ubicació dels llocs.

Candela: En l’any 2040, els robots tindran una intel•ligència superior, i tindran capacitat per curar qualsevol malaltia, i a més a més, podran operar sense cap problema, ni complicació.

Daniyal: M’agradaria que tota cosa que contamina ja no estiguera, i que en el futur tot estiga en pau i tranquil•litat. Gracies als robots tot això es podrà fer real.

Nerea: Jo pense que en un futur tots viurem en l’espai rodejats de robots que ens ajudaran a cuinar, netejar,etc… i que les cases seran naus espacials

Autoria Candela Millet, Daniyal Mehboob, Joan Mena, Nerea Mestre Al nostre equip ens ha tocat pensar en el futur, i en les tecnologies que ens ajudaran.

I tu, quin futur imagines per a la humanitat? De robots i màquines? o de persones amables?

18

QUÈ PASSA? XII

Països que s’ajunten, països que es separen...

El món està dividit en països delimitats per fronteres que creen i destrueixen països per diferents motius, fins al punt que hi ha països que han desaparegut, i també hi ha desenes de països que existeixen des de fa poc. Tot això succeeix per diferents motius, els motius més habituals són els polítics, geogràfics, econòmics i religiosos.

Aquests són tots els països que han nascut en aquests darrers anys: -En 2011, va néixer Sudan del Sud, a Àfrica, que es va escindir del Sudan.

-En 2008, va néixer Kosovo, a Europa, que es va independitzar de Sèrbia.

-En 2006, van néixer Montenegro i Sèrbia, a Europa, les dues integrants de l’antiga República Federal de Iugoslàvia.

-En 1992, van néixer Bòsnia i Hercegovina, i també la República Federal de Iugoslàvia.

-En 1991, van néixer molts països que formaven part de la Unió Soviètica: Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.

També Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan i Letònia.

També es va reunificar Alemanya Oriental i Occidental i va néixer Alemanya.

I en el Pacífic Sud, van néixer les illes Marshall, que es van independitzar dels Estats Units, i Micronèsia, que va fer el mateix.

-En 1990, van néixer: Lituània (independència d’Unió Soviètica) Namíbia (independència de Sud-àfrica) Iemen (unificació del Iemen del Nord i Iemen del Sud).

-En 2002, va néixer Timor Oriental, a Sud-est Asiàtic, que es va independitzar d’Indonèsia.

-En 1997, va néixer República Democràtica del Congo, a Àfrica, abans coneguda com Zaire.

-En 1994, va néixer Palau, en Pacífic Sud, que es va independitzar d’Estats Units.

-En 1993, van néixer tres països: República Txeca i Eslovàquia, per l’escissió de Txecoslovàquia Eritrea, que es va independitzar d’Etiòpia

QUÈ PASSA? XII

19

-A La dècada de 1980, van néixer: Brunei, a Sud-est Asiàtic, que es va independitzar del Regne Unit Belize, a l’Amèrica Central, que també es va independitzar del Regne Unit Vanuatu, en Pacífic Sud, que es va independitzar del Regne Unit i França.

A continuació, els 10 països que van desaparèixer en els últims segles: Bengala, situat al sud-est asiàtic, va ser un regne independent des de 1338 fins a 1539.

Avui dia, però, està dividit entre Bangla Desh i l’Índia.

Confederació Fura, a Amèrica del Nord, va ser una nació indígena de la regió dels Grans Llacs que finalment va ser conquerida per la nació iroquesa en 1649.

República Holandesa, que va ser una confederació d’Estats que es va formar en 1581 i va durar més de 200 anys.

Champa, al sud-est asiàtic, que va deixar d’existir en 1832, quan Vietnam es va annexionar per complet als seus territoris.

Gran Colòmbia, a Amèrica del Sud, que va ser una coalició formada per Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador. Els dos últims es van separar en 1830

Hawaii va començar a ser estat d’Estats Units en 1898.

L’antic ducat de Prússia, que incloïa gran part del nord d’Alemanya i de l’oest de Polònia, va ser annexionat a Alemanya el 1933.

Síria i Egipte es van fusionar en un únic país en 1958, la República Àrab Unida. Síria va abandonar l’aliança en 1961.

20

QUÈ PASSA? XII

Europa, el gran experiment de la terra Cal no confondre Europa (el continent) amb l’entitat geopolítica de la Unió Europea.

El motiu original per la fundació del que més tard seria la Unió Europea, va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.

Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infraestructura que travessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perquè els estats membres poden crear una única unió duanera sense pèrdua de salut econòmica o seguretat.

El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres, ja que, per vendrehi, és útil seguir els seus estàndards (CE: Conformité Europeéne). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d’un país no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l’entrada a la UE es veuen reduïts al mínim. Quan s’harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (en eliminar els costos duaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis.

En l’actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 28 estats (gener de 2014), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració.

Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l’establiment d’una moneda única, l’euro (€) per tots els estats membres (la denominada Eurozona).

Les especials relacions polítiques es tradueixen en l’establiment d’un mateix Ordenament Jurídic, superior a les legislacions nacionals, i en l’existència i

funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels Estats membres.

Tal com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d’una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política.

A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferents formes de cooperació: • Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per prendre decisions en algunes àrees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.

• Harmonització: Les lleis dels estats membres s’harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència és que la llei comunitària està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membre.

• Cooperació: Els estats membres, que es reuneixen en el consell de ministres es posen d’acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors.

La tensió entre la UE i els estats membre sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurídics de la Unió Europea són: • Reglament. És d’abast general, obligatori i directament aplicable.

• Directiva. Obliga als estats quant al resultat, però la forma i els mitjans són

escollits pels estats membres.

• Decisió. És d’obligat compliment per l’estat destinatari.

• Recomanació i dictamen. No són vinculants.

Tots els estats membre han d’adaptar la seva legislació per acostar-la amb la del marc legal comú europeu, conegut com a Acquis Communautaire.

La Unió Europea està integrada per 28 estats sobirans i independents, coneguts com a “estats membres”: Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, la República d’Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suècia, el Regne Unit (que ha iniciat el seu procés d’eixida o Brexit), la República Txeca, Xipre, Romania i Bulgària.

Hi ha dos candidats oficials a integrar-s’hi: la República de Macedònia i Turquia. Els països balcans occidentals, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia també són reconeguts oficialment com a candidats potencials.

Per a unir-se a la Unió Europea, un estat ha de complir amb els criteris de Copenhaguen, definits en el Consell Europeu de Copenhaguen de 1993. Alguns requeriments són una democràcia estable que respecta els drets humans i l’estat de dret, una economia de mercat en funcionament amb la capacitat de competir dins la Unió Europea, i l’acceptació de les obligacions dels membres, inclosa la llei europea.

Hem dit que Europa és el gran experiment de la terra per què mai en la història s’havia ajuntat diferents països sense ser fruit d’una guerra Somiant un poc, serà aquesta la manera en què es relacionaran els països en el futur? Tant de bo

QUÈ PASSA? XII

21

JOCS TRADICIONALS A EUROPA

GASTRONOMIA EUROPEA

El joc és un element bàsic de socialització: és una creació cultural en el marc d’una societat determinada. La visió contextualitzada de qualsevol joc tradicional ha de considerar les propietats que caracteritzen la seva lògica interna, i també les condicions socioculturals i els significats simbòlics que -li atribueixen els seus protagonistes (lògica externa). Observem que moltes d’aquestes pràctiques s’estan transformant en esports (regionals), sobretot les que són protagonitzades pel gènere masculí.

Un joc que ens ha agradat és la Kukla, que es practica a Grècia Material necessari: Una llauna, guix i bossetes amb pedres.

Situació inicial: Es marca amb guix dues línies paral·leles a terra separades entre elles uns 5 metres: una serà la línia de llançament i l’altra la línia de gol. Sobre la línia de gol s’hi dibuixa un cercle d’1 metre de diàmetre i al mig s’hi col•loca la llauna.

Cada participant es col·loca darrere la línia de llançament amb una bosseta de pedres a la mà.

Desenvolupament del joc: Per torns els participants llancen la seva bosseta i el que més s’aproxima serà el guardià de la llauna, i es situarà darrere d’aquesta. A continuació la resta de participants tornen a llançar les seves bossetes alternativament amb l’objectiu de tombar la llauna. Qui ho aconsegueix surt corrent a recuperar la seva bosseta i retorna el més ràpid possible a la línia de llançament. Mentre, el guardià recull la llauna per a situar-la novament al centre del cercle i sortir a perseguir al llançador que l’havia tombada, canviant-se els papers en cas d’aconseguir-ho.

La geografia, el clima i l’herència cultural, determinen la gastronomia d’un país. Són molts els països europeus i abundant la varietat gastronòmica que es pot trobar en cada un d’ells, amb els seus aliments, receptes típiques i tradicionals. Dins de molts països, depenent de la regió, el mode de preparar la mateixa recepta pot variar enormement. Igual ocorre en cada país europeu, encara que es tracte de la mateixa recepta, cada país té el seu propi segell i firma gastronòmica.

Per ser un poc més europeus, us deixem una recepta típica d’Eslovàquia, el halušky.

El halušky és una espècie de pasta que es fa amb creïlles. Es pot usar sola o acompanyant altres plats. Us donem la recepta d’un halušky que inclou formatge i s’usa de plat únic i se sol acompanyar per beure de...llet!.

Us animeu a provar-la?

Els jugadors que no tomben la llauna han de deixar la bosseta de pedres allà on s’ha quedat i esperar a recollir-la a que tothom hagi llançat. En el cas que ningú tombi la llauna, tots surten a recuperar la seva bosseta evitant ser atrapats pel guardià.

Autoria: Sonia Caudeli, Carles Collado i Carla Crespo, ciutadans d’Europa.

22

QUÈ PASSA? XII

Bryndzové halušky Temps de preparació: 20 minuts Temps de cocció: 5 minuts

Ingredients: 750 g creïlles, 400 g Bryndza (el formatge més típic d’Eslovàquia, òbviament, el podem substituir pel formatge que més ens agrade), 100 g de bacó fumat, 1 ou, 300 g de farina, sal.

Preparació: Pelem i tallem les creïlles. Les tallem en el ratllador més finet (que se’ns queden gairebé com puré en cru). Hi afegirem l’ou, la farina i la sal. Mentre ens posem una olla amb aigua (2 litres) a bullir. Un cop feta la massa agafem una cullerada xicoteta i anem agafant boletes i tirant-les a l’aigua (A Eslovàquia tenen un colador amb forats grans específic per a aquest tipus de pasta).

La deixem bollir un parell de minuts fins que tota la pasta estigui “volant” a la part superior de l’aigua. Tallem el bacó a tires fines i fregim amb una miqueta d’oli.

Barregem la pasta “halušky” amb el bacó fregit i el formatge “bryndza” i servim.

La sonda Juno

Juno és una sonda espacial dedicada a l’estudi del planeta Júpiter. Aquesta sonda forma part del programa espacial New Frontiers de la NASA. Va ser llançada el 5 d’agost de 2011 des del Centre Espacial Kennedy, a Florida. Va arribar a l’òrbita del planeta el 5 de juliol del 2016.

Juno està dissenyada per a l’estudi de l’atmosfera del planeta, el seu origen, estructura, i evolució dins el sistema solar, i

així comprendre millor la seva formació. Les seves principals funcions estan enfocades a la creació d’un estudi i mapa de la gravetat en els seus camps magnètics, i de les aurores de Júpiter, com també de la seva magnetosfera. També estudiarà indicis sobre la formació del planeta, el seu nucli, l’aigua present en l’atmosfera, sobre la seva massa, i els seus vents, que poden arribar a velocitats de fins a 618 quilòmetres per hora La sonda seguirà una òrbita polar al voltant

QUÈ PASSA? XII

23

del planeta Júpiter, que li permetrà una major protecció contra la radiació que emet Júpiter

de 14 dies, encara que segueix obtenint dades molt importants per conèixer en profunditat el planeta gasós.

Una de les últimes fotografies de Juno mostra el pol sud de Júpiter, que es correspondria amb l’Antàrtida terrestre. A la primera imatge es veuen ciclons al voltant d’aquest extrem del planeta, amb tempestes ovals blanquinoses en el pol jupiterià.

Les fotografies van ser preses durant el sobrevol més pròxim a aquest món, quan s’ha situat a 4.300 quilòmetres per sobre dels núvols de Júpiter. La tercera imatge, acolorida i suavitzada artificialment, mostra la cara més desconeguda de la peculiar Antàrtida jupiteriana, com l’han descrit els investigadors.

Mentre escrivim aquest article (febrer 2017), la nau espacial Juno ha completat amb èxit l’últim sobrevol al voltant de Júpiter. La NASA ha confirmat que, durant l’operació, tots els instruments científics i la càmera de la sonda van romandre actius recollint informació que està sent enviada de tornada al nostre planeta.

En l’actualitat, els científics de l’agència espacial nord-americana estan treballant per portar a Juno a un període orbital més curt, ja que a dia d’avui triga 53 dies a completar una volta al voltant de Júpiter. El pla inicial és que la nau tingués un període

Autoria: Erika Escrivà, José Diaz, Pau Frasquet i Luis Fernandez, ciutadans de l’univers

24

QUÈ PASSA? XII

Tot i els inconvenients tècnics, Juno ha seguit treballant per analitzar d’interior de Júpiter, la cara més desconeguda d’aquest planeta. Els seus resultats han permès demostrar que els seus camps magnètics i aurores són més grans i intenses del que es pensava inicialment. D’altra banda, els investigadors han mapejat els cinturons i núvols del gegant gasós, que s’estenen a les profunditats internes de Júpiter. La investigació d’aquest planeta té com a principal objectiu determinar l’origen de l’aigua gelada i de les aurores jupiterianes, a més de comprendre l’origen i l’evolució d’aquest planeta i estudiar en detall la seva atmosfera i interior.

El bòlid de Tunguska

El bòlid de Tunguska va ser una explosió aèria de molt alta potència detectada a les proximitats del riu Podkamennaya en Tunguska, al centre de Sibèria, el dia 30 de Juny de 1908.

El fenomen de Tunguska va induir moltes hipòtesis i teories sobre allò ocorregut.

La detonació, similar a la d’una arma termonuclear de elevada potència, ha sigut atribuïda a un cometa o un asteroide.

Degut a que no es va recuperar ningun fragment, la conclusió a la que han arribat els científics és que es va deure a la col·lisió d’un fragment del cometa Encke, que es va volatilitzar abans de tocar el terra.

que en Londres podia llegir-se el periòdic al carrer a mitjanit.

El primer investigador en arribar a la zona va ser el mineralogista Leonid A. Kulik, a finals dels anys 20, i no va trobar ningun cràter, però sí l’epicentre de l’explosió, gràcies a la distribució radial dels arbres.

Arran de que el escriptor Alexander Kazantsev va identificar en dos contes de ciència ficció en 1949 el succés amb un accident de una nau extraterrestre, alguns ufòlegs abraçaren eixa idea. Ara, un grup de científics liderat per Lucas Gasperini, del Institut de Ciència Marina italià, defèn que el llac Cheko, ovalat i d’uns 450 metres de llarg, ocupa la ferida oberta pel xoc a baixa velocitat d’una roca de 10 metres de diàmetre.

L’explosió de Tunguska és el major impacte d’un objecte extraterrestre en l’època històrica. Va tombar uns 80 milions d’arbres, les ones sísmiques van ser registrades per observatoris de tot el món i, durant els dos dies següents, les nits van ser tan brillants QUÈ PASSA? XII

25

L’ESDEVENIMENT El 30 de juny de 1908, a la regió del curs mitjà del riu Podkamennaya, a Evenkia, un cometa d’alguns centenars de tones va impactar sobre l’atmosfera.

L’impacte va produir una explosió calculada entre 3 i 5 megatones que s’aixecà fins a una alçada d’uns 8 km. L’explosió del cometa va arrasar dos mil quilòmetres quadrats de tundra i la van detectar els sismògrafs de tot el món, completant dues vegades la volta al món. La pols aixecada va causar un hivern més llarg del normal a l’hemisferi nord, sumint la part septentrional d’Àsia i Europa en una lleugera obscuritat.

L’ona expansiva va ser prou forta com per fer caure sense contemplacions persones, carruatges i cavalls que es trobaven a més de 500 km de distància. L’explosió va ser registrada amb tota claredat per sismògrafs de nombrosos països, entre ells la Gran Bretanya.

26

QUÈ PASSA? XII

Un petit grup de científics russos segueixen buscant fragments del meteorit que va caure en els monts Urals. El mateix dia de la caiguda del meteorit, una expedició organitzada per la UFU va trobar en les proximitats d’un cràter en el llac gelat de Chebarkul 53 petits fragments, d’entre 2 i 7 mil·límetres, del cos celeste. La caiguda del meteorit ha reactivat les alarmes sobre el perill que representen aquests esdeveniments per a l’humanitat i el debat sobre la necessitat i la possibilitat de fabricar un sistema de defensa.

Autoria: Carla Garrido, Nerea Mestre i Bianca Ramirez, ciutadanes preocupades per si els cau el cel a sobre

La formació de la Lluna

No hi ha res com l’espectacle de la Lluna plena. Però, perquè hi ha aquest satèl·lit rondant la nostra Terra?

Una primera hipòtesi deia que, quan es formava el Sistema Solar, la Terra encara no estava del tot densificada, sinó que el seu interior era una massa de matèria fluida rodejada de gas i, per tant, encara no s’havia format l’escorça del planeta.

L’alta velocitat de rotació d’aquesta massa va fer que se’n desprenguera una part, que aquesta part s’anés separant i que, finalment, es convertira en la Lluna. Però aquesta explicació va ser descartada després d’analitzar les mostres de materials de la Lluna portades pels astronautes. Són materials notablement diferents dels de la Terra. Per tant, els dos astres no poden tenir un origen comú.

Una tercera explicació és que la Lluna es va formar al mateix temps que la Terra: que tot es va originar a partir del mateix protoplaneta. Segons això, la massa original s’hauria dividit en dues parts i s’hauria creat, al mateix temps, la Terra i la Lluna. Però, de nou, la diferència de composició dels dos astres ho invalida. La Terra, per exemple, té tres vegades més de ferro que la Lluna.

Actualment, gairebé tothom està d’acord que la Lluna va ser un astre intrús que per ben poc no va malmetre el nostre planeta.

Fa quatre mil cinc-cents milions d’anys, quan el protoplaneta Terra s’anava densificant, tenia l’eix de rotació perpendicular respecte del pla de l’òrbita al voltant del Sol. Els dies

Una segona explicació, admesa durant molt de temps, deia que la Lluna era un astre errant del Sistema Solar desviat de la seva trajectòria per alguna pertorbació causada per un altre astre. En passar, casualment, prop de la Terra, la força gravitatòria d’aquest planeta la va atreure i va quedar orbitant-la per sempre més. Tanmateix, perquè la Lluna fora atrapada per la Terra, les trajectòries respectives haurien d’haver estat molt pròximes, i tots dos astres s’haurien d’haver originat a partir de materials similars.

L’anàlisi dels materials lunars apunta, de nou, que aquesta explicació tampoc no és acceptable.

QUÈ PASSA? XII

27

i les nits se succeïen cada 6 hores i mitja, en lloc de les 24 hores actuals. Aleshores, inesperadament, procedent de la zona dels asteroides, va aparèixer la Lluna i va impactar contra el protoplaneta. Com a conseqüència del xoc, l’eix de rotació de la Terra es va inclinar fins als 23 graus actuals; els dies i les nits es van fer més llargs i la Lluna es va trencar a trossos. Part de la seva matèria va enriquir la Terra. Les restes van quedar orbitant-la, però es van anar densificant fins que van conformar la figura esfèrica i van tenir una escorça sòlida.

Després, els impactes de meteorits i d’asteroides menors formarien els cràters que la caracteritzen. És la història de la Lluna. Però, què passaria si desapareguera sobtadament? Com es veuria afectada la vida a la Terra?.

L’efecte més immediat del que ens adonaríem és que les nits serien totalment fosques, haurien desaparegut les fases lunars i totes les nits serien nits de “lluna nova”, nits sense lluna. Seria el somni de tot astrònom, ja que podríem gaudir, sense ser enlluernats per la llum lunar, de les estrelles, la Via Làctia i d’altres meravelles del cosmos. Deixarien també de produirse els eclipsis solars i els lunars. A més, desapareixeria tot el romanticisme i misteri associat al nostre satèl·lit i que ha inspirat tantes cançons, poemes, contes, novel·les i a tants artistes, però ... Només passaria això si el nostre satèl·lit desaparegués de sobte?.

I tant que no!.

L’aigua dels mars i oceans s’estancarien: Sense el seu satèl·lit natural el clima del nostre planeta canviaria dràsticament, ja que en perdre la força de les marees, provocades per l’atracció gravitatòria de la Lluna, els corrents dels mars i oceans veurien modificada la seva direcció i intensitat. Augmentaria el nivell del mar a les costes i l’aigua es redistribuiria cap als

28

QUÈ PASSA? XII

pols. La disminució de la intensitat dels corrents i la interrupció del sistema de drenatge i neteja natural dels mars suposaria un estancament de les aigües. Això tindria com a resultat la inevitable pèrdua de gran part de les espècies de vida marítima i dels animals i plantes que depenen dels mars i els oceans, com els que habiten en les costes.

Estius de més de 100 graus i hiverns a 80 sota zero: La gravitació lunar manté la inclinació fixa de l’eix de rotació de la Terra en uns 23 graus respecte al pla de la seva òrbita. Si la Lluna desapareguera de cop l’eix de rotació terrestre perdria la seva estabilitat, el que comportaria una alternança de les estacions.

Serien habituals estius amb temperatures de més de 100 graus i hiverns a 80 sota zero, amb les adaptacions que això implicaria per a la vida animal i vegetal.

Vents de més de 300 quilòmetres per hora: El cas més extrem seria l’alineament directe de l’eix de rotació de la Terra cap al Sol, el que provocaria que en una part del planeta regnaria la foscor completa i l’altra estaria sota l’acció permanent del sol. Vents d’una velocitat extrema de més de 300 quilòmetres per hora assotarien la superfície de la Terra com a conseqüència de les dràstiques diferències de temperatura.

Vida a la frontera entre dos mons: En aquest cas s’eradicaria gairebé del tot tota la vida en tots dos hemisferis. Les espècies només podrien sobreviure a l’equador, just a la frontera entre el món de la foscor i el de la llum eterna.

Extincions massives: La gran majoria dels animals i les plantes serien incapaços d’adaptar-se a la nova situació, el que es reflectiria en extincions massives.

Lluna, quedat amb nosaltres, perfa!!

Autoria: Amelia Mitchell, Bianca Ramirez, Josep Navarro i Carles Rocher.

Enamorats de la Lluna. O sota la Lluna? O per la Lluna? O amb la Lluna?

Els enzims digestius

Els enzims són biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.

Gairebé tots els enzims són proteïnes. En les reaccions enzimàtiques, les molècules amb les quals interacciona l’enzim reben el nom de «substrat» al principi del procés, mentre que s’anomenen «productes» una vegada transformades en molècules diferents.

Com que els enzims són extremadament selectius respecte al seu substrat i només catalitzen algunes reaccions d’entre moltes possibilitats, el conjunt d’enzims que es produeixen en una cèl·lula determina les rutes metabòliques que hi tenen lloc.

Els enzims digestius són enzims que degraden macromolècules polimèriques en les seves unitats menors, per tal de facilitar la seva absorció en el cos. Els enzims digestius es troben al tracte digestiu dels animals incloent els humans i en les plantes carnívores, on ajuden a la digestió dels aliments i també es troben dins les cèl·lules, especialment en els lisosomes, on la seva funció és mantenir la supervivència de la cèl·lula.

Els enzims digestius es classifiquen basantse en els seus substrats enzimàtics: • proteases i peptidases divideixen les proteïnes en petits pèptids i aminoàcids.

• les lipases divideixen el greix en àcids grassos i glicerol.

• les carbohidrases divideixen els

carbohidrats com el midó i sucres en sucres simples com la glucosa.

• les nucleases divideixen els àcids nucleics en nucleòtids.

En el sistema digestiu humà, els principals llocs de digestió són la cavitat oral, l’estómac i l’intestí prim. Els enzims digestius se secreten per diferents glàndules incloent: • Glàndules salivals • Cèl·lules secretores en l’estómac • Cèl·lules secretores en el pàncrees • Glàndules secretores en l’intestí prim

QUÈ PASSA? XII

29

Els aliments amb més enzims digestius Més enllà del pes, el menjar té com a objectiu preservar la salut de tot el cos; per aconseguir-ho disposa dels enzims digestius, les quals transformen els aliments en nutrients (aminoàcids, glucosa, àcids grassos, etc.) que assimila l’intestí i són aprofitats per l’organisme.

L’impacte dels enzims digestius és significatiu en el benestar físic i emocional. Un estudi elaborat per la Societat Espanyola de Dèficit de DAO i l’hospital General de Catalunya, assenyala que el 90% de les migranyes es poden prevenir amb un consum adequat d’enzims.

Papaia. Posseeix un enzim denominat papaïna. D’acord amb el Centre mèdic de la Universitat de Pittsburgh, la papaïna pot ser especialment útil per a les persones que no produeixen suficients enzims pancreàtics, el que provoca els símptomes d’indigestió, com ara gasos, distensió abdominal i flatulència.

Pinya. És una gran font de bromelina, que actua com una ajuda per a la ingestió, a més també ajuda a disminuir la inflamació.

Kiwi. Conté actinidina, un enzim que actua com a catalitzador per a la digestió de proteïnes.

Verdures crues. Especialment les verdes; exemple, bròquil, api i julivert.

Mel d’abella. Conté enzims digestius que ajuden a millorar el moviment intestinal i l’absorció dels aliments.

Altres opcions. Per Patrick Holford, autor de “La Bíblia de la nova òptima nutrició” raïm, mel crua i sense pasteuritzar i soja contenen enzims digestius que ajuden a l’assimilació òptima dels nutrients Autoria: Candela Millet, Carles Collado, David Sanchez i Carla Crespo A partir d’ara, posarem més atenció a la nostra dieta

30

QUÈ PASSA? XII

Solar Impulse

El “Solar Impulse” és un avió fabricat a Suïssa que funciona per energia solar. Va tant de dia com de nit gràcies a les cèl·lules solars que cobreixen les seues ales, a la vegada que carrega la bateria que li permet anar durant la nit. Està tripulat per dues persones: el pilot i el copilot.

Rècords: El primer rècord és volar durant 26 hores i 9 min. sense l’ajuda de fonts d’energia externa. El segon rècord és en l’altura, doncs va aconseguir volar 8.564 metres sobre el nivell del mar.

El tercer, donar la volta al món, amb el pilot de proves Markus Scherdel als controls.

El nostre equip pensa que aquest avió es bo perquè no contamina i això millora el medi ambient.

Informació sobre el avió: • Velocitat: 70 km/h • Pes:1.600 kg • Llargaria: 22,4 m • Envergadura: 71,9 m • Alçaria: 6,37 m • Entrada de servei: 26 de Juny de 2009 • Tipus de motor: motor elèctric • Fabricant: Escola Politècnica Federal de Lausana • Cost del projecte: 90 milions d’euros.

• Inici del projecte: 2005 • Primer vol: 3 de Desembre de 2009.

• Tripulació: 1 persona El següent pas va consistir en un avió semblant a l’anterior, però de major tècnica i una cabina major per als pilots per a passar més hores i en millors condicions. Aquest segon model es va denominar HB-SIB i va ser presentat oficialment en abril de 2014, amb l’objectiu de pegar la volta al món, cosa que va aconseguir el 26 de juliol de 2016 després de realitzar la circumnavegació del globus terrestre en 17 etapes, cobrint la distancia de 40.000 Kilometres en poc més de 500 hores.

Vehicles Elèctrics Un vehicle elèctric és un vehicle que fa servir un o més motors elèctrics per desplaçar-se.

Els vehicles elèctrics poden ser: • cotxes • trens • camions • avions • vaixells • motocicletes i scooters • naus espacials • ...

QUÈ PASSA? XII

31

Els vehicles elèctrics van aparèixer a mitjans del segle XIX, quan l’electricitat era dels mètodes preferits per propulsar automòbils, oferint un nivell de confort i facilitat d’operació que no podia ser assolida pels cotxes de gasolina del moment.

Els vehicles elèctrics són diferents dels vehicles propulsats per combustibles fòssils en els següents punts: • Reben la seva potència d’un ampli ventall de fonts, incloent combustibles fòssils, energia nuclear, i fonts renovables com ara energia mareomotriu, energia solar, i energia eòlica, o qualsevol combinació d’aquestes. De qualsevol forma, aquesta energia és transmesa al vehicle a través de l’ús de línies d’alta tensió, transmissió d’energia sense fils com ara càrrega inductiva, o una connexió directa a través d’un vehicle elèctric. L’electricitat pot ser llavors emmagatzemada al vehicle fent servir una bateria elèctrica, supercondensador, o cel·la de combustible.

• En canvi, els vehicles de combustió sovint només poden derivar la seva energia de poques fonts, com ara combustibles fòssils no renovables.

Un avantatge important dels vehicles elèctrics o híbrids és la seva capacitat de recuperar energia de frenada com a electricitat per a guardar en una bateria o retornar a la xarxa elèctrica.

Desavantatges: Molts dissenys elèctrics tenen un rang d’acció més xicotet que els dissenys de combustió, degut a la baixa densitat d’energia de les bateries en comparació amb els vehicles de motor de combustió interna. Els vehicles elèctrics tenen temps de recàrrega més llargs que el procés relativament ràpid de reomplir un depòsit.

Autoria: Carla Savall, Alexandra Savall, Joan Tous, Aaron Seguí i Pau Frasquet A punt per viure endollats.

32

QUÈ PASSA? XII

Al començament del segle XXI, l’augment en la preocupació per l’impacte ambiental de la infraestructura de transport basada en el petroli, juntament amb el preu d’aquest, ha portat a un augment de l’interès en la infraestructura de transport elèctric. Així, vehicles que poden ser impulsats per fonts d’energia renovables, com ara vehicles elèctrics híbrids o vehicles elèctrics purs, són cada cop més populars

A mi que em passa?

Parlem amb Tona Català, la mare de Carme Morera, arran d’un llibre que ens a encantat: A mi que em passa? El llibre l’han escrit entre les dues, mare i filla.

Vam anar a la presentació que va fer a Pagina 3, en Oliva, i vam quedar amb ella per fer-li l’entrevista el dia que va fer la presentació a la Casa de Cultura de l’Alqueria.

- A Carme, li agrada llegir?

A veure, a Carme li agrada moltíssim llegir, si vosaltres heu llegit el seu llibre, ella només espera que arribe el Camacuc, una de les coses que fa es llegir en veu alta per a expressar-se, li agrada llegir els diaris i els titulars i fa molta gràcia perquè ara ningú llig els diaris, per a ella és una obsessió que no pot dormir sense llegir-se un llibre però agafa llibres de la biblioteca a l’atzar, igual la veus llegint, per exemple, la història de “Germana de Foix” i li dius “però Carme”, però ella se’l llig igual.

- I li agrada anar al cine?

Al cine que més li agrada anar és al cine d’estiu, perquè li agrada això d’agafar el “bocadillo” i el paquet de papes i mentre veu la pel·lícula sopar, jo pense que això ens agrada a tots els de la Safor.

li tocava a València en aquest cas l’escola de Santa Teresa i era una manera de donar a conèixer la diversitat que és el que ens enriqueix, perquè nosaltres som diferents i això es el bonic.

- Quants anys tenia Carme quant vau crear el bloc?

Pues va ser després de transplantar-li (el ronyó), tindria 12 anys. També una de les raons que ens va impulsar a escriure el bloc va ser que les infermeres de l’hospital volien que la història de Carme fora coneguda i volien contar-ho perquè no hi havia donants vius de ronyó. Quan jo era jove, molts es mataven en les motos perque no hi havien cascs…Ara això no passa, afortunadament, i des de la Fe volien dir-li a la gent de la donació en viu era possible i positiva. Així va nàixer el bloc “¿mes das un beso, bonita?”.

- Quina va ser l’anècdota que més et va agradar al escriure el llibre ?

A mi per exemple m’agraden totes perquè Carme conta en totes com ha arribat a fer eixes coses que fa i m’agrada molt perquè

- Que us va impulsar a escriure el llibre ?

D’alguna manera els xiquets com Carme necessiten una major visibilització i per exemple nosaltres vam viure una època en que als xiquets com Carme posaven impediments per a que anaren a una escola pública.

Carme, tenia molts problemes i des de Conselleria no volien que anara a una escola pública que QUÈ PASSA? XII

33

Carme té una actitud molt optimista, i jo crec que en tots si tens forces i tens gent que t’estima pots aconseguir-ho tot.

- Carme, es sent coneguda?

Carme es conegudíssima. Una de les coses que hem fet sempre, és que vingués amb nosaltres encara que no vullgués, ella necessita socialitzar-se i així s’espavilava.

- Com us ha canviat la vida des que vau escriure el llibre ?

A Carme li ha canviat molt. Mireu, un dia em va dir “l’altre dia li van dir “gilipollas”,i jo li vaig contestar: -I tú,has escrit un llibre i eres famós?”

-Quins records teniu de l’hospital?

Continuem anant tots els mesos, i ella no vol saber rés de l’hospital perquè quan passa per davant de la Fe diu, “-quina pudor que fa d’hospital”.

-A Carme, li agrada la música? Quina?

Si. La Gossa Sorda, Shakira, Dani Miquel..

-I els esports? En practica algun?

No, gens ni miqueta. Sols fa natació.

-Li agrada fer-se fotos? Se’n faria una amb nosaltres?

Si. Clar

FITXA BIBLIOGRÀFICA AUTORES: Carme Morera i Tona Català.

TÍTOL: A mi que hem passa ?

EDITORIAL: Vincle.

IL•LUSTRACIONS: Cristina Duran.

Nº DE PÀGINES: 88 pàgines.

EDICIÓ : 4ºa.

PUBLICACIÓ: València 2016.

Carme va nàixer a la ciutat de València el 9 del mes 9 de 1999, amb 9 dits als peus. Des

34

QUÈ PASSA? XII

del primer moment els seus pares van intuir que Carme seria diferent.

“A mi, què em passa?” És una selecció dels textos publicats en el blog “¿Me das un beso bonita?” .

Al llarg de 90 pàgines descobrirem com és la vida de Carme contada amb grans dosis d’humor, però també de tendresa coneixerem les anècdotes més divertides, i a més autèntiques lliçons de superació sense perdre el somriure.

Comentaris personals: Paula: la meua opinió és que m’ha agradat molt aquest llibre, sobretot alguns capítols en concret: “Batiste Ceba”, “Anar en bicicleta”, i “Nadar”...

Mar: aquest llibre és molt divertit i t’ho passes molt bé llegint-lo perquè es molt entretingut. És un llibre que pot agradar a persones de totes les edats i aprens moltes coses de la vida que no aprecies tant, uns dels capítols que més m’agraden són: “Mil grues”, “Compta fins a cinc” i per últim “La diàlisi”.

Sonia: opine que el llibre és molt entretingut i molt divertit perquè són els pensaments i les vivències d’una xiqueta molt optimista i de la qual s’ha d’agafar exemple en tots els aspectes per tindre una personalitat tan autèntica. Els capítols que més m’han agradat són: “Miquel el Bombo”, “¿Me das un beso bonita? i “Mil grues”.

Amèlia: A mi m’ha agradat molt aquest llibre. És molt divertit i ensenya moltes coses al•lucinants, el llibre el recomane a persones de totes les edats . Els capítols en els que més he disfrutat llegint són: “El meu pare es un pesat”, “Compta fins a cinc” i “T’agrada que et diguen tonta?”.

Catalin: M’ha agradat molt el llibre. El capítol que més m’ha agradat és “Mon pare és un pesat” Autoria: Paula Sabater, Mar Sastre, Sonia Caudeli, Amelia Mitchell i Catalin Daniel I a nosaltres, què ens passa?

Homenatge als pins del nostre pati

Hi ha moltes raons per estimar els arbres: converteixen el diòxid de carboni en l’oxigen que respirem, creen una fresca ombra en un dia calorós, són la casa de centenars d’animalets i, a més hi ha alguns que són especialment bells. Encara que alguns dels exemplars que anem a mostrar no són arbres com a tal (alguns són arbustos o similars), no podíem deixar passar l’oportunitat de mostrar el seua increïble, sorprenent i incomparable bellesa.

Això ho fem en homenatge als arbres que han tallat del nostre pati. Aprofitem també per fer-li una entrevista a Carme Santonja, la Tècnica Agricola de l’Ajuntament d’Oliva, per tal que ens explique les raons per les quals es van tallar els arbres.

Bona vesprada Carme. Ens podries explicar per què s’han llevat els pins del pati de la nostra escola?

Bé, des de fa temps, la direcció de l’escola i els responsables municipals estan preocupats per l’arbrat del centre, i sobretot per la seguretat dels alumnes davant de possibles accidents.

El pati de l’escola tenia un conjunt de pins de gran mesura i amb el creixement inclinat d’alguns troncs. Cada vegada que es produïa una situació de temporal de vent i pluja aquests arbres generaven inquietud entre els pares, els mestres i els veïns.

A la determinació de llevar els pins s’arriba després de diversos antecedents com són: • En febrer del 2015 una nit de dissabte -amb una situació de pre-emergència per

forts vents, es va produir la fractura d’una gran rama del pi més gran que hi havia i que estava apegat a l’edifici. En la inspecció de la rama trencada es va observar que la fractura s’havia produït en un punt del tronc en què aquest es bifurca i comencen a créixer dues rames en igual força. Aquesta situació no és desitjable, donat que s’ha comprovat que es produeix un punt de debilitat estructural, que en una situació extraordinària de vent forts pot produir un accident, com el que es va produir; i que afortunadament no va ocasionar cap tipus de danys.

• També en febrer del 2015 es va procedir a la retirada d’un pi de la zona de joc infantil que es va detectar que havia augmentat la inclinació de forma sobtada.

• També van tindre un lloc d’estada d’estornells i alguns cucs de la plaga de la processionària del pi.

Tots aquests incidents, van fer que l’Ajuntament estudiara la situació dels pins amb més detall resultant que es tractava d’uns arbres que en el seu moment es van plantar massa prop uns d’altres i per això els troncs van

QUÈ PASSA? XII

35

créixer inclinats cap a l’exterior a la recerca de llum. L’evolució previsible d’aquesta situació era que empitjoraria, a més, hi ha poques actuacions tècniques per a disminuir-la.

També cal tindre en compte que els pins són de fulla perenne, de forma que els efectes dels temporals de vent de l’’hivern són més forts que sobre altres arbres de fulla caduca...

Finalment es va decidir llevar els pins i una palmera, pensant en la seguretat de l’alumnat.

S’ha produït una gran pèrdua ambiental, si bé s’ha guanyat en la seguretat. Ara toca plantar arbres nous en bons criteris.

Quins criteris seríen els mes adequats?

Sobretot, no plantar arbres grans junt als edificis i posar-los a suficient distancia uns d’altres.

I abans d’això, decidir quines espècies són les adequades segons a quins llocs s’han de plantar, tenint en compte quin és el port que tindrà la planta adulta.

Moltes gràcies, Carme per la teua explicació.

Autoria: Paula Sabater, Mar Sastre, Sonia Caudeli, Amelia Mitchell i Catalin Daniel Tinc un arbre amic, que entre tots els arbres és per mi el més bonic...

36

QUÈ PASSA? XII

La nostra escola

ei3 La nostra escola és un bombonet.

Som una xicoteta família, en la que tots ens coneixem i ens estimem.

La nostra escola és, som, tots i cadascuna de les persones que hi vivim. Totes i cadascuna de les persones aportem el bo i millor per fer que tot siga el millor.

Cada any ens arriba un nou grup de criatures, alhora que unes altres se’n van.

Les que entren, aporten noves formes d’entendre la vida, les que se’n van, ens han acompanyat durant 9 anys i han deixat la seua empremta a l’escola.

ei4 ei5

I entre uns i altres, teniu als cuiners i exploradors de 4 i 5 anys i les dues classes de primer, i les dues classes de segon, les de tercer i quart, i la de cinquè.

La nostra escola és un bombonet perquè està plena de bombonets.

Serà una caixa de bombons?

QUÈ PASSA? XII

37

ep1B

ep2A

ep1A

ep2B

38

QUÈ PASSA? XII

ep3

ep4

ep6

ep5

QUÈ PASSA? XII

39

Les autores i els autors de la revista Aarón Sóc a, Seguí Men . tinc 12 anys el M’agrada àm futbol i la n u gia. Sóc molt xiquet i amable sim pàtic

Sóc Pau Frasqu et Císcar. Tinc 12 anys , jugue a futbol i sóc porter.

Tots em diuen que ho faig molt bé. M ’agrada jugar a tots els esports i amb el meu germà.

També m’agrada escoltar música.

PauHola, jo soc Mala Sabater 12 c yans i tin més anys, el que r és m’agrada fe r, nta ballar i ca rvavaig al conse c i esti tori d ‘ Oliva ental. m en 3r d’ele

El meu nom és Ca rles Collado Morel li tinc 12 anys. Tinc un germà que tam bé ve a aquesta esco la.

M’agrada el futb ol, per això el prac tique, i m’agrada el que faig.

DaHola, sóc hez vid Sanc i Tarazona nys, tinc 11 a ne sóc alum Verdel CEIP esD ge dels i emparats sóc de 6é

40

QUÈ PASSA? XII

Hola, sóc Cand ela Millet Llorca, tinc 11 anys i sóc filla única. M’encan ta el vòlei i cant ar, però desafine molt.M’agrada viatjar, i el meu so mni és anar a NewYo rk.

niCrespo Be Sóc Carla ti 11 anys, to meli. Tinc ré aviat en fa que molt a, s o y vergon 12. Sóc a, s o lt cariny però mo les estar amb m’encanta pre igues i sem meues am la b estar am m’agrada ília. meua fam

Hola, sóc Carles Rocher Blasco, un xiqu et i vaig a l’escola Desem parats, i estic cursant 6é de primària. Jugue a fútbol perquè és l’esp ort que més m’agrada.

Sóc alt i prim, amb el s cabell castany.

Sóc Pau Gilabert Tomàs, xiquet un de sisé. El més que m’agrada és anar en bici per la muntanya.

Sóc Alexandra Savall Blanco. Ti nc 12 anys, sóc nadado ra del CNO i toque el violí en el conserva tori. M’agrada esco ltar música, cantar i composar. Sóc un a persona inquieta.

sóc Hola, Jose AntoGonnio zález Contreras, tinc 11 anys i m ’a g r a d a molt el futbol i el rugbi.

Hola, jo sóc José Díaz Ortega, vaig al CEIP Verge dels DesemEn parats. ts ol m ella tinc amics amb els que jugue.

Hola. Sóc Josep Navarro Llopis, un company de 6é de primària.

M ’a g r a d e n molts esports com l’atletisme, el futbol, l’handbol,...

Hola. Sóc José Fernando Guitart Cañamàs, tinc 12 anys i un germà que en té 6. M’agrada l’escola i m’encanta el futbol.

Sóc Joan Mena Llorca, tinc 11 anys, m’agrada jugar a futbol, pàdel i pilota valenciana. També jugue molt a jocs d’ordinador o de la tablet. El meu hobby és muntar robots.

Hola sóc Sonia Just, Caudeli anys.

12 tinc els M’encanten simú la animals, ei. vol ca, nadar i el Vull molt a la família. M’agrada viatjar i fer aventures.

Hola! Sóc Amelia Mitchell Forrat, una de les alumnes de 6é. Tinc 11 anys i m’agraden molt els esports. Jo toque la guitarra i jugue a tenis. Sóc viatgera i divertida.

Hola. Sóc Joan Tous Perez, tinc onze anys i m’ag rada jugar a bàsquet.

No he estat sempre en aquesta escola (vaig arrib ar en quart). M’agradaria jugar en la NBA als Estats Units, i si no pot ser, vold ria ser bomber.

Faus.

Soc Carla Garrido ig al Tinc dotze anys i va rats. col.legi Desempa ada gr ’a El que mes m i. En fer és jugar a vole ho multiesports ens e qu ja , passem molt bé b am fem esport i estem els amics

EstiSóc Erika Escrivà sóc , ys val .Tinc onze an i simmolt competitiva fer pàtica, m’encanta ca sti nà esport com gim nc Ti rítmica o atletisme. diuen un germà que li uest Josep que va a aq col•legi i té 8 anys

Hola! Sóc Daniyal Mehboo b, la meua assign atura preferida só n les m a te m à ti q ues, i el meu e sport preferit és e l criquet, encara que no el jugue.

Hola. Sóc Catalin Daniel Roman i tin c 13 anys. La meua assignatura preferida és socials i m’agraden el s videojocs.

Sóc Nerea Mestre Cabanilles, tinc 12 anys, la meua passió es el voleibol, m’encanten les manualitats, a més a més sóc molt, però que molt torpe i m’agraden molt els dofins. A mi de major m’agradaria ser rematadora de vòlei, i tu?

anca RaHola! Em diuen Bi Tomàs, mírez de Arellano que més tinc 11 anys, el rlar en m’agrada és pa cès, anllengües com fran cosa que glès ..., un altra ntar. La m’agrada fer és ca ida es er meua cantant pref Ana Mena.

Jo sóc Carla Savall Vi ves, una alumna de 6é de primària i tinc 11 anys. A mi m’agrada ballar i fer atletism e, també m’agrada pa ssar el temps amb la família i amics sHola, sóc Mar Sa c tin , tre Santonja la 12 anys. Toque te guitarra i disfru ’ M . ra en la natu r ja encantaria viat r per tot el món pe es a conèixer altr costums...

Sóc Luis Fe rnandez Faus, tinc 11 anys va ig nàixer el 20 -82005, practique l’handb ol, m’agrada munt ar amb la bicicle ta per la muntanya

Totes les persones que han treballat a la revista van fer un comentari sobre com podríem millorar el funcionament i l’organització. I han dit que,... ...per millorar la coordinació, els components de l’ equip han d’estar conscienciats del treball que han de realitzar. Han de ser tots responsables de la tasca i posar tot l’interès en col·laborar. És important la confiança en el equip, perquè sàpiguen com ajudar-se. Informar a companys que no sempre poden quedar i explicar què hem de fet. Ser conscient del meu impacte en l’equip, que tots estiguen d’acord amb cada idea. Assegurar-me que tot el que he fet està bé. Gràcies aquest treball, ja sabem treballar en equip. ...per millorar l’organització, cadascú ha de dir de quina tasca s’encarrega, fixar-se en el que estem escrivint esforçar-se més... A l’hora de fer la feina, organitzar-nos millor. Ser més efectius, és a dir, estar més atents a tot allò que fem. Quedar més vegades per fer el treball més ràpid. Discórrer mes i opinar totes. Escoltar les opinions dels companys i a partir d’eixes opinions buscar informació. Apuntar totes les propostes i després decidir per votació, si algú no ha aportat res, donar-li l’oportunitat. Intentar que totes les idees dels membres, puguen aportar alguna cosa al treball i abans d’acabar posar tot en comú i quedar tots conformes. Els equips haurien de ser més reduïts perquè amb 3 persones es prou, i en 5è haurien d’haver més classes d’informàtica per tenir més habilitat en 6è. ...per ser més eficaços, es precís intentar no desconcentrar al que li toca escriure, no mirar les musaranyes, ni fer el mono, és a dir, estar centrats en la feina i comportar-nos d’una millor manera. Cal ajudar més a l’equip per a saber el que hem de fer i com ho podem fer, treballar un ratet cada dia a casa. En resum, més serietat, més coordinació i menys tonteries. prendrem bona nota !!

QUÈ PASSA? XII

41

Gràcies pel vostre suport...

42

QUÈ PASSA? XII

...sense vosaltres, aquesta revista no es podria realitzar.

QUĂˆ PASSA? XII

43

Sols hi ha un mandala a la portada, però en teníem més:

44

QUÈ PASSA? XII