Sitges_Mon-2

sitges món RE VISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

sitgesmon@sitges.cat

NÚM. 2 - ABRIL 2007

hi havia una vegada... quatre cooperants de tale-talamo a senegal i guinea bissau

l’ajuda es transporta en la caravana del cor el cafè punta de llança del comerç just

mares treballadores es beneficien del projecte creche solidària a porto alegre al brasil

s ’ g n o s e l x i e r b o c des www.fonscatala.org

consell municipal de cooperació solidaritat i pau ns.org

. clow www

>Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau >Regidoria d’Educació

www.sitgessolidari.org

>Regidoria de Polítiques d’Immigració >Regidoria de Benestar Social

www.taletalamo.org

>Sitges Solidari >SETEM >Amics del Nepal

www.amicsnepal.org

Amb representant a títol individual: >Intermón Oxfam >Tale-Tálamo >ACSUR-Las Segovias Ciutadans a títol invidividual

www.nohayexcusas.org

NOVES INCORPORACIONS AL CONSELL >Creu Roja Sitges >ConoSUD

3

Edita Ajuntament de Sitges Consell de Redacció Gabi Serrano Joan-Pere Guzmán Carla Jordà Lita Imaz Eva Martín Regidoria de Comunicació i Imatge Fotografia Portada Gemma Parellada Disseny i Maquetació VideoPressMedia.com Impressió Gràfiques Delfos Dipòsit legal B-21387-2007 Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau Edifici Miramar C/. Davallada, 12 - Sitges Tel. 93 894 99 90 sitgesmon@sitges.cat

EDITORIAL Teniu a les vostres mans el segon número de la publicació Sitges Món, la revista que edita el Consell Municipal de Cooperació, Pau i Solidaritat amb l’objectiu de donar a conèixer, difondre i compartir amb els ciutadans i les ciutadanes els diferents projectes de cooperació al desenvolupament amb els quals col·laborem des del nostre municipi.

La voluntat de l’equip que integra el butlletí és crear, mitjançant aquest, un arxiu solidari per poder fer un seguiment trimestral dels avenços que s’impulsen des del municipi i de l’incalculable treball que tantes i tantes organitzacions realitzen més enllà del nostre territori.

La combinació de paraules i imatges pretén copsar realitats que no ens són tan llunyanes i amb les quals creiem que tenim el compromís de col·laborar per a un desenvolupament millor i més equitatiu per a tots i totes.

Des de l’inici del Consell fins al dia d’avui han estat moltes les propostes a què hem donat suport i cada cop són més les entitats i les persones que a títol individual es sumen a aquest òrgan mixt per donar suport a aquest projecte en què tothom hi té cabuda i en el qual literalment “quants més siguem millor”.

Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau

S c i r istò

h s e t ajuts atorgats per la regidoria de cooperació, solidaritat i pau c e j pro

4

2003

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ 1-Educant Jugant: ludoteques a Puira (Perú) 2-Projecte ramader a la Finca Nuevo Horizonte (Guatemala)

2004

Associació Amics del Nepal Integració professional i casa d’acollida per a joves sense família al Nepal Fundació Educació Solidària – Escola Pia de Catalunya Equipament d’una aula d’informàtica per a joves a la població de Guanabacoa (Cuba) Fundació ulls del món

Ulls de Moçambic 2004

METGES SOLIDÀRIS DE CATALUNYA

Comboi Humanitari Dakkar/Bissau 2005

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ 1-Rehabilitació de l’escola Leonel Hernandez Martínes a Velasco, Gibara (Cuba) 2-CAM 2002. Complementació del centre polivalent (Brasil) 3-Centre Cultural de la Daira d’Arjub 4-Construcció d’un local per a l’academia de formació professional d’Ajude (Guinea Equatorial) 5-Centre d’acollida i formació per a Paysans sens frontiers a bingo (Burkina Faso)

2005

Fundació ulls del món Millora en l’atenció i cures oftalmològiques de la comunitat de El Alto-La Paz, Bolívia. acsur-las segovias Llar d’infants solidària a les viles de Nossa Senhora Aparecida i Recanto do Chimarrao a Rio Grande do Sul. Brasil.

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ 1-Centre d’Acollida i Formació per a Paysans Sans Frontières a Bingó (Burkina Faso).

2-Construcció d’un Dispensari-Maternitat a Andongona (Madagascar).

3-Hort Comunitari per a les Dones a Gambissara Lamoi (Gàmbia).

4-Reparació del sostre de 50 habitatges a Santa Rosa del Peñón (Nicaragua).

Relació de projectes i actuacions duts a terme per la Regidoria de Cooperació abans de la creació del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau el juliol de 2006.

PRoJ E

cie d 5 el 2 PrOJEcTe 2005 consell de cooperació, solidaritat i pau 00 5 MARES TREBALLADORES ES BENEFICIEN DEL PROJECTE D’ACSUR-LAS SEGOVIAS “CRECHE SOLIDÀRIA” A PORTO ALEGRE AL BRASIL El projecte Creche Solidària (Llar d’Infants Solidària) neix per aconseguir els recursos necessaris que garanteixin la protecció de fills de mares treballadores de les viles populars de Nossa Senhora Aparecida i Reconto do Chimarrao (Porto Alegre, Estado de Rio Grande do Sul, Brasil), una zona ‘semifavelada’ on resideixen 2.000 famílies amb una població total d’unes 9.000 persones.

En aquestes zones populars s’han iniciat diverses iniciatives d’economia solidària integrades per dones, com la Cooperativa tèxtil UNIVENS i una cooperativa de reciclatge de paper que desenvolupa el projecte ‘Reciclando pela vida’. El projecte de desenvolupament global de les dones serveix per fer front a les noves necessitats socials per combatre l’exclusió en un país on les desigualtats entre rics i pobres, expressades en diferència de rendes, és

la més gran del món després de Sierra Leone. Però per contra, la integració laboral de les dones genera altres necessitats per a les noves treballadores. Creche Solidària aposta per crear una llar d’infants on seran atesos 65 nens i nenes, fills de mares treballadores, el que indirectament beneficiarà prop de 350 persones, que representen a unes 70 famílies.

La instal·lació serà gestionada com una cooperativa en la que s’integraran organitzacions representatives de l’economia solidària de Brasil (UNISOL).

El 28 de febrer va finalitzar el període d’execució del projecte amb un cost global de 115.660, dels quals 20.000 euros p ro ce dei xen d ’una aportació de l’Ajuntament de Sitges, 10.650 euros de l ’Ajuntament de V ilanova i la Geltrú i 3.600 euros de l’Ajuntament de Canyelles.

Beneficiaris Les cooperatives que formen part del programa global de desenvolupament de les Viles, són:

Directes 65 nens i nenes Indirectes 70 famílies de mares treballadores

Cooperativa tèxtil UNIVENS

Període d’execució

Cooperativa de reciclatge RECICLANDO PELA VIDA

Data d’inici: 1 d’octubre de 2005 Data de finalització: 28 de febrer de 2007 Inauguració: 20 d’abril de 2006 ( provisional)

PRoJEcie

del 200 6 PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau

6

HI HAVIA UNA VEGADA...

QUATRE COOPERANTS DE TALE- TALAMO A SENEGAL I GUINEA BISSAU Voluntaris i personal de l’ONG Tale-Talamo treballen, des de fa mesos, en la preparació d’un viatge que portarà quatre cooperants a Senegal i Guinea Bissau.

Després de preparar durament aquest desplaçament, amb la recollida de material, el posterior empaquetament i la corresponent preparació logística, ara tot és a punt per començar la nova aventura.

Javier Remon, responsable de Logística i coordinador de Projecte; Berta Ferrer, cap del departament d’Imatge i Difusió; Patrícia Gallardo, cap del Departament Sanitari, i el voluntari en tasques de suport a l’obra, Julian Sánchez, formen el grup que va partir, el passat vuit de març, amb ajuda humanitària des de l’aeroport de Barcelona amb destí Senegal i Guinea Bissau.

La proposta neix amb dos clars objectius. El primer és dur a l’Hospital del barri d’Ajuda de Bissau, capital de Guinea Bissau, la càrrega d’ajuda humanitària de més de 250kg., formada per material sanitari cedit per l’empresa Renova i material escolar, que es destinarà a un centre proper. El segon objectiu de Tale- Talamo és continuar el viatge cap a Senegal, amb destí al País Bassari, on supervisaran la segona fase de l’obra del centre sanitari que l’ONG està construint al poblat d’Iwol. El projecte està finançat per TELVA, revista que va atorgar a Tale-Talamo el Premi a la Solidaritat 2006, i BOBOLI el dotarà de l’equipament necessari gràcies a la campanya Samarreta Solidària.

Paral·lelament, es duran a terme reunions amb els representants polítics i sanitaris d’ambdós països, per valorar la tasca que l’ONG duu a terme.

En tot moment comptaran amb el suport i la col·laboració de la contrapart local de Tale-Talamo, amb el seu representant a l’Àfrica Occidental, Auguste Daniel Diatta i Aley Ba. Una cooperant de l’ONG treballant a la porta del dispensari, foto d’Adolfo Fernandez / Tale-Talamo

PRo J

Ecie

del

7

200

PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau Les paraules Tale- Talamo signifiquen ‘hi havia una vegada’ i amb elles comencen els contes a la regió de País Bassari, al Senegal.

Fotografia de Gemma Parellada

6

TALE-TALAMO és una ONG sense ànim de lucre, independent i aconfessional, amb un objectiu principal: l’assistència sanitària universal en els països del tercer món que ho necessitin, sent objectiu principal en aquests moments Senegal. En l’actualitat el projecte iniciat i continuat de manera permanent ja té dos anys i mig d’història.

La massa social arriba a més de 170 socis i s’han iniciat convenis amb altres institucions. Tale-Talamo, vol assegurar la distribució de medicaments de primera necessitat en la zona dels nostres projectes, perquè els mateixos siguin distribuïts d’una manera justa i controlada. Així mateix, té com valors la gratuïtat de l’atenció urgent al pacient, vocació d’atenció ininterrompuda els 365 dies de l’any i el ferm compromís amb la població local per a una assistència sanitària de qualitat tècnica i humana.

l’onG

8

a i d n í ’ l a a assar

una nova residència on atendre els nens al carrer A Bombai més de 130.000 infants viuen abandonats al carrer L’afirmació és tan real com que aquests mateixos nens són protagonistes d’altres situacions d’explotació, de greus problemes de salut, desnutrició, prostitució i delinqüència.

Sovint els nens es troben perduts, desorientats i la seva situació provoca en molts casos el desarrelament de les seves famílies i poblacions d’origen. Aasara, a través dels diferents centres d’assistència primària, en les pròpies estacions i posteriorment en diferents poblacions de la zona, pretén donar acollida a tots aquells nens que voluntàriament la requereixen, facilitant la seva protecció, formació, i propiciant el retorn amb les seves famílies i poblacions en cas que ho desitgin.

l’ong El 1993 es crea l’Associació per a l’ajut dels nens del carrer de l’Índia (Aasara) amb la voluntat d’atendre els infants que per diferents circumstàncies habiten a les estacions de Bombai i a les seves rodalies. Assara compta amb una seu a Bombai i una segona a Barcelona, amb la particularitat que aquesta última no genera despeses d’estructura, és a dir, cada aportació que es recull s’inverteix al 100% en els diferents projectes que es realitzen a l’Índia.

Més informació: AASARA BARCELONA Tel. 93 219 12 03 aasaraong@terra.es

Actualment Aasara disposa de sis centres repartits en quatre poblacions, una nova residència per a nenes a Neral i una altra mixta a Digha. També ofereix un servei ambulant de primeres necessitats i un servei telefònic gratuït les 24 hores del dia (Programa Childline) per a casos d’assistència immediata i de recollida de nens del carrer. En el darrer any Aasara ha donat atenció, protecció, educació i acolliment a més de 500 nens i nenes, consolidant d’altra banda l’objectiu paral·lel de formar personal local que atengui les necessitats dels nens i els proporcioni una formació bàsica i una millor convivència i interrelació a través de la teràpia del joc.

El degoteig de nens que s’apropa a les instal·lacions d’Aasara Bombai és cada cop més abundant i l’organització es veu obligada a derivar cap a altres institucions els nens que no pot acollir. El proper objectiu és, doncs, l’adquisició d’una parcel·la i preparar-la per a l’edificació d’una nova residència com la de Neral, però amb un edifici annex dedicat a impartir formació professional per assegurar el futur dels nens i les nenes quan abandonin Assara.

bicis per a guinea biss au

9

després del l’autobus, la bicicleta

Aquesta iniciativa té com a objectiu recollir bicicletes que ja no fem servir per enviar-les a Guinea Bissau perquè els infants es desplacin més fàcilment cap a l’escola. banda d’aquesta funció, la societat guineana compta amb un servei d’autobús públic que assegura amb els ingressos el manteniment de la infraestructura i que porta diàriament 750 nens a escola, amb un únic autobús cedit per l’Ajuntament de Barcelona.

El projecte es consolida i s’engrandeix dia a dia i en les properes setmanes arriba la darrera de les propostes. Guinébus demana bicicletes per enviar-les a Guinea- Bissau i complementar el servei de transport.

Sitges s’ha adherit a aquesta iniciativa amb la qual col·laboren altres institucions catalanes amb el compromís de recollir el major nombre de bicicletes per Dibuix: Francesc Rovira a nens a partir dels cinc anys. Tant se val quin sigui Guinea Bissau té una extensió aproximada a la de l’estat del vehicle perquè serà posteriorment reparat Barcelona, amb una població de 1.345.479 habitants, per un equip de guineans formats específicament i està situat a l’oest d’Àfrica a la desembocadura del per a aquesta tasca. riu Gèbe. El país es recupera lentament de la guerra civil (1998- 1999) i actualment és el 14è país més enHORARIS I LLOCS DE RECOLLIDA deutat del món, amb una renda per càpita anual inferior a 800$. Segons la ONU, Guinea- Bissau es troba DEL 10 AL 21 D’ABRIL entre els deu països amb Índex de Desenvolupament CREU ROJA: Humà (IDH) més baix del planeta. Aquests factors sude dilluns a dijous de 10 a 13 hores i de mats a la carència d’infraestructures i l’elevada taxa 16 a 19 h. i divendres de 10 a 13 h. del 75% d’analfabetisme adult alenteix qualsevol CÁRITAS: possibilitat de millora. de dilluns a divendres de 18 a 20 hores EDIFICI MIRAMAR: El 53% de la població infantil està escolaritzada, la dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h. que no ho està suposa gairebé 635.000 nens que i de 17 a 20.30 h. en alguns casos han de caminar entre 10 i 15 km per arribar al corresponent centre educatiu, això provoca que la majoria dels infants abandoni els estudis. Com els nens, hi ha moltes persones que viuen masa lluny dels hospitals, alguns d’ells malalts o disminuïts físics a causa de la devastadora acció de les mines antipersona i d’altres conseqüències de la guerra civil. Els serveis sanitaris i educatius són insuficients i, malgrat que diverses ONG treballen en aquests àmbits, hi ha un altre mancança pendent de solució: el transport.

L’ONG Guinébus neix amb la intenció de crear una infraestructura de transport autosuficient reutilitzant el parc mòbil rebutjat a altres països i oferint transport gratuït per a nens i malalts. La xarxa ja funciona i, a

També hi haurà recollida a les escoles que s’adhereixin a la campanya.

FI DE FESTA DIA 21 D’ABRIL A LES 12H A LA FRAGATA. ESPECTACLE D’ANIMACIÓ INFANTIL Per a més informació podeu adreçar-vos a la Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau, telèfon 93 894 83 17 organitzat per: l’Ajuntament de Sitges col·laboran: Creu Roja i Cáritas

10

r u e o c u d e n a v a r a c

l’ajuda es transporta en la caravana del cor Moussa Ag Assarid visita Sitges per parlar sobre la Caravana i per recavar suport per als projectes educatius i sanitaris en les comunitats tuareg.

Moussa Ag Assarid és un jove tuareg que estima el seu poble i per aquest motiu es dedica en cos i ànima a la recerca d’ajuda i solucions per al poble nòmada per antonomàsia. Als 13 anys una periodista del Paris-Dakar li va regalar el llibre ‘El petit príncep’ i va quedar impressionat pels dibuixos en què apareix un tuareg. En aquell moment encara no sabia llegir, però el llibre va

AL DESERT NO EXISTEIXEN ELS DINERS PERÒ SÍ LA BARATA, EL CANVI Al desert les fronteres s’esborren, tot és espai, llum i color, els diners no existeixen. Els tuareg ni tenen ni fan ser vir diners, la gran majoria no ha vist mai un bitllet de banc. En comptes de bancs hi ha solidaritat i s’intercanvien animals, roba i d’altres utensilis.

despertar en ell un gran interès, i el va motivar per anar a escola. En dos anys va aprendre a llegir, als 19 anys va fundar una petita escola i als 23 va finalitzar el batxillerat. El 1999 va aconseguir materialitzar un somni: viure a París. Ara, amb 32 anys ha iniciat i promou La Caravana del Cor. Ha visitat Sitges convidat per un sitgetà i ha conversat amb Sitges Món per apropar-nos la seva realitat, el desert.

PRIMER PROJECTE: L’ESCOLA DE LA SORRA Ubicada a Tabuye, una ciutat de nòmades, l’escola és gratuïta per tothom qui ho necessita. La idea sorgeix fa quatre anys amb la participació activa del meu germà.

Plegats vam buscar el finançament i l’ajuda per muntar-la entre tots. Ara tenim un internat amb els equipaments necessaris per acollir uns 100 infants que assisteixen a classe durant dos mesos i després tornen amb les seves famílies de vacances durant 15 dies.

carava ne

moussa ag assarid a sitges

du coe ur

11

PROPER OBJECTIU: UNA CIUTAT UNIVERSITÀRIA AL DESERT Ara, deu anys després de la meva primera iniciativa i veient els progressos que hem fet, crec que haig de continuar i fixar nous objectius.

El primer que vull impulsar és la creació d’una agencia de viatges al desert, després obrir un Centre Cultural per preservar la cultura Tuareg i organitzar un festival. També m’agradaria realitzar operacions quirúrgiques al desert, crear un centre d’idiomes i un altre de formació informàtica, i a més escoles de formació professional... En definitiva, amb el temps crear una ciutat universitària al desert. El que és important és marcar uns objectius i pas a pas anar avançant, com amb les nostres caravanes.

L’objectiu de l’escola és preservar la cultura Tuareg, que està amenaçada d’extingir-se. Al centre els ensenyen a llegir, escriure en diferents idiomes i els transmeten la cultura i les tradicions que els són pròpies. Moussa també té la voluntat de promoure patrocinis perquè alguns nens puguin ampliar els seus estudis en diferents països estrangers i per buscar famílies que els puguin acollir.

LA CARAVANA DEL COR Aquesta és la primera Caravana del Cor però no serà pas la darrera, perquè hi veig moltes possibilitats i una gran acceptació. Es tracta d’una caravana de vehicles que transporta medicines i material escolar, aquesta primera la formen 12 persones, el més jove ésen Bastian que amb només vuit anys actua com a interventor i redacta el quadern de viatge. Alguns dels vehicles 4x4 acabaran el seu trajecte a Malí i es destinaran al transport de malalts a l’hospital i de nens a l’escola.

NECESSITATS DE FORMACIÓ REALS Tot coneixement és ben rebut! En viure al desert no hi ha possibilitat de comunicar-se amb la resta del món ni amb els diferents grups de nòmades, l’únic mitjà seria la connexió via satèl•lit i el cost és molt elevat, així que s’ha de trobar una solució més econòmica.

Moussa Ag Assarid ha confessat que ha quedat impressionat per la bona rebuda i l’hospitalitat de Sitges i que gràcies al suport donat, a través del Consell de Cooperació, Solidaritat i Pau abonant bona part del combustible, els vehicles podran arribar a Mali. El tuareg ha proposat que li permetin muntar un campament tuareg a la platja de La Fragata. De moment ens convida a aproximar-nos a través del seu web en francès o espanyol: www.caravaneducoeur.com/

LA CARAVANA ARRIBA A SITGES La invitació del Miquel Matas per fer nit a Sitges va ser tota una sorpresa, en principi vaig pensar que era una broma i que l’Hotel Subur no existia, perquè Subur en tuareg significa paciència... i d’això en vaig ben servit!

Després vaig comprovar que era cert i vam gaudir de la seva hospitalitat.

PARÍS-TIMBUCTÚ SENSE PRESES Vull organitzar una caravana París-Timbuctú però no amb les presses del París- Dakar, sinó tot el contrari. Formar una caravana a la qual es pugui incorporar tothom qui ho vulgui, amb temps per conèixer el territori, les seves gents, els seus problemes i gaudir de la natura i dels habitants nòmades compartint la vida i el temps amb ells.

Asha Miró va presentar a Barcelona el llibre de Moussa Ag Assarid “En el desierto no hay atascos” publicat per l’Editorial Sirpus www.sirpus.com. Fotografies de Joaquim Costa.

caf è

12

el cafè punta de llança del comerç just

-co

ffee -

El consum mundial de cafè és de més de 100 milions de sacs anuals, el 77% es consumeix en països importadors del Nord i només el 23% restant en els països productors del Sud. Els productors de cafè fan front a una important crisi del sector. El preu del producte ha caigut un 70% des de 1997 i el 2002 es van enregistrar els índex més baixos dels darrers 30 anys. Prop de 25 milions de famílies viuen d’aquest producte als països del Sud i, encara que la tendència dels preus ha estat a l’alça en els darrers anys, milers de camperols s’han vist obligats a sacrificar i prescindir de drets bàsics, com l’educació dels seus fills o la sanitat per la crisi econòmica.

web’s www.buencafe.org www.setem.cat www.comercambjusticia.org www.intermonoxfam.org www.sellocomerciojusto.org ves, seguint l’ordre de les grans empreses multinacionals. El desequilibri en el preu del cafè es fa encara més palès arran dels desacords en el si de l’Organització Internacional del Cafè (OIC) que, el 1989, acabà amb el sistema de quotes anuals que regulava el mercat del cafè i permetia certa estabilitat en els preus mundials.

Amb el trencament d’aquest mecanisme de control s’inicià una etapa en què augmentà notablement la producció mundial de cafè però amb baix control, cosa que va propiciar una espectacular davallada del preu.

El cafè és, després del petroli, la matèria primera més negociable del món i una font de riquesa sobretot per a les empreses multinacionals del Nord, que es reparteixen pràcticament la totalitat dels beneficis que genera aquest negoci. Els perjudicats d’aixo són els països del Sud amb clima tropical, on es cultiva l’arbre del cafè. Les grans multinacionals paguen preus, que en molts casos, es troben per sota del cost de producció. Gran part dels petits productors de cafè no estan organitzats i viuen en zones aïllades, no disposen d’infraesstructura per vendre directament el que produeixen als mercats locals i desconeixen els mecanismes per fixar el preu del cafè. Aquesta situació els obliga a dependre completament d’intermediaris locals que apliquen polítiques comercials més agressi-

Però aquesta situació millora lentament i els més de 500.000 petits cafeïcultors de 22 països del Sud comencen a organitzar-se i a fer sentir la seva veu, cada cop amb més força des de la dècada dels 80.

Per impulsar canvis i equitat en el comerç internacional existeixen alternatives consolidades com el Comerç Just, que ofereixen un cafè natural, d’una alta qualitat, i que respecta el medi ambient perquè la gran majoria prové d’organitzacions camperoles que cultiven sense agroquímics. L’ONG SETEM va crear el programa El Bon Cafè per promoure el consum de cafè de Comerç just en institucions,universitats i empreses,ja que la compra d’aquest cafè comporta pagar uns preus que asseguren una mínima qualitat de vida per als productors i permeten finançar projectes socials en la zona productora.

L’any 2006 SETEM va acreditar un total de 145 noves màquines de cafè de Comerç Just a Catalunya, la qual cosa es tradueix en gairebé tres milions de tasses de cafè, i ha aconseguit la col·laboració de 10 institucions públiques, l’Ajuntament de Sitges n’és una d’elles.

A Catalunya el consum de cafè de Comerç Just ha augmentat notablement al llarg de l’any passat, en el què s’han doblat el nombre de màquines automàtiques de cafè acreditades que actualment és de 584.

notíci

es del notícies de cooperació, solidaritat mói pau n del mon

13

PRIMERS CONTACTES ENTRE SITGES I LA CIUTAT D’ESSAOUIRA AL MARROC Amb la finalitat d’establir noves vies de col · laboració, Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Sitges, va visitar la ciutat marroquina d’Essaouira on es va reunir amb Fatima Zahra Ciibat, presidenta de la Comissió de Benestar Fatima Zahra Ciibat Social, Sanitat i Família i regidora de l’Ajuntament d’Essaouira.

La ciutat africana i Sitges comparteixen objectius de desenvolupament sostenible i de qualitat, amb el turisme i els serveis de qualitat com a principals motors econòmics i amb una ferma defensa de la conservació i la promoció del patrimoni cultural i arquitectònic. Essaouira està situada a la costa Atlàntica del Marroc, a 160 Km de Marrakech, envoltada

d’un entorn natural amb turons, boscos, dunes i platges amb quilòmetres d’extensió que han estat un important punt estratègic per nombroses cultures al llarg de la història. Empremtes fenícies, portugueses, saudites o aluites formen una atractiva ciutat, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un important destí turístic que és també el primer municipi dirigit per una dona al Marroc, l’alcaldessa Asma Châbi, una mostra del desig de reforma i modernitat dels ciutadans que es plasma en altres projectes impulsats per personalitats, grups cívics i associacions com el projecte Agenda 21 Local d’Essaouira, per desenvolupar les capacitats locals del municipi.

Està previst que una delegació d’Essaouira visiti Sitges a finals d’abril o començament de maig per presentar el primer projecte de cooperació cultural entre les dues poblacions, que consistirà en una Mostra de Joves Artistes conjunta, amb artistes d’ambdues localitats. Tres joves de Sitges podran viatjar a Essaouira per assistir a la inauguració de la Mostra a la ciutat marroquina, després que un jurat seleccioni les millors obres de la mostra.

LES RUTES SOLIDÀRIES DE SETEM, UNA FORMA DIFERENT DE VIATJAR Una Ruta Solidària és un viatge itinerant a un país del Sud, concebut en el marc del moviment internacional de Turisme Responsable i organitzat al voltant de tres eixos fonamentals: convivència -alguns dies del viatge- amb famílies o comunitats rurals del país d’acollida; visita d’organitzacions o entitats locals que treballen pel desenvolupament, els drets humans o la justícia social; i visita dels principals llocs d’interès natural, turístic i cultural del país.

Les rutes acostumen a tenir una durada d’entre 15 dies i tres setmanes i es fan en grups del voltant de 12 persones. Les destinacions pel proper estiu (mesos de juliol i agost) inclouen Índia, Nepal, Marroc, Senegal, Burkina Faso-Mali, Veneçuela, Brasil, Perú i Chiapas (Mèxic). Les inscripcions s’obren el 24 de març.

Més informació: 93 441 53 35 - www.setem.cat

Foto: Tarannà - Viatges Solidaris

notícies del món notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon

14

SOLIDARITAT AMB ELS MÉS GRANS PER L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL

AULA GAIA SITGES: “Eduquem avui, les persones del demà”

La solidaritat també és a casa i en aquesta ocasió el beneficiat és el col·lectiu de gent gran. El Casal Municipal d’Avis oferirà cursos gratuïts d’informàtica i Internet per millorar l’alfabetització digital i l’ús de les noves tecnologies entre els més grans.

“Aula Gaia” és un projecte de Creu Roja i l’Ajuntament de Sitges on l’objectiu principal és el reforç escolar. És un servei gratuït i va dirigit a tots aquells nens i nenes de Primària amb dificultats en els aprenentatges. Els alumnes que assisteixen a l’Aula Gaia fan activitats de repàs relacionades amb el temari que estiguin donant a l’escola. Les matèries que donen són principalment la llengua catalana i les matemàtiques degut a la seva complexitat i perquè són assignatures bàsiques per un bon desenvolupament en cursos posteriors.

L’Associació de Cibervoluntaris de Catalunya, Cibercat, és l’encarregada dels dos cursos, un de primer nivell per aquells que no tenen coneixements d’informàtica i un altre de segon nivell per als que ja tenen algun tipus de coneixement.

El passat vuit de març es va signar el conveni de col·laboració entre Cibercat i l’Ajuntament de Sitges. L’activitat té diferents parts durant l’hora i mitja Els cursos comencen el dilluns 19 de març que dura la classe:

i s’impartiran sessions tots els dilluns, di1. Els alumnes fan els deures que porten endamecres i divendres. Encara que les classes es rrerits de classe, si és que en tenen. realitzaran al Casal Municipal d’Avis, no cal que els interessats siguin socis del Casal només han de ser 2. Realitzen fitxes de llengua catalana i Matejubilats i empadronats a Sitges. màtiques (segons el dia). Aquests exercicis estan extrets de llibres i quaderns propis de l’aula.

AULA GAIA

DIES QUE ES REALITZA L’ACTIVITAT Dilluns i dimecres.

Cursos de 1r, 2n i 3r de Primària.

Dimarts i dijous.

Cursos de 4t, 5è i 6è de Primària.

HORARI: de 17:15 a 18:45 en tots dos grups.

LLOC: Creu Roja de Sitges Plaça de Hospital núm. 5 - 08870 - Sitges Telèfon: 93 894 02 26 / 650 111 657 Demaneu per Yara PERFIL DE VOLUNTARI/ÀRIA Persona a qui li agradi treballar amb nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i els 12 anys. Que tingui un nivell bàsic d’estudis i que, preferentment parli català. Però sobretot que vulgui oferir una mica del seu temps per ajudar els altres.

3. Espai de lectura. Pot ser lectura conjunta o individual.

4. Joc educatiu. S’intenta realitzar una activitat més lúdica en la que es desenvolupi l’aprenentatge i la imaginació.

notíci

es del notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon m ón

15

VII edición del FÒRUM Social Mundial atrEU al mÓN a África

PAUL PRESTON PARLA DE LA GUERRA CIVIL A L’ EXPOSICIÓ “CAPA AQUÍ”

Des dels seus orígens a Porto Alegre l’any 2001, el Fòrum Social Mundial s’ha estès com una contra-força global i s’ha convertit, per utilitzar una paraula de Kiswahili, un Jukwaa global, és a dir, una plataforma internacional. El VII Fòrum Social Mundial celebrat a Nairobi Àfrica ha pres la paraula. I hem pogut escoltar: “Àfrica no és pobre, és molt rica, la seva gent és feliç i sap divertir-se. És Europa que ens enganya transmeten unes imatges falses de la seva superior felicitat i benestar.

Només demanem a Europa que no ens robi el que es nostre”. 50.000 altermundialistes reunits durant quatre dies de gener a Nairobi han portat a terme més de tres-cents seminaris diaris, a més de manifestacions, concerts i parlaments.

L’historiador anglès, Paul Preston, inaugurà una exposició d’imatges captades pel reconegut fotògraf hongarès Robert Capa al Garraf i al Penedès quan els franquistes estaven a punt d’ocupar Tarragona.

L’exposició “Capa aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra’”ha visitat Sitges per mostrar a través de l’objectiu de la càmera de Capa el drama viscut per la població civil durant la repressió franquista.

Es tracta de més de 50 fotografies, 30 de les quals es van captar al Penedès el 15 de gener de 1939, que es complementen amb un recull d’objectes relacionats amb l’enfrontament civil, com uniformes o vehicles militars.

D’entre tantes activitats Justícia i Pau n’ha organitzat dues: una trobada de les diferents Justícies i Paus d’arreu del món i el seminari “Deute, Desarmament i Desenvolupament a l’Àfrica.

Responsabilitats europees”. El futur del Fòrum segueix sent un dels grans motius de debat del mateix. De moment, s’ha decidit que el 2008 no hi haurà una única Trobada Internacional, sinó que, en les mateixes dates, coincidint amb el Fòrum de Davos, en totes les localitats, estats i continents del món hi haurà accions sota el paraigua del FSM. Per a m é s i n f o r ma ci ó : www.justiciaipau.org Fotografies: Justicia i Pau

Reproducció autoritzada per l’International Center of Photography de New York. USA

Paul Preston, a més d’inaugurar la mostra fotogràfica davant de més de 200 persones, va pronunciar la conferència “Els reporters estrangers durant la Guerra Civil espanyola’” amb la que s’inaugurava el cicle de conferències “Accions per la pau i la memòria democràtica”. També han participat Andreu Mayayo, amb “Memòria de la Republica i Josep M. Solé i Sabaté “ La guerra civil: història i memòria”. Preston, especialitzat en història contemporània d’Espanya, va explicar la tasca feta durant la Guerra Civil i les experiències dels més de 1.000 periodistes estrangers que es van desplaçar fins Espanya per informar sobre la tragèdia i com aquests superaven problemes com la censura, la fam o la pròpia integritat física.

Escrip to

rs per la pau 3r Cicle d’Escriptors per la pau 16

El cicle d’escriptors per la pau, té com a objectiu tractar la cultura de la pau mitjançant la presentació de llibres, que ens permetran apropar-nos a l’àmbit de la construcció de la pau des de diferents òptiques.

Confereència 24 d’abril Ian Gibson “Cuatro poetas en guerra”, Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca, Miguel Hernández.

Col·lecció Espanya Escrita, Editorial Planeta. 334 pag.

El 17 de juliol de 1936, un grup de militars traïdors es va alçar en armes a Àfrica contra el govern legítim de la República espanyola, sorgit democràticament de les eleccions del 16 de febrer d’aquell any i format per partits de l’esquerra burgesa, sense cap membre del PSOE ni, per descomptat, del

PC. Quatre de les veus més importants de la poesia espanyola del segle XX --Antonio Machado (defensor de la legalitat), Juan Ramón Jiménez (solidari amb la causa republicana), Federico García Lorca (identificat amb el Front Popular), Miguel Hernández (combatent amb les armes i les lletres)-- van pagar amb la mort, l’exili, la mort per afusellament sense judici previ o la mort a la presó el seu exemplar compromís, cadascun a la seva manera, amb el somni d’una Espanya lliure, progressista i culta. Ian Gibson, amb la perícia narrativa i el rigor que el caracteritzen, reconstrueix en aquest llibre les vicissituds de la lluita i mort dels nostres poetes, quatre poetes que van donar tot per Espanya i que l’Espanya de “charanga y pandereta” es va encarregar de destrossar.

* * d’una * família de 13 fills, el jove tuareg marxa a França

Conferència 25 d’abril Moussa Ag Assarid “En el desierto no hay atascos”. Un tuareg en la ciudad.

Edicions Sirpus. Col·lecció Travesias. 184 pag.

al 1999 i canvia el camell pel TGV i el metre. Sempre en moviment a la recerca de gent, Moussa descriu la seva fascinació i perplexitat davant el món occidental en el qual vivim i que ell va descobrint, mostrant-nos tot allò que no veiem malgrat tenir-ho a prop. El text, impregnat de la seva cultura tuareg i el seu art de viure Moussa Ag Assarid duu el fet de nòmada, esdevé, per als occidentals, una bona ocasió viatjar a la sang. Nascut al nord per somriure, pensant en nosaltres mateixos i en les de Mali cap a 1975, fill de pares nòmades i primogènit nostres opcions vitals.

* * *

Conferència 2 de maig Manuel Delgado “Sociedades movedizas” Pasos hacia una antropología de las calles. Editorial Anagrama.

Col·lecció Arguments. 268 pag.

acció interminable els protagonistes de la qual són aquests transeünts que reinterpreten la forma urbana a partir dels estils amb què s’apropien d’ella.

El carrer és així una forma radical d’espai social, que no és un lloc, sinó un tenir lloc dels cossos i les mirades que l’ocupen. Comarca redissenyada una vegada i un altra per les migracions que la reEl que trobem en els carrers és corren, que teixeixen una amalgama immensa de una vida que només pot obser- colonitzacions transitòries, moltes d’elles imprevivar-se en l’instant que emer- sibles o insolents: el que és urbà, entès com tot el geix, ja que està destinada a dissoldre’s immedia- que en la ciutat no pot detenir-se ni quallar; el que tament. En els exteriors urbans no hi ha objectes és viscós, filtrant-se entre els intersticis del que és sinó relacions diagramàtiques entre ells. És una sòlid i desmentint-ho.

Totes les conferències tindran lloc a l’Auditori Miramar a les 19:30 hores de la tarda

n ó m 17 l e d s e c notícies de cooperació, solidaritat i ipau del mon í t no recep tes d el mó n Pastis de cacauet - ‫ﺤﺍﻮﻱ ﻜﻮﻛﻮ‬ MARROC

Ingredients: 1Kg. de cacauets 4 ous enters 2 rovells d’ou 500 gr. de sucre glacé 2 cullerades de melmelada 2 sobres de llevat Sucre glacé i clara d’ou Preparació: 1. Netejar i picar finament els cacauets.

2. Batre el ous sencers, els rovells, el llevat i el sucre glacé en un recipient. Afegir els cacuets. Treballar una bona estona fins que la pasta quedi lligada i la massa sigui fina.

3. Deixar reposar al frigorífic 1 hora.

4. Per fer el pastisset agafarem una mica de massa i farem boletes, aplanar, sucar a la clara d’ou i al sucré glacé, col·locar a la safata del forn.

5. Coue-ho al forn a 180 grados 5-10 minuts Recepta d’Hajar El Asri CONOSUD ARRIBA AL GARRAF L’Associació de Cooperació Internacional NordSud CONOSUD arriba a la comarca del Garraf per donar a conèixer el projecte que realitza a Brasil en l’àmbit de l’economia solidària i alternativa, com les cooperatives de producció on les dones porten la iniciativa i afavoreixen el desenvolupament de la comunitat on resideixen. En la xerrada de presentació, Garraf- Bahia: un pont de diàleg, cooperants de CONOSUD van donar a conèixer els objectius, la missió i la visió del que per a l’organització és la cooperació internacional, el passat febrer en un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú.

cicle de primavera de les VI Jornades Solidàries: Exposició i cenefòrum Una exposició recull els dibuixos que nens i nenes de Sitges han presentat al concurs que anualment organitzen les Jornades Solidàries, i que enguany ha escollit la dona com a motor de futur com a tema central. La mostra es podrà visitar a partir del dilluns 2 d’abril, a la primera planta de l’Edifici Miramar, i restarà oberta fins el diumenge 15 d’abril.

El mateix dia de la cloenda, es lliuraran els premis als autors i autores de les obres guanyadores en un acte que es celebrarà a l’Auditori del mateix Edifici Miramar, a les 12:00 hores.

Les VI Jornades Solidàries tancaran el cicle de primavera, el proper 28 d’abril a l’Auditori de l’edifici Miramar, amb la projecció de la pel·lícula “Agua” de Deepa Mhenta i comptarà amb el testimoni de l’escriptora Asha Miró

18 notícies de cooperació, solidaritat i pau del món iii jornades interculturals de Sitges - Encontre entre cultures De l’11 d’abril al 18 d’abril de 2007 Dijous 12 d’abril Auditori Edifici Miramar. Davallada, 12.

19.00 h Conferència: Fotografia etnogràfica. Una eina indispensable del treball de camp.

Divendres 13 d’abril Auditori Edifici Miramar. Davallada, 12.

10.00 –11.30 h Taula d’experiències: L’ acollida dels nous ciutadans en el municipi.

12.30 – 13.30 h Conferencia Inaugural de les Jornades. La acollida com a inversió de Futur IES Joan Ramón Benaprès, Camí de la Fita, s/n.

14.30 – 16.00 h Dinar multicultural organitzat per l’Escola d’Hoteleria de Sitges. Tiquet: 22 euros Passeig de la Ribera. Envelat.

19.00 Inauguració oficial de les IIIes. Jornades Interculturals Encontre entre cultures i mostra de Jocs del món i exposicions fotogràfiques.

19.30 h Actuació dels grups Markatú de Sitges i Candombe de Vilanova.

20.30 h Actuació del Grup de Música Green Garden Rock Internacional.

Dissabte 14 d’abril Passeig de la Ribera. Al costat i davant de l’envelat.

10.00 h. Inauguració de la Fira informativa d’Entitats a càrrec de l’Ajuntament de Sitges.

10.30 - 20.00 h. Fira informativa de les entitats sense ànim de lucre.

12.00 h. Taller de percussió Trobada de diferents grups de Candombe 18.00 – 23.00 h Concert multicultural -Balls dels països: Perú, Equador i Bolívia, a càrrec de Alma Peruana. Música àrab amb el grup d’en Hamid el Tanjaoui. Taller de tango amb el grup Tango Sur. Rumba Gitana amb el grup Tres que son seis.

Diumenge 15 d’abril Platja de la Fragata 10.00 – 14.00 h Torneig intercultural de futbol. Inscripcions i coordinació Regidoria d’Esports.

18.00-21.00h Festa Country ambel grup Country Caravan

LES TRES BESSONES TAMBÉ SÓN SOLIDÀRIES Els més petits podran aprende el valor de la solidaritat gràcies a Les Tres Bessones i el regne de Tempsenrera. Les emblemàtiques germanes són les protagonistes de noves històries que tracten aspectes com la pau, l’educació moral, cívica i mediambental, el respecte per a la igualtat, el consum i la justícia.

La creadora de les bessones, Roser Capdevila, juntament amb Ricardo Alcántara, presenta un conte imaginatiu i entranyable en el que l’Anna, la Teresa i l’Helena viatgen a Tempsenrera, quan la igualtat entre homes i dones no existia.

L’assessoria de l’equip d’educació d’Intermón Oxfam ha treballat en la definició del contingut del conte que ha estat coeditat per l’Editorial Icaria i Cromosoma, dins la col•lecció Una mirada al món.

Les Tres Bessones i el regne de Tempsenrera incorpora una sèrie de sezills exercicis per a que els nens i nenes puguin identificar les desigualtats que els envolten en la seva vida diària.

agenda

a d n ag e

20 D’ABRIL

e maig

La Ruta Pacífica de Mujeres de Colòmbia, realitzarà El taller “ando pacifiste” Preu: gratuït, cal inscripció prévia Inscripció: taulacooperacio@ccgarraf.cat o bé al telèfon: 938 100 400.

Adreça: Espai Cultural Escorxador de Sant Pere de Ribes.

25 d’abril - 25 de juliol

Preu: gratuït, cal inscripció prévia Inscripció: taulacooperacio@ccgarraf.cat o bé al telèfon: 938 100 400. t Pere Adreça: Espai Cultural Escorxador de San de Ribes.

Durada : 90 Hores Horari: Dimecres 17 - 19h i Dissabtes 10 - 14h i SoliOrganitzen: Taula Comarcal de Cooperació raf Gar daritat del Garraf i Consell Comarcal del

conflictes armats VI Curs sobre Humanitari Dret Internacional

i

sitari de Campus Univer i ja o R u re C : Organitza Ramla Mediterrània nal de Premsa io ac rn te In e tr Adreça: Cen 0, 1r. Barcelona bla Catalunya, 1 h Horari: 18h a 21 Preu: 45 euros

16 de juny Festa del Comerç Just i La Banca Ètica

V Jornades sobre Colòmbia: Condicions per a un procés de Organitza: Taula Pau C atalana per la Pa u i els Drets H um an s a Colòmbia Lloc: Ajuntament de Barcelona i Cas a del Mar Barcelona www.taulacolom bia.org

dissabte 21 d’abril

TALLER : LES DESIGUALTATS NO DONEN IGUAL

maig e d 1 2 l del 7 a

7 0 0 2 a d n e g a 3-5 d

19

Organitza: SETEM i l’ajuntament de sitges Adreça: Sitges Horari: DE 18 a 21 hores

UN DIA PER A L’ESPERANÇA Organitza: INTERMON-OXFAM Durant tot el dia Adreça: Plaça de La Vila - Vilanova i la Geltrú

i 28 d’abril IES il r b ’a d 5 1 2 ÀR RNADES SOLID

A-VI JO CICLE PRIMAVER R DE FUTUR” “LA DONA, MOTO e Dibuix “A la re d l ti n fa In rs cu n ta · Exposició Vè Co Miramar 1a plan ci ifi Ed t” ta al u les 19:30H. cerca de la Ig pel·licula Agua a ió cc je ro p m ru · Cinefò es ci Miramar - Sitg RE Auditori de l’Edifi D A ENTR A LLIU

12-17-19-26-d’abril 3 de maig

VIIè curs sobre

la UE

Principals reptes de la Unió Europea Organitza:Regidoria d’Integració Europea de l’ Ajuntament de Sitges ADREÇA: Edifici Miramar, c/ Davallada , 12. 08870 – Sitges Matriculacions gratuïtes i limi tades per ordre d’inscripció a l’aforament (30 places)

Escriu-nos a sitgesmon@sitges.cat esperem la teva opini贸 i col路laboraci贸

consell de cooperaci贸, solidaritat i pau