Nº 34 - Març 2015 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Raquel Meller, una vida de pel·lícula (pàg. 4)
Willy Toledo
L’empresari Jaume Albó demana més flexibilitat per a la inversió (pàg. 6)
l’emblema de ‘Cremats’ al Teatre Apolo
L’actor defensa les mobilitzacions al Paral·lel i la independència de Catalunya (pàg. 8)
Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís Tamarit, 116
Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
Foto: Xavi Gómez
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Sopar amb Jaume Albó pàg. 6 • L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• PerSpectiva
pàg. 11
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Crítica de cinema
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
Tus abogados
Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros OFICINAS abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS Barcelona El Papiol
Blai, 9 local 08004 934 418 278 Rocafort, 147 08015 932 263 730 Av. Generalitat, 36 08754 936 731 686
www.aagdabogados.com
Qui porta flors a la Raquel? L’interrogant que encapçala l’Editorial d’aquesta edició busca la complicitat dels nostres lectors. Les persones que formem aquesta petita redacció no ens hem sabut respondre a la pregunta de qui es pren la molèstia, encara avui, de portar flors a l’estàtua dedicada a l’artista Raquel Meller, a la desembocadura del carrer Nou de la Rambla. L’any 1966 l’arquitecte Josep Viladomat va fer, per encàrrec de la ciutat, una escultura de la cantant Francisca Marquès, coneguda artísticament amb el nom de Raquel Meller, una de les figures més emblemàtiques del Paral·lel. L’obra, feta a mida real –i que en més d’una ocasió alguns vàndals han malmès–, recorda l’artista interpretant La violetera, una de les seves cançons més populars. La va composar el mestre José Padilla i Meller es va encarregar de fer-la famosa a París, on s’havia establert amb el seu marit i on aconseguiria l’èxit etern. Vist amb perspectiva, es podria dir que de tots els personatges que han passat pels teatres del Paral·lel, la memòria de la ciutat guarda un especial record per aquesta cupletista, que va regnar en els teatres de l’avinguda als anys 20 i 30 del segle passat, i que es va guanyar el dret de tenir-hi una estàtua. Ara, volem saber la identitat dels seus incondicionals admiradors que la segueixen guarnint amb rams de violetes i fer-los, també a ells, el seu particular homenatge. En un moment on costa Déu i ajuda trobar inversions públiques i privades per recuperar peces claus de la història de l’avinguda, com ara l’Arnau –o el que en queda–, com a mínim ningú ens podrà prendre els records i les bones costums.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel
Raquel Meller Del Paral·lel al cel, passant per París, Nova York... Raquel Meller ha estat, sense cap mena de discussió, l’artista feta a Barcelona, juntament amb Carmen Amaya, que més renom internacional ha gaudit. Admirada per artistes com Rodolfo Valentino i especialment per Chaplin, que la volia contractar per a que interpretés ‘Luces de la ciudad’.
Estàtua de Raquel Meller davant de l’Arnau
Va triomfar al Teatre Arnau l’any 1911 i tal com es diu “del Paral·lel al cel”. A partir d’aquest moment va desenvolupar una carrera meteòrica omplin teatres a París, Buenos Aires i Nova York, entre d’altres ciutats europees i americanes, fins a la Segona Guerra Mundial. La guerra va ser un punt d’inflexió ja que comportà el seu oblit per part del públic europeu i nord-americà. El seu nom original era Francisca Marqués López i vivia al carrer Salvà. Va néixer a la vila aragonesa de Tarazona (1888). A cantar va aprendre al convent de monges a Montpeller i a l’acadèmia de El Gordito. Treballava com a costurera en un taller del carrer Tapineria (plaça de l’Àngel) quan la famosa cantant de varietés Marta Oliver li va proposar que aprengués algunes de les seves cançons.
La seva vida era com una pel·lícula, deia ella mateixa, i la veritat és que realment sembla que la seva vida fos un conte. La història és perfecta: una nena de classe baixa puja de forma fulgurant als escenaris i serà admirada per les elits mundials al llarg de dues dècades. Més tard hi ha un declivi per motius aliens i acaba acollida en una troupe de còmics que han fugit també de la guerra i que seran coneguts pel nom dels Vienesos. A destacar com a cançons el tango Fumando Espero, del català Joan Viladomat (mateix cognom de l’escultor de la seva estàtua i que es deia Josep), el pasdoble El Relicario i el cuplet La Violetera, del mestre Padilla i que va ser plagiat per Chaplin a Luces de la ciudad. “Cantaba inicialmente el género de canción más popu-
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 4
PARAL.LEL OH!
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
lar que había en España a comienzos del siglo XX: el cuplé (entonces se escribía couplet, siguiendo el origen francés del género). Eran canciones cultas, pero de apariencia vulgar. Procedían de la tradición de la tonadilla, con toques picarescos y estaban teñidas por el humo y el alcohol de los locales donde se interpretaban. Aunque Raquel regresó brevemente a España para terminar y estrenar su primera película, Los arlequines de seda y oro, su destino ya estaba fijado en París. El 2 de enero de 1920 volvía al Olympia como primera figura de la Revue des souhaits, en la que permaneció más de un mes. Al año siguiente, en otoño, regresó al mismo escenario. Rodó luego tres películas: Les opprimés (titulada en España Rosa de Flandes), la primera versión de Violetas imperiales y La terre promise. Finalmente, a partir de julio de 1924, se instaló en el music-hall Palace (rue du Faubourg Montmartre)’’. Biblioteca Nacional de España.
su tren particular en el que figuraban tres cocineros. En España, ya en los primeros años de su éxito, llegaron a aparecer corbatas, perfumes, trajes, abanicos, medias, sombreros, productos de belleza y otros artículos, como papel de fumar, con el nombre de Meller. Decía Ángel Zúñiga que gustaba a todos; a las mujeres, a los hombres, a grandes y a chicos; a las clases más encopetadas y a las clases populares sin perder su enorme distinción”. Blog de Javier Barreiro. “Durant els cinquanta, amb l’èxit de Sarita Montiel, el cuplet va revifar i la mateixa Meller, que va morir el 1962, va criticar durament les interpretacions de Montiel i d’altres cantants d’aleshores’’. Blog de Júlia Costa. Estem preparant, com associació, un documental amb una performance artística pel proper mes de juny sobre la vida de Raquel Meller. Us agradarà. TONI OLLER (Associació Talia Olympia)
L’èxit, la fama, el luxe i tocar el cel “La actuación de Raquel en el Empire neoyorquino (1926) marca la cima de su carrera. Actúa en solitario, percibe mil cien dólares por función y el éxito supera todo lo imaginado. La gira de este a oeste del país tuvo el mismo perfil aunque se suspendió por discusiones con su empresario. Durante estos años Raquel vive en Francia en los hoteles más suntuosos, adquiere un palacio en Versalles, una quinta en Villefranche-sur-Mer, un chalet en la madrileña Ciudad Lineal y alquila un palacio en Saint Cloud. Su popularidad, en una época tan profusa de estrellas, no tuvo nada que envidiar a la de Sarah Bernhardt, la Mistinguette, la Duse, Isadora Duncan o Josephine Baker. Sin lugar a dudas ningún cantante popular español del siglo XX llegó a su fama internacional. El público se agolpaba para verla. En Francia y en Estados Unidos llegó a tener trayectos ferroviarios libres cuando viajaba con
Raquel Meller l’any 1920
RESTAURANT ELS OCELLETS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Obert tots els migdies de 13.30 a 16h i de 20.30 a 23.30h Tanquem les nits de diumenge i dilluns tot el dia www.restaurantelsocellets.com Rda. Sant Pau, 55 • Tel. 93 441 10 46 • 08015 Barcelona
Restaurant CAN LLUÍS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Horari: de dilluns a dissabte de 13.30 a 16h de 20.30 a 23.30h
www.restaurantcanlluis.cat Cera, 49 / Reina Amalia, 1 • Tel. 93 441 11 87 • 08001 Barcelona
PARAL.LEL OH!
5
Crònica d’un sopar amb Jaume Albó, el ‘Rei’ del Paral·lel L’empresari demana més flexibilitat normativa a l’Ajuntament per poder invertir i reviure els anys dolços del Paral·lel ara que finalitza la reforma urbanística. Llums de colors, alegria, façanes il·luminades, oferta lúdica i teatre a cabassos. Aquest seria el Paral·lel idíl·lic, al més pur estil Las Vegas, d’un dels empresaris més populars i singulars de l’avinguda: Jaume Albó. A poques setmanes perquè culmini l’eterna reforma del Paral·lel, amb els famosos fanals intel·ligents il·luminant tímidament l’avinguda, el carismàtic propietari de locals com la Sala Apolo o el restaurant El Rincón del Artista, valora positivament l’esforç municipal i posa el focus en la iniciativa privada. “Ara cal que l’empresariat que vulgui invertir en el Paral·lel tingui més flexibilitat normativa per fer-ho i tirar endavant negocis que generin llocs de treball”, explica Albó mentre sopa amb aquest mitjà. Ens reunim amb ell al seu santuari: El Rincón del Artista. Val la pena visitar el local per entendre l’amor incondicional que l’empresari té al món de l’espectacle en general i, al Paral·lel, en particular. El torbareu a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla amb el Paral·lel, enfront del Teatre Apolo, escortat per la picant sala Bagdad i vigilat de prop per l’estàtua, sempre florida, de la mítica cupletista Raquel Meller. Albó arriba acompanyat per un dels seus homes de confiança, Paco Pàmies, un altre personatge històric del Paral·lel, propietari del Bar Loco Paralelo, proclamat per aquest mitjà com expert en faràndula. “Si jo manés, posaria en Paquito a la regidoria
Es necessita comercial per a publicitat Contacte: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
6
PARAL.LEL OH!
Capacitat de treball, empatia, professionalitat, marketing...
de Cultura, sempre té bones idees”, diu Albó sobre el seu amic, que li contesta: “Per a mi en Jaime és, per damunt de tot, un home amb un bon i gran cor”. Una similitud uneix el Loco Paralelo amb el Rincón del Artista. Són molt més que un bar i un restaurant respectivament, són racons d’història i de memòria del Paral·lel. Les parets són plenes de fotografies del bo i millor de la faràndula local i nacional. En el cas del Rincón del Artista, és impossible trobar una instantània on no hi aparegui el mateix Albó, sempre amb el seu habitual somriure de nen gran. El mateix que se li dibuixava quan, de petit i des del seu Poble-sec natal, recorria els cinemes com el Condal, l’Amèrica, o el Arenas. “De nen ja em fascinava el món dels artistes, recordo que per poques pessetes podia veure dues pel·lícules, NO-DO i varietats”, explica mentre sopem un plat calent de sopa de ceba. “Encara somio amb les grans gales del Victòria o de l’Espanyol, on actuava Paco Martínez Soria, Pepe Blanco o la Mari Sampere”, segueix entre cullerada i cullerada abans de concloure: “Ara que tenim l’avinguda arreglada, aquella alegria ha de tornar”. Propostes per dinamitzar el Paral·lel Albó troba a faltar més iniciatives i en Pàmies és un motor d’idees. Proposa pintar les persianes dels locals
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
Foto: Jordi Molina
Jaume Albó i Paco Pàmies, durant la trobada amb Paral·lel OH! al Rincón de l’Artista
amb dibuixos dels artistes que van marcar una època. És a dir, ampliar el concepte casa dels artistes dels seus bars a la resta del Paral·lel. En aquest sentit Albó recorda que quan es va fer amb la gestió del restaurant, ara fa més de deu anys, no hi entrava ningú. “Per atraure al públic vam decidir apostar per allò que distingeix el Paral·lel: els artistes, aquesta ha de ser casa seva”. Marquèting intuïtiu que ha fet que aquest home, que ja supera la setantena i que va començar des de baix, venent televisors, s’hagi guanyat un nom entre l’empresariat català. Inclús té un imitador al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. El propietari de la Sala Apolo posa els exemples de
Reciclatecnologia.com
les gales Los martes locos del Paralelo a la Sala Apolo o al local Danzarama de la Gran Via, del que n’ha estat propietari durant anys, on han participat molts dels artistes de l’època daurada com la l’actriu Concha Velasco o la vedette Merche Mar. Gales per generar vincles entre emprenedors, empresaris i artistes. Fins i tot el mateix Albó oficia de mestre de cerimònies i s’anima alguna vegada a cantar temes com el Porrompompero del seu admirat Manolo Escobar, acompanyat d’El Carpio, un rumbero al que li professa una gran estima. Aquest és Jaume Albó, del tot mereixedor del sobrenom de ‘Rei’ del Paral·lel. JORDI MOLINA
Servei tècnic Apple
Av. Paral·lel, 130 • 08015 Barcelona • Tels. 931 872 337 / 936 241 954 • info@reciclatecnologia.com
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Willy Toledo
‘‘El teatre no es pot separar del carrer’’
Foto: Xavi Gómez
L’actor Willy Toledo (Madrid, 1970) ha passat una temporada al Paral·lel per actuar en l’obra Cremats, al teatre Apolo fins el 8 de març. La seva trajectòria artística inclou treballs amb els principals directors del país –Almodóvar, De la Iglesia, Aranda o Cuerda– i reconeixements com el Fotogramas de Plata, el Premi de la Unión de Actores, o dues nominacions als Goya. Malgrat aquest currículum, ha estat la seva militància política la que l’ha posat en el punt de mira. El seu suport al govern cubà, al poble sahrauí, les crítiques als “assassinats silenciosos” d’Occident o, més recentment, la Willy Toledo, doblement nominat als Goya, a l’Apolo seva defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, el converteixen en un personatge singular, que transcendeix les fronteres artístiques. m’he traçat o que m’estic apartant de l’objectiu marcat. Què va primer, la política o el teatre? El treball és política. En el meu cas no la deixo mai al marge. Doncs t’ho pregunto d’una altra manera. Què et fa més mal, una hipotètica crítica teatral negativa o que se’t critiqui pels teus ideals? Cap de les dues. Tinc les meves idees i les meves conviccions, que van canviant. De fet, no estic convençut pràcticament de res. Tinc la meva manera de treballar i, si estic responent a la meva forma de veure el món i amb honestedat, em dóna exactament igual el que diguin els altres. I igualment amb la feina, si he fet un bon treball teatral i ve un crític a dir-me que ho he fet com el cul, m’entra per una orella i em surt per l’altra. Sóc molt crític amb mi mateix i no necessito que vingui ningú de fora a dir-m’ho. De qui et podria molestar una crítica, doncs? D’un company de lluita. Em sabria greu que algun company cregués que m’estic sortint del camí que 8 PARAL.LEL OH!
Fa uns anys ens va deixar l’actor Jordi Dauder, conegut també pel seu compromís polític i social. Ell explicava que, malgrat ser irreductiblement d’esquerres, interpretar un feixista el motivava. A tu et plantejaria algun tipus de contradicció? Depèn de si el fatxa és el protagonista positiu de la funció. Si és per fer una crítica a la seva ideologia o a la seva forma de pensar, valgui la incompatibilitat entre ser fatxa i pensar, no tindria cap problema. Tot el contrari, crec que és fonamental utilitzar la televisió, el cinema i el teatre per implicar-se políticament, comprometre’s amb el temps que ens ha tocat viure i denunciar, entre d’altres, als fatxes. Fes-nos cinc cèntims de l’obra ‘Cremats’. La història parla de quatre persones que porten vides miserables, avorrides i sense cap tipus d’al·licient fins que, de sobte, succeeix alguna cosa que genera que tots els conflictes aflorin. És una comèdia pura i dura, d’entreteniment. És el primer cop que faig teatre còmic, fugint de la càrrega política de la companyia Animalario.
Què tal l’ha rebut el públic? Cada dia hem anat tenint més i més gent i això ens satisfà perquè l’obra és d’una companyia molt humil. Els dos productors estan posant diners de la seva butxaca i tot el grup tenim ganes que surti bé per ells, per nosaltres i pel públic. Crec que val molt la pena venir a veure-la. Has après català i tot per poder fer l’obra... M’agraden molt els idiomes. Ara entenc pràcticament tot i el començo a parlar. M’agrada com sona i m’agrada molt venir a Barcelona. Com t’has trobat la ciutat? El pla dels polítics per a Barcelona ha estat desnaturalitzar la ciutat i fer-la un parc d’atraccions per als guiris, fer una persecució de la immigració i, com a tot el país, posar la ciutat al servei del capital. Malgrat aquesta realitat, Barcelona segueix sent un referent per als moviments socials. Però va guanyant l’enemic. Guanyarem nosaltres i recuperarem el terreny, però de moment estem perdent. Estàs al corrent del debat que hi ha al Paral·lel? Sense conèixer amb profunditat la zona, penso que al Paral· lel està passant precisament això. Es privatitza l’espai públic per afavorir la iniciativa privada i l’obertura de restaurants de luxe. Si no s’actua, s’obriran grans franquícies com Zara, Starbucks o Burger King i es tancaran el major nombre de projectes autogestionats, associacions veïnals i cases ocupades. Passa a totes les ciutats i, malauradament, ara és Barcelona on passa amb especial intensitat. Històricament el Paral·lel havia estat un eix de referència de la cultura popular... És que el teatre no es pot separar de la transmissió de cultura, d’emocions, d’ideologia i de sentiments. No es pot separar del carrer. A Madrid estan tancant teatres per instal·lar-hi botigues Zara o musicals de Brodway. Un dia et posen un Mcdonald’s i a l’altre un musical del Rei León. S’està elititzant l’accés a la cultura, és una apocalipsi.
Celler de Ronda Vins, Licors, Caves i Cerveses artesanes
En més d’una ocasió has defensat la independència de Catalunya. Comprens la voluntat d’una part important del poble català? Em resulta difícil de comprendre perquè no tinc el mateix sentiment envers a Espanya. És a dir, com que no és un sentiment que li professi al meu Estat, em resulta difícil compartir i comprendre. Ara, penso que aquest conflicte es resoldrà com el poble català vulgui. El referèndum és una opció, però una altra és sumar una majoria al Parlament i impulsar una Declaració Unilateral d’Independència. Mentre la majoria de catalans ho vulguin, no hi veig cap problema. Tu vens de Carabanchel (Madrid). Hi ha més com tu o ets una excepció? Afortunadament molta gent no s’empassa el discurs oficial de l’Estat, i el mediàtic, i no es creu que els catalans siguin molt dolents i persegueixin el castellà. Tota aquesta, amb perdó, merda reaccionària la compra molta gent, però no tota. L’Estat ha intentat enfrontar el poble espanyol amb el català, el basc, el gallec i, inclús, el musulmà. És el vell joc del divide i vencerás de tota la vida. Fa poc vas fer un comentari que va generar polèmica sobre l’atac al setmanari satíric Charlie Hebdo. Què volies dir, exactament? Em sembla molt hipòcrita que els països d’Occident es portin les mans al cap i que es reuneixin en una gran manifestació per la llibertat quan porten anys cometent assassinats silenciosos. No puc amb la hipocresia i denunciava que sembla que sis morts europeus valguin més que milers d’iraquians assassinats durant anys. Si visquessis aquí, a qui votaries? A la CUP, sense dubte. I si visqués a Euskadi, a Bildu. Si per mi fos, viuríem en una Federació Anarquista Ibèrica. Una federació de pobles i organitzacions autogestionades i llibertàries. JORDI MOLINA
VID - MARC INSTALACIONES DE VIDRIERÍA EN GENERAL PROYECTOS DE DECORACIÓN • CARPINTERÍA DE ALUMINIO •
Ronda de Sant Pau, 77 08015 Barcelona
Tel. 933 28 44 65 Celler de Ronda
c/ Lafont, 14 y Piquer, 40 • 08004 Barcelona Tels. 93 328 45 94 • 93 441 33 92 www.vid-marc.com • info@vid-marc.com
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
Quatre imatges de l’antic tren del Paral·lel, que va recórrer l’avinguda durant l’Exposició Universal de 1929
Perfumeria Cosmètica
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe
P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
SOMOS OPTOMETRISTAS ESPECIALISTAS EN VISIÓN Y APRENDIZAJE
Ven a vernos!
Tenemos grandes ofertas con las mejores monturas y lentes de máxima calidad
10 PARAL.LEL OH!
C/ Sant Bertran, 14 • 08001 Barcelona Tel. 93 442 37 17 • /OpticaUniversDeLaVisio Horario: Lunes a Viernes 9.30-13.30h / 16.30-20h e-mail: universdelavisio@hotmail.es
PerSpectiva, als equipaments del Poble-sec Es presenta PerSpectiva, que és la mirada de gènere de tres equipaments del barri del Poble-sec: el Centre Cultural Albareda, la Biblioteca Francesc Boix i el Centre Cívic El Sortidor. Al Centre Cultural Albareda es podrà veure l’exposició Ambigüitat femenina. Aquest projecte pretén la reinterpretació de la plàstica corporal de la dona des del terreny de l’ocult i el sensual. I el divendres 6 de març a les 20.30h, l’Homenatge a Chavela Vargas. A l’obra de teatre Vagas y maleantas, el dissabte 7 de març, a les 20h es mostrarà el paper de les dones en la història en general i en la història del nostre país. La Biblioteca Francesc Boix ha programat dues xerrades, el dimarts 10 i 17 de març a les 19 h, la primera Dones, literatura i supervivència i la segona Hitchcock’s Vertigo. Patologies de la mirada masculina. El Centre Cívic El Sortidor ha programat un cinefòrum sobre micromasclismes el 4 de març a les 19.30h i el dissabte 7 de març, a les 12h, es podrà gaudir d’un espectacle infantil sobre contes per a la igualtat. El dimecres 11 de
març, a les 19.30h, es farà, a la cuina del Centre Cívic, la xerrada Dones i gastronomia, on es donarà resposta a preguntes com per exemple: per quin motiu l’índex de qualsevol llibre d’història de la cuina està replet de noms masculins? Quines han estat i són les dones cabdals de la gastronomia? I finalment, el dissabte 14 de març, a les 19.30h, es representarà l’obra Con Dos Cojines o Varios Poemas (CDC o VP), una obra de teatre metafòrica, multidisciplinar i audiovisual on, de manera bilingüe, s’endinsa al públic en l’univers real e imaginari d’una dona. Present, passat i futur són els narradors d’allò que una dona és. REDACCIÓ
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN MARZO EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los domingos, miércoles y jueves
ORQUESTA
MILLENNIUM y todos los viernes y sábados
Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Cremats (març)
TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Pels pèls (fins al 6 d’abril)
EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
El Molino Show-Time (març) Godoy y yo (fins 29 de març) The Chanclettes. #DPUTUCooL (fins 29 de març) The Chanclettes
BARTS
www.barts.cat
Goyo Jiménez (tots els dijous de març) Revólver (13 de març) Wyoming y los Insolventes (27 de març) Wyoming y los Insolventes
TEATRE VICTÒRIA Mar i Cel (març)
www.teatrevictoria.com
TEATRE TANTARANTANA
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. 12 PARAL.LEL OH!
www.tantarantana.com
Exprés (del 4 al 8 de març)
Cinerama Gran Palace ‘Foxcatcher’
Director: Benett Miller
La veritable lluita està en la ment Basada en una història real, Benett Miller (guardonat a Cannes) dirigeix aquest film candidat a cinc óscars de Hollywood. Repeteix el gènere del relat esportiu que ja va desenvolupar brillantment a Money ball. Mark Schultz (Channing Tatum) és un campió olímpic de lluita que es prepara per repetir la gesta en els Jocs Olímpics de Seül. Entrena al costat del seu germà gran Dave (Mark Ruffalo) també campió olímpic. Un dia en Mark rep la trucada del multimilionari John du Pont (Steve Carell) per oferir-li tots els recursos econòmics i materials que li permetin formar un equip guanyador en els propers Jocs. Davant d’una oferta tan avantatjosa Shultz abandona la seva vida gris per instal·lar-se a la luxosa finca Foxcatcher (propietat de la família du Pont). Allà s’estableix una relació d’amistat entre l’esportista i el seu mecenes, gairebé una relació patern-filial. Les interpretacions dels tres actors protagonistes són magnífiques, reforçades per la caracterització de Carell i pel gran esforç físic de Tatum i Ruffalo. Per gaudir plenament de la pel·lícula és recomanable no saber gaire res sobre la veritable història dels germans Shultz. D’aquesta manera el pervers entramat de relacions
Una escena de la pel·lícula
entre personatges que busquen l’èxit i el respecte dels altres, manté a l’espectador en un clima de lleugera tensió. Foxcatcher ens mostra una història pertorbadora, retrat de l’altra cara de l’èxit, un relat d’egos, d’inseguretats, de frustracions i també d’amor. Tot i que l’esport és el fil conductor i les escenes de lluita omplen la pantalla, la veritable lluita està en la ment dels protagonistes. NÚRIA BELTRÁN
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
B O A D A S
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 / 93 329 99 52 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Ernest Millet, Jordi Molina, Albert Hernàndez, Anna Pruna, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Enric H. March, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH! 13
Els fogons de... Nagano
El japonès del Paral·lel
Al bell mig del Paral·lel, davant del Teatre Victòria, es troba el restaurant de cuina japonesa Nagano. En Wenda Zhao és qui porta aquest local. És xinès, de Shangai, i porta més de 15 anys especialitzat en la cuina japonesa. S’ha d’esmentar que també va estar 3 anys a Viena treballant en l’alta cuina japonesa. En el seu local es pot gaudir d’un menjar variat i de qualitat, cosa que corroboren els molts comentaris positius que apareixen a la xarxa. I és que el Nagano és un espai gran, espaiós, clar, decorat amb molt bon gust, tranquil, amb música relaxant... i un servei molt atent, amable i eficient. Hi trobem carta i menú degustació de tres nivells, per a tot tipus de butxaques, tothom pot adequar el seu pressupost a l’oferta gastronòmica d’aquesta cuina i quedar satisfet. L’oferta consisteix en diferents entrants, amb kushiyaki, sushi, sashimi, tempura, arrossos, verdures, tallarines i una gran varietat de carns i peixos; i per acabar una esplèndida carta de postres típics japonesos. Tot això regat amb vins i cerveses japoneses, sake, aiguardents, umeshu (licor de pruna), whisky japonés... i tes o cafè. En Wenda Zhao, que es fa dir David pels amics, explica que sí, que per al restaurant hi aterren alguns turístes que passen pel Paral·lel però que la majoria de clients són autòctons, clients fixes i també gent que va o surt dels teatres de l’avinguda. Per a grups, hi ha la possibilitat d’utilitzar les taules del fons, dues tarimes al més pur estil japonès, on es menja sentat a terra. Tot plegat fa que dinar o sopar al Nagano sempre acabi amb una sensació d’haver encertat el lloc i que l’àpat i l’estada han estat satisfactoris. Vaja, per tornar-hi! ENRIC MESTRES 14 PARAL.LEL OH!
Fotos: Enric Mestres
Paral·lel, 76-80 (davant Teatre Victòria) Tel.: 93 441 45 88 www.naganobcn.com Obert tots els dies: de 13 a 16,30 i de 20.30 a 00,30h
La barra del Nagano
Un menjador espaiós i lluminós
Wenda Zhao, imprescindible perquè tot rutlli
Un punto de referencia en el Paralelo
BRASERIA MARISQUERIA No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre. El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona). OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.
GALIZA - CATALUNYA
MENU DIARIO 10E SABADOS Y DOMINGOS 15E
NUESTRAS ESPECIALIDADES (incluyen una botella de vino turbio)
SUPER MARISCADA PARA DOS PERSONAS Buey de mar - Nécoras - Caracolillos Boca - Cuerpo - Gambas saladas - Ostras
SUPER PARRILLADA PARA DOS PERSONAS Rape - Merluza - Salmón - Sepia - Cigalas Gambas - Berberechos - Mejillones
SUPER COMBINADO PARA DOS PERSONAS Mejillones - Almejas - Bogavante Gambas - Berberechos - Cigalas
ZARZUELA DE PESCADO Y MARISCO Rape - Cigalas - Calamares - Mejillones Merluza - Gambas - Almejas - Salmón
OTRAS ESPECIALIDADES: Chuletón gallego Caldereta de merluza o rape a la gallega Paletilla o pierna de cabrito al horno Rodaballo al horno Costillita de cabrito a la milanesa o parrilla Bacalao al gusto Solomillo de ternera gallega al Roquefort Dorada al horno con patatas Entrecot a la pimienta Pulpo a la gallega y Gambas de Huelva Y MUCHAS MAS...
Avda. del Paral.lel, 99 • Reservas: Tel. 93 441 30 71
PARAL PARAL..LEL LEL OH! OH! 15 15
16 PARAL.LEL OH!