ZIRKÓLIKA #9 verano 2006

Page 1

Zirkolika num. 9 1


2 Zirkolika num. 9


«Solomanolo: Locomotivo» Foto: Manel Sala, Ulls.

Llega el verano y el buen tiempo. Ya han empezado y se están celebrando la mayoría de festivales y encuentros circenses. Son muchas las citas que nos permitirán disfrutar del circo durante todo este período estivo. En este nuevo número hemos intentado recoger el máximo número de eventos, tanto nacionales como internacionales. Los encontrarás en nuestro habitual calendario de festivales y si quieres más información, así como la programación de los encuentros, sólo tienes ir a la página Web de cada uno. También nos gustaría facilitar a nuestros lectores las fechas y lugares de las actuaciones de las compañías y los circos. Para así establecer una agenda circense que permita a la gente desplazarse a ver los espectáculos y eventos que les interese. Así es que animamos a todos los organizadores, programadores y a los propios artistas y compañías a que nos hagan llegar su propia agenda de actuaciones. Nosotros nos encargaremos de recopilar la información dentro de una sección donde aparecerá el nombre de la compañía y una breve descripción del espectáculo junto con el lugar y la fecha de la actuación. Desde la revista pensamos que será un servicio de gran utilidad para los lectores y que dará a conocer la numerosa cantidad de circo y actuaciones que se vienen realizando en la calle, los teatros o bajo esas bonitas carpas que viajan por todo el país.

PANORAMA El repaso a la actualidad circense Pág. 4 LOCOMOTIVO Un any de treball i més Pág. 10 CIRC MEDRANO El Circ Medrano de París torna a Catalunya Pág. 11 LOS GINGERS Energía pura, carcajadas y buen humor Pág. 12 TRAPEZI Visca el circ! Pág. 14 EL MUNDIAL I BARCELONA Per Marcel Barrera Pág. 16 ROGELIO RIVEL Intercanvis entre escoles de circ Pág. 18

EL ESPECTÁCULOANTES DEL ESPECTÁCULO Montaje de un circo Pág. 19 HOUSCH-MA-HOUSCH De la generación de los nuevos clown Pág. 20 MAQUILLAJE CIRCENSE Los payasos Pág. 22 ACROBACIA El salto mortal Pág. 24 ZIRKOLIKOS Cartas de nuestros lectores, calendario de festivales... Pág. 25 LA VITRINA Libros, películas y música circense. Pág. 28 ZOCO ZIRKO. El tablón de anuncios donde anunciarse es gratis. Pág. 30

Edita: ZIRKOLIKA. C/ Portlligat, 11-15 08042 BARCELONA. Tel. 93.353.95.16 Fax. 93.350.30.00 Web: http://www.zirkolika.com Mail: zirkolika@yahoo.es Director: Vicente Llorca Redacción: Anna Llarch, Cesc Martínez, Quim Elias, Montse Majench, Marcel Barrera, Ramón Bech Diseño y maquetación: Mònica Gómez, Toni Ferreiro Fotografía: Manel Sala «Ulls» Han colaborado: Laura Carrión, Ana Laura Freydier, Oriol Raventós, Marc Iglesias. Dep. Legal: B-29.661-2004 Imprime: Indice, s.l. Distribución dirigida a artistas, compañías, escuelas, festivales, asociaciones, agentes artísticos, programadores y responsables de cultura. Disponible en las bibliotecas públicas de Cataluña. Distribución en las principales ciudades de España (Barcelona, Madrid, Valencia, Bilbao, Canarias…) ZIRKOLIKA es una revista trimestral cuyo objetivo es dar a conocer las artes circenses y contribuir a su desarrollo. ZIRKOLIKA no asume la responsabilidad sobre las opiniones expresadas en los artículos firmados. El equipo de ZIRKOLIKA colabora Ad Honorem. Agradecimientos: Ateneu Popular 9Barris, Associació de Circ Rogelio Rivel y Biblioteca Nou Barris.

Amb el suport de: Zirkolika num. 9 3


r el Circo del Arte Granada: más movilizacionestual po de las movilizaciones. Con motivo del II Encuentro de malabaristas y artistas de circo de Granada, celebrado a mediados del pasado mes de mayo, los artistas entraron en las instalaciones del circo abandonado. Hay que recordar que el Circo del Arte fue inaugurado en 2003 con una función de lujo que fue la primera y la única que se realizó aquel año, ya que todo el presupuesto anual se gastó en aquel evento. En el año 2000, Emilio Aragón y su compañía Pantomima S. A. buscaban un lugar en Andalucía para instalar el Circo del Arte, que terminó siendo la ciudad de Granada. Las obras de construcción comenzaron en 2001, pero el consorcio que gestionaba el proyecto fue perdiendo sus miembros corporativos. Desde entonces sólo se han acumulado deudasy más deudas; las instalaciones se han ido deteriorando por el abandono y robos; ha habido irregularidades financieras, facturas falsas y desorbitadas, traspaso misterioso del material a otras compañías… (curiosamente nunca se realizó un inventario del material donado). El Circo del Arte tiene un espacio de 6.400 m2 en el centro de la ciudad. Dispone de cuatro carpas de quince metros de diámetro (entrada, bar-restaurante y carpa camerino y sala de ensayo) y una principal de cuarenta metros, con aforo para 1.000 espectadores y un escenario de 250 m2 con un techo técnico motorizado de siete metros de altura. Tiene capacidad para albergar hasta trescientos alumnos anuales. Rafael Villena nos cuenta el estado ac-

“Hace un año, compañías profesionales, asociaciones de artes escénicas y otras personas cercanas al circo, decidimos organizarnos en una plataforma para reivindicar la apertura de este espacio único. Después de una serie de movilizaciones durante la primavera de 2005, empezamos un diálogo con el Ayuntamiento para la posible gestión por parte de profesionales de Granada en torno a un proyecto muy elaborado. Aunque esas conversaciones siguen su curso, son más lentas de lo que todos desearíamos.” ¿Y qué pasó en el encuentro de malabaristas? “El encuentro comenzó el viernes en el paseo del salón, con un sol abrasador. Se realizaron los talleres por la mañana: hubo de improvisación, de malabares con bolas, manipulación de mazas, diábolo, zancos, cuerda floja, cinta, acrosport... que se repitieron el sábado por la mañana. El viernes por la noche se hizo un cabaret al aire libre al que asistieron unas trescientas personas y que se prolongó hasta altas horas de la madrugada. El sábado por la tarde hubo un espectáculo de improvisación por parejas abierto a todo el mundo. A la gente le gustó mucho exponerse ante el público e inventar historias, situaciones y personajes... Fue realmente muy divertido. Después, a la caída del sol, la gente empezó a despertar de su letargo y se estuvo malabareando y haciendo espectáculos de calle hasta el comienzo de la gala. Se pudieron ver numeros de malabares, clown, acrobacias, magia... Fue presentada

por el capitán maravilla y también llegamos hasta muy tarde, creo que terminamos como a las 4 y media de la mañana. Al día siguiente quedamos a las 11 de la mañana, todos reventados, en la puerta del ayuntamiento para hacer el pasacalles. La policía impidió que cortaramos la circulación con la amenaza de denunciar a la Plataforma y finalmente seguimos nuestro camino. Al final del pasacalles nos dirigimos a las inmediaciones del Circo del Arte, rompimos las cadenas e hicimos una visita a las instalaciones. Vimos el deterioro y te aseguro que hubo lágrimas, caras contorsionadas, la gente se sentaba en el escenario y miraba todo ese recinto fantasma… Contando esto se me ponen los pelos de punta. No lo podías creer. Que existiera, que tuviera esas infraestructuras y que se estuviese cayendo a pedacitos, focos rotos, vestuario sin usar, carromatos de madera pudriéndose, las gradas deterioradas y tantísima ilusión tirada al suelo. En total estuvimos unos 120 asistentes y fue un encuentro especial. Especial porque entramos y porque pudimos enseñar a la gente que vino el porqué estamos luchando desde hace ya más de un año y medio. Las olimpiadas se hicieron dentro, con trece pruebas, mantenimiento de cinco bolas y cinco mazas, equilibrio con maza, figura de arosport, vertical, malabares con tres objetos diferentes, truco de dos diabolos, encestar diabolo, batalla de monociclo, batalla de mazas, truco de palos chinos, pasín de mazas alejandose y sombrero.”/ZRK

La Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega obrirà amb una superproducció Amb l’espectacle Orpheus, de la companyia alemanya Pan.Optikum, es donarà per inaugurada la 26a Fira de Teatre, que tindrà lloc del 7 al 10 de setembre. Es tracta d’una superproducció de teatre de carrer, una obra de grandíssim format que barreja òpera, dansa aèria, teatre físic i —no podia faltar-hi— pirotècnia. La programació d’aquest any de la Fira es caracteritza pel 4 Zirkolika num. 9

predomini de propostes no textuals, amb una especial atenció a la dansa contemporània, el circ i les grans produccions internacionals, amb companyies procedents d’Alemanya (Die Pyromantiker i Grotest Maru), Turquia (Tal Dans), Itàlia (Arcipelago CircoTeatro juntament amb l’Escola Nacional de Circ de Cuba) i, entre d’altres, també del Canadà, Anglaterra i Bèlgica. /ZRK


Re-gala del Curtcirckit 2006 Els dies 5, 6 i 7 de maig va tenir lloc a Montgat el Curtcirckit 2006, un festival de circ amb sis anys d’història organitzat per l’Ajuntament d’aquesta població conjuntament amb Cortocirquito Produccions. Un dels actes centrals del festival va ser la Re-gala de circ, que es va fer la nit del dissabte 6 al poliesportiu municipal, on també es va poder veure una exposició fotogràfica de les edicions anteriors. La petita pista circular emblemàtica del Curtcirckit estava situada en un racó del pavelló; a la dreta, una banda de Swing amenitzava la vetllada; envoltant la pista, quatre o cinc fileres de nens i nenes, i a darrere, algunes taules on els més grans s’acabaven el sopar abans que comencés l’espectacle. El pallasso Monti va ser l’encarregat d’escalfar l’ambient fent aplaudir les graderies del poliesportiu, que també estaven plenes de gent, i a continuació va anar presentant diligentment tots els artistes de la nit. La Re-gala va començar amb un poètic número d’anella aèria i contorsió i tot seguit va venir la desconcertant parella d’acròbates portadors De a Dos amb un número sorprenent i divertit. El duo de diabolistes andalús Infoncundibles va posar el contrapunt irreverent de la nit amb el seu número “Heavy Metal”, que van culminar amb quatre diàbolos volant de l’un a l’altre. El mestre Sobrepera es va guanyar els riures dels infants (i de la resta del públic també) amb el seu concert sinfoharmònic i el concert per a flauta di naso acompanyat de divertides gesticulacions i sons impossibles. El número de Miriam (d’Aticus-Tilt Cia.), que Monti va presentar com de “corda llisa”, va ser un altre moment per a mirar cap amunt i quedarse bocabadat. Othmane Boumar va impressionar per la seva força fent equilibris amb les mans i van tancar la nit la Cia. Irracionæl, amb un número de quadrant aeri que despertava els més sonors aplaudiments cada cop que l’àgil era recollida pel portador després d’algun salt al buit des de sobre el quadrant. En resum, una bona nit de circ que de ben segur farà que la gent de Montgat ja estigui desitjant veure què els re-gala el Curtcirckit de l’any vinent. Oriol Raventós

Foto: Lluís Cruset

El circ contemporani a Itàlia

A punt de tancar-se la 6a Festa del Circo Contemporaneo de Brescia, amb barreja de formats (de la performance de Bread & Puppet a projeccions de cine, espectacles de dansa i titelles), en una altra ciutat, a Grugliasco, a prop de Torí, s’hi fa una experiència paral·lela: la 5a edició de la Rassegna Internazionale di Circo Contemporaneo Sul filo del circo. Les activitats s’hi aniran desplegant fins al 5 d’agost. Al festival de Grugliasco, enguany hi ha col·laborat la Federació Internacional d’Escoles de Circ Professionals, perquè hi ha la voluntat de conèixer més companyies d’arreu del món i promoure artistes novells.A més, a l’interior del parc Le Serre, on s’ubica la Ressenya (que ja és alguna cosa més que això), s’hi ha instal·lat l’Scuola di Cirko de Paolo Stratta. Hi actuen la companyia Arcipelago CircoTeatro d’Alessandro Serena, una troupe de l’Escola Nacional de Circ de Cuba, Leo Bassi amb el seu últim espectacle, Le P’tit Bras, Al Badulake i les companyies catalanes 2Play, Adrià Cordoncillo i Ondine Owen i Circ Pànic, entre altres. A banda de la progamació, també s’ha fet la taula rodona “Entre innovació i tradició”, amb la intervenció de Franca Mastromarino (directora artística del festival), Tim Roberts (director del Circus Space de Londres), Raphael Brigandi (director executiu de la Federació d’Escoles de Circ), Alessandro Serena, Leo Bassi i Paolo Stratta, entre altres. /ZRK Grugliasco

Infocirc, el butlletí de l’APCC Amb Infocirc, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya s’ha dotat d’un instrument clau en la feina d’aglutinar el sector circense català, informar de les novetats i contribuir a donar-hi més dinamisme. Al número de juny, hi ha una sèrie d’articles de diversa procedència, dels quals cal destacar “Sin dinero para ir al Circo Mundial, niños de Casablanca I (Gran Canaria) hacen su propio espectáculo”, “La Compañía Karromato de la República Checa presenta un espectáculo de marionetas y circo en Titirimundi”, “El circo como herramienta de inclusión social” i “Circus is more than performers” (un reportatge sobre el dia a dia del Cole Brothers Circus), a més de l’agenda i les novetats a la biblioteca de Nou Barris. L’APCC també explica de quina manera impulsa un cicuit de circ a Catalunya i dóna a conèixer l’edició d’un DVD on es poden veure les companyies i artistes inscrits a l’associació a setembre de 2005. /ZRK

Zirkolika num. 9 5


Artistes solistes al festival de Castelldefels Hi ha grans festivals, festivalassos, festivalets i festivals a seques, i el Mono, de Castelldefels, és un esdeveniment inclassificable encara. Funciona des de fa només tres anys sota la direcció de Miquel Àngel Ripeu, i va començar amb la idea de portar teatre de monòlegs, però en aquest temps els organitzadors hi han donat moltes voltes. Per començar, han defugit el monòleg a l’estil televisiu, i s’han trobat fent més aviat un festival d’artistes solistes. Aquí hi entra tot, i el circ contemporani té un paper destacat en la programació. La inauguració i la clausura estan reservades a espectacles individuals de circ, i sempre n’hi ha algun altre a la graella, barrejat amb la resta de muntatges teatrals.Aquesta mescla es cohesiona, a part del fet que només hi treballen solistes, amb la qualitat de les propostes, ja siguin d’estrelles del teatre o bé propostes més soterrades, fins i tot minoritàries. L’edició d’aquest any, que es va celebrar els dies 19, 20 i 21 de maig, la va obrir Solomanolo amb Locomotivo a la plaça de l’Església, al centre de Castelldefels, i l’última actuació de l’Estació de teatre de monòlegs, com també vol anomenar-se aquest festival, la va fer Maxime Mestre amb Escarpolette, un número de corda volant, en el mateix espai. Dels espectacles que es van poder veure, caldria destacar-ne alguns com el del marionetista Carles Cañellas i l’obra teatral El monòleg del perdó, amb Laia de Mendoza i text d’Enric Casasses, però també l’èxit de públic que va aconseguir el pallasso Leo Bassi amb la seva nova proposta La revelación, que s’estrenava a Catalunya. Cesc Martínez

Madrid recupera l’històric Price L’Ajuntament de Madrid va acabar la construcció d’un circ estable que portarà el nom del mític Circo Price, tancat ara fa 36 anys. L’últim circ que havia tingut Madrid, nascut a la fi del segle XIX i reconstruït diverses vegades després d’incendis, guerres i bombardejos, estava situat a la plaça del Rey, al costat de la Cibeles, i va tancar les portes definitivament l’any 1970. El d’ara és un espai nou contruït aprofitant una antiga fàbrica de galetes enclavada en l’interior d’una illa de cases que dóna a la ronda d’Atocha, però durà el mateix nom i pretén arribar a la seua fama. Però encara falten els equipaments: les tres plataformes —per a la pista, l’orquestra i l’escenari—, el sistema de suports per als trapezis, les llotges mòbils, els camerinos, els telons… Després de diversos ajornaments, el nou circ Price de Madrid és previst que obri pels volts del Nadal vinent./ ZRK

Jornada de Professionals de les arts de carrer Com cada any, coincidint amb la Mercè, la Fundació Societat i Cultura organitzarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) una jornada t ècnica, la cinquena dirigida a professionals de les arts de carrer. Enguany se celebrarà el dissabte 23 de setembre de 2006. Sota el títol “Cavalcada Europa, cavalcades culturals de ciutadans”, hi intervindran representants de les ciutats europees que estan produint cavalcades cíviques, artistes i altres professionals de la cultura que realitzen creacions a l’espai públic amb participació ciutadana. Es pot consultar el web: www.artsdecarrer.org/jornadatecnica.

6 Zirkolika num. 9

Un año más el circo inunda Vilanova i la Geltrú, compañías procedentes de diferentes países consiguieron hacer vibrar a las miles de personas que lo pudieron disfrutar, Fura abrió la programación del festival, Cirque Baroque, D´irque con su nuevo espectáculo, Cie. Bankal, The Afro Jambo Acrobats, Los Gingers,Antonia Ruiz, Sipeu Cirque, Áticus Tilt, Happy Day, Sebas, Boni, Manolo Alcántara, Teatro Glimp, Chapeau, La Cabana dels Monstres, Moulin Cabot, M. Culbuto, Antiga i Barbuda y en el Teatro Principal, Los Excéntricos y Krisálida, esta ultima fue remplazada por los Tanoques. Las “Golfes Circ” el Off del festival que se ha convertido en un evento de obligatoria asistencia en el festival, este año representado en la carpa “La Vela” de la Masia d´en Cabanyes, despertó y emocionó a pequeños y grandes, organizado por la Asociación de Circo Magnet, los protagonistas, Elskephlipas, Asier – Saltoka, Cabaret Teando Teatre, Titola Teatre, Zirkus Frak, Miniguiki Cirkus, Rafaelo y Azulkillas, que fueron las ganadoras del concurso Off de este año ganando venir programadas dentro del Trapezi/Vilanova 07, enhorabuena Azulkillas, pues el público a dicho. Las presentaciones a cargo de Manu, David Domingo, Aina Casillas, Jordi Sanabra y Pepe Arcos, dirigidos por Pere Ferran, dentro de un curso preparatorio dirigido a la presentación del evento, experimento de las “Golfes Circ 06”. La dirección técnica y regiduría a cargo de “Txupi” Kd Cirk, Iskra Lahosa y Toni Palau que se encargaron de que no faltara de nada, además de las colaboraciones de algunos “vilanovins” gracias. El próximo año más, según Bienve Moya director del festival, Trapezi/Vilanova mantendrá su formato habitual, pero aumentará las programaciones de circo durante todo el año en Vilanova, además de cuidar el mantenimiento y la buena evolución de la Carpa “La Vela” Centro de Residencia para Artistas de Circo. Estamos de suerte: Vilanova apuesta por el circo. David Marfil “Txupi”

Foto: Mar Rojas Azulkilas

Festival de Circ i Firaraires Trapezi-Vilanova i la Geltrú


El Govern haurà d’impulsar les Arts de Carrer

Mig circ estable al Paral·lel L’antic Teatre Español de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, també antiga discoteca Studio54 i després encara Scenic, que l’Ajuntament havia comprat fa un any i mig, al final va anar a parar a mans de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) amb una concessió de 10 anys prorrogable a 15 sense necessitat de concurs. El projecte és convertir-lo en un espai escènic canviable, polivalent, equipat amb l’última tecnologia; és a dir, que esdevingui un centre cultural avançat on s’hi puguin allotjar tota mena d’espectacles (prioritàriament, dels socis de l’SGAE). De tots els elements innovadors del nou teatre, que es dirà, o ja es diu, Paral·lel, potser el més important és la sala principal. Estarà situada a la planta baixa i tindrà un escenari a la italiana i 800 localitats, però segons les necessitats es podrà reconvertir en sala de concerts o en una pista de circ —també!—. És una bona notícia. Només cal esperar que aquest teatre de teatres, amb tots els seus espais multiús, no estalviï donar sortida a d’altres sales que fa anys que estan abandonades, al costat mateix, a la mateixa avinguda, i que no faci oblidar la necessitat que Barcelona tingui un circ estable. Cesc Martínez

La Marató de l’Espectacle està en forma Ha fet 23 anys, la Marató, i als organitzadors els han vingut ganes de donar-hi més entitat. En tot aquest temps ja havien anat llimant el plantejament inicial i darrerament les companyies participants ja no hi entraven pel broc gros; d’aquesta manera, el catàleg en viu de les arts escèniques que és la Marató de l’Espectacle havia esdevingut més sòlid. El resultat: una autèntica festa de propostes artístiques dispars que es poden veure amb actitud de passejar o de mirar-se un videoclip, en un ambient de bon humor i sense aparentment grans preocupacions. Aquest any han fet un salt. Per arrossegar també programadors, la Marató ha participat en la producció d’alguns espectacles i instal·lacions. Dos tenen a veure amb el circ: el de Katraska Cia., Microglophone, i el de Circ Pànic, La caravana passa. Aquest últim destaca pel format mitjà-gran i per l’estructura escènica que transporta: una caravana com una closca metàl·lica que s’obre en forma d’escenari semicircular i un màstil xinès al capdamunt, estirada per un cavall metàl·lic, també, que té per llom el cable de funambulisme. Una escenografia mòbil sorprenent però coneguda en el fons, reconeixible d’alguna manera, per

Per fi una històrica aspiració del món de les Arts de Carrer a Catalunya ha cristal·litzat en un acord del nostre Parlament. D’aquesta manera, el Butlletí Oficial del Parlament del dia 6 de juny passat recull l’acord en què s’insta el Govern a “definir i realitzar una política cultural específica per aquest sector”. L’acord reconeix aquest sector artístic i el valor que té per a la cohesió social. Aquesta iniciativa parlamentària està en sintonia amb les propostes de la Comissió Europea, on consideren que l’espai públic europeu és un nou territori on apareixen noves formes artístiques híbrides i on es troba gent d’orígens diversos que busquen un nou imaginari col·lectiu. Aquest espai d’art de carrer no es podia deixar perdre a Catalunya per falta de política cultural. Podeu ampliar informació a: www.artsdecarrer.org. /ZRK executar-hi exactament un espectacle i no només exercicis gimnàstics. Cesc Martínez

Cia. Circ Pànic

Cita fija para tus malanares con fuego bajo la luna llena Las noches de luna llena sirven de encuentro para los aficionados a malabarear con fuego, y para los amantes de la música y la danza. La cita se da en Barcelona, en una de sus playas, en la Mar Bella. Un mail recordatorio enviado por Buzz nos señala el día exacto de la luna llena y anima a reunir entre 50 y 100 personas. Es una tranquila fiesta nocturna a la orilla del mar; bajo los efectos de la luna llena y el sonido de las olas del mar.Y con la música de bellos instrumentos que diferente gente de diferentes lugares trae a la playa para dar más calor al encuentro. Los bailes de swing con fuego se mezclan con los ritmos de música hasta casi el amanecer. Si quieres acordarte de estas citas bajo la luna envía un mail a buzzlambert@hotmail.com. Y si quieres señalártelas ya en tu agenda, ¡apunta! en julio, el martes día 11; en agosto, el miércoles día 9; en septiembre, el jueves día 7. /ZRK Foto: Eugenia Mena

Zirkolika num. 9 7


redembarra Pleniluni, Muestra de Circo de TorTorredembarra vivirá del 9 al 12

Cia. Aticus

de agosto la quinta edición de su muestra de circo Pleniluni, y en esta ocasión se suman a la propuesta los municipios cercanos de Creixell y Roda de Barà, en los que se desarrollarán algunas actividades paralelas. No en vano, el Pleniluni se ha convertido en la Mostra de Circ del Baix Gaià, la comarca histórica que une a estos municipios del norte de Tarragona. La muestra, que está dirigida por la compañía Passabarret, ofrece diferentes espectáculos, pasacalles, talleres, cine y exposiciones circenses, y culmina

con una gala al aire libre en la que este año participarán Albert Vinyes, Improvisto’s Krusty Show y Àticus Cia entre otros. Del resto de programación, cabe destacar la presencia de Manolo Alcántara con Locomotivo la compañía Clownfish o Nanny Cogorno & Jennifer Winter, que presentarán su nuevo espectáculo Baboo Coraje. “Pleniluni es una muestra de carácter lúdico”, comenta David Sancho de Passabarret, “y su única pretensión es acercar el circo catalán a un punto de la Costa Daurada en el que abunda el turismo familiar”. /ZRK

Deu anys plens de riure Al Masnou, el Festival de teatre còmic Ple de Riure celebra el 10è aniversari entre els dies 18 de juliol i el 22 pels carrers, places i fent festa a la platja. Enceten aquesta edició els Xirriquiteula, que repeteixen amb l’espectacle Girafes (dimarts 18, 12h, Mercat Municipal), i Pep Callau, amb Cercata de Nassos i Marremangu (dimecres 19, 19’30 i 20h, plaça Ramón i Cajal), tots tres espectacles oberts i gratuïts. Però la inauguració oficial serà dels Desastrosus Cirkus, amb Circant la Mar Blava (dijous 20, plaça Marcelina Monteys, 20 h), un espectacle còmic que combina diverses tècniques de circ. Després, festa a la platja, on Les S.N.O.B. (França) agafaran el paper de banda oficial del festival per donar pas a l’espectacle pirotècnic de la Cia. del Foc (22 h). Ja dins de la Carpa Ple de Riure (22’45 h), Joan Montanyès “Monti” farà de mestre de cerimònies d’una jornada inaugural que tindrà com a plat fort l’espectacle 15 anys, de T de Teatre. Per al divendres 21 hi ha propostes com com la de l’italià The Stranjero, els titelles gegants de la companyia francesa Albédo, l’espectacle Mr.Yoowho’s del nord-americà Moshe Cohen i el pallasso Marcel Gros i, a la nit, l’humorista Elliot i els extremenys d’Albadulaque. Dissabte 22 es farà la gala especial Ple de Pallassos (21:30 h), un recorregut pels 10 anys del ple de Riure a través dels principals pallassos que han passat per la platja del Masnou. La clausura anirà a càrrec de The Chanclettes (1:30 h) amb la seva darrera proposta, el Discomòbil, més que un muntatge, una festa. /ZRK

Factoria Escènica Internacional El dia 12 del juny passat es va presentar la Factoria Escènica Internacional (FEI).Aquesta entitat, liderada per Carme Portaceli, neix d’un col·lectiu de professionals de les arts escèniques per oferir gestió personalitzada i assessorament durant tot el procés de creació, producció i explotació d’espectacles. Entre altres, hi estan vinculats Marta Carrasco, Dani Nel·lo, Lurdes Barba, Magda Puyo, Paco Azorín, Pepa López, Gabriela Flores, Lluïsa Castell, David Bagès, Manel Barceló i Albert Triola. La FEI, centre de creació independent i empresa de serveis a l’espectacle, va trobar sostre en una altra factoria artística ja existent: la Nau Ivanow, del barri de la Sagrera de Barcelona, al qual està molt vinculada. Gestionat per Xavier Basiana, propietari de la nau, aquest espai cultural serveix de punt de trobada d’artistes de camps diferents i disposa de despatxos i sales d’assaig. Durant la presentació de la FEI, es van representar fragments dels espectacles que l’entitat té en preparació aquest any. El primer a estrenar-se serà L’agressor, amb direcció de Carme Portaceli, que es pot veure aquest 13 de juliol a la mateixa Nau Ivanow. /ZRK 8 Zirkolika num. 9

El circ al festival Grec L’edició número trenta del Grec, el Festival de Barcelona, és una programació variada feta amb tanta experiència que gairebé sembla una fórmula. Totes les formes escèniques hi són representades; o gairebé totes. El circ també, encara que, si l’any passat els Ronaldos eren considerats, dins de les arts escèniques, de la categoria d’Altres, aquest any l’espectacle Rodó, del Circ d’Hivern, i el Romanès Cirque Tsigane, potser per donar-los un estatus més elevat, apareixen al programa com a Teatre (això sí: especificant que es tracta d’espectacles de circ). Només n’hi ha quatre, de categories: teatre, dansa, música i altres. El circ de la família Romanès, que ja va venir a Barcelona pel Fòrum 2004, tindrà actuacions des de gairebé el principi del Grec, des del dia 26 de juny, i transcendirà el festival mateix fent funcions de dimarts a diumenge fins al 13 d’agost en una vela instal·lada al CCCB. Es tracta d’un circ que és ell mateix la manera de viure dels gitanos, nascut en campaments, i que es presenta com un espectacle humil i sense artificis. Uns dies més tard de començar el Tsigane, Rodó, el 10è Circ d’Hivern de l’Ateneu popular de Nou Barris, farà dues funcions puntuals: el 29 i el 30 de juny, al MNAC./ ZRK


Nova adreรงa: C/ Rauric 6, 08002 Barcelona. T/ 933177138. www.elingeniodelsmalabars.com

Zirkolika num. 9 9


Locomotivo Un any de treball i més Manolo Alcántara i la seva estructura escènica remolcable han començat a rodar.Van estrenar-se el desembre passat i és ara, de debò, que surten de gira amb el nom de Solomanolo.

Sobre una plataforma el·líptica s’hi desplega Locomotivo, un succeir-se de números circenses cultivats en l’experiència personal de l’artista. En aquest espectacle, tot és joc, que és la manera com el personatge d’Alcántara —recorda un arlequí o un còmic de cine mut— reconeix el medi on es troba: l’espai ovalat de l’escenari, amb els engranatges i les bobines de la màquina a la vista; el filferro tesat entre dues rodes que el fan córrer en una direcció i en l’altra (funambulisme); les maces, els bastons i els altres objectes que treu de sota de l’estructura (malabarisme); el públic mateix… Tot plegat a ritme de roda i trencant aquest ritme alhora, endavant i enrere, amb un sentit antinarratiu de l’espectacle que deu ser pura intuïció, com ho deu ser també l’humor fi que destil·la. Ara que Solomanolo s’ha posat en marxa, Alcántara veu clar com ha estat el procés de creació de Locomotivo.“Tenia mil idees apuntades des de feia molt”, diu, “però necessitava temps per treballar-hi”. “Havia acumulat moltes informacions diferents sobre diferents exercicis. A

10 Zirkolika num. 9

vegades, aquestes informacions es desenvolupen i s’acaben convertint en una rutina de malabars o un número de funambulisme. En això, treballo seguint les sensacions que em provoca cada cosa”. I continua explicant: “En aquest espectacle hi ha molt repertori del que he estat fent des de fa uns deu anys”. (Manolo Alcántara va començar la seva trajectòria professional l’any 1994.) “Volia que hi hagués una mica de tot, i al final l’únic que he deixat fora és fer un número de monocicle”. I posa un exemple: “Fa nou o deu anys ja feia una rutina de malabars amb una màscara”. Ara, en un dels moments més enigmàtics de l’espectacle, apareix fent malabarisme amb maces, amb dues màscares neutres que li donen la mateixa aparença pel davant i pel darrere, girant sobre si mateix, com en un ball. Potser, el que crida més l’atenció d’aquest muntatge és el mecanisme escènic, que ha ideat ell mateix; però enfatitza: “He volgut aconseguir un equilibri amb la màquina, no deixar-la ressaltar més del compte. Quan fem l’espectacle, hi ha tres elements igual d’importants: el Luisillo

(l’escenògraf), la màquina i jo”. En la creació de Locomotivo, ha desenvolupat paral·lelament l’estructura i els moviments del cos: “Hi ha hagut molta recerca en tots els sentits. He hagut de descartar moltes coses abans de trobar la definitiva, tant de la part artística com de la tècnica. I hi ha molta gent que m’ha ajudat, que ha col·laborat amb mi…” I cita Miner Montell, que ha dirigit el muntatge; Rosa Soler, que fet el vestuari; un altre cop Luis Nevado, escenografia; Laia Escrivà, que va dissenyar el mecanisme, i Ramon Boixader pare i Ramon Boixader fill, que el van desenvolupar, i Pep Pascual, per la direcció musical. Per realitzar-ho i tenir-ho a punt, ha necessitat més d’un any de treball intens. “Era una idea de fa deu anys, i aquestes coses, si un dia no et poses a fer-les, passa el moment i llavors no les fas mai.” Durant aquest any, Manolo Alcántara va rebre una subvenció de la Generalitat. “Fins quan faré aquest espectacle? Fins que m’ho passi bé fent-lo.Ara m’ho passo molt bé”. Cesc Martínez Fotos: Ulls


Circ Medrano El circ Medrano de París torna a Catalunya Primera sortida de França des de la seva creació, fa un segle. Si l’any passat ja va estar a Figueres i Girona, aquest any, a més, s’ha desplaçat fins a Esplugues del Llobregat per arribar al públic de l’àrea de Barcelona.

L’espectacle comença amb un número d’animals: nou tigres de Bengala presentats pel seu domador, Daniel Raffo, que, lluny de fer-nos percebre una atmosfera de nervis, ens fa xalar amb uns exercicis realitzats entre somriures i bones paraules. Seguim amb cavalls en llibertat, tres de blancs i tres de bruns, ensinistrats per Carlos Savadra, premi de bronze del Festival de Montecarlo 2005. Ell, també, dirigeix amb suavitat les evolucions dels èquids per la pista. Canviem de registre i admirem les habilitats malabars de Juan Pablo Martínez, que fa volar maces, anelles i barrets amb mans ràpides i una simpatia desbordant que aconsegueix la complicitatat d’un públic abocat al seu esforç. La troupe Timur Yakubov, del Kazajstan, un patrirca acompanyat de cinc nois i dues noies, executa dos números aeris. El primer és de màstils, als quals els acròbates s’enfilen i baixen fent tot tipus de salts al buit frenant només amb la força de les cames. L’altre número és de teles, per on pugen i giravolten de totes les formes possibles. En cap cas hi ha sofisticacions innecessàries. Tres elefants enormes ens donen la benvinguda omplint literalment tota la pista. No cal que facin cap exercici, només el plaer d’admirar-los ja paga la pena. El seu ensinistrador, Lee Antony, que també ens els presentà l’any darrer, els dóna instruccions estrictament amb la veu i la gesticulació. Màxim Ivanov, provinent del Circ de Moscou, fa equilibris gimnàtics, amb aquella precisió que només tenen els artistes que han estudiat a les rigoroses escoles de circ eslaves. Darrere una cortina d’aigua circular, fa un treball de gran força física i bellesa visual. Finalment, una gran piscina al mig de la pista ens permet gaudir de la presència de dues otàries i d’una colla de minúsculs pingüins juganers. Entre els diversos números, el pallasso Versace ha anat amenitzant la sessió, i tanca l’espectacle una font que recrea, en petit, les de Montjuïc. Quim Elias Fotos: Ulls

Un munt d’animals El Medrano de París va burlar l’absurda prohibició de l’Ajuntament de Barcelona, que va excloure els animals dels espectacles circenses, instal·lant-se a Esplugues de Llobregat. Però prestem atenció als principis generals que, segons aquest circ, han de relacionar els homes amb els animals circenses:“Es tracta d’animals que hem vist néixer i viurem amb ells fins al final de la seva existència. Ens uneixen uns llaços afectius molt forts, sense caure en un antropologisme que els seria molt perjudicial. Hem de tenir i tenim la voluntat d’assegurar-los les condicions de vida adaptant-les al màxim a les seves necessitats. El seu confort i el seu estat de salut són preocupacions constants. En tant que actors del nostre espectacle, els considerem no tant atletes o fenòmens de fira, sinó artistes. El nostre objectiu és posar de manifest les seves especifitats i les seves capacitats naturals.” El Circ Medrano viatja amb un parc zoològic prou complet. No hi ha només els que actuen a la pista: hi ha fins a seixanta animals de setze espècies. No es pot deixar de banda que a França hi ha normes estrictes que regulen la presentació d’animals en un circ. La reglamentació és del 1976 i requereix una qualificació professional per a tot el personal que tracta amb els animals, instal·lacions homologades per la Unió Europea i certificats sanitaris de cada animal on consta la legalitat del seu naixement i transport internacional. En la seva estada entre nosaltres, el Circ Medrano ha fet pedagogia: ha ensenyat a nens i escoles i al públic en general com ensinistra els animals en unes sessions matinals que permeten visitar el zoològic, apropar-s’hi, veure la relació que tenen amb els cuidadors i domadors i aprendre alguna cosa més de la natura que ja no ens envolta. Zirkolika num. 9 11


Los Gingers Energía pura, carcajadas y buen humor No es el Moulin Rouge. Tampoco es Tiffany’s. Es el cabaret glamuroso de Los Gingers, la nueva compañía circense que ha estrenado Perlas y plumas, un espectáculo de cabaret de corte cómico y ligero.

Una moqueta anaranjada con motivos florales, unas cortinas verdes aterciopeladas con tela reciclada de un sofá de los 60 y todo tipo de plumaje decoran el escenario. Estamos ante un teatro de revista callejero. Se abre el telón. En la trastienda no se ven largos pasillos con coristas alborotadas corriendo, sino un discreto e improvisado camerino en donde cuelgan los diferentes vestidos. Empieza el musical. Los cuatro artistas salen a la pista con sus trajes morados poco lustrosos adornados con lentejuelas y flequillos, deleitándonos con una cómica coreografía a modo de introducción. Después aparece la primera y única bailarina, la vedette flamante con un ajustado mallot carmesí; es la verticalista Sílvia Compte que a ritmo de bolero presenta su elegante número de equilibrios sobre bastones. A continuación, el acróbata Guga, luciendo un luminoso traje azul con dorado al estilo Antonio Platas, nos ofrece un enérgico y cómico número de barra fija. Pero parece que hoy no tiene el día. Se pega unos buenos golpes en sus divertidas caídas. Y lo hace con toda naturalidad, como si su fibroso cuerpo no sintiera el dolor. Entre tortazo y tortazo, Sílvia y Ramiro bailan con gracia el indie-hop. Luego, el duo de malabaristas Dani Cercos, alias Dani Patillas, y Ramiro Vergaz hacen un número de malabares dónde terminan haciendo passing con nueve mazas y el zapato de un espectador. Dani intenta hacer su actuación con seriedad pero Ramiro, que en teoría es el técnico del espectáculo, se entremete cómicamente en el número. Después le sigue un número nuevo de Dani con aros y Silvia de partner. Para terminar, el cuarteto baila un clásico de los musicales, el “Hello Dolly”, seguido por la guindilla del espectáculo: la báscula. Los cuatro artistas aparecen con un penacho de plumas de colores en la cabeza y en los brazos, parecen pájaros, y nos ofrecen un número coral de báscula con una doble pirueta atrás de Ramiro y otras sorpresas. Algunos números ya los vimos en el Circ Cric, pero ahora está todo integrado en este cabaret casposo donde la música de los 50, las divertidas coreografías, el vestuario logradísimo de Rosa Solé y Álex de Ponzoña, aparece reflejado en los diversos números que se van sucediendo utilizando variadas técnicas. El espectáculo llega a su fin, casi una hora de energía pura y dura, una buena dosis de carcajadas y circo del buen humor. Los Gingers han conseguido que el tiempo pase como un plumazo. Y un plumazo no deja de ser una buena imagen para un teatro de revista como el suyo. Anna Llarch 12 Zirkolika num. 9


Entrevista als Gingers La equilibrista Sílvia Compte, el acróbata brasileño Guga Arruda, el malabarista vallisoletano Ramiro Vergaz, y el también malabarista Dani Cercos, forman el cuarteto artístico de Los Gingers. Después de la expedición a Sri Lanka con Pallassos sense Fronteres en 2005 comprueban que juntos hacen un buen equipo y crean su propia compañía. Así nace Los Gingers. Ahora han terminado la gira con el Circ Cric y nos cuentan sobre su nuevo espectáculo Perlas y plumas. ¿Cómo ha ido la estrena del espectáculo? Sílvia: Nos estrenamos con tres bolos en el “Festival Trapezi” de Reus y nos quedamos muy contentos porque también notamos una mejoría del primer bolo al tercero. ¿De dónde viene el nombre de Gingers? Ramiro: Fue Sílvia. Ella y yo nos conocimos en Moscú donde hacíamos clases de claque juntos, y en broma decíamos que éramos como Fred Astaire i Ginger Rogers. Salieron muchos nombres, algunos muy cutres, al final el que más o menos nos gustó a todos fue éste. ¿Cómo nace Perlas y plumas? Guga: Viene de la idea de musical. Queríamos recrear el clima de varieté y de teatro de revista, para llevarlo a la calle. Al principio nos costó mucho encontrar la manera de hacerlo porque eran números de un cabaret normal. En el Circ Cric maduramos mucho las ideas, con ayudas de fuera como la de David Gol, y ahora estamos bastante contentos con el resultado. ¿Glamour y lentejuelas? Silvia: Sí, en el espectáculo hay glamour, pero es un glamour a nuestro estilo. Es un glamour sin glamour. Buscando su lado más horterilla. ¿Qué queréis reflejar? Ramiro: Lo que queremos es reflejar un cabaret antiguo y un poco decadente, con artistas venidos a menos. Representa una compañía que en su día tenía bailarinas, orquestra, y de todo, pero que con el tiempo se ha ido deteriorando. Y ahora sólo quedan cuatro. Mi preocupa-

ción es que esto se entienda. ¿Cómo lleváis los bailes? Guga: Estamos estudiando y ensayando. Pili Merle nos ha ayudado en las coreografías. Ramiro: Si no hubiese sido por ella... Ahora cada uno baila con su estilo pero por lo menos hay pasos. Por otro lado, con Silvia vamos a clases de indie-hop que es uno de los bailes que hacemos, que es muy parecido al rock acrobático pero con música swing. Es divertido y creo que se va sostener por el buen rollo. ¿Cómo os interesasteis por el indie-hop? Sílvia: Lo descubrí por casualidad, un fin de año viendo a una pareja bailándolo. Y me flipó, aluciné. Empecé a buscar información y encontré un sitió en Montpellier dónde daban clases y me apunté. Luego aquí nos animamos con Ramiro porque a él también le gusta. ¿Os apasionan los musicales? Sílvia: Tampoco es una pasión de toda la vida, pero me gusta verlos y sobre todo me gusta mucho bailar. Siempre he intentado hacer clases de baile y danzas diferentes. Especialmente movidas como la danza africana, el claqué, el hip-hop y ahora el indie-hop. ¿Y el tema de cantar en directo? Ramiro: Es la espina clavada que tenemos. Sílvia quería cantar pero no nos hemos atrevido todavía porque ninguno de los cuatro tenemos oído. Nos gustaría cantar porque sería lo mejor para acabar de darle el toque de musical. ¿Qué tal la experiencia en el Circ Cric? Ramiro: Nos ha ido muy bien y lo hemos pasado genial. Estar en una compañía grande como es el Cric, haciendo un espectáculo con el que estás conforme a veces es difícil. Pero ha sido una temporada muy larga, estábamos un poco can-

sados porque hemos hecho 140 bolos. Ya teníamos ganas de empezar lo nuestro. Ahora toca compañía. ¿Qué feeling hay entre los Gingers? Guga: Hay mucho respeto, sabemos que tenemos maneras diferentes de hacer circo pero las respetamos. Ramiro: Hace un año y pico que empezamos a ensayar y no ha habido problemas. Nos reímos mucho, hasta en los ensayos más duros que son los de última hora y donde hay más nervios. ¿Cuál es vuestro grito? Ramiro: Antes era: “Giiiiiingeeersss!” Ahora es: “Sansur!”, que era el equipo de fútbol de barrio del Dani, que creo que tenía algo que ver con la catequesis. Son las siglas de “Sin amistad nunca seríamos una realidad”. Nos parece una frase tan hortera que nos hace mucha gracia y nos da buen rollo. ¿Cuál ha sido vuestro último brindis? Ramiro: Fue por la báscula! El número nuevo de báscula ha sido nuestro trauma, el que más nos ha costado. Un día que lo hicimos, nos divertimos y metimos un salto nuevo. Este día lo comentamos y lo celebramos todos! Guga: ¿Porque yo estaba un pelín gordín? (Risas). ¿Qué coña hay con esto de pelín gordín? Ramiro: Estábamos en Francia cenando en un restaurante y Guga pidió una ensalada que se llama pelin gourdine y yo le dije: “tu si que estás un pelín gordín”. ¿Habéis probado una cerveza belga que se llama “Gingers”? Silvia: Aiii! En Sri Lanka había un refresco de jengibre, pero no era cerveza. No la hemos probado! Qué mal, ¿no? (Risas). Anna Llarch

Zirkolika num. 9 13


Trapezi Visca el circ! La directora artística del festival Trapezi de Reus, Bet Miralta, emocionada ens feia cridar en un senzill i emotiu acte inaugural al Jardí de l’IMAC (punt d’encontre del festival): Visca el circ! Visca el circ! Es donava el tret de sortida d’un festival que ens faria gaudir durant cinc dies d’un munt d’espectacles de circ. A l’acte, hi van assistir l’actual Conseller de Cultura Ferran Mascarell junt amb tots els tècnics i polítics de l’Ajuntament de Reus, que van ser còmplices i partíceps de la creació del festival ara fa deu anys. Jordi Aspa, codirector del festival, feia la metàfora de la seua creació recordant el seu avi quan li explicava que una bona llavor posada en un bon terreny, per força dóna un bon fruit; ja està més que confirmat que Reus i el seu festival són un bon exemple de bons fruits. Circo Maccheroni

Aquesta benvinguda al festival donà pas a l’espectacle inaugural que ben bé ha estat un dels millors espectacles d’aquesta desena edició. És una creació pròpia que sols es pogué veure el primer i segon dia del festival. Una llàstima que no es puga tornar a programar perquè va deixar bocabadats a tots els espectadors. Funambulisme a tres alçades diferents, cadascuna amb els seus elements de sorpresa, gràcia i emoció. A baix, dos ballarins enèrgics de cable (Julien i Agathe). A mitja i gran alçada Malino i Olivier. A deu metres d’alçada i sense cap mesura de seguretat, el funambulista camina pel cable, s’obri de

Katraska Cía.

14 Zirkolika num. 9

cames, va amb una roda i inclòs arriba a tombar-se damunt el cable. La resta de números van intercalant-se com si d’un espectacle tradicional de circ es tractés, on la carpa és el propi cel i la música de La Banda del Guillaume no deixa d’acompanyar i crear un gran clima d’expectació. Impressionant va estar l’actuació de Joâo, un acròbata portuguès especialitzat en pal xinès que ens va regalar fins a tres salts mortals a dalt del pal. I capaç de pujar i baixar del pal amb una tècnica excepcional. Molt poètic i bell va estar també l’actuació del francès Vincent, que amb una bicicleta va fer des d’un precís ball fins a mil i una acrobàcies. L’espectacle el tancava el

tercer funambulista, que per damunt de tots, a una alçada de més de cinquanta metres, va anar d’un extrem a l’altre de la plaça, il·luminat per un potent focus que projecta la seva silueta per la façana dels edificis. Fantàstic!

Estrenes i noves companyies Enguany a Trapezi hem pogut veure molts espectacles i estrenes incloses de noves companyies del nostre país. Els Gingers amb l’espectacle Perles i Plomes; Los 2 Play amb Comeback; Solo Manolo amb Locomotivo; Los Galindos amb Nova vida amb Josep i Maria; Katraska Cia. amb Microglophone; Los Hermanos Infoncundibles amb Diabolo classic metal; Áticus-Tilt! Cia. amb Café d’olla i Els Herrerita que van fer un número del seu nou espectacle The Flamingo’s, dins de les animacions amb el clàssic Elefant de Trapezi. També a la sessió Golfa del primer dia del festival van poder gaudir de l’actuació de coneguts artistes i amics que durant els últims deu anys havien passat pel festival. Entre ells Tortell Poltrona i Claret Papiol (els germans Poltrona) que feia més de deu anys que no pujaven junts a un escenari. Entre les companyies estrangeres i amb un espectacle còmic de circ tradicional en una pista a l’aire lliure vam poder veure al Circo Maccheroni, amb


Corrado Togni, quinta generació d’artistes de circ de la familia Togni. Un espectacle que presenta números clàssics de circ com “Abella dóna’m la mel”, “L’home forçut trencant les cadenes” o “Càrrega i descàrrega”; i combina un joc còmic amorós d’una bella noia que fa dos números d’aeris i juga amb el públic amb una rosa d’efectes enamoradissos.

Cirque Trottola Sota una carpa vermella amb aires d’antiguitat va actuar la companyia de circ francosuïssa Cirque Trottola, provinent de la Escola de Circ de Ginebra. L’espectacle, sense text però amb una música mecànica excepcional de Pierre Bastien, combinava una poètica visual de tres personatges tendres que juguen amb els seus barrets i realitzen equilibris i exercicis d’acrobàcia de gran capacitat tècnica. Un altra carpa molt més petita, amb capacitat sols per trenta dos persones, va oferir un dels espectacles més sorprenents i al·lucinants de tot el festival (per als que no els fan fàstic les rates). Els espectadors pujaven unes escales per accedir a una carpa-torre. Ja dins miraven cap a vall al voltant d’una pista situada més a sota. Envoltades d’un cert aire misteriós les poques persones que van veure la funció de Petit Théatre Baraque de Branlo et Nigloo van gaudir de les habilitats d’unes rates ensinistrades que feien funambulisme, saltaven al buit i travessaven cercles de foc. A l’aire lliure i al voltant de grades, un dels espectacles de gran format reunia més de un miler de persones. És la companyia italiana Arcipelago Circo Teatro, amb l’espectacle titulat Creature. Un projecte conjunt entre Nairobi (Kenia) i els directors italians Marcello Chiarenza i Alessandro Serena. Un espectacle d’acrobàcies i arquitectures humanes d’un grup set kenyans acompanyats d’un pallasso belga i de la música que interpreta en directe una cantant italoafricana. Entre els espectacles de teatre, la companyia finlandesa de Ville Walo i Kalle Hakkareainen va oferir un espectacle de malabars combinat amb audivisual amb efectes molt treballats i espectaculars. Al Teatre Fortuny, Cia. O Último Momento, formada per l’acròbata especialista en pal xinès, Joâo, i el músic Guillaume que presenten un número de pal combinat amb música i projeccions que busca en tot moment la poètica de la imatge i combina una excel·lentíssima tècnica de pal que culmina amb varis salts mortals i piruetes.

Cirque Trottola

Arcipelago Circo Teatro

Moltes companyies, molts espectadors, molta expectació La relació de companyies s’allarga fins a seixanta i resulta difícil poder veure-les totes. Enguany la xifra d’espectadors ha augmentat i ja rondava els 100.000. També el número de programadors augmenta any rere any. En aquesta edició s’han ofert més de 130 actuacions. La majoria dels espectacles són al carrer i gratuïts i estan repartits en almenys quinze espais diferents. La resta tenen un petit cost, reduït aquest any a sis euros. La varietat d’estils i formats fa de Trapezi un festival a gust de tothom. Però sobretot i com assenyalen els seus directors artístics: un festival fet i pensat per als habitants de la ciutat de Reus. Fins l’any que ve! Vicent Llorca Fotos: Ulls Zirkolika num. 9 15


El Mundial i Barcelona El Circo Mundial, que durant els últims 30 anys havia visitat Barcelona a l’entorn dels mesos d’octubre i novembre, no trepitjarà durant molt de temps aquesta ciutat. El director del circ, José María González, ha pres una dràstica decisió: no tornar a Barcelona fins que en el seu programa pugui incloure números d’animals salvatges, prohibits per l’ordenança municipal sobre tinença d’animals que va ser aprovada per tots els partits polítics (PSC, CiU, ERC, PP i ICV) el mes desembre de l’any 2003. Després d’algunes negociacions fracassades amb l’Ajuntament de Barcelona, el Circo Mundial només espera ara que una directiva de la Unió Europea (UE) permeti als circs en general portar i exhibir animals salvatges arreu del territori europeu. Fins que aquest moment no arribi, el Mundial no tornarà a Barcelona. La recent declaració del Parlament Europeu en defensa dels circs amb animals i del seu valor com a expressió cultural a preservar és un bon símptoma per als qui aspiren a tornar a veure animals salvatges a Barcelona, però irremeiablement caldrà esperar a veure com resol la Unió Europea la polèmica. La decisió del Circo Mundial de no tornar a la ciutat després de la prohibició l’any 2004 ha seguit un procés un pèl estrany i encara amb algunes incògnites.

Tenia previst venir El circ havia anunciat durant el mes de juliol del 2005 i a través de la seva pàgina web la seva estada a la capital catalana a partir la tardor. Com sempre, a la plaça de toros Monumental. Per la ciutat, a més, s’havien enganxat cartells amb les dates de la seva estrena, prevista per a just després de les festes de la Mercè del 2005. El Mundial, doncs, tenia programat tornar un any després de la polèmica amb l’Ajuntament. González havia expressat públicament la seva idea de treure’s l’espina i havia pensat en contractar un presentador que parlés català per a les actuacions barcelonines, en un gest que el mateix director volia que s’interpretés com de conciliació amb la ciutat. Estava tot bastant apamat. Però el circ no va visitar finalment Barcelona. Els motius que va al.legar van ser tècnics i alhora conseqüència del gran èxit que les funcions havien aconseguit a Saragossa, ciutat on va prorrogar la seva estada. A les taquilles centrals del circ, a Madrid, s’informava que s’havia anul·lat la visita anunciada a Barcelona i que estaven pendents de noves dates. Algunes persones com Josep Miret, més conegt com a Fakir Kirman, ja s’olorava la verdadera causa, i va declarar obertament que la decisió era només una: la polèmica que el circ havia tingut un any abans amb l’Ajuntament. Kirman tenia raó. Alguna cosa va passar perquè en l’agenda del circ s’esborrés la ciutat del seu itinerari. Les crítiques que va rebre el Mundial podrien ser un dels motius. La direcció va rebre alguns exabruptes, i el seu director, José María González, va ser acusat per algun 1 166 Zirkolika num. 9

Foto: Lluís Cruset

analista de respondre a la prohibició de manera massa contemplativa i submisa. De fet, un dia després de la polèmica, l’octubre del 2004, el circ no volia admetre públicament ni el seu malestar ni la seva disconformitat per la decisió de l’Ajuntament. Li anaven els calés. Creia que un enfrontament amb l’Ajuntament de Barcelona hauria perjudicat —just a l’inici de la seva estada d’un mes a la ciutat— la taquilla. El Mundial també va eliminar de seguida les crítiques que, a l´inici de les tres primeres funcions, es feien al consistori. L’acròbata Toni Tonito, abans d’explicar les normes de seguretat als espectadors, relatava mitjançant gestos i la veu de Jacinto Allué, el presentador durant molts anys del circ, que durant l’espectacle no es podrien veure els números d’elefants de Miss Aurori ni el número de feres.Tot, deia oficialment el circ, a causa d’una “ordre governativa”. Un argot que feia recordar expressament més el temps de la censura franquista que no pas l’època actual d’una ciutat com Barcelona, venuda pel tripartit municipal (PSC, ERC i ICV) com una urbs tolerant, oberta al món i cosmopolita. El circ no volia xivarri. El director pretenia cuinar una solució amb l’ajuntament. I ho va intentar. Va demanar poder exhibir els elefants asiàtics; considerats animals domèstics en els seus països. Creia el circ —després es va veure que erròniament— que l’Ajuntament cediria. L’associació animalista ADDA, només olorar a través de la premsa que l’Ajuntament estudiaria la proposta, va sortir de seguida a la palestra i van amenaçar de portar el consistori als tribunals per incomplir l’ordenança.


El Medrano, el primer No se sap ben bé què ha passat entre l’anunci de venir el passat mes d’octubre i la decisió de vincular, a partir d’ara, la seva estrada a la retirada de la normativa. Hi ha hagut negociacions entre el circ i l’Ajuntament, i falta que algú expliqui si finalment el circ va denunciar el consistori per danys i perjudicis i quin és el resultat del litigi, si és que n´hi ha hagut. José María González, segurament per una qüestió de dignitat, ha decidit al final no actuar més a Barcelona mentre perduri la prohició. El Circ Medrano havia estat el primer en prendre una decisió tant transcendent. El director de gira i portaveu, Genís Matabosch, va ser ben explícit durant la presentació

de l’espectacle sobre aigua que ha fet una estada de tres setmanes a Catalunya. “El Medrano només anirà a Barcelona si pot portar animals; no farà com altres circs que de manera covarda hi ha renunciat”. Es referia, sense citar-los, al Circo Americano —que tot i la recollida de firmes contra l’ordenança va aceptar eliminar del seu programa les feres i els elefants sis mesos després de la polèmica amb el Mundial— el Circ Raluy, que finalment no va presentar aquest Nadal el número de foques que tenia programat, i evidentment, el Mundial, que després de molts dubtes ha decidit seguir les passes del Medrano i s’ha plantat.

Jordi Portabella, actiu Fotos: Ulls

Jordi Portabella (ERC), segon tinent d’alcalde a Barcelona i president del zoo, ha estat una de les dianes de les crítiques per aquesta decisió sense precedents en la història de la ciutat i de les grans capitals europees. Ell ha defensat a peu i a cavall aquesta normativa, i a més va tenir un paper activíssim en la recent prohibició de les foques al Circ Raluy. Però seria un error fer recaure en el regidor republicà absolutament tot el pes d’una decisió que dos anys i mig després de ser aprovada per unanimitat en un ple municipal es pot dir que té conseqüències negatives per al circ. De moment, ni Medrano ni Mundial passaran per Barcelona. Veurem si aquesta novetat arrossega a algú més. Preguntat sobre la qüestió, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha manifestat estar disposat a revisar la normativa si és que algú li posa el tema damunt de la taula de treball. Ho havia de fer Ferran Mascarell, ara conseller de Cultura i fins fa poc regidor de Cultura a l’Ajuntament, que no descartava demanar un replantejament del text després de parlar amb el sector del circ. El Partit Popular (PP) havia anunciat també una iniciativa al consistori per canviar l’ordenança. Però el moviment, com diuen, es demostra caminant i encara no ho han fet. Veurem si al final, algú, s’aixeca i ho explica. Marcel Barrera Zirkolika num. 9 17 17


Rogelio Rivel Intercanvi entre escoles de circ Els propers dies 8 i 9 de juliol (dissabte a les 22 hores i diumenge a les 19 hores) tindran lloc les representacions de l’espectacle de final de curs “Vendredi 12” dels alumnes de segon any de l’Escola de Circ Le Lido de Toulouse al teatre de l’Ateneu Popular 9 Barris.

El Centre de les Arts del Circ de Lido està situat a un antic cinema rescatat per l’Ajuntament de Toulouse l’any 1982, i ha esdevingut el primer centre de les arts del circ de la regió francesa de MidiPyrénées. Aquesta pot ser una bona oportunitat per veure el treball desenvolupat per un dels centres formatius de major prestigi a França. Al cap i a la fi, la formació professional de “Le Lido” es centra en la barreja de les habilitats circenses amb les altres arts escèniques. Durant els dos anys de formació es fa un treball de perfeccionament de tècniques circenses i un treball de laboratori a la recerca de noves formes d’expressió. Aquest intercanvi ha de ser un primer pas per desenvolupar projectes de col·laboració i cooperació entre centres formatius com l’Escola de Circ Rogelio Rivel, que actualment manté una estreta relació amb l’Escola de Circ Carampa de Madrid, i altres projectes de la resta d’Europa. En aquest mateix sentit també es planteja la possibilitat d’establir projectes de cooperació i relació entre centres de creació i producció de la resta d’Europa i els de Catalunya en el marc del projecte de la Euroregió que des del mateix Departament de Cultura de la Generalitat es vol potenciar de cara a l’any 2007 De fet, ja existeix la possibilitat de desenvolupar un projecte entre el Centre la Grainerie de Balma (Toulouse), altres centres de creació d’Aragó, Perpinyà i el mateix Ateneu Popular 9 Barris. Durant el mes de juliol acabarà de concretar-se aquest projecte que ara està en fase de definició. La Grainerie, entitat d’on parteix la proposta de projecte d’intercanvi, és presenta com a “fàbrica de les arts circenses”. Instal·lada a un antic magatzem de llavors, La 1 8 Zirkolika num. 9 18

Grainerie és a la vegada un centre de creació (amb companyies en residència), un lloc d’assaig (cessió d’espais), un espai de formació (per a professionals i aficionats). A més a més programa espectacles i organitza un festival (Autant voler). Són molts, per tant, els punts comuns amb projectes com els de l’Escola de Circ Rogelio Rivel i el de l’Ateneu Popular 9 Barris i són moltes, doncs, les possibilitats d’intercanvi. Són propostes totes elles que han d’estimular la recerca i la col·laboració entre estudiants i professionals del circ, i també el contrast entre projectes pedagògics. Hauria de ser un pas més de cara a situar els espais de formació i creació catalans en una situació equiparable a la d’altres regions europees. Mentrestant, l’Escola de Circ Rogelio Rivel continua sent una factoria de formació de futurs artistes com tindrem ocasió de comprovar amb els finals de curs del primer i segon any. /ZRK

Mostra dels alumnes de 1er curs Al Teatre de l’Ateneu Popular 9 Barris Dijous 22 de juny a les 22 hores

Espectacle de fi de curs dels alumnes de 2on de l’Escola Rogelio Rivel Carpa de l’Escola de Circ Divendres dia 30 de juny (22:30h.), dissabte 1 de juliol (22h.) i diumenge 2 de juliol (19h.).

Espectacle fi de curs dels alumnes de 2on de l’Escola de Circ Le Lido de Toulouse Al Teatre de l’Ateneu Popular 9 Barris Dissabte 8 (a les 22 hores) i diumenge 9 de juliol (a les 19 hores)

Fotos: Ulls


El espectáculo antes del espectáculo: Cuanta razón tiene el dicho circense que califica al montaje de un circo como “ el espectáculo antes del espectáculo ”. Para poder llevarlo a cabo hace falta una perfecta organización y unas cuantas horas de duro trabajo.

Montaje de un circo

Todo empieza a primera hora de la mañana, con la llegada de las caravanas y camiones, que se disponen dejando el suficiente espacio en el centro para la instalación del chapiteau. La primera tarea será acomodar a los animales lo más rápidamente posible, así se instalan las cuadras, la jaula exterior para las fieras y la piscina para las focas y los pingüinos. Mientras tanto se empiezan las tareas de medición del terreno, buscando un punto central de referencia y a partir de éste, se señalan con serrín los sitios donde se izarán los cuatro mástiles centrales y las picas. Estas últimas se colocarán con la ayuda de un gran taladro conectado a la central eléctrica ambulante. Este invento ha simplificado el trabajo, puesto que antes las picas se clavaban a golpe de martillo. El remolque que sirve para transportar el chapiteau y los mástiles es llevado al centro del terreno y se procede a descargar éstos últimos con la ayuda de un tractor. A su vez, con otro tractor se han ido colocando distintos remolques, entre ellos el que sirve de taquilla, que interesa sea ubicada cuanto antes. Luego se va descargando todo el material: sillas, gradas, focos... Los cuatro grandes mástiles tienen forma rectangular y están conectados mediante cuatro cables a la cúpula exterior del chapiteau. Estos son izados hidráulicamente por parejas, primero los de un lado y después los del otro, por el montador jefe desde su mesa de control. A continuación, de la misma manera, el chapiteau es elevado hasta media altura y seguidamente es necesaria la intervención de un gran número de hombres para poder transportar primero y desplegar después cada uno de los cuatro grandes pliegues que forman la carpa (es preciso que sea así para poder plegarla de manera que ocupe el menor espacio posible. Cuando ésta está desplegada en su totalidad, se procede a sujertarla al suelo con resistentes cables que la unen a las picas. Después, las cuatro grandes aperturas se van cerrando uniendo sus cuerdas, como si de una cremallera se tratara. Simultáneamente se procede a reparar los desperfectos que pudiera tener la lona. Luego se van colocando los pequeños mástiles debajo de la parte inferior del chapiteau, poniéndolos en vertical y coincidiendo con los agujeros que tiene la carpa. Estos, en la parte final del montaje, serán cubiertos por la lona que cerrará el recinto. Al final de esto se saca el remolque del centro de la pista y ahora el duro trabajo se traslada a la parte interior, instalando los mástiles intermedios, que también se ubican de manera inclinada en los agujeros que tiene la lona. Estos son izados con la ayuda de una cuerda anudada a ellos, necesitando otra vez la ayuda de muchas manos para levantarlos y colocarlos en su lugar exacto. Tienen por función sujetar el chapiteau en su parte media. El paso siguiente será descender el chapiteau de manera hidráulica para poder acabar la instalación de las torres y volverlo a subir al final de su instalación. Finalmente se procederá al montaje interior: gradas, sillas, pista, entrada de artistas, focos... de una forma más rápida y sencilla en comparación con todo lo anterior. Texto y fotos: Ramón Bech

19 Zirkolika num. 9 19


Housch-ma-Housch De la generación de los nuevos clowns En la onceava edición del Festival de Pallassos de Cornellà en noviembre del 2004, se presentó un clown de origen ucraniano como una revelación perteneciente a la generación de nuevos clowns. Su nombre era Housch-ma-Housch, un clown excéntrico de apariencia singular, cuyo humor traspasaba la frontera de lo meramente cómico para ir a parar a un lugar desconocido, (es el momento que todavía no sé cual es). Semen Shuster, su creador, venía de la escuela de circo de Kiev, y su aparición en Cornellà supondría el inicio de una serie de festivales en los que obtendría; la Medalla de bronce en el Festival Mondial du Cirque de Demain 2005, en París y la Medalla de plata en el China Wuqiao International Circus Festival 2005 (CWICF), en China, entre lo mas relevante.

La primera vez que lo vi aparecer en el escenario murmuraba un idioma ininteligible, tenía una destreza al usar sus manos como elemento clave de expresión; se dirigió a su maleta vieja y salió de aquel abrigo largo que le cubría hasta el cuello haciéndole parecer inhumano. En este momento fruncí el ceño y la primera pregunta que me vino a la cabeza fue: ¿pero qué es esto? Yo venía de América (con lo grande que es América), y allá, la evolución del personaje del clown no había tenido tan peculiar giro. Con esta impresión viajo a la localidad de Rust, Alemania, para hacerle una entrevista en el parque temático Europa Park, ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

«Tu nombre es Housch-ma-Housch». Le pregunté porqué, me dijo: “Es como mi lengua, no significa nada”. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

parque que según supe por medio del departamento de relaciones, alberga a más de 150 artistas de circo y del espectáculo de 22 países del mundo; Ucrania, Francia, Alemania, España, Bulgaria, Hungría… Es diciembre del 2005, ha terminado la primera de las cuatro funciones de circo que tendrá lugar durante el día, un Semen Shuster a medio vestir y aún maquillado me habla de su trabajo en el parque. Al principio, la entrevista tiene un matiz distante, Semen Shuster rompe el hielo con unas muecas a la cámara, (propias de su personaje) y a medida que pasan los minutos, el objetivo de nuestra conversación se hace cada vez más palpable: el origen de Housch-ma-Housch: “Tu tienes una idea pequeña, pero no lo es todo, en el principio solo tienes una idea pero luego necesitas tiempo para desarrollar esta idea, estas cosas pequeñas… no es de un día para otro, se va desarrollando…” Su triunfo en esta localidad alemana implica cuatro jornadas diarias de trabajo, comprendidas las diurnas en el Zirkus Revue, (el circo del parque), y las nocturnas, divididas en cuatro 20 Zirkolika num. 9 20 Zirkolika num. 9

representaciones, al espectáculo de variedades Dinner Show de éste mismo. En medio de este ajetreado ritmo de vida, me explica como ha ido evolucionando su personaje a lo largo de los años, mientras mira el reloj que tiene puesto sobre la mesa. Dentro de unos minutos tendrá otra función de circo. “Crear es como la vida, tu te creas a ti mismo, es normal, primero eres joven, después viejo, después más viejo… te creas a ti mismo también, ves esta vida con otros ojos todo el tiempo…mi imaginación, diez años antes no era la misma que la de ahora, es otra persona”. “Antes trabajaba con un compañero, y era otro personaje más suave, pero después empiezo solo y entonces tengo que encontrar algo más fuerte de lo que era antes…”


“Es difícil encontrar un personaje, para comedia es importante encontrar un personaje, después de encontrarlo, la historia esta para este personaje, no importa que historia…Puedes ser más fuerte, puedes ser mas gracioso pero el personaje se queda toda la vida el mismo…” Housch-ma-Housch, ¿de dónde viene este nombre?, ¿Qué significa? “No significa nada, fue... quizás… quince… quizás…diez años. Fue hace diez años, trabajaba en un lugar en Ucrania con mi director, usaba este lenguaje que tengo y el me dijo: “tu nombre es Houschma-Housch”, le pregunte porqué, me dijo: “es como tu lengua, no significa nada”. Mi lengua no significa nada y este nombre no significa nada. Es un nombre de escenario”. Sus números; “The Rabbits”, “The Sticky Tape”,“Electric” y “The Coat” son muestra de una imaginería que remite al cómic, como él mismo afirma en una segunda entrevista, sentados en el escenario del circo minutos después de acabada la función, al explicarme el porque de su no-lenguaje: “Es otro mundo…no cosas normales, no objetos normales, no historia normal, no puedes conocer la historia de este personaje afuera, si tu ves a un tipo normal el debería hablar una lengua normal pero si ves a un tipo como esto, no puede hablar, este personaje no puede hablar una lengua normal. Es como un personaje de caricatura…no puedes ver así la gente por la calle, no es posible, es un

Calendario Housch-ma-Housch: 08-04-06 al 05-11-06 Globe-Theater – Europa-Park (Alemania) 26-12-06 al 16-01-07 Sport Gala (Alemania) 29-01-07 al 01-04-07 KrystallPalast Variete (Leipzig)

Links de interés: www.grockland.ch www.europa-park.de www.housch-ma-housch.de

personaje de caricatura, como Tom y Jerry por ejemplo, como el Pato Donald” La última ocasión que tuve de encontrar a Housch-ma-Housch fue en el Concurso Grock d´Or, Concurso entre jóvenes talentos del circo en Suiza, que L’association Grockland, asociación con temática basada en la obra del clown de origen suizo Charles Adrien Wettach (Grock), realiza desde hace 4 años consecutivos en ese país, además del ya conocido Festival Grockland que se lleva a cabo cada año. Su director, Laurent Diercksen, especialista de la vida y obra de Grock e iniciador del proyecto de la asociación Grockland para la cultura y el turismo, me abrió las puertas a su concurso, en el cual, bajo su calidad de invitado especial, Housch-maHousch volvió a ser gala de sus tan controvertidos números introduciendo nuevos elementos de música e interacción con el público, incluido en este último Paul Fratellini, presidente del propio concurso y de la Academia Fratellini, quien otorgó los premios a algunas de las escuelas participantes, entre las que se cuentan la Ecole de Cirque Starlight (Grock d´Or), Ecole ZôFY (Grock d´Argent), Une fois Un Cirque (Grock d´Bronce), Theatre Circule, Zirkus Schule Basel, Ecole de Cirque Lausanne, Circo Fortuna, Cirqu´Alors… Fue en este encuentro donde descubrí a un Housch-ma-Housch apasionado por su trabajo, la organización con la que él y su familia llevan su espectáculo y compañía de carácter familiar es de admirarse. Semen Shuster me deja acompañarle durante la preparación física de su personaje, pero minutos antes de salir al escenario, me pide que apague la cámara y le deje un tiempo para concentrarse. De ahí sale Housch-ma-Housch. Su primer número; “Electric”. Araceli Vargas

Finalistas concurso Grock d’Or 2006. Suiza

Zirkolika num. 9 21 Zirkolika num. 9 21


Maquillaje circense: los payasos “El silencio no tiene limites, los límites los pone la palabra.” Marcel Marceau

Antes de maquillarse, es muy importante hidratar muy bien la piel antes y después de cada actuación. Así evitamos irritaciones y el deterioro que sufre nuestro rostro con el paso del tiempo. El mercado de los productos utilizados como base de maquillaje es cada vez mayor, por lo que aquí sólo definiremos los materiales más idóneos. El maquillaje cremoso tiene mayor poder para cubrir que otros productos; éste es el maquillaje más utilizado entre los personajes del circo. No necesita bases ni correcciones, ya que cubre con bastante precisión toda la cara.Al ser un material graso, debe retirarse con productos desmaquillantes. Este tipo de producto suele producir acné o irritaciones de la piel y con el tiempo también resecamiento y marcas en las líneas de expresión. El Aquacolor, en cambio, aguanta menos, pero como bien lo indica su nombre, es un maquillaje al agua, lo que permite una limpieza más rápida y eficaz simplemente con agua y jabón. Este tipo de maquillaje es recomendable para espectáculos cortos, personas con pieles sensibles o niños.

22 Zirkolika num. 9


El clown El augusto Su maquillaje es color carne en vez de blanco. Sus facciones (normalmente pintadas de rojo o negro) están exageradas en tamaño. La boca generalmente se perfila muy gruesa en blanco, lo que se suele hacer también alrededor de los ojos. El perfilado es muy importante. Se suele usar un sombreado gradual de colores. Normalmente lleva una nariz de bola, pero hay muchas excepciones. También llamado tonto. Es extravagante, absurdo, pícaro, liante, sorprendente y provocador. Representa la libertad y la anarquía, el mundo infantil. Diversas leyendas coinciden a hacer nacer el personaje en el circo Renz de Berlín (1865), encarnado por un tal August, un mozo de pista patoso y borracho —de aquí viene la nariz roja—. Es crítico, mordaz, rebelde e ingenuo. Hace el papel de tonto y siempre se tropieza y recibe golpes por parte de su compañero. Claro está que esa ingenuidad, esa estupidez del augusto, es premeditada, estudiada y debidamente planeada, para hacer la contraparte del clown, ese payaso inteligente y de apariencia un poco solemne frente al desaliño de su desgualetado compañero de escena. Grandes augustos: Chocolat, Beby, Albert Fartellini, Porto, Rhum, Bario, Achille Zavatta, Charlie Rivel, Pio Nock, Carlo Colombaioni. El augusto es el perdedor en tanto el clown es el ganador. Si ambos se disputan un balde de agua, o un pastel, siempre el augusto termina emparamado o con la cara embarrada de pastel. Más tarde, cuando se forman los tríos, aparece el trombo o contraugusto, que tiene la misión de salir a desbaratar el trabajo realizado por sus dos compañeros, éste es generalmente musical. Augusto triste trazos con dirección descendente, para ayudarle en su interpretación. Si usamos fondo de color carne, dará más sensación de tristeza que si utilizamos fondo blanco. Todo el contrario el Augusto alegre, lleva las líneas ascendentes y con fondo blanco, que le dará mayor júbilo y chispa. Para éstos personajes se pueden utilizar el negro y el rojo. Ana Laura maquillaje artístico

También llamado blanco, carablanca, enharinado y listo. Nacido a Inglaterra a medianos del siglo XVIII (Giuseppe y Joe Grimaldi), suele ir maquillado de blanco en toda la cara en forma de máscara, denotando sus contornos con algún trazo de color negro o rojo. Generalmente se maquilla las cejas circunflejas. El carablanca europeo generalmente no lleva nariz cómica ni pestañas falsas ni orejas grandes. Es astuto, dotado de un humor coservador y hasta podría decirse que reaccionario. De apariencia fría y lunar, representa la ley, el orden, el mundo adulto y la represión, características que no hacen sino realzar el protagonismo del augusto. El maquillaje del carablanca grotesco puede incluir largas pestañas falsas, una boca más alargada, nariz de payaso y otros Les Rossyan. Foto: Ulls elementos en la cara. Algunos de estos elementos pueden perfilarse en negro; también son comunes los brillos y destellos. Grandes clowns: Footit, Antonet, François Fartellini, Pipo, René Revel, Alberto Vitali. Etimología: Del latín colonus, pasado por el inglés clod y clown, destripa-terrones.

El pa payyaso Para el payaso se utiliza una base blanca, sobre todo cuando se trata de un payaso alegre; en el caso del payaso triste se permitirá una base de maquillaje color carne; ambos normalmente en forma de máscara. Sólo para éstos personajes se utilizarán colores como el rojo, el verde, el azul o el negro. Para el payaso vagabundo, o tramp, con frecuencia se utiliza el efecto de barba sin rasurar y, para destacarla, se puede dar una base carne clara o mediana. La boca puede ser blanca o roja. Tipo de augusto solitario, habitualmente silencioso y con pinceladas de marginado social. Para los trajes se utilizarán siempre ropas viejas que resulten muy exageradas y que no se ajusten a ninguna parte del cuerpo. Zazà. Los excéntricos. Foto: Ulls

3 Zirkolika num. 9 2 23


Acrobacias

El Salto mortal

El salto mortal, entre todas sus variantes, es una de las acrobacias que generan más asombro entre los espectadores: el más difícil todavía en materia de saltos. A lo largo de este artículo damos algunas explicaciones técnicas para aquellos curiosos que gusten desafiar la ley de la gravedad.

2 4 Zirkolika num. 9 24

Podemos definir el salto mortal como un giro de 360º sobre un eje transversal, que suelen ser los hombros de quien realiza el salto. La representación gráfica de este ejercicio es un círculo dividido en cuatro, donde se pasa de una posición inicial de pie a una postura horizontal en el aire (90º), y de ésta a la inversión total del cuerpo (180º) hasta que se llega al descenso (270º) y volvemos a la posición de pie habiendo dado un giro completo sobre los hombros. Las tipologías del mortal son muy variadas, ya que se puede realizar de forma planchada (layout), agrupando el cuerpo (tuck) o agrupándose sin coger el cuerpo con los brazos (puck). Puede darse hacia adelante, hacia atrás, con giro o con pirueta, incluso puede hacerse por parejas. También es posible el salto mortal sobre hombros, en una columna o pirámide humana; sobre superficies estáticas o dinámicas, inanimadas o animadas (el lomo de un caballo). Hay que tener en cuenta todas las variaciones para comprender la necesidad de la perfección en la recepción (vuelta a la posición de pie), sobre todo si no ha habido desplazamiento respecto al punto de despegue. Generalmente, los mortales se dividen en tres fases correspondientes al ascenso-mantenimiento-descenso, partiendo de una posición vertical, con el tronco extendido al máximo, los hombros hacia atrás y la cadera ligeramente adelantada. 1ª Fase. El acróbata se eleva verticalmente impulsándose por una flexión de rodillas hasta alcanzar la máxima altura (punto muerto). 2ª Fase. Es el momento de la rotación y de establecer contacto visual con algún punto de referencia. En el caso del mortal en plancha el acróbata se encuentra invertido y mira hacia el suelo, si se trata de un mortal agrupado recoge las piernas, o si es un mortal atrás da el cabezazo que precede al giro. 3ª Fase. Se procede al despliegue del cuerpo y se separan los brazos lateralmente para estabilizar la recepción en el suelo, que amortigua el impacto. Una de las dificultades más comunes es girar antes de llegar al punto muerto, lo que implica acotar la altura, disminuir la velocidad y la inercia, y por tanto, desviar la trayectoria. Otro error frecuente es no acabar de desplegar el cuerpo en la recepción o mover los brazos de forma descontrolada. Es importante también acabar el salto mirando hacia delante y no hacia el suelo. Toda incorrección, en este sentido, es consecuencia del acto reflejo humano que intenta protegernos en situaciones de riesgo. Es fundamental pues controlar los instintos en el ejercicio del salto mortal y tener un dominio total tanto del cuerpo como del espacio/tiempo. La mejor ayuda para superar este tipo de problemas y lograr la ejecución de un salto mortal ideal es trabajar cada fase del salto hasta que quede totalmente asimilada para pasar a la siguiente. Existen también algunos materiales impulsores (trampolines) o de seguridad (cinturones, enganches, calleras, resina…) para practicar los movimientos hasta consolidar el salto. Laura Carrión


Nuestros zirkolikos hablan Pár amo Cer ea Páramo Ceroo en el Antic TTea eatrtrtree Este fin de semana, más exactamente del 25 al 28 de mayo se presentó el colectivo Páramo Cero en el Antic Teatre (calle Verdaguer i Callís, nº12, Barcelona). De esta humilde manera anunciaban su proposición: “Páramo Cero (circo, música, danza, teatro, fusión) es un lugar perdido en el tiempo donde acontecen situaciones de ensueño. Cada personaje está ligado a una carta del Tarot, que en relación a investigaciones y experiencias personales, los integrantes toman de base para la creación.” Este cuarteto de simiescos seres, nos obsequió con una hora de absoluta entrega. Con una proposición completamente inclasificable , dos músicos torcidos venidos de un sombrío universo (sin duda, no mucho más que nuestra propia sociedad), un acróbata-acordeonista-percusionista y una misteriosa cantante aérea se organizaron para contarnos algo del más allá y sin embargo tan cercano e íntimo a nuestro ser. Una escenografía que viene de una antigua vida, un personaje central que al ritmo de su bajo convertido en mueblemarioneta, daba el tejido sonoro en el que cada uno iba adecuando su esencia y sus acciones. Un guitarrista inválido es observado por una sombra misteriosa de velo negro. ¿Entona ella una melodía fúnebre para llevárselo al más allá? ¿O es que estamos ya en el más allá? Un pequeño cuerpo aparece entre un amasijo de viejos periódicos. Este hombre-animal alimentará con su xilófono de botellas medio llenas, medio vacías el sonido de una banda (siempre en direc-

to) que se va formando saliendo de la nada. Botes abollados de pintura le servirán a ese individuo para erguirse sobre sus manos en un equilibrio improbable. Luego se lanza al suelo, donde emprende una danza frenética, iniciática, ahora convertido en hombre-jaguar. El trance de este momento ritual nos llevará a unas acrobacias aéreas, sola en aro y dueto en una liana selvática, cantadas por la misma acróbata al ritmo de sus movimientos. Imágenes de video sin palabras nos introdujeron a una vida íntima de los dos instrumentistas de cuerda, aportando algo más acerca de su locura. En un ambiente nocturno, la poca y bien escogida iluminación (que también ellos accionan) servirá para que nosotros, público, gocemos de este viaje intemporal transportándonos a las inmediaciones del mismo Misterio. ¿Alegoría de la Vida o de la Muerte? Entre ustedes queda la respuesta si se atreven a separarlas… Adrià Cordoncillo

L AS CART AS DE NUESTROS ZIRK OLIK OS CARTAS ZIRKOLIK OLIKOS ¡Escríbenos! Cuéntanos lo que piensas. La voz del circo está en tí.

Escribe a: zirkolika@yahoo.es

JUNIO

Calendario de Festivales

La Teatral Feria de Teatro de Calle de Espartinas (España) Del 16 al 18 de junio 954533361 e-mail: director@lateatral.com http://www.ferialateatral.com F.I.T.C.A Festival Internacional de Teatro de Calle de Alcorcón (España) Del 22 al 25 de junio 916648502 http://www.ayto-alcorcon.es Le Mans fait son cirque Le Mans (Francia) Del 23 de junio al 25 de junio (33) 02 43 47 36 57 http://www.lemans.fr/ Festa Internazionale del Circo Contemporaneo Brescia (Italia) Del 8 de junio al 7 de julio +39 (0)30 2808066 e-mail: info@piufestival.it http://www.festadelcirco.it Sul Filo del Circo Contemporaneo Grugliasco/ Torino (Italia) Del 22 de junio al 5 de agosto +39 (0)11 755006 e-mail: info@zeligspettacoli.it http://www.zeligspettacoli.it/festival/ sulfilodelcirco2006.htm

JULIO Unimalabar 2006 Valencia (España) Del 30 de junio al 2 julio 963983242 e-mail: unimalabar@ono.com http://www.eventosuv.com Festus - Festival Jove d´Arts al Carrer de Torelló (España) Del 30 de junio al 2 de julio 938593613 e-mail: festus@torello.diba.es http://www.festusfestival.com Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans (España) Del 6 al 9 de julio 936594160 e-mail: alcarrer@atriumviladecans.com http://www.atriumviladecans.com 29a EJC 2006 Millstreet, Cork (Irlanda) Del 9 al 15 de Julio 687913810 e-mail: info@ejc2006.net http://www.ejc2006.net Fira de circ al carrer La Bisbal d’Empordà Del 14 al 16 julio 972642593 e-mail: correu@firadecirc.com http://www.firadecirc.com Continúa en pág. siguiente Zirkolikanum. num.69 25 25 Zirkolika


El rei de la màgia compleix 125 anys El 1879, Joaquim Partagàs i Jaquet obrí el primer negoci de màgia al número 7 del carrer de la Princesa de Barcelona. Tenia 31 anys. Al cap de poc temps es va traslladar a la Rambla de les Flors i més tard al carrer Dagueria, fins que el 1881 tornà a Princesa, primer al número 12 i al cap de set anys al costat del local actual, que no va ocupar fins el 1895

Sempre s’anuncià com El Rey de la Magia, fins i tot quan el successor de Partagàs, Carles Bucheli, remodelà la façana el 1932, en fer-se càrrec del negoci després de morir el mestre. Bucheli, coneixent el batibull d’anades i vingudes, va posar el 1881 com a any de fundació, coincidint amb la data de tornada a Princesa. Segurament aquesta xifra cap i cua ha resultat favorable per als astres i ha guarit l’establiment de caure a mans de neòfits desaprensius. Per tant, aquest any celebrem el 125è aniversari d’aquesta petita botiga on s’han iniciat, i ho continuaran fent, centenars d’afeccionats, molts dels quals han estat, son i seran grans personatges del nostre Art. Ja fa 22 anys que nosaltres, Josep i Rosa, regentem l’establiment amb la intenció de mantenir-lo viu i intacte, perpetuant la fascinació que desperta i compaginant aquesta tasca amb els espectacles de Capsa Màgica Teatre. Després de diverses exposicions, hem aconseguit que el fons artístic, documental i museístic que vam trobar entre aquestes parets, a més del que hem acumulat i les donacions rebudes, estigui dipositat al museu inaugurat l’octubre de 2002 al carrer de l’Oli, número 6, molt proper a Princesa. Aquesta Associació Cultural acull cursos, rep visites de grups o escoles i els dissabtes i diumenges s’ofereixen funcions de màgia al públic en general amb la col·laboració de grans companys i artistes que ens han ajudat a donar prestigi a aquest espai senzill i auster. Volem que el

26 Zirkolika num. 9

Teatre museu del Rei de la Màgia serveixi per evitar que aquest patrimoni desapareixi almenys durant els 125 anys següents i per demostrar que una programació estable de màgia és possible i desitjable.Tot i les limitacions de gestió i d’espai, estem treballant per assolir un projecte adequat a les expectatives que el gènere mereix. El dia 1 de abril vam fer la primera celebració dels 125 anys amb una festa dins la programació del cicle BarriBrossa. Partagàs tornà a la botiga en forma de gegant, ja que els seus descendents, actius geganters del carrer de la Princesa, li tenen tanta admiració que l’han ressuscitat com a personatge popular. A la


JULIO comitiva, ens hi van acompanyar els nostres amics i col·legues: Kirman escopint impressionants boles de foc, Alain Denís hipnotizant una corda gegant, Vizán amb les varetes màgiques, Magnolo y Adrià llançant cartes a l’estil búmerang i exhibint les seves habilitats, fins i tot en Partagàs executà el joc conegut com “La carta pescada”. El públic concentrat davant l’Espai Brossa es va afegir a la cercavila que, amb la música de l’acordió de la Montse Solé, va arribar al Teatre museu. No hi cabia ni una agulla. Entre els assistents, la Pepa Llopis (vídua de Joan Brossa), Bonnín, Hausson, Carles Martí (en aquell moment encara regidor de Ciutat Vella), Vicenç Llorca i molts entusiastes i amics... No hi va haver discursos, però sí un espectacle curt i contundent. Josep (el Professor Mart-Ínez) amb la seva rutina de cigarrets que apareixen i desapareixen, l’Adrià amb una sorprenent manipulació de cartes, ambdós amb una versió conjunta de bola i taula voladores i, al final, em va tocar volar a mi amb l’experiència clàssica titulada “La Mahomeda”. Després, el públic va pujar al museu i Magnolo no va parar de divertir-los amb la seva màgia. Copa de cava i patates fregides de comiat. Eren les 3 de la tarda. Així vam viure uns moments màgics que resumeixen part de la nostra història, tant professional com ciutadana, perquè El Rei de la Màgia és com un símbol que ha perdurat amb canvis de règim, costums i modes. Ciutat Vella ha patit l’efecte de la degradació d’ençà que el Mercat del Born va deixar d’existir com a tal. A partir dels anys 80, el carrer de la Princesa es va convertir en un nucli de drogoaddicció, brutícia, i especulació. La desaparició del comerç tradicional ha estat implacable i resistir-se al canvi és gairebé un acte heroic. Molts clients van deixar de venir per culpa de la inseguretat, contínuament rebíem ofertes de traspàs i els col·leccionistes ens atabalaven perquè els venguéssim fotos, cartells i jocs antics. Ara que han tret l’aparcament del carrer i aviat serà de vianants i que la façana de l’edifici s’està rehabilitant, podem predir un futur ple d’agradables sorpreses. Rosa Ma. Llop Fotos: Ulls

Calendario de Festivales

Lekeitioko Kale Antzerki Jaiajdia Festival Internacional de Teatro de calle de Lekeitio (España) Del 7 al 9 de julio 652 771 447 e-mail: ilara@euskalnet.net http://www.lekeitiokale.net Ple de Riere - Festival de teatro cómico de Masnou (España) Del 18 al 22 julio http://www.plederiure.com Chalón dans la rue (Chalón-sur-Saône, Francia) Del 20 al 23 de julio (33) 0385909470 e-mail: festival@chalondanslarue.com http://www.chalondanslarue.com Ana Desetnica Festival (Slovenia) Del 28 de junio al 2 de julio (386) 14393890 e-mail: ana.monro@kud-fp.si http://www.anadesetnica.org Festiclown - Festival internacional de Clown de Galizia (España) Del 31 de julio al 6 de agosto 981582836 e-mail: info@festiclown.org http://www.festiclown.org

A GOST GOSTOO Encuentro Internacional de Artistas Callejeros de Aguilar de Campoo (España) 979123710 e-mail: aguilar.arca@wanadoo.es http://www.aguilardecampoo.com Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo Del 22 al 26 de agosto http://www.ciudadrodrigo.net Festival Internacional de théâtre de rue d´Aurillac (Francia) Del 16 al 19 de agosto (33) 0471434370 e-mail: festival@aurillac.net http://www.aurillac.net La Strada Internacionales StraBenzirkusfestival in Bremen (Alemania) Del 17 al 20 de agosto (49) 421 70 65 82 e-mail: lastrada@theaterkontor-bremen.de http://www.strassenzirkus.de Limburg Festival (Holanda) Del 4 al 13 de agosto + 31 (0) 6 17682034 e-mail: bureau@limburgfestival.nl http://www.limburgfestival.nl Tampere Theatre Festival (Finlandia) Del 7 al 13 de agosto +358 3 222 8536 e-mail: info@teatterikesa.fi http://www.teatterikesa.fi Zirkolika Zirkolikanum. num.69 27 27


La vitrina

Dickens, Charles: Tiempos difíciles. Edición de Fernando Galván, Cátedra, Madrid 1992. En esa magnífica colección de literatura con pésimas portadas que es “Letras Universales”, de la editorial Cátedra se editó ya hace tiempo una obra de Dickens que, aunque su tema no sea el circo, tiene que ver con el circo: Tiempos difíciles (1854). La afición de Charles Dickens por este arte es bien conocida y se pasea por algunas de sus novelas, como Almacén de antigüedades. En Tiempos difíciles se cuela una compañía entera de circo, con una participación pequeña en número de páginas pero decisiva en cuanto a la trama. La presencia de esta compañía le da a Dickens la oportunidad de describir muy vivamente un montón de números circenses y de defender, por medio de los propios artistas, el interés artístico y social del circo. Los números que aparecen descritos son de todo tipo. Mientras unos son habituales para el espectador actual (ejercicios de equitación, doma de animales, payasos, equilibrios), seguramente nos sorprenderíamos de ver en el circo algunos otros, pues también se representaban comedias breves con acrobacias ecuestres o se alegraban los intermedios con parodias de Shakespeare y chistes tomados de sus obras. Por lo que se ve, era normal que los números acrobáticos tuviesen un hilo conductor, como el de Cazador salvaje de las praderas de Norteamérica, en que dos artistas, bajo la apariencia de indios americanos, eje228 8 Zirkolika num. 9

cutaban acrobacias El circo, por otra parte, era en el momento en que se escribió el libro enormemente despreciado como arte y sus trabajadores considerados unos miserables, cuando no vagos y maleantes. Dickens insiste una y otra vez en la bondad de los artistas del circo, en su ingenuidad libre de malicia, en su sentido de grupo y en su lealtad hacia aquéllos de quienes reciben favores. El escritor, que se lo debía de pasar pipa en los circos, incide también en la fuerza del circo como fuente de diversión, ya que, como cecea el jefe de la compañía, «la gente necezita divertirze, no ze lez puede tener ziempre traba-jando ni pueden eztar ziempre eztudiando». Por si fuera poco, la edición española viene acompañada de dos ilustraciones referentes al mundo del circo: la primera es un dibujo del famoso teatro Astley’s de Londres –probablemente el lugar donde se ofrecían las mejores espectáculos circenses del mundo en el siglo XIX–, la segunda una reproducción del programa del circo Cooke para el sábado 21 de marzo de 1840. Por lo demás, la novela es una lectura muy interesante sobre la necesidad de fantasía en un mundo obsesionado con la realidad y un espléndido cuadro – en ocasiones tremendamente ácido– de la Inglaterra victoriana. La trama la dejaremos para los que lean la obra. Félix Longueira

Matabosch, Genís: Vicaire, el vestit de carablanca. Barcelona 2004: Gràfiques Rey. Vicaire, El vestit de Carablanca, el producto de un largo trabajo de investigación llevado a cabo por Genís Matabosch. Matabosch (empresario de circo y director del Festival de Pallassos de Cornellà) nos muestra en estre libro la evolución, los diferentes vestidos de Vicaire y los titulares de dichos vestidos... Un trabajo en profundidad que recoje increibles ilustraciones gráficas sobre material diverso: trajes, bocetos, exposiciones, anuncios y curiosidades varias relacionadas con el mundo de Vicaire. Escrito en dos idiomas (catalán y francés).

Monty Python’s Flying Circus. Intérpretes: Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam... Barcelona: Manga Films, DL 2002 Fleurus, cop. 2001. Monty Phyton’s Flying Circus es una serie totalmente creada, protagonizada y realizada por los Monty Phyton, meestros de un humor absurdo, surrealista y ingenioso. En los ocho volúmenes que componen esta colección, se encuentran todos los sketches que hicieron populares en todo el mundo a este grupo de cómicos.


La vitrina Sainz Moreno, Javier. Cuaderno de circo. Madrid: Indústricas Gráficas Caro, 1990. Ilustraciones: Elena Sáinz. Son recuerdos, son anécdotas. Es un diario, un cuaderno muy real. Un libro muy cercano al lector, cargado de emociones y sentimientos hacia el circo. Una forma de ver y sentir el circo contada a través de la experiencia misma de su autor y de su hermana, que es la autora de las numerosas y bonitas ilustraciones que aparecen en el libro. Javier Sáinz nos explica el mundo del circo a través de su propia experiencia y además nos facilita una amplia información sobre los circos, los artistas y las diferentes disciplinas circenses que él mismo ha ido descubriendo a lo largo de su vida. Una crónica del mundo del circo amena e interesante.

Risas y humor. Lleida: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida 2006. Risas y humor es un libro pensado y publicado por Payasos sin Fronteras que recoje a diferentes autores que han hablado y estudiado un tema fundamental en nuestra vida: la risa y sus usos y beneficios. Tanto PSF como los autores que intervienen piensan que la risa mejora nuestra calidad de vida y es, muchas veces, un buen complemento a la medicina tradicional. Así lo reflejan Pepe Viyuela, Patch Adams o Maria Colomer, con temas tan interesantes como «Los beneficios del humor sobre la salud física y mental» o «El humor como estrategia del amor». Este libro también habla de aplicaciones prácticas: las experiencias de Payasos Sin Fronteras en hospitales y otros países con la aplicación de estos proyectos.

Zirkolika num. 9 29


Buscamos / compramos estructura de cable autónoma de altura máxima de un metro y medio. Contacto: 666150635 (Meritxell Esparrach) Som un grup d’acordionistes de més de 60 anys que ens agradaria ampliar el grup. Contacte: Joan Vilar. Tel. 932184869 Diseño, patronaje y confección de vestuario de espectáculos, experiencia en compañías de teatro de calle, visual y circo. Nuria. Tel. 678395744. Mail: contrapuunt@yahoo.es Vendo: Equipo de iluminación, Dimmer Litlle Puter C-601, 6 Canales, 2 soportes T, 6 focos (VDLP 64B), 1000 watios cada foco (bombillas incluidas), 1 mesa, 1 juego de gel (fitlros colores) y más de 70 mts de cable. Juego de voces, Taimus – Professional Powered Mixer – PC 6300, Bafles - Ariapro II, Seminuevo (Julio 2004). Precio conjunto 1800 • - (Precio luces: 1000 • / Precio voz: 800 •) Teléfono contacto: 655.75.49.26 Amalia Taller abierto de circo. Trae tu material y a practicar. Ateneu Popular 9 Barris, martes y jueves de 20 a 21,45 h. Barcelona

PVC busca actores y actrices no profesionales. Llamar al 656 360 344 o escribir a pvcteatro@yahoo.es. Barcelona. Se busca estructura de trapecio de segunda mano. Interesados contactar con Danielo y Uri: 679910427 - mail: parraiet@hotmail.com Vendo monociclo nuevo, a estrenar. 100 •.Tres mazas “pirouette” también nuevas. Blancas. 50 •. Pelotas de contact, escena color de 100 mm. 5 •. Tel. 600087171 (Barcelona-Bilbao) Escenografía, atrezzo y herrería para espectáculos, bicicletas escénicas, títeres, etc. Gustavo di Sarro. Tel. 699523850.

Coleccionista de material circense (videos, programas, carteles…) busca material de circos españoles de los años 60 (Atlas, Americano, Berlin Zirkus…) para cambiar por material que os pueda interesar. Ramón 93 2107344 - mail: pi.montse@gmail.com Busco estructura de aéreos de unos 6-7 metros. Interesados en vender llamar al 600.72.65.73. Marta. Vendo monociclo de 1,70 m de alto con rueda de 40 cm. de diámetro. Precio: 120 • Contacto: cynthia_foz@yahoo.fr

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Espai de Circ. Tallers de malabars i tècniques del circ. Gratuït. Dimecres de 20,30 a 22 hores. Casal de Joves Les Corts. C/ Masferrer, 33-35. Barcelona.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Zoco Zirko Talleres. Efectos especiales de maquillaje para teatro y cine. Máscaras en cartapesta y cartón piedra. Gustavo. Tel. 635878124 Mail: puppetmaster@dr.com Venc estructura de trapezi: dos torretes centrals de 5 mtrs, plegables a la meitat amb frontisses, barra de 3mtrs per penjar 2 trapezis més una corda o escala central, 4 peus (un per cada costat) de tres mtrs plegables a la meitat per frontisses, 4 tirants de peu a torreta central i dos laterals per estabilitzar, no es necessari clavar-la. També disposo d’estructura de cable tens, no l’he utilitzat mai, falten dos peces. Tot es preu a convenir. Interessats: Jordi Álvarez, 937916410 6097261. Coleccionista de material de circo cambia: carteles, fotos, programas, etc… desde el año 1969 en adelante. Dirigirse a: Joaquín Sánchez Llaca. C/ Orixe, 26-3ºD 48015 Bilbao. Tel. 94.447.08.17 Se ofrece diseñadora de vestuarios de espectáculo, con experiencia en diferentes compañías de teatro infantil. Tengo mi taller en Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 691 44 05 - 654 658 737 Busco trapecio de segunda mano a un precio económico o alguien que pueda enseñarme a hacerme uno. Rube, Tel. 609.164.301 Mail: malabaret@yahoo.es

CONTACTA – ENCUENTRA – BUSCA – OFRECE – VENDE -COMPRA ES EL ZOCO ZIRKO ... ZIRKO... …el tablón de anuncios donde anunciarse es gratis. Envía tu anuncio a: zirkolika@yahoo.es

30 Zirkolika num. 9


Informaci贸n en: www.zirkolika.com

telfs: 645952938 / 653183145

Albert Einstein, 2-4. 08042 Barcelona. Tel: 93 291 48 50 b.barcelona.nb@diba.es

Zirkolika num. 9 31


32 Zirkolika num. 9


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.