ZIRKÓLIKA #8 primavera 2006

Page 1

Zirkolika num. 8 1


2

Zirkolika num. 8


Editorial

Gran Circo Nacional Chino Foto: Manel Sala, Ulls.

¡Hola amigos! Es una gran alegría ver como con este número celebraremos nuestro segundo aniversario. Son ya dos años los que llevamos trabajando en la revista y hemos creado muchas complicidades que colaboran y nos ayudan a seguir adelante. Gracias a todos la revista está cumpliendo su objetivo. Nuestra trayectoria está siendo realmente positiva. Hemos creado una revista especializada en circo que está llegando a todas partes y que permite reunir numerosa información de un sector que representa una parte importante de la cultura de nuestro país. Esperamos poder seguir aquí con vosotros por mucho más tiempo. Vicente Llorca

PANORAMA Un repaso a la actualidad circense Pág. 4 CIA. RES DE RES Tempo Pág. 10 GRAN FELE Un circo Mediterráneo Pág. 11 GRAN CIRC NACIONAL XINÈS Yin Yang Pág. 12 MONTECARLO 30 años de proezas Pág. 14 10 TRAPEZI 10 Aniversari d’alçada Pág. 16 TALLER FAMILIAR DE CIRC A l’escola de circ Rogelio Rivel Pág. 18

DISPAR NUEVO CIRCO El lado esencialmente humano del circo Pág. 19 ESCARLATA CIRCUS Al New Performing Arts a Copenhaguen Pág. 20 LA RUEDA DE LA MUERTE... Con entrevista a Rudy Navas Pág. 22 NUESTROS ZIRKOLIKOS HABLAN Cartas de nuestros lectores. Pág. 24 CALENDARIO DE FESTIVALES Próximos festivales en abril, mayo y junio. Pág. 27 ZOCO ZIRKO. El tablón de anuncios donde anunciarse es gratis. Pág. 28 LAVITRINA. Libros, películas y música circense. Pág. 30

ZIRKOLIKA Nº 8 Marzo 2005 - mayo 2006 Portada: Gran Circo Nacional Chino (equilibrios con platos) Foto: Manel Sala «ulls». Edita: ZIRKOLIKA. C/ Portlligat, 11-15 08042 BARCELONA. Tel. 93.353.95.16 Fax. 93.350.30.00 Web: http://www.zirkolika.com Mail: zirkolika@yahoo.es Director: Vicente Llorca Redacción: Anna Llarch, Quim Elias, Montse Majench, Cesc Martínez Diseño y maquetación: Mònica Gómez, Toni Ferreiro «Pulpotoni» Fotografía: Manel Sala «ulls» Han colaborado: Jordi Aspa, Ramón Bech, Mar Doménech, Laura Carrión, Ana Laura Freydier, Elena Reyes, Marcel Barrera, Juanjo Fernández, Moisés René, Desmond Fitzgerald. TIRADA: 5.000 ejemplares Dep. Legal: B-29.661-2004 Imprime: Indice, s.l. Distribución dirigida a artistas, compañías, escuelas, festivales, asociaciones, agentes artísticos, programadores y responsables de cultura. Disponible en las bibliotecas públicas de Cataluña. Distribución en las principales ciudades de España (Barcelona, Madrid, Valencia, Bilbao, Canarias…) ZIRKOLIKA es una revista trimestral cuyo objetivo es dar a conocer las artes circenses y contribuir a su desarrollo. ZIRKOLIKA no asume la responsabilidad sobre las opiniones expresadas en los artículos firmados. El equipo de ZIRKOLIKA colabora Ad Honorem. Agradecimientos: Ateneu Popular 9 Barris, Associació de Circ Rogelio Rivel, Biblioteca Nou Barris y a todos los anunciantes.

Amb el suport de: Zirkolika num. 8 3


L’exposició l’Art del Risc és un punt d’inflexió? L’art del risc. Circ contemporani català era una exposició necessària. Més que una exposició: un treball de sistematització del material amuntegat, des del final del franquisme fins avui, d’una manifestació escènica determinada. El circ, amb tota la dimensió de la paraula, ha demostrat, una vegada més, si a algú encara li quedaven dubtes, la popularitat d’aquest art. Durant el mes i mig que la mostra ha estat oberta, han passat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) 11.000 persones, una xifra de les més altes que s’ha registrat mai en aquest espai, i els tallers paral·lels que s’havien organitzat estaven plens. Vicenç Altaió, director del KRTU, que ha promogut aquest treball, comentava: “Hem aconseguit que els diversos cercles que inclouen cada art (música, performance, etc.) s’ajuntessin en un de sol al mig. Però a més, per la quantitat de gent que ha vingut i de tendències tan variades, s’ha pogut veure fins a quin punt el circ ocupa l’espai central en la cultura catalana.” Els dos comissaris de la mostra, Jordi Jané i Joan Minguet, també manifestaven satisfacció per l’èxit de la mostra. Una branca important de la feina que han fet Jordi Jané i Joan Minguet és l’organització del seminari per a professionals que es va fer a mitjans de gener. I una gran fita assolida va ser que hi participés un públic heterogeni: alumnes universitaris i de l’escola Rogelio Rivel, professionals no només de circ sinó també d’altres arts escèniques, etcètera. Una trista absència: els alumnes de l’Institut del Teatre.Tant Minguet com Jané van voler subratllar l’interès d’un seminari d’aquestes característiques. “És el primer que es fa aquí sobre circ en 30 anys, a banda de les jornades en què va néixer l’Associació

Exposició al CCCB. Foto: «Ulls»

de Professionals de Circ de Catalunya”, diu Jordi Jané. “A França aquest tipus de trobades són més normals; aquí no s’havia fet, i representa material nou per als professionals”, diu Joan Minguet. El llibre on es recolliran les ponències està en vies de publicació; però ara per ara, que s’organitzin més jornades tècniques en el futur, “necessàries”, coincideixen a dir l’un i l’altre, és incert. L’exposició de moment es podrà tornar a veure al Festival Trapezi de Reus d’enguany. L’ordenació dels fets històrics tal com apareix a l’exposició i s’explica al catàleg “L’Art del risc: circ contemporani català”— imprescindible consultar-lo per veure el gruix de la feina completa— només deixa algunes llacunes puntuals que no modifiquen la tesi. Per això, cal valorar el rigor amb què ha estat fet tot aquest treball. Tenir, a partir d’ara, aquesta base col·lectiva és bo, independentment de les mancances que s’hi puguin —o s’hi vulguin— trobar. Perquè el treball que es va exposar al CCCB se situa a la cruïlla del moment actual: O anar fent com fins ara, en certa manera cadascú a la seva, o aprofitar tot el bagatge històric que tenim —i que ara sabem que tenim— per enfortir el circ català, és a dir, ser capaços de donar-li la importància que realment té. Cesc Martínez

Nace la Coordinadora de Ferias arreal de las Artes Escénicas 19è Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vill Se constituyó en Madrid el 16 de enero y reúne a 10 de las ferias del Estado español aunque está previsto que gradualmente se vayan incorporando más. Esta coordinadora tiene su sede en Tàrrega, está presidida por Pau Llacuna, gerente de la Fira de Tàrrega, y sus objetivos son los de promover la coordinación, comunicación y colaboración entre las diferentes ferias de artes escénicas españolas. También tiene la finalidad de establecer mecanismos de cooperación con otras entidades de iniciativas similares; ser interlocutores en los foros de decisión y gestión y, finalmente, defender los intereses de los asociados. Ahora mismo la Coordinadora de Ferias de las Artes Escénicas está integrada por: FETEN (Gijón), Feria do Teatro de Galicia, Fira de Teatre de Titelles de Lleida, Fira de Teatre de Manacor, Feria de Teatro de Huesca, Feria de Artes Escénicas de Madrid, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca, Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo y Umore Azoka de Leioa. 4

Zirkolika num. 8

L’edició del Festival es celebrarà els propers dies 19, 20 i 21 de maig. Però ja el dia 29 d’abril es farà la presentació al públic a l’Auditori Municipal de Vila-Real amb l’actuació de la Companyia Res de Res amb l’espectacle “Tempo”. Aquest any hi ha alguns canvis referents als espais escènics: Els espectacles de gran format passaran a la Plaça del Llaurador i s’afegirà un nou espai, la Plaça 20 de Febrer, també anomenada Parque de la Glorieta. Entre les companyies i artistes d’aquesta edició podrem veure a Marcel Gross, La Banda del Zurdo, Hormutga, Mag Lary, Vagalume Teatro, Scura Splast, Visitants, Los Gingers, Circo Efímero, Tangorditos, El Negro i el Flaco, Gente Colgada i Lorrojo. I entre les companyies internacionals veurem a la Companyia Trukitrek (Brasil, Catalunya), “As pa de Maioum i Nayta” (França), “Contre Pour” amb l’espectacle The London Philharmonic Circus (Franca), i la clausura serà a càrrec de la companyia Italiana “Oplas Teatro”, amb l’espectacle “Julieta e Romeo”.


The Cirkid Entrevista a Manuel González, empresari i director de Zirkolika: Quina valoració en fa dels primers mesos de vida de Cirkid? Manuel González: El balanç tant de crítica com de públic a Barcelona va ser molt positiu. A Sant Sebastià i Logroño, l’expectació va ser molt gran. La mitjana d’ocupació va ser del 85%. ZRK: La gira continua? Manuel González: Com a Cirkid, no. Hem tingut una parada generada per diferències entre el circ i la direcció artística [Ale-Hop]. És una aturada puntual. Cirkid continuarà; no sabem exactament quan ni qui es farà càrrec de la direcció artística. Seguirà endavant amb altres professionals però encapçalat per mi. És una aposta personal. ZRK: Què es necessita per tirar endavant un circ, apart de diners? Manuel González: [Riu] Diners, exacte! Hi ha dues maneres diferents de començar. En ciutats petites i a poc a poc; i la fórmula més difícil i més arriscada: Arrencar a Barcelona o Madrid en què només la inversió en publicitat suposa més d’un 60% per aquella ciutat. Es necessiten diners, moltíssima il·lusió i el més important: un bon equip. ZRK: Quina relació hi ha entre Cirkid i el Circo Italiano? Manuel González: Som estrets col·laboradors. L’inici sense el Circo Italiano hauria estat impossible. Avui per avui és el meu braç armat que fa que el Cirkid es mogui. Són una peça bàsica. ZRK: El panorama a Catalunya i a Espanya és d’un cert boom del circ. Hi està d’acord? Manuel González: És cert que hi ha un boom en quan a propostes. És bo que el circ canviï i evolucioni. Però si he de ser franc tinc els meus dubtes que hi hagi un augment de públic per veure els espectacles. ZRK: A Catalunya té molt d’èxit el Circ Cric de Tortell Poltrona. Quina valoració en fa? Manuel González: Molt positiva. He tingut la sort d’anar-lo a veure aquest Nadal; entre d’altres coses perquè era competència directa de Cirkid a Barcelona. Ha estat una grata sorpresa. Personalment em va agradar moltíssim. Poltrona té una força a la pista tremenda i enganxa el públic. És un circ

Manuel González

amb nom propi i molta personalitat. Al meu entendre depèn molt de Poltrona, però és una de les propostes que més m’agraden del panorama nacional de circ. ZRK: Els noms de Cirkid i Circ Cric pot portar a la confusió... Manuel González: No té res a veure. De veritat que no s’ha posat el nom de Cirkid per confondre a la gent ni pensant en el Circ Cric. Ha estat una coincidència. No vaig pensar que fonèticament pogués cridar a la confusió. I el cert és que no hi ha hagut problemes entre la gent. ZRK: I del Circ Mundial quina opinió en té? Manuel González: No puc opinar perquè fa molts anys que no el veig. No he anat a cap espectacle del Mundial des que la família es va separar. ZRK: Vostè va dedicar la primera funció del Cirkid al seu pare i al seu tiet, morts en accidents de trànsit. Quina importància han tingut en el seu paper d’empresari? Manuel González: Són el referent que tinc de fer les coses bé; tant a nivell comercial com a nivell humà i personal. L’empresari s’ha de saber rodejar de bones persones. Han estat dos models molt importants per mi. Cada espectacle de Cirkid estarà dedicat a ells. ZRK: En els últims dies es va substituir el número de quadrant aeri de la parella Aragorn pel de la roda de la mort. Quina en va ser la causa? Manuel González: Una lesió del portor del duo Aragorn que el va obligar a tornar a França per operar-se. Ha estat el disgust més gran que he tingut a Barcelona. Havíem aconseguit un espectacle molt compacte que enganxava el públic. El duo Aragorn és personalment i professionalment del millor que he vist. Tot apunta que es recuperaran. Marcel Barrera

L’escola de circ de Shangai guanya el festival de joves talents de Mònaco Un espectacular número de trapezi volant a càrrec de l’escola de Circ de Shangai va guanyar la dissetena edició de la Première Rampe, el festival de joves talents que es va celebrar a la carpa de Fontvieille el passat dia 4 de febrer. Els vuit membres del jurat també van premiar un número de contorsió a càrrec de la companyia americana The Mystic Pixies. El programa va incloure dos números de malabarismes, a càrrec dels joves artistes russos Dimitry Chernov i Alexander Bugaytsov, i exercicis de contorsió a càrrec de joves artistes d’Argentina, Ucraïna, Mongolia i Estats Units. El festival, creat l’any 1987 pel príncep Rainier, és un concurs internacional que serveix per donar a conèixer joves artistes, la majoria d’ells menors de 20 anys. /ZRK

Abiertas las inscripciones para la EJC 2006

La EJC (Encuentro Europeo de Malabaristas) es el mayor encuentro de malabaristas y artistas de circo de todo el mundo. Es un evento familiar y amistoso, una semana entera donde los malabaristas pueden disfrutar de espectáculos de gran calidad, aprender en los talleres, adquirir material, desarrollar nuestras habilidades y hacer amistades. El 29 Encuentro Europeo de Malabaristas se celebrará del 9 al 15 de Julio 2006 en Millstreet, Cork (Irlanda). Haz tu pre-inscripción online en: www.ejc2006.net /ZRK Zirkolika num. 8 5


del Ateneu Novedades y colores en el COMBINAT DE CIRC Decadence, lleno de glamour al ir acomEl combinado de circo número 29 se celebró el pasado 18 y 19 de febrero en el Ateneu Popular de 9 Barris de Barcelona. En esta ocasión, actuaron un buen número de antiguos alumnos de la Escola de Circ Rogelio Rivel y otros artistas ya confirmados, dirigidos de la mano de Anne Morin, que ya ha participado en otras producciones del Ateneu. Un combinado muy variado, dónde se pudo ver desde malabares, trapecio, cuerda y equilibrismo hasta acrobacias con una paloma. Uno de los números más aplaudidos fue el de la pareja de equilibristas formada por Tomás Cardús y Noemí Díaz, Delirios y Rosas. Antiguos alumnos de la Escuela de Circo Rogelio Rivel presentaron el trabajo de final de curso de la Escuela de Lomme (Francia): una actuación de equilibrio mano a mano realizando saltos espectaculares con unas formas muy precisas. Nadine O’gara, ex-alumna de la escuela Rogelio Rivel, dejó al público boca abierto con su número de cuerda, Diva

pañada del mítico My Way de Fran Sinatra y una fantástica iluminación roja. Actualmente, O’gara forma parte del repartimiento de Circus Klezmer y complementa su formación en Toulouse. También encontramos a Enric Petit, que terminó el tercer curso de la escuela el pasado mes de junio, presentando un divertido número de verticales y acrobacias con una bola de cristal. Tania Sheslan hizo una actuación de danza con diversas figuras contorsiones. Y desde Madrid llegó el trapecista David Cebrián, que por primera vez actuaba en Barcelona. Rafaelo, que ya lo vimos como portor y acróbata en Rodó, el pasado Circ d’Hivern del Ateneu, en esta ocasión presentó sus últimos trabajos de malabares con sombreros, botellas e incluso vasos. Steffen Lundsgaard de Lice de Luxe, Monsieur Loyal, fue el presentador del combinado quien daba el toque de humor y color al espectáculo y demostró una gran habilidad al hacer acrobacias con una preciosa paloma blanca. Ahora sólo queda esperar el próximo Combinat que podremos ver los días 1 y 2 de abril en el teatro del Ateneu Popular de 9 barris, bajo la dirección artística de Jordi Juanet “Boni”. ¡No os lo perdáis! Mar Doménech Nadine O’Gara. Foto: Ulls

El circo Medrano torna a Catalunya L’any passat es va poder veure a Girona i Figueres; enguany amplia la seva gira a la ciutat de Cornellà del Llorbregat (Barcelona). El Circ francès Medrano presentarà el seu nou espectacle del 2006: El gran circ sobre aigua. Amb unes instal·lacions renovades: Nova carpa de 36 metres de diàmetre, 17 metres d’alçada i capacitat per a 1.300 espectadors. El nou espectacle presenta un conjunt de 12 grans atraccions internacionals repartides en dues parts: una primera de circ clàssic i una segona de CIRC SOBRE AIGUA en la que la pista es converteix en una piscina, allotjant més de 35.000 litres d’aigua amb espectaculars efectes de pluja artificial, fonts sincronitzades i les entremaliadures de les foques i pingüins dels prestigiosos ensinistradors danesos Hans i Vicky Pedersen.

Creada la Asociación de empresarios de Circo Se ha creado una nueva asociación de circo, la de los propios empresarios. La Asociación está presidida por José Mª González, director del Gran Circo Mundial y por el momento son doce los miembros que la forman, entre los que se encuentran Ramón Sacristán, director del Circo Holiday y Carles Raluy, director del Circo Raluy. La asociación está abierta a todos los empresarios que deseen formar parte de ella. /ZRK

6

Zirkolika num. 8

El programa complet està format pel grup de 10 tigres de Daniel Raffo (Uruguay); la reina de l’hula hop Miss Zarrina (Kazhaksthan); els acròbates a les cintes aeris, la Troupe 7Yakuvov (Khazhastan); volant sota el circ, la nau espacial dels García (Irlanda); Versace, el rei dels pallassos (Mèxic); els malabars a ritme de salsa de Juan Pablo Martínez (Mèxic); els tres elefants de Lee Antony (Anglaterra) i el sumptuós grup de cavalls i camells de Carlos Savadra (Colombia). Dades gira: Figueres, del 29 abril al 3 de maig; Girona, del 5 al 9 de maig; Cornellà de Llobregat, de l’11 al 14 de maig./ZRK


lie Rivel ar Ch de t en an rm pe ió ic os xp E ació de Teatre de Monòlegs Est , no Mo El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel, és d’un projecte que ve de lluny i que dignifica finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. La inauguració de l’espai va ser el 16 de març i ha estat combinada amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc. /ZRK

Propostes per l’espai «Cafè i Circ» Fins al dia 16 d’abril les companyies que no han pogut entrar dins la programació oficial de la Fira de Circ de Trapezi de Reus poden presentar les seves propostes per participar a l’Espai Cafè i Circ, dins la programació no oficial. L’Espai està coordinat per la companyia de Reus El Circ de les Musaranyes i hi haurà un jurat que valorarà la possibilitat d’actuar dins la programació oficial del Trapezi’07. Les propostes tindran una durada màxima de 10 minuts i com a novetat d’enguany es donaran 200 • als participants. Adreçar propostes a: circdelesmusaranyes@hotmail.com /ZRK

Tres persones vinculades al món de les arts escèniques, Miquel Àngel Ripeu, David Pérez i Carles Gilabert, van decidir crear fa tres anys un festival de teatre per a la ciutat de Castelldefels. Van pensar que era una gran idea fer-lo de monòlegs, per tal de reivindicar que n’hi ha més enllà del Club de la Comedia. Arran d’aquell primer propòsit es va voler anar més enllà del monòleg mateix i més enllà de la sala de teatre convencional, convertint-se en un festival de solistes amb gran presència d’artistes circenses.Artistes com l’Àlex Navarro, Pepe Otal, Claire Ducreux i Ignasi Gil ja han deixat la seva empremta. Enguany la tercera edició del festival acollirà els dies 19, 20 i 21 de maig artistes com Sergi López, Leo Bassi o Mont Plans, al costat dels malabaristes Jordi Juanet “Boni” i Manolo Alcántara, el titellaire Carles Cañellas de la Cia. Rocamora, el pallasso Loco Brusca, l’actriu Laia de Mendoza, el cantautor El Sobrino del Diablo i el trapezista Maxime Mestre, que tancarà el festival amb un número de corda volant. Més info: www.castelldefels.org/monoteatre /ZRK

“Golfes Circ 2006” a Vilanova i la Geltrú La 3ª edició del Golfes Circ, espai Off de la “Fira de Circ Trapezi de Vilanova i la Geltrú” es celebra aquest any els dies 20 i 21 de maig a la vela del Centre de Residència i Creació Artística de “La Masia d’en Cabanyes” de Vilanova i la Geltrú. També s’impartiran cursos de formació circense durant els mesos d’abril i maig. L’Espai, creat el 2003 per l’Associació Endimari, està actualment organitzat per l’Associació de Circ Magnet de Vilanova, dirigida per Pepe Arcos (Professor Magnètic) i l’ artista de circ David Marfil “Txupi” (Kd Cirk), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova. L’Espai té com a objectiu promocionar el circ, oferir un espai escènic als artistes que no han pogut entrar a la programació oficial del festival i a més servir de trampolí per al joves artistes. Trobareu el formulari d’inscripció a: www.magnetcirc.org (fins el 28 d’abril). /ZRK

Gala de circo en Valls

Foto: Cía. Passabarret

La compañía tarraconense Passabarret celebró el pasado 4 de fe-

brero una gala de circo en el Teatre Principal de Valls clausurando así los actos de su décimo aniversario y llenando completamente el aforo. Fue una gala de reencuentros con viejos compañeros de la compañía. Participaron, entre otros, Ignasi Gil, Manolo Alcántara, Improvistos Krusty Show, Nómada Circus (Andreu y Ireneu), Tandarica Orkestar, el clown gallego Yoni Mediogramo (Juanillo Esteban) y Albert Vinyes Betu. Passabarret está integrada por cinco miembros, a caballo entre Valls (Alt Camp) y La Canonja (Tarragonés), y se presentaron al gran público en 1996 con el espectáculo Qui te la pela? en La Marató de l’Espectacle. Actualmente trabajan con su itinerante Tandarica Orkestar, el taller-espectáculo La Berta de formato medio (con carpa) y ultiman ahora su nueva producción de cara al verano: un show de números clásicos. /ZRK Zirkolika num. 8 7


Escola Rogelio Rivel, vent en popa

Aquest curs l’Escola de Circ estrena un nou pla d’estudis i, de cara el proper, redueix la quota de matriculació

Al costat de l’Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona, un dels centres neuràlgics de formació, intercanvi i programacions de circ, s’hi perfila una carpa blanca i blava. És una Escola de Circ. A dins, uns professors ensenyen a joves amb esperit circense les disciplines i els coneixements de l’art circense. Són els alumnes de la Rogelio Rivel. Tenen entre 16 i 25 anys, i venen de tot arreu del món. Sis hores de classe diàries i en total, dos cursos escolars de formació base en tècniques de circ. Ha plogut molt des de que al 1999 es va iniciar el projecte pilot de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. Set anys més tard, l’escola circense, gestionada per l’Associació de Circ Rogelio Rivel, continua amb més empeny que mai, tot i que no ho ha tingut fàcil. La principal novetat d’aquest curs 2005-06 ha estat el canvi de pla d’estudis, que ha consistit en la implantació dels monogràfics de lliure elecció i en la introducció de les classes de reforç. En els cursos escolars anteriors, no es contemplava cap tipus d’especialització, sinó que es pretenia que després de dos anys d’escola, l’alumne fos un artista complert, que pogués executar varietat de disciplines. Però aquest plantejament acadèmic no acabava de rutllar. “Et trobaves amb alumnes que odiaven, per exemple, els malabars i que tenien molt clar que no s’hi voldrien dedicar mai. En canvi ara, tenen l’opció d’escollir entre una sèrie de tècniques”, explica la Tere Celis, professora d’acrobàcia i Cap d’estudis de l’Escola. Per aquesta raó, s’ha optat pels monogràfics de lliure elecció. Els estudiants poden elegir quatre tallers per any, i algunes de les disciplines d’especialització són els equilibris sobre objectes, malabars, cable, manipulació, trapezi, quadrant, cable, minivolant, banquines i bàscula, màstil, teles, etc. Aquests cursos especialitzats, que comencen a partir del gener, són intensius d’una setmana i es distribueixen al llarg de l’any. El xilè Cristóbal Pereira, conegut com a Cristo, és alumne de segon curs de la Rogelio Rivel i considera que “el canvi de pla d’estudis és molt millor, més centrat i organitzat, i aconsegueix donar-te unes bones bases que és el que ha de fer una escola preparatòria”. A més a més, a partir d’aquest curs les assignatures de formació base com acrobàcia, equilibris acrobàtics, trampolí, teatre, dansa i base tècnica es complementen amb unes classes de reforç obligatòries que consisteixen en la preparació física, dietètica, creació, massatge, seguretat, verticals i creació d’espectacle. “Són assignatures que t’ajudaran, sobretot la de creació perquè t’obliga a pensar i a fer alguna cosa; en aquesta escola hi ha molta base tècnica i la creació és el que més falta, per això crec que s’han marcat un punt introduint aquesta assignatura”, continua explicant el Cristo. Aquesta és una millora qualitativa en la formació acadèmica de la Rogelio Rivel; La Tere Celis, després d’haver estat parlant i comparant sistemes educatius amb Marc Lalonde, director de l’École Nationale de Cirque de Montreal que el passat febrer va participar al seminari internacional sobre circ al CCCB, considera que no van gens equivocats a nivell de metodologia. No obstant, “a nivell d’infrastructura, pressupost i professorat al·lucines. Per exemple, ells tenen vuitanta-set professors, mentre que nosaltres només set”, afirma la Tere. Per aquest motiu molts alumnes de l’Escola Rogelio Rivel opten per continuar formant-se en escoles de l’estranger, com és el cas de Cristo que té pensat marxar a França. “És un problema d’espai. Per poder fer més cursos acadèmics i perquè els alumnes puguin assajar els seus números després de les classes, fa falta més espai”, explica la Tere. En un futur, un dels objectius de l’Associació de Circ Rogelio Rivel és que s’aprovi el projecte arquitectònic d’un edifici per a l’Escola al costat de la carpa. Però, ja se sap que, malauradament, “les coses de palacio, van despacio”. 8

Zirkolika num. 8

Foto: Ulls

Ja han començat les proves d’accés! La principal novetat de cara el proper curs és que s’ha aconseguit rebaixar la quota anual de l’Escola, gràcies a una subvenció de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat. Els alumnes de primer curs hauran d’abonar 1950 euros mentre que els de segon 1600, reducció considerable, si tenim present que abans pagaven gairebé 3.000 euros anuals. “El primer pas que hem fet ha estat contractar el Professorat; el més urgent era millorar les seves condicions de treball, els sous no són molt bons però com a mínim, ara tots estan legalitzats. El segon era baixar la quota perquè els alumnes també s’aprofitessin de la subvenció”, assegura la Tere Celis. El curs 2006-07 ja està en marxa! I les proves d’accés per entrar a l’Escola de Circ Rogelio Rivel ja han començat. La primera convocatòria va ser el passat 10 de març. Si algú no hi va arribar a temps, que no es preocupi, perquè encara es pot presentar a les proves del 27 i 28 de juny. Només cal que ompli la sol·licitud! Anna Llarch


a) Circ Cric, estada de dos mesos a Montjuïc (Barcelon Montjuïc és aquests dies una mica més màgica. El Circ Cric va estrenar amb èxit el divendres a la nit (3 de març) un espectacle que reivindica el circ com a part de la cultura, promou el valor de la solidaritat, fa un cant a la vida, es mofa de les llargues obres de la Sagrada Família i inclou una paròdia protagonitzada per Tortell Poltrona de l’entrada de Tejero al Congrés dels Diputats el 23-F. La nit de l’estrena es recordarà. El Cric tornava a Barcelona tres anys després, i estrenava una impol·luta lona blanca. El públic que va omplir les graderies no es va posar dempeus al final de la funció –sí que ho va fer el dibuixant de circ Joan Soler-Jové– però els cops de peus i els xiulets manifestaven una enorme satisfacció. L’orquestra, dirigida per Víctor Ammann, té un paper impagable durant tot l’espectacle i acompanya amb gran harmonia els moviments dels trapezistes Nanda Dutra i Adriano Marçal, i dels acròbates Julían González i Leticia Garcia, que en el seu número d’equilibris, mà a mà, van fer pujar fins al màxim la temperatura del circ. La roda alemanya de Quique Aguilera i Luciano Martín també va elevar els decibels. Els malabaristes Ramiro Vergaz i Dani Cercos van demostrar la seva categoria. Poltrona, que acaba de ser avi, va presentar quatre entrades: la rosa,

Foto: Ulls

on mostra el caràcter entremaliat però, sobretot, l’amor cap a la professora Titat (Montserrat Trias); la mítica puça; la bomba, que va crear per fer riure els infants de Bòsnia, i la mosca, que va deixar embadalits els més menuts de Barcelona. Sílvia Compte, amb les seves patinades, presenta un divertit i sensual número. Guga, una mica fatxenda, rep cops a tort i a dret a la barra. Tècnics, cuiners, el grup The Mortimers... Tots formen part de la funció, que toca la fibra i transmet amor fraternal. Espectacle rodó i absolutament recomanable. Fins al 7 de maig. Marcel Barrera

Circ d’Hivern Abierta la convocatoria de proyectos para el 11º Los proyectos se basarán en un espectáculo de circo inédito para todos los públicos, con una trama teatral, musical o coreográfica de una duración aproximada de 1 hora y 15 minutos. La convocatoria estará abierta hasta el 15 de abril. El Circ d’Hivern es una producción propia de Bidó de Nou Barris, entidad ges-

tora del Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona. Año tras año, este proyecto se ha ido consolidando y hoy en día es una referencia de la cartelera barcelonesa en la época de Navidades. Las últimas ediciones congregaron a casi 8.000 espectadores. El espectáculo de la 9ª edición está actualmente en gira y ahora se está preparando la gira de “Rodó”, la última producción. El estreno de espec-

táculo tendrá lugar el 16 de diciembre de 2006. La producción ejecutiva del espectáculo irá a cargo del equipo profesional del Ateneu Popular 9 Barris. El proyecto tiene que contemplar la posibilidad de una explotación posterior (gira) y la selección de los proyectos presentados irá a cargo de la comisión de programación del Ateneu Popular 9 Barris. Más info. www.noubarris.net/ateneu. /ZRK

l món del circ «Passen i Vegen», exposició al voltant dematerials gràfics procedents de col·leccionistes diversos. Serà a València i serà el Museu Valencià d’Etnologia qui acollirà del 18 de maig fins al 10 d’octubre una exposició al voltant del món del circ, baix el títol “Passen i Vegen”. L’exposició presenta en conjunt fons de procedència diversa, tot i que hi ha dos grups de materials gràfics que constituiran el gros més important de materials exposats. El fons cartellístic de l’Arxiu de la Diputació de València que recull cartells d’anunci dels espectacles de circ que varen tindre lloc a la Plaça de Bous de València a partir de 1822. Y la col·lecció Fernández Ardavin que recull centenars de postals i fotografies que artistes de tot arreu enviaren al circ Price a Madrid per a publicitar el seu número; l’abast cronològic de les fotografies se situaria entre final del segle XIX i principi del segle XX.Tot plegat s’hi afegeixen altres materials com ara vestits, instruments musicals i altres

Tot plegat, doncs, l’exposició «Passen i Vegen» representa un esforç des del món de l’etnologia per mostrar el món del circ amb la seua totalitat i complexitat. També a València seran organitzades unes Jornades Nacionals de Circ, a càrrec del Ministeri de Cultura – INAEM. Seran el proper mes de juny al Museu Valencià de la il·lustració i la Modernitat (MUVIM). El seu objectiu serà el estudi de la Protecció y Promoció de les Arts Circenses. La necessitat de major qualificació professional , de bones infrastructures, de inversió en investigació, desenvolupament i innovació i de ajudes públiques, seran els quatre pilars en els que es sustentaran les Jornades. /ZRK

Zirkolika num. 8 9


Cia. Res de Res Tempo FUSIÓN POÉTICA ENTRE EL TEATRO DE GESTO Y EL CIRCO En el panorama escénico catalán está apareciendo un nuevo estilo, la fusión del teatro con el circo. La compañía mallorquina Res de Res es una de las pioneras en incorporar técnicas de circo en sus espectáculos. En su último montaje, Tempo, hace una apuesta un poco más atrevida; no sólo han conseguido combinar teatro de gesto con el circo, si no que ha introducido un elemento más, la música en directo. Tempo se pudo ver del 12 al 15 de Enero en el Mercat de les Flors de Barcelona, se trata de un espectáculo-concierto. 4 personajes; un contrabajista, una cantante y dos actores-equilibristas, uno de ellos también pianista, viven emociones cotidianas y se divierten en un espacio imaginario. Tal y como cuenta Marta Barceló, miembro fundadora de Res de Res, “no se explica ninguna historia en concreto, son momentos vividos por cuatro personajes que se relacionan y se comunican a través del juego, la música, la acrobacia, etc.” Un espectáculo sencillo y visual dónde se interpretan temas en diferentes idiomas, la mayoría de ellos a través de la fantástica voz de Laia Oliveras, que incluso es capaz de cantar enredada bocabajo en un número de telas. Además se da un atrezzo un poco loco y muy característico para cada personaje y una original escenografía de curvas en donde se puede ver desde una genial mueble de cajones que se transforma en piano hasta un sencillo contrabajo eléctrico que se convierte en el trapecio del músico Albert Bordonada. Se consigue un especial ambiente evocador que transporta fácilmente al espectador a una atmósfera poética, sensual y onírica. Asentar sólidas bases, perfeccionarse y darse a conocer La compañía Res de Res se inició en 1997 de la mano de Marta Barceló, licenciada en el Instituto del Teatro de Barcelona y 1 0 Zirkolika num. 8

especializada en teatro de gesto. Más adelante, con la entrada en el equipo de Biel Jordà, también licenciado en el Instituto del Teatro de Barcelona y especializado en dirección y dramaturgia, se fundó la compañía como tal y se fijaron las bases de su filosofía: trabajar el teatro de gesto con técnicas de circo, algo que aún perdura y los diferencia de las demás compañías. Tanto Barceló como Jordà trabajaron algunas técnicas de circo en Barcelona, algo que les interesó y por ello decidieron perfeccionar a la escuela The Cirque Space de Londres. De lo que aprendieron en el instituto de teatro y de la experiencia de la escuela de circo, surgió el espectáculo Ícars. Poco a poco se dieron a conocer primero en Mallorca, después en Baleares, finalmente a nivel nacional e incluso internacional, sobretodo en América Latina. El momento culminante llegó con Mara en el 2003, espectáculo que representó a las Islas Baleares en los Premio Revelación de los Premios Max. Un lenguaje propio y diferente Con Tempo es la primera vez que Res de Res actúa en uno de los teatros barceloneses, aunque ya se dieron a conocer en una actuación de calle durante las fiestas de la Mercè en Septiembre del 2000. La compañía ha tenido un éxito considerable en estos cuatro días y “poder aparecer en el repertorio del Mercat de les Flors ha sido una oportunidad muy grande, la verdad es que les estamos muy agradecidos”, cuenta Barceló. Para Res de Res este espectáculo tiene un significado especial, está dedicado al qué tenía que ser su director, Franco de Francesco Antonio, que murió pocas semanas después de empezar los ensayos y la compañía tuvo que asumir la dirección del montaje. Con Franco de Francesco Antonio ya habían colaborado en Mara tenían una relación muy intensa y especial. Mar Domènech Fotos: Ernest Abentín

Futuros proyectos El siguiente espectáculo será un musical; una producción de En Blanc, la compañía de teatro de texto que dirige Biel Jordà. Cada año se va intercalando un montaje de Res de Res y uno de En Blanc. Además, la compañía tiene previsto viajar a Guatemala dónde tiene programado un proyecto con jóvenes con riesgo de marginación social. Esta idea es consecuencia de algunas clases magistrales que se dieron a un colectivo de Guatemala, aprovechando la gira por Centroamérica del espectáculo Ícars en el 2003.


Gran Fele Un circo Mediterráneo Tienen una bonita carpa blanca con capacidad para 500 personas, con 9 metros de altura y 24 metros de diámetro. En lo alto aparecen las letras en rojo del nombre de la compañía:“CIRCO GRAN FELE”. Es ya una costumbre encontrarlos todas las navidades en la ciudad de Valencia presentando su última producción. Este año el espectáculo se llama Xaloc, nombre del viento del sureste. Cuenta la historia de un viajero que camina en medio de una tormenta de arena y a causa del fuerte viento pierde su propia sombra. Es el hilo conductor que utilizan para ir presentando los diferentes números circenses. Acrobacias encima de un caballo de juguete que va girando por la pista; número de cuerda; número de monociclo junto una coreografía con paraguas; malabares y pelotas de rebote; trapecio fijo; número de correas; número de contorsión y equilibrios acrobáticos; número a dos de telas con una red; y varias entradas de los payasos.

Xaloc se estrenó en septiembre de 2005 en la 16ª Mostra Internacional de Mim de Sueca. Y las pasadas navidades se pudo ver el espectáculo en la explanada del Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad (MUVIM), en Valencia. La compañía toma el nombre del Festival Gran Fele que Rafael Pla Soler crea en 1958. En 1979, cuando muere Gran Fele, su hijo Rafael Pla Albiach se hace cargo de la dirección y estrenan 16 espectáculos realizando varias giras por

España. Pla es un amante del circo y del teatro al aire libre; ya sea con carpa o sin carpa lleva toda su vida dedicada al circo junto con su hermano Pepe Pla. Ambos cuentan con numerosas actuaciones como compañía de payasos Pla y Pla. Circo Gran Fele se fundó en 1993 y la inauguración de la carpa fue un año después con el espectáculo “Musik, Maestro, Please”. Actualmente ya han estrenado 10 espectáculos bajo su carpa blanca pero también llevan todas sus producciones a teatros al aire libre, teatros de sala o auditorios. Ahora la compañía está formada por doce artistas que trabajan todo el año en la producción de un espectáculo para todos los públicos. Combinan las técnicas más tradicionales con las nuevas tecnologías y técnicas escénicas. Circo Gran Fele es también una escuela de circo, donde los artistas se forman durante 6 meses en las diferentes artes circenses de la mano de Yuri Abel; en un proceso en que el intercambio de conocimientos y la propia investigación de los artistas es la herramienta principal para llegar a la creación de los espectáculos. En el circo hay dos carruajes que llaman la atención por su antigüedad y su belleza. Han sido restaurados recientemente y acompañan al circo allá donde va. Uno es el que utilizan como taquilla-venta de entradas y otro que llaman “Gabinete de

curiosidades”, en el cual podemos encontrar desde la huella del Yeti, hasta un hombre pez disecado o una escama del monstruo del Lago Ness y mil fenómenos más. Un espacio que puede visitar el público en el intermedio del espectáculo. Su última producción, XALOC, ha sido recentemente nominada para los Premios de las Artes Escénicas de la Generalitat Valenciana 2006, como mejor espectáculo infantil.

EQUIPO ARTISTICO - Rafael Pla, José Manuel Pla y Rafael Graullera (payasos) - Osmany Cañizares (correas) - Vanesa Martínez (contorsionista y equilibrios) - Roseta Plasencia (trapecio) - Alice Erlanguer y Matías E. Marremedina (telas) - Óscar Hernández (monociclo y malabarista) - Fouguere Domergue (cuerda) - Natalia Dannunzio (acrobacias) - Yuri Abel Díaz (profesor)

Zirkolika num. 8 11


El Gran circ nacional xinès Yin Yang El Gran Circ Nacional Xinès estrenà el 23 de febrer el seu espectacle Yin Yang instal·lat al marge del riu Francolí a Tarragona, única ciutat catalana on farà estada durant deu dies. El públic català ja ha tingut algunes oportunitats de gaudir de circ xinès. En els últims anys ha cercat i trobat amb excel·lència un punt d’equilibri entre la tradició mil·lenària i la modernitat. Han reaccionat, per exemple, a la influència del Cirque du Soleil que recull la tradició xinesa i la porta cap a la modernitat. I els 60 artistes es presenten sota la batuta de producció d’una companyia holandesa amb tota la tecnologia necessària per poder oferir un esplèndid espectacle oriental.

Yin Yang, la compensació dels oposats, a la vida i a la pista: llum-foscor, altures-abismes, moviment-quietut, risc físic-poesia visual, cos-ment, masculífemení, força-tendresa. La música xinesa amb influències occidentals i el vestuari dissenyat a París emmarquen un espectacle destinat a posar de manifest les possibilitats aparentment il·limitades del cos humà si és entrenat mentalment. I aquest entrenament, venint de la Xina, es basa en la meditació, intensa, constant, quotidiana. I genera concentració, calma, harmonia. I això es nota a la pista, tots a una, treball en grup, en una complicitat anònima per assolir l’objectiu únic de

1 2 Zirkolika num. 8

crear emocions poètiques i sensacions plàstiques, sense protagonistes solistes ni vanitosos protagonismes. No és la primera vegada, ja és la quarta temporada que giren. Amb una relativament petita carpa de 1400 persones, la proximitat de la pista permet un contacte immediat amb els artistes. I aquests es contagien de l’entusiasme del públic que disfruta a rabiar. Gaudim de la benvinguda que ens dónen 18 guerrers Xian en un número de sis màstils xinesos, dos d’ells basculants, pels que s’enfilen i balancegen en record dels 8000 soldats que acompanyaren al primer Emperador xinès Qin Shi Huang quan aquest es féu enterrar amb ells. Perfecte sincronització, coordinació,

PERQUÈ «NACIONAL CHINO»? “El Gran Circo Nacional Chino” és el nom de la compayia que presenta l’espectacle Yin Yang. Aquest nom és un títol de qualitat que otorga el ministeri xinès de Cultura a un espectacle que ha assolit la qualitat suficient per a representar el pais a l’estranger, havent estat previament escollits els millors artistes, o sia, els millors d’entre els millors. En aquest cas ha sigut la companyia holandesa Stardust Circus International, formada per Henk van der Meyden i la seva esposa Monica Strottmann, dedicada els últims 20 anys a portar a Europa espectacles asiàtics i promotors de les quatre gires per la peninsula ibèrica de “El Gran Circo Ncinal Chino”. El seu èxit vé avalat per quatre dècades de promoció d’espectacles soviètics a Europa, especialment els Ballets Bolshoi i Kirov.


elasticitat. I passem al gràcil element femení, 14 artistes sostenten amb bambús quatre plats a cada mà girant contínuament, gràcies a l’esforç de les munyeques mentre fan tot tipus d’equilibris gimnàstics. Però no es tracta de força sinó que cada plat és un flor de lotus i el conjunt és pura poesia. Tornem a l’element yin, 16 acròbates volen com ocells a ritmes vertiginosos atravessant anelles situades a alçades diverses fins a arribar a 2,60 metres. I torna el yang femení en forma de 9 malabaristes del diàbolo, llençats a gran alçada, temps de vol que queda dedicat a diferents acrobàcies i tamborelles, fins a quedar recollits amb gran precisió i sincronització. Un simpàtic conjunt de 14 malabaristes que fan ballar i volar tres barrets de palla cada un donen una pinzellada alegre i colorista coreogràficament estupenda. I acaba la primera part amb un número de teles vermelles format per dos enamorats que simbolitzen la unió yin yang volant en circumferència i penjantse d’elles a força metres d’alçada. La núvia li descobreix la cara per primera vegada amb gran satisfacció de la parella finalitzant amb el cor de dames embolcallantlos amb les sedes. Ja en la segona part, tenim els trapezistes volants a deu metres d’alçada. Cap semblança a un número tradicional d’àgils i portor. D’entrada hi ha un portor a mig camí que recull i entrega els àgils camí cap i des del portor, si s’escau. Però també un columpi, situat sota el travesser dels àgils, els permet de volar cap al portor. I tampoc el portor queda en la seva forma tradicional: sobre d’ell, com si es tractés d’una piscina, una plataforma permet a un àgil llençar-se al buit

per a ser recollit pel portor. Senzillament perfecte en la bellesa i exactitut dels moviments. Àguiles humanes en la recerca del desig ancestral de volar. I les cadires equilibristes que s’enfilen mirant el cel; col·locada la primera sobre quatre ampolles, aquesta en sosté nou d’adicionals emplaçades verticalment permetent a set equilibristes fer-hi la vertical. La lenta col·locació de les peces de la construcció crea, en comunió amb la llum i la música, una atmosfera de tensió que impedeix la respiració. I si la Xina és el país de les bicicletes, a 16 artistes només els cal tenir-ne una per enfilar-s’hi totes elles, a un ritme frenètic formant amb els braços una esplèndida figura de gall d’indi amb les plomes ben obertes. Dues contorsionistes d’articulacions ben flexibles ens mostren la bellesa de les formes del cos arquejat i la compensació de les forces quan les contorsions es fan en parella. I els exercicis encara excel·leixen més mentre les artistes sostenten peces de porcel·lana amb els peus. Pura delícia. La báscula rusa posa de manifest una guerra tribal, on els guerrers i guerreres són enviats fins a tercera, quarta i cinquena alçada i un artista aconsegueix un triple salt mortal lligat a una crossa. I acaba l’espectacle amb una magnificent coreografia de tota la companyia habillada amb un vestuari de bronze, simbolitzant els dos mil anys d’història circense xinesa que s’han posat de manifest durant les dues hores que ha durat l’espectacle. Els artistes, tots ells molt joves, ens han entregat tot el seu art, après des de l’infància amb l’esforç i sacrifici que mai podrem imaginar prou. Quim Elias Fotos: Manel Sala, Ulls.

GIRA - ZARAGOZA 8 a 26 de marzo 2006 La Chimenea (Zona ACTUR) - DONOSTIA – SAN SEBASTIÁN 29 marzo a 16 de abril 2006 Plaza Elhuyar - BURGOS 19 a 30 de abril 2006 c/Victoria Balfe - Solar G3 (junto Polideportivo José Luis Talamillo) - LOGROÑO 3 a 14 de mayo 2006 Nuevo ferial de las norias - SALAMANCA 17 al 28 de mayo 2006. La Aldehuela

Zirkolika num. 8 13


Montecarlo

30 años de proezas Montecarlo reúne desde el año 1974 los mejores números de circo. El Festival es un concurso en el que un jurado otorga los premios “clowns” (de oro, plata o bronce) a las mejores actuaciones. Es una de las mayores distinciones que se puede obtener. Durante las tres décadas del festival han pasado más de 4000 artistas y se han podido ver casi 1000 números diferentes de circo. Es una cita imprescindible para todos. Este año el festival ha conmemorando su aniversario reuniendo a los artistas que habían sido premiados en alguna de las 29 ediciones anteriores. Se ha rendido homenaje al creador y fundador del festival: el Príncipe Rainiero III, que desgraciadamente falleció el pasado año. Ahora la princesa Stephanie de Mónaco se ha convertido en la Presidenta del Comité organizativo y la responsable de continuar protegiendo la realización del festival. La calidad de los espectáculos ha sido excelente dando la oportunidad de ver en unos días los mejores números de circo del mundo. Este es el motivo por el que el festival de Montecarlo se ha ganado el calificativo de “mejor festival 1 4 Zirkolika num. 8

del mundo”. Entre los artistas que han actuado estaban los payasos David Larible, Darix & Fumagalli, Jigalov y Popov. Los malabaristas Kris Kremo y Anthony Gatto. El domador de elefantes Flavio Togni. Los caballos de la Familia Knie. Los tigres y leones de los hermanos Lacey (Martin y Alexander). Las acrobacias del Duo Nikulin (acrobacia cómica). Los hermanos Errani (icarios). La compañía española Quiros (funambulistas). La troupe Rodion (barra rusa). Los equilibristas Anatoly Zalewski y Oleg Izossimov. El número de trapecio fijo del Duo Mouvance. El dúo acrobático de la troupe de Guangzhou. Los animales de granja de Maike y Jorg Probst. La troupe Bingo. La troupe Marx. El mano a mano de los Alexis Brothers. El número de la rueda de la muerte de los hermanos Vélez. Los números de trapecio volante de Flying Rodogels y las fantasías aéreas de la troupe Sarytchev. Los números tenían una calidad técnica impresionante y el ambiente que se respiraba era inmejorable. Prácticamente todos los números hacían que el público se entusiasmara y acabara aplaudiendo de pie.

Ha sido un aniversario muy especial en el que además de los espectáculos se han organizado más de 10 exposiciones de temática circense. Las pinturas sobre trozos de carpa de Rolf Knie. Los tapices de Jacques Cinquin. Una selección de una de las más grandes colecciones de circo, de Alain Frère. Las instantáneas fotos de Bertrand Guay. Las pinturas de Nathalie Chabrier. Las esculturas de Kees Verkade... Además el circo se ha podido ver por las calles de Montecarlo en una impresionante cabalgata en la que desfilaban todos los artistas y los animales participantes del festival. Los elefantes caminaban por las calles al ritmo de la orquesta y la música junto con los caballos, las carrozas y los coches antiguos en que iban los artistas. Todo Montecarlo estaba repleto de circo, hasta los escaparates de los innumerables locales comerciales de la ciudad estaban inspirados en el circo. Y es que aquí el Circo se convierte en una de las maravillas del mundo. Los enamorados del circo tienen que ir a Montecarlo; y los que no lo estén tanto que vayan también, pues allí se enamoraran. Y nos anima gritando así el Mr. Loyal de las galas, el simpático Petit Gougou: ¡Mooontecaaaarloooooo! Vicente Llorca


PREMIOS-CLOWNS DE ORO 1974 - 2005 1r Festival, 1974 – Charlie Rivel, Payaso; y un homenaje a Alfred Court, Domador // 2º Festival, 1975 – Alexis Gruss, Caballos Jean Richard (Francia) // 3º Festival, 1976 – Elvin Bale, Trapecista (Circo Ringling Bros and Barnum and Bailey, USA) // 4º Festival, 1977 – La Familia Knie, Caballos del Circo Nacional Suizo Knie (Suiza) // 5º Festival, 1978 – La troupe Beljakows, Domador de osos (Circo del Estado de Moscú); Les Flying Gaonas, Trapecio volante (Circo Ringling Bros and Barnum and Bailey, USA) // 6º Festival, 1979 – La troupe de los 9 perchistas de Leonid Kostiuk (Circo Del Estado de Moscú); Georges Carl, Cómico excéntrico (Crazy Horse Saloon, Francia) // 7º Festival, 1980 - La troupe Parvanovi, Saltadores de báscula (Circo del Estado de Bulgaria) // 8º Festival, 1981 - Oleg Popov (Circo del Estado de Moscú); Los leones marinos de Roby Gasser (Lido de Paris) / / 9º Festival, 1983 - Li Liping, Pagodas (Circo del Estado de la Republica Popular China) // 10º Festival, 1984 – Lu Lixin y Shen Ning, Antipodismo sobre sillas (Circo del Estado de la Republica Popular China); Djigites Nougzarov, Acróbatas a caballo (Circo del Estado de la URSS); Troupe de Choe Bok Nam, Trapecio volante (República Democrática de Corea) // 11º Festival, 1985 - Troupe del Circo Nacional de Pyong Yang, Mástil y Báscula (República Democrática de Corea); Les Doveiko, Báscula sobre zancos (URSS) // 12º Festival, 1987 – Troupe de Shen Yang, Aro (Circo del Estado de la República de China); Maximiliano Nones, Grupo de tigres (Circo Moira Orfeo, Italia) // 13º Festival, 1988 – Chen Brothers, Mano 14º Festival, 1989 – a mano (Circo Chen, Portugal) // Trapecistas volantes del Circo Nacional de Pyong Yang, Acróbatas aéreos (República democrática de Corea) // 15º Festival, 1990 – Flying Vasquez, trapecio volante (USA – Co16º lombia); los Tigres de Nikolai Pavlenko (URSS) // Festival, 1992 – Nouvelle experience, contorsionistas (Cirque du Soleil); Trapecistas volantes del Circo Nacional de Pyong Yang // 17º Festival, 1993 – Troupe de Guang Dong (República popular de China); Trapecistas volantes del Circo Nacional de Pyong Yang // 18º Festival, 1994 – Borzovi (Rusia), acrobacias aéreas (Cirque Knie-Suiza) // 19º Festival, 1995 – Cigognes (Rusia), Trapecios volantes (Cirque Scott – Suecia) // 20º Festival, 1996 – Troupe Ewelyn Marinof (Rumania), Saltadores de báscula, (Circo Knie); la Familia Fredy Knie Junior, caballos; la fiesta de caballos de la Familia Leonida Casartelli (Circo Casartelli-Italia) // 21º Festival, 1997 – La troupe acrobática de la provincia de Shan Dong, (China), acrobacias sobre bicicletas (Philipp Gandey Circus – Gran Bretaña) // 22º Festival, 1998 – La Troupe acrobática del circo de Pyong Yang (Corea), saltos de balanza y vuelos aéreos (Stardust-Holanda); La troupe acrobatica de Canton (China), Saltos de báscula (Stardust-Holanda) // 23º Festival, 1999 – Anatoly Zalievsky (Ucrania), equilibrista; La Banquina del Cirque du Soleil (Canada), equilibrios volantes; David Larible (Italia), payaso de reprise // 24º Festival, 2000 – Troupe acrobática de Pyong Yang, trapecio volante; Les Thernievski (Rusia), saltadores de báscula;Anthony Gatto (USA), malabarista // 25º Festival, 2001 – Alexis Gruss, caballos;Troupe de Shangai (China), báscula e icarios // 26º Festival, 2002 – Los Quiros (España), funambulistas; Troupe acrobática de Canton (China), paso de dos // 27º Festival, 2003 – The Flying Girls (Corea), trapecio volante; Troupe Puzanovi (Rusia), báscula // 28º Festival, 2004 – Troupe acrobática de Pekin, pagodas con vasijas;The Flying Tabares (Argentina), trapecio volante; Hermanos Errani (Italia), icarios // 29º Festival, 2005 – Troupe Rodion, barra rusa; Multi Flying del circo de Pyong Yang, trapecio volante .

1

2

3

4

5

Página anterior: Alexander Lacey. 1. Oleg Popov, 2.Rodion, 3. Flavio Togni, 4. Los Quiros, 5.Fratelli Errani. Fotos de: © Charly Gallo. Centre de presse de Monaco.

Zirkolika num. 8 15


10 Trapezi 10 Aniversari d’alçada Fa deu anys, el nom del Cirque du Soleil només el coneixien els aficionats militants, i la paraula “circ”, per molta gent, tenia connotacions d’espectacle infantil i només comptava “l’encara més difícil”. Trapezi, la fira de circ de Catalunya, en els seus 10 anys d’existència ha contribuït a canviar aquesta idea presentant proeses emocionals i tècniques amb rigor i qualitat artística. La història de Trapezi és un cúmul de bones intencions amanit amb felices coincidències, un camí construït amb dedicació, amor pel circ i exigència. Fruit d’un matrimoni ben avingut entre els directors artístics, els tècnics culturals, els polítics, la població local i el públic, Trapezi és un model de fira especialitzada que s’ha convertit en referent internacional, al mateix nivell de molts altres festivals de circ que es celebren arreu d’Europa. El Trapezi ha demostrat que el circ és art. Moya + Fort + Escarlata Circus = Trapezi Tot va començar quan dos tècnics culturals d’ajuntaments veïns, Bienve Moya per Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i Alfred Fort per Reus (Tarragona) van unir els seus talents i les seves inquietuds amb la idea de fer “un festival”. Després d’analitzar l’oferta que hi havia a Catalunya -festivals de teatre, de dansa, de música...- van decidir que el que faltava era un festival de circ i van proposar a Bet Miralta i Jordi Aspa, Escarlata Circus, de ser-ne els directors artístics. La Bet i el Jordi ho van tenir clar de seguida. Fruit de l’experiència com a artistes sabien què significa actuar en un lloc on cada detall està ben pensat, des de la programació fins a l’acollida dels artistes, el catxet, l’allotjament, l’escenari, el regidor, la tècnica, les dates, la promoció i el públic. Coneixien bé els ingredients que ha de tenir un bon festival de circ, el festival que volien. A més, tenien un referent clar, real i palpable: les desaparegudes Nuits Forraines de Saint Lô, a Normandia, organitzades per Jean Paul Mandon. Dit i fet, un escamot de nou persones, entre tècnics, polítics i els presumptes directors artístics van marxar cap a Saint Lô, per viure de ple durant tres dies, per dintre i per fora, un nou concepte d’espectacle de circ en un festival de la mida del que volien crear.Aquella immersió total els va subjugar, va esvair dubtes i escepticismes i els responsables polítics van adonar-se de la riquesa humana que aportaria una fira de circ i apostaren pel Trapezi.

Fotos: Ulls

Antipasti: Les Arts Sauts La tarja de presentació en públic també va estar a l’alçada d’aquells fantàstics orígens amb l’actuació extraordinària de Les Arts Sauts, que per primera vegada actuaven de dia, amb la llum del sol il·luminant una gran construcció al mig de la Plaça del Mercat de Vilanova i la Geltrú a les dotze del migdia. Un públic nombrós i variat va acudir a la cita i va quedar meravellat amb les proeses dels trapezistes i voladors francesos, una dansa aèria a l’escenari del cel, d’una gran bellesa, amb una cantant d’òpera com un àngel, impressionant, acompanyada de músics penjats a l’estructura. Aquella fabulosa actuació ha quedat fixada per sempre a la memòria de tots els afortunats presents i va reafirmar el sentit i la necessitat d’una fira dedicada al circ. Començar amb les Arts Sauts era tota una declaració de principis per part del Jordi i la Bet i col·locaven el llistó de sortida a gran alçada. 1 6 Zirkolika num. 8


10 anys = 100 companyies + 1000 artistes... La marca del Trapezi s’ha anat definint al llarg dels deu anys. La integració de la fira a la vida pública i social de Reus és total i absoluta, objectiu primordial dels organitzadors. El Jordi i la Bet viuen en un indret tan màgic com el Montseny però Reus s’ha convertit en la seva segona ciutat. Quan a finals de març comencen a freqüentar-ne les visites, la gent del carrer sap que s’acosta el Trapezi. Un festival que durant l’any es prepara des de l’Ajuntament de Reus, coordinat per l’Alfred Fort amb estreta col·laboració amb Clàudia Saez, tècnics culturals dedicats a la causa, un engranatge perfecte en combinació amb la Bet i el Jordi. A mida que s’acosta el maig, el festival es va engreixant de personal fins arribar a l’equip complet que mou els fils de la fira escampada per tota la ciutat. Puc donar fe de la bona organització que belluga el Trapezi. Des de la postal que puntualment arriba per Nadal amb les dates de maig encerclades al calendari de l’any fins al punt d’informació i d’acollida que hi ha al jardí de l’IMAC, a la porta del qual espera pacientment la mascota del festival, l’elefant motoritzat que encapçala els cercaviles. Un programa de mà d’aquells que es pleguen fins tenir la mida d’una tarja de crèdit on trobes tota la relació d’espectacles i horaris i la informació necessària per arribar a tots els punts de la ciutat, és un altre dels trets que caracteritzen l’eficàcia del Trapezi. Montse Majench. Fotos: Manel Sala, «Ulls»

Reus, ciutat del circ Reus, escenari ideal natural, mida perfecte per anar a peu a tot arreu. El recorregut pot començar a la plaça Prim, seu dels firaires, la de les meravelles que fan pessigolles a l’esperit. En els darrers anys, els cavallets a propulsió humana i la nòria de tasses de vàter d’Antigua&Barbuda - de Jordà Ferrer - han posat el toc fantàstic davant la figura del general. La plaça Mercadal és el testimoni de les inauguracions, algunes produccions pròpies com “Res cau del cel”, “Voler volar” o “Això així” i les grans construccions, com el Baobab africà davant l’impertèrrit edifici de l’Ajuntament, aliè a tot. A cada cantonada s’amaga un escenari, amb cadires o sense, i el conjunt dóna una sensació de felicitat immensa. La culminació són les nits a La Palma, un cabaret a l’aire lliure amb actuacions destacades dels artistes que participen al festival presentats per còmics memorables. Aquí pot passar allò de “morir d’èxit”. La Palma convoca un nombre tan gran de gent que cada any es fa més difícil veure les actuacions; allò que és bo, atrau. Per celebrar els deu anys, els directors artístics volen obrir l’espai del circ a uns nous esdeveniments anomenats “fenòmens” o “curiositats”, actes singulars amb el tampó de l’espurna que salta, amb la màgia i la sorpresa pròpies del circ. Jordi Aspa i Bet Miralta tenen la voluntat de canviar el món, són addictes a la poesia i lluiten contra la contaminació mental imperant d’una manera activa. Amb els diferents escenaris, han convertit el Trapezi en la plataforma del circ on es presenten artistes de Catalunya junt amb una delicada tria d’artistes europeus, amb predomini francès per l’enorme collita d’espectacles de qualitat que produeixen els veïns. Ajustant les propostes als racons i teatres de la ciutat, amb les limitacions pròpies d’un pressupost que prové majoritàriament de l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració d’altres institucions, el Trapezi és una filigrana exquisida, un model que s’hauria d’escampar per altres ciutats de Catalunya, com passa a França, on la xarxa de festivals de circ s’extén per tot el país. Si encara no hi has anat, no deixis passar deu anys més. El Trapezi ofereix noves meravelles del 10 al 14 de maig a Reus. Trobaràs tota la informació a www.trapezi.org.

Zirkolika num. 8 17


Taller familiar de circ... a l’escola de circ Rogelio Rivel Quan la humanitat tenia una esperança de vida de trenta anys, no en fa més de 200, poc podia plantejar-se la qualitat de vida. Els seus dies estaven consagrats a la recerca de les fonts de supervivència per no morir de gana, de fred o devorat per un animal.

Avui dia hem més que duplicat el número d’anys de vida, hem creat una actitut de donar vida als anys i a cada minut de cada dia. I si volem experimentar amb les nostres habilitats personals, les conegudes i les potencials, o les dels nostres fills o dels nostres pares, tota la família hi som cridats a acudir-hi plegats. També és una forma de relacionar-se els membres de la família entre sí. Aquests raonaments, o d’altres de semblants, deuen ser els que ha tingut en compte l’Associció de Circ Rogelio Rivel de Nou Barris, a Barcelona, amb en Marcel·lí Puig al capdavant, per a programar al llarg d’aquest any 2006 una sèrie de classes de circ els diumenges al matí pensades per a tota la família, assolible la matriculació a uns preus més que mòdics, sense cap requisit previ més enllà de l’entusiasme personal d’il·lusionar-se per incrementar les pròpies capacitats i habilitats artístiques a partir de l’activitat física. Les classes van començar l’any 2004 amb èxit rotund. Com que ni l’Associació de Circ Rogelio Rivel, ni les famílies del barri podien suportar el cost econòmic, fou ADIGSA, empresa pública constructora de molts edificis del barri, l‘encarregada d’aportar els fons necessaris. Per ella, construïts els pisos físicament, era la manera de cohesionar els veïns a través del fantàstic món del circ no merament com

1188 Zirkolika num. 8

a espectadors sinó com a part activa. 400 persones de totes les edats foren les participants en 13 diumenges amb alta valoració per la seva part així com per part dels talleristes i per l’Associació. L’activitat lúdica es repetí l’any 2005 amb el mateix èxit i aquest any 2006 ja són 40 les famílies inscrites amb un centenar llarg de persones gaudint dos matins al mes d’una activitat engrescadora com la que més. El circ manifesta aixi el que és, una activitat lúdica, propera, assequible per tothom, d’abast social, que millora l’autoestima i la relació interpersonal, que permet omplir de creativitat els diumenges al matí amb la familia i els amics posant de manifest les nostres habiltats personals, i tot això més enllà del que podíem inicialment imaginar. La metodologia que ens explica el monitor Dani Tomàs és molt senzilla. Tres monitors i la carpa del circ fan jugar als talleristes a partir d’un escalfament muscular previ que faci oblidar les preocupacions del món exterior i es llencin a fer tamborelles, malabars, jocs aeris (ningú es preocupi, són arran de terra), tots junts, creant emocions energètiques, individuals, interfamiliars i de veïnatge, en un marc de llibertat i de joc. Quedar-se a casa és perdre una oportunitat única. Quim Elías

Fotos: Ulls


Dispar Nuevo Circo El lado esencialmente humano del circo En los siguientes relatos no existe el azar. La historia que en este caso se detalla tiene por tanto un cimiento cualitativo de trabajo, intención y pensamiento. El fenómeno nos llega desde Argentina, de la ciudad de Río Cuarto y de la mano de cuatro bellos jóvenes en el sentido amplio de la palabra: son dos estudiantes de último curso de la carrera de filosofía, Marina del Valle y Adrián Chucaladakis; una entendida en letras modernas y música, Julia Echenique y un docente de artes plásticas, Martín Falcati. Los cuatro, aparte de sus estudios universitarios, se han formado en las Artes Escénicas con profesores como Oscar Rojo, Giovanni Quiroga y Laura Veiga, y desde hace tres años el cuarteto constituye la compañía de circo “Dispar Nuevo Circo”. Aunque el espacio físico donde entrenan le llaman Circolapista. Se propusieron desde el principio utilizar la herramienta del arte circense como elemento de intervención social para aquellos que viven en situación de riesgo permanente. Han realizado numerosos proyectos de éxito de los cuales se mantienen en activo tres: -El proyecto Trayecto, que se realiza en la ciudad de Río cuarto, destinado a los niños del barrio, a quienes se les imparte talleres de Circo con el objetivo de formar nuevos talentos. -Proyecto Telón de fondo, se realiza en la provincia de Córdoba y está destinado a atender circunstancias relacionadas con problemas de conducta, deserción y actitudes violentas entre los niños de la EGB, pretenden lograr un espacio de formación artística donde a través del juego, se le brinden al niño herramientas que promuevan nuevas formas de expresión. -Y el tercero, el proyecto Alternativa circo. También se realiza en Río Cuarto y el objetivo es desarrollar una oferta que permita la unión de un grupo de niños y jóvenes. Dispar Nuevo Circo tiene un concepto del circo muy realista, saben cuál es el

poder del Circo, saben que el Circo transforma, viven en sus propias carnes el circo como una disciplina estructurante, pero no competitiva, es decir, que requiere un esfuerzo pero es un esfuerzo colectivo, y de aquí la idea de su utilización como herramienta promotora de actitudes solidarias y colectivas. Las claves según ellos son varias, pero las que más destacan son que para realizar circo es necesaria una rígida estructura disciplinaria pero no impuesta desde fuera sino desde cada persona que se propone superarse, se comparte la actividad con otras personas, se trabaja el cuidado del cuerpo propio y del compañero, se consigue confianza en uno mismo que repercute en autoestima, se consigue confianza en los demás que repercute en identidad, y se potencia la creatividad y el gusto por lo distinto. Estas claves en su opinión “despiertan el cuerpo”, que se ha adormecido en una sociedad que lo ha convertido en objeto de consumo o máquina de producción. Estas navidades dos de sus integrantes, Martín y Julia vinieron aquí a Barcelona con la intención de promover este fenómeno artístico, enseñarnos lo que hacen y a la vez recoger nuevas ideas de organización y proyectos para solucionar posibles problemas futuros en su “obra”. Zirkolika quiso saber de primera mano cómo es este fenómeno artístico así que tuvimos una pequeña charla: Zirkolika: ¿Cómo decidisteis hacer Circo social? Dispar Nuevo Circo: Todo empezó cuando colaboramos por primera vez con una ONG, vimos todo el dinero que se desperdiciaba, cuando para un proyecto había 45000 pesos y para el marketing de la empresa financiadora el triple, entonces lo vimos claro. ZRK: ¿Cómo se sostiene un proyecto como éste? DNC: Para financiar este campo social en el mismo centro damos clases remuneradas a una serie de jóvenes en situación social normal y con el dinero que aportan se alquila el espacio para ellos y después en el espacio alquilado damos clases gratis para niños que no pueden

pagar. Y después lo que nos da dinero para nosotros y para material de Circo son las clases que damos en Córdoba capital, donde cobramos precios normales a los alumnos ya que es un proyecto de formación de espectáculos de circo, de grupos circenses y de monitores, además si vemos potencial en un grupo lo promocionamos. ZRK: ¿Cómo responden los chicos que llegan de una situación social difícil? DNC: Generalmente al principio, sobre todo los niños callejeros, son violentos, están acostumbrados a ver como se trafica con drogas en su barrio, a ver tiroteos y resolver sus problemas a golpes. Al principio desconfían de nosotros, creen que el gobierno nos paga por hacer esto y comerles las cabezas, pero después se convencen por sus propias impresiones y se dejan llevar por el arte del Circo, entienden que pueden ser fuertes, no porque sepan pegar sino porque crean vínculos que les unen a otros compañeros y ven como la unión hace la fuerza, se sienten parte de algo, aprenden a querer su cuerpo lo cual hacen que dejen los vicios a un lado, y cuando llegan a este entendimiento se les nota mucho. Luego están el grupo de minusválidos físicos, al principio presentan timidez y poco autoestima pero con el tiempo ven que pueden hacerlo y cambian, se abren a nosotros y su autoestima sube. Creemos que cualquier persona con entrenamiento puede hacer circo, hemos visto casos extraordinarios como el de un chico que le faltaba una mano y aprendió a hacer malabares, acrobacias, Diábolo, monociclo, etc… como los otros chicos. Todo es cuestión de voluntad. ZRK: ¿El gobierno os ayuda? DNC: Sí, pero siempre es a cambio de algo, y ese algo siempre tiene que ver con el desarrollo político cultural contrario a lo que nosotros pensamos. Martín y Julia ahora volverán a Argentina para reunirse con sus compañeros y se irán de gira por la Patagonia desde aquí les deseamos toda la suerte del mundo y mucho ánimo…. Moises Renne y Juanjo Fernández

19 Zirkolika num. num. 88 19 Zirkolika


Escarlata Circus... Al New Performing Arts a Copenhaguen Escarlata Circus va ser convidada com a ponent i com a artistes per representar la nostra última creació “LLENTIES I MARABÚ” en el New Circus: New performing arts mise-en-scène de l’1 al 3 de desembre’05. Cal saber en primer lloc que Dinamarca és un petit país com el nostre amb la mateixa quantitat d’habitants més o menys. Tenen una tradició de circ clàssic i una escola de circ bastant recent. Amb això només volem aclarir que la projecció mundial del seu seminari és més que evident amb la varietat dels ponents i la professionalitat de cadascun latent en les respectives trajectòries professionals en la matèria circense. Diferents sectors del circ hi eren presents: programadors, directors, artistes, professors universitaris, representants de companyies… Els assistents eren una amalgama d’estudiants de diferents arts, programadors, directors de teatre, professionals i amants del circ d’arreu del món. El marc on es desenvolupava era en una sala de la universitat de Copenhaguen.

El seminari no és un acte efímer ni aïllat sinó que està previst que al 2006 i 2007 continuï amb altres subjectes com a eixos de les ponències. Els ponents d’enguany vàrem ser: Cristoph Blandin Estournet, programador de circ, titelles i teatre de carrer del Parc de la Villette de París va donar una opinió molt elaborada sobre la direcció del nou circ o circ contemporani que són conceptes en constant moviment i amb diversitat d’opinions. Petra Tait va donar la seva visió com a professora d’art dramàtic de la Universitat La Trobe de Victoria (Austràlia) i especialista en les arts aèries.Va parlar del treball fet per Circus Oz a Austràlia del qual projectà imatges de diferents espectacles. Isabelle Walter, responsable de producció de l’innovador i original Cirque Ici de Johan Le Guillerm, va exposar els mètodes artístics en la recerca de Johan. Una visió molt curiosa i especial a tenir molt en compte i a seguir d’aprop ja que la manera de fer d’aquest creador engloba tant arts com ciència i es basa sobretot en l’observació de la natura i els seus moviments, formes o relleus. Robert Lepage donà el seu punt de vista en aquest cas com a director de l’última creació del Cirque du Soleil a Las Vegas, on sobretot despunta la tecnologia i una escenografia fora de mides i formes. La seva tècnica teatral té com orígen l’escola 2 0 Zirkolika num. 8

internacional de teatre Jacques Lecoq on el llenguatge del cos és bàsic. Robert Lepage és conegut en el món sencer tant per les seves intervencions com a solista i com a director de grans òperes o muntatges teatrals. Daniele Finzi Pasca gairebé donà una classe magistral ja que també feu una explicació com a director de diferents companyies com Cirque Éloize de Québec, i més que una xerrada va fer tota una sèrie de demostracions gràfiques i físiques sobre maneres de caure, de seure; diferents intencions i gesticulacions per descriure una mateixa acció. Rasmus Aitouganov va exposar la seva visió com artista danès i colaborador en diferents creacions internacionals com Circus Cirkor. Ph.D. Michael Eigtved cap del departament de teatre de la Universitat de Copenhaguen va moderar les ponències i presentava els actes. Escarlata Circus vàrem representar LLENTIES I MARABÚ, ja que els organitzadors varen veure l’espectacle a Tàrrega i varen creure molt oportuna la nostra participació al seminari. L’espectacle va ser traduit a l’anglès i adaptat per ser representat en interior i poder viatjar en avió. La veritat és que actuar després de la xerrada d’un mestre com Robert Lepage acolloneix una mica, però va ser un èxit. L’endemà vàrem participar com a ponents

Cía. Escarlata Circus. Foto: Tjerk Van der Meuler

i exposàrem quin era el nostre mètode per treballar els personatges. Vàrem explicar-los-hi que el nostre mètode fou deixar-nos dirigir per Sergi López, també deixeble “Lecoquià” i que ens ha empaltat d’aquest mètode de treball, basat sobretot en la improvisació en l’inici del procés creatiu, per anar destil·lant i anar triant el que més convé a cada personatge. D’aquesta manera els personatges adquireixen cos i tenen vida pròpia, ja que la vas el·laborant durant el procés de creació. És aquesta la diferència entre un personatge amb caràcter i els personatges anecdòtics. També vàrem donar la nostra opinió sobre el “nou circ” o circ contemporani; el més important és tenir clar el concepte circ i que l’art i la poesia dirigeixin qualsevol projecte, i no individus amb manca i necessitat d’identitat artística. Tot plegat va ser molt enriquidor i vàrem poder exportar una vegada més els nostres savoir-faire com a catalans i com a mediterranis i evidentment els vàrem fer agafar ganes de descobrir la riquesa cultural i creativa del nostre país. Posemnos les piles xavals!!! Jo m’ho vaig callar, però penso que tot rau en l’oli d’oliva i si no digueu-me, perquè som tan diferents? Endavant les atxes!!! …i amor veritable per l’ofici… Jordi Aspa


Nova adreรงa: C/ Rauric 6, 08002 Barcelona. T/ 933177138. www.elingeniodelsmalabars.com Zirkolika num. 8 21


La rueda de la muerte El artilugio que hace posible este espectacular número, está formado por dos ruedas metálicas de idénticas dimensiones (cerca de un metro de diámetro), unidas entre sí por una larga barra, del centro de las cuales salen distintos cables que lo sujetan al suelo y al techo del chapiteau.

Así se fija el aparato de manera que éste siempre gire describiendo el mismo círculo. El montaje suele ser un poco lento, puesto que la correcta intalación depende la seguridad de los artistas. Cabe destacar que, a diferencia de otros números aéreos, en este los artistas no pueden utilizar el cable de seguridad o la red como protección. El aparato se pone en movimiento cuando los dos artistas empiezan a caminar en el interior de cada rueda. El paso siguiente, normalmente, son los saltos de un lado al otro de la rueda para caer con los dos pies juntos. Esto tiene lugar cuando un artista está a punto de llegar al punto más alto de la rueda, lo cual hace que ésta descienda y propulse rapidamente al compañero arriba; así repitiendo esta misma acción unas cuantas veces, harán que la rueda gane una velocidad endiablada. Los ejercicios más habituales son tres: 1. Uno sale al exterior de la rueda para

2222 Zirkolika num. 8

caminar por la misma, mientras que su compañero puede permanecer en el interior de su rueda o bien salir también al exterior. También se realiza con los ojos vendados. 2. Saltos en el exterior de la rueda cuando ésta está a punto de llegar a su máxima altura, para caer sobre la misma a medida que va descendiendo. 3. Saltar con la comba en el exterior de la rueda. El origen de este número se remonta a los años cincuenta del siglo pasado. Inicialmente el aparato tenía una única rueda y en el otro extremo, había normalmente otra de dimensiones más reducidas, para poder dar estabilidad. Fue invención del americano Clay Beckett. Elvin Bale popularizó la rueda en Estados Unidos, siendo la gran estrella del circo Ringling Bros & Barnum and Bailey en los años setenta. En 1976 ganó un clown de oro en el festival de Montecarlo. Era capaz de realizar la vertical cuando

la rueda se encontraba a su máxima altura.Elvin se jugaba la vida a diario, siendo un auténtico especialista del riesgo, ya que además realizaba tres números más: trapecio individual, moto sobre cable a gran altura y hombre-bala. Precisamente debido a un accidente en este último número quedó tetrapléjico. Más adelante se empezó a trabajar por parejas, colocando un trapecio en el otro extremo de la rueda, para hacer sorprendentes equilibrios, como hacían Los Ronritas. Otros como The Geraldos, presentaban una rueda con un diseño especial, que les permitía hacer distintos ejercicios como el tourbillón, mientras el compañero caminaba por el exterior de la rueda. La chica salía a caminar por el exterior tocando el violín. Su aparato tenía la peculiaridad de estar sujeto al suelo con largos brazos metálicos. Posteriormente el aparato evolucionó hasta su forma actual con dos ruedas. Los hermanos Peters (Marco y Philip)


dieron a este número una nueva dimensión, creando nuevos y sorpendentes ejercicios. Marco caminaba por el exterior de la rueda con los ojos vendados, con fuego en los bordes de la misma. Más asombroso era verles caminar por el exterior, mientras dos tigres lo hacían en el interior de cada rueda. Al igual que ellos, «Crazy» Wilson, fue también estrella en el Ringling. En 1989 sufrió una aparatosa caída de la rueda, fracturándose ambas piernas. Pero lejos de apartarse de esta disciplina, esto lo espoleó a querer llegar más lejos, siendo uno de los pocos capaces de dar un salto mortal en el exterior de la rueda. Actualmente muchos de los números de la rueda son de artistas sudamericanos, como «Crazy» Wilson, los Hermanos Alegría, los Velez Brothers y los Torres Brothers.

Entrevista a Rudy Navas Rudy Navas representa a la octava generación de una de las dinastías más importantes de circo sudamericanas, concretamente de Ecuador. Junto a su hermano Ray, realiza el número de la rueda de la muerte, a los que se une su padre Roberto en el increible número de funambulismo. Pocas famílias pueden decir que padre e hijos han sido premiados con un clown de plata en distintas ediciones del festival internacional de circo de Montecarlo. Roberto lo fué en la edición nº 14 cuando era miembro de la troupe de trapecios volantes «Los Flying Navas» y el año pasado, en la edición nº 29, tuvo la gran satisfacción de poder compartir el premio con sus hijos, gracias al número de alambre. La abuela de nuestro protagonista fué además la única mujer que ha sido portora en una troupe de trapecios volantes. La continuidad familiar está asegurada con su hermano pequeño Rony, que pronto empezará a trabajar en la rueda de la muerte y su hermana Raisa que lo hará en el alambre. Con Rudy mantuvimos la siguiente entrevista: - ¿Cómo recuerdas tus inicios? - Recuerdo el sacrificio que me suponía entrenar ocho horas diarias subido al alambre. Con nueve años debuté en un programa de televisión de la RAI. Después trabajé en muchos circos como Città di Roma, Embell Riva, Medrano (Italia), Raluy, Benneweis, Busch, Roland, Anardo... De todos los circos en los que he trabajado estos dos últimos son de los que mejor recuerdo guardo. Luego he participado en distintos festivales. -¿En qué circo te gustaría trabajar? - En el circo Knie, que precisamente es el próximo con el que tenemos contrato. - ¿Cómo fueron tus inicios con el número de la rueda? - Lo aprendimos rápido, con sólo dos semanas de entrenamiento y para perfeccionarlo tardamos dos semanas más. Debutamos en el festival de Massy, sustituyendo a Los Alegría, que no pudieron acudir por la muerte de su padre. - ¿De todas las cosas que hacéis en la rueda, cuál crees que es la más difícil? - No destacaría nada, ya que todo lo que tiene es peligroso, sobretodo cuando salimos fuera de la rueda. Todo número que sea de altura tiene riesgo. Actualmente me estoy preparando para poder hacer el salto mortal. -¿Y del alambre? - «El burrito doble», que consiste en saltar por encima de dos compañeros en pie, actualmente no lo hace nadie y tenemos

en proyecto hacer «el burrito triple», o sea saltar por encima de tres. También destacaría que nadie corre tan rápido como nosotros por el alambre, hacemos diez metros en un segundo y dos décimas y como máximo en dos segundos. Tenemos en proyecto salir corriendo como si fuéramos a chocar y en el momento en que nos encontramos, uno se agacha y el otro salta por encima. -¿Has tenido alguna caída grave? - Dos o tres caídas del alambre desde siete metros de altura y cuatro caídas de la rueda, dos de ellas a nueve metros y dos más a cinco metros. Por suerte nada grave, sólo contusiones. - ¿Tienes miedo? -Tengo vértigo, miedo a las alturas, aunque sólo con las cosas que desconozco, estoy seguro de lo que hago puesto que entreno para ello. - ¿A qué artista admiras? - A mi padre, él construyó todo el material que utilizamos, tanto el del alambre como el de la rueda y nos ha enseñado a mi hermano y a mí. Además ha construido dos ruedas más, para los Baeta y los Rodogel y ha sido el maestro de muchos muchos artistas. Además admiro mucho a Los Quirós, creo que ellos revolucionaron el mundo del alambre, y en el número de la rueda a los Alegría y a Crazy Wilson. Éste último trabaja solo, creo que no hay nadie como él. -¿Has cumplido tu sueño como artista? - Sí, he estado tres veces en Montecarlo, la primera de ellas en el festival de Première Rampe en el 2001. Ver a toda la gente aplaudiendo en pie, habiéndonos ganado el respeto del público y de los compañeros. Aunque creo que lo mejor está todavía por venir. - ¿Qué número destacarías de Montecarlo? - Ninguno porque todos son buenos. Ramon Bech Fotos: Desmond FitzGerald

Zirkolika 23 Zirkolika num. num. 88 23


Nuestros zirkolikos hablan Etiòpia: circ i més... Tot just fa un any que el Pol I l’Ona Vives, alumnes de l’Escola Infantil de Circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris, van conèixer la seva nova germana. No la van conèixer en cap hospital, ni a la nostra casa de Cornellà on van tenir la sort de néixer; la Martha la vam anar a adoptar a Etiòpia, on vàrem passar un cap d’any ben intens.

Abans de marxar, vam rumiar com podríem aconseguir que el Pol i l’Ona tinguessin una participació més activa durant l’estada a Etiòpia, ja que bona part del nostre temps l’ompliríem amb tràmits i paperassa. Com que havíem vist un circ etíop al Fòrum, ens vam posar a investigar. Etiòpia té més de trenta companyies de circ, creades a partir d’un projecte impulsat pel Cirque du Soleil, però no vam poder-ne contactar cap ni una.Tanmateix, ens mobilitzàrem amb altres famílies i professors de l’Escola Infantil i vam poder marxar amb un bon sac de material. La nostra experiència circense a Etiòpia va començar en dos orfenats: al petit centre on vivia la nostra futura filla i germana; un tast de clown i malabars ens ajudà a arravatar els primers somriures. A Global Infantil, un projecte on seixanta nens i nenes seropositius ens donaren una gran lliçó de convivència i d’esperit de lluita, vam poder veure avanços significatius amb el diàbolo o amb les pilotes de malabars que havíem fet a mà al bar de l’Ateneu. Material donat, reciclat o fabricat per mans solidàries, trobant en terres africanes altres mans i cors per omplir. Mans petites, cors immensos. La darrera setmana a Addis Abeba ens va deixar dos grans regals. El primer va ser la Martha, un bombonet de dos mesos d’edat que, amb el temps, s’ha anat integrant en el paisatge habitual de l’Ateneu. El segon, l’oportunitat de contactar amb el Circus Ethiopia. Casualitat? En un país on la imprevisió i la improvisació marquen el ritme de vida, costa parlar de casualitats. En qualsevol cas, tot va venir arran d’un cartell de fusta amb forma de monocicle que vam veure camí de l’orfenat. Un dia vam aturar-nos a preguntar i ens van conduir (amb gran expectació, no cal ni dir-ho) fins a un local on vam conèixer el coordinador del grup. La mateixa tarda, vam poder compartir amb ells un assaig. Era un grup d’uns vint artistes amb edats ben variades (des de deu fins a trenta anys), i treballaven diverses tècniques. Ens va cridar l’atenció la importància que donaven a la música en directe i la varietat i la dificultat dels exercicis d’acrobàcia en grup, on nois i noies molt joves mostraven una agilitat i una flexibilitat sorprenents. Com a cloenda del viatge, vam poder compartir viatge en autocar i actuació en un orfenat amb el Circus Ethiopia. Els 2244 Zirkolika num. 8

membres de la companyia tenen ben assumida la dimensió social de la seva tasca. Tocar música de diferents ètnies del país, per plaure nens i nenes de procedència diversa, i fomentar la participació d’infants sense famílies i sovint amb discapacitats severes, passa clarament per davant del lluïment tècnic. Acabats l’espectacle i els sotracs de l’autocar, recordem la passejada que el Pol i l’Ona van poder compartir al capverspre amb les joves estrelles del Circus Ethiopia. Per als nostres fills, el circ és ara per ara una forma d’expressar-se i de fer amistats; per als seus amics i amigues etíops, ben segur, un present d’estabilitat grupal i emocional i una esperança d’un futur sense misèria. Dues realitats encara lluny de l’abast de la majoria del jovent africà. Lluís Vives i Esther Pérez


VIII Con ena de Cir co y Ar te Call ejer Convvención Chil Chilena Circo Arte Callejer ejeroo (del 24 al 27 de no viembr noviembr viembree de 2005) Se celebró en Pirque, bello paraje a una hora y media de Santiago de Chile, arropado por las cumbres nevadas de la cordillera y entre tranquilos pinares. Durante los 4 días de la convención unos 800 asistentes, la mayoría de Chile, claro, pero algunos de otros países como Argentina, Brasil, Colombia, Venezuela y un servidor representamos al viejo continente junto con una artista de aéreos de Francia. Pudimos disfrutar de unos calurosos días donde hubo muchos talleres, creo que como 30, desde clown, técnica para 7 pelotas, aéreos, acroportor, yoga, globoflexia, passing, etc. Me gustó mucho el taller que había a primera hora de la mañana. Servía para que todos los que iban a participar en talleres con bastante actividad corporal pudieran hacer un buen calentamiento y estiramiento. El primer día el espectáculo corrió a cargo de los Hermanos Melquíades. Gustaron bastante y la música en vivo les daba bastante vida y fuerza a los diferentes números, donde los payasos fueron muy simpáticos. Durante el día siguiente una variedad de talleres te permitían elegir, previa inscripción para que no se saturaran. En la noche el cabaret tuvo buen nivel ya que para participar se debe pasar una audición donde los organizadores seleccionan los números. Vimos desde varias propuestas de clown y payasos clásicos hasta un número de telas con estética rock hardcore que fue toda una sorpresa a cargo de un joven melenudo, y un original número de contact con una bola en la cabeza y música de acordeón a la vez ejecutados con mucha simpatía por Tomate (Chileno), estuvimos luego esperando el Renegade que por retrasos y problemas técnicos no se hizo. Se hecho en falta. El sábado más talleres y por la tarde un remake de un filme al estilo hollywood por la Compañía La Reineta, muy bueno. En la noche la gala o allí llamada Noche de Sol, pues fue dedicada a la memoria de Sol Espinoza ...con un emotivo video recordatorio de su persona y trabajo artístico. En la gala de nuevo se repitieron los desajustes técnicos que la hicieron demorarse más de la cuenta pero los números fueron la mayoría de mucho nivel; los chicos del circo del mundo nos ofrecieron rutinas de mazas con inspiración en las tradiciones andinas de los quechuas finamente ejecutadas y números de sicarios donde la estrella fue la ágil que parecía volar por los aires como un ángel siempre bien recogida por sus fieles portores, desde Argentina un original número de diábolo, y me gustó

mucho un número de lira doble a cargo de 2 chicas de la joven cantera chilena de artistas aéreos. Lo que mas me impresiono fue el alto nivel que tienen los malabaristas allí, debido a un gran amor y afición muchísimos malabaristas lanzan 5 mazas, la mayoría ejecutando siteswaps, piruetas y otros trucos que me dejaban boquiabierto, la nueva promesa tiene 11 años y ya está haciendo como 20 catches con los 5 palos cachayy... la huea..... en la entrega de premio por las competencias lo sacaron a hombros de la carpa como a los toreros. Lo pasé muy bien malabareando con el famoso Pollito con el que logramos pasar 10 mazas e innumerables combinaciones de passing y take outs con 5 mazas, que sorprendieron a propios y extraños, además de los buenos ratos de recreo viendo malabarear a grandes malabaristas como Álvaro palominos, Marco de Buenos Aires, Cheyenne, Poto y otros muchos que no recuerdo los nombres, total que aquello más que una convención parecía un castillo de la de monstruos que había. La organización estuvo a cargo de un profesional equipo que fueron muy efectivos y atentos, gracias a todos y sobre todo a my dear friend Raul, Cabeza de Martillo, que esta ayudando muchísimo a la divulgación y crecimiento del malabarismo allá y que fue el que me animó e invito a ir y a compartir una bonita e inolvidable semana. Espero que este articulo sirva para que la presencia europea en la próxima edición sea más numerosa pues merece la pena, aunque este a 12000 km... Jonhy Melapierdo, alias Antonio.

telfs: telfs:645952938 645952938/ 653183145 / 653183145 pernassos@hotmail.com

25 Zirkolika num. 8 25


No se han gastado ni un euro en Circo Más de 30 millones de euros invertidos en Cultura por la Junta de Comunidades de Castilla la Mancha y no se han gastado ni un euro en circo Los profesionales del circo, sufren durante años un maltrato continuado por los medios y las políticas culturales. Sin olvidar que actualmente el espectáculo más visto de la historia es un montaje de circo. La Junta de Comunidades de Castilla La Mancha - Consejería de Cultura y La Empresa Pública Don Quijote de La Mancha en este año 2005 ha realizado el mayor gasto de la historia de esta comunidad en cultura, conmemorando el IV Centenario de la publicación del Quijote, a parte de lo que ha recaudado de su campaña publicitaria, obteniendo aproximadamente 3 millones de euros por patrocinador, ¿cuantos logotipos del IV centenario se han visto en televisión?

En Castilla La Mancha existe una Red de Teatros y Auditorios, en la cual se realizan funciones de teatro, danza y música. A las compañías pertenecientes a esa red, la Consejería de Cultura paga un tanto por ciento (40 % - 80 %) y el otro tanto por ciento lo paga el Ayuntamiento contratante. Se divide en dos temporadas, una de primavera y otra de otoño. El 80 % del gasto de un ayuntamiento en la programación cultural es a través de la Red de Teatros y Auditorios. En Castilla La Mancha existen compañías de teatro de calle y circo, que se les niega la pertenencia a esa red, lo cual hace que no puedan subsistir por varios motivos. El primero es que tienen que bajar sus precios a la mitad, para igualar el precio que le cuesta a un ayuntamiento un montaje de la red, lo segundo es que se les exige una supuesta calidad artística para pertenecer a esa red, que ni siquiera la comisión artística sabe los criterios artísticos de elección. No será más rentable contratar a una compañía de Castilla La Mancha, que paga sus impuesto aquí, contrata a su gente aquí y se gasta el dinero aquí, que contratar a una compañía de fuera de Castilla La Mancha (los catalanes promocionan primero lo suyo). La evolución del circo es muy compleja, desde sus inicios a estado en constante evolución, llegando a nuestros días de muy diversas formas. En la televisión tenemos innumerables ejemplos de circos

televisivos, como Crónicas Marcianas, Buenafuente, por citar los más relevantes. En música, actualmente la música popular (rock, pop, rap, etc) se realiza sobre una estructura de circo en el sentido de un número o canción tras otra. En la vanguardia de este arte tenemos a El Circo del Sol, y otros circos como Ronaldo, Circolando, etc. Aunque también tenemos el devaluado circo clásico con sus animales. Como vemos el circo actualmente esta integrado en todas las artes escénicas, siendo una de las más apreciadas por el público popular desde siempre. Vivir de espaldas al circo supone ignorar el diálogo social sin vivir la diversidad con la que tenemos la fortuna de contar. Supone también, dar la espalda al ámbito cultural más innovador y vanguardista en estos momentos, que cuenta ya con más reconocimientos en el resto del mundo que en nuestro propio país, y dar la espalda a nuestra cultura y nuestras raíces. Porque perder una tradición centenaria y unos rasgos culturales tan arraigados en la cultura europea de nuestro tiempo. Si damos un vistazo a la historia, el circo siempre ha sido un espectáculo del pueblo y para el pueblo, en el cual las gentes no solo se han divertido hasta la saciedad, sino que han descubierto las diferencias entre personas y han sabido compartir algo más que su tiempo de ocio. Los profesionales del circo y las artes de

calle pedimos lo siguiente: 1. El reconocimiento de las Artes de Calle y de una tradición milenaria como uno de los ejes de las políticas culturales. 2. Una mayor inversión pública en las Artes de Calle y una mejora de las políticas de subvención, orientada a dar apoyo. (Más ayudas a la producción de espectáculos de circo de Castilla La Mancha; más ayudas al mantenimiento y gestión de salas de variedades o circo de Castilla La Mancha; más ayudas a la gira de espectáculos de circo de Castilla La Mancha). 3. Un cambio de las normativas municipales que regulan el uso de la vía pública, para que se pueda pasar de unas Artes de Calle reprimidas, tuteladas y perseguidas a unas Artes de Calle enriquecedoras, plurales y democráticas. 4. Que las administraciones respalden la creación de centros de formación de Artes de Calle. Facilitar espacios de ensayo, de construcción y de residencia, que posibiliten y potencien la creación de Artes de Calle. 5. La creación de una red de espacios abiertos de creación en las calles de todos nuestros pueblos durante los meses estivales. En la cual se incluyan a parte del circo, magia, títeres, teatro de calle, variedades, instalaciones, performances, música, folklore, etc. 6. Creación de un Festival de Artes de Calle o artistas de calle. Daniel Hurtado - Cia. Nuro

1

2 3 4 5 6

LAS CARTAS DE NUESTROS ZIRKOLIKOS 1 ¡Escríbenos! Cuéntanos lo que piensas. La voz del circo está en tí.

Escribe a: zirkolika@yahoo.es 2266 Zirkolika num. 8


La Feria de Teatro de Calle de Espartinas no paga a las compañías Durante el mes de junio de 2005 tuvimos la oportunidad de participar en LA TEATRAL, Feria de Teatro de Espartinas, como compañías de Teatro profesional y, trascurridos más de siete meses, nos vemos en la incómoda situación de escribir esta carta para decir que todavía no hemos cobrado dichas actuaciones, y que además, desde ESDELSA (Espartinas Desarrollo Local y su desaparecido gerente Juan Antonio Torrecillas), no nos ofrecen solución desde finales de septiembre. Las compañías de teatro vivimos ciertamente “al día” y difícilmente podemos financiar a coste cero la gestión de tesorería de una institución pública sea ésta cual sea. A menudo somos nosotros quienes recurrimos a las líneas de crédito o contratando diferentes servicios bancarios para solventar los problemas de liquidez, y es notablemente injusto recurrir al engaño para eludir la responsabilidad de pago que en su día se contrajo con unas compañías que apostaron también por una nueva plataforma de promoción de teatro de calle en Andalucía. Cuando se quiere promocionar el Teatro, a Danza, o cualquier otra disciplina desde la “cultura sin dinero”, apoyándose en el trabajo de los demás para sumar puntos/votos desde el departamento de turno, algunos/as tienen la feliz idea de contratar a las compañías de calle pensando que los aplausos nos dan de comer. Queremos denunciar entonces esta situación y dar a conocer a todas las Compañías de Teatro, a los Programadores, Técnicos y demás profesionales del sector que tengan mucho cuidado cuando les convoquen desde Espartinas para cualquier programación teatral de Feria o Festival, pues corren el riesgo de unirse a nosotros a la hora de cobrar. Las compañías que firman este comunicado son: Alkimia 130 (Palencia) con el espectáculo «Nómadas»; Azar teatro (Valladolid) con el espectáculo «Barroco roll»; Zanguango (Salamanca) con el espectáculo «Al fondo a la derecha”; Hortzmuga teatroa (Bilbao) con el espectáculo «12 k»; y Hojarasca danza (Burgos) con el espectáculo «Bloque c» (actuación que hizo en el año 2004).

Comunicado Alehop La Compañía Ale Hop y más concretamente sus directores José Maria Silva y Alejandra Oviedo quieren dejar constancia que en ningún caso son y se consideran culpables de la precipitada y repentina cancelación de la gira del espectáculo SPIRIT of CIRCUS con la compañía The Cirkid. Nuestro cese de actividad dentro del proyecto SPIRIT of CIRCUS del que somos creadores «ABSOLUTOS» en cuanto a espectáculo (diseño, creación y dirección) además de la imagen total de Cirkid, no fue debido a “diferencias poco claras” con la dirección; los motivos claros han sido el impago de unas más que serias cantidades que la dirección de The Cirkid adeuda a New Chapitó Producciones S.L. (Ale Hop) por prestación de servicios varios (artísticos y de dirección). Churry Silva (Ale Hop)

ABRIL

Calendario de Festivales

I Encuentro de Malabaristas y Artistas de Circo de Aranda de Duero Del 7 al 9 de Abril Aranda de Duaro (Burgos) www.malabart.com

MA MAYYO Festival Curtcirkit Días 6 y 7 de mayo Montgat (Barcelona)

Trapezi-Reus Del 10 al 14 de mayo Reus (Tarragona) www.trapezi.org

Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-Real Del 19 al 21 de mayo Vila-Real (Castellón) www.vila-real.es/teatredecarrer

Trapezi-Vilanova i la Geltrú Del 19 al 21 de mayo Reus (Tarragona) www.vilanova.org

TAC- Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle de Valladolid Del 24 al 28 de mayo Valladolid www.fmcva.org/2006/tcalle

IV Encuentro de Circo, Fadunito Del 26 al 28 de mayo Cervera (Lleida) www.fadunito.com/convencio/ convenciocat.htm

JUNIO Umore Azoka-Feria de Artistas Callejeros del Humor Del 1 al 4 de junio Leioa (Bilbao) www.umoreazoka.org

Marató de l’Espectacle Días 9 y 10 de junio Barcelona www.marato.com

Zirkolika Zirkolika num. num. 88 27


CONTACTA – ENCUENTRA – BUSCA – OFRECE – VENDE -COMPRA ES EL ZOCO ZIRKO... …el tablón de anuncios donde anunciarse es gratis. Envía tu anuncio a: zirkolika@yahoo.es

Coleccionista de material de circo cambia: carteles, fotos, programas, etc… desde el año 1969 en adelante. Dirigirse a: Joaquín Sánchez Llaca. C/ Orixe, 26-3ºD 48015 Bilbao. Tel. 94.447.08.17 Busco trapecio de segunda mano a un precio económico o alguien que pueda enseñarme a hacerme uno. Rube, Tel. 609.164.301 Mail: malabaret@yahoo.es Espai de Circ. Tallers de malabars i tècniques del circ. Gratuït. Dimecres de 20,30 a 22 hores. Casal de Joves Les Corts. C/ Masferrer, 33-35. Barcelona. Muestra de circo (a 80 km de Barcelona) selecciona espectáculos de 45/50 minutos de duración para el verano. El presupuesto por propuesta ronda los 600• . No se buscan grandes espectáculos a bajo precio, sino shows que se ajusten al presupuesto. Enviar propuestas a plenilunicirc@yahoo.es Coleccionista de material circense (videos, programas, carteles…) busca material de circos españoles de los años 60 (Atlas, Americano, Berlin Zirkus…) para cambiar por material que os pueda interesar. Ramón 93 2107344 - mail: pi.montse@gmail.com

2288 Zirkolika num. 8

Som un grup d’acordionistes de més de 60 anys que ens agradaria ampliar el grup. Contacte: Joan Vilar. Tel. 932184869 Se busca estructura de trapecio de segunda mano. Interesados contactar con Danielo y Uri: 679910427 - mail: parraiet@hotmail.com

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PVC busca actores y actrices no profesionales. Llamar al 656 360 344 o escribir a pvcteatro@yahoo.es. Barcelona.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Zoco Zirko

Venc estructura de trapezi: dos torretes centrals de 5 mtrs, plegables a la meitat amb frontisses, barra de 3mtrs per penjar 2 trapezis més una corda o escala central, 4 peus (un per cada costat) de tres mtrs plegables a la meitat per frontisses, 4 tirants de peu a torreta central i dos laterals per estabilitzar, no es necessari clavar-la. També disposo d’estructura de cable tens, no l’he utilitzat mai, falten dos peces. Tot es preu a convenir. Interessats: Jordi Álvarez, 937916410 - 6097261. Talleres. Efectos especiales de maquillaje para teatro y cine. Máscaras en cartapesta y cartón piedra. Gustavo. Tel. 635878124 Mail: puppetmaster@dr.com

Escenografía, atrezzo y herrería para espectáculos, bicicletas escénicas, títeres, etc. Gustavo di Sarro. Tel. 699523850. Diseño, patronaje y confección de vestuario de espectáculos, experiencia en compañías de teatro de calle, visual y circo. Nuria. Tel. 678395744. Mail: contrapuunt@yahoo.es

Vendo monociclo nuevo, a estrenar. 100 • .Tres mazas “pirouette” también nuevas. Blancas. 50 • . Pelotas de contact, escena color de 100 mm. 5 • . Tel. 600087171 (Barcelona-Bilbao) Taller abierto de circo. Trae tu material y a practicar. Ateneu Popular 9 Barris, martes y jueves de 20 a 21,45 h. Barcelona Vendo monociclo de 1,70 m de alto con rueda de 40 cm. de diámetro. Precio: 120 • Contacto: cynthia_foz@yahoo.fr Busco estructura de aéreos de unos 6-7 metros. Interesados en vender llamar al 600.72.65.73. Marta. Vendo: Equipo de iluminación, Dimmer Litlle Puter C-601, 6 Canales, 2 soportes T, 6 focos (VDLP 64B), 1000 watios cada foco (bombillas incluidas), 1 mesa, 1 juego de gel (fitlros colores) y más de 70 mts de cable. Juego de voces, Taimus – Professional Powered Mixer – PC 6300, Bafles - Ariapro II, Seminuevo (Julio 2004). Precio conjunto 1800 • - (Precio luces: 1000 • / Precio voz: 800 • ) Teléfono contacto: 655.75.49.26 Amalia Se ofrece diseñadora de vestuarios de espectáculo, con experiencia en diferentes compañías de teatro infantil. Tengo mi taller en Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 691 44 05 654 658 737


Zirkolika num. 8 29


La vitrina

La Grande parade: portrait de l’artiste en clown. Paris: Gallimard ; Ottawa: Musée des beaux-arts du Canada, DL 2004

Castilla, Arturo. La otra cara del circo: Revelaciones de un mundo aparte. Madrid: Albia, 1986.

Beaumont, Émilie. Diccionario por imágenes del circo. [Paris]: Fleurus, cop. 2001.

La Grande Parade es un libro repleto de fantásticas imágenes entorno a la figura del clown, y de la influencia que ha supuesto en los grandes artistas gráficos del siglo XIX y del siglo XX. El catálogo de esta exposición, celebrada en París el año 2004, recoge imágenes pictóricas y fotográficas del circo y sus personajes.

Arturo Castilla es uno de los mejores empresarios circenses de la historia. En 1939 abandona sus estudios de decoración y crea un grupo de clowns musicales denominados «Hnos. Cape» y en 1947 deja la pista y se hace empresario del Circo Americano.Él nos cuenta a través de su vida gran parte de la historia del circo en España.

Diccionario gráfico dirigido a los niños que permite descubrir el fascinante universo del circo desde la antigüedad hasta nuestros días. Agrupados en temáticas, se pueden conocer todos los artistas, los juegos y acrobacias y la vida de un circo. También muestra los diferentes tipos de circos que existen en la actualidad, y hace una mención a las escuelas circenses.

L’Art del risc: circ contemporani català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. de Cultura: Triangle Postals [etc.], cop. 2006

Sáinz Moreno, Javier. Charivari de greguerías en la pista del circo. Madrid: Javier Sáinz Moreno, 1999.

Beutelspacher, Begoña. ¡Vamos al circo!: español para niños. Barcelona [etc.]: Klett: Difusión, cop. 2002. 2 vols. + 1 CD (Música)

Catálogo de la exposición “l’Art del risc: circ contemporani català”, organizada por KRTU y el Dpt. de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el 1er trimestre del 2006. Los comisarios de la exposición son Jordi Jané, periodista y historiador de circo, y Joan Maria Minguet, historiador del arte y profesor de esta materia en la UAB. Se repasan los treinta años de vida del circo contemporáneo catalán, y se ofrece un amplio panorama de las personas y de los grupos que por su carácter innovador, transgresor y arriesgado han sido y continúan siendo ejemplo de renovación dentro del mundo del circo y de las artes escénicas en Catalunya.

La “greguería” es un término acuñado por Ramón Gómez de la Serna. Se definen así a las breves composiciones en prosa, con interpretaciones o comentarios ingeniosos y humorísticos sobre aspectos de la vida corriente. En términos de su inventor, una greguería es “una metáfora + humor”. En este libro Javier Sáinz Moreno nos deleita con sus greguerías de circo, maravillas circenses hechas palabras. Un ejemplo de ellas es la que sigue: “El artista de circo actúa de verdad y sólo representa una función cuando saluda”.

Material para aprender español, dirigido a los niños de 6 a 10 años. A través de una historia que se centra en el tema del circo, los niños aprenderán los saludos y despedidas, el vocabulario relacionado con los animales, los números, los colores, los alimentos, la ropa, el cuerpo y la naturaleza. A través del tema del circo, con trapecistas, domadores, payasos, magos y otros artistas, se muestra que el circo no tiene fronteras. Además, en el circo convive gente muy diversa: diferentes nacionalidades, culturas e idiomas que pueden ayudar a los aprendices de español a ampliar su visión del mundo. ¡Todo es posible en el circo!

3300 Zirkolika num. 8


Zirkolika num. 8 31


3 2 Zirkolika num. 8


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.