ZIRKÒLIKA #64 primavera 2020 (català)

En estat de ‘shock’

EL CIRC COMPTA LES PÈRDUES I LA UE RADIOGRAFIA EL SECTOR

NÚM. 64. PRIMAVERA 2020. ANY XV. 6 €. REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES

El Show ha de continuar!

Et portem l’emoció del circ a casa.

Tota l’actualitat en una revista.

Subscriu-te des de la web o truca`ns al 93 119 1699 i per només 24€ a l’any t’enviarem 4 números de la revista.

Perquè el show continua amb nosaltres.

Subscriu-te a Zirkòlika.

Aconsegueix invitacions a espectacles, segueix-nos a les nostres xarxes socials:

@zirkolika Entra al nostre web:

www.zirkolika.com Artista: Filip Zahradnický. Foto: Laurent Bugnet.

Festival Mondial du Cirque de Demain 2020.

EDITORIAL

Un major reconeixement

D

es d’aquesta revista hem mantingut des de fa anys una línia editorial encaminada a unir ponts entre el circ tradicional i el circ contemporani. Sempre hem pensat que aquests dos mons no es poden donar l’esquena i hem apostat per oferir continguts que incloguin ambdós models. El circ contemporani no existiria sense el circ tradicional i aquest ha d’aprendre molt de les noves maneres de fer del contemporani.

Ara, un recent estudi elaborat per la Comissió Europea incideix en la necessitat de promoure punts de trobada entre aquests dos mons, alhora que evidencia que s’està molt lluny encara d’aconseguir-ho. L’estudi assenyala, però, que si el contemporani i el tradicional volen sobreviure no tindran més remei que entendre i intercanviar idees, fet que resultarà beneficiós per a totes dues parts. L’estudi també referma els avenços del circ contemporani i la necessitat que el circ tradicional, amb una reducció del número de companyies, es renovi per arribar a nous públics.

Més enllà d’aquestes consideraciL’adagio dels ucraïnesos Alex i Liza a Albacete. Foto: Josep Guindo. ons adreçades als professionals del circ, l’extens informe també demana als Països Membres un major reL’aturada total del circ coneixement de les arts del circ, més subvena causa del Covid-19 fa cions i incrementar el diàleg i les polítiques de suport al sector, que afavoreixin el seu desenpreveure que les conseqüències volupament. Un altre dels reptes que s’hauran seran molt greus. de plantejar les administracions europees és el de reduir la burocràcia de les gestions, donar més suport a les petites companyies i revertir En aquest número de la revista, el lector trola precarització dels professionals que els últims anys ha augmentat. barà moltes pàgines dedicats als festivals.

Montecarlo, Girona, Albacete i Demain han Aquest interessant informe, juntament amb presentat tots ells excel·lents edicions que el reconeixement del circ com a part inteajuden a mantenir l’afició per al circ amb esgrant de la cultura europea, aprovat pel Parpectacles de gran qualitat. També ens hem lament Europeu l’any 2005, haurien de servir de congratular de l’èxit d’artistes com l’equilibrista Steven Ferreri, premiat al festival New per reforçar les polítiques d’ajudes i que cada Generation, i de Holler i Kimberly Zavatta, els país implementi noves mesures de foment dos germans del Circo Smile que han actuat del circ. Esperem que les conclusions esperonin a fer-ho. al programa d’hivern del prestigiós circ Kro-

ne (Alemanya) amb un número de patins acrobàtics únic. Els dos artistes expliquen en una entrevista tot l’esforç que han fet l’últim any per arribar a un dels cims del circ europeu. Un any més, i ja en van deu, s’han celebrat els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya i s’ha reconegut el talent de molts artistes i companyies de circ.

L’exemple alemany A l’hora de tancar aquest número de primavera, totes les gires i funcions s’han cancel.lat a causa del coronavirus i la pandèmia que està alterant la normalitat de tot el planeta. Per sort, la pandèmia no ha afectat la temporada forta de Nadal i de festivals, que s’han pogut celebrar amb tota normalitat. Tot i així, moltes companyies s’enfronten a perdre gairebé tota la temporada i els festivals de carrer també han hagut d’abaixar la persiana o bé buscar noves dates. El tancament de fronteres en molts països a causa la veloç propagació de la malaltia fa preveure que les conseqüències per al circ i els artistes seran molt importants si les restriccions s’allarguen en el temps.

Davant del tancament de l’espai públic, alguns artistes i productores s’han llançat a les xarxes socials i als canals de vídeo d’internet per abocar-hi espectacles ja estrenats i donar-los nova vida.

Altres han optat per fer petites intervencions online amb la intenció de fer més digerible el confinament de la població. Malgrat això, sota aquestes iniciatives solidàries subsisteix el cataclisme temporal d’un sector que ja és molt vulnerable econòmicament en circumstàncies normals. La mare de totes les crisis ha demostrat que el paper de la cultura és clau per mantenir l’estat d’ànim d’una societat confinada i així ho ha entès el govern alemany, que ha estat el primer a declarar la cultura com a “bé de primera necessitat” i anunciar mesures per compensar el sector.

No hi ha res com un circ aplaudint amb moltes ganes per espantar la por.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 3

SUMARI

ZIRKÒLIKA 64 | PRIMAVERA 2020

PORTADA: L’artista francès Erwan Tarlet va sorprendre tothom al Festival de Demain (París).

FOTO: Laurent Bugnet.

TEMA DE PORTADA

¿Què necessita el circ el 2020? Queralt Castillo 5 ACTUALITAT

Steven Ferreri, bronze al festival New Generation

Neix el nou circ Raluy Clàssic

10 11

Els circs, aturats pel coronavirus

14 L’espectaculat número ‘The Ladder’ a Girona. Foto: Bertrand Guay.

FESTIVALS

9è Festival Internacional Elefant d’Or. Girona. Piti Español

44è Festival de Circ de Montecarlo. Marcel Barrera 19

13è Festival Internacional de Circo de Albacete. Marcel Barrera

41è Festival de Circ de Demain. Carlos Such 32

16

28

EN PRESÈNCIA DEL PALLASSO

Cristi Garbo. M. Suleymanova i J. M. Atienza 25 MOMENTS DE CIRC

Arturo Castilla, empresari. Raffaele de Ritis 42 ENTREVISTA

Holler i Kimberly Zavatta. Marcel Barrera

22

El pallasso Fumagalli va triomfar a Albacete. Foto: Josep Guindo.

Benedikt Baumann en el Festival de Demain. Foto: Laurent Bugnet.

COMPANYIES

Karl Stets, home-orquestra. Neus Molina

Nom Provisional. Marina Suleymanova 37

36

IDEES

Cia. Animal Religion, explorant i innovant. Laia Zieger

41

REPORTATGE

10è Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya. Piti Español

44

ZIRKOTECA / ART

Paola Micheo, artesana. Marina Suleymanova

48

ZIRKOTECA / LLIBRES

‘Le cirque enchanté’

50

‘Les Nouveux clowns’

50

EQUIP ZRK Director: Vicent Llorca Cap de redacció: Marcel Barrera Redacció: Ramon Bech, Núria Cañamares, Josep Elias, Piti Español, Neus Molina, Francisco Martín Medrano, Mickey de los Reyes, Carlos Such i Marina Suleymanova

4 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

Traducció i correcció: Núria Durán Fotografia: Jesús M. Atienza, Manel Sala ‘Ulls’ i Josep Guindo Han col·laborat en aquest número: Xavier Barral, Raffeele de Ritis, Lucas Escobedo, Laia Zieger, Queralt Castillo. Martí Torras i Maria Cuetos (il·lustracions).

Disseny i maquetació: D-B

L’enlluernador número de Shandong (Xina). Foto: Festival Montecarlo.

ZIRKÒLIKA Apartat de correus 2008 08080 Barcelona Tel.: 93 310 67 93 Dip. Legal: B-40.687-2008 www.zirkolika.com zirkolika@yahoo.es redaccio@zirkolika.com

Amb la col·laboració de:

A les xarxes socials: @zirkolika Impressió: Anman Gràfiques

Zirkòlika es membre de la Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català.

TEMA DE PORTADA

Un extens estudi de la Unió Europea demana als Estats membres un major reconeixement del circ

Què necessita el circ al 2020?

Per

Queralt Castillo

El sector del circ, sobretot el contemporani, avança a bon pas i gaudeix de bona salut; però, les administracions dels Estats Membres de la Unió Europea haurien de fer més per acabar amb la precarització dels professionals de sector, fomentar l’intercanvi i incentivar la creació. Així ho indica l’últim informe The situation of circus in the EU Member States, elaborat per la Comissió Europea i publicat recentment. Tot i així, encara queda molt per fer i les administracions no haurien de passar per alt les necessitats d’un sector en constant evolució.

A la Unió Europea hi ha unes 2.000 companyies de circ i entre 11.000 i 15.000 professionals. Foto: Festival Montecarlo.

M

olta més innovació, molt més suport de les institucions públiques (sobretot per al circ contemporani) i una major facturació de les companyies.

Aquest podria ser un primer resum de l’extens informe The situation of circus in the EU Member States que es pot consultar íntegrament a Internet. Es calcula que a la Unió Europea hi ha entre 1.600 i 2.100 companyies de circ i entre 11.000 i 15.000 professionals, la gran majoria relacionats amb la creació circense; una xifra relativament petita si es compara amb els 8,7 milions aproximats de persones que es dediquen a la creació cultural a Europa. Si bé hi ha països que no compten amb cap companyia, com Xipre, Malta o Luxemburg, hi altres en què el circ, tant el tradicional com el contemporani, gaudeix d’una bona salut. És el cas d’Alemanya, amb 350 companyies o França, amb 500 , un dels països més involucrats amb el món del circ i on s’han aconseguit grans avenços pel que fa a la formació d’artistes i la possibilitat de rebre subvencions i garanties socials, entre d’altres. A Espanya, per exemple, es calcula

“A Espanya hi ha 166 companyies i Catalunya i Andalusia són les autonomies més prolífiques”

que hi ha unes 166 companyies de circ, sent Catalunya i Andalusia les comunitats autònomes més prolífiques del sector.

La tendència de creixement en aquesta disciplina s’ha mantingut des de l’any 2003, gràcies a l’aparició de noves companyies de circ contemporani i a un increment de contractació de professionals en el sector. Això no obstant, el nombre de companyies de circ tradicional ha baixat en els darrers anys, sobretot a causa de l’adopció de noves normes relacionades amb l’exhibició d’animals en els espectacles de circ. No obstant això, el circ tradicional continua tenint més pú-

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 5

TEMA DE PORTADA

“La tendència de creixement s’ha mantingut des de 2003, gràcies a l’aparició de noves companyies de circ contemporani”

blic i facturant més que el contemporani per dos motius importants: els recintes dels seus espectacles solen ser més grans que els recintes on se celebren espectacles de circ contemporani i les companyies de circ tradicional acostumen a treballar durant tot l’any per cobrir les despeses.

Circ tradicional versus circ contemporani La bretxa entre el circ més tradicional i el contemporani (sorgit durant la dècada dels setanta) continua sent una realitat i la col· laboració entre aquestes dues disciplines que tant comparteixen es presenta encara en un horitzó llunyà. Si volen sobreviure no tindran més remei que entendre i intercanviar idees, fet que resultarà beneficiós per a totes dues.

La percepció generalitzada és que el circ tradicional hauria de mirar una mica més cap al que s’està fent en el contemporani, sobretot en matèria de noves sinergies i col·laboracions (per exemple, amb teatres i altres espais), en temes de màrqueting i publicitat i, el que és potser el més important, en matèria de recaptació de fons. És en aquest últim punt en el qual el circ contemporani avança per la dreta, ja que gaudeix de més subvencions públiques i no depèn tant de la taquilla.

Si bé durant els últims anys el circ tradicional ha intentat aconseguir noves audiències i recaptar més fons amb la venda d’entrades —la seva gairebé exclusiva aportació de diners—, l’ús d’animals en els espectacles cada vegada té més mala premsa, fet que repercuteix directament sobre les vendes.

Una legislació cada vegada més restrictiva tampoc no ajuda, i davant aquest escenari tot sembla indicar que els reptes principals i ineludibles del circ més clàssic passen per la reinvenció en diferents direccions i la creació de noves narratives que atreguin un major nombre de públic. Amb noves audiències, nous formats i consums, amb una ciutadania cada vegada més pendent d’allò audiovisual, sembla evident que, si el circ tradicional no es renova, acabarà diluint-se en favor del contemporani. Reinventar-se, amb no-

Circ Twister, un dels molts circs tradicionals que els últims anys han tancat a Europa.

6 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

“Els reptes principals del circ més clàssic passen per la reinvenció i la creació de noves narratives”

ves escenografies, més música, més arts visuals i més elements del teatre i la dansa, però sense que perdi el seu valor ancestral i l’estil que el caracteritza, és el desafiament més important que té per davant.

El circ contemporani: més professionalització i més innovació Mentrestant, el circ contemporani sembla que avança a pas ferm. En l’estudi se subratlla la creixent professionalització d’aquesta modalitat de circ, que tot sembla indicar, és el que tindrà major projecció en un futur proper. L’acostament a noves formes audiovisuals (incorporació de més mitjans digitals en les actuacions i l’ús de tecnologia innovadora per fer de l’espectacle una experiència més estètica) i la inversió en publicitat i màrque-

Què necessita el circ al 2020?

Il·lustració: Martí Torras i Mayneris.

“Si el circ tradicional no es renova, acabarà diluint-se en favor del circ més contemporani

joria de contractes en el circ tradicional són a temps parcial o complet, aquesta realitat canvia en el sector del circ contemporani, en què abunden els freelances amb condicions de treball, sovint, precàries. Molts d’aquests artistes es veuen obligats a tenir un segon treball a temps parcial.

ting funcionen en aquesta disciplina: a cada dia que passa, més popularitat.

També és important destacar la creixent incorporació del circ contemporani en els circuits del sistema educatiu formal: cada vegada més escoles ofereixen l’ensenyament de diferents disciplines (com el Centre National des Art du Cirque a França, l’ École Supérieure des Arts du Cirque a Bèlgica o la School of Dance and Circus a Suècia), diplomes que avalen els estudis de circ i els intercanvis amb escoles internacionals, i que es tradueix en un major reconeixement dels professionals de sector. No obstant, i això sembla gairebé una contradicció, els artistes de circ contemporani s’enfronten, cada vegada més, a una situació de precarització crònica: si bé la gran ma-

“Estimular la cooperació entre el circ tradicional i el contemporani és un dels reptes de cara als anys vinents”

Més reconeixement, més ajudes , més intercanvis i més facilitats

Portada de l’estudi.

Des de la Comissió Europea es recomana als Estats membres un major reconeixement del món del circ, més subvencions i més diàleg i polítiques de suport al sector que afavoreixin el seu desenvolupament, així com que tant petites com grans companyies puguin sobreviure en un mercat, el de les arts escèniques, cada vegada més competitiu.

Així mateix, es recomana un sistema més flexible de cotització, facilitats per al desplaçament de les companyies al llarg i ample del territori europeu, i la vigilància de la precarització del sector, que ha augmentat durant els últims anys.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 7

Què necessita el circ al 2020?

“Es recomana un sistema més flexible de cotització, facilitats per al desplaçament de les companyies i la vigilància de la precarització de el sector”

L’informe de la Unió Europea s’ha dut a terme mitjançant diferents mètodes documentals: grups de discussió, entrevistes a experts, revisió de la literatura existent i enquestes. Els autors són la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura (Comissió Europea) Panteia, Jacqueline Snijders, Mandy Goes, Martin Clarke, Paul Vroonhof i amb contribucions de Verena Cornwall. Consta de 136 pàgines i està disponible en anglès al web de la Unió Europea: https://op.europa.eu.

Hi ha un punt especialment interessant i és el que fa referència a la necessitat d’afavorir l’escolarització dels menors que viatgen en els circs, sobretot en els tradicionals. Si bé es desconeix la xifra exacta de menors que viatgen amb les seves famílies en circs itinerants, tot i que un 16% de companyies ha assegurat tenir a menors treballant en el circ (sobretot en el circ tradicional), la Comissió Europea l’identifica com un assumpte a resoldre. És cert que les opcions d’escolarització han augmentat amb l’adveniment de l’era digital i la formació en línia, però cal que les famílies trobin la manera d’escolaritzar els seus fills i filles de manera efectiva, mentre s’està de gira (tenint en compte que el 70% de les companyies programen espectacles fora dels seus països d’origen) i per a això és fonamental que la Unió Europea faciliti el suport suficient perquè una manera de vida itinerant no sigui una barrera per a l’educació dels menors. També es demana des de la Comissió Europea que les escoles facin el possible per empatitzar amb aquesta manera de vida i ofereixin possibili-

El festival Elefant d’Or té un important ressò internacional. Foto: Bertrand Guay.

“Des de la Comissió Europea es recomana als Estats membres més subvencions i més diàleg i polítiques de suport”

tats i flexibilitat als alumnes i les alumnes de les famílies que viuen del circ.

Fomentar la creació Estimular la cooperació entre el circ tradicional i el contemporani també serà un dels reptes de cara als anys vinents. Això pot realitzar-se invertint en les xarxes de festivals de circs i mitjançant la promoció conjunta dels espectacles: que ambdues modalitats beguin l’una de l’altra i que s’aportin. En aquest sentit, potser se li ha de prestar més atenció al circ tradicional i intentar recuperar el seu públic, aprofitar les oportunitats

El circ necessita suport institucional i més facilitats en el foment de la creació.

“El circ contemporani avança actualment a pas ferm. Hi ha una creixent professionalització“

que ofereixen les noves tecnologies, incorporant-les als espectacles, i millorar la promoció dels shows que és important per a la bona salut del circ.

Un altre dels reptes que s’hauran de plantejar les administracions europees és el de reduir la burocràcia de les gestions: major accessibilitat a les ajudes, millora dels canals de comunicació entre les diferents indústries culturals, simplificació de procediments i suport decisiu a les petites companyies, sobretot aquelles que aposten pel circ tradicional.

Què necessita el món del circ?, es pregunta l’estudi. Possiblement el mateix que la resta de les arts escèniques: més inversió en investigació, ajudes a la formació de professionals, foment de les residències artístiques, major intercanvi d’idees i, en definitiva, una aposta decidida pel procés creatiu circense, que avança a bon pas, però que també necessita d’una bona xarxa de suport institucional, més diners i més facilitats en el foment de la creació, per acabar amb la precarietat que afecta el sector artístic en general al llarg i ample de tots els països que integren la Unió Europea.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 9

ACTUALITAT

ELCIRCÉS NOTÍCIA

Impulsen un projecte de circ a Canàries

L’artista canari Aimé Morales, guanyador de la medalla d’or i premi del públic en la 35 ª edició del Festival Mondial du Cirque de Demain, ha llançat una campanya de recaptació de fons per al projecte de Circanario, una iniciativa de creació d’una carpa itinerant que arribi a les ciutats que mai han vist espectacles de circ contemporani. Els participants de la campanya rebran les entrades al circ, les samarretes personalitzades, les mencions a la llista de col·laboradors i visites al backstage. Als artistes que ajudin a complir aquest somni, se’ls ofereix un contracte amb el futur circ. / ZRK.

La Maquiné guanya a FETEN per ‘Acróbata y Arlequín’

L’equilibrista Steven Ferreri, Bronze a New Generation

L’equilibrista madrileny Steven Ferreri, de només 17 anys, va guanyar el premi Júnior de Bronze corresponent a la novena edició de Festival New Generation que es va celebrar els dies 1 i 2 de febrer a Montecarlo (Mònaco). L’artista va presentar a la pista de Fontvieille un nombre de filferro que va incloure un salt mortal. “Ha estat una de les millors experiències de la meva carrera i un moment inoblidable”, va comentar Ferreri després d’aconseguir el guardó. Juntament amb l’artista espanyol van aconseguir un Júnior d’Or el Duo Our Story (perxa xinesa) i el Trio Black Diamonds (equilibris). Per la seva banda, va guanyar el Júnior d’Or la Troupe Acrobática de Anhui (acrobàcies i equilibris), Martinez Brothers (icaris) i Chanel Marie i Ivan Frédéric Knie (cavalls). La nova edició de New Generation se celebrarà el febrer del 2021. / ZRK.

El circ de Tolouse-Lautrec al Museu Thyssen de Màlaga

El museu La Sala Noble del Museu Carmen Thyssen de Màlaga ha presentat la mostra temporal Toulouse-Lautrec y el circo, en què s’exposen les estampes de la sèrie Au cirque que el pintor va realitzar durant la seva esta-

10 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

L’equilibrista Steven Ferreri, premi Junior de Bronze a Montecarlo.

da en un sanatori i que van ser editades entre els anys 1905 i 1931. Les obres procedeixen de la col·lecció de Jean Pierre Gimbergues i representen a acròbates, pallassos i domadors que el pintor presenciava al circ Fernando, el Nouveau Cirque o en cabarets com el Moulin Rouge o el Folies-Bergère. La mostra, que estava programada fins al mes de juny, va haver de tancar-se de manera sobtada a causa de la crisi sanitària pel Covid-19 / ZRK.

Neix de la mà de Noletia la productora Truca Circus

Truca Circus és la nova denominació que engloba des del 2019 els diversos projectes de producció de l’empresa de gestió cultural Noletia. Amb gairebé 20 anys de trajectòria, Noletia ha anat centralitzant el seu treball en l’àmbit del circ contemporani i signant la producció de diversos festivals com Circada. Arran de l’èxit de l’espectacle Ludo Circus Show, l’equip de Noletia ha decidit centralitzar les seves creacions. Així, la seva primera producció és Neón, una proposta de circ contemporani dirigit al públic infantil a partir de 4 anys i estrenada al Teatro Cánovas de Màlaga. / ZRK.

La companyia andalusa La Maquiné va rebre el Premi FETEN 2020 a la millor caracterització, ambientació i vestuari per l’espectacle Acróbata y Arlequín, una obra musical inspirada en l’univers del circ de Pablo Picasso durant el període rosa (1904 -1907) i la música de les primeres avantguardes a través dels compositors Erik Satie i Francis Poulenc. L’espectacle va inaugurar la vintena novena edició de la Fira de Teatre per a nens i nenes de Gijón al Teatro Jovellanos. / ZRK.

Ochoa estrena projecte per visibilitzar les pallasses

La pallassa i pedagoga, Merche Ochoa (Premio Nacional de Circo), va presentar el passat mes de febrer a Barcelona l’exposició Camino abierto. Payasas, bártulos y cachivaches.

La mostra, que es va poder veure per primer cop al centre cívic Torre Llobeta, s’anirà ampliant durant els propers anys i s’emmarca dins d’un nou projecte d’Ochoa l’objectiu del qual és “fer visible i referenciar” el treball de les pallasses al llarg de la història.

Mercè Ortega, Merche Ochoa i Lluna Albert impulsen el projecte ‘Camino abierto’. Foto: victororson.

El circ és notícia

L’exposició compta amb un vestit de carablanca de Montserrat Trias (Circ Cric), a més de material sobre Gardi Hutter i Nola Rae, entre moltes altres artistes. Merche Ochoa, que dirigeix l’escola El Rinclowncito, realitza aquest nou projecte al costat de la pallassa i dissenyadora gràfica Lluna Albert i de la també pallassa Mercè Ortega. / ZRK.

A punt una pel·lícula sobre el pallasso Marcelino Orbés

Durant els pòxims mesos està prevista l’estrena de la pel·lícula Marcelino, el mejor pallasso del mundo. Dirigida per Germán Roda, co-guionista amb Miguel Ángel Lamata, està protagonitzada per l’actor Pepe Viyuela i basada en el llibre del periodista Mariano García. De la mà de Super 8 Distribución, el treball recorre la vida del pallasso aragonès Marcelino Orbés a través dels seus èxits, els seus fracassos i els seus fantasmes. Nascut a Jaca (Aragó), Marcelino Orbés va triomfar a Londres i Nova York entre els anys 1900 i 1914, i els darrers anys la seva figura ha estat tema de llibres, exposicions i ara una pel·lícula. / ZRK.

Neix l’Associació de Circ de les Illes Canàries

Més d’una desena d’artistes van fundar el passat mes de gener l’Associació de Professionals de Circ de les Illes Canàries. L’APCIC té com a objectiu fomentar el vessant professional del sector i situar-lo dins l’espai cultural, promoure la investigació, la formació i l’experimentació dins la creació i producció circense i generar les eines de difusió necessàries per a la promoció del circ a les Illes Canàries. La junta directiva fundacional està formada per Daniel Mesa (president), Marta Nistal (vicepresidenta), Kalima del Drago (secretària), Igor Llorca (tresorer) i els vocals Baltasar de León, Román Masotti, Aimé Morales, Fabio Scalvini, Tais Gago, Manuel Díaz Betancort i Vanesa Pérez. / ZRK.

La companyia XY presenta ‘Möbius’ a Sevilla

El Teatro Central de Sevilla va programar els dies 28 i 29 febrer Möbius, cinquè espectacle de la prestigiosa companyia francesa Cie XY. Es tracta d’un treball on hi participen fins a 19 intèrprets. Paral·lelament, el director coreogràfic de l’espectacle, Rachid Ouramdane, juntament amb el director del Centre Coreogràfic de Grenoble i artista, Yoann Bourgeois, van impartir un taller de dansa i circ per a professionals en el propi teatre. / ZRK.

Helena i Antxon Ordoñez, directors de La Central del Circ

Helena Ordoñez i Antxon Ordoñez són els nous directors de La Central del Circ i substitueixen Johnny Torres al càrrec. La comissió, que també va estudiar les altres tres candidatures, es va decantar per la d’Helena i Antxon pels seus “coneixements dels espais d’arts en viu i per la seva capacitat de generar dinàmiques participatives i la seva proposta de direcció comparti-

da”, segons un comunicat oficial. La decisió es va prendre després d’una primera convocatòria que va quedar deserta, fet que va provocar una important polèmica. La comissió de selecció ha demanat obrir un debat sobre el “paper i la necessitat de les direccions artístiques en els espais de creació” i que es ampliï el “període de prova de tres mesos a un any per poder valorar amb més perspectiva el treball desenvolupat per aquesta nova direcció” . / ZRK.

Neix el circ Raluy Clàssic de la mà de Francis i Sandro Raluy, i Sandro Roque

F

rancis Raluy, un dels quatre germans Raluy, al costat del seu nebot Sandro Raluy, i el popular pallasso Sandro Roque, han decidit iniciar una nova aventura conjunta i donar a llum el Raluy Clàssic, un nou circ l’objectiu del qual és mantenir el llegat de Carlos Raluy, difunt el passat mes de novembre, i una manera d’entendre el circ. Segons el primer D’esquerra a dreta, Sandro Raluy, Francis Raluy i Sandro Roque comunicat oficial, el circ Foto: Manuel Medir. neix amb la “mateixa tenacitat demostrada per Carlos Raluy du- de 10 anys finalista al programa televisiu rant més de 40 anys” i els seus espectacles Got Talent que pateix una estranya malalmantindran la idea de “circ evocador”. Amb tia però que no li impedeix fer el que més la mort de Carlos, Francis ha decidit deixar li agrada: el trapezi. La companyia compel Circ Històric i iniciar aquesta nova aven- ta també amb el còmic Sandro Roque, tura al costat de Sandro Raluy, el seu ne- que forma part de la troupe Raluy des de bot i organitzador de l’exitosa gira per les fa anys i que serà el responsable artístic Illes Balears de l’estiu passat. d’aquest nou projecte. Sandro Raluy, per El primer espectacle, París, fa referèn- la seva banda, presentarà l’espectacle i recia a la ciutat que va veure el naixement alitzarà un número d’acrobàcia i equilibrisdel Circ Raluy i que “donarà continuïtat” me, mentre Francis Raluy, el pallasso ‘Bilin’, a aquell somni a la Capital de Cultura Ca- amenitzarà les transicions entre aquests i talana 2020, El Vendrell, on realitzarà la altres números. primera funció en una clara aposta de la Francis es va acomiadar del Circ Històregidora de Cultura de la ciutat, Silvia Va- ric Raluy després de la seva temporada a quero. L’estrena prevista pel 22 de març va Barcelona. Al seu facebook va deixar esser ajornada per la crisi sanitària del coro- crit: “Han estat anys de rialles, viatges, vinavirus i al tancament d’aquesta edició la vències i bons moments als quals, de ben companyia estava a l’espera de poder rea- segur, li seguiran altres plens de gran exlitzar l’estrena i una gira que recorrerà Ca- periències i alegries. Me’n vaig del circ talunya durant l’estiu. amb nostàlgia, però amb ganes de mosDurant l’estrena a El Vendrell, el circ comp- trar el nou projecte que està a punt de cotarà amb l’actuació de ‘Petruska’, la nena mençar” . / ZRK.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 11

ACTUALITAT

El Circo Alegría munta i desmunta a Gijón

Un moment de l’espectacle ‘Luzia’.

Foto: Cirque du Soleil.

Nova gira de Cirque du Soleil amb ‘Luzia’

Cirque du Soleil torna a Espanya amb l’espectacle Luzia, un somni que ens transporta a un Mèxic imaginari, on la llum calma l’esperit i la pluja apaivaga l’ànima. Amb un seguit de sorpreses visuals i números acrobàtics, Luzia porta a l’escenari diversos llocs, cares i sons de Mèxic, agafats de fonts tradicionals i modernes. Entre altres disciplines, explora la combinació de salt a l’anella, una disciplina circense tradicional Xinesa, i integra l’element de l’aigua amb un nivell de complexitat acrobàtica mai abans vist a la carpa del Cirque du Soleil. Està previst que l’espectacle es pugui veure de l’11 al 27 de setembre a València, del 22 d’octubre al 22 de novembre a Madrid i del 21 de gener al 21 de febrer del 2021 a Barcelona. / ZRK.

La pedagoga Caroline Dream publica el seu segon llibre

La pedagoga, Caroline Dream, publica el nou llibre Apayásate, un manual útil tant per a estudiants com per a docents. Dream comparteix el que ha estat treballant amb els seus alumnes des de la publicació el 2012 del seu primer llibre, El payaso que hay en ti. La primera part de la nova feina està plena d’informació i inclou molts exercicis i exemples, mentre que la segona ofereix idees sobre com practicar diferents aspectes de l’art del pallasso en la vida quotidiana. El llibre es pot adquirir a través d’Amazon i de la pàgina web www.apayasate.com. / ZRK.

El Circo Alegría va haver de desmuntar el passat 9 de març la carpa a Gijón i tornar a muntar-la a pocs metres de distància, al carrer Albert Einstein de la capital asturiana. El circ es va instal·lar per error sobre uns terrenys universitaris i va aprofitar uns dies d’aturada per desmuntar i tornar a muntar en els terrenys municipals on sí tenien permís. L’ajuntament li va permetre actuar durant un cap de setmana en els terrenys universitaris per evitar suspendre funcions. / ZRK.

Pallassos sense Fronteres a Etiòpia amb els refugiats

Nou artistes de l’ONG, Pallassos sense Fronteres, van realitzar una gira d’espectacles a l’oest de país, per a oferir el suport emocional i psicològic a través del riure als milers de nens i nenes refugiats que viuen amb les seves famílies als camps coordinats per ACNUR. Els espectacles van tenir lloc a la capital, Addis Abeba, i a la zona fronterera de Gambela, a l’oest de país, on estan instal·lats nombrosos camps que acullen milers de persones que van haver de fugir del conflicte armat del Sudan del Sud. L’equip expedicionari va estar format per Tortell Poltrona, Pau Segalés, Neus Ballbé, Anna Montserrat, Nacho Camarero, Beatriz Garrido (Lola Mento), Luara Mate, Nacho Morán i Jordi Saban ‘Sabanni’. / ZRK.

El Circ Bover programa amb èxit el circ a Pollença

Circ Bover s’encarrega des 2017 del CircArt, una programació de circ que organitza l’Ajuntament de Pollença (Mallorca) cada mes i que en només tres anys ha aconseguit consolidar-se i adquirir una gran acceptació a la localitat. L’exitós projecte va començar amb 30 espectadors per funció i ara ja són 300 les persones que assisteixen as-

12 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

Enfrontament al Circo Continental amb animalistes

Mig centenar d’integrants de diferents col· lectius animalistes es van concentrar l’1 de març, a l’entrada del Circo Continental, instal·lat a Ciudad Real com a protesta per l’exhibició d’animals. Durant la concentració, hi va haver un enfrontament verbal amb els propietaris del circ que es va produir després de l’intent perpetrat per quatre activistes per a alliberar els braus de la raça watusi que formen part de l’espectacle. / ZRK.

Rosa Raluy torna al Circ Històric

El Circ Històric Raluy va arrencar el passat mes de febrer a Mataró (Barcelona) una nova etapa. Melita Chy i Rosa Raluy, vídua i filla del fundador de la companyia, Carlos Raluy, són les noves encarregades de la direcció del projecte, ara sota el nom de Circ Històric de Rosa Raluy. La proposta amb la qual ha debutat és una revisió de l’espectacle Vekante, una obra on el circ tradicional es dona la mà amb els nous llenguatges. Rosa Raluy va començar l’estiu de 2019 un nou circ -veure Zirkolika 61-, però després de la inesperada mort de Carlos Raluy ha tornat al Circ Històric al costat del malabarista William Giribaldi i les seves dues filles, les acròbates Jillian i Kimberly. / ZRK.

Polèmica entre el cantant Pedro Alborán i els circs

Accident del Duo Sky Angels a Amsterdam

La parella d’acròbates russos, Kristina Vorobeva i Rustem Osmanov, del Duo Sky Angels, van patir una important caiguda des de 10 metres d’altura durant l’espectacle World Christmas Circus, que es va presentar el passat Nadal al Royal Theatre Carré d’Amsterdam (Països Baixos). Després de tres operacions, Kristina es va traslladar al centre de rehabilitació el passat mes de febrer. / ZRK.

síduament a cada espectacle. Gràcies a CircArt, Pollença ha presentat la gran majoria de companyies de circ de Balears, 5 companyies internacionals i 16 estatals. Entre les companyies que s’han pogut veure aquests mesos al CircArt estan Circ Pànic, Mumusic Circus, Nos No Bambú (Brasil), Cikada (Irlanda), Si seulement (França), Xampatito Pato, Vol e Temps, Els Galindos, i Amer i Àfrica, entre d’altres. Les funcions es realitzen al carrer i en un espai molt singular: el convent de l’església de Pollença. / ZRK.

El circ ha tornat a Pollença de la mà de CircArt.

Durant l’estat d’alarma, el cantant Pablo Alborán va desencadenar una important polèmica després de publicar a les xarxes la frase: “Espero que després d’aquest tancament (que ningú sap realment quan acabarà) els zoològics i circs desapareguin”.

Productores de Sonrisas i Circo Continental, entre d’altres, van criticar durament l’actitud del músic. “El missatge de Pablo es una prova de la ignorància que per desgràcia abunda a les xarxes”, va escriure a Facebook Pedro Elis, del Circo Continental. El director de la companyia va demanar també respecte pel circ i també per les 5.000 persones que calcula viuen directa o indirectament del circ. / ZRK.

Primavera 2020 | ZIRKÃ’LIKA 13

Il·lustració: María Cuetos.

La crisi de la Covid-19 deixa els circs sense ingressos i en una situació crítica.

Les conseqüències són imprevisibles i les companyies esperen ajudes.

El circ, també en quarantena Els circs, evidentment, tampoc s’han escapat de la greu crisi sanitària provocada per la Covid-19, que està afectant tot el món i ha impactat sobre manera primer a la Xina i després, amb gran virulència, a Itàlia i Espanya. Tot el sector es troba en estat de ‘shock’ per una crisi que ha arribat de manera inseperada.

A

bans de l’estat d’alarma aprovat el 16 de març pel govern de Pedro Sánchez, alguns circs ja havien anunciat la interrupció de la seva gira. Un dels primers a ferho va ser el Circo Quirós, que va suspendre les seves funcions el 12 de març. Després s’hi van afegir el Circo Nevada, quedant-se parat a Monforte de Lemos (Lugo), i moltes altres companyies que s’han quedat setmanes aturades amb les seves caravanes i han hagut de perllongar la seva estada inicialment de pocs dies: el Holliday a Calahorra (La Rioja), el circ

14 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

Smile a Hostalric (Girona), el Raluy Legacy a Reus (Tarragona), el Circ Històric Raluy a Castelldefels (Barcelona) o Il Circo Italiano a la localitat de Beasain (Guipúscoa).

En el moment de tancar aquesta edició, tots els circs ambulants estaven aturats i confinats com la resta de la població. En un comunicat, Il Circo Italiano denunciava que el circ continuava sent el “gran oblidat” i constatava amb preocupació que la nova situació provocada per la pandèmia deixava “60 persones sense cap ingrés”, ja que la companyia “viu de les actuacions”. En el mateix sentit s’expressava la família Segura, del Circo Nevada, que en unes declaracions publicades per La Voz de Galicia declarava que només tenien per poder menjar durant una setmana.

En un comunicat, el Circo Quirós va definir com a “crítics” els moments que viuen els 40 circs que recorren Espanya i, malgrat que alguns d’ells han pogut tornar a les seves bases, “molts altres companys s’estan a recintes firals i descampats a la intempèrie”. “L’estat d’alarma afecta de forma molt seriosa el nostre sector i volem agrair l’interès d’alguns al-

“L’estat d’alarma afecta de forma molt seriosa el nostre sector i volem agrair l’interès d’alguns alcaldes”, destaca el Circo Quirós caldes, que han ajudat en la mesura del possible a alguns circs”. En el mateix comunicat, el Circo Quirós demana la baixada de l’IVA cultural per poder abaratir les entrades, una vegada que pugui tornar a obrir i que “ara no és moment de fer política i cal ajudar els circs sense animals i també amb animals”.

A la resta d’Europa, els circs també es van aturar a causa de la pandèmia. Els italians van ser dels primers afectats. Després, van anunciar l’aturada de les funcions l’Arlette Gruss a França, el circ Roncalli o el circ Krone, que presentava el seu programa d’hivern al circ estable de Munich. En un comunicat, va anunciar que totes les entrades venudes servirien per al programa d’hivern del 2021. Molts circs han retornat els diners de les entrades venudes de manera anticipada, i el festival de Montecarlo també ha ajornat la venda en línia per a la

ACTUALITAT

Circ ‘online’ per alegrar el confinament

L El còmic portugès Cesar Diaz.

45a edició, prevista pel 21 de gener, fins que la situació es normalitzi.

Tanmateix la crisi ha afectat de ple al Cirque du Soleil, que primer va suspendre la gira de Totem per Itàlia i, posteriorment, davant l’agreujament de la situació, va suspendre els vuit espectacles de carpa que tenia en gira per vàries ciutats —Nova Orleans, Denver, Tel Aviv o Melbourne, entre d’altres— els quatre espectacles en pavellons (Axel, Corteo, Crystal i Ovo) i va acomiadar de manera temporal més de 4.500 persones, el 95% de la plantilla.

El Big Apple Circus també va suspendre totes les seves funcions previstes a Nova York per mantenir “els artistes segurs”.

Els festivals de carrer com el TAC de Valladolid, el Trapezi de Reus, l’Umore Azoka de Leioa o el Ciracada de Sevilla, difícilment es podran fer a les dates previstes. El festival Circaire d’Alcúdia (Mallorca) va ser un dels primers a reaccionar i el 13 de març ja va anunciar l’ajornament de la cinquena edició, prevista per als dies 1, 2 i 3 de maig. També va expressar públicament la “solidaritat amb artistes, teatres, festivals i organitzacions culturals”. Una de les ciutats més afectades per la pandèmia, Igualada (Barcelona), va suspendre la 31a edició de la Mostra només dos dies després de presentar públicament la programació. També es va suspendre el festival Up! que s’havia de fer a Brussel·les (Bèlgica) i el festival Fremantle, a Austràlia.

El festival Circada també ha anunciat que l’actual edició prevista per al mes de juny queda a l’aire i que “deixa de generar llocs de treball”. A més, assenyala que l’impacte de la crisi farà “perdre projectes” i les “repercussions de la crisi són incalculables”. Només durant els primers dies de la crisi, cap al 20 de març, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) calculava que s’havien hagut d’anul·lar més de 300 actuacions i les pèrdues a causa de l’aturada pujaven a més de 400.000 euros. L’Associació ha demanat

a crisi sanitària ha suposat un canvi en els hàbits de consum, almenys temporalment, i alguns circs han decidit emetre a través de les xarxes socials alguns dels seus espectacles. Productores de Sonrisas ha anat emetent números del seu exitós espectacle Circlassica. El Circ Raluy Legacy va emetre el passat 21 de març #themagicfomula, un espectacle enregistrat a València fa dos anys. L’emissió va ser vista en alguns moments per 15.000 persones a través de Facebook i va rebre 4.000 comentaris, la majoria felicitant la companyia per la innovadora iniciativa. El Circ Històric Raluy, per la seva banda, va emetre el passat 22 de

Circostrada ha publicat una enquesta per a recollir informació sobre esdeveniments i actuacions d’arts de carrer i circ cancel·lades

a les companyies i a tots els professionals que enviïn informació per a conèixer l’abast de l’aturada i ha posat en marxa un servei d’assessorament legal a través de l’advocada Andrea Leunda. D’altra banda, Circostrada també va publicar una enquesta per recollir informació sobre esdeveniments i actuacions d’arts de carrer i circ cancel·lades per poder sol·licitar ajudes als estaments europeus. Per la seva banda, la Unió de Professionals i Amics de les Arts Circenses (UPAAC) va demanar “recuperar les ajudes en infraestruc-

març, durant el confinament de la població, un espectacle en directe que va ser seguit a través de les xarxes per 300.000 persones.

La companyia, instal·lada a Castelldefels, va presentar una versió del seu espectacle Vekante, que es va realitzar amb les graderies completament buides i seguint en tot moment les recomanacions mèdiques i les distàncies de seguretat. El cabaret, The Hole, la companyia de pallassos Rhum o els circs d’hivern de l’Ateneu Popular de 9Barris, entre d’altres, també han decidit penjar alguns dels seus espectacles, que es poden veure en obert a través de Facebook, YouTube o Instagram. / ZRK.

tures, una línia d’ajudes per rebaixar les taxes municipals i també que les comunitats autònomes ajudin a la producció”.

Des de CircoRed, es va recomanar acumular la documentació —factures, rebuts, comprovants de despeses i compres, correus electrònics— ja que es preveu la possibilitat de que si hagués alguna ajuda per part de qualsevol dels governs, serà necessari justificar amb documentació. “És molt important —diu la federació—tenir en compte no només les despeses directes, sinó sobretot les depeses de funcionament i estructurals”. També es va recomanar recopilar tota la documentació que certifiqui acords d’actuacions, esdeveniments o formacions en curs”. La crisi de la Covid-19 deixa els circs sense ingressos i en una situació crítica. Les conseqüències són imprevisibles i les companyies esperen ajudes. / ZRK.

El Circo Italiano va desmuntar la carpa després de suspendre les funcions a Beasain (Guipúscoa).

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 15

FESTIVALS

9è Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. Girona.

Del 13 al 18 de febrer de 2020

Festival Elefant d’Or El circ, de gala

Per Piti

Español (Girona)

C

OMENCEM PER L’ARRIBADA A LA CIUTAT DE GIRONA. La carpa del Festival s’aixeca en un indret únic, el parc de la Devesa, una gran arbreda de plàtans immensos, al costat del riu Ter, molt a prop del centre de la ciutat.

CONTINUEM AMB L’ENTRADA. Des que entres al recinte, tots els espais que envolten la carpa estan coberts, per la qual cosa perds la perspectiva d’on et trobes i tens la sensació, agradable, que el món del circ t’engoleix.

Al costat de la carpa, a més dels passadissos i corredors que porten a les grades, hi ha un gran espai amb tots els serveis de cafeteria, a bon preu, i una fira de productes relacionats amb el circ, encara una mica precària, que suposo que amb els anys anirà adquirint més importància.

ANEM A LA CARPA. El chapiteau que alberga les setze funcions del festival és un espai ample i diàfan, sense columnes interiors que ofereix una visió perfecte des de qualsevol dels 2.400 seients. La gran alçada de la cúpula, a més, permet que els números aeris s’elevin moltíssim, fent-los molt més espectaculars. El sistema d’il·luminació, amb molts efectes mòbils i de color, dóna una sensació gairebé de luxe.

16 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

L’apassionat número de teles aèries ‘Closing Eyes’ va guanyar l’or. Foto: Elena Blednykh.

El jove americà Wesley Williams va presentar uns exercicis fora de sèrie sobre monocicle

PASSEM A LA GALA. Genís Matabosch, director del festival, s’ha enfrontat, com cada any, a un repte difícil: que l’espectacle no tingui cap moment mort i que la funció, tot i la seva durada, no perdi el ritme. I se’n surt: els números, molt compactes, se succeïen sense gairebé cap pausa i les contades intervencions del presentador, el mateix Matabosch, són convencionals però discretes, equilibrades i elegants. La funció passa volant.

Wesley Williams va presentar el monocicle més alt del món. Foto: Manel Sala ‘Ulls’.

PARLEM DELS NÚMEROS. Com que més de la meitat dels números provenen de Rússia, bona part de la gala es tenyeix de l’estil i l’estètica que sovint caracteritzen, més enllà de l’excel·lència, aquesta escola: vestits plens de lluentons, indumentàries exagerades i números que simulen històries d’amor, de passió, de baralles entre mascles...

d’artista de carrer que, vestit amb una roba que sembla que li hagi fet sa mare, amb un somriure franc a la cara i uns exercicis fora de sèrie sobre monocicle —incloent-ne un de 9 metres d’alçada!— guanya, amb tot els mereixements, l’Elefant d’or.

Per això, enmig de tan eslavisme, destaca Wesley Williams, un jove americà amb pinta

L’altre Elefant d’or se l’endú Ekaterina Zapashnaya i el seu home que, damunt d’un

9è Festival Internacional del Circ Elefant d’Or

Palmarès Girona 2020 ELEFANTS D’OR eyes” de E. Zapashnaya, cintes aèries (Rússia) u Wesley Williams, monocicle (Estats Units) u “Closing

ELEFANTS DE PLATA u Andrey Lyamin, màstil aeri (Rússia) u Jump’n’Roll, planxa coreana (Rússia) u Anhui Acrobatic Troupe, equilibri de bancs (Xina)

Les alegries acrobàtiques de Yinchuan Acrobatic Troupe. Foto: Bertrand Guay.

llit enorme instal·lat al mig de la pista (!!), pugen i baixen per la cúpula del circ penjats d’unes cingles, mentre fan acrobàcies arriscades tot representant una història de passió desenfrenada. La resta d’Elefants, de plata i de bronze, se’ls enduen cinc números russos i un de xinès on un artista amb el cap pelat, envoltat d’una desena d’acompanyants que juguen amb vanos vermells que obren i tanquen a ritme, aguanta en equilibri damunt de la closca fins a una vintena de banquetes.

I, ARA, EL LLIURAMENT DELS PREMIS. La cerimònia de lliurament de premis, que se celebra en acabar l’espectacle, barreja dos dels elements que caracteritzen el Festival: d’una banda, el cosmopolitisme, encarnat en els premiats i en els membres dels

Els equilibris en escales de Hassak Troupe. Foto: Bertrand Guay.

Ekaterina Zapashna va realitzar acrobàcies arriscades i va representar al costat del seu company una història de passió desenfrenada

diferents jurats i, d’una altra, la proximitat, representada pels voluntaris, els cambrers, els acomodadors i els organitzadors del festival que el presentador fa pujar al podi per agrair-los la seva feina i que rebin l’aplaudiment dels seus conciutadans. Gràcies a Déu, ni cap artista ni cap treballador, agafa el micro per fer els agraïments de rigor. La gala ha començat a les 20.15 i ja ens acostem a la mitjanit.

ELEFANTS DE BRONZE u Troupe Sherbakov, malabars en grup (Rússia) u Troupe Volozhanin, equilibris en escala (Rússia) u Deserve to Fly, portor coreà (Rússia)

PREMI DEL PÚBLIC u “Closing eyes” de E. Zapashnaya, cintes aèries (Rússia) PREMI ESPECIAL DEL JURAT u ‘Deserve to Fly’, portor coreà (Rússia) PREMI DE LA CRÍTICA u Red Sails’ de Dúo Mikhailova, teles aéries (Rusia) PREMI DE LA IMATGE u Dúo Dádiva, acrobàcies sobre rola-rola (Cuba)

I ACABEM AMB LA SORTIDA. Que va acompanyada del fred de l’hivern i de l’escalfor d’un desig: que el magnífic Festival Internacional del Circ, Elefant d’or, duri molts anys.

L’artista Zixin Jin (Anhui Troupe) durant el seu equilibri amb banquetes. Foto: Manel Sala ‘Ulls’.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 17

FESTIVALS

El festival presenta espectaculars números amb aparells giratoris estrenats a l’època soviètica

L’sputnik aterra a Girona Per

Marcel Barrera

El festival Elefant d’Or ha tornat a sorprendre. La novena edició ha continuat fomentant la cultura del circ entre el públic i aquest any ha presentat una selecta tria de números estrenats durant l’època soviètica i procedents de Rússia.

G

irona ha tornat a convertir-se en l’epicentre mundial del circ.

Arribats d’una punta i l’altra del món, 84 artistes van presentar 24 atraccions, totes elles d’un altíssim nivell tècnic i amb unes presentacions i vestuaris d’alta elegància, tot un segell del festival. De nou, l’esdeveniment ha aconseguit aplegar durant cinc dies un total de 33.000 espectadors. A més, enguany ha estrenat una app per a telèfons mòbils i ha celebrat la segona edició del Circus World Market.

A la pista, el director del festival, Genís Matabosch, ha volgut commemorar els 50 anys de l’arribada del circ soviètic a Barcelona. El resultat, excel·lent: Ha aconseguit un bon homenatge, amb moments realment espectaculars i emotius. Dos dels números es van presentar amb grans aparells giratoris força utilitzats al circ soviètic. El número The

VALERII SHCHERBAKOV,

Número ‘Gravitation’. Malabars en grup sobre un aparell que gira amb forma de fletxa.

Foto: Manel Sala ‘Ulls’.

Ladder, de la companyia Volozhanin, va esparverar el públic, quan un pilar de tres persones va pujar per una escala que quasi tocava la cúpula. L’escala es va desplegar més tard en dos braços mecànics, causant una gran impressió. El segon número amb aparells giratoris és una atracció única, estrenada l’any 1973 de malabarisme en grup titulada Gravitation —veure entrevista en aquesta pàgina—.

De l’antiga república soviètica del Kazakhstan van arribar dos números de gran precisió i equilibri: Hassak Troupe (equilibris amb escales) i Khorlan (escales aèries). L’emotiu i apassionat número procedent de Rússia titulat Closing Eyes i executat per Ekaterina Zapashnaya i Konstantin Rastegaev va triomfar per partida doble. Es va emportar un Elefant d’Or i també el premi del públic. Però també de Rússia s’han vist autèntiques meravelles: Jump’n’Roll (bàscula), Deserve to Fly (quadre coreà), Anischenko (cintes aèries) o Red Sails (teles aèries).

El festival, a banda d’oferir 16 funcions d’altíssima qualitat, també ha servit per a recuperar la vistositat d’aquelles primeres actuacions del circ soviètic a Barcelona. La projecció d’un video amb imatges del 1970 ens recordava aquelles actuacions del Palau d’Esports de Barcelona que ara, gràcies al festival, s’han pogut rememorar amb gran brillantor al parc de La Devesa. Una bona iniciativa que consolida de nou un festival que ja compta amb un públic fidel, el qual repeteix cada any les emocions del circ tradicional de qualitat.

entrenador de ‘Gravitation’, de Gia. Erazde

“Femunnúmerodemalabarsúnic almón”

L

’entrenador del quartet de malabaristes russos que han presentat Gravitation (Premi Elefant de Bronze) ens explica les dificultats d’un increïble número de malabars en grup que es realitza sobre un aparell giratori amb forma de fletxa. Valerii Shcherbakov va renovar el número el 2016, després de fer-lo durant molts anys a Rússia.

Quan va ser creat aquest número tan espectacular?

Va ser creat l’any 1973 per Yuri Mandrich. Després d’una primera etapa de 25 anys, el segon grup va estar treballant durant 13 anys. El 2016 vaig començar a renovar aquesta atracció amb artistes més joves. Vam començar a assajar durant 8 i 9 hores diàries. Teníem les mans inflamables i cremaven.

Què és el més difícil del número?

Quan l’aparell gira. Des del llançament de les

18 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

maces fins a la recepció hi ha 4 metres. Però la distància més llarga quan es llença és de 10 metres. L’interior de les maces de fusta és de plàstic. És un número únic.

Quina és la seva trajectòria?

Vaig començar a l’escola des molt jove i al circ l’any 1978. Una família molt famosa a Rússia van passar per la meva ciutat i em van convidar a actuar amb ells. Així va començar el número de malabars. Quan era jove era impossible treure’m de la pista. Sempre assajava.

Com veu el circ a nivell mundial?

L’art del circ era una mica més fort abans. Em sembla que als anys 90 va baixar a tot el món, no només a Rússia.

Teniu ajudes a Rússia?

Sí, quasi tots els circs són estatals i rebem ajudes del govern.

Valerii Shcherbakov fotografiat a l’estand del circ Nikulin a Girona. Foto: Marcel Barrera.

I els circs amb animals, tenen a Rússia tants problemes com a Europa?

N’hi ha però no tants. Intentem guardar tot l’art del circ i els actes amb animals també.

Estic segur que sempre hi haurà circ amb animals. Si ara els prohibeixen, tornaran. És molt bo per als nens connectar amb els animals.

Recomani una cosa de menjar i una de circ per als qui vagin a Rússia...

M’agrada molt borsh, la sopa roja. Està feta de remolatxa i de carn. I del circ recomano anar al Nikukin, a Moscou; i al Ciniselli, a Sant Pettersburg.

FESTIVALS

13è Festival Internacional de Circ d’Albacete. Del 6 de febrer a l’1 de març de 2020

Albacete 2020 Una edició FFFFFenomenal

Per Marcel Barrera (Albacete) Fotos: Josep Guindo

Graderies plenes, un excel·lent programa elaborat pels Hermanos Álvarez i una perfecta combinació de primeres estrelles del circ internacional amb joves artistes. El trapezista rus Oleg Spigin va guanyar el Cirquijote d’Or. Entre els exercicis destacadíssims hi ha un equilibri dental al vol que va presentar com a colofó a la seva actuació.

Antonio Álvarez, a la dreta, al costat de Fumagalli a la divertida entrada ‘Dóna’m la mel’.

a realitzar dúctils i poètiques figures. L’ acomodador vigilava el correcte ús dels telèfons mòbils i l’ordre a la sala, però també gaudia de les funcions, que arrencaven rememorant la grandesa del circ i agitant la bandera de l’espectacle més gran del món. La funció co-

Duo Álvarez es donen a conèixer

E

n un bar d’Albacete, el seu cambrer em deia: “Jo hi vaig cada any. Aquest festival cada cop és millor”. Vaig veure més gent corrent. L’ acomodador de la segona planta del Teatre-Circ d’Albacete aplaudint durant la funció de la gala Dulcinea. Una imatge curiosa que val més que mil paraules. Es va veure durant els impressionants equilibris aeris de l’artista cubana Sandra Lucía, que va pujar fins la cúpula per

mençava amb la banda sonora de la pel·lícula El Gran Showman, que repassa la vida del gran empresari nord-americà Barnum. Al compàs de la música, Antonio Álvarez i Alicia Liliana cantaven a la pista aquest apassionat al·legat a l’espectacle: “L’impossible es fa realitat i s’apodera de vosaltres. Aquest és el més gran espectacle del món”, s’escoltava per tot el teatre mentre els joves de l’acadèmia de dansa Broadway posaven la coreografia.

Dúo Álvarez (Agustín i Miguel) durant el seu número de malabars.

Hi ha hagut una perfecta combinació de primeres estrelles del circ internacional —Fumagalli i Daris— amb joves artistes amb tota una carrera per davant. Entre els nous artistes del planter que comencen a despuntar vam veure el número de malabars del Duo Álvarez, executat per Agustín, de 18 anys; i el seu cosí Miguel, de 16. “Estem molt satisfets de la nostra experiència al festival; ens ha permès donar-nos a conèixer”, va declarar Agustín a aquesta revista. La parella, que va mostrar una bona fusta d’artistes, va presentar a la pista rutines amb 7 pilotes i un difícil passing amb nou maces, entre d’altres exercicis virtuosos. A més, el jove Miguel va rea-

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 19

FESTIVALS

El malabarista italià Alex de Bianchi durant la seva actuació.

litzar el número que la saga dels Álvarez han presentat arreu del món: l’equilibri amb la cullereta al front. Es van emportar un Cirquijote de Plata, que s’afegeix al premi de Plata que van guanyar fa pocs mesos al festival de

Palmarès Albacete 2020 CIRQUIJOTE D’OR u

Oleg Spigin, trapezi washington (Rússia)

CIRQUIJOTE DE PLATA u

u

Alex and Liza, adagi acrobàtic (Ucraïna) Duo El Beso, pole aeri (Ucraïna)

CIRQUIJOTE DE BRONZE u

u u

Els números es van presentar a la pista del teatre-circ.

Els pallassos italians Fumagalli i Daris van demostrar la seva talla internacional i es van emportar del públic d’Albacete un especial aplaudiment circ juvenil celebrat a Ekaterimurg (Rússia).

Sentirem a parlar molt d’aquesta parella de nous i enèrgics artistes.

També es van presentar vibrants números d’un altíssim nivell tècnic: Duo El Beso (pole aeri), Pipsa Ilpala (antipodisme), Ameli Bilyk (filferro fluix), X Clan Team (bicicleta acrobàtica), Serhii & Milana (cintes aèries), Duo Forza (mà a mà), Kelly Joo (malabars amb

Duo Beige, cintes aèries (República Txeca) Hermes Pompa, pole aeri (Cuba) Sandra Lucía Martínez Díaz, cèrcol aeri (Cuba)

Sandra Lucía Martínez Díaz, cèrcol aeri (Cuba)

JOVES TALENTS CIRQUIJOTE D’OR u

u

Serhii & Milana, cintes aèries (Ucraïna) Ameli Bilyk, cable fluix (Xina)

CIRQUIJOTE DE PLATA u

u u

The Other Side of Twilight, contorsionisme (Ucraïna) Darix de Bianchi, malabars (Itàlia) Duo Álvarez, malabars (Espanya) La parella Alex & Riza durant el seu adagio acrobàtic.

20 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

Oleg Spigin guanya l’or Però qui va guanyar l’or? El trapezista rus Oleg Spigin. Entre els exercicis destacadíssims hi ha un equilibri dental al vol que va presentar com a colofó a la seva brillant actuació per tot l’espai aeri d’un teatre-circ que les administracions han demanat que sigui declarat Patrimoni de la Humanitat. El número, titulat Legend, es va crear l’any 2016 en col·laboració amb el director de circ rus DmitryChernov.

D’altra banda, dos duos d’Ucraïna es van emportar un Cirquijote de Plata: Alex and Liza pel seu adagio acrobàtic i Duo El Beso (Genia i Katerina) pel seu número de pole aeri.

Com a novetat, en aquesta edicó s’ha creat la nova categoria de Joves Talents. Els Cirquijotes d’Or d’aquesta nova marca han anat per Serhii & Milana, de 12 i 8 anys respectivament, amb el seu increïble número de cintes aèries. Durant la seva actuació, es va poder veure al pallasso Fumagalli al fons del teatre-circ pendent de l’actuació i aplaudint les sorprenents figures d’aquesta jove parella. El segon or per a joves va ser per a Ameli Bilyk, de només 15 anys, pel seu impecable número de cable fluix.

CIRQUIJOTE DEL PÚBLIC u

anelles) i una preciosa seqüència d’hologrames projectats en una pantalla de 360 graus que permetia veure peixos de colors, balenes, meduses, dofins i fins a uns taurons que feien l’efecte de menjar-se el públic. El pallasso Popeyito, que va començar la seva carrera en solitari a Albacete l’any 2015, ens va mostrar una nova imatge i va presentar renovades entrades. Sempre és un gust veure aquest excel·lent artista.

Els artistes convidats no van defraudar.

Els pallassos italians Fumagalli i Daris van

Albacete 2020: Una edició FFFFFenomenal

El trapezista rus Oleg Spigin va guanyar l’or.

demostrar la seva talla internacional i es van emportar del públic d’Albacete un sonor i especial aplaudiment. Ells ens van deixar l’entrada de la màgia amb fulards i, evidentment, la hilarant entrada Dona’m la mel, que els ha convertit en una de les parelles de pallassos més famosos.

Les joves acròbates ucraïneses Angelina Fedorko i Oleksandra Chala.

Les administracions han demanat a la UNESCO que el teatre-circ sigui declarat Patrimoni de la Humanitat

Un còctel delirant: la sogra, l’abella obrera, el vodka i la paraula fenomenal, que era la resposta preferida de Fumagalli i que provocava una escopinada a la cara de Daris i Antonio Álvarez. Una edició d’altura. O millor dit. Una edició del festival FFFFFFFFenomenal.

Chaplin, Vol’e Temps i Colectivo Foto

D

esprés dels problemes de la passada edició amb els visats dels artistes, aquest any ha anat sobre rodes i el festival ha celebrat una molt bona edició. En el marc de les activitats paral·leles, la Filmoteca va projectar cinc pel·lícules: El Circo, de Charles Chaplin; Una tarde en el circo, dels Germans Marx; El gran Zambini, d’Igor Legarreta; Agua para elefantes, de Francis Lawrence; y Carne de Fieras; de José Estivalis Cobo. També es va programar l’obra Pinito. Sombras de un trapecio, a càrrec de Cia. La Casquería, i la companyia andalusia Vol’e Temps va actuar per als escolars. L’Associació Colectivo Foto va exposar als passadissos del teatre-circ 35 magnífiques fotos realitzades en l’edició de l’any 2019 i seleccionades d’entre les 600 que es van rebre. Una trentena de socis de Colectivo Foto fotografia cada any els espectacles.

L’equilibrista ucraïnesa Ameli Bilyk a Albacete.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 21

ENTREVISTA

Holler i Kimberly Zavatta. Han estrenat al circ alemany Krone un número únic de patins acrobàtics

“Necessitem moure’ns,nopodríem estar vivint en unaciutat”

Per Marcel Barrera

L

a seva joventut no els ha impedit estrenar un número únic de patins acrobàtics ni actuar durant tot el mes de febrer en el programa d’hivern del circ estable Krone de Munic (Alemanya). L’any 2016 estaven suant a l’escola de Verona (Itàlia) i quatre anys més tard ja han passat per New Generation, concurs apadrinat pel festival de Montecarlo, i per un dels circs més prestigiosos i populars d’Europa: Krone Bau. Holler té 20 anys i Kimberly 18. Són germans i fills d’Alex Zavatta i Patti Bogino, directors del circ Smile. Durant l’entrevista, els dos artistes estan asseguts a la seva caravana situada als terrenys del Krone, al centre de la capital alemanya. Des d’allà, escolten els sorolls dels operaris que pinten i preparen els camions que si el coronavirus ho permet començaran una nova gira. Holler i Kimberly han complert un somni, ac-

22 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

Holler i Kimberly durant el seu sensacional exercici dental amb espiral. Foto: Circo Krone.

tuar en aquesta catedral del circ europeu, i a aquest ritme segur que en compleixen molts més.

Com heu viscut l’experiència al circ estable del Circ Krone a Munic (Alemanya)?

Holler Zavatta (H.Z.): Molt bona. Es nota que a Alemanya a la gent li agrada el circ. Al Krone, cada mes canvien el programa d’hivern i molta gent repeteix.

L’espectacle començava amb el número de l’elefant i el Clown Henry i immediatament després actuàvem nosaltres. Encara em costa de creure.

Kimberly Zavatta (K.Z.): Era un somni actuar en aquesta pista tan prestigiosa. Durant un mes gairebé sempre hem fet dues funcions diàries i amb el circ sempre ple de públic. A més, gairebé tots els artistes de

Holler: “Som els únics que fem equilibri dental amb el tourbillon. Al començament, creia que era impossible”

Montecarlo passen per aquí i el programa és molt fort.

Quin número heu presentat?

H.Z.: Hem canviat l’estil del nostre número de patins acrobàtics i ara som els únics que fem equilibri dental amb el tourbillon.

Al començament, creia que era impossible, doncs requeria d’un gran esforç de coll. Al final, després d’un any de treball diari, ho hem aconseguit i hem pogut estrenar un número diferent i amb molts trucs.

Com heu aconseguit arribar a aquest nivell?

H.Z.: Amb la meva germana vam coincidir a

Holler i Kimberly Zavatta

l’escola de Verona (Itàlia) i vam començar a assajar el número de patins acrobàtics. Vam veure que ens anava bé i ens van seleccionar per a participar al festival New Generation, a Montecarlo, i després per a actuar al Krone. Hem practicat molt. Hem estat un any preparant-nos pel número que hem estrenat ara Alemanya.

Com va començar la vostra carrera?

H.Z.: Vaig néixer a València fa 20 anys, però mai he tornat. De petit era molt mandrós, sincerament, fins que em vaig posar assajar els malabars i em vaig adonar que m’agradava i em sortia fàcil.

Assajava tres hores diàries. Després, vaig anar a l’escola de Verona per a especialitzar-me en malabars i allà assajava molt amb només un dia a la setmana de descans. Vaig estar tres anys a Verona, l’últim amb la meva germana assajant els patins.

K.Z.: Jo vaig néixer a Còrdova fa 18 anys i, com el meu germà, mai he tornat a la meva ciutat naKimberly: “Al Krone he anat tal. Des de petia gimnàs del circ per assajar ta ja sentia pasel meu número de cintes. Els sió pel circ i vaig aeris són la meva passió” començar a assajar. M’agradaven molt els aeris i estava sempre penjada dalt d’algun pal o una corda del circ. Vaig debutar als 7 anys amb el hula-hoop i als 8 vaig començar a fer teles, fins que vaig suplicar als meus pares que volia anar a l’escola de Verona. Als 14 anys ho vaig aconseguir. L’any que vam coincidir amb el meu germà a Verona vam assajar força els patins acrobàtics. ¿I per què veu començar a assajar aquest número, si a Holler li agradaven els malabars i a tu els números aeris?

K.Z.: Amb el meu germà volíem fer un número junts i el director de l’acadèmia, Andrea Togni, ens va aconsellar durant el curs 2015/2016 que provéssim a fer els patins acrobàtics. Era una disciplina que havien fet abans una parella de germans, però que en aquell moment no feia ningú a l’escola. La veritat és que el seu consell ens va ajudar molt. La va encertar!

Us agrada algun número de patinadors? Heu seguit algun model?

H.Z.: Actualment hi ha un

munt de números de patinadors. Estan de moda i tothom es posa a assajar.

Però de números bons n’hi ha poquets. A nosaltres ens agrada molt Mat & Valentina, que han actuat al Circo de los Horrores i ara estan a Las Els germans Zavatta durant una de les seves recents actuacions en el circ estable Krone Bau a Munic (Alemanya).

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 23

ENTREVISTA Els joves artistes han treballat molt dur durant l’últim any per presentar el número de patins acrobàtics.

Vegas (Estats Units). També ens agrada una parella que es diuen els Pilar. Ens hem inspirat molt en el seu treball.

Kimberly: “Hem decidit quedar-nos al Circo Smile i acceptar només contractes curts. Ja veurem més endavant”

gino] sempre ens ha deixat molta llibertat.

Ella ve de família d’artistes i sap el que se sent i l’experiència de viatjar. El meu pare era més de que ens quedéssim, però ara està content. Li agrada veure’ns que som a fora i a circs importants.

Però, qui us ha ensenyat el número del dental amb tourbillon?

H.Z.: Ningú! És que crec que ningú més ho fa. Cal fer força amb la mandíbula i serrar les dents, però la principal dificultat és la posició del coll, que tira cap avall i jo he de forçar cap enrere.

cintes. M’agradaria aconseguir alguna cosa amb aquest número. No hi ha massa dones que ho facin.

H.Z.: Em veig en els grans circs, però sempre amb els patins acrobàtics. Més endavant, quan no pugui fer el número de patins, m’agradaria tenir el meu propi circ.

Com veieu la situació del circ? Hi ha oportunitats per als artistes joves com vosaltres?

K.Z.: El circ encara agrada, però depèn de la zona i de si pots fer les coses bé. Ara a Catalunya ens va bé. Tenim un públic fidel. Hi ha molt jovent i molt bo. Veig el futur amb esperança.

Que la força no es concentri en el coll ...

H.Z.: Aquest és el problema. Durant els mesos d’assaig, moltes vegades aconseguia fer l’exercici, però després de dos o tres dies em feia mal el coll i em costava molt moure’l.

Amb molta força de voluntat i esforç ho hem aconseguit.

K.Z.: Sense vídeos ni res, no sabíem si ho estàvem fent bé, però al final ho hem aconseguit. Amb els assajos, ha aconseguit força al coll. Ara aguanta bé i no li fa mal.

I com és el vostre dia a dia al Circo Smile?

H.Z.: M’agrada ser-hi. Ajudo el meu pare i, com tinc el títol de carrosseria, treballo en la xapa i pintura del material del circ. Des de petit, sempre m’ha agradat aquest treball i reparar coses soldant i arreglar coses.

K.Z.: Com ets de casa sempre et toca ajudar i fer de tot. Publicitat... Tot! Després, quan et trobes fora de casa estàs més tranquil·la, però sempre m’enyoro i vull tornar. Jo he estudiat gràfiques i màrqueting i m’encarrego de la part de publicitat i xarxes socials.

Si poguessis escollir, a quin circ aniries, durant un cap de setmana?

H.Z.: Al circ Knie. Per a mi és un somni anar a treballar a aquest circ. També m’agradaria anar a veure el material de circ Arlette Gruss.

M’agraden les seves instal·lacions i la manera que tenen de presentar els números a través de la música, els llums, etc.

H.Z.: Just aquí, a Munic, tenim el Cirque du Soleil amb l’espectacle Totem. El Soleil és un circ que m’agrada molt, és diferent i compta sempre amb una escenografia molt bonica.

Com us han ajudat els vostres pares a tirar endavant?

H.Z.: El meu pare [Alex Zavatta] volia que ens quedéssim al circ per ajudar i portar nosaltres el circ, però he preferit anar a fer l’artista. Ara el meu pare està content!

K.Z.: Sempre m’ha cridat l’atenció sortir fora.

A casa estàs bé, però m’agrada provar noves experiències. La meva mare [Patti Bo-

Què us ha donat el circ?

K.Z.: M’agrada molt el gimnàs i fer esport i sempre m’ha cridat molt el circ. Crec que no podria estar vivint en una ciutat. Al circ, quan passen dues setmanes ja em vull moure.

H.Z.: Jo tampoc podria estar vivint en una ciutat. M’agrada girar. Sempre he volgut dedicar-me al circ. El meu somni és arribar a Montecarlo.

Quins plans teniu després de les vostres actuacions al Krone?

K.Z.: De moment, hem decidit quedar-nos al circ de família dels nostres pares, el Circo Smile, i acceptar només gales i contractes curts. Ja veurem més endavant. Però jo em veig més als números d’aeris. Sempre han estat la meva passió i em crida més l’atenció.

Durant la meva estada al Krone, vaig anar al gimnàs del circ i assajava el meu número de

24 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

EN LA PRESÈNCIA DEL PALLASSO

Cristi Garbo UNA PALLASSA UNIVERSAL

Per Marina Suleymanova Fotos: Jesús M. Atienza

“J

o sóc pallassa a l’escenari, no a la vida”, m’assegura en seure al meu davant a una terrassa de la Barceloneta. Però durant la nostra conversa evidencia tot el contrari: “Quan actuo, explico històries mitjançant uns personatges que he creat des de la meva bogeria i a partir dels meus petits fracassos”. I afegeix: “Ser pallassa m’ha ajudat molt en la meva vida personal”.

La Cristina és una pallassa proteïforme: ha construït tres caràcters diferents, però tots tres connectats a la seva personalitat. La pallassa Blue és sexy i glamurosa. La Nosferata recorda un carablanca i en canvi és el més fosc dels tres personatges. La Geisha, el més recent, representa la part més dolça de la Cristi, la més suau però també la més ximpleta i maldestra. El més divertit arriba quan tots tres caràcters coincideixen en la mateixa situació escènica: “De vegades, mentre estic fent la sexy —la Blue—, em surt la monstrua manaire —la Nosferata—, i a la Nosferata se li encomana la dolçor i el poder de seducció de la Geisha. Però, al cap i a la fi, sempre sóc jo”.

Cristi Garbo va fer el seu primer curs de pallasso amb en Berty Tovías, al barceloní Col·legi de Teatre. “En sortir vaig pensar que aquest art és fantàstic, com una manera diferent de veure les coses”, recorda. Cal remarcar que abans d’enamorar-se de l’art del pallasso, la Cristina ja era actriu. Més tard es va apuntar a un curs impartit per Jango Edwards, a qui encara no coneixia. Aquella trobada va canviar la seva vida. “En Jango em va transmetre la llibertat que he de tenir quan estic actuant i em va fer adonar del meu poder com a pallassa”.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 25

EN LA PRESÈNCIA DEL PALLASSO

La Cristina em va explicar que una nit, en una actuació al cafè-teatre El Llantiol, volia provar coses noves. El local estava ple com un ou, i a ella li va passar tot el que pot passar durant una actuació: “Les coses em queien, el micro no funcionava, el vestit se m’obria... i la gent es petava de riure! Va ser una de les actuacions més divertides de la meva vida!”. En Jango, que aquella nit es trobava entre el públic i va veure com la seva futura esposa lluitava desesperadament, al final de l’espectacle li va dir: “Avui m’he adonat de la gran pallassa que ets”.

“Quan actuo, intento crear amb el públic un petit món on ens puguem sentir tranquils i lliures”. Cristi Garbo considera que el nostre món necessita més humanitat, més bondat i empatia, saber escoltar els altres, entendre com som i comprendre com són els altres. “El pallasso ens dóna una bona lliçó per recordar-nos de tot això. Crec que l’art en general —ja no parlo només del pallasso: el teatre, la pintura, la música...—, ens fa millors com a persones. I si nosaltres millorem, el món millora amb nosaltres”.

Mentre estava acabant el text, la Cristi va rebre una bona notícia del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà: el primer espectacle de la companyia de pallasses i músiques, las Kakofonikas, que la Cristi Garbo acaba de crear amb la Marta Renyer, l’Emma Bassas i l’Alícia Martel, serà coproduït pel festival i es podrà veure a Cornellà de Llobregat, del 18 a l 24 d’octubre. Txin-txin!

Gràcies a l’espai de creació i difusió artística Almazen de Barcelona per obrir-nos les portes i ajudar amb la realització del reportatge fotogràfic per a aquest article.

La Geisha, el personatge més recent de la Cristi Grarbo.

26 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

La monstrua manaire, la Nosferata.

Cristi Garbo

La sexy i glamurosa pallassa Blue.

Primavera 2020 | ZIRKÃ’LIKA 27

FESTIVALS

44è Festival Internacional de Circ de Montecarlo. Del 16 al 26 de gener del 2020

Montecarlo 2020: La família Knie regna a la pista Per Marcel Barrera Fotos: Festival Montecarlo

La família suïssa Knie, va demostrar a Montecarlo el perquè, després d’un segle de dedicació al circ, són admirats i mantenen un gran prestigi entre tots els aficionats. Els quatre números de la seva cavalleria executats per tres joves artistes (Maycol i Wioris Errani, i Ivan Frederic) es van presentar a la pista de Fontvieille amb una gran classe i elegància. Evidentment, es van emportar el premi del Públic i el Clown d’Or d’una excel·lent edició que també va atorgar la màxima distinció als germans Martinez Brothers pel número d’icaris que va triomfar a Girona l’any 2019, i per l’extraordinària companyia de trapezis volants Les Tuniziani, que va fer aixecar el públic de les seves butaques amb un quàdruple salt mortal.

M

amb un ritme trepidant salts en planxa, mortals amb piruetes, un doble salt amb pirueta que acaba amb l’àgil agafat pels peus —es tracta d’un exercici únic al món— i, per descomptat, l’icònic quàdruple salt mortal. Realment impressionant el número d’aquesta extraordinària companyia.

Increïble Sergei Nesterov Després de 16 anys anant a Montecarlo, encara hi ha números que em sorprenen. Aquest

El carrusel amb 30 cavalls de Cirque National Suisse Knie.

any he marxat fascinat pel número de l’ensinistrador rus, Sergei Nesterov, artista fins ara molt poc conegut a Europa. Amb esperit zen i música original de Dennis Garnisov, l’acte està ple de dolçor i comença amb el domador estirat juntament amb els cinc tigres blancs, als quals acompanya i confraternitza durant tota l’estona d’un increïble número que es va emportar el Clown de Plata.

entre pels voltants del circ, el públic podia passejar per les cavallerisses i acariciar els 40 cavalls arribats directament de Suïssa, a la pista es van poder veure quatre números de ballet eqüestre d’una gran bellesa i sensibilitat.

Ivan Knie va presentar els cavalls en llibertat i Maycol Errani els frisons i el gran carrusel, un preciós quadre de 30 cavalls en harmonia i cadència. La post hongaresa, el quart número, va ser executat per Ivan Knie i Wioris Errani. Es tracta d’un dels actes més antics i consisteix a cavalcar dempeus sobre dos cavalls, mentre un tercer equí passa per sota les cames a gran velocitat. Un número que requereix d’una gran destresa i equilibri —veure imatge en aquestes pàgines—.

D’altra banda, els nou acròbates de la companyia Flying Tuniziani (Clown d’Or) van presentar un impressionant número de trapezis volants a 10 metres d’altura, que va incloure

28 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

L’espectacular número de la doble post hongaresa de Cirque National Suisse Knie.

Montecarlo 2020: La família Knie regna a la pista

Palmarés Montecarlo 2020 CLOWN D’OR u u u

Cirque Knie (cavalleria) Martinez Brothers (icaris) Les Tuniziani (trapezis volants)

CLOWN DE PLATA u u

u

u

Sergey Nesterov (tigres blancs) Troupe Acrobatique de Shandong (malabars i equilibris) Troupe Ayala i Henry Clown (funambulisme) The Dandy’s (barra russa)

CLOWN DE BRONZE u u u u

Flash of Splash (cintes aèries) Troupe Efimov (acrobàcies) Circus Theatre Bingo (‘opening’) Troupe Zola (bàscula)

El programa d’aquest any també ha aportat algunes novetats molt interessants i gèneres molt rars de veure a la pista d’un circ. És el cas de Rafal Walusz, un artista-carterista que ens va divertir amb el seu enginyós número de pick-pocket. Va mostrar una gran habilitat fent desaparèixer d’entre el públic carteres, ulleres i fins i tot corbates!

Cal destacar també el número de barra russa The Dandy’s i de les companyies xineses, les quals arriben amb números occidentalitzats i un treball coreogràfic i de vestuari molt contemporani. La companyia acrobàtica procedent de Shandong va guanyar un Clown de Plata pels seus números col·lectius de plats xinesos i malabarisme amb barrets.

Aquest any, m’he adonat que Montecarlo pot tenir les mateixes qualitats curatives d’un bon balneari. Quan preguntava als companys periodistes com es trobaven, molts em contestaven: “Com hauria d’estar? Estic la mar de bé, perquè sóc al circ”. El circ entès com un espai d’alegria, de trobada i també com un espai que allunya les preocupacions i la rutina. I un altre company periodista, després d’una de les magnífiques funcions del festival, em deia: “Després de veure aquest gran espectacle, estic segur que el circ tradicional no s’està morint, és impossible que això s’estigui acabant”.

Nou director de l’orquestra Molts pocs pallassos aconsegueixen posar dempeus al públic de Montecarlo i l’artista de Venezuela, Henry Ayala, ho va aconseguir amb la clàssica entrada dels espaguetis, que va brodar. Ayala (Clown de Plata) també va presentar un número de funambulisme a gran altura, que va incloure piràmides

Els Tuniziani van presentar a 10 metres d’altura un impressionant número de trapezis volants que va incloure un quàdruple salt mortal

i exercicis d’esglai sota la música del director de l’orquestra, Vladi Jaggi, que aquest any s’estrenava després de la sobtada mort del qui havia estat el director durant molts anys, el suís Reto Parolari.

Durant el festival es van veure dues exposicions, una dels artistes Claude Draimbourg i Dan Walck, i l’altra del fotògraf Peter Lavery. També es va distribuir un segell d’1’40 euros creat per l’oficina de segells de Mònaco, que reproduïa el cartell del festival, dibuixat aquest any per Alain André, presentador de les funcions i més conegut com Petit Gougou.

El tradicional concurs d’aparadors, organitzat per la Unió de Comerciants de Mònaco, va

Les Tuniziani van guanyar el Clown d’Or pels seus perfectes salts mortals i piruetes al trapezi volant.

donar ambient i 800 estudiants de Mònaco també van assistir a algunes de les funcions.

A la malabarista, François Rochais, i al pallasso belga, Elastic, se’ls va veure molt junts i amb una especial alegria durant la desfilada d’artistes. Per a ells era molt especial. Són parella a la vida real i actuar en la mateixa edició del festival podia ser com una prolongació de la seva història d’amor.

Cadascú amb els seus números. Elastic va exhibir el seu estil burlesc i Rochais, a qui ja coneixíem de l’espectacle inaugural del Circ Charlie Rivel a Figueres, va presentar un magnífic, elegant i singular número de twirling i malabarisme amb para-sols, raquetes i pilotes de tennis.

Un any més, Montecarlo ens ha brindat magnífics números i ha presentat el més gran espectacle de circ que es pot veure actualment a Europa i segurament al món, amb música en directe, mig centenar d’animals i 180 artistes a la gran pista de Fonvieille.

OPINIÓ

Tradicions circenses nacionals

E

l Festival de Montecarlo ofereix

tina que tant contrasten amb els tra-

una aposta pel circ tradicional,

pezis asiàtics i amb la disciplina corea-

obert però a les versions més con-

na, els salts tradicionals d’Àsia central o

temporànies, amb animals, i permet,

de Bulgària, els animals de petit format

any rere any, de seguir les trajectòries de

o de la vida quotidiana alemanys o aus-

cada família i d’entendre millor les tradi-

tríacs. I ningú es podria confondre en

cions nacionals. Fins el punt que sense

veure grups de cavalls a la pista per sa-

que s’anunciïn els números, l’espectador

ber si pertanyen a la tradició hongaresa

atent ja sap d’on venen: les delicades

o a l’elegància suïssa de la família Knie.

acrobàcies xineses, els números aeris de risc, sovint sense xarxa d’Amèrica lla-

Xavier Barral i Altet

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 29

FESTIVALS

GALERIA DE FOTOS

Moments destacats del

Festival de Montecarlo Passeig amb tigres blancs. Amb esperit zen i molta dolçor, Sergey Nesterov i cinc tigres blancs van presentar un impressionant acte ple de sensibilitat i dirigit per Vladimir Shaban. Es van veure rondades, piràmides, salts i molt d’afecte.

Monumental número de plats xinesos. Un total de setze artistes de la companyia acrobàtica de Shandong va presentar un monumental números d’equilibris amb plats xinesos que va incloure grans construccions. Cadascuna de les artistes que formaven les piràmides humanes aguantava amb una sola vareta entre quatre i cinc plats.

Increïbles salts de ‘Troupe Zola’. Dotze acròbates procedents de Mongòlia van presentar espectaculars salts de bàscula. Es van executar, entre altres, un quíntuple salt mortal en planxa i salts fins a una setena altura, com es pot veure a la imatge superior. La seva actuació va ser un dels moments estel·lars d’aquesta edició.

Un clown funambulista. El pallasso veneçolà Henry Ayala va presen-

L’elegància a la pista. L’única dona a presentar malabars amb sis bastons,

tar al costat dels artistes colombians John Jairo, Yeison Alexander i Jhon

la francesa François Rochais, va presentar un singular i molt rítmic nú-

Edwar un número de funambulisme a gran altura que va incloure salts

mero de twirling i va demostrar un gran domini dels objectes combinant

de corda, salts de granota, un passatge a través d’un cercle de foc, pirà-

para-sols, raquetes i pilotes de tennis. Durant les desfilades, Rochais va

mides i, atenció , equilibris sobre una moto.

coincidir amb el seu marit, el còmic belga Stéphan Delvaux ‘Elastic’.

30 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

FESTIVALS

41è Festival Mondial du Cirque de Demain. Del 30 de gener al 2 febrer de 2020

Demain: L’edició que es va sortir del guió El duo franco-danès 1, 2, 3 Marinich Foundation va aconseguir l’or i va combinar i el quadre coreà, la comèdia i el teatre de l’absurd

Aquest duo franco-danès va saber combinar a la perfecció la tècnica de quadre coreà, la comèdia i el teatre de l’absurd. Un treball brillant que mereix ser desenvolupat en un format més llarg. Tant de bo ho veiem!

TROUPE MUNICIPALE DE GUANGZHOU Impressionant número xinès de filferro flexible. Equilibris sobre monocicle, caminant sobre el cable i també sobre les mans, en estàtic i en balanceig. Sens dubte, just mereixedor del màxim guardó del festival, en aquest cas el Grand Prix du Festival.

El presentador Calixte de Nigremont amb la resta d’artistes.

Per Carlos Such (Paris) Fotos: Laurent Bugnet

La carpa del Cirque Phénix de París va tornar a convertir-se en el punt de trobada internacional de circ. Aquesta quadragèsima primera edició del Festival Mondial du Cirque de Demain ha destacat per una gran quantitat de fets inesperats i performances polítiques, així com per interessants i variades propostes escèniques.

Ens atrevim a afirmar que aquesta edició, probablement, serà recordada en les futures tertúlies de circ.

E

l 41 no és un número rodó. No es tracta amb la mateixa rellevància que se li dóna al 50, al 25, o fins i tot a el número 40. Així que aquest any ens endinsàvem

32 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

en una edició que, a priori, no anava a ser gaire destacada. Però comencem pel principi. Els artistes van anar arribant, salvant múltiples problemàtiques com la del sonat virus asiàtic o les possibles vagues del país gal que, havent-li guanyat el pols al Festival du Cirque de Massy —la celebració del qual es haver de suspendre el passat mes de desembre—, es presentaven ara com una certa amenaça per als que veníem de lluny, desitjosos de veure les gales. Això no obstant, el començament de festival anava vent en popa, tot semblava indicar que els entrebancs del camí havien estat sortejats i que el Festival Mondial du Cirque de Demain seguiria el seu curs sense alteracions. No podíem estar més equivocats. Però abans de parlar d’aquests “incidents” fem l’habitual repàs dels millors números d’aquesta última edició de festival.

CÉLIEN & NICOLAS Aquests joves francesos, formats a l’escola de Montreal i deixebles de Victor Fomine, van obtenir la medalla d’or amb un número de dos trapezis swinging. Amb una proposta estètica que podria haver creat Tim Burton,

Els artistes més destacats Gairebé per unanimitat, podríem dir que els números que més van agradar del festival van ser els següents:

1. 2. 3. MARINICH FOUNDATION Van aconseguir l’or i el premi del públic.

El duo Holland & Sara van guanyar una medalla de bronze.

Demain: L’edició que es va sortir del guió

Théo & Lucas Enriquez

Erwan Tarlet en un dels moments destacats del festival.

van aconseguir introduir-nos en el seu llòbrec ambient.

VALERIIA DAVYDENKO LA GRAN SORPRESA Per a molts, ella va ser la gran sorpresa del festival. Amb tan sols 15 anys, Valeriia va fer aixecar el públic dels seus seients. A escena, només una estructura amb un únic pull (a uns 2 metres d’alçada) i ella fent figures impossibles d’equilibri de mans, demostrant una gran tècnica i flexibilitat. De fet, l’ar-

Palmarès Demain 2020 GRAN PREMI u

Troupe de Guangzhou, corda fluixa (Xina)

MEDALLA D’OR u

u

1.2.3. Marinich Foundation, quadrant coreà (França / Dinamarca) Celien i Nicolas, trapezi volant (França)

MEDALLA DE PLATA

Tom Lacoste, diàbolo (França) Theo i Lucas Enriquez, icaris (Rússia) u Valeriia Davidenko, equilibris (Ucraïna) u Francesca Hyde i Laura Stokes, suspensió capil·lar (Irlanda / EE.UU.)

L’artista francès Erwan Tarlet va convidar amb la seva protesta a que tots reflexionem sobre el canvi climàtic i el futur del món

tista va romandre 4 minuts i mig sense trepitjar el terra, la majoria del temps a una mà.

FRANCESCA HYDE & LAURA STOKES Aquest duo va presentar un nombre de doble suspensió capil·lar, un número inèdit fins ara. Unides pels cabells i generant un efecte de balancí de puja i baixa, va fer que fos una de les millors posades en escena del festival. Una proposta de gran bellesa coreogràfica i amb una elevada càrrega d’investigació de la disciplina escènica.

u u

MEDALLA DE BRONZE u u

Benedikt Baumann, cèrcol aeri (Hongria) Holland & Sara, cintes aèries (EE.UU.)

PREMI ESPECIAL DEL JURAT u

u u

Filip Zahradnicky, malabars (República Txeca) Luminous-J, malabars (Japó) Delphine Cezard, màstil xinès (Canadà)

THÉO & LUCAS ENRIQUEZ - THE KIRN COMPAGNIE Duo de bessons icaris amb un plantejament escènic molt interessant: amb tan sols una retall quadrat de llum i uns matalassos molt prims, són capaços de generar en el públic un vaivé d’emocions, mostrant a més una tècnica de joc d’icaris i d’acrobàcia a duo de terra a la perfecció. Caldrà seguir-los la pista, perquè estan creant un show més llarg.

Troupe Municipale de Guangzhou, Grand Prix d’aquesta edició.

Un cop realitzat el repàs, podem tornar a prestar atenció a aquells fets que faran que es parli d’aquest Demain en repetides ocasions:

Un accident a la barra russa La gala A va obrir la programació del festival. Una variada i completa selecció de números de circ formaven part de l’espectacle. Tot va anar succeint amb normalitat fins que va arribar l’antepenúltim número de la nit: els canadencs Trio Tribarre, companyia formada per Marc Lebourdon, Philibert Dallaire i Corinne Trottier. Durant un dels llançaments, Corinne va sortir disparada en diagonal cap a la barra russa. Des del primer moment, tothom va ser conscient que el llançament no havia estat ben executat, i els seus companys barristes van sortir corrents per tal d’interceptar-la amb la barra, podent, afortunadament, tocar-la i evitar així l’impacte directe contra el terra. No obstant això, la jove artista va caure en una mala postura (esquena i cap gairebé simultàniament).

Els despropòsits s’unien a la negligència del festival: La carpa no disposava d’equip mèdic per atendre immediatament qualsevol imprevist ocorregut a escena —cosa que el sector, sens dubte, haurà de plantejar-se de cara al futur—.

Així que després de la caiguda, el defalliEl Duo Maintenant van participar en qualitat d’artistes convidats.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 33

Demain: L’edició que es va sortir del guió

Performance política

FESTIVALS

La qüestió és que Erwan va romandre penjat d’un braç, sense moure el seu cos, sense canviar el seu gest, durant més de tres minuts. En acabar, va baixar al terra de l’escenari, i amb la mateixa actitud, va romandre immutable un parell de minuts més. Part del públic es posava dempeus i l’ovacionava mentre l’altra part el xiulava. L’artista havia aconseguit la seva intenció: fer pensar al públic, generar debat sobre el que acabava de succeir. A tot això, el jurat conversava amb cares de desconcert, el presentador feia intents d’intervenir a escena i després de la finalització de l’espectacle va ometre fer qualsevol comentari sobre el que havia passat.

El trio Tribarre va patir un accident en plena actuació i la carpa no disposava d’un equip mèdic que pogués actuar amb rapidesa

ment i la pèrdua de consciència de l’artista, va aparèixer a escena un metge que es trobava en qualitat d’espectador. Sense entrar en detalls, Corinne va ser atesa durant més de 15 minuts damunt l’escenari, davant d’un públic que s’anava desesperant en comprovar com els serveis mèdics per traslladar la jove a l’hospital no arribaven a temps al Cirque Phénix. Després de passar dos dies hospitalitzada, tot va quedar en un ensurt i Corinne Trottier va poder estar present a la gala de premiats, lliurant la medalla d’or als artistes d’1, 2, 3 Marinich Foundation.

Reivindicacions socials i performances polítiques Aquesta edició també ha destacat per les reivindicacions o performances de caràcter polític. Un dels moments més significatius de cadascuna de les gales és la desfilada de banderes. A l’inici de l’espectacle, cada artista surt a saludar onejant la bandera del seu país amb la intenció de deixar reflectida la pluralitat internacional de festival. Enguany ens va sorprendre veure que diversos artistes van sortir a saludar amb la bandera LGTB, símbol de l’orgull gai, lèsbic, bisexual, trans, etc.

Un gest que podria no tenir més importància, però que donat el context i el lloc en què es produeix —no oblidem que hi ha un sector molt conservador dins del circ, i que el Cirque de Demain és un espai pseudoelitista— recobra gran valor i rellevància.

34 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

1. 2. 3. Marinich Foundation va aconseguir l’or amb el quadre coreà.

El missatge crític d’Erwan Tarlet De la mateixa manera, observem una situació que va generar debat entre el públic: durant la representació de la gala A dissabte a la nit, mentre s’emetia en directe per la televisió francesa de Canal Art, l’artista francès, Erwan Tarlet, va sortir a escena.

Tots esperàvem que defensés la seva proposta davant del jurat, davant dels milers de persones que ho veien en directe i a través de les xarxes socials. Però no va ser del tot així. Erwan va començar la seva part inicial del número com sempre: va pujar amb el mossegador bucal i a meitat de l’ascens es va treure la samarreta. En el seu tors tenia escrita en majúscules la paraula demain i en la seva esquena lluïa un gran signe d’interrogació. Després elevar-se uns cinc metres, es va treure el mossegador i es va quedar penjat d’un braç. Passaven els segons i Erwan romania impertèrrit, ningú entenia res, ningú sabia si estava havent-hi un problema tècnic, si era part de l’espectacle, si es tractava d’una protesta...

Després de la seva actuació, Erwan va penjar un text en les xarxes socials en què explicava les raons de la seva performance. Deia el següent: “Aquesta nit, he decidit fer un acte performatiu polític que reflecteixi, sense equívoc, el món a què ens dirigim. Que faci front al futur del demà’... una àmplia invitació a la reflexió específica sobre la crisi climàtica, entre altres qüestions”. Més tard, vam aconseguir parlar amb ell perquè ens expliqués més clarament quina havia estat la seva intenció i la seva motivació.

Aquí assenyalem algunes de les seves respostes per als més curiosos que no es van quedar satisfets amb el post anterior. Segons l’artista, aquesta idea se li va ocórrer fa ja un any i formava part del seu propòsit el fet de no ser clar. Volia confondre el públic del Demain i els espectadors del món amb la finalitat que es fessin preguntes, debatessin i busquessin les seves pròpies respostes. Per a Erwan, aquests minuts de desconcert no van ser part d’una protesta política, sinó d’una performance compromesa amb diverses lluites. L’artista assegura que l’ambient de protesta que recorre França durant els darrers mesos no ha exercit cap tipus d’influència en ell. Diu que actua pel seu compte, davant allò que creu necessari.

Tant pels increïbles números que vam poder gaudir, com per tota la polèmica suscitada que ja hem comentat, difícilment es tornarà a parlar tant del Festival Mondial du Cirque de Demain.

Filip Zahradnicky va mostrar una interessant investigació de malabars amb anelles.

COMPANYIES

Diverses companyies havien estrenat o preparaven nous espectacles per als propers mesos.

LA CRISI SANITÀRIA HO HA ATURAT TOT

Circ per quan es pugui Diverses companyies havien estrenat o preparaven nous espectacles per als propers mesos, però la crisi sanitària pel Covid-19 ha interromput de manera inesperada les gires i les programacions. Aquests són alguns espectacles que es podran veure ... quan es pugui.

Vaivén Circo estrena ‘Esencial’ L’espectacle Esencial és la nova producció de la companyia andalusa Vaivén Circo. Cinc personatges juguen, somien i comencen un viatge d’aventures que els porta a llocs recòndits. Dirigit per Javier Parra i música de Daniel Maldonado, l’espectacle compta amb una escenografia amb tints poètics. Durant els primers mesos de 2020, l’obra havia de presentar-se a Tohu (Mont-real) i al BAM de Nova York. A partir del mes d’abril, la companyia tenia prevista una gira per Europa. A l’espectacle hi participen Manolo Carambolas, Chema Martín, Irene de Paz, Raquel Pretel, Celia Sako, Rebeca Carrera i Miguel Moreno ‘Bolo’.

Zen de Sur prepara ‘Orbita’ El nou espectacle Orbita, de la companyia Zen de al Sur, busca la poesia en moviment. Dos artistes polifacètics, Carlos López i Noemí Pareja, interaccionen a través de diferents llenguatges contemporanis, elements de circ, la música en viu sota i les arrels de la companyia: Cadis, el mar i l’art flamenc. L’espectacle inclou dansa acrobàtica, urbana i flamenc contemporani; així com les disciplines circenses com roda Cyr i portés acrobàtics. Estava previst que es pogués veure en el marc de Kleines Fest a Hannover (Alemanya) i a la programació de Festival de teatre de carrer de Soportújar (Granada).

Vàries companyies preparaven espectacles per als pròxims mesos, però la crisi sanitària ha interromput gires i programacions

inicis i finals de tot el que ens envolta. El resultat final d’aquesta conjugació entre virtuosisme circense, filosofia, humor i surrealisme, estava previst veure-ho aquest estiu a Sevilla, en el marc del festival Circada 2020.

Circ Vermut torna amb ‘Absurd’ Ximpleries, absurds, rialles, circ i bon rotllo

‘Infinit’, primer espectacle de Seon Infinit és la primera producció de la companyia Seon (Aragó-Catalunya), la unió d’Andreu Casadellà i Dani Esteve, dos joves artistes de circ especialitzats en acrobàcia i trapezi Washington formats a l’escola ESAC de Brussel·les. L’espectacle, coproduït pel festival Circada i amb l’ajuda del Centre Des Arts Scéniques de Bèlgica, reflexiona a través del surrealisme sobre els difusos

Jordi Mas i David Candelich preparen el seu nou espectacle ‘Absurd’

Imatge del nou espectacle ‘Esencial’.

Foto: Vaivén Circo.

són les premisses que David Candelich i Jordi Mas, de la companyia Circ Vermut, prometen oferir Absurd, l’espectacle que havia de estrenar-se a la 31ª Mostra d’Igualada el passat mes de març però que es va suspendre per la crisi sanitària. Amb l’objectiu de passar una bona estona, tant per als artistes com per al públic, l’espectacle compta amb molt d’humor i diverses tècniques de circ: manipulació d’objectes, equilibris de rola-bola, bicicleta acrobàtica i roda Cyr.

Maiol i Francesco amb Overhead Project Maiol Pruna i Francesco Estem preparen des de fa mesos la nova creació de la companyia Overhead Project What ‘s Left, que estava previst estrenar-se durant aquest mes de maig. La parella Maiol i Francesco va néixer artísticament a l’escola de circ Flic a Torí (Itàlia) i va guanyar el premi Zirkòlika 2019 a la millor companyia emergent pel seu número de mà a mà. Després de graduar-se a l’escola ESAC de Brussel· les, els joves acròbates es van instal·lar a Barcelona. També està previst que participin en el nou espectacle de la companyia de circ ‘eia’ que es prepara per al Grec Festival Barcelona de l’any 2021.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 35

COMPANYIES

Karl Stets

LA SUPERVIVÈNCIA DE L’HOME-ORQUESTRA

Artista multi instrumentista que reivindica la tradició enfront de la tecnologia

L’home que ho volia tot Stets és una barreja de trobador i ‘Mister Tambourine Man’.

Es defineix a si mateix com a “perfeccionista de l’absurd”

una estructura metàl·lica sota la boca, sovint usada per músics de country o pel mateix Bob Dylan. Un home (o dona)-orquestra també és, metafòricament parlant, la persona que realitza diverses tasques alhora, i com si es tractés d’un pop amb mil tentacles, fa i desfà.

Nou espectacle: ‘Lonely Orkestar’

Per Neus Molina

Quan li preguntes a l’artista Karl qui és el Señor Stets, la resposta que et dona sense ni un gram de dubte és “el Señor Stets sóc jo”. D’artista de circ a homeorquestra, el cert és que aquest danès, resident a Barcelona des de fa més de vint anys, ha recuperat una disciplina que semblava gairebé extinta sota capes i capes de circ postmodern.

Però, en un món on impera el multitasking, pot haver-hi res més contemporani que un home-orquestra?

U

n home-orquestra és un músic que toca diversos instruments musicals al mateix temps mitjançant les seves mans, peus, diverses parts del cos i diversos aparells mecànics. A Espanya, segons Stets, en queden només quatre, una tradició que

36 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

El danès Karl Stets és un dels pocs artistes que es dediquen a tocar com a home-orquestra.

perdura en altres indrets més donats al do it yourself com L’Havana. Cuba, coneguda com l’Illa de la Música, aglutina dins la seva diminuta extensió una gran diversitat de gèneres musicals. De la salsa i Compay Segundo, a l’amor a la música d’un poble que viu i estima els sons i els instruments ar tesanals, sense floritures. Potser per això, mentre a les grans ciutats del món hi ha músics de carrer, als pobles de Cuba hi ha homes-orquestra.

Notòries són les actuacions de ‘Luisito de Cienfuegos’, també conegut com La Bomba, a més de ‘Benancio, el Hombre Orquesta Cubano’ y El Hombre Orquesta de la Calle Mercaderes’.

El tipus d’home-orquestra més simple és un cantant acompanyat d’una guitarra acústica i una harmònica muntada en

La darrera proposta del Señor Stets, que el passat hivern va actuar a la sala Antic Teatre (Barcelona), porta per títol Lonely Orkestar. Es tracta d’un homenatge a aquells joglars danesos que eren capaços d’accionar diferents instruments sense despentinar-se, creant melodies que eren la delícia de les cortesanes i cortesans. El señor Stets és una barreja de trobador i Mister Tambourine Man, que tot sol a l’escenari construeix un imaginari visual però també sonor, on un músic entra, es vesteix i es carrega d’instruments. Un artista multi instrumentista que reivindica la tradició enfront de la tecnologia que ens envolta i que ens allunya cada cop més de la cosa real i tangible. Stets explica que a l’espectacle Lonely Orkestar “no pretenc criticar

Stets durant una actuació a la fira de circ Trapezi, a la ciutat de Reus, l’any 2017.

Foto: Marcel Barrera.

COMPANYIES

ningú, sinó que més aviat és una invitació a entrar dins el meu món”.

“En una època en què tots tenim accés a una tecnologia increïble — afegeix— m’agrada apostar per allò rústic i imperfecte.”

A diferència del seu darrer muntatge, Cuerdo, el señor Stets abandona un xic el circ per a estimar la música, aquell amor ocult que, segons l’artista, sempre restava en un segon pla. “A la música —comenta— sempre la vaig tenir com una amant, primer hi eren les tècniques de circ. Quan vaig arribar als quaranta anys, vaig marxar amb l’amant. Vaig canviar el circ per la trompeta.”

Nom Provisional

EVA CAMPS I JOAN PALLÀS

Premi Zirkòlika a la Millor Companyia Emergent

Electricitat, connexió i nous mons

I amb la música com a companya de viatge, Lonely parla de la soledat de l’home orquestra i també del temps, de la calma i la lentitud davant un món que no para de córrer. El muntatge creat amb espai i temps, combinant moltes tècniques. Des dels grans clàssics del jazz, a folklores variats i temes propis, amb “maltracte” l’autor ha representat un personatge que, com els homes-orquestra primerencs, està obsessionat per tocar-ho tot alhora. Una lluita a la recerca del control, un control impossible que acabarà en una lluita fratricida entre artista i instruments.

Trajectòria de 25 anys Karl Stets fa més de 25 anys que es dedica als espectacles de circ, principalment com a artista i director. Aquest danès de quaranta anys, que va començar el seu treball circense com a funambulista de corda fluixa, es defineix a si mateix com a “perfeccionista de l’absurd”, buscant el camí més complicat per a realitzar coses ben simples.

“En una època en què tots tenim accés a una tecnologia increïble, m’agrada apostar per allò rústic i imperfecte”, explica

Després d’haver format part de Circus Cirkor a Suècia, va començar a recórrer el sud d’Europa. Primer amb la companyia False Majeure i posteriorment amb Lice de Luxe, amb la qual es va instal·lar a Barcelona.

Ha col·laborat amb diferents artistes com Manolo Alcántara amb l’espectacle Plecs i Leandre Ribera amb l’espectacle Rodó. Fa deu anys va començar el seu solo Cuerdo, amb el qual va girar intensament per diferents ciutats europees. Ha tocat amb les bandes Gadjo, Always Drinking Marchin Band i els Buzan Dukes.

La diferència entra Cuerdo i Lonely és el pas del temps. “Cuerdo era l’essència del meu treball i les meves inquietuds artístiques de fa deu anys. Ara segurament hauria sortit tot diferent”. Un espectacle clarament de circ que és va poder veure l’any 2017 al Trapezi de Reus i que desenvolupava trucs i mirades a través d’una corda per a fer malabars “que es comporta com si fos un escurçó, un peixet que va cobrant vida, o rates protagonistes d’estranys números de circ.”

Amb aquests i altres elements propis del circ, la dansa, la manipulació d’objectes i les marionetes, Karl Stets conduïa el públic per un espectacle que combinava el joc lleuger del pallasso amb la tensió d’una pel·lícula de terror.

Lonely, ben igual que Cuerdo, és un espectacle fet amb la parsimònia dels anys, que convida l’espectador a entrar en el seu món; un món de joc, de moviments i ple de sorpreses amb la senzillesa com a motor. La corda que el va inspirar i amb la que durant anys ha anat desenvolupant nombrosos jocs, des de l’univers del titellaire fins al del malabarista, deixa pas a la música, un amor que aflora, ara sí, sense aturador.

Joan Pallàs i Eva Camps durant una actuació del seu primer espectacle.

Foto: Marta Garcia Cardellach.

Dues persones han de compartir un sol espai per a poder seguir el seu viatge. Estan condemnades a donar voltes i més voltes dins d’un cercle infinit fins que troben la manera d’unir-se.

Què passaria si poguéssim escoltar com sona la connexió entre persones?

L

a companyia Nom Provisional, formada per Eva Camps i Joan Pallàs, va néixer el 2017 a Barcelona. Els artistes es van conèixer a l’escola de circ Rogelio Rivel i, en acabar la formació, van començar la creació de Qui cu qui Què quina, que va donar inici a la nova companyia de circ. El seu primer espectacle tracta de dues persones que estan buscant una nova manera de relacionar-se entre elles i amb els altres. S’emboliquen amb els cables, es pugen al màstil i dibuixen cercles sobre la pista amb una bicicleta acrobàtica. Joves, curiosos, amb moltes ganes de jugar i descobrir nous mons, Eva i Joan estan segurs, tots els cossos vius tenen electricitat, i moren de ganes de saber què passaria si ens connectéssim entre nosaltres. L’espectacle es va estrenar dins del festival l’Umore Azoka de Leioa el 2019 i, el mateix any, va rebre el Premi Zirkòlika a la Millor Companyia Emergent.

El procés de creació Una de les coses més importants que la companyia va descobrir durant la creació del seu primer espectacle va ser que tot procés creatiu passa per alts i baixos: hi ha dies que et fascina allò que fas i d’altres en què tot et sembla horrible. I aquests moment formen part del procés, els has de viure per a seguir navegant. Buscar ser productiu tampoc ajuda, ja que els resultats no són immediats. Eva i Joan coincideixen: “Has d’aprendre a confiar en el procés i en tu mateix, i no tenir por de sacrificar escenes i idees per avançar i trobar llocs als quals no havies imaginat poder-hi arribar. El circ és un art relativament nou, un món nou per a explorar”. “Creiem —afegeixen— que això ens donarà tota la llibertat a l’hora de crear i experimentar artísticament”. / ZRK.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 37

IDEES

La companyia reflexiona sobre ‘Ahir’, el nou espectacle que prepara per al Teatre Nacional de Catalunya

Animal Religion: Inconformistes i exploradors

“Circ contemporani i interdisciplinari”. Així defineixen la seva companyia, Animal Religion (www. animalreligion.com), els tres artistes creadors que la conformen: Quim Giron, Joana Serra i Joan Cot (qui respon a aquesta entrevista).

Actualment, es troben immersos en l’espectacle Ahir, que uneix cos, llum i so, i aborda la relació del passat amb el present. Promet ser un diàleg inter-multidisciplinar per a generar experiències tant a l’escenari com entre el públic que inclou acrobàcia, verticals i manipulació d’objecte.

D

es de la companyia, ens parlen de la intencionalitat de les seves obres i del seu continu procés d’investigació i exploració, per a reinventar codis i deixar de banda les limitacions tradicionals. Una inquietud i constància en el seu treball col· lectiu. L’estrena d’Ahir estava prevista per al mes d’abril al Tearre Nacional de Catalunya (TNC). però la crisi sanitària ha obligat a suspendre les funcions.

Animal Religion... qui és qui a la companyia?

Avui dia formem part de la companyia en Quim Giron, la Joana Serra i en Joan Cot. En Quim va ser qui va fundar la companyia a l’any 2012, dirigint-la en solitari des de l’inici. Fa un parell d’anys, treballant en l’obra Fang, es va formar el grup actual i en Quim va veure la possibilitat d’obrir la companyia als tres que som ara

Per Laia Zieger

Animal Religion combina les seves espectaculars acrobàcies amb les màscares. Foto: Marta Garcia.

i començar a tractar els projectes d’una forma més interdisciplinària, col·laborant circ, llum i so/música des del principi de les creacions. Tant a I les idees volen com a Ahir, tots dos projectes nous de la companyia, hem treballat en aquesta direcció.

Sou considerats una companyia destacada del circ contemporani.

La vostra intenció és innovar o quina és exactament el vostre objectiu?

La nostra intenció és explorar.

Com quasi tothom, no ens conformem amb allò que sabem, tenim ganes de descobrir nous espais i noves maneres de tractar el material que utilitzem. En aquest cas, en Quim té ganes d’explorar les fronte-

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 39

IDEES

Joan Cot: “Veig en el panorama actual molta varietat i molta creació.

Crec que el circ està en un bon moment “

res del circ, la Joana les de la llum i l’espai escènic, i jo les de la música i de la música en l’escena. Amb aquestes inquietuds i dins d’aquest diàleg treballem.

Hi ha alguna línia tècnica que us agradaria explorar i integrar més particularment a l’espectacle?

Ja fa un temps que tenim en ment fer un espectacle menys cos-centrista, on els cossos en escena deixen espai a altres elements perquè agafin protagonisme i s’expressin.

Som una companyia interdisciplinària i tenim ganes que els nostres projectes ho reflecteixin. Per exemple, ens atrau molt la idea de jugar amb instal·lacions visuals i sonores. Imaginem un projecte que mescla el circ amb instal·lacions d’aquest tipus, potser deixant de banda les sales de teatre amb les seves particularitats, i movent-nos a espais que acullin millor aquest tipus de propostes. Una idea que tenim i que esperem aviat poder materialitzar és precisament la de fer una instal·lació visual i sonora interactiva on el públic s’hi pot relacionar i, en moments determinats, convidem a un artista de circ, o fins i tot d’altres disciplines, per a que iniciï un diàleg amb ella. Amb aquest nou format de companyia, volem obrir la porta a aquest tipus de projectes i no només fer espectacles de sala que, tot i que ens encanta, no és el lloc ideal per a algunes de les propostes que ens ve de gust fer.

Ens faries una sinopsis del vostre espectacle Ahir que s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)? Quin serà el fil conductor?

L’espectacle que s’estrena a finals d’abril, i que avui en dia ens trobem en plena creació, es titula Ahir i tracta sobre la relació que tenim amb el passat, establint un espai de diàleg metafòric entre aquest i el present. L’espectacle planteja i es pregunta com veiem el passat, com ens deixem influir per aquest, com alterem els nostres records, com ens modifica l’ahir, etc. És un espectacle amb una dramatúrgia molt clara que s’entén sempre des

El trio que forma actualment Animal Religion està format per Joan Cot, Quim Giron i Joana Serra.

40 ZIRKÒLIKA

Quim Giron i Ingrid Esperanza a l’espectacle ‘Sifonòfor’. Foto: Festival Trapezi.

de la metàfora i que genera un tipus de material abstracte, poètic i potser, en casos, còmic o absurd.

Quines disciplines trobaran els espectadors que vagin a veure l’espectacle?

De tècniques de circ a Ahir podreu veure acrobàcia, verticals i manipulació d’objectes.

A banda d’això, hi ha la Joana manipulant la llum i jo produint la música en directe. Fora de l’escenari ens ajuden al procés la Mercè Lucchetti amb l’espai escènic, i en Jordi Fondevila a la direcció.

I pel que fa a les influències?

Primer de tot, dir que crec que tot l’art que consumim d’alguna manera ens influencia en l’art que fem. Dit això, és clar que hi ha algunes influències que són importants per a aquest projecte en concret. Jo diria que l’escena artística de Nova York dels 50-60 és una bona influència, primer amb John Cage que, per exemple, ja utilitzava molta aleatorietat per a escriure les seves obres, i després amb el minimalisme. Precisament, sortint del minimalisme i l’electrònica, tenim a William Basinski amb un tractament del temps molt interessant a la seva música. Influència de cos per exemple, la Miet Warlop,

que treballa creant un assemblatge entre objecte i cos molt pintoresc. I de llum, la Mina Tikkainen perquè té una sensibilitat molt especial i sap integrar molt bé la llum dins el concepte de l’espectacle. També de circ l’Andrea Salustri que amb l’espectacle Matèria treballa circ i malabar, quasi traient el seu cos de la mirada del públic. Totes les propostes en els seus camps surten una mica de la norma i ens motiven i ens donen energia per a seguir treballant.

Podem parlar d’una creació col·lectiva en el cas d’aquesta obra?

La creació d’Ahir s’ha desenvolupat completament en col·lectiu. Vam rebre l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ja fa dos anys i en aquell moment no teníem cap idea del que volíem fer. Vam passar força temps contemplant opcions i un dia, a principis de l’any passat, tornant d’un bolo a França en cotxe, vam tenir la idea original i arribant a casa teníem el primer draft de l’espectacle.

D’aquell primer esborrany han canviat moltes coses fins arribar al que presentarem ara.

El fet que ha canviat més és, sens dubte, la idea del tractament del material que representa l’ahir. Al principi, el tractament de l’ahir es representava únicament agafant i mani-

Animal Religion: Inconformistes i exploradors

pulant dades objectives preses el dia anterior a l’actuació. Ara mateix la dada hi és present, però és molt més anecdòtica i el pes l’agafen altres elements. Això l’encamina més cap a un espectacle més càlid, a un espai més viu i visceral, amb més humor i amb molt més viatge. Val la pena dir que per a nosaltres ha estat un repte molt gran treballar amb una dramatúrgia tan tancada. No és el procés habitual a les nostres creacions i teníem ganes d’explorar i aprendre en aquest camp.

En què consisteix això de recopilar dades objectives del dia anterior? Quina és la intenció i què aporta a l’espectacle?

Recollir les dades del dia anterior a l’espectacle ens permet ubicar molt més l’espai i el temps a l’actuació. Sentim que té un punt interessant d’impacte pel públic entendre que les veus que senten durant l’espectacle van ser gravades ahir o que la música podria sonar diferent si ahir hagués plogut o no, per exemple. Ens permet assegurar que cada actuació serà lleugerament diferent, ens connecta molt amb la dramatúrgia i, a nosaltres actuant, ens permet sentir la peça de maneres diferents.

Com procedireu per portar-ho a la pràctica?

El dia anterior a cada actuació hem de recollir algunes dades per poder fer l’espectacle l’endemà. Bàsicament, son gravacions de camp, com ara converses de gent pel carrer, ambients diversos, etc. Aquestes dades serveixen l’endemà per escoltar-les directament, per utilitzar-les com a partitura, per modificar les llums d’una escena, etc.

Com va sorgir la idea de treballar d’aquesta manera?

Ens agrada la idea de canvi dins les actuacions i no reproduir el mateix acte sempre igual; per tant, veiem natural buscar maneres per deixar elements en certa ambigüitat.

Ens agrada que en el directe pugui haver-hi espais per a la improvisació, i l’aleatorietat és un camí per aconseguir-ho. A Fang, per exemple, el fet que en Quim es relacioni amb un cub de fang de 500kg assegura que a cada actuació ell haurà de tenir un diàleg amb un element que no controla i que a

El seu nou espectacle es titula ‘Ahir’ i uneix cos, llum i so. La creació aborda la relació del passat amb el present

causa de la humitat de l’espai, per exemple, estarà més tou o més dur. Això té un impacte directe en el Quim i també en el públic, que entenent el diàleg, pot viatjar més lluny amb el seu imaginari. Hem fet alguna cosa

Una imatge de l’espectacle ‘Ahir’.

semblant a I les idees volen, per a públic de 2 a 5 anys, on hi ha diverses escenes en què els nens i nenes participen, i fins i tot dicten el temps de les escenes. Això ens obliga a estar desperts i posar tota la nostra atenció en el públic, mirar-los i sentir-los. Ens agrada treballar d’aquesta manera.

En general, teniu una dinàmica especial per a la creació dels vostres espectacles?

Crec que hi ha coses que es mantenen sempre i d’altres que canvien en la manera de treballar d’espectacle a espectacle. En comú diria que les creacions d’Animal Religion sempre són espais força lliures on tot hi pot entrar i s’intenta no dir masses ‘no’ de bones a primeres. Provar i veure què dona. De

la improvisació, del joc, de les proves, allà anem veient què ens funciona i què no i d’allà anem traçant el camí. Ara bé, com et deia, en el cas d’Ahir, hem fet molta més taula de la que mai havíem fet abans. Si ho comparem amb les primeres creacions de la companyia, pensant per exemple en Sifonòfor o Chicken Legz (que son espectacles creats amb poc temps i de forma molt més impulsiva) podríem dir que hi ha pràcticament un abisme d’uns als altres.

Ara bé, tot i que la manera de treballar sigui ben diferent, el cert és que hi ha una essència i un interès que es manté i que els fa estar a tots més o menys al mateix pla. En general però, en els processos actuals s’oloren unes ganes de madurar i entendre més el procés, més reflexiu i posant més atenció a la dramatúrgia.

Com enteneu el circ que es fa actualment?

Sou optimistes?

Parlaré en general i des de la perspectiva d’un músic que ha entrat en aquest món per casualitat, però sí que veig molta varietat, veig molta creació i veig que el circ està en un bon moment. Treballo amb companyies diverses i, en general, hi ha energia creativa, ganes de seguir, millorar, aprendre i viure d’això. Si es pot viure o no, jo no t’ho puc respondre, perquè evidentment hi ha molts factors, però sí que si hi ha ganes, empenta i originalitat probablement estem més a prop d’aquest somni.

A banda d’aquest espectacle que s’estrenarà al TNC, hi ha més projectes en perspectiva?

Això sempre! Una idea porta a la següent i aquella a la propera. Els tres membres que formem actualment la companyia tenim ganes de seguir explorant en el camp de les arts escèniques i veure com treballem des de les nostres tres disciplines en conjunt. Idees n’hi ha moltes i el temps l’anem trobant.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 41

MOMENTS DE CIRC

Recordant el gran empresari circense (1a part)

ArturoCastilla Pionerdel’artdelcirc

Imatge exterior de la carpa del Circo Americano de Feijóo-Castill l’any 1951.

Durant la segona meitat de segle XX, personalitats de famílies no circenses han reinventat les formes de producció i creació del circ: des de Bertram Mills a Irvin Feld, des de Jean Richard a Bernhard Paul, fins a Guy Laliberté. Arturo Castilla forma part, sense cap mena de dubte, d’aquesta elit: un home complet de l’espectacle, i el pioner en l’art aproximar el circ a les modalitats de teatre. Enmig d’una extensa confusió de projectes, de circs amb noms imaginaris fins a grans ballets o musicals, durant gairebé mig segle, va portar a l’Espanya aïllada la il·lusió d’Europa, i a tota Europa la creativitat ibèrica, amb una important influència. Com a normes: la imaginació, el respecte pel públic i el desig d’ennoblir el circ al nivell de les altres arts.

42 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

EL PRINCIPI D’UNA SAGA (1946-1949) Arturo Castilla Rodríguez (22-10-1916/12-121996), fill d’un periodista de Bilbao, graduat en Belles Arts, va formar el quartet de pallassos Los Hermanos Cape1 al voltant de 1939. El 1946, de gira amb el circ Feijóo, va deixar els seus companys per casar-se amb Mercedes Sánchez Gómez (filla de Mariano2), la germana de la qual, la Pilar, era l’esposa de Manuel Feijóo Salas (1897/1-X-1969), director del circ espanyol més antic3. Aquest mateix any, Arturo, amb el suport econòmic de Feijóo, va comprar un petit chapiteau del circ Álvarez- Wernoff, donant-li1el nom de Circo Americano, com homenatge al seu sogre. Els primers programes de 1946 van ser provincials: ponis, humoristes, un mag, una mula sàvia, sis músics. Ja a la tardor de 1946, dues atraccions famoses reforcen l’espectacle: el pallasso Ramper i l’hipnotitzador Fassman. El Circo Americano arriba a la fira de Sevilla el 1949 i la mateixa tardor a Barcelona, on per instal·lar-se aprofita el vincle amb l’antic Olympia davant el terreny de la demolició ( “Olympia reneix!”), “Presentat pel Circo Feijóo” 4: és la gènesi de la marca Feijóo-Castilla, que es convertirà en una de les grans empreses europees durant gairebé mig segle.

Per Raffaele de Ritis

L’empresari circense Arturo Castilla.

UNA JOIA ÍNTIMA (1949-1955) Castilla aprofita les seves habilitats com a decorador, amb modestes produccions temàtiques, noves per a una carpa. Sota l’embargament dels Estats Units a Espanya, les idees són les innocents d’una Amèrica d’aparences, de còmics o cinema; el 1948 Les mil i una nits la producció del 1949 és Transatlantic Circus, ambientada en un vaixell d’opereta. El 1950, l’Americano arriba a Madrid: amb la força de Buffalo Bill, i amb el carismàtic tirador Joe Gray. En aquests anys, el circ continua sent íntim: de fusta coberta amb lona i una pista elevada. Un escenari circular, darrere d’una petita Barrière, acull diferents escenografies en relleu per a cada número5. Un magnífic curtmetratge de Luis García Berlanga (El Circo, 1950), retrata perfectament la innocència d’aquests anys6. El programa canvia completament cada temporada i després s’aprofita l’any següent a altres circs més petits. Cada edició està inspirada en les últimes pel·lícules nord-americanes. El 1951, la producció és Pompeia, a 1952 la pantomima està inspirada en Michele Strogoff (Los Cosacos del Zar, amb la companyia eqüestre Bratuchin); el 1953 i 1954 és Ice Circus amb una revista sobre gel. El 1954, Kongo: per primera vegada hi ha un número de feres, amb el grup mixt de Firmin Bougli-

Arturo Castilla. Pioner de l’art del circ

Arturo Castilla va portar a l’Espanya aïllada la il·lusió d’Europa, i a tota Europa la creativitat ibèrica

one (la col·lecció d’animals del Cirque d’Hiver col·laborarà fins el 1961). El 1955 Razas y fieras del mundo amb atraccions orientals i africanes. El circ creix exponencialment: el chapiteau s’amplia a sis torretes; les escenografies estan creades pel famós taller Bartolí-Asensi. L’acolorida publicitat és un espectacle en si mateixa, amb serveis d’autobusos per al públic, taquilles itinerants, sofisticats fullets amb relleu, programes de circ i cavalcades per la ciutat.

EL MÓN EN TECHNICOLOR (1956-1961) El 1956, s’abandona la pista elevada amb Texas Rodeo. Amb el nou auge econòmic, el circ pren altura i fa somiar els espanyols amb el món.

El 1957, El Mundo en la Pista, per primera vegada amb cavalleria i elefants (sempre de Bouglione, amb la posada a escena de Firmin i el zoològic amb l’hipopòtam i dues girafes). Les Digger Pugh Girls afegeixen coreografies aèries i el sabor de les majorettes; la pista està envoltada per un anell per desfilades de carrers.

Va néixer la plataforma mòbil rodona per a les presentacions, amb el vaixell pirata de la Isla del Tesoro, i el 1958 per a una primera versió del plat volador amb New world. El 1959, Maravillas del Mundo presenta El puente sobre el río Kwai, amb acròbates uniformats per G.I. Joe (Espanya acaba de entrar a l’OTAN). A partir d’aquesta temporada, amb el lema de Circorama, la pista adquireix una forma ovalada innovadora, amb una àmplia porta escènica i cortines panoràmiques7. El 1960 “La Pista Fantástica”, amb una riquíssima pantomima de les Mil y una noches. L’orquestra d’Emilio Estévez té quinze metalls i dos violins; els mestres de cerimònies són actors de ràdio: Alicia Altabella i Roland Sollath.

Castilla converteix el circ Americà en un Who’s who dels anys 50: si es repassen els programes, domadors, troupes d’acròbates, solistes, atraccions aèries, etc., són els mateixos que els de Knie, Medrano, i Schumann.

L’ Americano és una acadèmia per als pallassos: els joves Tonetti, Popey i Goty, Eduardini, Hug Forgie, Di Lello, Rudi Llata, Pio Nock.

Per a un artista de primer nivell, treballar per a Castilla comença a representar una medalla. El 1957, el Príncep Rainier de Mònaco es desplaça per veure-ho; des d’Orson Welles fins Ava Gardner, els actors atrets per Espanya als anys 50 l’aplaudeixen. Les gires co-

Castilla tenia tres regles: la imaginació, el respecte al públic i el desig d’ennoblir el circ al nivell de les altres arts

mencen a l’abril a la Fira de Sevilla, després segueixen a Madrid, i per Burgos, Alacant, Saragossa, València, i arriben a la tardor a Barcelona (on estan sovint fins a dos mesos, i de vegades amb un canvi de programa). Els programes duren gairebé tres hores sense intermedi, fins a quatre vegades al dia, i gairebé sempre amb dos números de feres diferents. El 1961, serà l’última gira regular del Circo Americano, que durant set anys desapareix d’Espanya per conquerir Europa i sota noves formes.

EL LLEGAT DEL PRICE (1960-1970) El 1956, Castilla i Feijóo havien col·laborat a Barcelona amb la fundació del primer Festival amb Juan Carcellé, i després es van separar. El 1960, Carcellé, amb dificultats econòmiques, va tancar els seus vint anys de gestió del Price de Madrid. Feijóo-Castilla ho reprenen. Després d’una renovació de les instal· lacions, la nova etapa es va inaugurar l’11 de novembre de 1960, en presència de l’esposa de Franco, consolidant el prestigi social dels dos empresaris: de circenses itinerants a empresaris metropolitans. El primer programa es diu Circo Nacional de Itàlia (un altre enèsim nom de fantasia). La programació de circ s’estén des de la tardor fins a la primavera amb tres o quatre programes diferents, després passen com Price Hall els mesos de varietat (revistes, també escrites per

Pòster del Circo Monumental (1962).

Arturo, grups de pop-rock, etc.). El Price continua programant al gener el ‘Festival’ de Carcellé procedent de Barcelona (des de 1963 creat directament per Castilla a Madrid)8. La resta de programes són combinacions procedents de les carpes de Castilla, altres són produccions amb títols ficticis o basats en agències de l’Est9. Invariablement, la publicitat enumera amb èmfasis repetitiu el seu origen dels “30 circs més grans del món”.

NOTES: 1. Amb Carlos Izquierdo, Pedro Talavera i el carablanca Esteban Galdós.

2. L’empresari Mariano Sánchez Reixach havia creat un Circo Americano estable durant els dos anys 19231924 al Frontón Central de Madrid, després que el nom Americano fos utilitzat des del 1920 per la companyia Corzana-Perezoff.

3. Fill de Secundino Feijóo, fundador del circ al voltant de 1885.

4. El Circo Feijóo havia arribat per primera vegada a Barcelona el 1947, davant l’espai de circ Olympia recentment tancat, tornant el 1948 amb l’interessant eslògan ‘procedent del Circo Americano’.

5. El teló de fons giratori s’utilitzarà després al Price de Madrid, a la gira de l’Spanischer Circus i al Circ de Mèxic amb Togni 6. Disponible a Youtube.

7. A les temporades 1958 i 1959, part de les gires es diversifiquen amb el nom de Circo Hungría.

8. Només a la tardor de 1960, en paral·lel amb l’obertura del Price per Castilla, el Festival es va traslladar per Carcellé al Palau d’Esports (anticipant Barcelona), per després tornar regularment al Price des gener de 1962.

9. Alguns exemples: Circ Ispano-Portugues (‘61), Tele-Circus (‘62), Magyar d’Hongria (‘63), Royal de Londres (‘64), Praga (‘65-’66), Bulgària (‘69), Màgic de Xina (‘63), de Paris (Rancy, ‘69).

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 43

REPORTATGE

Es lliuren a Barcelona els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya, presentats aquest any per Tortell Poltrona

Ai, ai, ai, ai, ai, ai...

Per Piti Español Fotos: Natacha Elmir

Que la gala de lliurament dels premis Zirkòlika de circ se celebrés el mateix dia i pràcticament a la mateixa hora que, a l’altra punta de Barcelona, s’estava muntant un altre circ amb els números del Tsunami Democràtic i els Mossos d’Esquadra al voltant del partit Barça-Madrid, potser va ser la raó per la qual, per prudència, per afició al futbol o per ganes de participar de la protesta d’alguns convidats, la carpa del Circ Històric Raluy, aixecada al Moll de la Fusta de Barcelona, no s’acabés d’omplir i a fora del recinte, abans de començar, no hi hagués aquelles cues lentes i interminables que es creaven altres anys. Però els 400 espectadors que el 18 de desembre vam assistir a la gala dels premis Zirkòlika, a més d’estalviar-nos les cues, ens ho vam passar la mar de bé.

Tortell Poltrona va acomiadar la gala amb el seu reggae ‘No somos nada’.

Eficaç quartet de músics La primera actuació va ser la d’Andrea Sperotto, un acròbata italià de perxa xinesa que feia el seu número d’una manera com maldestra i una mirada atònita i desconcertada, com si estigués sorprès de ser al bell mig d’una pista de circ, observat per tanta gent. Amb ell va començar a tocar el molt efectiu quartet de músics que comandava el percussionista, Mickey de los Reyes, qui amb una barreja d’estils contemporanis que, de vegades, em recordaven els fantàstics Weather Report del Joe Zawinul, va estar, durant tot l’espectacle,

Mickey de los Reyes va realitzar un acompanyament musical de gran categoria, pràcticament sincronitzat amb els moviments dels artistes

fent un acompanyament musical gens convencional i de molta categoria, estretament lligat als moviments dels artistes.

Al final del número de perxa, va aparèixer Francesco Campani, vestit de carrer i amb uns

E

n altres edicions, la gala havia anat combinant el lliurament de premis amb els números de circ però, en aquesta ocasió, Vicent Llorca, director de l’espectacle, va decidir muntar un petit espectacle de circ, aparentment convencional, i en acabar, donar els premis. I l’invent va funcionar. Després d’un parlament breu de benvinguda per part del mateix Vicent i unes paraules emotives en record del fa poc traspassat Carlos Raluy —que, sorprenentment van ser més intenses i sentides que les de passa que t’he vist que li va dedicar el presentador, en aquella mateixa pista, a l’estrena de la temporada del Circ Històric Raluy a Barcelona, pocs dies després de la mort del Carlos—, va començar un espectacle que es va poder veure en directe a través de La Xarxa de Televisions Locals.

44 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

L’acròbata Andrea Sperotto va obrir la desena Nit de Circ en Barcelona.

Ai, ai, ai, ai, ai, ai...

flotadors de platja amb els quals, tots dos, ell i Sperotto van encadenar una petita actuació de salts i llançades de flotadors, ben sorprenent. I que van acabar jugant amb l’aire a pressió que sortia de la bomba amb el qual inflaven els flotadors i, al final, Campani inflava la boca del seu company. A partir d’aquest moment, aquest duo va anar fent, entre número i número, unes intervencions i reprises clownesques —sense maquillatge, sense nassos vermells, sense sabates grosses, sense jaquetes a quadres— tan insòlites i originals, a més de divertides, que em van deixar encantat. I amb ganes de seguir-los la pista.

El Senyor de les Baldufes i Fakir Testa El següent número continuava l’estil insòlit amb què havia començat l’espectacle portant-ho tot a un lloc diferent i inesperat: el món de les baldufes que, almenys jo, mai no havia vist en una pista de circ. El xilè, Pablo Potocnak, va presentar una mena de número de malabars amb baldufes que llançava i feia girar sobre el seu barret o aconseguia que caiguessin dins d’unes plataformes circulars o feia que llisquessin per un cordill com si fossin funambulistes. Va fer uns quants intents, les baldufes li van caure més d’una vegada, però no crec que això importés ningú. Creant un personatge com de venedor ambulant força entranyable, que semblava sortit d’una pel·lícula del far-west del Tarantino, i fent girar i volar baldufes minúscules, d’un centímetre d’alçada, fins a d’altres de gairebé un metre, Potocnak no va deixar ningú indiferent. No m’estranyaria que, reconeixent el mèrit d’haver donat una nova vida a una joguina tan catalana, algun dia li atorguin la Creu de Sant Jordi.

El següent a aparèixer a la pista va ser Fakir Testa (Jaime Oms). Un faquir amb tota la parafernàlia àrab —un clàssic—que empassant espases, ficant-se espirals de ferro pel nas i fent-les sortir per la boca, posant els peus damunt d’una flama i enfilant-se, descalç, per una escala de ganivets, i jugant tota l’estona amb el Más doloroso todavía, provoca una angúnia que no et deixa treure-li els ulls de sobre. Bé, fins al final, que segons em van dir —jo, com molta altra gent, em vaig tapar els ulls— es va col·locar, entre els ulls i les pestanyes inferiors!!!, uns ganxos, dels quals penjaven unes cordes, que sostenien una bombona de butà. I sense l’ajuda de les mans, el faquir la feia gronxar al seu voltant. Només d’escriure-ho se’m posa la pell de gallina. El faquir Kirman, que era a la carpa,

Fakir Testa va causar sensació.

Tortell Poltrona es va posar una gorra jamaicana al cap i, amb molta habilitat, va convertir el comiat en un final de tots devia al·lucinar amb el seu successor i, actualment, únic faquir d’Espanya. Si no es va tapar els ulls com jo, és clar.

Elegant Marta Finazzi Necessitàvem, tots plegats, una mica de tranquil·litat. I ens la va donar, amb el seu número de corda vertical, tranquil, discret i elegant, Marta Finazzi. La música del quartet la seguia tan bé, que en alguns moments podia semblar que era ella qui acompanyava la música. El més seriós de la parella italiana de clowns, que havia anat sortint entre número i número, va aparèixer a la pista carregat amb moltes galledes blanques de plàstic. Seguint una peça de Vivaldi va muntar un número de malabars preciós. Per original i per elegant. Llançant les galledes, atrapant-ne una amb una altra, muntant torres... ens va tenir embadalits. I una mica violentats quan, després d’un error, va tenir un atac de ràbia —de debò? simulat?— i a cops es va carregar una de les galledes. Els trossos de plàstic van quedar pel mig de la pista. Sort que el seu Tortell Poltrona va recitar textos amb gran càrrega emotiva.

Pablo Potocnjak va sorprendre amb les baldufes.

company i una encantadora, discreta i molt efectiva noia de pista, vestida curta de negre i amb unes sabates vermelles de talons, els van treure de seguida.

Què faltava en una gala tan especial com aquesta? Jo que sé, però qui va ocupar la pista de fusta del circ Raluy va ser un grup de breakdance. Héctor Plaza, Agnès Sales, Sheka i Bobby ens van fer una exhibició de breakdance plena de somriures i duels de dansa, acompanyats, en alguns casos, de contorsionisme.

Amb una alegria encomanadissa i un ritme que no baixava mai, no van parar de fer acrobàcies, equilibris i contorsions fins que van provocar, quedant-se glaçats enmig de la pista, cadascun en una postura acrobàtica diferent, els aplaudiments entregats de tots nosaltres. I alguns crits d’entusiasme. I així, a dalt de tot, va acabar el petit espectacle de circ. Un espectacle que em va fer pensar que, amb algun altre número dels mateixos artistes, un parell d’intervencions més dels dos clowns italians, i sempre acompanyat per aquells músics magnífics, podria convertir-se en un bon espectacle de circ itinerant.

I llavors va començar el lliurament de premis, una cerimònia lleugera i encara que, inevitablement, llarga —hi havia molts premis a donar— va ser prou ràpida gràcies a que els guardonats no van caure en la temptació de fer agraïments soporífers. Els únics que es van allargar van ser els doblement guardonats Slow Olow, que van explicar l’acudit dels macarrons —boníssim! —.

Poltrona recita Grock, Brossa, Coluche...

Entre premi i premi, Tortell Poltrona, que apareixia cada vegada amb una vestimen-

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 45

REPORTATGE

No m’estranyaria que algun dia li atorguin la Creu de Sant Jordi a Pablo Potocnjak per donar una nova vida a la joguina de les baldufes ta i un maquillatge diferents, va anar presentant petites reprisses. Algunes recuperades d’espectacles seus, com una mena de míting de reivindicació de la mort, potentíssim —tret de Grimègies— que va cridar dret dalt d’una barana de les grades, o un monòleg recitat donant la volta al circ, que era un llista

Fotografia dels premiats.

PALMARÈS PREMIS ZIRKÒLIKA DE CIRC | LA NIT DE CIRC 2020 ESPECTACLE O ENTRADA DE PALLASSOS ‘VEUS QUE NO VEUS’ | CIA. PEPA PLANA Pepa Plana (com a augusta) i Noël Olivé (com a carablanca) s’uneixen per reivindicar la figura de la pallassa tot confrontant-la a la del pallasso. Ofereixen una versió femenina de les entrades clàssiques del circ, és a dir, els números que obren un espectacle o que enllacen les diferents escenes. Juguen i mosseguem per denunciar la desigualtat que viuen les dones.

MILLOR ESPECTACLE DE CIRC DE CARPA

Xavier Erra, escenògraf de ‘Veus que no Veus’, al costat de Cristina Cazorla.

Rosa Raluy i William Girabaldi, guanyadors del millor espectacle de carpa.

David Díaz i Tomas Václavek, de Kolektiv Lapso Cirk (millor espectacle de sala).

El músic d’Ino Kollektiv va rebre el premi en representació de la companyia.

CIRC-TEATRE ROSA RALUY Nou circ itinerant creat el passat estiu que defineix la seva primera creació, Vekante, com un espectacle contemporani de circ tradicional. La companyia neix de la mà de Rosa Raluy i William Giribaldi.

MILLOR ESPECTACLE DE SALA ‘OVVIO’ | KOLEKTIV LAPSO CIRK David Diez i Tomas Václavek estan especialitzats en la cerca de l’equilibri i la manipulació utilitzant sempre objectes quotidians. A cada número demostren la passió, el coratge i la confiança cega que es tenen l’un a l’altre.

Posen a prova la llei de la gravetat i els límits de l’artista en una arquitectura de fusta minimalista. Busquen sorprendre i entretenir a parts iguals a través del risc, en un clímax ascendent de tensió i adrenalina.

MILLOR ESPECTACLE DE CARRER INO | INO KOLLEKTIV Un espectacle contemporani de portés acrobàtics femení a càrrec de 7 artistes de diferents nacionalitats. A través d’acrobàcies es posen l’una a la pell de l’altra i, portant-se i suportant-se, es desfan de les pressions socials

46 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

que els pesen i resten llibertat. Una mostra de la força que té el col·lectiu i del que són capaces de fer les dones si avancen juntes i fan el que volen fer.

PREMI ESPECIAL ‘ESCARGOTS’ | CIA. SLOW OLOU Escargots és un espectacle itinerant ple d’humor surrealista on Pere Hosta i Toti Toronell condueixen el públic a través d’un univers particular ple de somriures i complicitats.

Des de l’humor i poesia, els espectadors poden observar com viuen dos individus-cargols el seu dia a dia. Escargots, l’espectacle guanyador, és la primera pedra per a futurs projec-

tes compartits d’aquesta divertida parella.

MILLOR NÚMERO DE CIRC ACROBÀCIES MAIOL PRUNA & FRANCESCO GERMINI Maiol Pruna i Francesco Germini són dos joves acròbates acabats de graduar-se a la prestigiosa escola belga ESAC que han participat amb el seu número de mà a mà a l’espectacle de joves promeses Crece que es va presentar al Teatro Circo de Madrid.

MILLOR TRAJECTÒRIA CIRC PERILLÓS Formada pels trapezistes Adelaida Frias i Jor-

Ai, ai, ai, ai, ai, ai...

molt ràpida de paraules que comencen per la lletra p i que no podia acabar d’altra manera que amb les paraules polítics, pacífics i presos i alguns espectadors cridant Llibertat! I d’altres intervencions recuperant textos sobre els circ i els pallassos, que el Tortell llegia al mig de la pista. Des de l’explicació, escrita pel pallasso Grock, de la seva última funció, a un poema de Joan Salvat-Papasseit, passant per textos de Charles Chaplin, del poeta Joan Brossa o del pallasso i candidat a primer ministre francès, Coluche, que al final ens convidava a tots a anar a prendre pel sac. Una proposta —aquesta de la lectura de textos, no la del Coluche— si més no arriscada, perquè alguns textos eren difícils d’entendre i d’altres em va semblar que eren,

potser, massa llargs o massa elaborats, massa literaris, per a un espectacle de pista.

Una bona gala A la seva última intervenció, Tortell es va posar una gorra jamaicana al cap i, amb molta habilitat, va convertir el seu comiat en un final de tothom i ens va fer cantar, amb ell, un reggae on tots repetíem l’estrofa Ai, ai, ai, ai...

Ai, ai, ai, ai... Els artistes i els músics, sense deixar de tocar, van sortir a la pista i es van afegir a la bullanga general fins que, a poc a poc, van anar tirant enrere, van abandonar la pista i es va acabar la gala dels premis Zirkòlika 2019. Una bona gala. Fins l’any que ve.

Vicent Llorca durant l’emotiu recordatori a Carlos Raluy.

Maiol Pruna i Francesco Germini van guanyar el premi al millor número de circ per ‘Exit’ (acrobàcies)

Isaac Dominguez, de Carpa Revolució, va rebre el premi a la millor iniciativa per a la projecció de el circ.

Toti Toronell i Pere Hosta van rebre el premi especial amb molt bon humor.

Jordi Borrell i Adelaida Frias (Circ Perillós) després de recollir el premi a la millor trajectòria.

di Borrell, Circ Perillós va estar en actiu entre els anys 1981 i 1996 i està considerada com una companyia pionera dels circ català i un referent de moltes generacions posteriors. Durant més de 15 anys va actuar per tot Europa i va estrenar Volàtil, Balcó o Rulot, entre d’altres espectacles. Entre els números més coneguts hi ha el trapezi fix i la caravana aèria. El jurat ha destacat els seus espectacles arriscats i el caràcter pioner d’una companyia que es va retirar fa 23 anys.

MILLOR COMPANYIA O ARTISTA EMERGENT NOM PROVISIONAL Nova companyia formada per Joan Pallàs i

Eva Camps que aquest any ha estrenat Qui cu qui què quina, espectacle que es va poder veure al festival Circorts i on la parella presenta exercicis de bicicleta acrobàtica i perxa xinesa.

INICIATIVA PER A LA PROJECCIÓ DEL CIRC CARPA REVOLUCIÓ Inaugurada al pati de la masia de Can Puig (Sant Pere de Ribes) l’any 2017, l’impulsa el col·lectiu Fes+Chapeau per explorar les arts escèniques, circenses i performatives com a motor de transformació social. Ofereix programació estable, suport als artistes i noves formes d’aprenentatge per a infants i adolescents.

Cia. Nom Provisional (Joan Pallàs i Eva Camps) van guanyar el premi a la millor companyia emergent.

Toti Toronell i Pere Hosta, d’Slow Olou, també van guanyar el premi de votació popular

PREMI DE VOTACIÓ POPULAR ‘ESCARGOTS’ SLOW OLOU L’espectacle ha guanyat el premi de votació popular després d’obtenir 128 vots, el 20% dels 638 vots rebuts. Estrenat el 2018 a FiraTàrrega, es tracta d’un espectacle multidisciplinari i d’humor visual on la parella còmica Toti Toronell i Pere Hosta acompanyen en tot moment a l’espectador per un insòlit, absurd i divertit recorregut. Slow Olou és un projecte de dos pallassos, Toti Toronell i Pere Hosta. Una idea d’apropar dos universos particulars en un de sol i crear un univers d’humor i poesia.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 47

ZIRKOTECA | ART

PAOLA MICHEO. ARTISTA I ARTESANA FASCINADA PEL MÓN DE EL CIRC, PAOLA CONSIDERA QUE ELS ARTISTES SÓN OBRES VIVENTS

Creadora d’ànimes de paper hobby després de tots els sacrificis del dia. Però les coses que són autèntiques en un mateix no s’adormen. En un moment donat va començar a sorgir sense parar i Paola va aprofitar l’oportunitat de poder canviar l’ofici per dedicar-se a la seva veritable vocació: el paper.

Des de petita, la futura artesana mostrava inquietud i interès per les coses fetes a mà. Després ‘assistir al curs de construcció de màscares, va començar a experimentar amb el paper i va arribar a fusionar les tècniques de cartapesta i papier maché que ofereixen infinitat de aplicacions i definicions. Preparant les masses de paper i sumant les seves capes amb o sense cola, va aconseguir convertir una peça fràgil en flexible i donar-li més resistència que a qualsevol objecte de papier maché. “Tot el que faig són peces úniques fetes a mà de materials accessibles i de procediments sostenibles. No contamino, fins i tot intento reciclar”, explica Paola.

Circ de paper

Per Marina Suleymanova

“Prova que ets bo, sincer, generós i arribaràs a ser un nen de veritat “, promet la fada blava a Pinotxo. L’artista Paola Micheo no canta moralitats als seus éssers de paper, des petits els ensenya a volar.

Fascinada pels objectes mòbils, Paola va començar a buscar un mòbil humà i el va trobar en el circ. “Crec que en el circ es desprèn el cos, el cap i l’ànima al màxim que es pot de la terra. Després de veure circ surto inspirada. Per a mi, els artistes són obres vivents. “Tots els personatges que surten de la mà de Paola són imaginaris. De vegades, treballa molt sobre una idea que, potser, mai veurà complir. I, no obstant això, de sobte apareix un “ésser de paper” que li omple el dia, el mes i l’any sencer. Cada titella de Paola és diferent, mai no repeteix ni les cares ni els vestits dels seus artistes. A més dels mòbils, a l’artesana li agrada construir els titelles de dit que poden oferir una actuació. Aquesta petita troupe, que consisteix en un forçut, un mag i dos pallassos, ve amb globus i amb la seva sorprenent aparença deixa bocabadat a qualsevol tipus de públic.

La representació humana i l’intent d’expressar aquesta pròpia consciència de la humanitat són les coses que més fascinen la Paola de les feines d’altres artesans. “La duplicació de la humanitat en un objecte a l’altura

Q

uan pregunten a Paola Micheo de quin material estan fets els seus titelles, ella respon: “ells i jo som de paper”.

Un material viu, orgànic, molt generós i que ofereix nombroses oportunitats i maneres de treballar-lo. “L’inici del paper comença a les arrels de l’arbre, que va estar viu, que va respirar, que va consistir de l’aigua. Aquesta reflexió em meravella”, diu la creadora.

Tot va començar al taller de màscares de Walter Ovejero, al qual Paola va assistir amb 18 anys a l’Argentina, a la ciutat de la Plata, d’on procedeix l’artista. El curs va obrir el seu cor i va marcar el començament del seu amor pel paper. Al principi, la jove artesana no li va donar importància a aquesta relació amb el material, que en un futur es convertiria en el seu destí, i el va deixar com postergat. Era el seu

48 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020

L’artista Paola Micheo crea amb seves mans un circ de papel.

Creadora d’ànimes de paper

de la mà em commou, es produeix com un petit naixement. Mentre l’escultura és un monument, l’artesania es fa a mida del seu autor”. Sempre tractant d’acostar-se a allò que està viu, a la naturalesa, els ninos de Paola tenen un missatge femení (“tant de bo fos feminista”, reclama) i a primera vista es nota que estan fets a mà. Els compren com regals especials o un caprici i els reben de la mà de l’artista a qui li agrada mantenir aquest vincle amb els seus clients. “Els titelles es lliuren amb l’esperit d’objecte únic, fet amb afecte i dedicació”, diu l’artesana.

El circ com a inspiració A Paola li agrada treballar sola, tot i que reconeix que compartir el taller amb altres persones que es dediquen a altres disciplines, l’ajuda a descobrir procediments que optimitzen el seu temps. La meitat de la seva jornada laboral la passa a les fires de carrer de Barcelona, un treball força dur i sacrificat, però que, no obstant això , forma part de la vida de tot artesà. L’any passat, l’artista va ser convidada a una galeria d’artesania de Luxem-

“Crec que en el circ es desprèn el cos, el cap i l’ànima al màxim que es pot de la terra. Després de veure circ surto inspirada”

burg on va deixar les seves obres en exposició.

“Que el meu treball em faci viatjar em resulta espectacular. Que no només viatgin meus objectes, sinó que em duguin a mi “, confessa.

“El que fem i el que som de vegades pot anar per separat. En el meu cas, el que faig ara és el que sóc i estic molt contenta.” En un futur, a la Paola li agradaria fer escultura amb tots els processos que aquest art implica. Evidentment, es dedicarà a l’escultura de paper, un material que forma part de la seva identitat, el seu gènere i que segueix sent el seu descobriment més important. “La persona que troba el seu material amb el qual sent la proximitat i la unió —un cop descobreix aquest nexe— no tindrà barreres i ho podrà fer tot”, finalitza sense tenir cap dubte.

Una mostra de la feina inspirada en el circ de l’artista argentina.

Primavera 2020 | ZIRKÒLIKA 49

ZIRKOTECA / LLIBRES

LE CIRQUE ENCHANTÉ DU DR. ALAIN FRÈRE Christian Hamel

LES «NOUVEAUX» CLOWNS Delphine Cézard

Idioma: Francès

Idioma: Francès

Pàgines: 124

Pàgines: 124

Preu: 29,50 €

Preu: 28€

Editorial: GILLETTA

Éditions L’Harmattan

E

n aquest llibre encisador, abundantment il· lustrat, trobem una història del circ i els seus nombrosos vincles amb Niça.

Cartells, disfresses, objectes, maquetes i fotografies de la col·lecció del doctor Alain Frère van ser l’objecte d’una peculiar exposició, fins a l’1 de març al museu Massena de Niça. Le cirque enchanté no és només un catàleg, sinó una obra de referència i un llibre per mirar amb gaudiment.

L’excepcional col·lecció del Dr. Alain Frère és una delícia per a tots els amants de les arts escèniques, i disposa de nombroses pintures, escultures, disfresses, vaixelles, instruments musicals, maquetes, cartells, programes i fotografies, oferint una ‘Le cirque enchanté’ no és escenografia captinomés un catàleg, sinó una obra vadora del circ d’ahir i de referència i un llibre per mirar d’avui. Aquesta destacada col·lecció recorre amb gaudiment la història de llegendàries famílies circenses d’arreu del món. Una llarga llista d’artistes talentosos, als quals Christian Hamel dedica uns esplèndids textos que poden llegir-se al llarg d’aquesta obra.

Alain Frère tenia només 4 anys quan, per primer cop, va assistir a un espectacle del circ Medrano. “És més que una revelació, un amor a primera vista. Des d’aquell dia, el circ ha ocupat la meva vida. De nen, vaig construir el meu circ transformat els meu soldats de joguina en pallassos, trapezistes, mags, malabaristes, genets...”.

Veritable santuari i lloc de memòria, el museu del Dr. Frère ha esdevingut un indret de pelegrinatge per als artistes internacionals, l’homenatge més esplèndid d’Europa al circ i una de les col·leccions mundialment més importants./ZRK

L

es Nouveaux clowns, llibre de la doctora Delphine Cézard, reflexiona sobre el pallasso, una figura cultural i social que es construeix a través de la interacció amb el seu públic i el seu entorn.

Entre altres qüestions, l’autora es pregunta si el pallasso és una víctima de la seva imatge i de la caricatura d’un personatge del circ, per molt positiva que hagi estat la seva aparició. Aquesta observació ens fa pensar qui són els pallassos avui en dia i quina és la seva realitat actual.

Qüestionant els recursos que els pallassos estan emprant avui a les seves actuacions, podem entendre la seva L’autora es pregunta si el identitat social i la sopallasso és una víctima de la cietat en què viuen. seva imatge i de la caricatura En analitzar les transformacions passades d’un personatge del circ de la figura del pallasso i les seves diverses formes recents, comprenem els mecanismes socials que estan creant identitat, treball creatiu, legitimació, diferenciació social de gènere i negociació.

L’objectiu d’aquest treball, basat en un enfocament sociològic, és reflectir una identitat, una professió i un art que estan vinculats als problemes socials, polítics i econòmics de les societats contemporànies i occidentals. L’autora d’aquest llibre, Delphine Cézard, , gran lectora i amant de les diverses arts, és també artista de circ, entre altres oficis. Les seves reflexions sociològiques, relacionades amb les arts i la cultura, així com amb la identitat o fins i tot amb el gènere, tenen la singularitat d’estendre’s a altres disciplines intel·lectuals com la filosofia. / ZRK.

La escuela de circo de Madrid

www.carampa.com 50 ZIRKÒLIKA | Primavera 2020