Una qüestió de mida
TEXT DE PERE JUAN IL·LUSTRACIONS DE NOEMÍ BATLLORI
YEKIBUD YEKINABUD
HI HAVIA UNA VEGADA UNA FORMIGA QUE ES CREIA L’ANIMAL MÉS GRAN DEL MÓN. CAMINAVA CONTENTA I ORGULLOSA PENSANT QUE ELS SEUS PASSOS FEIEN “POM-POM-POM”, QUAN EN REALITAT SONAVEN “PLIC-PLIC-PLIC”. DE COP I VOLTA, UNA IMMENSA OMBRA VERDA
LI VA TAPAR LA LLUM DEL SOL.
LA FORMIGA, TOTA PORUGA, VA PREGUNTAR: —T...TU, T...TU, QUI ETS?? —UNA GRANOTA. —TU DEUS SER L’ANIMAL MÉS GRAN DEL MÓN, OI? —JO CREC QUE SÍ. —PUC SER LA TEVA AMIGA? —I TANT! I VAN MARXAR MOLT ANIMADES...
DE SOBTE, VA APARÈIXER UNA SILUETA PELUDA.
TENIA LES ORELLES PUNTEGUDES, LES UNGLES MOLT AFILADES I UNS BIGOTIS BEN CURIOSOS.
DE COP I VOLTA VAN SENTIR UN BUFEC ESTREPITÓS.
AL BELL MIG DEL CAMÍ HI HAVIA UN ANIMAL ALT I ROBUST, QUE TENIA UN CAP ALLARGAT I UNA CUA QUE BELLUGAVA COM UN PLOMALL.
LA FORMIGA VA PREGUNTAR AMB VEU TREMOLOSA: —QUI ETS??? —UN CAVALL. —FAS CARA DE SER L’ANIMAL MÉS GRAN DEL MÓN. —POT SER. —ENS DEIXES SER AMICS TEUS? —ÉS CLAR QUE SÍ.
LLAVORS LA FORMIGA, LA GRANOTA, EL GAT I EL CAVALL VAN CONTINUAR EL SEU CAMÍ...
VAN ARRIBAR AL MAR I UNA COSA ELS VA CRIDAR L’ATENCIÓ:
UN GRAN RAIG D’AIGUA SORTIA D’UNA IMMENSA ILLA QUE S’APROPAVA LENTAMENT A LA PLATJA.
—TU QUI ETS??? —VA PREGUNTAR LA FORMIGA PÀL·LIDA DE TERROR. —SÓC UNA BALENA. —I PODEM SER AMICS TEUS? —ÉS CLAR QUE SÍ. VOLEU FER UNA PASSEJADA PER L’AIGUA? TOTS ES VAN AFANYAR A PUJAR A SOBRE DE LA BALENA, QUE VA NEDAR MAR ENDINS.
L’animal més gran del món. Una qüestió de mida Títol original: El animal más grande del mundo. Una cuestión de tamaño Primera edició 2016 © Text Pere Juan © Il·lustracions Noemí Batllori © Yekibud Yekinabud Editores Correcció: Anna Capdevila i Gasol Disseny i maquetació: Victoria Pazmiño www.yekibud.es Tots els drets reservats ISBN: 978-84-608-6635-0 Dipòsit Legal: B 6507-2016 Imprès a Gramagraf - Badalona
Pom, pom, pom. És molt gran una formiga que camina orgullosa d’ella mateixa, del pes dels seus passos. Una formiga, tota sola, pot ser l’animal més gran del món. De sobte, una gran ombra verda ho capgira tot. Quin ensurt... aquesta sí que és gran. Qui ets? Puc ser amiga teva? Al cap de poc, es troben amb una silueta llarga i peluda, de gest ondulós. Caram. És molt gran, l’animal més gran del món. Així és com seguim la formiga mentre avança. Amb cada trobada, s’alteren les percepcions: les mides queden qüestionades, la nova realitat canvia les anteriors, modifica l’equilibri. Només amb l’altre, cadascú es reconeix i s’ubica. Hi ha, llavors, un nou lloc per a tothom, i el plaer de compartir el camí. Ens acompanyes? Anna Ortiz