Revista Front Marítim Desembre 2012

Núm. 4

setembre – novembre 2012

Art i ciència al centre

Equip de redacció (1r ESO) Jaume Alcaraz Shareal Ali Víctor Artigas Ariadna Batalla Rodrigo Chileno Carla Climent Miquel Cobo Laia Díaz Eric Fernández Mario Galtés Arnau García Irene Jiménez Daniel Martín Berta Ollé Sergi Paredes Daniel Salvadó Biel Tórtola

Disseny de la capçalera Àlex Domínguez Il·lustració portada secció “Panorama” Berta Ollé Il·lustració portada secció “El racó del lector” Sergi Paredes De bon humor Nil Martín i Lucas Maisel Col·laboradors Tània Burguete (1r batxillerat)

100% FRONT MARÍTIM núm. 4 SUMARI Pòrtic Protagonistes Eva Marín, dissenyadora de la carpeta i agenda 2012 Alba Romero, guardonada: “el Gust per la Lectura” L'home de Vitruvi en el centre de l'institut Alumnes del mes 2011-2012 Congrés de Ciències de la Terra a Viena Els invents: treball de tecnologia

4 5 6 8 11 15 19 22

Ben a prop Handbol Poblenou

24 25

Panorama Festes de la Mercè: concert jove Adéu a Tony Leblanc i Miliki Mort de Neil Armstrong L'huracà “Sandy” arriba a Nova York

28 29 32 34 36

Racó del lector Us recomanem...El príncep de la boira

39 40

De bon humor Una nova font d'energia

42 43

Contraportada Aire de Nadal (Tomàs Garcés)

44

PÒRTIC Acabat el repòs de l'estiu, la nostra revista enceta el seu segon curs de vida, tot donant la benvinguda a la nova fornada d'alumnes de 1r d'ESO, que són, precisament, els alumnes que aniran constituint els tres equips de redactors d'aquest any.

En aquest número, 100% Front Marítim us informarà de les activitats i novetats d'aquest curs, però també dels premis que alguns alumnes van guanyar a final de juny del curs passat i que, per aquest motiu, no van poder ser tractats en aquestes pàgines com es mereixien.

Respecte de l'interès que tots vosaltres heu mostrat per la revista, voldríem destacar com ens omple de satisfacció el fet d'haver sabut que també alguns dels nostres exalumnes continuen fullejant el nostre 100% Front Marítim. Ja ho sabeu: és la revista de tots i la fem entre tots. Només així troba el seu sentit: 100%

EVA MARÍN, DISSENYADORA DE LA CARPETA I AGENDA 2012 – 2013

El primer dia de classe al nostre institut, els tutors van donar una carpeta i una agenda a cada alumne.

Eren

llampants,

vistoses

i

amb

circumferències de colors.

Com que ens va picar la curiositat i som molt tafaners, hem investigat una mica i hem descobert que va haver-hi un concurs el curs passat en què van participar els alumnes de 3r d'ESO i va guanyar una noia que es diu Eva Marín, que actualment és una alumna

Eva Marín amb la carpeta i l'agenda 2012-2013

de 4t d'ESO.

Fa tres anys va guanyar el Johan Ricardo Sánchez i en fa dos, l' Andrea Rivero.

Hem fet una entrevista a l'Eva Marín En què et vas inspirar?

En els quadres de Miró Vas fer sevir compassos o regles?

No vaig fer servir ni compassos ni regles, vaig dibuixar a pols.

Vas necessitar l'ajuda d'algun company?

No, ho vaig fer sola.

Com vas reaccionar quan el jurat et va comunicar que havies estat la guanyadora?

Va ser una sorpresa molt agradable. El jurat ho va notificar el dia de Sant Jordi, durant la cerimònia de lliurament de premis.

Com van reaccionar els teus amics i els teus pares?

Em van felicitar i es van posar molt contents.

Daniel Salvadó i Arnau García

ALBA ROMERO, GUARDONADA EN EL CONCURS “EL GUST PER LA LECTURA”

El Concurs del “Gust per la Lectura” és un concurs de redacció convocat pel Departament d'Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya.

Hi ha categories Sala d'actes del Departament d'Ensenyament diverses en funció de l'edat 28 de juny de 2012 dels alumnes; en la categoria “C”, hi poden participar alumnes de 1r i 2n d'ESO. Previ al treball de redacció, els alumnes han de llegir i treballar una determinada obra, en aquest cas, El Clan de la Lloba, de Maite Carranza. L'Alba Romero, alumna del nostre institut, que el curs passat estava a 1rC d'ESO, va quedar finalista amb el seu relat: Tempus Tellus.

Hem fet una entrevista a l'Alba Romero: - Què et va inspirar per a la teva història?

- Una novel·la de Maite Carranza: El Clan de la Lloba.

- De què tracta la novel·la que vas llegir?

- D'una nena que perd la seva mare i que heretarà uns poders que li permetran salvar la seva gent - I a tu, què t’agrada escriure?

- Tot tipus d'històries.

- Què t’agrada llegir?

- Tot tipus de llibres: novel·les fantàstiques, aventures, amor...

- En què consistia el concurs?

- Cada participant s'havia d'inventar una història basada en una novel·la protagonitzada per un personatge juvenil.

Jo em vaig inspirar en El Clan de la Lloba.

Alba Romero

- Quin premi vas rebre?

- Per a mi, una samarreta, un llibre i un diploma; per a l'institut, un altre diploma.

- On i quan et van donar el premi?

- A la sala d'actes del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Meĺvan dona el dia 28 de juny a la tarda. La meva família també hi va poder assistir - Com et vas sentir?

- Contenta, perquè vaig guanyar un concurs a nivell de Catalunya i això és una oportunitat única.

El veredicte del jurat respecte del relat Tempus Tellus d'Alba Romero va ser el següent: «Per haver sabut crear i entrellaçar dos móns fantàstics en el mateix relat; per la descripció acurada dels seus indrets i personatges llegendaris i per haver combinat la imaginació, la intel·ligència i la màgia dels objectes per a vèncer el mal que amenaçava els seus habitants.»

Departament d'Ensenyament

El representant del Departament d'Ensenyament en el moment de llegir el veredicte

Des de les pàgines de la revista, li fem arribar la nostra felicitació en nom de tot l'Institut.

Ariadna Batalla, Carla Climent i Rodrigo Chileno

ART I CIÈNCIA, AL CENTRE DE L'INSTITUT Des de fa aproximadament un mes, a l'ull de l'escala de l'institut, hi ha penjat un gran pòster, amb una reproducció d'un dibuix que ens va semblar molt especial. A nosaltres ens va picar la curiositat. Quin quadre era? Qui l'havia penjat? Com? Al final hem descobert que el quadre és l’Home de Vitruvi, un dibuix molt i molt famós de Leonardo da Vinci. Potser tan famós com la Mona Lisa.

Hem trobat informació gràcies al professor Darío, que va ser qui va penjar la làmina.

Aquestes són les preguntes que li vam formular: Per què el vas penjar?

El tenia per casa, i com que era molt gran i també molt interessant,e l vaig portar a l'institut Quina importància té? És simbòlic, ja que Leonardo era un home molt savi i que s'interessava per tots els àmbits de la cultura, tant de la ciència com de les arts.

Com ho vas penjar? Va ser molt difícil?

Vam fer forats a dalt de tot, a la paret. I va ser bastant difícil Amb quin material està fet? És una tela plastificada El vas penjar tu sol o amb algú?

Amb els alumnes de 3rD

Vas relacionar-ho amb algun aspecte de la teva assignatura?

Vam estudiar la força, el pes...

Els alumnes que van col·laborar en la tasca

QUI ERA LEONARDO DA VINCI?

Va néixer a Itàlia, el 15 d’abril de 1452 i va morir el 2 de maig de 1519.

Leonardo da Vinci va ser un gran artista i científic del Renaixement. Com el professor Darío ens va dir, en Leonardo en sabia un niu de pràcticament tot.

Quan era un nen, Leonardo va demostrar que tenia un gran talent bo, a més a més, tenia capacitat per a la geometria i la mecànica. Aquest talent el va ajudar a fer invents com: avions, tancs de guerra, helicòpters, etc.

Una característica de Leonardo era la seva manera d’escriure -escriptura especular-, ja que era esquerrà i escrivia de dreta a esquerra; per això es necessita llegir els seus textos amb miralls.

QUÈ REPRESENTA L’HOME DE VITRUVI? Leonardo va realitzar una visió de l'home com a centre de l'Univers, ja que està inscrit en una circumferència i un quadrat. Leonardo hi realitza un estudi, buscant la proporcionalitat del cos humà.

PER QUÈ LEONARDO VA POSAR AQUEST NOM AL QUADRE? Li va posar aquest nom perquè justament és el nom d'un arquitecte famós que va realitzar el primer tractat de construcció. També li va posar el nom com a homenatge a aquest constructor romà.

EN EL QUADRE HI PODEM VEURE TOT AIXÒ

Una palma equival a l'ample de quatre dits.

Un peu equival a l'ample de quatre palmes (30,48 cm).

Un avantbraç equival a l'ample de sis palmes.

L'altura d'un home són quatre avantbraços (24 palmells).

Un pas és igual a un avantbraç.

La longitud dels braços estesos d'un home és igual a la seva alçada.

La distància entre el naixement dels cabells i la barbeta és un dècim de l'alçada d'un home.

L'alçada del cap fins a la barbeta és un vuitè de l'alçada d'un home.

La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de l'alçada d'un home.

L'alçada del cap fins al final de les costelles és un quart de l'alçada d'un home.

L'amplada màxima de les espatlles és un quart de l'alçada d'un home.

La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.

La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.

La longitud de la mà és una dècima part de l'alçada d'un home.

La distància de la barbeta al nas és un terç de la longitud de la cara.

La distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara.

L'alçada de l'orella és un terç de la longitud de la cara.

La distància des de la planta del peu fins sota el genoll és la quarta part de l'home.

La distància des de sota el genoll fins a l'inici dels genitals és la quarta part de l'home.

L'inici dels genitals marca la meitat de l'altura de l'home.

Èric Fernández, Biel Tórtola, Mario Galtés

ALUMNES DEL MES Curs 2011-2012

Quan vam arribar a l'institut ens van cridar l'atenció unes fotos emmarcades que hi ha penjades en el vestíbul, just sobre la secretaria de l'institut. Ara sabem que les fotos emmarcades són dels alumnes del mes del curs passat, és a dir, aquells que van destacar per la seva constància, el seu esforç i el seu bon tarannà en la relació amb els companys.

Quins van ser els alumnes del mes del curs passat?

Laura Balagué (3r ESO) Marc Castroverde (3r ESO) Run Xin Xu (3r ESO) Caimiao Ye (3r ESO) Nil Martín (2n ESO) Tania Burguete (4 ESO) Guillem Balagué (3rESO)

Hem entrevistat la professora Roser, professora de plàstica i coordinadora de la comissió de selecció dels alumnes del mes (durant el curs passat) Va ser difícil triar l'alumne del mes?

-Sí, encara que tots els professors col·laboren, i entre nosaltres votem quin és l'alumne que més ha destacat.

Quins aspectes han de tenir els alumnes del mes?

-Per ser alumne del mes, ha d'haver-hi fet algun fet important: no cal ser un alumne que tregui sempre 10, però ha de destacar en alguna cosa: la solidaritat i la generositat amb els companys, l'esforç de superació, la constància en el treball,..

Els alumnes trien la foto del quadre?

-Ells dibuixen la seva imatge creativa. Jo els faig una foto, i quan està a l'ordinador, entre ells i jo mateixa la retoquem.

També hem tingut l'oportunitat d'entrevistar els alumnes seleccionats el curs passat.

Quina experiència vau tenir quan us van nomenar alumnes del mes?

Ens va fer il·lusió, ens va alegrar i, fins i tot, ens va impressionar.

Com van reaccionar els vostres amics? I els vostres pares?

La família va estar orgullosa. Els amics primer feien broma, però en realitat els va agradar. Ens van felicitar.

Voldríeu tornar a ser alumnes del mes?

Preferim que altra gent sigui alumne del mes, però també ens agradaria tornar-ho a ser, perquè ser alumne del mes significa molt més que tenir una foto a l'entrada de l'institut. Crec que és un projecte que no s'hauria de deixar de fer.

Va ser el vostre primer cop com a alumnes del mes?

-Sí, perquè és molt nou això de ser alumne del mes, el curs passat va ser el primer que es va dur a terme el projecte.

Com us van informar que havíeu estat seleccionats?

El Director de l'institut en persona ens ho comunicava en el seu despatx: feia molta il·lusió Què creieu que us va aportar ser elegits com a “alumne del mes”?

Ser alumne del mes t'aporta seguretat. És una prova que estàs realitzant el teu treball amb correcció, i un indicatiu per a un mateix de seguir treballant amb ganes.

Els alumnes del mes del curs passat davant de les seves pròpies fotos, en el vestíbul de l'institut Podríeu fer alguna reflexió general sobre el valor de l'esforç?

A principi de curs els professors us diran moltes coses de cop. Us explicaran les seves matèries i com avaluen, els mètodes que ells utilitzen, els riscos de suspendre... Molt probablement vosaltres us queixareu i direu que NO podeu sortiu-vos-en.

Bé, tingueu pensat que, tot i que sigui dur, val la pena. És un repte amb un mateix. Heu de fer del treball una cosa que us agradi. Segur que d'aquí més endavant quan algun professor us digui “tothom és capaç d'aprovar aquest curs”, més d'un pensarà que ell/a n'és l'excepció, però NO és així. Només hi heu de posar-hi ganes d'aprendre. A poc a poc descobrireu que no és tan difícil si hi apliqueu esforç i constància!

Daniel Martín i Berta Ollé

Congrés de la Unió Europea de Ciències de la Terra Viena, abril 2012 El nostre Institut hi va participar

Al nostre institut, el Front Marítim, al davant de la biblioteca hi ha un pòster dedicat a una exposició científica, amb participació de membres de l'institut.

En aquest pòster, hi ha unes quantes fotografies sobre el congrés i el següent resum: Pòster elaborat a partir d'una experiència realitzada pel Departament de Ciències Experimentals, amb alumnes de l'institut. Va ser presentat al Congrés de la Unió Europea de Ciències de la Terra, celebrat a Viena l'abril de 2012.

Presentació de l'experiència dels alumnes de 4t ESO

La representant del nostre centre va ser la professora de ciències naturals, Llum Romero. Li hem demanat que ens respongui algunes preguntes.

La professora Llum Romero intercanviant impressions amb un altre professor durant el congrés

Què és el Congrés de Ciències?

Concretament, en aquest cas, es tracta de l'EGU (European Geosciences Union), que és una reunió de científics i professors per parlar de temes relacionats amb les ciències de la terra.

Per què hi vas anar? Amb quina finalitat?

Vaig anar-hi a presentar una experiència realitzada amb els alumnes de 4t ESO. Era un experiment que vam fer en el laboratori, que tractava de reproduir les condicions que es donen en una cova de Mèxic molt famosa i d'aquesta forma aconseguir cristalls.

Va resultar interessant?

Sí, perquè vaig aprendre moltes experiències de professors d'altres escoles.

Qui et va proposar que hi anessis?

En una reunió de professors, vaig conèixer una de les persones que organitza el congrés, que em va informar, i jo ho vaig haver de demanar.

Vas anar-hi amb altres persones? Quines?

No, hi vaig anar sola. Però allà hi vaig trobar cinc professors espanyols.

L'edifici que va acollir el Congrés a Viena

Shareal Ali i Miquel Cobo de Nadal

ELS INVENTS DE TECNOLOGIA Els alumnes de 1r ESO hem fet un treball de tecnologia sobre els invents. Vet aquí el reportatge gràfic que n'hem fet.

Equip de redacci贸

BEN A PROP

Handbol Poblenou L'handbol no és un dels esports més coneguts del món, però a Catalunya ho és bastant, ja que el Palau Blaugrana sempre està abarrotat de gent que vol veure jugar el Barça.

Nosaltres dos, juntament amb molts altres nois del nostre institut, som jugadors d'handbol, concretament, juguem a l'equip d'Handbol Poblenou.

Com va sorgir l'handbol Poblenou El president del club va fer la fundació l'estiu de l’any 1999, arran dels següents fets. L' H.C.Barcelona va preguntar al CEEB (Consell Escolar Esport Barcelona) si el Poblenou podria inaugurar un club d'handbol per a la gent que es quedava sense equip, a causa de la nombrosa demanda. Hem de tenir en compte que, en aquell moment, l'únic equip d'handbol de Barcelona era el del Barça.

I va ser així com el president va firmar un contracte amb l' H.C Barcelona.

Llavors, va començar a inscriure's molta gent al club; en un primer moment, tots eren joves de 16 anys, així que només hi havia la categoria de juvenil, però després ja va haver-hi totes les categories: va anar incorporant-se gent de tota edat.

Després que es fundés l'Handbol Poblenou, ja van començar a sorgir altres clubs: Voramar, Pare Manyanet, ...

Com us hi podeu apuntar Per apuntar-vos-hi heu d'entrar a la web www.handbolpoblenou.com i us sortirà un telèfon i llavors ja podreu contactar amb el club .

Hi ha categories per a totes les edats, tant d'infantil, de juvenil, com d'adults.

Aquestes són les diferents categories: •

Benjamí

•

Aleví de 1r i 2n any

•

Infantil de 1r i 2n any

•

Cadet de 1r i 2n any

•

Juvenil de 1r i 2n any

•

Sènior B

•

Sènior A

L'equip vist des de dins Hem pogut fer una entrevista al nostre entrenador: • Quin any va sorgir el club Handbol Poblenou?

• Al 1999 • Quin any vas començar a fer d' entrenador?

• Fa 7 anys • Quin any vas començar a practicar l'handbol?

• Vaig començar amb 9 anys, just quan es va inaugurar el club.

• Quin any vas començar a entrenar?

• Al 2004 vaig començar amb uns altres nens de categories més altes, amb vosaltres i amb els altres companys del vostre institut vaig començar el 2007

Des d'aquestes pàgines us animem a practicar aquest esport!

Jaume Alcaraz i Víctor Artigas

Concert jove a les festes de la Mercè

El dia 23 de setembre a les 19:00h de la tarda, a la plaça d'Espanya, en el marc de les festes de la Mercè, l'Ajuntament de Barcelona va oferir un concert a l'aire lliure en el qual van actuar Juan Magan, Europa F.M i els Vuit.

Juan Magan, un cantant espanyol encara que sembli llatí, és un artista únic i pluridisciplinar. Al llarg de la seva carrera, als seus treballs com a productor, remixer i DJ ha unit les facetes de compositor, lletrista i cantant, en un ventall professional de gran amplitud i sense referències similars en l'escena mundial.

Aquests són alguns dels títols que va cantar en el concert de la Festa Major de Barcelona: • Ella no sigue modas, • Ella se vuelve loca, • Te voy a esperar, • Bailando por ahí, • Chica latina, •

Angelito sin alas, entre d'altres...

Després, vam escoltar música d'Europa F.M., una emissora de ràdio molt divertida, alegre i amb ritme. Van oferir un cartell de luxe: • As long as you love me • Boys will be boys • Lovumba • Takata, entre d'altres

I per últim, però no menys important, van actuar els VUIT, que són un grup de nois catalans amb música molt emotiva. Aquest grup va néixer el 2009 entre Cunit i Barcelona, integrat per Carlos Martínez, de Cunit, Òscar Villoria, de Sant Joan Despí, i Llorenç Anguera, de l'Hospitalet de Llobregat. Alguns dels títols són : • Dorm • Per tu

• Sempre al teu costat • Tu tens • Com un nen petit • Parla'm del vent • Princesa • Cada cop, entre d'altres

Dorm, ja fa molt temps que tot és fosc I a poc a poc entres al meu món, On tot és possible si em segueixes I deixes de tenir por.

Dorm, tens tota la nit per descobrir Només si tu vols, somia amb mi.

Jo et portaré per molts camins Fins que el sol ens sorprengui al matí.

ELS VUIT

Sergi Paredes, Laia Díaz i Irene Jiménez

TONY LEBLANC I MILIKI ENS HAN DIT ADÉU El 24 de novembre, als 90 anys, ens ha deixat el gran actor espanyol Tony Leblanc. Va arribar a protagonitzar una cinquantena de pel·lícules, que van arribar a ser molt populars: Manolo, guardia urbano – 1956 -, Las chicas de la Cruz Roja -1958 -, Los tramposos – 1959 -, ... Va ser un actor molt estimat pel públic.

Emilio Aragón, el popularíssim pallasso Miliki, ens va deixar el 18 de novembre. Miliki era fill, germà, nebot i cosí de pallassos. Juntament amb els seus germans formava el trio “Gaby, Fofó i Miliki”, els pallassos de la tele, estimats de tot cor per moltes generacions de nens. Tots recordem les seves cançons: “Susanita tiene un ratón”, “Hola, don Pepito”... I qui no recorda la seva salutació: ¿Cómo están ustedeeeeeeeees?

Equip de redacció

Mort de NElL ARMSTRONG, el primer home que va trepitjar la Lluna Neil Amstrong, el primer home que va arribar a la Lluna, va morir per un atac de cor el 25 d'agost de 2012 a Cincinnatti (U.S.A.) amb 82 anys.

El 20 de juliol de 1969, tripulant la nau “Apol·lo 11” de la NASA, juntament amb els seus companys, Michael Collins i Buzz Edwin Aldrin, va aterrar a la Lluna.

Quan hi va arribar, el capità Armstrong va dir la famosa frase: “That's one small step for a man, one giant leap for mankind” (“Aquest és un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat”).

Shareal Ali

La Terra vista des de la Lluna

La primera petjada de l'home a la Lluna

L’HURACÀ SANDY ARRIBA A NEW YORK

'Sandy', una de les tempestes tropicals que ha afectat amb més força els Estats Units en tota la seva història, va tocar terra la matinada de dimarts 30 d’octubre, arrasant la costa est dels Estats Units. La ciutat de Nova York va patir inundacions mai vistes, amb una pujada del nivell de l'aigua de 4,2 metres.

Més de 600.000 persones no tenien subministrament elèctric a la ciutat, i tot el transport públic, les escoles i la borsa estaven tancats, els carrers eren deserts, van caure molts arbres i centenars de senyals de trànsit van quedar malmesos.

Al conjunt dels Estats Units, 6,8 milions de persones van quedar sense llum.

Setze persones van morir (una d'elles al Canadà). Un milió de persones, en una dotzena d'estats, van ser evacuades, a mesura que la tempesta -que havia passat pel Carib en forma d'huracà, deixant una setantena de mortsavançava cap a l'interior dels Estats Units.

Una companyia asseguradora ha previst les pèrdues econòmiques en uns 20.000 milions de dòlars (15.500 milions d'euros), només la meitat dels quals tindrien cobertura.

La tempesta tambĂŠ ha imposat una pausa de dos dies en la campanya electoral i en el decisiu vot anticipat. TambĂŠ les borses han estat tancades.

Miquel Cobo

US RECOMANEM...

El príncep de la boira de Carlos Ruiz Zafón

ARGUMENT El príncep de la boira és una obra de Carlos Ruiz Zafón, que barreja dos tòpics: els fenòmens estranys i la màgia.

La família Carver s’instal·la a una nova casa a la costa, al costat de la platja d’un poblet tocant a l’Atlàntic i molt lluny de l’hàbitat de ciutat i guerres on havien viscut fins llavors.

En Max Carver, el nostre protagonista, té tretze anys i viu amb les seves germanes, una de gran i una de petita, i els seus pares. En Max comença a notar coses estranyes al jardí de casa seva, ja que és un cementiri, i també al far de la platja. Aleshores comença a esbrinar fets que tenen molt a veure amb la màgia i que li fan molta por, però una fosca llegenda és el que fa que en Max arribi fins al final d’aquest assumpte.

COMENTARI Aquest llibre em va agradar molt. No és una novel·la que estigui escrita amb elements de l’actualitat, ja que la història que narra l’obra és situada el 1943; tot i així, és molt interessant.

El llibre no té un vocabulari difícil d’entendre, està molt ben estructurat en divuit capítols i consta de 230 pàgines de lletra mitjana.

Un cop es comencen a llegir els primers indicis de la màgia que conté el llibre, és molt fàcil tenir unes ganes esbojarrades de saber com acaba. És una lectura lenta i molt captivadora, i s’ha d’aprofitar molt cada pàgina.

Recomano la lectura d’aquesta novel·la perquè al llarg del temps m’he trobat amb gent d’edats diverses que l’ha llegida, i tots els resultats són els mateixos: és fantàstica.

Tània Burguete Vilaplana

DE BON HUMOR

Una nova font d'energia

LUCAS MAISEL I NIL MARTÍN

AIRE DE NADAL Els pastorets s’aturen en un camí fondal.

Per l'aire s’entrelliguen campanes i timbals.

El cel és ple de signes.

Ah, qui els sabés llegir!

Els àngels escrivien amb fum esborradís.

De vagues meravelles el cel s'amoroseix.

Una ferida oberta és un somriure obert.

Pugem a la collada, que els pastorets hi van.

En l’aire s'entrelliguen campanes i timbals.

Tomàs Garcés