Paral·lel OH! 19

Nº 19 - Novembre 2013 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

‘Històries del Paral.lel’ Teatre circ Olympia

Life is a cabaret L’espectacle d’El Molino

Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

www.zonasec.cat

(pàgs. 4 i 5)

TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.

Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62

COCINA MEDITERRÁNEA Martes, Miércoles y Jueves de 10 a 24 h.

Viernes de 10 a 2 h.

Sábados de 11 a 2 h.

Domingos de 11 a 24 h.

Lunes cerrado

Menú diario: 9,95 E Menú Sábados: 11,95 E Noches y Festivos: Tapas y Carta

MÁS DE 50 TIPOS DE GINEBRA 20 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS

Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más.

LIGA&CHAMPIONS con

PROMOCIONES www.restauranteterramarbarcelona.es facebook.com/terramarbarcelona Y MÁS EN:

ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu.

Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

2

PARAL.LEL OH!

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Actualitat del Paral·lel pàg. 6 • Publicitat

pàg. 8

• L’Entrevista

pàg. 10

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Salut

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

• Publicitat

pàg. 15

La teva botiga de cigarrets electrònics.

Descobreix un nou món amb el cigarret electrònic. ®

Sense olors • Sense Fum Sense quitrà ni monòxid de carboni Manso, 37 • 08015 Barcelona • Tel. 647 07 45 98 www.smokequality.es

Editorial Manolo, més enllà de les fronteres

El Paral·lel ha estat un dels darrers escenaris catalans en què s’ha buscat, sense èxit, el carro robat de Manolo Escobar. L’any 2006, la veu d’aquesta icona de la música popular espanyola, ressonava entre les parets del Teatre Condal de la mà del director Xavier Alberti. Molts anys abans, quan en tenia 14, ja havia aterrat a Catalunya en plena dictadura i durant els 60, els seus germans –ell n’era el cinquè de deu– miraven de sobreviure al capdavant d’un taller de cotxes a la plaça d’Espanya.

Manolo Escobar se’n va als 82 anys amb l’admiració del públic espanyol, però també amb el respecte de la societat catalana. “No m’enorgulleix ser símbol de l’Espanya d’abans”, reconeixia en diverses entrevistes. La seva immensa obra —19 pel·lícules i 80 discos amb milions de còpies venudes— mirava de distreure el personal d’una Espanya grisa i retrògrada. Però Escobar defugia amb transparència i simpatia de l’estigma fatxenda. Potser la millor forma que va trobar per expressar la seva estima a Barcelona i a Catalunya va ser amb la seva desfermada passió barcelonista. Més enllà de l’etiqueta folclòrica que l’ha perseguit tota la vida, Escobar representa també la figura de l’immigrant. Un dels “altres catalans” que va retratar Paco Candel i que, com el nostre estimat Paco Morán, és símbol d’una generació de ciutadans d’origen andalús, extremeny, gallec o murcià que, d’una manera volguda o no, han contribuït en l’obertura de mires de la terra d’acollida que avui és Catalunya. Tots ells són actius d’una pluralitat i tolerància que avui, malgrat la polarització del conflicte nacional, ens permet acomiadar l’autor del ‘Viva España’ amb un somriure comprensiu i sincer.

Descansi en pau, Manolo. I Visca el Barça!

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel El teatre circ Olympia.

Un edifici únic

El teatre circ Olympia, obra de l’arquitecte modernista Francesc Folguera i Grassi, va ser inaugurat el 1924, ubicat al carrer Aldana amb Ronda Sant Pau. Es tractava d’un espai eclèctic que tan bon punt oferia concerts de l’Orquestra Municipal de Barcelona com podia presentar sarsueles, combats de boxa o mítings polítics.

Va ser el primer i únic circ permanent de la ciutat, considerat el Liceu del Paral·lel. Tenia capacitat per a 5.600 espectadors, 400 menys que els plantejats inicialment, un nombre igualment molt gran tenint en compte que al 1924 Barcelona tenia poc més de 700.000 habitants, sent durant molts anys el local d’espectacles més gran del país. Equipat amb les instal·lacions tècniques i escèniques més modernes del moment, l’Olympia va ser escenari de grans superproduccions teatrals, com la revista ‘Kosmóplis’. El seu escenari mesurava 13 metres i tenia una pista de circ que es convertia en uns piscina de 300.000 litres d’aigua, ideal per a representacions d’espectacles aquàtics.

Una instal·lació monumental El cost total de l’obra va ser de dos milions i mig de pessetes. La sala tenia forma d’anfiteatre, amb un pati de butaques al voltant de la pista a una única planta. Tenia una gran cúpula octogonal de 35 metres de diàmetre, que en aquells dies era la segona més gran del món, superada només per la del Vaticà que en té 9 més. De la cúpula al terra hi havia uns 44 metres, una alçada excepcional tractant-se d’un recinte tancat. A més, una 4 PARAL.LEL OH!

L’edifici de l’Olympia, amb la seva façana

galeria exterior donava la volta a la cúpula per a que, en cas de que fos necessari els artistes aeris tinguessin una sortida d’emergència.

Pioner en molts espectacles a la ciutat, l’Olympia va ser el primer recinte a donar la benvinguda al Charleston a Barcelona i en presentar una Big Jazz Band, de mà de la Sam Wooding’s Orchestra de Nova York i la seva revista musical ‘The Chocolate Kiddies’, “un espectáculo de negros norteamericanos” com anunciava el cartell.

Als diaris de l’època es va anar anunciant la seva estrena amb mesos d’antelació. És curiós comprovar que quan quedava només un mes per a la inauguració s’aunciés només com un café restaurant, tal i com podem comprovar en un anunci aparegut a La Vanguardia el 20 de novembre de 1924. En l’anunci s’anunciaven billars, banquets i la possibilitat de jugar al dominó. El café-restaurant hi era, tenia dos plantes (pis i sòtan), cadascuna de les quals tenia els seus corresponents bars, botigues i àmplies zones de descans.

Pallassos, elefants, foques, fakirs...

El dia de la inauguració l’espectacle que s’oferia era força engrescador per als amants del circ, com es

pot veure en l’anunci aparegut al diari el mateix dijous 4 de desembre de 1924. Estava composat per una companyia acrobàtica còmica musical, cinc meravelloses foques del capità Frohm, 12 cavalls en llibertat presentats per Mr. Rancy, la cubeta de la mort dels cinc Catalini, els vuit saltadors formidables Stitto, la Nippon Troupe, formada per quatre japonesos antipodistes i el trio d’originals equilibristes Van-Berg i Silva.

Però la gran sensació, apart del pallassos Antonet i Beby, van ser les elefantes de Mr. Rossi, que durant sis mesos havien omplert cada dia l’Empire de París.

Sortien a l’escenari pintats de color daurat amb inicials de purpurina al front. Tocaven instruments com l’orgue, el corn de caça i els cascabells interpretant cançons com ‘El noi de la mare’.

Als primers dies del circ va cridar l’atenció del públic el treball dels dos ‘Bonambelas’ o fakirs negres, que ballaven el cakewalk sobre trossos de vidre i jugant amb foc. D’aquí que els anunciessin com a “incombustibles”. Pel circ van passar també els germans Desprez i el seu doble salt mortal en automòbil que fou la sensació durant vint-i-cinc anys a tota Europa i que portaren a Barcelona amb gran èxit.

Espectacles, música i records inoblidables El 3 de maig de 1928 s’hi va estrenar ‘Kosmópolis’, “zarzuela en forma de magazine musical circense” de Josep Amich i Bert, ‘Amichatis’ amb música de Joan Dotras Vila i Demon que incloïa l’ús de la piscina, jocs d’aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d’altres teatres. El desembre del mateix any, l’espectacle ‘Museum’ va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d’una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya. Acabada la

Interior del teatre circ Olympia

guerra, l’Olympia es va passar a anomenar Olimpia (la “y” grega es va tornar “i”) un cop patida la castellanització franquista de torn. El 1947 es representà la seva última obra, ‘La Bohème’ de Puccini, per a ser derruit el 1948.

Són molts els que recorden el teatre, i no només el nom d’alguns establiments de la zona on s’ubicava, també el món del circ que va perdre un dels seus escenaris més emblemàtics i internacionals. Els Raluy, havent actuat el fundador de la nissaga, Luís Raluy Iglesias a l’Olympia, van dedicar-li el seu espectacle de 2008, d’on recuperaren el número ‘La roda de la mort’, en la que un ciclista acròbata dona voltes a l’interior d’un tronc de conus, format amb llistons de fusta i hissat a vàrios metres del terra, mentre pren un arriscat moviment pendular degut al propi impuls del ciclista.

Cap els primers anys del segle XXI, es va crear la Fundació Circ Olympia, presidida pel pallasso Tortell Poltrona, per a la recuperació d’una seu estable per al circ a la ciutat de Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Talia, al carrer Urgell, cantonada amb l’avinguda del Paral·lel. HÉCTOR PRAT

PARAL.LEL OH!

5

Recuperem els ‘nius d’art’ al Paral·lel en nom de la socieat civil i del progrés Recollim una petició formulada per tres col·lectius socials molt importants que estan sent marginats en l’actual reformulació del Paral·lel. Es tracta per una banda de bars, restaurants i botigues dels barris de tots dos costats, d’una altra els músics, actors i actrius i finalment el públic (entre ells els veïns i les entitats).

Hem de dir, com es va veure a les jornades del CCCB i a reunions amb l’Ajuntament, que estem davant d’una operació urbanística estrictament basada en el ciment i que no inverteix directament en desenvolupar activitats artístiques. És inaceptable en l’actual context de crisi, que el senyor alcalde i entre d’altres el regidor d’Ensenyament, pensin únicament en constructors per fer unes “voreretes” rídicules, fora del plantejament inicial i que impediran fer actes culturals en condicions. A més a més, continuant els despropòsits amb una absurda aplicació de la pròpia normativa municipal, impedint que bars i botigues puguin programar petits concerts, sketchs teatrals, circ de butxaca... en horaris de conciliació veïnal. Tot el contrari del que es feia en el passat a les bodegues i cafès, amb especials records per la Bodega Apolo, el Bar El Tropezón o el Café Arnau...

Ens arriben forces notícies de que més d’un establiment ha rebut la visita municipal i els ha impedit o advertit que no podien seguir amb les actuacions malgrat que aquestes es feien al migdia o a la tarda. No citarem noms per salvaguardar la reputació comercial, però hem de dir que les mesures municipals són anti-econòmiques, anti-culturals i anti-veïnals i contrasten amb les preses per James Cameron (un senyor de dretes) a Anglaterra amb la ‘Live Music Act’ on els bars amb un aforament de menys de 200 persones automàticament tenen llicència.

Invertir en art crea i reparteix riquesa Nosaltres plantejem recuperar el Paral·lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres de creació artística com l’Institut del Teatre, les Escoles de Música, El Conservatori del Liceu, ESMUC, Taller de Músics, etc... Cal fer aquest MAXAMBRAT a tres bandes: 6 PARAL.LEL OH!

Foto: Wilhelm Weinstock Photografy (Guillermo Parra)

Estem davant d’una operació urbanística estrictament basada en el ciment i que no inverteix en desenvolupar activitats artístiques

Música en directe, l’assignatura pendent

Emprenedors i locals, artistes professionals i amateurs, entitats, comerciants i ciutadans en general. Cal crèixer des de baix. Així es va fer el Paral·lel. Qui no creixi des d’abaix caurà. Curiosament, diu la història, el Paral·lel no va nèixer per una decisió municipal, sinó contra una decisió municipal, la llei de porxos. En aquests moments que l’atur soprepassa els límits tolerables, que la crisi o “l’estafa” ens aprisiona econòmicament amb aquestes mesures d’austeritat i que sembla que no hi ha sortida, és quan més que mai es necessita que els diners s’utilitzin per contractar artistes, tècnics, professors, per tal de fer programes especials per als teatres i incentivant, entre tots, la creació d’un públic local, de bona part del veïnatge i de tota la ciutat i visitants. Roosevelt (que

també era un president de dretes) als EUA va fer una gran política ecònomica ‘The new deal’ per sortir de la crisi del 29, justament invertint, entre d’altres camps, en el de la cultura i en gent com Orson Wells (La guerra de los mundos, o Ciudadano Kane) que va ser subvencionada. Gastar els diners en artistes és força transparent i reparteix exponencialment els recursos. Crea economia i els diners dels petits es mouen ràpidament.

Volem fer una gran pedrera d’artistes per tenir unes altres Raquel Meller, Carmen Amaya, Rina Celi, Mestre Demon o Tete Montoliu. Els pallassos com la família Rivel, la família Aragón, Totó, etc... El més important d’una empresa són els treballadors i els emprenedors. El Paral·lel és valuós per la història i pel present dels seus artistes (cantants, músics, pallassos, còmics, vedettes, autors, etc...) i els treballadors invisibles, taquilleres, acomodadors, cambrers i productors. Igual que un equip de futbol, el més important és el seu planté i la seva pedrera. Volem i necessitem fer pedrera amb els joves d’aquí amb talent. Si l’Ajuntament/Urbanisme vol invertir en nom de la cultura i l’activitat econòmica cal que ho faci posant sobre la taula una part substancial d’aquests 7,5 milions d’euros directament a la cultura.

Treballar per recuperar el Paral·lel Nosaltres, l’Associació Talia Olympia, som una petita associació que portem 6 anys treballant per la recuperació del Paral·lel, organitzant passejades històriques i xerrades a la biblioteca de Sant Antoni, concerts de jazz (grans impulsors del retorn d’aquest gènere musical a la banda de Sant Antoni del Paral·lel), actuacions de pallassos, music hall, monòlegs i una mica de rumba.

Treballem individualment i en xarxa amb les entitats de Sant Antoni, del Raval i del Poble-sec. El Paral·lel no té fronteres. Darrerament, també hem estat multats, com tants d’altres... Ens vam solidaritzar amb els veïns i veïnes que treballen a Telefònica i estaven en vaga de fam. Vàrem improvitzar un concert a la tarda en una vorera. Hem estat reprimits per cinc patrulles policials i cinc multes que finalment es van quedar en dues... Tot plegat exagerat. Des del Paral·lel hem de recordar una vegada més QUE LA MÚSICA NO ÉS SOROLL, SENYOR ALCALDE. Trist que un regidor d’Ensenyament relacioni música amb soroll i que en nom de l’alcalde es reprimeixi la lliure producció cultural a comerciants i a veïns.

TONI OLLER CASTELLÓ President de l’Associació pro Teatre Talia Olympia

COCINA CATALANA DE AUTOR

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.

Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS

Menú mediodía: Lun. a Vie. 10,95E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA

Kanebo Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

PARAL.LEL OH!

7

MENÚ

1

25E

PICA PICA PULPO A LA GALLEGA CON CACHELOS MEJILLONES CON SALSA MARINERA PESCADITOS FRITOS A LA ANDALUZA PATATAS BRAVAS LACON A LA GALLEGA CON CACHELOS PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR ENTRECOT A LA PIMIENTA MERLUZA EN SALSA VERDE TERNASCO AL HORNO

POSTRE DE LA CASA VINO TINTO O TURBIO GALLEGO Y AGUA **** MENÚ 2 30E PICA PICA CALAMARES A LA ROMANA GAMBAS SALADAS PIMIENTOS DEL PADRON CROQUETAS DE BACALAO SALPICON DE MARISCOS PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR DORADA AL HORNO CON PATATITAS COSTILLITAS DE CABRITO A LA MILANESA SALMON AL CAVA TARTA DE SANTIAGO CON MEUS AMORES VINO RIOJA O TURBIO GALLEGO Y AGUA **** MENÚ 3 35E PICA PICA LACON A LA GALLEGA CON CACHELOS CHOCOS A LA ANDALUZA PIMIENTOS DEL PADRON PATATAS BRAVAS QUESO MANCHEGO PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR PIERNA O PALETILLA DE CABRITO AL HORNO GAMBAS LANGOSTINERAS A LA PLANCHA DORADA AL HORNO CON PATATITAS POSTRE DE LA CASA VINO RIOJA TURBIO GALLEGO Y AGUA 8 PARAL.LELOOH!

Excelente selec para las comidas y cenas con motivo de las FI

GALIZA - CATALUNYA

NUESTRAS ESPECIALIDADES (in

SUPER MARISCADA PARA DOS PERSONAS Buey de mar - Nécoras - Caracolillos Boca - Cuerpo - Gambas saladas - Ostras

SUPER COMBINADO PARA DOS PERSONAS Mejillones - Almejas - Bogavante Gambas - Berberechos - Cigalas

OTRAS ESPEC

Chuletón gallego Paletilla o pierna de cabrito al horno Costillita de cabrito a la milanesa o parrilla Solomillo de ternera gallega al Roquefort Entrecot a la pimienta Y MUCHA

Avda. del Paral.lel, 99 • R

cción de menús s de empresa, grupos, etc.

IESTAS NAVIDEÑAS No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre.

El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona).

OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.

MENU DIARIO 10E SABADOS Y DOMINGOS 15E

ncluyen una botella de vino turbio)

SUPER PARRILLADA PARA DOS PERSONAS Rape - Merluza - Salmón - Sepia - Cigalas Gambas - Berberechos - Mejillones

ZARZUELA DE PESCADO Y MARISCO Rape - Cigalas - Calamares - Mejillones Merluza - Gambas - Almejas - Salmón

CIALIDADES:

Caldereta de merluza o rape a la gallega Rodaballo al horno Bacalao al gusto Dorada al horno con patatas Pulpo a la gallega y Gambas de Huelva AS MAS...

Reservas: Tel. 93 441 30 71

MENÚ

4

40E

MENÚ

6

50E

PICA PICA JAMON DE JABUGO SEPIA A LA PLANCHA PATATAS BRAVAS ESQUEIXADA DE BACALAO PESCADITOS FRITOS A LA ANDALUZA ALMEJAS CON SALSA MARINERA PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR CHULETON GALLEGO A LA BRASA RAPE EN SALSA VERDE TRONCO DE MERLUZA AL HORNO POSTRE DE LA CASA RIOJA DE LA CASA O ALBARIÑO Y AGUA **** MENÚ 5 45E PICA PICA JAMON DE JABUGO PULPO A LA GALLEGA CON CACHELOS BERBERECHOS AL VAPOR CALAMARES A LA ROMANA GAMBAS LANGOSTINERAS A LA PLANCHA PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR BOGAVANTE A LA PARRILLA LUBINA AL HORNO CON PATATAS MERLUZA CON ALMEJAS A LA MARINERA POSTRE DE LA CASA RIOJA DE LA CASA O ALBARIÑO Y AGUA **** PICA PICA SURTIDO DE EMBUTIDOS IBERICOS QUESO MANCHEGO MEJILLONES DE ROCA AL VAPOR ALMEJAS CON SALSA MARINERA PIMIENTOS DEL PADRON GAMBAS LANGOSTINERAS A LA PLANCHA PAN TOSTADO CON AJO Y TOMATE SEGUNDOS A ELEGIR PIERNA DE CABRITO AL HORNO ENTRECOT A LA PIMIENTA SUQUET DE PESCADOS POSTRE DE LA CASA RIOJA DE LA CASA O BLANCO PENEDES Y AGUA9 .LEL OH! PARAL

L’entrevista

Esteban Bernatas Esteban Bernatas (Barcelona, 1973) és el director i programador de Zumzeig, el nou cinema-bistrot (carrer Béjar, 53). Aquest espai, amb capacitat per a 70 espectadors i obra de l’arquitecta Rosa Bassols, és una aposta per la cultura en un moment difícil pel sector; i suposa una renovació en la manera d’entendre les sales de cinema.

Tenies clar des del principi que volies un cinemabistrot.

Idealment volia tenir dues pantalles i fer restaurant. Però si havien de ser dues sales sense el lloc comunitari, preferia tenir una pantalla i un bar. Crec que fa una combinació bonica, un lloc diferent. Quan estàs anant a aquests espais estàs deixant els calers en un projecte.

Un talladet te’l prens aquí i estàs fent la teva aportació a que es faci cine independent.

Vas trobar el local al 2009 i has estat 4 anys per posar-lo en marxa.

Per fer una sala has de passar tantes proves... està complicat. Crec que s’haurien de crear llicències que contemplin cine amb un bar, o llibreria amb un bar... que se simplifiqui una mica, perquè s’ha de fer un paperam terrible.

Potser perquè és una proposta nova?

Crec que sí. Si arriba un senyor o una senyora amb un projecte, facilita-li la vida una mica. Al final tot surt i hem de donar les gràcies. Però en els temps que estem, al 2013, amb una crisi de cavall, hauríem de tenir una mica de sensibilitat. La informació triga tant en arribar-te, que és desesperant. No és que no estigui bé com es fa, són els temps els que són un problema. Hauríem de mirar la política cultural de Berlin. Veus que la cultura porta diners.

Mirem-ho també des d’aquesta banda i agilitzem-ho.

Com et vas atrevir a posar en marxa el cinema ara que estan tancant tantes sales?

Ho tenia molt clar des del principi. Al 2007-2008 era el 10 PARAL.LEL OH!

Foto: Ana Inés Falcone

‘‘Els cines independents hem d’estar atents al que fan els artistes visuals’’

A dalt, Esteban Bernatas en un moment de l’entrevista.

A baix, aspecte de la sala de cine del Zumzeig

moment de fer una cosa com aquesta aquí. Vaig decidir que Barcelona m’agradava molt i que volia posar tot l’esforç en aquest projecte.

Per què vas triar aquesta zona?

M’agrada la idea de ciutats que puguin estendre’s.

Durant la Mostra de Venècia de Cine del 2008 vam anar a escoltar a la gent que estava a la Confederació Internacional de Cinemes d’Arts i d’Assaig, que tenia sales a Europa però també a fora. Una de les coses que justament vaig aprendre va ser que pots permetre arriscar-te una mica, perquè és com una sorpresa, i pot brillar una mica més. Si et poses al costat d’una altra sala ets una sala més, que també està bé, perquè unifiques, com a París, la capital mundial del cine d’autor. Però també està bé si decideixes enfocar-ho d’una altra manera i et poses a un barri com Sants, molt inquiet, amb joventut molt viva i amb molt associacionisme.

Potser que el Zumzeig atregui altres propostes culturals.

Espero que sí. Fer un cine, encara que no sigui un gran cine amb moltíssimes pantalles i butaques, és un gest important. Comporta una notícia, un esdeveniment cultural i és un gest fort.

Com sorgeix el nom?

Zumzeig és un so oscil·latori que puja i baixa. Pot ser el so de les abelles, el de les ones del mar, el d’una màquina, un so inquietant... A mi m’agradava la idea d’un so que escampa al voltant seu. Que t’arriba. Fer una referència auditiva, més que visual. És una onomatopeia catalana que m’agrada molt i té la peculiaritat que si ho separes una mica sembla alemany. És divertit.

Ofereixes una selecció de pel·lícules molt cuidada, que programes amb un temps major de l’habitual.

Sí, i això és molt important. Tant el boca-orella com combatre “l’estrenatitis”, que és una cosa molt d’aquí que és passar una peli d’autor i si a la setmana no va, fora. La peli d’autor ve d’un distribuïdor petit i potser té un públic al que ha d’arribar a poc a poc. Has de mirar de mantenir-la més setmanes i potser no posar-la tantes vegades, deixar que el boca-orella funcioni.

Què més ens espera al Zumzeig?

Ens agradaria desenvolupar l’art vídeo, que són obres fetes per artistes que han estat exposades a centres d’art.

El cines que volem ser independents hem d’estar molt atents al que fan els artistes visuals, perquè no mirar-ho és com no viure al s. XXI. Cada mes volem portar una obra que descol·loqui una mica pels que no tinguin costum.

Espero que els agradi i els aporti alguna cosa.

Al Zumzeig faciliteu el diàleg amb els directors de les pel·lícules. És l’anima del projecte, és un lloc viu. Donar la paraula.

Que la gent pugui fer preguntes. Això sí és bonic. Com als festivals de cine. Ara una pel·lícula la pots veure a casa.

Has d’oferir un lloc. El Zumzeig no és un cine, és un lloc.

Aquest seria el contrapunt a les descàrregues.

Si tu tractes el públic com a consumidor, aquest pensa: “si tinc que consumir aquesta peli, ja la consumeixo a casa, i me la descarrego del Torrent o d’on sigui”. Aquí no et pots descarregar el Zumzeig. Et prens una cervesa, un suc de taronja i veus una molt bona peli. I és tot això.

Això no t’ho descarregues. Crec que el camí no ha estat encertat els darrers anys potser perquè només es pensava en la peli. Estan tancant molts cines perquè són una mica una màquina de fer pasta. Entres per aquí, surts per un passadís blanc amb neons... Crec que això s’està pagant.

Heu tingut un bon ressò a les xarxes socials...

Estem molt contents perquè ha sortit bé. Crec que per tres coses: el projecte està bé, el projecte és diferent, i el context general fa que sorprengui encara més que s’obri una sala. Aquesta fórmula ha fet que la gent respongués.

Com veus el futur?

El nivell europeu és el que m’interessa més. Em veig d’aquí 10 anys muntant una distribució europea. Que el Zumzeig es pogués associar amb una sala de Toulouse, de Lisboa... però simplificar-ho com quan qualifiques una pel·lícula. Ara qualifiques una pel·lícula a Espanya i la pots distribuir a tota Espanya; si la qualifiques a Andorra, la distribueixes a Andorra; però si pots qualificar una peli a nivell europeu tens un camp més ampli. Crec que els cines petits guanyarien si això fos possible algun dia, però políticament implicaria bastants canvis. MARTA TELLO

COCKTAIL BAR

TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92

B O A D A S

bar•tapeo•cerveseria NUESTRO PLATO ESTRELLA: Los huevos estrellados con chorizo de León

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 PARAL.LEL OH! 11

Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Más sofocos (fins el 17 de novembre) Splenda (del 22 de novembre al 12 de gener)

TEATRE APOLO

www.teatreapolo.com

Morancos. En positivo 2 (novembre) BARTS

www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)

www.elmolinobcn.com Carlos Baute (20 de novembre) Life is a cabaret (novembre) Big Ensamble Taller de Músics (23 de novembre) Ai, com m’agrades (6 de novembre) Olivia Ruiz (30 de novembre) Lunch Show (dmc. a dge. a les 14h) (sota petició)

EL MOLINO

TEATRE TANTARANTANA

TEATRE VICTÒRIA

www.teatrevictoria.com

La Família Irreal. El musical (novembre...)

www.tantarantana.com

La lengua atolondrada (fins 10 de novembre) La nina del cap pelat (fins 24 de novembre)

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.

Dissabtes, diumengesi dilluns de 12 a 17 h.

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Il·lustracions: David Vila - Foto portada: lavanguardia.com Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Grup La Veu Creative, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

Salud / La planta Aloe Vera Montserrat Roig es distribuidora independiente y gerente de la empresa norteameriacana Forever Living Products España. Montserrat Roig comercializa desde hace quince años todo tipo de productos Aloe Vera.

Ella, sabia en la materia, nos indica las propiedades de la planta Aloe Barbadensis Miller, que es originaria de África y cuya historia y conocimiento arranca desde hace 3.000 años atrás. Existen más de 300 variedades de plantas Aloe Vera, pero sólo una que posea 200 componentes nutricionales para la salud interna y externa: Su nombre es Aloe Vera Barbadensis Millar. La empresa Forever estabiliza el Aloe en frío a 80 grados para mantener sus propiedades, igual que en la planta. Su calidad en los productos le ha valido el sello internacional ‘IASC’, que garantiza la pureza y la calidad en sus productos.

El reportaje en nuestra web amplía dicha información: www. beneficiosdelaloe.myflpbiz.com Sus propiedades Las propiedadades de Aloe Vera Barbadensis son las que mencionamos: - Inhibidor al dolor, desinflamante y antiséptico, acción cicatrizante.

- Acción queratolítica, acción antibiótica, regeneradora celular, energetizante, digestiva, desintoxicante, rehidratante de la piel.

- Nutritiva, detergente natural, antipurítico, vaso dilatador.

Montserrat Roig

- No tiene efectos secundarios.

- El zumo de Aloe Vera contiene más de 200 componentes nutritivios, incluyendo 20 minerales, 18 aminoácidos y 12 vitaminas.

Le ofrecemos la posibilidad de trabajar como distribuidor independiente de la empresa Forever. Más información, sin compromiso al teléfono 934 415 986. O también al teléfono 639 234 089. www.beneficiosdelaloe.myflpbiz.com

Distribuidor independiente: Tels. 93 441 59 86 • 639 23 40 89 www.beneficiosdelaloe.myflpbiz.com • aloeveramrflp@telefonica.net Es el mayor cultivador, productor y distribuidor de productos de aloe en el mundo desde 1978. En el año 2012 las ventas aumentaron un 4% en más de 150 productos y se vendieron 28 millones de botellas de zumo de aloe. La estabilización y la pureza en todos los productos garantizan la calidad en 150 países del mundo.

Venta de productos y oportunidad de distribución independiente.

Tres sellos mundiales garantizan la calidad de los productos FOREVER

PARAL.LEL OH! 13

Els fogons de...

El Jardí de l’Àpat Cuina tradicional catalana en un entorn privilegiat

C/ Albert Llanas, 2 (Torre) Horari d’hivern: Dimecres i dijous de 13 a 16h. Divendres i dissabtes de 13 a 16h i de 20.30 a 24h. Diumenges de 13 a 16h.

Tel. 93 285 77 50 www.eljardidelapat.cat

Aspecte del magnífic saló menjador

Fotos: Eva Macia

Si vols menjar autèntica cuina catalana en un entorn únic, i a un preu molt ajustat, El Jardí de l’Àpat és sens dubte el lloc adient. Situat al Guinardó, però molt ben comunicat des del Paral·lel (només cal prendre l’autobús 24), pots menjar a una torre típicament catalana de finals de 1800. Com el seu nom indica, el restaurant està envoltat d’un jardí que fa acompanyar dinars i sopars de gran tranquil·litat i belles vistes. A més, des del primer pis es pot observar tota la ciutat i veure fins i tot el mar.

La Mercè Salgado regenta el local des de fa 15 anys, mantenint en el temps plats de la cuina tradicional que no es troben a gairebé cap altre restaurant.

A El Jardí de l’Àpat pots tastar la Peuada de l’Empordà, una típica recepta de les muntanyes a base d’orella, peu i morro de porc estofat amb bolets. Un plat d’aquells de lenta cocció, gairebé oblidat en la ràpida cuina actual.

A més, no et cansaràs dels cargols, una de les millors especialitats de la casa, que pots descobrir en moltes varietats diferents: a la llauna, a la gormanda, a l’estil de l’àvia, amb bolets... I també es poden trobar calçots, fets a la manera de Valls. Tampoc hi falten la carn i les verdures a la brasa, i el bacallà, una altra de les especialitats de la casa, totes elles recomanades per la Mercè. REDACCIÓ 14 PARAL.LEL OH!

Façana d’El Jardí de l’Àpat (Albert Llanas, 2)

La Mercè Salgado, a la cuina del restaurant

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...

Extensa bodega MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

www.omeular.es

PRESENTA EN NOVIEMBRE (en exclusiva)

todos los jueves, tarde y noche

LOS CATINOS

viernes, tarde y noche

Orquesta

SAN REMO

sábados y domingos, tarde y noche

Swing Latino

y los domingos noche

ORQUESTA

MILLENNIUM

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!