Núm. 18
abril - juny 2017
Guillem FLOR i Luka SMYTHE, guardonats en els Jocs Florals del Districte
Equip de redacció (1r ESO) Anthony Batista Ángel Yasser Coca Berta Frías Joseph García Amelie Gifford Marta Giral Sara Gómez Laia Martínez Pablo Moré Marina Moreno Edgar Pérez Hugo Pla Violeta Riart Pol Sánchez Marta Vicente Albert Villena
Disseny de la capçalera Àlex Domínguez
Il·lustració portada secció “Panorama” Berta Ollé
Col·laboradors Guillem Flor Luka Smythe Edició Amelie Gifford
Cap de redacció Emília Puigvert
SUMARI 100% FRONT MARÍTIM núm. 18 Protagonistes ❖ Guillem Flor i Luka Smythe, guardonats en els Jocs Florals del Districte ❖ Sant Jordi: concursos i premis ❖ L’escriptor Roc Casagran ens visita ❖ Stories from plankton ❖ Roger Sala: millor alumne del mes ❖ CNLVA ❖ Extraescolars oblidades ❖ Llibres o ordinadors? ❖ El pes de les motxilles
Ben a prop
❖ Juan Núñez, cantant de rap
Panorama ❖ Videojocs ❖ Room escape… Juguem?
La nostra ploma ❖ Un amor pur dintre una monarquia clàssicade Luka Smythe ❖ Despertant felicitatde Guillem Flor
Contraportada ❖ Bon estiu!
Guillem FLOR i Luka SMYTHE, guardonats en els Jocs Florals del Districte Com cada any, els alumnes guardonats en els Jocs Florals de Sant Jordi de l’institut han participat en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí. En Guillem Flor (2n batxillerat) i la Luka Smythe (2n ESO) han estat guardonats amb el 2n premi de prosa en les categories respectives en els Jocs Florals del Districte. L’acte de lliurament de premis es va desenvolupar a l’Auditori de Sant Martí de Provençals, el 19 de maig.
Enhorabona!
Us convidem a llegir els seus relats en la secció La nostra ploma. Us agradaran!
La Luka i en Guillem, abans de rebre el guardó.
Equip de redacció
SANT JORDI: CONCURSOS I PREMIS El dia 21 d’abril del 2017 van ser entregats els premis dels Jocs Florals als concursos que organitza l’institut Front Marítim. Hi havia quatre categories: llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i llengua francesa. També hi va haver concursos que no estaven relacionats amb la literatura com, per exemple, la lliga de futbol, el concurs de dibuix i el de fotografia matemàtica. Els premis eren una targeta de 30 euros per al Fnac i vals per a un esmorzar gratuït.
CONCURS DE LLENGUA CATALANA Aquest concurs consistia a escriure una història. Guanyadors:
CURS
NOM
TÍTOL
2n ESO
Diana Olivé 2n C
(Cal·ligrama) 1r classificat
2n ESO
Teresa Guix 2n A
(Cal·ligrama) 2n classificat
3r ESO
Dalia Lovell Aventín West “El bosc rogenc”
4t ESO
Raquel Sans
“Ferit de mort”
3r ESO
Berta Ollé
“L’última visita”
2n BATX Guillem Flor
“Despertar amb felicitat”
CONCURS LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
Aquest concurs consistia en fer un cal·ligrama, és a dir, un dibuix el contorn del qual són lletres, i on no hi pot haver cap línia. Aquest podia ser un personatge d’un llibre (1r d’ESO) o un text inventat amb un dibuix del tema escollit.
Guanyadors:
CURS
NOM
TÍTOL
1r ESO
Aitana Sanchis 1B
(Cal·ligrama) (Tempus fugit) 1r class.
1r ESO
Berta Frías 1A
(Cal·ligrama) (Calvin Klein) 2n class.
3r ESO
Cèlia Imperial 3C
(Razón oculta)
4t ESO
Arnau Sánchez 4D
(El Destino)
1r BATX
Soukaiana Chilh
(La graduación de Sofía)
2n BATX
Oriol Robles
(Marie)
CONCURS LLENGUA ANGLESA Per participar en aquest concurs havies d’escriure una història curta i inventada, però aquesta vegada en anglès. Guanyadors:
CURS
NOM
TÍTOL
1r ESO
Lucía López(1B)
An african kid
2n ESO
Marina Campos(2D)
The Worst Day of my Life
3r ESO
Neven Torbic
The Stranger
4t ESO
Xavier Meza
Demon Hunter.The Star
1r BATX
Carla Balaguer
Never again
2n BATX
Alba Romero
The Switch
CONCURS DE LLENGUA FRANCESA El concurs de llengua francesa consistia a fer un relat inventat pels alumnes en francès. Guanyadors:
CURS 4t ESO
NOM Othman El Hariry
TÍTOL Lettre d’Amour
MENCIÓ: ESPECIAL PROVES CANGUR Les Proves Cangur són unes proves de matemàtiques optatives basades en la lògica. Hi ha unes preguntes i diferents opcions com a resposta.
Guanyadors:
NIVELL
NOM I CURS
NIVELL
NOM I CURS
1r ESO
Mariona Sánchez (A) 4t ESO Marta Giral (C) Laura Pérez (A)
Raquel Sans (D)
2n ESO
Oriol Corral (B) Noa Duarte (C)
1r BATX
Inés Broto (C) Aleix Real (C)
3r ESO
Dalia L. Aventín (A)
2n BATX
Guillem Flor (B)
CONCURS FOTOGRAFIA MATEMÀTICA Tots els cursos de l’institut i professors podien presentar una fotografia relacionada amb les matemàtiques.
Guanyadors:
NIVELL:
NOM I NÚMERO: TÍTOL: CURS:
1r i 2n ESO
Eder Casas 2n B
2
Conjunt de circumerències
3r i 4t ESO
Dalia 2 Aventín 3r A
Espiral àuria
BATX
Júlia García 1 1 Batx C
El llançament parabòlic de la natura
PROFES. I PAS
Heura Guspí 3
Successió de Pepperonacci
ViP (l’animal que portem a dins)
L’animal (o la bèstia) que portem a dins és un concurs en el qual dibuixes l’animal que portes a dins.
Guanyadors:
NIVELL:
CURS:
1r ESO:
Marina Moreno (D), Yasser Coca (C)
4t ESO:
Marc Buhigas (B), Xavier Meza (E)
LLIGA DE FUTBOL La lliga va començar durant el matí del lliurament. Hi van haver bastants equips, des de 1r fins a 2n d’ESO. Guanyadors:
NIVELL Campions lliga pati
NOM I CURS
PREMI
Lallana FC: Anthony Naula, Oriol Corral, Marc Català, Enrique Garay, Arnau Bonet 2n ESO A/B
Samarreta
Guanyador Fair Play Virus FC: Dylan Ramos, Hugo Pla, Medalla Nil Segura, Eric López Fontcuberta, Eric López Cierto 1r ESO A
FINALISTES CONCURS AGENDA Aquest no era un concurs normal, no. Era una decisió molt seriosa, ja que aquest disseny serà la nostra agenda i carpeta durant tot un any. Guanyadors:
CURS
NOM
NÚMERO
3r ESO
Henar Rodríguez C
12 (97 vots)
3r ESO
Maren Clapers A
17 (77 vots)
3r ESO
Olivia López-Grado
21 (41 vots)
Laia Martínez, Marta Giral i Sara Gómez
L’ESCRIPTOR ROC CASAGRAN ENS VISITA Ja sabeu que cada any ens visita un autor. Aquest cop no ha estat una excepció. El 21 de març de 2017, en Roc Casagran (que és un escriptor de Sabadell que va néixer el 1980), va venir a l’institut de secundària Front Marítim a fer
una
xerrada als alumnes de 4t sobre el seu llibre “Ara que estem junts” (2012), que tracta sobre dos germans bessons que passen per la Guerra Civil. Aquesta ha estat una de les lectures d’aquest curs per als alumnes de 4t. Nosaltres, encara que no som alumnes de 4t, hi vam assistir com a reporteres de l’institut, per poder fer-ne el reportatge. I aquí Us transmetem el que ens va explicar. La idea de fer un llibre sobre els refugiats de la Guerra Civil espanyola li va venir quan tenia uns anys més que nosaltres: un dia qualsevol, la seva àvia li va portar dos llibres, però l’àvia li va dir que un llibre no el podia llegir. I clar, com fem tots això de desobeir l’adult, va llegir el llibre prohibit i va veure que parlava dels camps de concentració de la Catalunya Nord, el camp d’Argelers. Sobre camps de concentració ell en sabia ben poc, només n’havia sentit a parlar sobre els camps
d’Auswitch, a Alemanya. Va investigar més sobre aquell tema perquè tenia curiositat, i va descobrir que hi havia un camp de refugiats on ara hi ha una platja. Quan es va treure el carnet de conduir va anar a aquella platja, i al no trobar-se en la pell dels refugiats allà dempeus, es va asseure a la sorra i es va quedar una estona. Al cap de 10 minuts ja tenia fred i la sorra li estava picant a la cara. I es va imaginar
com
estarien
els refugiats,
perquè ell estava ben abrigat, havia dormit bé, havia esmorzat bé… En canvi, els refugiats no tenien això. Ell va començar a escriure la novel·la, però quan portava quasi trenta pàgines, es va quedar encallat i no va poder continuar, així que ho va deixar fins que se’l acudís com continuar-la. Durant aquell temps va ser professor d’una escola, però seguia rumiant la manera de continuar el llibre. Al final es va decidir continuar la història,
però va començar-la de nou.
Mentrestant va ser professor de català d’un institut de secundària i se li va ocórrer preguntar als alumnes sobre camps de concentració, però cap sabia quasi res o els hi feia vergonya dir-ho. Llavors va anar preguntant a diversos familiars què farien ells si hi hagués una guerra aquí i les respostes van ser molt diferents: alguns s’anirien a lluitar al front, altres s’amagarien a les golfes fins que passes tot, uns s’anirien del país, altres posarien fi a la seva vida, o protegirien la seva família… La història anava de dos germans bessons (un dels quals narra la història al seu
germà com si fos una carta), en Tian i en Tòfol. En Tòfol és el protagonista. Ell era un nen alegre des del dia que va néixer, el que no parava en tot el dia, corrent pels carrers amb els amics, però també era el més brut, no li agradava l'escola ni llegir llibres. En Tian era el germà malaltís, aquell que no plorava per no molestar, al que li encantava llegir, i que quan era petit li agradava que la seva mare li expliqués contes a l'hora de dormir, l'últim en ser triat quan calia fer un equip de futbol. Aquesta novel·la narra el patiment dels milers d’espanyols que van haver de marxar a l'exili, així com la separació de famílies. Però també és una novel·la que convida a l'esperança, a la lluita per viure, en uns temps d'absoluta foscor. Està escrita amb un punt d'humor, humor negre, perquè els esdeveniments no eren per a altres tipus d'humor. Després de la intervenció de l’escriptor, els alumnes de 4t li van lliurar, com a record de la seva xerrada al nostre institut, els dissenys que ells havien preparat a les classes de Visual i Plàstica com a possibles portades per a la novel·la. N’havien fet una exposició al vestíbul.
Finalitzat l’acte, els alumnes van tenir l’oportunitat de demanar a l’escriptor que els dediqués l’exemplar que havien llegit.
Marta Giral i Sara Gómez
STORIES FROM PLANKTON Un projecte artístic i científic Com va sorgir aquest projecte Aquest tema va sorgir quan vam anar a l’Escola del Mar, fa ja uns quants mesos cap a principi de curs, el que vam fer van ser dues activitats: a la primera ens van explicar diferents tipus d’animals marins i quin era al seu habitat, menja etc. La segona activitat va ser pujar al laboratori, on ens va rebre una doctora, amiga de la Montse, ens va començar a explicar una mica sobre el plàncton la seves característiques com per exemple que a partir de els dos-cents metres de profunditat s’acaba la zona fòtica que es la zona on arriba la llum solar (màxima profunditat on pot
arribar el plàncton).
Qui hem entrevistat Hem entrevistat l’Alicia, professora de V i P ja que ens va explicar com fer el nostre propi plàncton.
Entrevista a la professora de V i P -
Què vas pensar quan et van proposar participar en aquest projecte?
Em va encantar. -
Creus que ha ajudat als alumnes per millorar en la seva creativitat?
Moltíssim -
Per què vau decidir posar la part artística?
La Llum, la Montse i jo, trobem que la natura és un bon motiu per inspirar-se. És un bon referent i a part el fons marí té molta bellesa. -
Has estat contenta amb el treball del
teus alumnes? Moltíssim!!! M’han impressionat molt i han captat molt bé com fer les transparències. També han treballat amb negatiu, utilitzant el paper negre. Han sabut trobar la transparència, el contrast dels colors, la creació d’harmonia i d’éssers plànctonics extraordinaris.
Hugo Pla i Joseph Garcia
ROGER SALA, MILLOR ALUMNE DEL MES
Ser l’alumne del mes significa que has estat el “millor” de l’institut durant un mes. Per saber què se sent al ser alumne del mes, hem decidit fer-li una entrevista amb diverses preguntes.
ENTREVISTA A UN ALUMNE DEL MES.
El Roger Sala és un noi que va a 3r ESO B. Ell va ser escollit com alumne del mes de febrer. ENTREVISTA -Quina va ser la teva reacció quan et van dir que eres alumne del mes? Em vaig posar molt content ja que no m’ho esperava. -Quin és el professor/a que et cau millor? Tots, tots són molt bons.
-Quina és la teva matèria preferida? Educació física i Tecnologia. -Què és el que més t’agrada de l’institut Front Marítim? El bon ambient que hi ha i l’horari. -Què vols ser de gran? No ho sé, no ho he pensat encara. -Quins són els teus hobbies? Jugar a bàsquet o mirar sèries.
Berta Frías i Violeta Riart
Un cop més, el nostre centre es presenta al C.N.L.V.A. El CNLVA (Concurs Nacional de Lectura en Veu Alta) és un concurs que es celebra cada any. Tracta sobre el fet que centres educatius enviïn els millors alumnes a l’hora de llegir perquè competeixin entre ells. Hi ha tres fases: quarts de final, semifinals i les finals. El nostre institut aquest any ha enviat els següents participants: 1r cicle
2n cicle
Laia Martínez Roman (1r D) Pol Sánchez Alaix (1r C)
Raquel Sans Barragán (4t D) Martí Solà Bertran (3r A) Gal·la Soler Mancha (3r A) Marina Gallo Solé (3r D)
Aquests alumnes van ser seleccionats en un càsting en el qual el jurat eren tres professores del departament de català. Després, els seleccionats havien de practicar els seus textos durant les hores del pati durant dues setmanes.
El concurs estava dividit en cinc categories. Cada una amb nens/es de la mateixa edat. La primera categoria era per a primària, la segona era per a nen/es de 8 a 9 anys, la tercera era per a nens/es que feia poc temps que eren a Espanya. Després hi havia una categoria per a 1r i 2n d’ESO, i per últim hi havia la categoria de alumnes de 3r i 4t d’ESO.
S’hi van presentar al voltant de 30 centres educatius. A cada categoria, els participants tenien els mateixos textos numerats d’un llibre diferent de les altres.
L’ordre de sortida era el següent: el jurat agafava un número del 1-10 aleatòriament, i després agafava un nom d’entre els participants. El nen/a seleccionat havia de llegir el text que li havia tocat. Una vegada tots els participants van acabar de llegir els seus textos, es va fer una pausa de quinze minuts i quan va finalitzar, els nens/es de la categoria tres (els que feien poc temps que eren aquí) van exposar una presentació per ensenyar-nos com funcionava el seu centre educatiu. Un cop acabada la presentació van anar cridant a l’escenari, per categories, els participants per anunciar els guanyadors/res. El guanyador/a rebia dos llibres i un diploma, com els altres participants, la diferència, però, estava en què el guanyador/a passava a semifinals. Personalment, m’ha agradat molt la experiència, l’he trobat molt enriquidora. Laia Martínez
Extraescolars No ens n’ oblidem!
A quí, a l’institut tenim bastants extraescolars, però alguns s’han
eliminat o no hi havia prou persones que els fessin. Existeixen diverses raons, per exemple, la quantitat de deures. Aquesta és una de les principals. Hi ha extraescolars per a tothom , però la majoria dels alumnes no s’hi inscriuen i és una llàstima, perquè són activitats interessants i divertides!. Entre d’ altres hi ha aquestes:
-Anglès -Hockey -Cuina -Francès -Robòtica -Música -Zumba -Escacs -Teatre
Final/objectiu:
El que es vol és que els adolescents tinguin una activitat de distracció. Per això us animem a fer extra escolars. Amb això els estudiants reforcem el nostre aprenentatge, a la vegada que estem en un moment d’entreteniment.
Yasser Coca, Marc Antony Batista i Pablo Moré
LLIBRES PER ORDINADORS Fins
fa
uns
anys
els
alumnes
de
l’INS
Front
Marítim han estat utilitzant llibres com a eina de treball diàriament. Però el professorat, ha decidit canviar els llibres per ordinadors. Entre el 2015-16 va passar aquesta novetat. Els alumnes
de
1r
ESO
van
estar
fent
servir
un
model
d’ordinador de la marca Acer. Això va facilitar als alumnes el seu dia a dia ja que els trauria pes de sobre a l’hora d’agafar la motxilla. Aquest any (2017) s’està utilitzant un altre model d’Acer. Un dels inconvenients és que s’han de gastar molts diners
per
tenir-ne
un
com
el
que
s’utilitza,
aproximadament té un cost de 400 €. La majoria
reconeix que és una despesa bastant
elevada, però que és una inversió per a quatre cursos i, a més a més, hi ha un estalvi en llibres molt considerable. Treballar molt de temps amb l’ordinador té molts
inconvenients
que
poden
perjudicar
la
teva
salut,
principalment la vista, que és el que més fem servir quan
ho
utilitzem. Estar més de 3 hores davant de
l’ordinador,
pot
provocar
que
no
et
trobis
bé
en
general.
BRILLANTOR DE LA PANTALLA És molt important controlar la brillantor de les pantalles, mai situïs la brillantor al màxim, l’idoni és
establir-lo
en
un
punt
intermedi,
amb
la
llum
necessària. En cas contrari pot ser molt perjudicial per a la teva vista.
LA DISTÀNCIA DE LA PANTALLA La pantalla no pot estar gaire lluny de tu perquè no hagis de forçar la vista, però tampoc molt a prop ja que no és bo. Per exemple una pantalla de mida mitjana ha d’estar a un mínim de 40 cm de distància.
MOU EL CAP DE TANT EN TANT El coll és un altre punt clau a l’hora de fer servir el PC. És important exercitar el coll de tant en tant perquè si no es fa podria provocar lesions cervicals. Cada
hora
hauríem
de
fer
un
exercici de coll;
girant-lo d’un costat a l’altre, estirant tota la zona
o fer giraments de coll lentament perquè les cervicals no tinguin dolor.
NO DEIXIS QUE ELS TEUS ULLS S’ASSEQUIN Mai quedes passar
t’ha
passat
sense el
et
parpellejar?
mateix
l’ordinador,
que
això
quedes Doncs
amb
la
llum
pot
causar
et
de que
embadalit pot la se
i
arribar
et a
pantalla
de
t’assequin
o
irritin els ulls. Quan ens concentrem molt en un treball, se’ns pot “oblidar” parpallejar. Per això és important apartar uns segons la vista de l’ordinador cada cert temps. Marina Moreno Macho i Marta Vicente Pascual
TU TAMBÉ ET TRENQUES L’ESQUENA CADA DIA?
LES NOSTRES MOTXILLES PESEN MASSA! Cada
dia,
els
alumnes
portem
massa
pes
a
l’esquena, dins de les motxilles, i aquest pes cada vegada va augmentant. Això ens perjudica pel dolor a l’esquena i crea problemes a llarg termini.
Algunes l’esquena
persones s’han cansat de portar cert pes a
i
han
optat
per
una
motxilla
amb
rodes,
aquestes, però, s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitza el nen o nena per estirar-la
no
és
uniforme
pot sobrecarregar més un
costat que l’altre.
L'Associació Infància
Espanyola
aconsella
que
la
de
Productes
per
a
la
càrrega de les motxilles
escolars no ha de superar el 10%-15% del pes del nen o nena, i es calcula que no és adequat que una persona de
20kg
porti
més
de
3kg
carregant,
ja
que
pot
provocar problemes d’esquena.
Són
els
normalment
ho
nens
d’entre
solen
patir.
11 El
i
14 69%
anys
els
que
d’alumnes
van
caminant per anar a l’escola, el 80% porta la motxilla en ambes espatlles, un 59% es cansa portant-la i un 62% es refereix a un dolor d’esquena.
No
té res a veure el sexe ni l’edat per suportar
més o menys càrrega.
En
definitiva, la conclusió és que el pes excessiu
en la infància es pot considerar com un problema de salut.
Els
problemes
d’esquena
es
deuen
a
que
sobrecarreguem la nostra columna vertebral que encara no està preparada per suportar aquestes quantitats de pes, i molt menys traslladar-les d’un punt a un altre, com pot ser de l’escola a casa. De fet un de cada tres nens porta el triple de pes recomanat per l’esquena.
Es recomana ❖ Utilitzar el servei de taquilles que disposem a
l’institut i planificar per portar únicament els materials que necessitem cada dia. ❖ La motxilla s'ha de situar just a dalt de la cintura i el pes ha de quedar repartit entre les dues espatlles. ❖ Controlar el temps de càrrega, evitar portar la motxilla més de 15 minuts seguits. ❖ Utilitzar motxilles amb corretges gruixudes i portar-les a l’altura
necessària per evitar
sobrepès a la part baixa de l’esquena. ❖ Col·locar els elements més pesats al fons de la motxilla,com més propers a l’esquena millor.
TESTIMONIS del nostre propi institut (INS FRONT MARÍTIM)
Hem preguntat a alguns alumnes per saber la seva opinió: “La meva motxilla pesa massa, uns 7-8Kg ,i no crec que sigui bo per la nostra salut” Sara Gómez 1r B “La motxilla pesa bastant, però també depèn del que porta cada u, perquè cada u pot preparar-se la
motxilla i posar-hi només el que necessitarà aquell dia” Noa Rusiñol 1r D “Que és exagerat (el pes de la motxilla). També crec que les taquilles haurien de ser gratis” Pol Sanchez 1r C
Marina Moreno , Marta Vicente i Amelie Gifford
Joan Núñez, cantant de rap En Joan Núñez és un noi d’uns 15 anys que canta rap i és del nostre barri.
Ha fet uns quants raps que parlen de l’escola, dels refugiats i d’injustícies en el món. N’hi ha dos que estan penjats a YouTube, en un canal que es diu “Clauselight Productions”. Es diuen: “Escola de vida” i “El último día de vida”.
Juga a bàsquet amb un equip del
Club Esportiu Diagonal Mar, el Cadet Masculí Negre. És el número 25 també. Jugador de futbol Americà amb la Selecció Catalana i un equip que està per la part del Clot.
Nosaltres en vam sentir parlar quan els nostres germans grans, que els dos juguen a bàsquet amb ell, van arribar a casa i ens van ensenyar els raps. Als dos ens va resultar molt interessant, però, a part de dir-ho a alguns amics, no hi vam fer res.
Llavors, va venir al col·legi La Mar Bella, durant una festa que s’hi celebrava. Resulta que és el cole on un de nosaltres dos (l’Amelie) hi havia fet primària. Ella hi era, a la festa, i el va veure.
Poc després, vam començar el projecte de periodisme i vam proposar aquest tema, ja que és una persona del barri i un conegut nostre.
El nostre objectiu principal és que més nens s’adonin que ells també poden fer coses així, no cal tenir un super-talent per cantar rap. Cal tenir-ne ganes i saber-ho fer tan bé com el Juan.
Amelie Gifford i Hugo Pla
Els Videojocs Durant aquest 2017 diferents companyies han tret un serie de videojocs sobre diferents temàtiques. Uns dels més populars són:
'Resident Evil 7: Biohazard'
Resident Evil 6 va ser, per
a
molts,
una
baixada. Traicionava el més sagrat de la saga Resident Evil, ja que més
que
survival
un joc de horror
es
tractava d'un 'simple' joc d'acció. Però la setena entrega promet respectar la base de la saga: els que es posin davant van a passar molta por (en primera persona) ja que és compatible amb les ulleres de realitat virtual de PlayStation i PC. Estarà disponible per a PS4 i Xbox One.
'Halo Wars 2' El joc d'estratègia militar de la saga Halo va ser una raresa meravellosa que va aparèixer allà per 2009 per a Xbox 360 i que ràpidament es va
convertir en un títol de culte, amb el que això comporta (seguidors entregats i vendes no molt elevades). La segona part va a ser més del mateix, però amb un sistema de multijoc millorat (fins per a 6 persones) i tindrà escenaris tan estimulants
com
les
instal·lacions
Forerunner, on es creen els anells Halo. Estarà disponible per Xbox One i PC.
'Horizon Zero Dawn' Els videojocs de rol no només Bethesda,
pertanyen
a
Bioware,
Blizzard o SquareEnix. I Horizon Zero Dawn és la millor mostra d'això. Aquest joc de Guerrilla Games aspira a ser el millor títol d'aquest gènere en 2017. Ho té tot per aconseguir-ho: una història èpica protagonitzada per Aloy, una jove caçadora que s'embarca en un viatge per trobar el seu destí entre els restes del passat antic; una barreja d'estratègia, rol i combat tàctic; i uns enemics que són uns dinosaures robotitzats. Serà exclusivament per PS4.
'Mass Effect: Andromeda' En teoria, Mass Effect era una trilogia de jocs que va acabar el 2012. Però cinc anys després, va reviure amb Andromeda, un altre títol de rol espacial futurista. Molt poc se sap de la història: tan sol se sap que va a tenir lloc poc abans d'un èxode que va a salvar la Humanitat de la seva extinció. Els jugadors podran triar entre dos personatges Sara o Scott Ryder. Amb ells i la nau espacial Tempest es podran explorar diversos planetes, combatre, tenir llargues converses metafísiques i tenir un romanç, com a bon Mass Effect que és. Estarà disponible per PS4, Xbox One i PC.
'The Legend of Zelda: Breath of the Wild' Aquest The Legend of Zelda: Breath of the Wild va ser el joc de l'any per a la consola Nintendo Switch. I ho serà per la seva renova visual -amb uns gràfics i un disseny de personatges i de paisatges ultra detallat i preciosista- i per la seva mecànica de joc, ja que es tracta d'un títol de món obert: Link, el protagonista, es mourà amb total llibertat per un enorme camp replet de personatges i aventures. Tot bones i
estimulants notícies, excepte per un detall: la versió per a Wii U ha estat cancel·lada.
'God of War' Tornen Kratos i la seva ràbia , tornen les hordes de criatures agressives i fantàstiques i torna la diversió per a adults. El nou God of War porta com a principal novetat la inclusió del fill de Kratos, al qual l'heroi haurà d'ensenyar a caçar i a sobreviure en un món hostil. Els que juguin a aquest mític joc de Sony notaran una petita diferència respecte als altres títols de God of War. Serà exclusiu per a PS4.
'Red Dead Redemption 2' Cada vegada que Rockstar treu un joc al mercat, el món es paralitza. I més encara si és la continuació del títol més original creat per aquesta companyia en els últims 10 anys. El primer Red Dead Redemption va deixar amb la boca oberta a milions de persones per ser un videojoc de vaquers amb molt pocs adeptes en la població menor de 60 anys sense extravagàncies: calia caçar, matar els
dolents, muntar a cavall i meravellar-se amb els escenaris. De la segona part poc o gens se sap Rockstar sempre és així de discreta , només que veurà la llum en 2017. Serà per a PS4 i Xbox One.
'Gran Turismo Sport' Gran Turisme Sport és el nou joc de la coneguda sèrie de conducció de la marca PlayStation, amb la qual el prestigiós creador Kazunori Yamauchi vol tractar de demostrar que té entre mans la franquícia estrella del gènere tot i uns anys en els que no tots els seus jocs han estat a la altura a la qual s'exhibien en els temps de la primera PlayStation i de PS2. Gran Turismo Sport ha patit alguns retards, compta amb campionats oficialment llicenciats per la FIA, i un dur treball per poder oferir en PS4 un joc més realista i autèntic.
Albert V i Edgar P.
Room escape... Juguem?! Avui en dia, tothom ha sentit parlar dels room escapes: perquè un familiar ha fet algun d'aquests intrèpids "jocs" o perquè ha escoltat per la ràdio a un personatge patrocinant-los o criticant-los. Però per entendre bé el que us explicaré, necessitem saber exactament què és un room escape. Segur que molts ja ho sabeu, però pels que no estan assabentats o no els ho han explicat del tot bé..., Aquí estic jo: Un room escape és un videojoc d'aventures físic en el qual els jugadors, normalment en grups de 4 o 6, són tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de puzzles i escapar abans que se'ls esgoti el temps de què disposen - normalment una hora o una hora i mitja. Aquests jocs... NO, NO, NO!!!... viquipèdia no, per favor: Per entendre-ho bé necessito explicar-ho amb les meves paraules: Un room escape és un joc , però no un joc qualsevol!!!!, perquè en comptes de tauler hi ha unes habitacions, i no hi ha pas fitxes, hi ets tu! És un joc d'enginy i d'enigmes, i molt divertit per fer amb amics o família. Hi ha MOLTES temàtiques: terror, tipus "Indiana Jones", sobre pirates, egipcis, bruixeria ... I moltes més!
I és que un dels punts forts pel qual un room escape es pot considerar un bon room escape, és l’ambientació. N’hi ha que són brutals, i altres que són... Bé, que no s'hi han esforçat molt. Per exemple, aquí Barcelona n’hi ha molts, però els que jo us recomanaria per començar i per divertir-vos molt són el Cronològic - que és el primer que vaig fer, i potser li tinc un estimació especial -, però sens dubte el que m’ha agradat més dels 20 que he fet (que semblaran molts però us puc assegurar que no ho són si veieu quants hi han) és el Tolok: uns mecanismes increïbles, en una ambientació fantàstica! Si us voleu aficionar aquí teniu un enllaç: http://www.escaperoomlover.com/2016/10/escape-room-barcelona.html , i si ja sou experts i voleu expandir-vos...http://roomers.esy.es/listado-de-escape-room Aquesta espècie de joc consisteix a tancar-te en una habitació i, a través de pistes i molta recerca, has d'aconseguir sortir abans que s'acabi el temps estipulat (normalment una hora). Ara que més o menys ja sabeu què és un room escape, us explicaré les novetats d'aquests jocs: Fa un any, van comunicar que, aquí al Fòrum, farien el centre de room escapes més gran
d'EUROPA!!!.
I així ho han fet, bé, encara no estan llestos els jocs en sí, però les instal·lacions i la publicitat ja estan. Que ja és molt. Aquest gran conjunt de 18 room escapes s'anomena Game Point Center i puc assegurar-vos que dintre d'uns mesos, hi haurà centenars de persones de tot el món intentant aconseguir entrades. Per més informació entrin en aquesta web:http://gpoint.eu/
Pol Sànchez
UN AMOR PUR DINTRE UNA MONARQUIA CLÀSSICA
Relat guardonat amb el 2n premi en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí (prosa- 1r cicle ESO)
Eren les deu de la nit i a través de les finestres de la cuina vaig poder observar la neu que queia d’una forma lenta i majestuosa, així deixant una manta del color blanc com la llet i brillant com els estels sobre la gèlida gespa del meu jardí. Era el mes de febrer més fred que hi havia hagut en la història de París o també anomenada ciutat de l’amor. En aquella època tan esplèndida em deien Becca, tot i que el meu nom real era Rebecca Smith. Jo sóc d londinenca d’origen, però em vaig traslladar a París per qüestions de feina, encara que sincerament les meves relacions amoroses van influir un 50% en la meva decisió. Sóc una fotògrafa i escriptora, és a dir que faig una mica de tot però principalment em dedico a la fotografia. Aquella nit, després d’un bon bany d’escuma amb una copa de vi i una bona novel·la, vaig preparar-me un petit aperitiu per sopar i me’n vaig anar a dormir. Devien ser les dues de la matinada quan el meu timbre va sonar una no, ni dues, sinó tres vegades seguides. Com que vivia en una petita casa a la vora del riu Sena, un dels carrers més transitats de París, no em va estranyar que alguna persona èbria piqués al timbre de casa meva, però el misteri va començar quan vaig obrir la porta i em vaig trobar amb un cadell de gos que portava un sobre segellat amb un segell de cera vermella amb la marca de la corona reial. Vaig afanyar-me per obrir-lo i un cop obert vaig trobar una clau de bronze acompanyada per una nota que deia: Benvolguda Rebecca Smith, la convoquem perquè assisteixi a l’ acte reial que es celebra aquest divendres al palau, per entrar entregui aquesta clau de bronze i passarà directament a la sala vip. PD: No ho parlis amb ningú, et regalem el gosset perquè et faci companyia. Estava perplexa, no em creia el que tenia al davant dels meus ulls, però tampoc em creia que les meves mans tinguessin entre els seus dits una carta que provenia del palau reial. Vaig pensar que potser era una broma pesada d’algun dels meus veïns, però el segell era massa autèntic com per ser falsificat per algun nen o nena de 12 o13 anys. Vaig decidir
tornar al llit perquè els meus ulls es tancaven sols i el meu cervell ja feia una estona que se n’havia anat a dormir, però al dia següent tenia moltes coses a fer, una d’elles era aconseguir un vestit fabulós per gaudir d’aquella gala com si fos l’últim dia de la meva vida. L’endemà al matí vaig llevar-me d’un salt i després d’una dutxa refrescant i d’haver agafat tots els meus estalvis vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir cap al centre de la ciutat. De camí vaig passar per la millor cafeteria que hi havia a París per prendre’m un caputxino doble amb extra de nata per tenir tots els meus sentits de la moda alerta. Havia d’escollir un conjunt ideal perquè no se sap mai si aquella seria la meva oportunitat per trobar l’amor de la meva vida, em van ensenyar molts vestits, però cap era del meu gust i com que no podia dir per quin acte el volia encara era més difícil, però finalment vaig trobar-ne un que em va encantar, encara que no era un vestit sinó més bé un mono. Era blanc de cap a peus. La part dels pantalons era d’uns de pota d’elefant i la part de dalt no tenia mànigues. Brillava tant com una pluja d’estels. Venia acompanyat amb una jaqueta negra, uns talons blancs i un moneder negre que portava les meves inicials. Un cop fora de la tenda vaig dirigir-me a la perruqueria perquè m’arreglessin el cabell per al dia següent. En aquells temps portava mitja melena i el meu cabell era negre com el carbó i vaig decidir deixar-lo tal i com estava perquè no es podia fer molta cosa més. Quan va acabar el dia ja ho tenia tot a punt per al dia següent i sens dubte m’emportaria la càmera per capturar aquell moment tan especial de la meva vida. Per fi era divendres i em vaig permetre el luxe de no treballar. Em vaig llevar sobre les 11:00h i vaig sortir a passejar amb el cadell per la vora del riu Sena que estava congelat. La seva superfície era llisa i lluent i a causa de la llum del sol es podia observar com els peixets nedaven per sota una fina capa de gel. Més tard, després de dinar, vaig fer una migdiada per estar descansada a la vetllada que m’esperava aquella mateixa nit. Sobre les 18:30 h em vaig començar a preparar per a la gala i a les 21:00 h vaig agafar el cotxe per iniciar el camí a palau. En arribar a la gran escalinata de marbre de l’entrada del palau vaig aparcar el cotxe i em vaig dirigir a la gran porta daurada que obriria el camí a les respostes de tot el misteri que suposava aquella situació. Les portes daurades es van obrir amb un grinyol i un espurneig de llum s’anava fent més gran a mesura que les portes s’obrien a poc a poc. Finalment un cop eren obertes completament em van rebre un home, una dona i diversos criats. L’home era alt i guapo tenia un perfil molt ben marcat i anava vestit amb un vestit que a mi em costaria el meu sou de 5 anys i la dona era més aviat una noia, semblava que tenia la meva edat i anava vestida amb un vestit de color turquesa amb detalls de color blanc, les seves mans semblaven fetes de porcellana, eren fines i marcaven uns moviments elegants. Resulta que
aquella gala era una petita mostra d’una nova col·lecció de moda que oferia la reialesa i a mi m’havien convocat com a fotògrafa i reportera del projecte. Només havia d’acceptar la feina i signar el contracte. Òbviament vaig acceptar la feina encara que dintre de mi hi havia alguna cosa que em deia que no era la millor opció... Ja havien passat 2 anys des que vaig iniciar la meva feina amb el projecte de moda de la reialesa i estava feliç però aquella sensació que havia tingut al començament de tot havia crescut i ara s’havia convertit en un amor impossible però imparable. M’havia enamorat de la persona més tendra, més dolça, més amable que havia conegut, les seves mans semblaven fetes de porcellana, eren fines i delicades i els seus ulls eren blaus com el fons marí, les seves pestanyes eren llargues i negres com la nit. Ella era esvelta intel·ligent i espavilada i el millor de tot era que ella sentia el mateix per mi que jo per ella. M’havia enamorat bojament de la princesa Charlotte Fontaine.
La princesa i jo vam passar dos anys sense declarar el nostre amor perquè suposaria un gran escàndol per la monarquia, però com més temps estàvem separades més ens atrèiem l’una a l’altra i algun dia el secret sortiria a la llum. Un dia que estava treballant fent fotos a les models vaig sentir un comentari del príncep que em va empipar moltíssim però en lloc de dir res vaig optar per mossegar-me la llengua: no tenia ganes de barallar-m’hi. Després vaig agafar-me la resta del dia lliure i vaig marxar a casa però allò no quedaria així encara que vaig decidir deixar la feina i abandonar la princesa per no provocar un escàndol nacional, havia pres aquella decisió i per molt que em fes mal no canviaria d’idea. Vaig fer les maletes i vaig agafar el primer avió a Londres sense deixar rastre del meu pas per París no vaig dir-li res a la Charlotte per mentre creuava la porta d’embarcament de l’aeroport una llàgrima regalimava lentament per la meva galta blanca com la neu.
Luka SMYTHE
DESPERTANT FELICITAT Relat guardonat amb el 2n premi en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí (prosa- batxillerat)
Un minúscul i elèctric moviment dels meus ulls encara sota els seus dèbils i suaus sacs de dormir m'indicava l'inici d'un nou petit viatge. Un viatge que iniciava cada dia sense saber del cert quants cops més repetiria aquesta acció, sense saber tan sols si aquest serà l'últim cop que començaré a jugar de nou. Com si d'un argument platònic es tractés, la meva ànima s'acomoda dins el meu cos, i un instint provinent del subconscient em fa adonar per primer cop que el demà és avui, i que l'avui ja ha passat a la història.
Encara rodejat d'una foscor absoluta, els meus sentits comencen a despertar. El negre que em proporcionen els meus ulls aviat comença a barrejar-se harmònicament amb un ventall infinit de tonalitats groguenques i ataronjades. Les parpelles comencen a estar inquietes, se succeeixen petits impulsos nerviosos que volen tornar-me a la realitat però una teranyina negra i densa em prohibeix el sentit de la visió.
El so inicia la seva intervenció en el concert. Lluny, atenuat, amb una intensitat recoberta d'un suau vellut sento com les famílies del barri passegen pels carrers de sota casa, alguns negocis ja han obert per oferir un bon esmorzar als més matiners, i cantants folklòrics amenitzen el calorós matí dominical. Per uns instants, em passen imatges indecises pel cap, fotografies del centre d'alguna vila romana en un dia qualsevol: una dona passejant pel mercat, un grup d'homes
gaudint d'una bona copa de vi, la canalla voltant entre gent treballant. L'ambient que escolto al meu barri em transporta directament a aquella civilització. Es tracta de la primera comparació, el primer record del dia, el meu pensament comença a posar-se en marxa, i inconscientment, sense una voluntat declarada, començo a relacionar les meves percepcions amb estones de felicitat, estones per gaudir, estones per sentir.
Aviat deixo de fixar-me en el món exterior, quan un cop tens però curt i vibrant és desprès per la porta de la meva habitació. Aquesta s'obre lentament, i deixa infiltrar alguna cosa. Ràpidament descobreixo la seva identitat, les seves passes curtets però decidides són un so indiscutible. La petita bestiola s'apropa a mi, deixa anar un petit esternut i acosta el morro a la mà que tenia penjant del llit. Despertant de cop el sentit del tacte, em dedico a acariciar-lo lentament, detectant en tot moment les diferents textures i rugositats de la seva pell. M'imagino com m'observa, m'imagino la seva mirada fosca, imponent, però a l'hora dolça, preocupada. Els minuts passen i el meu cervell ja treballa en plenitud, em sento a gust. Descanso, tinc la companyia d'un ésser que no parla però que tampoc li cal per expressar tot el que sent per mi. Començo a detectar nous motius de la simfonia de la felicitat, i la meva ment inquieta, i la meva innata capacitat de reflexió comencen a preguntar-se quines són les combinacions d'elements que em permeten descobrir aquests moments de pau interior, de felicitat simbolista, conformista.
I de cop i volta desperta l'olfacte. Una fragància intensa es passeja per sobre meu. Una barreja entre sucre melós i pastes cruixents, com acabades de sortir del forn. Es tracta del preàmbul d'un bon esmorzar. Aprofitant l'obertura de la porta sento les passes d'algú. La mare va amunt i avall tot ordenant el menjador. De fons, una melodia clàssica sona acompanyant l'escena, em sobta no haver-me adonat abans, és molt profunda. Tot i la llunyania intento seguir el fil melòdic. Em
transporta lluny de casa, a un paratge natural indefinit. De cop i volta tots els sentits desapareixen, i les meves percepcions només em permeten sentir la melodia que havia posat la mare. Les sensacions del nou paratge m'inunden el cos, i em sento vivament abraçat pel nou paisatge que se'm presenta. El meu pensament treu fum. La sorra és suau com la seda, les onades acompanyen la melodia harmònicament, i un sol imponent em fon i m'uneix al petit mar de seda que m'envolta. Un cop més em travessa fugaçment la idea de felicitat pel cap.
En aquest moment la meva percepció del despertar canvia bruscament. No vull caure en la temptació de descriure el meu despertar, deixo enrere la influència de Jorge Guillén i m'adono que avui és un dia diferent, avui el meu inconscient s'ha llevat filosòfic, avui el meu cervell està positiu i s'està dedicant a cercar la felicitat en tots els petits detalls que el dia a dia em presenta. Tornant a la meva platja idíl·lica, una veu molt tendra em crida des de la llunyania. Sense cap dubte és ella. Sembla ser que avui extrec la positivitat de tot arreu.
La miro als ulls i aparta la mirada, amb un somriure sota el nas. S'asseu al meu costat i mirem l'horitzó. És una línia recta, sense imperfeccions. Massa perfecta per ser real. Sembla que la melodia no acaba mai. M'imagino al seu costat i sóc feliç, per uns instants la meva vida real ha desparegut. La música m'ha transportat amb cos i ànima al meu paratge idíl·lic. Amb ella. Donaria el que fos perquè aquell moment tan tendre i sentimental no acabés mai. Malauradament però, la melodia arriba a la seva fi, i aquella imatge exòtica es va difuminant en qüestió de segons. L'optimisme d'aquest matí però, no em permet entristir, i em convenç que en el món real aquesta persona existeixi i m'està esperant, i que potser no ara però si en un temps, podré tornar a la meva platja de seda acompanyat de la mateixa persona i amb l'horitzó imperfecte i rugós que m'evidenciarà l'existència del moment.
A poc a poc he anat despertant. El cos em comença a respondre però encara no gosa obrir els ulls. És un despertar diferent, un despertar optimista, un despertar tranquil, conformista, relaxat, viscut, feliç. No recordo haver obert els ulls algun cop abans amb aquesta pau, i és que, sense voler-ho, avui m'he llevat amb la intenció de veure les coses positives de tot el que m'envolta. Em fixo en tots els detalls, en les percepcions dels meus sentits, m'he deixat emportar per la imaginació, pel meu present i futur amor. De cop torno a sentir aquell impuls elèctric a les meves parpelles que acaparen tota la meva atenció. El meu pensament torna a girar entorn les meves percepcions.
Aquella teranyina negra per fi comença a semblar més feble. Aquelles tonalitats groguenques es transformen a poc a poc en petits focus de llum, en intensos rajos de claror que no em fan sentir a gust, i les faccions de la meva cara s'arronsen per no deixar passar-los. Com si fossin un gat poruc, les meves pupil·les comencen a deixar-se veure lentament, indecises a exposar-se definitivament al món exterior. Segons més tard, un apagat blanc i rugós apareix davant meu, nítidament. El sostre de la meva petita i acollidora habitació, que mai havia canviat la seva freda i insensible expressió, se'm presenta i em dona la benvinguda al nou i intrepidant viatge que tinc per endavant. Avui, però, desitjo allargar més el meu descans. Desitjo mantenir el meu cos estirat, immòbil i relaxat una estona més. Desitjo tornar a tancar la persiana dels meus ulls i seguir reflexionant, seguir somiant en el món perfecte, seguir gaudint de la felicitat que m'aporten els petits detalls, o simplement, gaudint del moment de més tranquil·litat que he viscut en els últims dies. Sense més dilatacions, faig mitja volta amb totes les meves forces i m'impregno de la fresca fragància que desprèn el coixí. Avui m'ho puc permetre, em dic a mi mateix, en definitiva, avui és diumenge.
Guillem FLOR