Paral#lel Oh! num 6

Nº 6 - Setembre 2012 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

Joan Pera ens parla del seu últim treball i del seu amic Paco Morán (pàg. 8)

Paco Morán rep la Creu de Sant Jordi poc abans de deixar-nos (pàg. 6) COMPRO ORO C/ Blai, 6 Tel/Fax: 93 329 38 09 08004 Barcelona

Av. Paral·lel, 97 Tel/Fax: 93 442 38 95 08004 Barcelona

HASTA

35 3

POR CADA GRAMO

Móvil: 686 559 978

• Compramos relojes de primeras marcas • Papeletas de empeño • Reparamos sus joyas en una hora

C/ Font, 50 Tel/Fax: 93 448 40 36 08905 L’Hospitalet Ll.

C/ Dr. Jaume Ferran i Clua, 3 (Mercado Collblanc)

Tel/Fax: 93 447 02 98 08903 L’Hospitalet Ll.

COCKTAIL BAR

TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92

B O A D A S

Visiteu la web del Publicació del Poble-sec

www.zonasec.cat L’ANTIC de SANTS

CERVESERIA • RESTAURANT • BRASERIA Especialista en: ARROCES, BACALAO, CARACOLES, ETC. Prepara el menú a tu gusto con nuestros platos del día.

MENÚS ESPECIALES Salón interior para banquetes.

COCINA PERMANENTE Todos los días de 12 a 24 h.

Carrer de Sants, 192 Tel. 93 339 72 96

bar•tapeo•cerveseria

NUEVOS EN EL PARAL·LEL ¡DESCÚBRELOS!

Abiertos hasta las 2 de la madrugada

Obert les nits Diumenge i festius tancat Vins, tapes i àpats

AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 AV. PARAL·LEL, 200 TEL. 93 425 38 63

Concòrdia, 21 Poble-sec Telèfon 93 441 67 23

PARAL.LEL OH!

C/ Santa Mónica, 4 Tel. 93 318 79 80 www.barpastis.com barpastis@hotmail.com

Sumari

Editorial

• Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Record de Paco Morán pàg. 6 • Bar Loco Loco Paralelo pàg. 7 • L’entrevista

pàg. 8

• Comerciants Poble-sec pàg. 10 • Cinema

pàg. 11

• Teatre

pàg. 12

• Gastronomia

pàg. 14

fins a 37 E

(Or de 24 quilats) per gram

Tamarit, 116

0,40 E per gram

Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

L’adéu de Paco Morán i la dignitat del Paral·lel El reconeixement va fer-se esperar, però finalment les institucions catalanes li van retornar a Paco Morán tota la seva aportació a l’escena barcelonina en forma de Creu de Sant Jordi. Com explicava l’actor en aquestes pàgines poc abans de morir—la revista Paral·lel Oh! va ser el darrer mitjà que l’entrevistaria— “tot el treball és cultura”.

I, d’alguna manera, la distinció a l’actor cordovès és un premi que dignifica els artistes que s’han donat cita al Paral·lel, més enllà de les seves procedències.

Morán forma part de la constel·lació d’actors catalans d’adopció que, d’una manera o altra, van aterrar al Paral·lel dels teatres Talía, Espanyol, Arnau, Victòria, Apolo o Molino. Morán, andalús de soca-rel, no va parlar mai el català, llevat d’algunes expressions catalanoandaluses que contrastaven amb l’accent de Joan Pera, la seva principal parella de ball damunt els escenaris.

El públic, però, l’adorava i detectava en les seves actuacions la tendresa que sentia pel país.

La creu de Sant Jordi que Artur Mas va entregar-li de manera privada serveix per enrecordar-nos que la cultura d’un país es forja, també, a força de molts accents. En les sales d’aquesta avinguda han ressonat les veus de Luis Cuenca, Quique Camoiras, Fernando Guillén, Paco Martínez Soria, la Bella Dorita o La Maña. És l’aportació genuïna del Paral·lel a la cultura teatral del país. La Vanguardia acomiadava Morán titulant el seu obituari: “Paco Morán, cordovès de cor català”.

Així era. I el públic ho va saber entendre.

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Coordinació: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Ana Inés Fernández • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Milenio Manipulados, SLU PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

PARAL.LEL OH!

Històries del Paral·lel El Paral·lel de Lluís Capdevila Fa algun temps vaig trobar, per casualitat, als Encants de Sant Antoni, un llibret de Lluís Capdevila, Barcelona, cor de Catalunya. Guia espiritual, en el qual fa una sèrie de descripcions literàries, força realistes, de diferents indrets de Barcelona. El llibre es va editar el 1926 i ja aleshores s’exagerava la significació d’indrets com el Paral·lel, que amb el temps hem idealitzat encara més. Es comparaven l’avinguda i els seus voltants amb Montmartre, cosa que al periodista no li sembla massa adient. Vegeu: El Paral·lel és per als obrers i dels obrers. Montmartre és un barri que riu i viu de tombar-se al llit, cara al sostre.

El Paral·lel és un barri que treballa, i sua i va brut. Nosaltres, però, veiem en aquest barri nostre poblat per gent humil una dignitat que no hem vist al barri parisenc.

No, no: el Paral·lel no és alegre. Certament, hi ha quatre o cinc teatres, tres o quatre music-halls, i tavernes, moltes tavernes. Però tot té un llastimós aspecte de barraca, d’encanyissat, de paper pintat, de fira. Tot està cobert de pols, d’una pols negra de carbó, a les proximitats del port, i de pols de carretera quan l’ampla via mor a la plaça d’Espanya.

El color del Paral·lel és el de la pols. La seva olor, l’olor d’oli fregit. Amb aquestes característiques comprendreu que no pot ésser un empori de refinades voluptats…

Lluís Capdevila: Barcelona, cor de Catalunya (1926).

Aquest llibre és interessant perquè descriu molt bé el Paral·lel d’aleshores, les seves zones de barraques a tocar de la Plaça d’Espanya, que van durar molts anys, els seus establiments i les seves mancances. En el fons, la visió d’aquell Paral·lel, per part de Capdevila, no està gaire allunyada de la d’altres escriptors de la seva generació. Els provoca tot aquell món una gran atracció, hi participen i en gaudeixen, però en el fons copsen la seva tristor de fira atrotinada, la misèria, aquesta sentor d’oli fregit, que també va evocar, en un poema, Alexandre Plana i que en una altra gran ciutat, PARAL.LEL OH!

Madrid, Pérez Galdós definia com olor a fritanga, en el fons és allò que també s’identifica com olor de pobre: Es barreja la calda de l’aire resclosit/ amb una fortor d’oli i bacallà fregit...

Però, precisament, és aquesta pobresa el que confereix al Paral·lel d’aleshores una dignitat obrera que Montmartre no té ni tindrà, segons la visió de Capdevila, qui, per cert, coneixia bé el París de l’època.

Lluís Capdevila i Villalonga va néixer a Barcelona, l’any 1895. Va ser un periodista molt del seu temps, bohemi i de família benestant que més endavant aniria a menys, amb una joventut arrauxada i compromesa. De jove va poder viure durant un temps en el mític París d’aquells anys. En tornar a Barcelona va formar part de la redacció d’una revista que es deia Los Miserables, en la qual col· laborarien molts grans de l’època, com ara el mateix Salvat Papasseit. En algunes referències es menciona Capdevila com a fundador però el fet és que es va incorporar a la revista un any després dels seus inicis.

Va tenir un paper important en d’altres publicacions, com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia o La Humanitat. Va ser, com molta gent de la seva edat, un bon noctàmbul, coneixedor de la vida del Barri Xino i, evidentment, del Paral·lel. Com d’altres escriptors joves i innovadors va intentar viure de l’escriptura, col·laborant en tota mena de gèneres entre els quals, a més del periodístic, en l’elaboració de lletres per a sarsueles, sol o amb col·laboració amb d’altres autors. Les més emblemàtiques i conegudes en les quals va participar van ser Cançó d’amor i de guerra i La legió d’honor, ambdues amb música de Martínez Valls i en col·laboració pel que fa al llibret, amb Víctor Mora i Alzinelles.

Militant d’Esquerra Republicana, va fer de corresponsal de guerra i en acabar la Guerra Civil es va exiliar a França. En ser ocupat el país pels nazis va formar part

cocteleria

Còctels clàssics i de creació pròpia, gin-tonics, etc...

Música en viu i esdeveniments.

Obert de 19 a 3h. Diumenge tancat Av. Paral·lel, 104 - T. 93 329 80 05 la.nuit.bcn@gmail.com Facebook.com/coctelerialanuit

de la Resistència. L’any 1950 va entrar a la Facultat de Lletres de Poitiers com a professor de literatura espanyola i l’any 1970 va fundar, en aquesta universitat, l’aula de Literatura i Filologia catalanes. L’any 1973, en jubilar-se, es va instal·lar a Sant Julià de Lòria.

Vidu i després d’una llarga malaltia va morir a Andorra, tot i que l’any 1976 havia tornat a Barcelona, després de tants anys. En homenatge seu es va representar Cançó d’amor i de guerra i va poder explicar sucoses anècdotes sobre la gestació i estrena d’aquesta coneguda obra lírica.

L’obra de Capdevila és immensa, té un munt de novel·les avui difícils de trobar la majoria, algunes de les quals van fer força soroll en el seu moment, com ara les Memòries d’un llit de matrimoni (1926). També va ser molt prolífic en el camp del teatre, amb un munt d’obres moltes de les quals van tenir força ressò. El teatre popular era aleshores, com han dit alguns crítics literaris, la televisió del moment i col·laborar-hi assegurava una certa estabilitat professional.

Va publicar ja gran dos interessants volums de memòries, L’alba dels primers dies, l’any 1968, a Andorra.

D’altres llibres seus molt populars van ser De la Rambla a la presó (1975) i el famós L´art de fumar en pipa (1970).

L’any 1980, quan va morir, diaris com La Vanguardia se’n van fer ressò i van evocar la seva obra i el seu món. En aquests darrers anys s’han recuperat alguns textos seus, entre els quals, recentment, Història de la meva vida i dels meus fantasmes. La República, el periodisme, el teatre, publicat per Cossetània, en una edició a cura de Francesc Canosa. També es poden trobar algunes de les seves cròniques de guerra, editades per la Fundació Irla.

Lluís Capdevila va ser un home polièdric, molt interessant, i ja és hora que ens puguem acostar a tota aquella generació d’escriptors tot terreny de forma global i profunda, sense haver d’anar espigolant per llibreries de vell i biblioteques, a la recerca d’un cop de sort que ens faci descobrir llibres oblidats. Tot i que aquesta activitat té la seva gràcia, no ho negaré.

Pel que fa al Paral·lel, no n’hi ha un de sol, hi ha molts Paral·lels segons cada època i segons cadascú el viu o l’ha viscut. La grandesa de la seva relativa modèstia té èpica i lírica, però s’hi ha de saber trobar, fins i tot avui, que tantes coses han canviat. L’olor d’oli fregit conserva la seva poesia, lligada a allò que ens pot evocar i suggerir.

I la seva gran dignitat, que Capdevila va saber percebre de forma profunda. JÚLIA COSTA i CODERCH

ESPECIALIDAD EN:

CARACOLES • CARNES A LA BRASA TORRADES • PIZZA’S Comte Borrell, 37 - 08015 Barcelona Tels. 93 442 31 11 / 678 266 765 / 664 515 842 www.eljardidelcargol.com

PARAL.LEL OH!

Un record de Paco Morán Aquest gran actor, enamorat de la ciutat de Barcelona i del Paral·lel, va rebre la Creu de Sant Jordi pocs dies abans de la seva mort Paco Morán era un home de teatre, un intèrpret, un còmic i una persona molt estimada pel públic que el va conèixer i seguir en ràdio, on va començar la seva carrera, en TV amb més de 2.000 programes realitzats, cinema i sobre tot, en el teatre, on va aconseguir èxits inoblidables com El Apagón, de Peter Shaffer o La Extraña Pareja amb Joan Pera.

Paco Morán, andalús establert a Catalunya, una terra que ell estimava, va arribar a la màxima popularitat gràcies a les comèdies i aconseguint rècords de funcions, tot i que ja havia triomfat com a actor dramàtic, fent l’Otelo de Shakespeare, entre d’altres. I és que ell sempre es va considerar un actor dramàtic.

L’última entrevista de Paco Morán va ser en aquesta revista Paralel Oh! Vam tenir l’oportunitat i l’honor de conèixer una mica més d’aprop aquest gran actor, que es va mostrar acollidor, proper i natural. Paco era bo, dels millors i ho sabia, i amb tot desprenia una encant inusual.

Paco Pàmies, col·laborador d’aquesta revista i amic de Paco Morán des de fa més de trenta anys, guarda fotos, guions, quadres i molt de material de l’artista per poder muntar algun dia un museu en el “Loco, loco Paralelo”, el bar que va batejar d’aquesta manera en homenatge a una de les obres de Morán. De l’artista, al que admira i estima, diu “tenia un fons molt gran, era un home molt especial i més seriós del que la gent es creu. Amb un cor molt gran”.

Pàmies, junt amb l’empresari Jaime Albó, va proposar Paco Morán perquè li donessin la Creu de Sant Jordi, el més alt reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya a persones que han treballat pel país. Amb 81 anys, va poder recollir el premi de la mà del President de la Generalitat pocs dies abans de morir, fet que va suposar segons declaracions de

Pàmies “aconseguir la il·lusió de la seva vida: que la seva feina fos reconeguda a Catalunya”. Constata que Paco Morán “va morir feliç”. MARTA TELLO

D’esq. a dreta: Helena Rakosnik, esposa del president, Paco Morán, Artur Mas, president de la Generalitat, Paco Pàmies, amic íntim d’en Paco Morán, l’empresari Jaime Albó i la Mercè, una amiga. A sota: al pati dels tarongers

Tancat diumenges i dilluns

Vallhonrat, 28 • Tel. 93 325 85 38 (Poble-sec, tocant a pl. Sta. Madrona)

PARAL.LEL OH!

Carpaccio de bacallà, anxoves, seitons, arengada de vinagre, gambes salades, cargols punxencs, moixama, musclos, esqueixada de bacallà, escopinyes de gallet, navalles, cloïses, ostres, percebes, nècores, boques...

El bar ‘Loco Loco Paralelo’, un tresor al Paral·lel

Més enllà de les arxiconegudes aspes del Molino i de tot el conglomerat d’escenaris que fan d’ambaixadors del Paral·lel; l’avinguda conserva sota pany i forrellat alguns secrets molt ben guardats. És el cas del Bar Loco Loco Paralelo (Paral·lel, 67) que, a les seves catacumbes, custòdia un dels museus més verges i plurals de la història d’aquesta artèria de la cuitat.

Només els més privilegiats han tingut ocasió de superar la suculent trinxera de ‘montaditos’ i entrepans que separa el bar de la col·lecció d’instantànies, retalls de premsa i objectes que retraten el Paral·lel de les darreres dècades.

El propietari de tot plegat —del bar i del tresor— és en Paco Pàmies (La Murada d’Orihuela, 1955), Paquito pels amics. “És un punt de trobada per la gent que estima el teatre, els actors passen a fer una copa i el públic sap que pot sopar ràpid i bé abans, després o durant la pausa de qualsevol espectacle”, ens explica.

El Loco Paralelo fa frontera amb el Teatre Victòria i es troba enfront de l’Artèria Paral·lel. Cada racó del local és un petit homenatge als personatges de l’escena barcelonina.

Dedicar uns minuts a escoltar en Paquito i la seva dona,

l’exvedette, Sílvia Parker, és descobrir anècdotes sobre la història d’una avinguda que estima amb la mateixa intensitat que critica. I és que assegura que res no tornarà a ser “com abans”. Segons ell, als 70 el Paral·lel era sinònim d’alegria. Ara és un “intent d’alegria”.

Si aconsegueixen guanyar-se la seva confiança, potser aconseguiran arribar a les catacumbes on amaga el tresor.

Imatges inèdites dels recentment desapareguts actors Paco Morán i Sancho Gracia o les cendres de l’avi del Filiprim són algunes de les seves peces. Precisament va ser Sancho Gracia –Curro Jiménez– el que un dia li va dir en una ocasió: “vostè serà algú en el món del teatre, però no com actor.” I tenia raó. Seu és el museu més extens sobre la història del Paral·lel barceloní. Una visita obligada. JORDI MOLINA

Paco Morán, Paco Pàmies i Luis Cuenca

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...

Extensa bodega

www.omeular.es

5 TAL, 7 HOSPI 0 35 64 3 27 TEL. 9

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

Combinats, còctels, copes, etc...

Gran assortiment de tapes.

Vine a tastar les nostres croquetes.

CENT ANYS AL ‘‘CHINO’’ ENS AVALEN Obert tots els dies de 7 a 3h. (davant de l’Escola Massana) PARAL.LEL OH!

L’entrevista Joan Pera Joan Pera és un home de teatre, “de l’ofici”.

Ha treballat molts anys al Paral·lel i és conegut per haver fet parella artística amb Paco Morán i doblar persones de renom com Woody Allen, sempre marcant els personatges amb la seva empremta personal. Ara es troba de gira amb una obra homenatge a Joan Capri.

Vas estudiar magisteri, dret... i de cop trobem un Joan Pera amb una carrera artística que no té res a veure amb allò altre?

No et pensis, ser mestre és una mica actuar davant del públic, transmetre un missatge. Vaig estar treballant durant 9 anys com a mestre, però ho compaginava amb les classes a l’Institut del Teatre. El dret no el vaig acabar, però m’agradava.

Què és el que més t’atrau de treballar en teatre, en TV i doblatge?

El que més em va a mi és el teatre, perquè és directe i momentani. Però tot el que té èxit t’agrada i t’entabana.

Com et vas iniciar en el doblatge?

El doblatge el vaig fer de grandet. No tenia una veu massa adient per fer doblatge, però ho vaig provar. Fas un paper que et fa gràcia, una pel·lícula que et fa il· lusió... Com tenia la veu fina vaig fer jovenets i després les veus més rares: Woody Allen, Mr. Bean, Spencer...

S’assemblen actuar i doblar?

No és el mateix. EL teatre és un art en que expresses. En el doblatge has de fer exactament el que hi ha.

Jo com no sóc doblador, sempre he posat una mica de la meva part. No se sol fer, però a mi m’agradava i va funcionar. Tothom em coneix pels meus doblatges, però tampoc és bo que passi. Quant més anònims siguin els dobladors, millor. Però jo quant més bé estic en doblatge, més traeixo l’original.

I amb el Woody Allen què ha passat? Sembla que esteu contents tots dos?

Estic més content jo que ell. Ell troba que és eficaç.

PARAL.LEL OH!

Li han dit que a Espanya les seves pel·lícules tenen molt d’èxit, i que probablement sigui perquè la veu que li han trobat és molt adequada. Com a productor i director ho ha agraït. Com actor no li deu fer gaire gràcia.

Personalment quin creus que ha estat el teu millor paper?

Jo no he fet massa d’actor, no m’he adaptat als personatges, els he adoptat. El més difícil per a mi va ser el personatge de la Glòria del Mercat. Era una gran interpretació, però mai vaig posar veu de dona i ningú va pensar que fos un home.

Els directors saben que se la juguen una mica amb tu...

La nostra baralla sempre és amb el director. Ell assaja la comèdia, però després entra l’altre protagonista que és el públic. Si a ell no li agrada ho canvies i el director no ho vol. El director mana mentre assages, després mana el públic.

Has treballat 13 anys amb el Paco Morán i també molts amb la Lloll Bertran, deu enriquir treballar amb les mateixes persones...

I tant! perquè ens anem coneixent. Quan vam estrenar La Exraña Pareja, el Paco i jo pràcticament no

ens coneixíem i la funció hagués durat 3 mesos si tots dos no haguéssim connectat. Al cap d’un temps ens coneixem molt, però sempre ens sorpreníem. Amb la Lloll passa una mica igual, penses, a veure quina una em farà avui...

Jugues amb la complicitat.

Sí i és arriscat. No sempre funciona. Necessites una mica de generositat per part dels actors. En aquest sentit el Paco era molt generós, molt. Et deixava jugar i et recolzava la jugada. Era extraordinari.

Amb el que no estàveu tan d’acord era amb las ‘Morcillas’. Teníeu una manera molt diferent de fer-les.

Molt. Jo posava ‘morcillas’ que a ell no li agradaven gens, però el públic les aplaudia. Crec que el gran èxit del Paco i meu va ser que érem diferents en tot. Fèiem una conjunció estranya, però molt eficaç.

Quin record et quedes de Paco Morán?

Els riures que havíem fet tots dos és un record entranyable. Els records que tinc del Paco són en escena. Vam tenir molta estima mútua, però érem molt diferents. Jo li deia “Paco, si yo fuera una mujer, serías con el último hombre con quien me casaría”. I si una cosa no volia el Paco era ser com jo, mai! Ell era un home solitari, era feliç sol. Jo no he estat mai sol, he tingut molts germans, molts fills...

Havies treballat amb en Capri. Ara com et sents quan has fet d’ell?

Això sí ha estat un repte fort. Amb el Capri no podia fer de Joan Pera, havia de fer de Joan Capri, que era un home molt diferent a mi. Molt trist, molt amargat, amb molts problemes... He hagut de buscar l’equilibri perquè la gent vegi el Capri i vegi al Pera. A mi no em costa fer de Capri, jo vaig néixer amb ell. No l’imito, sinó que faig les coses com les feia ell i no em costa gens, però que veiessin al Pera va costar molt, va ser molt de treball i no va arribar a funcionar fins que no vam tenir el tercer protagonista, el públic. Ara estic molt satisfet.

En la teva productora, Els Pera, oferiu tallers de

com parlar en públic per a directius. Vols dir que quan treballem actuem?

Ho fem contínuament. Jo dono classes basant-me en la meva experiència, què fer, què no fer, què funciona, què no... La sal de la vida és expressar-te i que la gent t’escolti. Segons com parlis, et vesteixis o escoltis es faran una imatge de tu. Estàs llançant un missatge. I és el que més m’agrada del teatre, més que una bona actuació, que el missatge que estic llançant quedi patent, clar, entenedor i que sigui agradable.

Segueixes algun ritual abans d’entrar en escena?

No, però hi ha una cosa que no m’agrada gens, i és que la gent em vegi abans de la funció. El teatre és una màgia. Si em veuen és com si veiessin la trampa. El més maco del teatre és quan es crea la màgia entre el públic i tu. Es crea una comunicació que només té el teatre. MARTA TELLO

Paco Pàmies, ¡Sacando punta!

El riure és una teràpia per a tot?

Sí. Però el riure és un accident del cos. Es diu “he plorat de riure, em fa mal l’estomac de riure...” no és gens bo. El que sí és bo és el somriure, perquè és una actitud que et pot donar tranquil·litat, alegria de viure, pau... La riallada allibera. Amb el somriure ja estàs bé.

Què fa riure a Joan Pera?

No sóc molt de riure ni tampoc de plorar. Em faig riure a mi mateix. Penso una cosa i dic, “ai el que has dit” i se m’escapa el riure. En escena he rigut molt, amb el que feia el Paco i d’altres... Les coses em fan més aviat somriure.

COCINA CATALANA DE AUTOR Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.

Extenso surtido en tapas, a destacar los calamares a la romana y las patatas bravas Menú mediodía: lunes a viernes 10,50E sábado y domingo 16,75E Av. Paral·lel, 188 - Tel. 93 325 63 07 / 606 43 67 50

PARAL.LEL OH!

10 PARAL.LEL OH!

Cinerama Gran Palace Ofertes d’estiu

Refugiar-se dins les sales de cinema per trobar un ambient refrescant (de vegades en excés) ha estat una de les activitats més plaents durant l’estiu. Si a més ens ha acompanyat una història entretinguda, dinàmica i ben realitzada, la satisfacció ha estat total.

Enguany han destacat en aquest apartat els films dels superherois que han tornat per fer-nos gaudir amb les seves aventures. Los vengadores, amb Iron Man, Capitan Amèrica i companyia ha estat la primera en estrenar-se i s’ha mantingut amb gran èxit per la seva notable qualitat. Amb unes crítiques menys unànimes hem tingut The amazing Spiderman, que ha estrenat nou director (Marc Webb) i actor protagonista (Andrew Garfield). L’home aranya és situat en el seu origen en plena adolescència i tot i que s’hi aporten poques idees innovadores,el resultat és prou digne i distret. Però la més adulta de les ofertes que ens ha arribat ha estat sens dubte el darrer film de la trilogia que Christopher Nollan ha dedicat al personatge de

El caballero oscuro, la pel·lícula de l’estiu

Batman. El caballero oscuro, la leyenda renace, una de les pel·lícules més esperades de l’estiu. Nollan va revolucionar el personatge amb Batman Begins, amb una visió més fosca i realista que plasmava l’essència del còmic original. Però quan hem volgut fugir d’aquests blockbusters, hem acudit a la sala montjuïc on s’han vist clàssics com La semilla del diablo o Los caballeros las prefieren rubias, o obres més recents com El discurso del rey o Origen. També voldria fer esment de la innovadora idea del televisiu Paco León d’oferir simultàniament en diferents plataformes (cinemes, DVD i internet) el fals documental Carmina o revienta. Bé, ara ja només toca esperar a les estrenes de la tardor. NÚRIA BELTRÁN

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6,45 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.

Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h.

DILLUNS TANCAT TOT EL DIA

TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.

Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62

COCINA MEDITERRÁNEA MÁS DE 40 TIPOS DE GINEBRA Y 15 DE TÓNICAS. CÓCTELES Y CERVEZAS.

Mar. Mie. y Jue. de 10 a 24h.

Viernes de 10 a 2h Sábados de 11 a 2h.

Domingos de 11 a 24h.

Lunes cerrado

PARAL.LEL OH! 11

Setembre amb novetats

Els teatres del Paral·lel ofereixen aquest mes de setembre un munt d’estrenes TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

No et vesteixis per sopar

(del 19 de setembre al 25 de novembre) Autor: Marc Camoletti Direcció: Roger Peña i Carulla El Bernat convida la seva amant a passar el cap de setmana amb ell, i també a un amic seu –el Robert- per tenir una coartada, aprofitant que la seva dona ha d’anar a visitar la seva mare. Tot és perfecte; fins i tot ha contractat una cuinera perquè no els falti de res. Però les coses no li surten com ell s’espera i la vetllada romàntica s’acaba convertint en una nit molt mogudeta durant la qual tothom fingeix ser el que no és per evitar ser descobert.

EL MOLINO

www.elmolinobcn.com

El Molino Burlesque Fever (dij. a dte. a les 21.30) El Molino aixeca l’ànim (dij. a dge. a les 18.30) El Molino Midnight Show (div. i dte. a les 00.00) L’emblemàtic El Molino comença setembre oferint aquesta nova programació.

12 PARAL.LEL OH!

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com STOMP (del 5 al 16 de setembre) Utopía (del 19 al 30 de setembre) STOMP. L’explosiva combinació de percussió, música, humor i dansa que ha convertit STOMP en un veritable fenomen global celebra enguany el seu 20è aniversari i ho fa amb una gira que farà parada al Teatre Victòria de Barcelona. STOMP vol commemorar amb la seva versió més fresca, trepidant i divertida aquests 20 anys d’existència, 20 anys durant els quals ha rebut més de 15 milions d’espectadors en 48 països de tot el món. Un espectacle de gran qualitat que cal veure.

UTOPIA. Novament audaç, innovadora i tècnicament sorprenent, Maria Pagés és la manifestació del flamenc modern i una de les figures imprescindibles de la dansa actual. El Teatre Victòria acollirà les 10 úniques funcions que Maria Pagés i la seva companyia oferiran d’Utopía, la seva última creació. Utopía és una coreografia flamenca al mateix temps que una reflexió emocional sobre l’anhel i l’instint dels éssers humans per somiar-se a si mateixos en un futur millor.

TEATRE APOLO

www.teatreapolo.com

Los hombres no mienten

(a partir del 18 de setembre) ¿La sinceridad es la base de la armonía conyugal?...

Seguro? ¿No es arriesgado tomar a la pareja por confidente? ¿No será condición primordial de la paz en las parejas que la confianza no se ponga a prueba?

Nuestros protagonistas quieren saber la verdad unos de otros.... y Eric Assous, su autor, con su habitual maestría y elegancia juega con los personajes en esta divertida e inteligente comedia no exenta de intriga que ha obtenido en París el Premio Moliere 2010 a la mejor obra teatral. El espectador también querrá saber la verdad.... pero lo cierto es que ninguna verdad está exenta de peligro y ninguna mentira carece de consecuencias...

TEATRE ARTERIA PARAL·LEL www.arteria.com Ennio Marchetto (del 16 al 30 de setembre) Le Crazy Horse (del 3 d’octubre al 4 de novembre) Ennio Marchetto revolucionó el mundo del transformismo con sus cambios rápidos y sus fantásticas interpretaciones de grandes iconos populares. Sus extravagantes vestidos y máscaras, creados a partir de la técnica del origami, unidos a una banda sonora inigualable y con una interpretación de personajes magistral, le proporcionaron numerosos premios internacionales y lo han transformado en un fenómeno global.

Crazy Horse, el auténtico cabaret de París con su gran espectaculo llega a Barcelona.

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN SEPTIEMBRE

Todos los jueves, viernes, sábados y domingos.

TARDE Y NOCHE

a luaesta

Orq

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13

Gastronomia La recepta: Salsa Romesco

Ingredients: Pebrots de romesco i bitxo secs, ametlles i avellanes torrades, alls, pa sec, aigua, oli i sal.

Preparació: S’escalden els pebrots i el bitxo, en una mica d’aigua bullint. En una paella amb oli abundant, es fregeixen un bon grapat de dents d’all, pelats; quan tenen una mica de color, es treuen amb l’escumadora i es posen al morter. Llavors es tiren a la paella un grapadet d’ametlles i un d’avellanes, pelades, i se’ls deixa agafar una mica de color, també.

Després, s’afegeixen al morter. Acte seguit, es fregeix una llesqueta de pa, amb el foc baix i tombant-la sovint, per a que ni es cremi ni quedi sense fregir per dins. S’apaga el foc i es posa la llesca de pa al morter. Es treuen les cues i les llavors dels pebrots i del bitxo, s’escalden, se’ls treu la polpa, rascant amb

Foto: www.salseandoenlacocina.com

Serveix per als peixos a la brasa, marisc al vapor, etc. Es pot conservar en pots, esterilitzats al bany maria.

La salsa Romesco, una salsa molt catalana

la punta d’un ganivet i també es tira al morter. Llavors s’hi afegeix un pols de sal i es pica tot, fins que quedi ben esmicolat. S’hi afegeix l’oli de la paella i una mica d’oli cru i es remena bé. J.A. FERRAN

DEL CAMP A LA TAULA

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com 14 PARAL.LEL OH!

Carnisseria - Xarcuteria Assortit d’aviram Formatges - Plats preparats Deixeu-vos aconsellar pel nostre equip Busqueu-nos al Facebook Olivera, 37 • 08004 Barcelona • Tel. 934 255 295

RISTORANTE - PIZZERIA

La Bella Napoli Forno a legna Pizza da portare Todos los días de 13,30 a 16h. y de 20,30 a 24h.

Villarroel, 101 (junto Aragó) Reservas: Teléfono 93 454 70 56 Menú y carta Especialidad en arroces, pescados, cabrito al horno, chuletón a la castellana, etc.

Menús para grupos y empresas Comedor privado (hasta 20 personas)

LEONÉS

R E S T A U R A N T

Cocina ‘‘non stop’’ Abierto de 8 a 24h.

SÁBADOS CERRADO

50 m. nos separan

Av. Paral·lel, 56 (frente Teatro Apolo) Reservas: Tel. 93 329 11 54

Especialidad en surtidos ibéricos y platos combinados.

Más de 50 tapas diferentes.

Si no está la que quiere, se la confeccionamos.

SNACK-BAR Abierto de 8 a 2h. (madrugada) MARTES CERRADO

Nou de la Rambla, 120 (frente Sala Apolo) Reservas: Tel. 93 442 43 78

DESAYUNOS - CAFETERIA - MEDIODIA MENU MEDITERRANEO CARNES ARGENTINAS A LA BRASA Especialidad en ‘‘Ojo de bife’’ ANGUS

PASTAS ARTESANAS ITALIANAS, PIZZAS Y ENSALADAS

Servicio de cocina ininterrumpido de 9,30 a 24 h.

CERRADO LUNES

PRINCESA, 53 (esq. Comerç) Tel. 93 310 10 20 www.restauranteelforo.com

PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!