Nº 58 - Març 2017 / Magazine gratuït - Free
! s y n a 5
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
40 anys de La Salseta del Poble Sec
“El dia d'inici de les primeres eleccions democràtiques, uns quants músics vam improvisar un ball. Allà va començar tot...”
www.zonasec.cat
Salvador Escribà
(pàg. 10)
Històries del Paral·lel Som Paral·lel Can Lampazas Barcelona de Noche Treballant per als barris Cuina gallega (pàg. 4)
Foto: La Salseta
(pàg. 6)
VINE A PRENDRE EL VERMUT! DISSABTES I DIUMENGES DE LES 11 FINS A LES 15H.
CARRER DE BLAI, 6 • AVINGUDA PARAL·LEL, 97
(pàg. 14)
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Som Paral·lel
pàg. 6
• Publicitat
pàg. 7
• L’Entrevista
pàg. 10
• Històries de BCN
pàg. 12
• Publicitat
pàg. 13
• Can Lampazas
pàg. 14
• Publicitat
pàg. 15
Tus abogados
Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros OFICINAS abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS Barcelona El Papiol
Blai, 9 local 08004 934 418 278 Rocafort, 147 08015 932 263 730 Av. Generalitat, 36 08754 936 731 686
www.aagdabogados.com
Discriminació “Una dona guanya a Barcelona 7.400 euros menys a l’any que un home.” És un titular extret de l’informe La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, elaborat per la Generalitat. L’informe explica que aquesta desigualtat es manté sigui quin sigui l’ofici, la categoria professional i l’edat. En el cas de directius, enginyers i llicenciats, la diferència ascendeix al 29%. Estem massa acostumats a ignorar dades com aquesta, però darrera d’aquest detall hi ha molt més: un problema cultural i una concepció de la dona massa arrelada en la societat com per a què ens escandalitzem per una notícia com aquesta. Aquesta bretxa salarial no va néixer amb la crisi –la mare de tots els nostres problemes des del 2008– ni probablement es resoldrà amb la independència –per a molts la solució a tots els nostres problemes. Ni en els millors, ni en els pitjors temps la dona ha aconseguit estar considerada en la mateixa situació laboral que l’home. Mai. És molt difícil canviar la mentalitat de tot un país, de tota una societat, però cal començar ja i cal fer-ho des de dos fronts principals: l’educació i l’administració. A les escoles, els infants han d’aprendre a rebutjar els estereotips sexistes que es repeteixen generació rere generació. I per part dels qui governen –que tantes vegades han promès mesures relacionades amb aquest àmbit– cal posar fil a l’agulla. El primer és acceptar la realitat: la dona cobra menys i a les entrevistes de feina se li segueix preguntant si té càrregues familiars. Això és així i és necessari plantejar polítiques que abordin aquesta problemàtica i que acabin d’una vegada per totes amb aquesta bretxa salarial que l’únic que fa és evidenciar que encara som una societat retrògrada i patriarcal.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel
Barcelona de Noche Tàpies, 5 (1936-1990)
A tocar del Paral·lel, aquest local va subsistir un mumt de dècades. El fundador del local, José Márquez, va ser assassinat d'una manera misteriosa el 29 d'abril de 1936. José Márquez, conegut popularment com Pepe el de La Criolla va fundar el cabaret Barcelona de Noche al mes de març de 1936, després d'abandonar el local que l'havia fet famós. El nou cabaret havia estat edificat sobre els antics estables d'una vaqueria que havia acollit fins a 45 vaques. En el seu format original disposava d'una sala principal rectangular, el bar, una taula de joc, els lavabos i el guarda-roba. L'encarregat de decorar el local fou Humbert Vallmitjana. Allà van anar a parar les mítiques columnes-palmera de La Criolla. La paret principal de la sala estava coberta d'un mural pintat que reproduia les imatges de diversos lloros tropicals amb
1936. Vista del portal de l'immoble on vivia Pepe Márquez al carrer de Santa Madrona, 6-8, on es poden apreciar les perforacions al vidre produïdes pels quatre trets que van acabar amb la vida del propietari de Barcelona de Noche
4
PARAL.LEL OH!
1983. Porta d'accés al cabaret Barcelona de Noche
dues dones nues que es gronxaven. La pista central era delimitada per uns cordons gruixuts. El projecte de Pepe amb el seu nou local era força ambiciós i se'l veia molt il·lusionat en convertir-lo en el nou referent del barri. Però dissortadament per a ell, no podria viure per veure-ho. Va ser assassinat en estranyes circumstàncies la nit del 29 d'abril del 1936, quan encara no feia ni dos mesos que havia obert Barcelona de Noche. Mantenir-se amb flamenco per a turistes Acabada la Guerra Civil, el local va intentar recuperar la popularitat d'abans i va canviar el nom passant a ser La Nueva Criolla, però els temps havien canviat, la misèria envaia els carrers del barri i la permisivitat del nou règim era mínima o nul·la. El local va subsistir a empentes i rodolons durant els primers anys de la dictadura i a finals dels anys 1950's tornava a recuperar presència a les nits barcelonines i també com a reclam turístic. La revifalla i el final silenciós Va ser però, des de començaments dels anys 1970's, quan Barcelona de Noche tornaria a adquirir un cert protagonisme entre els locals del Barri Xino com a lloc de concentració de transformistes i transexuals. Allà començaren les seves carreres alguns artistes que amb el pas del temps assolirien un important grau de reconeixement (Àngel Pavloski, Bibi Andersen –després coneguda com a Bibiana Fernández– o Mimí Pompón en són alguns exemples) i també hi passaren intel·lectuals com Josep Maria Huertas Clavería, Pere Monés, Josep Martí Gómez, Paco Candel... Barcelona de Noche tancaria portes gairebé en silenci l'any 1990, quan la reforma de l'entorn i l'obertura de la Rambla del Raval van donar un canvi radical a la imatge del barri. De l'antic carrer de les Tàpies en va quedar ben poca cosa i una comissaria va ocupar el solar d'aquell antic i legendari cabaret. BARCELOFÍLIA
Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona
No solo para un día especial, es La Paradeta
Tel. 93 631 42 78 Av. Paral·lel, 46 De martes a domingo de 13 a 16h de martes a jueves de 20 a 23,30h • de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!
5
Reivindicacions veïnals al Paral·lel La plataforma Som Paral·lel treballa amb diversos fronts oberts per aconseguir millores socials a l'avinguda i als barris que hi conflueixen. Som Paral·lel va néixer al mateix temps que la reforma urbanística de l’avinguda amb l’anterior equip de govern. Va unir veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec en un manifest per aturar el pla Paral·lel que van signar particulars, entitats i associacions dels tres barris. Des d’aleshores no han deixat de treballar per defensar els barris i millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen: “Ens vam començar a mobilitzar quan vam conèixer la proposta de reforma del Paral·lel. Aleshores començaven a arribar els macro creuers de turistes i vam veure que hi havia intenció de posar maca l’avinguda per afavorir el turisme i no els veïns”, explica en Xavier Latorre, un dels portaveus de la plataforma. Quan van començar les obres de remodelació de l’avinguda, els portaveus de la plataforma van reunir-se amb Antoni Vives –ex regidor d’urbanisme investigat pel cas 3%. “Ens va titllar de grupuscle quan vam qüestionar que la inversió que s’havia fet en fanals intel·ligents innecessaris es podia haver utilitzat per fer millores urbanístiques més necessàries i urgents. En aquell moment el govern no va acceptar cap concessió ni va escoltar cap de les nostres propostes”, diu
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
6
PARAL.LEL OH!
B O A D A S
Latorre, qui reclama un pla d’usos a l’avinguda Paral·lel “per poder regular-la i que no estigui orientada només al turisme sinó que inclogui mesures per al comerç de proximitat i tingui en compte les necessitats dels tres barris”, conclou. L’habitatge, un problema clau Un dels temes que Som Paral·lel ha posat a l’agenda veïnal ha estat el de la pujada dels preus dels pisos, un problema que afecta especialment als tres barris que limiten amb el Paral·lel: “A través de la pressió veïnal demanem la regulació dels preus dels lloguers i que es posi fre als pisos turístics. La sensació que tenim els veïns és que hi ha molt descontrol. No estem en contra del turisme però es tracta de tenir un turisme més sostenible”, afirma Xavier Latorre, qui explica que molts propietaris de pisos d’aquesta zona els han convertit en pisos turístics perquè els surt més rendible, i això provoca l’expulsió dels veïns. Des de la plataforma també veuen amb preocupació el tema del solar del Talia, que es convertirà en una residència d’estudiants properament: “Com ha passat anteriorment, la residència es pot acabar convertint en allotjaments per a turistes encoberts en un moment en què el que necessitem són habitatges socials”, lamenten. ANNA PRUNA Per a més informació: www.plaparalel.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
PULPERÍA - BRASERÍA CERRADO DOMINGOS NOCHE Y LUNES TODO EL DÍA, EXCEPTO FESTIVOS Y VÍSPERAS Horario de cocina: de 13,00 a 16,30h y de 20 a 24h
Av. Paral·lel, 159 (Poble-sec) • Tel. 93 853 89 79 • www.pulperiacanlampazas.com
PARAL.LEL OH!
7
Excelente selec para las comidas y cenas y todo tipo de
Comedor 1
Turbot al Forn Rodaballo al Horno
GALIZA - CATALUNYA
21,95E
Llobarro al Forn Lubina al Horno 19,30E
75
Gran Mariscada amb Llamàntol ‘Obarazal’ (per a 2 personas) Gran Mariscada con Bogavante ‘Obarazal’ (para 2 personas)
Rap al Forn Rape al Horno Y además... Entrecot de ternera a la pimienta Solomillo de ternera al roquefort Costillitas de cabrito a la milanesa Cochinillo a la segoviana Bacaallà Chuletón gallego a la brasa al Forn Paletilla de cabrito al horno Bacalao Embutidos ibéricos al Horno 19,00E
19,00E
8
PARAL.LEL OH!
Come
Avda. del Paral.lel, 99 • R
cción de menús s de empresa, grupos, etc. e celebraciones No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre. El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona). OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.
5,00E
edor 3
Comedor 2
MENU DIARIO 10E SABADOS Y FESTIVOS 15E
Arròs Caldós amb Llamàntol Arroz Caldoso con Bogavante 23,50E
Fritura Andalusa Fritura Andaluza
Arròs Negre Arroz Negro
16,50E
Paella de Marisc Paella de Marisco
15,00E
Y también... Dorada al horno con patatitas Caldereta de rape a la gallega Sarsuela Bacalao a la llauna de Peix Merluza a la marinera i Marisc Caldereta de merluza a la gallega Zarzuela Rape a la plancha con guarnición Zarzuelita de pescados Obarazal de Pescado y Marisco
Reservas: Tel. 93 441 30 71
16,50E
30,00E
PARAL.LEL OH!
9
L’entrevista
Salvador Escribà (Líder de la Salseta del Poble Sec)
‘‘Sopa de Cabra va obrir el camí del rock català’’
Foto: Anna Pruna
En Salvador Escribà, fill adoptiu del Poble-sec, va estar molt vinculat al barri en els darrers anys de la dictadura i els primers de la transició. Durant la campanya de les primeres eleccions democràtiques va fundar La Salseta del Poble Sec, una formació musical que va esdevenir una de les orquestres més importants i alternatives de l’època i que enguany celebra 40 anys de vida. En Salvador (Bell-lloc d’Urgell, 1950) va donar classes de matemàtiques i física fins Salvador Escribà, fundador de La Salseta del Poble Sec que va poder dedicar-se plenament a la música. Parlem amb ell al mític bar El Sortidor, on ens omple de records i ens confessa que probable- feia música per passar-ho bé. Fèiem vetllades al nostre ment aquest sigui el seu últim any al capdavant pis i a Can Margarit, un bar on s’hi reunia molta gent de La Salseta. vinculada a l’Associació de Veïns del barri de l’època, Quin vincle té vostè amb el barri? L’any 1967 vaig venir a estudiar a Barcelona i vaig instal·lar-me a la residència dels escolapis, a la Ronda Sant Pau. Després vam decidir amb uns amics anar a viure a un pis d’estudiants al carrer Jaume Fabra, al Poble-sec. Des d’aleshores i fins l’any 76 vam fer molta vida de barri, vam connectar amb entitats, associacions, partits polítics clandestins... Vostè donava classes de matemàtiques. Com van ser els seus inicis en el món de la música? Vaig donar classes des del 75 fins al 87 i mentrestant
que era pràcticament clandestina, i fèiem activitats socials i culturals. En aquella època es notava amb força l'ombra de la dictadura. La Salseta neix en el context de les primeres eleccions democràtiques... La Salseta va començar com una cosa totalment improvisada el dia d’inici de la campanya electoral de les primeres eleccions democràtiques. Érem militants del PSUC i feia just un mes que l’havien legalitzat. El primer dia de campanya vam fer un acte electoral, una festa, que va durar tota la tarda i fins la nit. Hi havia diverses activitats i uns quants músics vam decidir improvisar
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 7,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 10 PARAL.LEL OH!
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
una petita formació per amenitzar el final d’aquest dia de festa fent ballar la gent. En 15 dies ho vam muntar juntament amb en Josep Vercher, poblesequí de tota la vida, que era baixista de Los Cheyenes. Aquell grup el vam formar única i exclusivament per a aquella ocasió. Però La Salseta es va convertir en un fenomen. L’actuació va agradar molt, la gent s’ho va passar molt bé i ens van animar a continuar fent coses. Vam fer varies actuacions al Poble-sec, a la plaça del Sortidor. Aleshores vam començar a refer la banda, vam posar bateria, alguns músics van marxar... I vam anar configurant una petita formació estable de 7 músics que tocàvem a festes electorals, festes de Comissions Obreres i festes majors populars i democràtiques que cada barri de Barcelona començava a organitzar de manera més oberta i participativa. Se us va relacionar molt amb les festes populars de la transició... Vam aparèixer en aquell moment de molta efervescència, oferíem molta marxa i érem una orquestra alternativa, molt provocativa i amb un repertori canyero. Eren coses que aleshores eren necessàries. Les orquestres que tocaven aleshores anaven molt mudats, eren passius a l’escenari i tenien repertoris dirigits a la gent gran. Nosaltres vam introduir la guitarra elèctrica, versions dels Beatles, els Rollings... vam aconseguir atrapar el públic més jove i això va fer que ens comencessin a cridar de tot arreu. Creeu aleshores el vostre segell discogràfic, Salseta Discos, per editar els vostres treballs. Però n’acabeu editant d’altres grups... Alguns músics es van assabentar que nosaltres teníem un segell independent en una època en què n’hi havia molt pocs i la majoria eren multinacionals amb seu a Madrid. Barcelona havia quedat orfe de discogràfiques
i alguns companys de professió ens van suggerir que editéssim altres discos. I un dia us arriba una maqueta d’un grup anomenat Sopa de Cabra. Va ser l’any 88, en un concert de la Salseta a Cassà de la Selva. Em van fer arribar una maqueta d’un grup que es deia Sopa de Cabra, un nom que xocava perquè era molt trencador en una època en què ningú ho era. Aquell cassette va ser per a mi la banda sonora d’aquell estiu. Era un so diferent, trencador. A finals d’aquell any vam fer un concert junts, ells com a teloners de La Salseta. Quan vam veure en directe el fenomen Sopa de Cabra vam al·lucinar, mai un grup de rock català havia tingut tanta complicitat amb la gent. Al mes següent començàvem a gravar el seu primer disc (aleshores en cassette i vinil) que va ser un exitàs. Sopa de Cabra va obrir el camí del rock en català. 40 anys amb La Salseta. En quin moment es troben? Faran algun concert de celebració? El nivell de feina ha baixat perquè la crisi ens ha afectat molt i també hi ha hagut un canvi generacional però anem tocant, encara som un referent i el més important és que ho passem molt bé i fem ballar molt la gent. Farem alguna cosa per celebrar aquests 40 anys però encara no sabem què serà. Ens agradaria fer alguna cosa aquí al barri. Us heu plantejat baixar dels escenaris? Jo sí que m’he plantejat jubilar-me, segurament aquest sigui el meu últim any al grup. Però la Salseta com a banda ha de continuar i penso que pot continuar. S’està perdent la música de festa major? Els ajuntaments han reduït dies de festa i han reduït el pressupost per contractar grups. El nivell de qualitat dels artistes ha minvat molt i això a nosaltres ens ha afectat. Hem hagut de reduir molt el catxé. ANNA PRUNA
¿Quieres vender tu piso al mejor precio?
Te ayudamos !
936 241 755 679 586 897 C/ Margarit, 2 inmuebling@gmail.com
PARAL.LEL OH! 11
Històries de Barcelona La font de la Portaferrissa La Porta Ferrissa, o de ferro, era una de les portes d'entrada a la ciutat medieval emmurallada de la Barcelona del segle XIII. La muralla recorria el traçat de la Rambla, i per tant, tot el que quedava a l'altra banda de l'antiga riera era considerat fora ciutat. La font està documentada des de l'any 1604, però la gràcia és que no es trobava en el lloc on la veiem avui dia, sinó a l'altra banda de la Rambla. Els barcelonins, doncs, havien de sortir de la ciutat i creuar la riera per anar a buscar l'aigua de la font, amb totes les incomoditats –o perills, fins i tot– que això suposava. Els jesuïtes van demanar a les autoritats que traslladèssin la font a una de les torres que flanquejaven la Porta Ferrissa, i així es va fer el 1680. Quan la muralla va ser enderrocada a finals del segle XVIII, la font es va mantenir al seu lloc.
Ara la trobem adossada a un edifici del segle XVIII. L'actual plafó de ceràmica que recrea l'antiga muralla és obra de Joan Baptista Guivernau i va ser afegit el 1959 juntament amb un text explicatiu redactat per Pere Voltes. REDACCIÓ
BRASA NATURAL - CUINA A LA VISTA des de 1989
Carns gallegues i Peix, Xai, Garrí de Burgos, Cloïsses, Pop a la gallega, Calamarcets, etc... Extensa bodega
www.omeular.es
MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 / 93 329 99 52 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Albert Hernàndez, Anna Pruna, Oriol Adán, Ernest Millet, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe
El Millor en Vins, Caves i Cerveses Artesanes
www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
Ronda de Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
RESTAURANT
BRASERIA
www.eljardidelapat.cat
ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50 Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanales ofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca
EXTENSA Y VARIADA CARTA Y MENÚ DIARIO
Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas.
CALÇOTADES en temporada Línea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel
(festivos también) a escoger entre 12 primeros y 12 segundos + bebida, postre y café
% 0 2 TO N E U C DES
A N CART SÓLO E tando n e s re p uncio este an
C A L Ç O TA D E S PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Can Lampazas Cuina gallega portada a l'excel·lència La cuina gallega de sempre, la de tota la vida, portada a l'excel·lència. No es pot definir millor el que un es pot trobar a Can Lampazas, al bell mig del Paral·lel. En Manu Ibarra és el director d'aquest local, un professional que abans havia treballat en alguns dels restaurants amb més renom de Barcelona (Botafumeiro, Restaurant Barceloneta, El Cangrejo Loco...) i que juntament amb el chef Saúl Lorenzo, el mestre pulpeiro Enrique Arango i la resta de l'equip han aconseguit que asseure's a una de les taules d'aquesta majestuosa sala sigui una experiència que val molt la pena. L'especialitat de la casa és el pop a feira, però també hi trobem pop a la brasa, lacón, pebrots de Padrón, llobarro salvatge, sardines de les Rias Baixas, ventresca amb tomàquet i les millors i més selectes carns gallegues... tot regat amb vins gallecs i de la resta de la península, i unes postres exquisides, com les filloas amb xocolata o mel, larpeira... En fi, un festival! La famosa relació qualitatpreu queda aquí perfectament definida en què per uns 30-35 euros una persona queda del tot satisfeta i havent gaudit d'uns sabors autèntics. Can Lampazas ofereix una extensa carta i també un menú erspecial per a grups. L'apartat on són els estris on es fa el pop, la barra i una mica més endavant la gran sala menjador fan que l'entrada a l'establiment sigui important. La llum, l'espai, la decoració, tot invita a passar una grata estona. Lampazas, segons explica en Manu, és un llogaret de quatre cases de la província de Lugo. Un poblet, aquest de Lampazas, que dona nom a aquest restaurant que aporta qualitat i distinció al Paral·lel. I si tot el que s'ha dit més amunt no fa el pes, només per tastar el pa gallec de la casa, ja val la pena d'anar-hi. ENRIC MESTRES 14 PARAL.LEL OH!
Fotos: Enric Mestres
Av Paral·lel, 159 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 853 89 79
Entrada al restaurant Can Lampazas (Paral·lel, 159)
Enrique Arango (mestre pulpeiro), Manu Ibarra (director) i Saúl Lorenzo (chef)
Vallhonrat, 30 (08004 Barcelona) - 934 242 026 Blesa, 41 (08004 Barcelona) - 932 504 317 Viladomat, 20 (08015 Barcelona) - 933 484 150
PARAL.LEL OH! 15
Ref. PJG176110
2x1
EN ULLERES PROGRESSIVES DE MARCA
FLORIT
C/ Manso, 17 - Barcelona · Tlf.: 934 24 39 37 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida de l’1/01/2017 al 31/03/2017. Les dues ulleres portaran lents progressives amb la mateixa graduació i tractament endurit obligatori. Sempre es cobraran les ulleres de més import. El segon parell d’ulleres, sense cost, serà únicament dels models seleccionats de les marques Mango i Pepe Jeans.
16 PARAL.LEL OH!