Martí Gironell
El pont dels jueus
Martí Gironell El pont dels jueus Il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Front Marítim de Barcelona.
Barcelona, 16 d'abril de 2012
Martí Gironell: EL PONT DELS JUEUS Il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Front Marítim de Barcelona que cursen la matèria optativa d'Educació Visual i Plàstica. Curs 2011-2012 ALUMNE/A
CAPÍTOL
Burguete Vilaplana , Tania
Portada
el Galai Gallego , Salma
Introducció - 1
Fernández Fernández , Judith
2-3
Sahmoudi , Loubna
4
Ahmad , Qadeer
5-6
Camacho Ferreira , Vinicius
7-8
Buen Pedrerol , Edgar
9-10
Sánchez Díaz , Johan Ricardo
11-12
el Ghaoui , Mohamed
14
Garrido Gimeno , Gerard
15-16
Soler Martínez , Amanda
17-18
Rabota , Anastasiya
19
Rivero Dacruz , Andrea
13-21-22
Abellán Natalias , Javier
23-24
Bienvenido Bandelló , Manel
25-26
Aguilar Arandigoyen , Sílvia
27-28
Vela Silva , Diego Estanislao
20-29
Imperial Esteban , Daniel
30-31
Alvarez Mongabure , Micaela
32-33
Barrabés Blanco , Alba
34-35
Saiz Vera , Cristian
36-37
Vilalta Marques , Judit
38-39
Barcons Camprubi , Laia
40-41
Aznar Sebastià , Ignasi
42 - Epíleg
INTRODUCCIÓ
Frisava per obrir el llibre. Un cop es va posar d'acord amb els procuradors de les obres del pont, Pere Baró només tenia una cosa al cap: llegir d'una tirada, de la primera pàgina a l'última, el llibre que li havien facilitat.
Capítol 1 LA HISTÒRIA
Començo a escriure aquesta història avui, 15 de maig, el dia de sant Isidre, de l'any 1074 del Senyor. És la història d'un home que es va forjar el seu futur i el dels seus en un terreny movedís, poc estable i hostil. En un entorn més aviat esquerp. Un home que va fer realitat un somni. No tothom pot fer el mateix. O potser sí.
Capítol 2 EL CAMP DE LES FORQUES
Amb els ulls injectats de sang, d'odi i àvids de justícia, la multitud mirava amb desfici com els botxins feien el nus de la corda que ben aviat envoltaria el coll del lladregot que mirava cap al cel. En aquell instant, un tro sec va estripar la panxa dels núvols bruts que tapaven el sol i un llampec enlluernador va il·luminar les cares grises de la gentada que s'arraïmava al voltant del cadafal.
Capítol 3 EL MERCAT
L'activitat amunt i vell del carrer era frenètica: carros plens de sacs, pagesos amb sàrries carregades de gra, dones traginant càntirs plens d'aigua, d'altres baixaven amb alguna peça d'aviram a les mans. La vida que es respirava als carrers contrastava amb la mort que Prim Llombard i el seu fill Ítram acabaven de presenciar i que havien deixat enrere, amb l'home penjat en aquella alzina.
Capítol 4 EL COMPROMÍS
Per a vós - i li va agafar les mans suposarà tornar-les a fer servir una altra vegada per aixecar fortificacions, portals, capelles, muralles i no per esporgar la vinya, repartir fems, munyir les vaques o fer regues a l'hort, que són feines ben dignes, però no per a vós, mestre Prim.
Capítol 5 EL BARRI DEL CASTELL
Pare i fill van entrar dins del castell acompanyats d'un criat. Ítram es pensava que els senyors del castell vivien en unes torres inhòspites i fredes. Però era tot al contrari. Van poder veure que vivien en residències molt confortables, acollidores i tot.
Capítol 6 EL POBLE
Un grup de cases, un dels burgs, potser un dels més importants, era el que creixia al voltant de Sant Vicenç. Era un nucli apinyat de casetes entorn de l'església parroquial, entre els murs del castell a llevant i el torrent de Ganganell a ponent.
Capítol 7 EL PROJECTE
L'abat els hi esperava juntament amb la seva mà dreta, el cambrer, el germà Florenci. L'abat i el mestre d'obres eren, si fa no fa, de la mateixa edat. L'abat era un home alt i corpulent, el front ample i solcat per les arrugues, senyal del pas dels anys i dels maldecaps. Tenia les faccions de la cara molt marcades i malgrat la barba, se li feien uns clotets a les galtes que se li veien quan somreia, com ara, que rebia una persona important per a Besalú.
Capítol 8 EL BOIG DE LA CIUTAT
El seu pare es va quedar a dinar amb l'abat, però Ítram havia quedat amb Simó que passaria per casa seva per tastar l'adafina. Al cap encara li ressonaven els argument de la discussió entre el seu pare i el cambrer de l'abat quan, de sobte, de darrere una cantonada va aparèixer com un esperitat un vailet amb cara de boig. De fet, més tard va saber que n'era ben bé, de boig.
Capítol 9 EL SECRET DEL SAGRISTÀ
A fra Agapit li va semblar distingir la veu de Magalí. Va sortir de la seva habitació i va entrar a la del costat. Magalí, despullada i plena de sang, estava arraulida als peus del llit.
Capítol 10 EL TORNEIG
Els dos genets es van abaixar les viseres dels cascos. L'herald va donar el senyal i van clavar els esperons a la panxa dels cavalls, que van renillar i van arrencar a córrer. Cavalcaven tan ràpid que aixecaven una polseguera que gairebé impedia veure des de les tribunes com s'anaven acostant.
Capítol 11 EL CALL
Un cop dins, Ítram va haver d'aixecar la vista. Era un edifici amb el sostre molt alt, fet que el revestia d'una monumentalitat que no s'apreciava des de fora. -Això és el rovell de l'ou del barri, el centre de la vida de la nostra comunitat: la sinagoga -va anunciar, acompanyant aquestes paraules amb una reverència cap a una mena d'altar que hi havia en una banda de la sala.
Capítol 12 LA TRAÏCIÓ
El senyor d'Empúries, que havia arribat d'incògnit, embolicat amb una capa negra, esperava el frare en una habitació de la part de dalt d'aquell antre. L'esperava bevent aiguamel i estava pensarós, capficat i, sobretot, amoïnat per si aquell frare, que li havien dit que era sorrut, s'arronsava i li esguerrava els plans.
Capítol 13 NUMEN, EL DÉU DEL RIU
Amb els dos braços alçats assenyalant al cel i amb el cap cot mirant l'aigua, fra Florenci va començar amb la veu molt baixa, gairebé inaudible, xiuxiuejant, a resar lletanies en una llengua inintel·ligible, indesxifrable, que es van anar convertint en declamacions i invocacions diabòliques.
Capítol 14 EL PONTÍFEX
Allà hi abocaven la calç que el traginer duia amb unes àmfores que tenien un broc gros que en facilitava la caiguda dins la cavitat. L'encarregat, un home gros, calb i amb una barba de cabrit, estava concentrat i tenia la mirada fixa en la pasta que removia lentament amb una aixada llarga.
Capítol 15 JEZABEL
Una remor de veus i soroll de metalls que s'acostava des de l'altra banda del carrer va estroncar aquell espectacle tan agradable per als sentits. Ítram i Simó es van mirar. Estaven espantats i van arrencar a córrer. Els peus els tocaven el cul i els perseguien els renecs i els insults. Ítram va quedar estès a terra, de panxa enlaire, enmig d'una bassa. Inconscient pels cops que havia rebut.
Capítol 16 JEREMIES
Darrere la muntanya Blanca es veia una lluïssor ataronjada i amenaçadora. Ítram primer es va pensar que era aquell vell bruixot que li havien explicat que hi vivia i que potser en devia preparar alguna de grossa i el que veia era el resultat d'una nova fórmula. De seguida, però, va entendre que només eren els llampecs, encara llunyans, que anunciaven la tempesta que s'acostava. També se sentien trons.
Capítol 17 UN MOMENT ETERN
El vent xiulava entre les canyes a la vora del riu. Un bernat pescaire va aterrar damunt d'una de les pedres que sobresortia de l'aigua. Va pinçar amb el bec un tros de tela de color bordeus que portava el corrent. Li va costar aixecar-la perquè a la peça de roba l'acompanyava una mà que duia un anell al dit anular, un anell amb pedres precioses incrustades.
Capítol 18 LA PEDRERA
Encara no havia acabat l'advertència per protegir els seus treballadors que una fletxa li va impactar a la gola. El capatàs, un home de constitució forta i corpulent, va fer dues passes enrere amb les dues mans al coll mentre feia esforços per arrencar-se aquella espina mortal.
Capítol 19 LES OBRES
Els paletes treballaven en diversos punts de la construcció. A dalt es repartien la feina tres grups. Uns donaven forma a la calçada, el camí o la via que havia de travessar el pont i que s'havia d'endinsar cap a Besalú.
Capítol 20 UNA TEMPESTA INFERNAL
Era el preludi del que se'ls tirava a sobre. El vent empenyia una cortina d'aigua i pedra que s'acostava amenaçadora des del nord i que, sense que gairebé se n'adonessin, la va descarregar sobre els seus caps. Els va caure d'improvís.
Capítol 21 EL RESPECTE A LA NATURA
- El riu és de Numen. -va xiuxiuejar el nom com si no gosés despertar la divinitat de les aigües. - Què voleu dir? -va preguntar el constructor. - Hi ha algú que ha manipulat la voluntat del riu perquè no vol que la vostra empresa tingui èxit i ha posat aquestes aigües contra vós -va dir tranquil·lament. - Què dieu...Per l'amor de Déu -s'anava indignant-, si era un aiguat desfermat!
Capítol 22 L'HOSPITAL
- No és ben bé una confessió, no m'heu d'absoldre de cap pecat... Només us volia dir que el cambrer de l'abat té uns costums ben estranys per ser qui és i tenint el càrrec que té. - Fra Florenci? -va preguntar estranyat el germà BasiliPer què? Si és un home de costums rectes, molt estrictes, assenyat i rigorós. És un home d'església com n'hi ha pocs, cregui'm! -va sentenciar el monjo.
Capítol 23 EL BOSC DELS QUEIRONS
Una patacada el va llançar a terra. Es va abraonar sobre Prim i ell no la va poder esquivar. Unes urpes esmoladíssimes, com ganivets, es van enfonsar a la carn del constructor i el van arrossegar cap a la bassa. Estava a punt de perdre el món de vista, però abans que l'engolís aquella bassa embafadora es va palpar nerviosament el costat dret del cinturó. Hi havia de tenir la daga.
Capítol 24 TAFAIG, EL DRUIDA
I un somriure envoltat de cabells i barba blanca, la de Tafaig, va aparèixer davant de Prim. Estava sa i estalvi a casa del bruixot. Va fer un gest com si es volgués llevar. Una mà arrugada però ferma no li ho va permetre.
Capítol 25 LA VENJANÇA D’EN BÓTA
En rebre un senyal del saig van disparar tres tandes de fletxes cadascun que van anar a impactar en diversos punts de la casa: al taulat, al graner, a la façana principal, i tres més van travessar les finestres i van començar a calar foc dins de l’habitatge. Els soldats somreien mentre les flames anaven consumint la casa.
Capítol 26 SENSE AIGUA
-Estem en perill, algú ha enverinat l’aigua! Vés, corre i digues a tothom que no toquin l’aigua per res del món: qui beu es mor. Ja no queda cap cavall viu. No ho sé, fes que toquin les campanes, que tothom es reuneixi al pati. Va, vinga, mou-te –exigia Baldiri al soldat, que s’havia quedat astorat pel que li acabaven d’explicar.
Capítol 27 EL SETGE
Una gran ombra fosca i desafiadora, com una taca d'oli, es va anar estenent per l'esplanada que moria als peus de les muralles del comtat. Era com si aquell turó vessés centenars i centenars d'homes armats. Un líquid lluent fruit de la lluïssor de les cuirasses metàl·liques. Les tropes d'Hug d'Empúries van aparèixer de darrere la muntanya i es van anar distribuint davant del castell.
Capítol 28 LA BOIRA
Els efectes d'una boira que enterbolia l'ambient i feia que qui volia veure-hi cinc metres més enllà del nas s'hagués de fregar els ulls com si hi tingués fum o sorra. No s'hi veien perquè era impossible veure res.
Capítol 29 LA MEZUZÀ
Durant el sopar es llegia el llibre de l'èxode d'Egipte. En aquestes celebracions, gairebé sempre s'encenien llums i s'utilitzaven tota mena de llànties. Però la més destacada, la més brillant per la seva lluminositat i simbologia, era la de la Hanukà o Festa de les Llums.
Capítol 30 L'ENIGMA DEL CANELOBRE DAURAT
L'abat va estirar l'anella i de l'interior de l'amagatall en van extreure una caixa que contenia un objecte. La van obrir i, embolicats amb un mantell negre, s'endevinaven els braços daurats de la menorà.
Capítol 31 L'ALJAMA
L' assemblea es va tornar a reunir a la sinagoga. Era la tercera vegada en menys d'un any. Un fet inusual. El consell, format per una vintena de membres, se solia reunir quan ho consideraven oportú. Darrerament hi havia hagut una sèrie d'esdeveniments que els havia gairebé obligat a convocar el consell.
Capítol 32 EL BOSC DELS DESMAIS
Fra Florenci va notar que perdia l'equilibri. Les arrels dels arbres es van espolsar la terra del damunt i amb una celeritat que va deixar el frare astorat li van abraçar el cos. Li lligaven el coll, les cames i els braços i l'estrenyien fins que va deixar de respirar.
Capítol 33 EL COMIAT
–Ítram! Era un dolç xiuxiueig, la veu de Jezabel que arribava al lloc on se solien trobar d'amagat als vespres, quan les ombres els emparaven dels ulls dels curiosos. Era un turonet a recer dels vergers que hi havia al barri del Catllar. Ell no tenia cap problema per arribar-hi, però ella...
Capítol 34 EL CONCILI
Va ser una sessió tensa, no gens plàcida, llarga i verbalment violenta. La majoria de bisbes, esperonats per Guifré, plantaven cara a Amat, el qual, desconcertat i indefens, aguantava estoicament les esbroncades i les colèriques intervencions que acabaven en acalorades discussions.
Capítol 35 LA MISSIÓ
El soldat estava escanyant Simó. Ítram va recular, va agafar una pedra i la va esclafar al cap del soldat, que va deixar anar Simó amb un gemec de dolor. L'homenàs es va posar les mans al cap per mirar d'aturar la sang que li rajava sense parar i va caure rodó a terra. Van córrer com mai havien fet. La por els tornava a empènyer endavant sense mirar enrere. La claror de la lluna plena els guiava a través dels camps.
Capítol 36 PRECS I PREPARATIUS
Assegut, més ben dit, ensorrat al setial, el seient de les grans cerimònies, el comte de Besalú rumiava. S'aferrava als braços d'aquell tron de faig massís que molts anys abans ja havia estat testimoni de decisions difícils, encertades o no, però determinants per a la vida del comtat.
Capítol 37 CAMÍ DE GIRONA
Se sentia un xipolleig i van veure una noia que mentre nedava en aquelles aigües transparents refilava com un rossinyol. Es van estirar a la vora del cingle extasiats i embadalits. Ara no sols gaudien dels seus cants, sinó també dels seus encants.
Capítol 38 LA FORÇA D'EMPÚRIES
-Si lluitem podem perdre, però si no ho fem estem perduts -deia el constructor. Dret al mig del pati, el capità de la guàrdia comtal escoltava i assentia amb el cap després del raonament del constructor. S'estava davant d'unes grans olles fumejants. Ell mateix havia ordenat el dia abans que s'encenguessin aquestes peroles gegantines per bullir-hi oli.
Capítol 39 EL PORTAL DELS APÒSTOLS
Van arribar al Palau i van demanar audiència. Els van fer esperar a l'entrada del claustre. Una bellíssima galeria d'arcs de mig punt abraçava un pati lluminós. Contemplaven admirats l'arquitectura neta, senzilla i al mateix temps majestuosa del petit claustre, i la decoració dels capitells, una combinació d'elements florals i d'escenes de diversos passatges bíblics.
Capítol 40 EL PRINCIPI DE LA FI
Guillem no defallia ni un instant i estava fresc com si tot just acabessin de començar. Matamala retrocedia i reculava instintivament davant d'una embranzida del capità, i en un mal pas va perdre peu i es va desequilibrar. I això ho va aprofitar Guillem d'Ortons. El capità va enfonsar l'espasa fins al mànec a l'estómac de Matamala.
Capítol 41 L'ALLIBERAMENT
I va córrer cap a ella mentre la noia aixecava el cap, espantada per aquell crit. Es va alçar i en veure'l va obrir els braços per rebre'l. Ell recordaria tota la vida aquella abraçada enmig de tanta desgràcia. La seva escalfor el confortava. I la seva, a ella. Havia arribat a casa. S'estimava aquella dona que tenia entre els braços. Es van mirar als ulls plorosos i no es van dir res. No calia. Ja tenien tot el que necessitaven. Només un petó llarg i amb gust de maduixa.
Capítol 42 JOEL I EL FUTUR
Ja la tinc!- va cridar Joel content i va aixecar triomfant el braç on aguantava l'estaca amb què havia travessat aquella carpa lluent.
EPÍLEG
Pere Baró va passar l'última pàgina del manuscrit i va tancar el cartipàs de pell que guardava aquells lligalls. Li brillaven els ulls i els llavis li dibuixaven un somriure. Estava assimilant tot el que acabava de llegir.