REPORTATGE
El documental ‘El vuelo circular’ (Circontinentes) mostra la força del circ iberoamericà
El circ que transforma
Per Laia Zieger Fotos: Gaby Merz
La tercera edició de Festival Iberoamericà de Circ, programada per a setembre de 2020, es va cancel·lar a causa de la pandèmia, però l’equip de Circontinentes ha plantejat una proposta alternativa per retre homenatge al circ iberoamericà. El documental El vuelo circular és, en aquest any convuls, el seu particular reconeixement a tots aquests artistes que dia a dia fan gran aquesta disciplina. Perquè el món s'atura, però el circ per sort, continua.
“A
questa no és la primera pandèmia que ha patit el circ. Sempre ens hem hagut de renovar i continuar. Va sobreviure al boom del cinema, a la grip espa-
Cibeles-Centro de Madrid va ser l’escenari triat per a la intervenció d’Aimé Morales.
nyola, a la Primera i Segona Guerra Mundial... Mentre aquesta energia del circ segueixi tocant a l’humà, no em preocupa el meu futur”. Són paraules del veneçolà Aimé Morales, artista especialitzat en roda Cyr, un dels cinc protagonistes d’aquest documental, emotiu i poètic a parts iguals, que reflexiona sobre el paper que ocupa el circ dins la societat a través de la mirada de cinc artistes de
EL VUELO CIRCULAR TÍTOL: ‘El vuelo circular’. IDEA ORIGINAL: Circontinentes. ARTISTES: Aimé Morales (Veneçuela), Dulce Duca (Portugal), Carlo Motta (Brasil), Trocos Lucos (Espanya), Andrea Ríos (Colòmbia). PRODUCTORS: Circontinentes i Teatro Circo Price. GRAVACIÓ, EDICIÓ Y REALITZACIÓ: Jesús Nicolás i Sergio Pradana. GUIÓ: Jorge Bartolomé. FOTOGRAFIA: Gaby Merz. LOCUCIÓ: Inma Cuevas. COMPOSICIÓ MUSICAL: Susana Pérez i Miguel Rodríguez. (El documental es pot veure íntegrament a YouTube)
diferents països Iberoamericans i disciplines, que plegats ofereixen una mirada transversal d’un art que, com pocs, “és capaç de motivar altres persones per a explorar la seva pròpia veu”, assenyala la colombiana Andrea Ríos, especialitzada en suspensió capil·lar.
Què aporta el circ a la societat? La portuguesa, Dolça Duca, que va començar als malabars “fent la hippy” i a poc a poc es va anar enamorant d’un art al qual actualment es dedica en cos i ànima, parla del circ com a eina de transformació social. “El 2009, uns 70 artistes vam participar en un projecte a Polònia, en una regió de set aldees que ocupaven una àrea 40 km quadrats. Al principi els habitants no ens volien, a però poc a poc els vam anar conquerint i avui dia hi ha una església reconvertida en escola de circ. Aquestes persones mai havien vist cap artista de circ, ni cap persona negra, i de cop i volta allò els va transformar. No volien que ens n’anéssim! ”. Després de l’enamorament sobtat amb els malabars, Duca explica que la seva trajectòria no ha estat flors i violes. Encara avui entrena més de 12 hores diàries i segueix patint com el primer dia quan se li cau una peça a terra. “Fent malabars no pots ama-
Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 35
