Paral.lel OH! 13 by Zonasec Comunicació

Nº 13 - Abril 2013 / Magazine gratuït - Free

Entrevista a Eduardo Iborra, Restaurant Elche (pàg. 8)

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Adéu a una generació irrepetible (pàg. 6)

TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.

Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62

COCINA MEDITERRÁNEA Martes, Miércoles y Jueves de 10 a 24 h. Viernes de 10 a 2 h. Sábados de 11 a 2 h. Domingos de 11 a 24 h. Lunes cerrado

Menú diario: 8,95 E Menú Sábados: 10,95 E Noches y Festivos: Tapas y Carta

MÁS DE 40 TIPOS DE GINEBRA 15 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS

Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con

PROMOCIONES www.restauranteterramarbarcelona.es facebook.com/terramarbarcelona Y MÁS EN:

ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Artistes Irrepetibles

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• ‘Instint’ al Barts

pàg. 10

• Crítica de cine

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Publicitat

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

fins a 40* E

(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia

Tamarit, 116

0,45 E per gram

Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

El Paral·lel, llegat de cultura Dediquem la portada de l’exemplar que teniu a les vostres mans a actors i actrius que ens han deixat en els darrers mesos. Des del març de l’any passat fins avui, figures de la talla de Paco Valladares, Fernando Guillén, Sancho Gracia, Pepe Sancho, Pepe Rubio o el nostre estimadíssim Paco Morán han abaixat el teló d’una vida dedicada a l’escena. Molts d’ells els vam poder gaudir a Barcelona i, la majoria, al Paral·lel. No ens hem volgut oblidar d’artistes que han desenvolupat la seva trajectòria artística en altres grans escenaris, com el Lliure o el TNC. És el cas d’Anna Lizaran, que a principis d’any tenyia de dol l’escena catalana. Un cop dur que començaríem a pair en les entregues dels premis Gaudí, primer, i Goya, després. Dos certàmens que condecorarien Montserrat Carulla i Concha Velasco, que van rebre el reconeixement de la professió amb el Gaudí i Goya d’Honor, respectivament. Cada una d’elles representen sensibilitats diferents, cultures diferents, però una passió compartida: la interpretació. Possiblement, el món de l’escena sigui el que ha vençut més murs en la qüestió nacional. No és d’estranyar que, en el seu dia, Pa Negre, viatgés a Hollywood per representar el cinema espanyol. I és que els millors artistes d’una i altra banda han deixat grans obres conjuntes pel record. El Paral·lel ha estat i és un bon mirall d’aquesta comprensió i respecte. Paco Morán, que mai va parlar català, té la mateixa Creu de Sant Jordi que Anna Lizaran. Tots dos s’estimaven el país, i tots dos han contribuït a dignificar el nostre teatre, la nostra cultura que, al cap i a la fi, es nodreix de diferents accents. En aquest camp, com en molts d’altres, el món de la cultura sempre ha anat un pas per davant.

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Coordinació: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Ana Inés Fernández • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Grup La Veu Creative, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

PARAL.LEL OH!

Històries del Paral·lel Jaume Passarell, un badaloní al Paral·lel d’abans

Un dels grans personatges relacionats amb el Paral·lel d’abans de la guerra va ser Jaume Passarell. Passarell va néixer el 1889 a Badalona, ciutat on va morir el 1975. Va iniciar la seva tasca com a humorista, amb dibuixos a la premsa local, cap a l’any 1910. Aviat va treballar a Barcelona, a revistes com ara Papitu, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, La Publicitat, La Nau, Mirador o El Bé Negre. Va col·laborar amb les seves caricatures i dibuixos en la premsa esportiva i també en publicacions infantils. Va ser aquella una època d’or del dibuix català i la concentració de grans artistes com Opisso, Bagaria, Junceda, Feliu Elies, Lola Anglada i molts més, en tan poc espai de temps, ha contribuït al fet que es considerés Passarell com a secundari, de forma injusta. Passarell va ser així mateix, més endavant, un bon articulista de costums i d’opinió, una opinió matisada sempre amb el seu humor, tan personal. Des de 1929 va col·laborar de forma regular a la revista Mirador. La seva família era de tradició republicana, crítica amb el militarisme i el colonialisme i ell era d’idees esquerranes tot i que no va arribar a militar en cap partit. El pare era fuster i vivia a Badalona però va treballar durant anys al Poble Nou barceloní tot i que també feia de tramoista al Teatre Zorrilla de Badalona.

Recull d’escrits i articles de matèria periodística anteriors a la Guerra Civil, d’en Jaume Passarell

A Barcelona, Passarell va gaudir molt de la bohèmia de l’època, sovint centrada en l’ambient del Paral·lel, la Rambla i el Raval i va fer molts amics en el món artístic i cultural. Va conèixer Rusiñol, Casas, Mir, Nonell, Amichatis i polítics com Andreu Nin. En les seves cròniques descriu sovint l’ambient del Raval i el Barri Xino, una zona del qual tocava al Paral·lel. Passarell descriu llocs com el Bar del Centro, primer indret on es ballen tangos i consumeix cocaïna i també emblemàtics establiments ben coneguts de nosaltres, com ara el Cafè Espanyol. La seva feina, en aquella època, sovint estava mal pagada i poc valorada. El seu llenguatge ens descriu de forma personal i colorista l’ambient i l’època. Va col·laborar a la ràdio a mitjans dels anys trenta i no deixaria mai d’escriure sobre la seva ciutat, Badalona.

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

PARAL.LEL OH!

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h. Dissabtes, diumengesi dilluns de 12 a 17 h.

Retratava escenes de la vida quotidiana, ambients populars, el mateix que havia fet amb els dibuixos. La seva obra de plenitud és de l’època 1929-1938. Tenia bones relacions amb sectors anarquistes però era crític sobre la deriva pistolerista i faista d’alguns sectors polítics radicals, sense arribar a la contundència i rellevància d’un Jaume Planes, amic seu, per això no seria tan perseguit o amenaçat quan van anar mal dades. A l’exili continuarà sent crític amb els diferents responsables d’haver contribuït a la violència generalitzada. Es va exiliar a França el 1939, amb d’altres badalonins. A l’exili escrivia poc, vivia com podia i formava part de grups d’altres exiliats lletraferits, com Alfons Maseras. La situació a França es va complicar i va pensar en anar a Mèxic però no es volia allunyar de la dona i el fill. Retornaria aviat a Espanya i faria durant anys, com explicava ell mateix, vida de fantasma, sense tornar a Badalona, sense domicili fix ni carnet d’identitat, una mica marginat de tot arreu i sense relacions amb la resistència cultural. Finalment tornaria a Badalona i en els darrers anys de la seva vida, a més de pintar aquarel·les, aconseguiria alguns encàrrecs editorials, els darrers amb l’editorial Pòrtic, on va publicar dos volums de memòries: Homes i coses de la Barcelona d’abans. El segon volum es publicaria poc abans de la seva mort. El Museu de Badalona ha recollit la seva obra com a dibuixant i darrerament s’ha publicat una antologia dels seus articles en l’editorial Acontravent: Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots. El Poble-sec i el Paral·lel surten sovint als articles de Passarell, és possible que durant un temps visqués al nostre barri. Al Paral·lel li va dedicar, l’any 1938, una sèrie de cinc col·laboracions a Meridià (revista que va substituir Mirador quan aquesta va ser requisada pel PSUC, el 1936), titolades L’ànima del Paral·lel en les quals fa una exhaustiva descripció de l’avinguda, des d’una punta a l’altra, mencionant l’ambient, els establiments, la gent que s’hi pot trobar. Evoca un passat amable, que ja és història en aquell moment, del Paral·lel d’abans de la Guerra Civil, dels anys vint, dels seus inicis, dels diversos tipus d’espectacle que s’hi podien veure.

Caricatura de Jaume Passarell feta per ell mateix

S’hi percep certa nostàlgia per tot allò que es preveu irrecuperable i és que de Paral·lels n’hi ha hagut molts i diversos i no és fàcil simplificar la seva història amb un abans i un ara com tenim tendència a fer sovint. Passarell, amb pietat periodística, parla dels pobres, dels marginats, de la gent que dorm al carrer, dels gitanos humils, foragitats de molts indrets amb les obres de l’Exposició de 1929, dels passavolants, el mateix que de les grans actrius, de les aspirants a actriu de vida dubtosa i de les grans temporades de teatre. Coincideix amb autors de després de la guerra, com González Ledesma, en un tema: les senyores més o menys artistes que fan vida pecadora a un costat del Paral·lel, el que toca al Raval, i que quan travessen l’avinguda i van a la seva llar del Poble-sec, es transformen en mestresses de casa convencionals i estalviadores. JÚLIA COSTA i CODERCH

Todos los días, Tapa y Caña (o Rioja) 2E

FINES DE SEMANA TODO A 1E (excepto medianas 1,20E y cubatas 3E)

SUGERENCIA:

Carrer de Vila i Vilà, 48 (detrás del Teatre Apolo)

Nuestra tapa exclusiva ‘‘GITANILLAS’’

TODAS LAS TAPAS SON CASERAS PARAL.LEL OH!

El Paral·lel, testimoni d’artistes irrepetibles Any trist per a l’escena catalana i espanyola arran de la desaparició d’actors únics, molts d’ells amb un denominador comú: el Paral·lel Catalunya sencera es va quedar glaçada l’11 de gener en conèixer la sobtada mort d’Anna Lizaran, una de les dames d’or de la interpretació catalana. El càncer li robava la vida als 68 anys, els mateixos que, curiosament, tenia l’actor valencià Pepe Sancho quan, aquest 3 de març queia abatut per la mateixa malaltia. La llista d’intèrprets que ens han deixat en el darrer any és llarga. Però sobretot, els noms que la configuren s’han descriure en majúscules. Maria Asquerino i Joan Dalmau (febrer, 2013); Fernando Guillén (gener, 2013), Tonny Leblanc (novembre, 2012), Sancho Gracia i Carlos Larrañaga (agost, 2012); Paco Morán (juliol, 2012); José Luís Galiardo (juny, 2012); Paco Valladares i Pepe Rubio (març, 2012); són alguns dels noms que s’han acomiadat de l’escena per sempre, després de dedicar-hi tota una vida. El Paral·lel, ‘Brodway barceloní’, ha estat testimoni directe d’alguns d’aquests artistes, fills de dues generacions irrepetibles, la dels anys 20 i 30. Pepe Rubio, el ‘pocavergonya’ Els ulls del Victòria gaudirien de la sornegueria del genial Pepe Rubio. L’any 67, després de consolidar-se a la gran pantalla com un jove cràpula, aterrava a l’avinguda del Paral·lel per interpretar el paper protagonista d’Enseñar a un sinvergüenza, al costat de la

Morán i Guillén, a ‘Violines y Trompetas’

catalana Núria Torray. A l’hemeroteca de La Vanguardia, hem trobat una d’aquelles petites joies tenyides de nostàlgia. La crítica de Martínez Tomás sobre l’estrena

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

PARAL.LEL OH!

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com

de l’obra. Diu així: “el notable actor se nos muestra en una sorprendente plenitud de recursos artísticos y tiene la virtud de saber dar la réplica a la excelente Nuria sin pretender en ningún momento oscurecerla”. Els ‘Sanchos’ i l’amor per l’avinguda No podíem parlar de les pèrdues més sentides sense mencionar Sancho Gracia i Pepe Sancho, units eternament pel serial de Curro Jiménez. “S’estimaven molt l’avinguda, tot i que no hi van arribar a actuar-hi”, ens ho explica Paco Pàmies, bon amic de tots dos. De fet, va arribar a compartir escenari amb Sancho Gracia a Tiempo de Espadas (Teatro Moratín, 73). En aquella obra, dirigida pel dramaturg Jaume Salom —mort també aquest gener— brillava amb llum pròpia Anna Maria Barbany que, un any abans i també al Moratín —actual Luz de Gas— va compartir escenari amb Pepe Sancho a Descalzos en el parque.

lluita contra la leucèmia, va enamorar el Paral·lel l’any 80 a Mamá, quiero ser artista, a l’ Apolo, una comèdia musical amb l’incombustible Concha Velasco. En paraules de la flamant guanyadora del Goya d’Honor, “recitava millor que ningú”. Des d’aquestes humils pàgines, un sentit record a tots aquests fantàstics artistes. JORDI MOLINA

Morán, Guillén i ‘Violines y Trompetas’ El cas més emblemàtic és el del cordovès Paco Morán (Creu de Sant Jordi, 2012) instal·lat a Catalunya des del 70 i que va actuar, pràcticament, a tots els teatres de l’avinguda. De la seva meteòrica carrera en volem destacar l’obra protagonitzada conjuntament amb el també desaparegut aquest any Fernando Guillén, Violines y Trompetas (Teatro Talía, 78-81). Una representació, la del director Santiago Moncada, que prendria una importància encara més cabdal quan, trenta-quatre anys després de la seva estrena, Joan Pera la reeditava (2012) per retre-li un sincer homenatge al seu amic i company d’escenari a La extraña pareja de Neil Simon, que va omplir el Borràs durant els 90. Paco Valladares a ‘Mamá, quiero ser artista’ No ens volem oblidar de la imponent veu de Paco Valladares. L’actor sevillà, mort fa un any després d’una llarga

A dalt, Paco Pàmies comparteix taula amb l’actor Sancho Gracia i el torero Manolo Fuentes i, a baix, amb Paco Valladares i Concha Velasco

La Bella Napoli

Forno a legna Pizza da portare

RISTORANTE PIZZERIA

Todos los días de 13,30 a 16h. y de 20,30 a 24h.

Villarroel, 101 (junto Aragó) Reservas: Tel. 93 454 70 56 PARAL.LEL OH!

L’entrevista

Desde su nuevo despacho de la calle Mallorca, tocando a Paseo de Gracia, Eduardo Iborra nos descubre la larga historia que hay detrás del magnífico restaurante Elche de Vila i Vilà, del que es propietario. De origen ilicitano, vino a Barcelona de niño junto a sus padres, quienes pusieron en marcha el Elche en 1959. Su madre llevaba la cocina y su padre estaba a cargo del bar, mientras él y su hermano Andrés colaboraban en las diferentes tareas. Desde niño estás en el Elche, pero los orígenes del local se remontan más atrás... El Elche es de los restaurante más antiguos de Barcelona que siguen estando en el mismo lugar y con una de las trayectorias familiares más largas. La finca donde está situado es de las más antiguas, sinó la más antigua del Pueblo Seco. Por él ha pasado gente famosísima, entre otras cosas, porque estaba en la zona del Paralelo. En los años 60 nuestra clientela potencial era la de los teatros. Vivíamos de los artistas que venían de Madrid y de otras partes de España, de la gente que venía a los teatros y de las prostitutas. En aquella época teníamos clientela del Pueblo Seco y del barrio Chino. Desde entonces nos fuimos renovando hasta llegar a como está ahora. Actualmente nuestros clientes son turistas que están bien informados de la oferta de la ciudad y gente de Barcelona o que viene de hoteles cercanos. A parte del Elche, has puesto en marcha otros restaurantes similares... Aprovechando el tirón que tenía España después de las Olimpiadas de Barcelona, en el 93 montamos un restaurante en Londres que tuvo mucho éxito, pero lo vendimos

5 TAL, 7 HOSPI 0 35 64 3 27 TEL. 9

PARAL.LEL OH!

Foto: Eva Macia

Eduardo Iborra

Eduardo Iborra, propietario del restaurante Elche

porque yo no veía la posibilidad de estar allí y aquí. Se llamaba Elche, restaurante de tapas. Más tarde nos pusimos en el Maremágnum, con el restaurante Elx, que aún funciona, y en el 2008 adquirimos El Torreón, en la playa de Gavá, un restaurante que existe desde el año 68. ¿Cuál es el sello característico de vuestros locales? Desde hace muchos años apostamos por los arroces levantinos, porque nosotros somos de Elche. ¿Cómo ves el sector de la restauración actualmente? Ahora la gente no invierte en restaurantes. Yo me he quedado sorprendido de ver que hay mucho menú, buenísimo y dignísimo, de 10 a 15 euros. Estos precios son insostenibles. Los restaurantes están perdiendo dinero, pero se ven obligados a hacer esto para sobrevivir. ¿Cómo lo estáis viviendo vosotros? Nosotros estamos facturando exactamente igual que antes de la crisis, lo cual es insólito. No hay nadie que esté facturando igual en mi sector. Están facturando hasta un 60% menos, a parte de los locales que han tenido que cerrar.

Combinats, còctels, copes, etc... Gran assortiment de tapes. Vine a tastar les nostres croquetes. CENT ANYS AL ‘‘CHINO’’ ENS AVALEN Obert tots els dies de 7 a 3h. (davant de l’Escola Massana)

Nosotros no hemos bajado facturación, pero cuando empezó la crisis llevábamos una línea muy ascendente y dejamos de crecer, para mantenernos. Además, abrimos El Torreón en plena crisis, en el 2008. Fue la última gran inversión que se ha hecho en Barcelona y ahora es uno de los 10 restaurantes que más facturan en la ciudad. En esta época tan difícil para la economía, ¿se han producido cambios en los hábitos de consumo de los clientes? La frecuencia con que viene el cliente local es menor. Si antes venía 2 veces al mes, ahora viene una, o viene una vez cada dos meses. Pero nuestra base es el turista. ¿A lo largo de los años, se ha innovado en la cocina del Elche? Nuestra línea son los arroces. Fuimos pioneros en el sector. Cuando empezamos no había ninguna carta con 7 tipos de arroz y en los pocos restaurantes que había paella, ésta tenía que ser por encargo. Hoy es raro el restaurante que no tenga paella o algún tipo de arroz en la carta. Como nuestro mercado son las paellas y la cocina tradicional, poco podemos innovar. Nuestra innovación está en mantener el buen nivel y cuesta muchísimo. Cuando hemos apostado por hacer muchos cambios en la carta, la gente nos pregunta por los platos que teníamos antes. Al final es contraproducente. Los clientes vienen porque saben lo que quieren, y saben lo que tenemos. ¿Cuál es vuestro arroz estrella? Paella de marisco pelada. La paella pelada no la hacíamos originalmente porque no es un arroz tradicional de la parte sur de la Comunidad Valenciana. Este tipo de arroz se hacía en Valencia y lo llamaban el arroz del senyoret, posteriormente se hizo aquí, donde se llamaba paella parellada, porque había un señor que se llamaba así que la pedía en el 7 Portes. ¿Cuál es la auténtica paella, o no la hay? Realmente no. Hay algunas más tradicionales que otras. Había una paella valenciana que se hacía con judiones grandes, con conejo, o con pollo y verduras. Ésta es muy tradicional, pero en cada sitio de la Comunidad Valenciana se hace de una u otra manera: con caracoles, sardinas...

Los productos que utilizáis son elegidos con sumo cuidado... Nos costó muchos años conseguir a nuestros proveedores. Nuestras paellas se basaban en las ñoras, y hace unos años era muy difícil encontrarlas a precio asequible. Lo mismo pasaba con el alazor. Al principio los traíamos de Elche, y recuerdo que comprábamos las cazuelas de barro en Breda. Allí habían muchos artesanos que trabajaban con barro. Nosotros íbamos a uno en concreto, al que estuvimos yendo 20 años porque hacía las cazuelas de una forma y medida muy determinada. El alazor nos lo trajo durante muchísimos años una tía de una tía mía, que lo cultivaba. Luego encontramos un proveedor que nos lo traía de Marruecos o Egipto. Ahora usamos azafrán y otras especies. Y el agua también es importantísima. Fuimos de los primeros en poner un sistema de descalcificación porque nos dimos cuenta de que el agua de Barcelona ya no servía para hacer arroz. Imagino que eres un sibarita, ¿te gusta algún tipo de comida en especial? Yo disfruto mucho de la buena comida y de la buena mesa, pero no soy exigente cuando voy a sitios. Voy a disfrutar. A mí me gusta toda la cocina y me jacto de ser un gran conocedor de ella. En el Mediterráneo nos han educado a comer casi de todo. Esto no pasa en otros países, en otras culturas. En general americanos, ingleses... no tienen ni idea de cocina. Les pones un arroz negro y no puedes decir que está hecho con tinta, porque no se lo comen. ¿Qué piensas de la cocina innovadora? Hay que tener en cuenta que todas las cosas tienen su combinación sabia. El todo vale no sirve. Sí que he encontrado combinaciones exquisitas que se alejan de la comida tradicional, pero es sumamente difícil. Está bueno si pones productos de calidad, pero la combinación no es sabia. La cocina tradicional viene de muchos siglos inventando algo... una paella, un estofado de ternera, un rabo de buey... es cocina my elaborada, muy sabia. Las mezclas han costado siglos, por eso los platos se hacen de una manera determinada. MARTA TELLO / colaboración de Paco Pàmies

COCINA CATALANA DE AUTOR Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: Salón privado para los calamares a la romana y las patatas bravas celebraciones Menú mediodía: lunes a viernes 9,85E sábado y domingo 15,85E Av. Paral·lel, 188 - Tel. 93 325 63 07 / 606 43 67 50

PARAL.LEL OH!

Ferran Adrià obre el teló d’Instint, el nou projecte d’Andreu Buenafuente i Albert Om Teresa Forcades i Risto Mejide seran els propers protagonistes del cicle de conferències que tindrà lloc a la Sala Barts del Paral·lel nomia. “El Bulli ja no era nostre, era de tothom. I perquè ens devem a la cuina i estimem aquest país, vam decidir regalar-li tot el saber d’El Bulli”, explicava el cuiner sobre un projecte que té previst veure la llum el 2016. Una iniciativa “que farem a Catalunya i que després obrirem al món”, va assegurar el xef.

Andreu Buenafuente i Albert Om, en la presentació del seu projecte comú Instint

No és d’estranyar que el primer personatge en estrenar l’aventura d’Instint hagi estat Ferran Adrià. Ningú millor que el xef de l’Hospitalet per abanderar l’aposta gastronòmica del Paral·lel, cridat a ser un referent de les arts escèniques i la cuina de Barcelona. Amb aquest pretext, s’iniciava la primera de les conferències que organitza Instint, el projecte conjunt de les productores d’Andreu Buenafuente, El Terrat, i d’Albert Om, Dies Tontos, en col· laboració amb The Project. Amb el títol ‘Pot el cervell humà millorar Internet?’, Buenafuente va presentar a la Sala Barts —antiga Artèria Paral·lel— “el millor cuiner del món”, submergit des del tancament del Bulli —el 30 de juliol de 2011— en el projecte Bullipèdia. És tracta d’una enciclopèdia en línia que agruparà el coneixement gastronòmic més universal i que estarà a l’abast de cuiners i amants de la gastro-

La saviesa de Forcades i el sarcasme de Risto La següent posada en escena d’Instint serà el 16 d’abril, quan Albert Om prendrà el relleu d’Andreu Buenafuente i presentarà la monja benedictina Teresa Forcades. Al maig, encara amb la data per definir, l’actor José Corbacho serà el mestre de cerimònies del publicista Risto Mejide i l’últim discurs serà a càrrec del periodista Jordi Évole, tot i que tant Om com Buenafuente no descarten seguir el cicle de conferències en un futur. L’entrada a les conferències, sempre a la Sala Barts i dirigides al gran públic, tenen un cost de 10 euros. Instint es va presentar el 12 de març en una roda de premsa conjunta entre Buenafuente i Om en què van explicar el perquè d’una aposta que uneix coneixement i entreteniment. Les xerrades volen respondre a la necessitat creixent de la societat d’escoltar, va explicar el periodista de Taradell. “Hi ha tanta informació que volem parar i escoltar gent que tingui coses a dir”. En el mateix sentit es pronunciava Buenafuente, que va ressaltar la difícil situació actual i la importància d’acostar el públic al pensament dels líders d’opinió del nostre entorn d’una manera entretinguda i dinàmica. REDACCIÓ

Ja som més de 130 associats! SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU

FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49 www.comerciantspoblesec.org

10 PARAL.LEL OH!

info@comerciantspoblesec.org

Cinerama Gran Palace

Amour (Dir. Michael Haneke)

És sens dubte la pel·lícula europea de l’any, entre diversos guardons cal destacar la Palma d’Or del festival de Cannes i l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Com acostuma a fer en tots els seus treballs, l’austriac Michael Haneke aconsegueix incomodar a l’espectador obligant-lo a mirar allò que no vol veure. Georges i Anne són un matrimoni octogenari, que han dedicat la seva vida a la docència de la música, i que viuen la seva rutinària vellesa de forma plàcida fins que la malaltia els sacseja i posa a prova la seva relació. La història i el relat són molt simples i l’acció es desenvolupa en l’apartament on han compartit tants anys de la seva vida i on hauran d’arribar a la fi. De forma crua i dura se’ns mostra com és i quina és la lluita contra el deteriorament físic, psíquic i emocional de l’ésser estimat. S’estableixen entre els protagonistes diàlegs de vegades còmics, de vegades tendres i

Una escena de la pel·lícula de Michael Haneke

de vegades tan amargs que fan mal. Les diferents escenes ens mostren com la parella comença a desconnectar de la realitat, com comença a perdre el control de les seves vides i com els seus cossos entren en una evident decadència. Aquest bany de realitat no seria el mateix sense la extraordinària interpretació dels francesos Emmanuelle Riva i Jean Louis Trintignant i també sense l’aparició d’Isabelle Huppert com a filla colpejada per la situació. Amour ens mostra la naturalesa de l’amor incondicional, de l’entrega i del sacrifici. És una proposta commovedora, torbadora, i demolidora, que descarrega una pluja d’emocions tan densa que en abandonar la sala l’espectador resta mullat durant molt de temps. NÚRIA BELTRÁN

ESPECIALIDAD EN: CARACOLES • CARNES A LA BRASA • TORRADES • PIZZA’S

CALÇOTADA 19E Comte Borrell, 37 - 08015 Barcelona Tels. 93 442 31 11 / 678 266 765 / 664 515 842

www.eljardidelcargol.com

PARAL.LEL OH! 11

‘Sí, primer ministre’ continua

L’obra protagonitzada per Joan Pera i ‘Las Noches del Club de la Comedia’ es mantenen al Condal TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

TEATRE APOLO

www.teatreapolo.com

Las Noches de El Club de la Comedia (13 i 20 abril) 2 Caras Duras en crisis (fins el 12 maig) Sí, primer ministre (fins el 5 de maig)

Bertín Osborne

Paco Arévalo

EL MOLINO

www.elmolinobcn.com

El Molino Burlesque Fever (dij. a dte. a les 21.30) El Molino aixeca l’ànim (dij. a dge. a les 18.30) El Molino Flamenco & Copla (dimarts 21.30)

TEATRE VICTÒRIA

BARTS

www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)

Nacho Vegas (6 d’abril) Hidrogenesse (12 d’abril) Brigitte (13 d’abril)

www.teatrevictoria.com

La Família Irreal. El Musical (des del 8 de novembre 2012)

TEATRE TANTARANTANA

www.tantarantana.com

Si no ens paguen, no paguem! (fins el 14 d’abril)

12 PARAL.LEL OH!

bar•tapeo•cerveseria NUESTRO PLATO ESTRELLA: Los huevos estrellados con chorizo de León

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abiertos hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 AV. PARAL·LEL, 200 TEL. 93 425 38 63

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN ABRIL

Todos los jueves y viernes, tarde y noche

Orquestra

Aquarium La França

y todos los sábados y domingos, tarde y noche

Orquesta

Chatta La

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13

Els fogons del... Terra Mar

www.restauranteterramarbarcelona.es

Bona cuina i excel·lents còctels C/ Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62

Fotos: Eva Macia

Al Terra Mar es pot gaudir en un acollidor ambient d’uns bons arrossos, especialitat de la casa, d’un gustós peix, una saborosa carn, o bé de fer unes tapes molt elaborades i casolanes, com les rabes típiques d’Andalusia o els ous trencats al gust. El local combina la decoració marinera de l’antiga bodega, amb motius més actuals que donen un aspecte molt personal. Les plantes i la col·locació mesurada al mil·límetre d’ampolles de vi, ginebra i tònica, acaben de posar la guinda per fer d’aquest local a tocar del Paral·lel d’un lloc ben especial. El Toni, cuiner i propietari del local, s’esmera en que tots els plats tinguin el punt més adequat i en aconsellar els comensals del millor vi per acompanyar la seva tria gastronòmica. Per a ell tapes i plats principals compten per igual i tot el que s’ofereix al seu restaurant ha estat triat amb mimo. A la nit el Terra Mar pren un ambient més íntim i els rajos de llum donen un aire distés, perfecte per prendre’s uns bons còctels i gaudir del variadíssim assortit de cerveses i gintònics. Més de 40 ginebres i 15 tòniques per combinar i encertar amb tots els paladars. A més, quan l’ocasió ho requereix, el Terra Mar obre la pista per ballar i poder gaudir dels combinats al ritme de la música. El 16 d’abril, el restaurant celebrarà el seu segon aniversari. Tothom qui s’acosti al Terra Mar entre les 20 i les 2h, estarà convidat a una copa de cava. REDACCIÓ

14 PARAL.LEL OH!

Façana del Terra Mar (Parlament, 34)

Es el mayor cultivador, productor y distribuidor de productos de aloe en el mundo desde 1978. En el año 2012 las ventas aumentaron un 4% en más de 150 productos y se vendieron 28 millones de botellas de zumo de aloe. La estabilización y la pureza en todos los productos garantizan la calidad en 150 países del mundo. Venta de productos y oportunidad de distribución independiente. Tres sellos mundiales garantizan la calidad de los productos FOREVER

www.beneficiosdelaloe.myflpbiz.com • Tels. 93 441 59 86 • 639 23 40 89 • aloeveramrflp@telefonica.net

Visiteu la web del Publicació del Poble-sec

www.zonasec.cat

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!