Economia circular

És possible una economia que no genere residus?

L’economia circular és un model econòmic que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i tornant els residus del final de la cadena de producció al principi. És un model en el que els recursos s’utilitzen més d’una vegada, per tant és molt més eficient.

Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents, en la possibilitat de compartirlos, i en minimitzar els recursos utilitzats, residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni.

Es tracta d’un acostament regeneratiu que contrasta amb l’economia lineal, en què el model de producció se centra en: “extreure, produir, utilitzar i tirar”.

Els preceptes de l’economia circular qüestionen els fonaments del pensament ecosostenible. Ara més que mai toca pensar en tots els escenaris possibles.

Reciclar és una estratègia del passat. No és eficient i no és suficient. Ho afirma amb rotunditat l’expert en transició ecològica Alexandre Lemille, un decidit impulsor de l’economia circular “com a única estratègia de producció i creixement econòmic v e r i t a b l e m e n t sostenible”. Per Lemille, ja no es tracta de “seguir reciclant plàstics per allargar la vida útil d’una matèria inerta que abans o després acabarà convertida en residu tòxic en la superfície d’algun oceà”, sinó de dissenyar productes “que utilitzen matèries primeres biodegradables o que puguen ser reparats, redissenyats i redistribuïts una vegada i una altra, de manera que mai arriben a ser residu”.

En això consisteix la circularitat. Trencar la lògica lineal que ha presidit la cadena de producció, consum i residu des de la revolució industrial. La veritable alternativa consisteix a dissenyar amb vista a no generar residus. Una estratègia eficaç, a més d’un bon negoci, i l’única que pot contribuir a salvar un sistema àvid de recursos i a la vora del col·lapse.

El concepte té un parell de dècades d’antiguitat, però va rebre un fort impuls en 2010, quan la fundació Ellen MacArthur, un grup de pressió ecologista, va adoptar des del principi la circularitat com idea fetitxe. Segons la pròpia presidenta de la fundació, el pla consisteix a reclutar una espècie d ’ e x è r c i t d’avantguarda del canvi global sostenible: ni més ni menys que “20 milions de dissenyadors disposats a crear productes circulars”. És a dir, pensats per perdurar, ser reutilitzats i, sempre que siga possible, “retornats” finalment a la naturalesa.

Ignasi Cubiñà, biòleg i director de la consultoria estratègica espanyola Ressò Intelligent Grow, parla indistintament d ’ e c o n o m i a “ re ge n e rat i va ”, d ’ e c o n o m i a circular i de cicles de vida útils íntegrament verds. Aquests últims serien l’estratègia òptima, l’única v e r i t a b l e m e n t

17 QUÈ PASSA? XV

circular: “No podem copiar a la naturalesa, però sí aprendre d’ella, perquè segueix un permanent cicle regeneratiu en el qual els recursos es transformen sense convertir-se mai en residu”.

Cubiñà Proposa “una revolució des de dalt, una transició ordenada cap a un capitalisme verd”. Una tercera via “entre el desenvolupament depredador i propostes idealistes no del tot fonamentades, com el decreixement sostenible”. No es tracta de renunciar al progrés, sinó més aviat “de reindustrializar el Primer Món, començant per Europa, sobre unes bases noves, tecnològicament eficients i social i intel·lectualment responsables”.

Precisament, «una Europa que utilitze eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport de el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

Aquesta iniciativa emblemàtica pretén crear un marc polític destinat a donar suport al canvi a una economia eficient en l’ús dels recursos i de baixa emissió de carboni que ens ajude a: • millorar els resultats econòmics a el temps que es redueix l’ús dels recursos • identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic i impulsar la innovació i la competitivitat de la UE • garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials • lluitar contra el canvi climàtic i limitar els impactes mediambientals de l’ús dels recursos.

Aquesta iniciativa emblemàtica ofereix un marc de mesures a llarg termini i, de manera coherent, altres a mig termini entre les quals ja està identificada una estratègia destinada a convertir la UE en una «economia circular» basada en una societat del reciclatge per tal de reduir la producció de

18 QUÈ PASSA? XV

residus i utilitzar-los com a recursos. Holanda, pionera en aquest àmbit, ha aconseguit ja un 11% d’activitat econòmica circular i s’ha proposat un ambiciós objectiu: arribar al 50% en 2030 i a la circularitat plena en 2050.

Segons dades aportades per

Antonia Gawel, directora d’economia circular i innovació del Fòrum Econòmic Mundial, solament un 9% de l’economia global és circular. Un resultat decebedor si es considera que “l’extracció i processament de matèries primeres és responsable del 50% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle”.

L’economia circular es dirigeix tant als actors públics encarregats del desenvolupament sostenible i del territori, com a les empreses que busquen resultats econòmics, socials i ambientals, com a la societat que ha de interrogar-se sobre les seves necessitats reals.

El desenvolupament d’aquest model hauria d’ajudar a disminuir l’ús dels recursos, a reduir la producció de residus i a limitar el consum d’energia, per això ha de formar part en la reorientació productiva dels països. En efecte, a més dels beneficis ambientals, aquesta activitat emergent és creadora de riquesa i ocupació en tot el conjunt del territori i el seu desenvolupament ha de permetre obtenir un avantatge competitiu en el context de la globalització.

En 2014, el llavors comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, durant el 3r Fòrum I nte r n a c i o n a l sobre “Economia - Eficiència dels recursos”, va assenyalar que «cal transformar Europa en una economia eficient en els recursos, encara que només l’eficiència no és suficient. També cal assegurarse que una vegada que hem utilitzat els nostres productes, els nostres aliments i els nostres immobles, recuperarem els materials d’aquests i els farem servir una i altra vegada”.

Cada any, a Europa, s’utilitzen una mitjana de 16 tones de materials per persona per moure la nostra economia. I a més, al voltant de 6 tones per persona es converteixen en residus. D’altra banda, gairebé la meitat dels residus generats acaben en abocadors. En definitiva, l’ús de residus com la principal font de matèria primera fiable és essencial per a la Unió Europea.

En resum. Una economia circular és un sistema industrial que és restauratiu o regeneratiu per intenció i des de la fase de disseny. Reemplaça el concepte de “final de vida útil” amb la restauració; s’aparta de l’ús de productes químics i té

Ahí rau la importància de l’economia circular: el seu principal objectiu és el de tenir un efecte positiu en l’ecosistema i contrarestar la sobrecàrrega i l’explotació de l’entorn i els seus recursos. És créixer econòmicament sense deteriorar el medi ambient ni esgotar els recursos naturals a través de la reutilització i maximització d’aquests i la minimització del malbaratament.

El concepte d’Economia Circular s’ha convertit en un concepte cada vegada més prometedor, que busca un canvi transformador cap a un futur més sostenible. No es pensa en produir molt, sinó en produir millor. Amb una economia circular, els productes ja no tenen un cicle de vida amb un començament, mig i final, l’objectiu és mantenir-los indefinidament dins el procés productiu.

Les millors empreses del món en economia circular

Winnow (britànica) ha desenvolupat mesuradors intel•ligents que analitzen el nostre fem. S’utilitzen en cuines comercials per mesurar quins aliments es llancen i identificar formes de reduir el malbaratament, aconseguint que els seus clients estalvien més de 25 milions de dòlars per any en el procés.

DyeCoo (holandesa) ha desenvolupat un procés de tenyit per a la roba que no utilitza aigua ni altres productes químics. Utilitza diòxid de carboni altament pressuritzat que dissol la tintura perquè penetre dins de la tela. El diòxid de carboni s’evapora i després es recicla i es torna a utilitzar.

Close the Loop (australiana) recupera vells cartutxos d’impressora i plàstics i els converteix en carreteres. Els productes es barregen amb asfalt i vidre reciclat per fer una superfície de carretera de millor qualitat que dura fins a un 65% més que l’asfalt tradicional.

Enerkem (canadenca) extreu el carboni de les escombraries que no es poden reciclar per convertir-lo en un gas que s’usa per produir biocombustibles, com metanol i etanol.

Cambrian Innovation (nord-americana) tracta les aigües residuals contaminades per processos industrials, no només convertint-les en aigua neta, sinó fins i tot produint biogàs que s’utilitza per generar energia neta.

Lehigh Technologies (Atlanta) converteix els pneumàtics vells i altres residus de cautxú en una cosa anomenada pols de cautxú micronitzat, que després es pot utilitzar en una àmplia varietat d’aplicacions, des de pneumàtics fins plàstics, asfalt i material de construcció.

HYLA Mobile (Texas) s’encarrega de reconvertir i reutilitzar els telèfons mòbils, tauletes, o els seus components.

TRI-ciclos (Xile) té el lema “les escombraries son un error de disseny que necessita ser corregit”. Ha construït i operat la xarxa més gran d’estacions de reciclatge a Amèrica de Sud.

Miniwiz (Taiwan) predicada el supraciclaje, que converteix els materials vells en una cosa nova. Els seus científics i enginyers ja han inventat més de 1000 nous materials i aplicacions a partir de les escombraries.

AB InBev. Aquesta multinacional cervesera vol que, per 2025, el 100% dels seus productes es venguen en envasos retornables o fets majorment amb material reciclat.

By:

Josep Paula Costa Eva Yusef