És possible una economia que no genere residus?
L’economia circular és un model econòmic que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i tornant els residus del final de la cadena de producció al principi. És un model en el que els recursos s’utilitzen més d’una vegada, per tant és molt més eficient. Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents, en la possibilitat de compartirlos, i en minimitzar els recursos utilitzats, residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni.
Es tracta d’un acostament regeneratiu que contrasta amb l’economia lineal, en què el model de producció se centra en: “extreure, produir, utilitzar i tirar”. Els preceptes de l’economia circular qüestionen els fonaments del pensament ecosostenible. Ara més que mai toca pensar en tots els escenaris possibles. Reciclar és una estratègia del passat. No és eficient i no és suficient. Ho afirma amb rotunditat l’expert en transició ecològica Alexandre Lemille, un decidit impulsor de l’economia circular “com a única estratègia de producció i creixement econòmic veritablement sostenible”. Per Lemille, ja no es tracta de “seguir reciclant plàstics per
allargar la vida útil d’una matèria inerta que abans o després acabarà convertida en residu tòxic en la superfície d’algun oceà”, sinó de dissenyar productes “que utilitzen matèries primeres biodegradables o que puguen ser reparats, redissenyats i redistribuïts una vegada i una altra, de manera que mai arriben a ser residu”. En això consisteix la circularitat. Trencar la lògica lineal que ha presidit la cadena de producció, consum i residu des de la revolució industrial. La veritable alternativa consisteix a dissenyar amb vista a no generar residus. Una estratègia eficaç, a més d’un bon negoci, i l’única que pot contribuir a salvar un sistema àvid de recursos i a la vora del col·lapse. El concepte té un parell de dècades d’antiguitat, però va rebre un fort impuls en 2010, quan la fundació Ellen MacArthur, un grup de pressió ecologista, va adoptar des del principi la circularitat com idea fetitxe. Segons la pròpia presidenta de la fundació, el pla consisteix a reclutar una espècie d ’exè rc i t d’avantguarda del canvi global sostenible: ni més ni menys que “20 milions de dissenyadors disposats a crear productes circulars”. És a dir, pensats per perdurar, ser reutilitzats i, sempre que siga possible, “retornats” finalment a la naturalesa. Ignasi Cubiñà, biòleg i director de la consultoria estratègica espanyola Ressò Intelligent Grow, parla indistintament d’economia “ re g e n e ra t i va ”, d’economia circular i de cicles de vida útils íntegrament verds. Aquests últims serien l’estratègia òptima, l’única veritablement QUÈ PASSA? XV
17
