Paral·leloh 26

Nº 26 - Juny 2014 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

Cinc anys de FEM Festa

Una vegada més, el Paral·lel gaudeix de la seva diada (pàg. 6)

Pablo Lammers, actor:

Foto: Joan Herrera

‘‘Sentir el recolzament del públic et dóna més ganes de continuar’’ (pàg. 8)

Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu.

Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• La Festa del Paral·lel

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• Cinema

pàg. 10

• La foto retro

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• La Biblioteca recomana pàg. 13 • Gastronomia

pàg. 14

Degustacions cada cap de setmana.

S’organitzen tastos i maridatges per a grups.

segueix-nos en el facebook

VINACOTECA - XARCUTERIA Comte Borrell, 30 • 08015 BCN • Tel. 93 441 28 34 hereu30@gmail.com

L’ànima de la festa L’ànima de la festa sol ser aquell convidat que, per si sol, és capaç d’alegrar la diada a tot el personal. Més enllà del conjunt de la celebració, és capaç d’arrencar somriures a tort i a dret, sense caure mai en l’esgotament, la previsibilitat o l’excés. Noi o noia, home o dona, l’ànima de la festa és divertit, repartit i genera consens entre els assistents.

En les edicions de la FEM Festa hi ha hagut, sempre i sense excepció, un convidat de luxe. En cada edició de la celebració ha carregat de contingut, de pluralitat i, en definitiva, d’ànima, la festa més nostrada de l’avinguda del Paral·lel. Per això, i des de l’humil punt de vista d’aquesta publicació, l’ànima de la FEM Festa és la Mostra d’Entitats del Poble-sec, que des de fa 24 anys celebra una diada que va començar en petit format i que avui ja ocupa amb majúscules un lloc en l’imaginari col·lectiu d’aquest racó de Barcelona, entre la muntanya, el mar i el Paral·lel.

D’aquesta manera i per cinquè any consecutiu, la FEM Festa del Paral·lel conviurà amb la Mostra d’Entitats més antiga de la ciutat, que impulsa i organitza la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que enguany compleix 25 anys.

Més d’una setantena d’entitats atorgaran valor a un format de celebració híbrid entre el teixit associatiu del Poble-sec i l’ànima cultural i festiva del Paral·lel.

Amb aquest editorial volem fer un homenatge a totes les persones que fan possible el teixit associatiu dels barris colindants del Paral·lel. Només amb el coneixement i la implicació d’aquest sector podem garantir que els canvis que experimenti la ciutat tinguin el compromís social necessari per beneficiar al gruix de la ciutadania.

Enhorabona i bona festa!

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel Situat al número 84 del Paral·lel, just davant d’El Molino i a la banda de Sant Antoni. Podem dir que és l’únic local del Paral·lel mític a l’Eixample i també l’únic bar original del Paral·lel que es manté dempeus.

No hi cap d’altre local amb aquest sabor a història i a vida. Està quasi bé intacte des de la seva inauguració, el 1909, com a bar modernista. La decoració amb ambient taurí correspon a una època en què Barcelona era la capital mundial dels braus. (En llargs períodes de la història del segle XX solament és podia parlar d’aquest tema i de futbol, un cop prohibides les tertúlies polítiques). El bar apareix a totes les guies d’internet que cerquen espais a la ciutat amb personalitat pròpia i té una enorme estima arreu i al barri, per mantenir la seva autenticitat.

El portal és de vidre i de ferro. “Una vidriera de un modernismo popular y sencillo, con el nombre del local y su año de fundación grabado en la vidriera’’ (X. Theros). Com establiment públic modernista va funcionar com a restaurant per tal de servir als artistes de la faràndula, com bé explica Xavier Theros (El País 13/9/2007) en un article penjat a la paret del bar i també ens ho recorda Miquel Badenas amb la figura de Josep Sempere a qui sempre portaven el menjar als camerinos del Teatro Español. L’historiador del Paral·lel ens explica que Josep Borrell, antic cambrer de Casa Juan de la Rambla, va adquirir amb uns estalvis de 1.325 pessetes una antiga taberna, el 19 de juliol de 1910. El local ha conegut tres generacions de la famíla Borrell. Ha estat cau de tertùlies dels toreros Bernadó i Vera. ‘‘Epocas pasadas se reflejan en la decoración 4 PARAL.LEL OH!

Foto: Baresautenticos

El Bar Borrell

Interior del Bar Borrell en l’actualitat

del local, con viejísimos transistores, neveras de obra y espejos que nos hablan de Bodegas Bilbaínas, de Lumen Gran Champán, de Vermouth Aquila Rossa...

Todo ello presidido por la cabeza de un toro que parece ejercer de vigía permanente. El Bar Borrell cuenta con una primera parte en la que encontramos la barra del bar y unos toneles que ejercen de mesas altas. Al fondo, se abre el salón donde mesas de mármol permiten una mayor comodidad, tanto para charlar como para tapear dentro de la extensa oferta que el local ofrece.”

(Web esloqueveo).

El cap de toro “El cap pertany a un brau amb nom, i amb història, ja que sembla que es deia Cartujo i, es diu també, l’havia mort Marcial Lalanda, important torero al qual van dedicar el famós pasdoble Marcial, eres el más grande... El meu germà, de jove, va freqüentar amb una colla el Borrell i van fundar una nova penya, la Magiconya, que va tenir una vida breu i esplèndida, amb representacions humorístiques del Tenorio i celebracions de Cap d’Any remarcables. A l’inici de la democràcia i amb una gran efervescència política, al

Una imatge del passat

Borrell s’hi reunia gent d’esquerra força radical, de la gauche de la gauche...’’ (Rosa Roig Celda, 2007).

Joaquim Bernadó, el torero Joaquim Bernadó ‘el noi de la Riereta’ era el matador de toros històricament lligat al Bar Borrell. Va néixer a Santa Coloma de Gramenet i de petit la família es va traslladar al carrer Riereta del Raval. “Para muchos aún hoy el mejor torero catalán de la historia. El maestro Bernadó debutó en la plaza de Las Arenas el 4 de julio de 1953. Recuerda que por aquel entonces la Ciudad Condal era la capital del toreo. Madrid te convertía en figura, pero en número y calidad de festejos Barcelona ganaba por goleada. Cosas de la vida, Bernadó guarda una medalla de oro concedida nada más y nada menos que por el Ayuntamiento de Barcelona en 1983. Se la entregó Pasqual Maragall, en ese momento alcalde.

«Recuerdo que me dijo que me premiaban por mi estilo artístico y que los toros eran muy importantes para Cataluña», asegura’’. (ABC 31/7/2010).

El present del Bar Borrell El 1994 i a l’edat de 47 anys va trovar la mort prematura Josep Mª Crispí i Borrell, l’últim propietari de la saga Borrell. En l’actualitat els propietaris són bons emprenedors i han sabut encertar no tocant res del local i deixar-nos aquesta joia amb preus populars.

El local, avui, és punt de trobada de moltes entrevistes per a la premsa d’escriptors i d’artistes del Paral·lel i ofereix una magnífica terrassa i un bonic interior.

La zona de terrasses i de bars en aquesta banda del Paral·lel és potser la més exitosa ja que té un munt de clients, entre autòctons i turistes, a diferència de

Joaquim Bernadó, ‘El noi de la Riereta’

la zona on estaven els antics cafès Rosales i Sevillla.

Aquest bar té l’honor d’haver programat esporàdicament música acústica en directe, fent de niu d’art del Paral·lel. És un miracle que encara existeixi i no li hagi passat el mateix que al Bar Carbó que va passar a mans d’una cadena de pollastre fregit. Gràcies per existir Bar Borrell. TONI OLLER (Associació Talia Olympia)

COCKTAIL BAR

TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92

B O A D A S

PARAL.LEL OH!

5

Mitja dècada de FEM Festa al Paral·lel

El debat sobre l’avinguda Aquesta serà l’edició de la FEM Festa més intensa pel que fa al debat generat a la zona, que ha arribat a l’opinió pública a través dels grans mitjans de comunicació del país. Veïns i entitats dels barris de Sant Antoni i Poblesec han intensificat en les darreres setmanes el seu to 6 PARAL.LEL OH!

Foto: Arxiu ZS

L’avinguda del Paral·lel celebra la cinquena edició de la seva principal festa. Com cada any per aquestes dates, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació El Molino (FEM) sumen esforços per reivindicar l’avinguda com una de les zones d’oci i cultura de referència de la ciutat. Un programa d’activitats gratuïtes per a tots els públics mirarà de fer oblidar a la ciutadania un dels factors que enguany marcaran la celebració: les obres del nou col·lector, que se solapen a les de l’esperada remodelació de l’avinguda.

Amb la peça angular de l’avinguda, El Molino, i els seus voltants, rodejada per un desolador panorama d’excavacions, forats, tanques i obstacles de tota mena, la festa s’ha hagut de desplaçar cap al costat mar i inscriure’s entre la plaça de les Drassanes fins al carrer Nou de la Rambla. Des d’aquest punt fins a la plaça d’Espanya el trànsit circularà amb normalitat i, per tant, l’espai útil de la festa es veurà sensiblement reduït si ho comparem amb edicions pretèrites. La mateixa sort correran els escenaris habilitats per a l’ocasió, només dos en tota la festa, un dels quals estarà al servei de la 24a edició de la Mostra d’Entitats del Poble-sec, que un any més se celebrà al Paral·lel, juntament amb la Fira de Benestar i Salut que organitza l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel. Malgrat aquest panorama, el teatre Victòria i el mateix Molino han confirmat que faran jornada de portes obertes, mentre que la resta d’escenaris faran un 50% de descompte. La FEM Festa donarà el tret de sortida a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 21 del vespre, no fins a mitjanit, com ens tenia acostumats.

Foto: FEM

La cinquena edició de la celebració més nostrada de l’avinguda arriba marcada pel debat sobre el futur del Paral·lel i les incòmodes obres del nou col·lector.

En cada una de les edicions han passat per la festa desenes de milers de persones vingudes de tota la ciutat

bel·ligerant sobre alguns aspectes de la remodelació que preveu el Pla Paral·lel, dissenyat pel consistori i la fundació presidida per Elvira Vázquez, que val a dir que compta amb el suport de bona part del teixit econòmic i comercial. Una plataforma ciutadana, amb el nom Aturem el Pla Paral·lel, suma gairebé un mes treballant per mirar d’influir en un

COCINA CATALANA DE AUTOR

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

projecte que “no els representa” i que voldrien que tingués més en compte els anhels dels barris circumdants.

Aquesta plataforma veïnal, que engloba des de representants del teixit associatiu tradicional, fins a professionals de l’urbanisme i l’arquitectura, passant per promotors culturals i activistes d’arrel assembleari, pretén recuperar l’espai públic per a la democratització cultural, revisar la inversió en il·luminació –pressupostada en 2’8 milions d’euros– i impulsar un pla d’usos a l’avinguda i els seus voltants per evitar que el Paral·lel es converteixi en una nova passarel·la més de la ciutat enfocada al turisme, a l’estil de La Rambla. Segons ha pogut saber aquesta revista, la plataforma disposarà d’una carpa durant la festa on s’explicarà als veïns els riscos que, segons els activistes, comporta la remodelació prevista.

Els precedents Fa mitja dècada, quan la FEM i l’Ajuntament de Barcelona, aleshores comandat pel socialista Jordi Hereu, organitzaven una gran festa popular a l’avinguda, pocs s’imaginaven la gran acollida que tindria: en la primera edició prop de 100.000 persones van respondre a la crida per reivindicar aquesta artèria com a espai cultural de la ciutat i, un any després, el 2011, la iniciativa se superava amb 150.000 ciutadans passejant pel Paral·lel.

“El primer any van aconseguir entre tots que hi hagués 9 escenaris al carrer, però les idees tenen un cost i el resultat final també està en funció de la implicació de la gent”, explicava recentment Elvira Vázquez a aquesta revista. I és que les darreres edicions de la Fem Festa han estat menys lluïdes. Algunes veus s’han significat en contra de la manca d’essència made in Paral·lel en la passada

Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.

Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS

Menú mediodía: Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

edició, que va comptar amb 60.000 euros de l’Ajuntament.

“Els temps de crisi han fet que la festa tingui menys recursos”, explicava Vázquez que admetia que les darreres edicions de la festa no havien lluït com en els dos primers anys, però instava a la gent a acompanyar la iniciativa.

L’augment del 21% de l’IVA cultural, sumat a l’acarnissament de la ciris econòmica, han fet que la ciutadania destini menys recursos al consum artístic. La festa intentarà, un any més, revertir aquesta situació amb una diada farcida d’activitats a preu zero i amb una part del sector teatral amb preus per a l’ocasió. REDACCIÓ PARAL.LEL OH! 7

L’entrevista

Pablo Lammers Pablo Lammers (Buenos Aires, 1974) és actor, productor i un dels 4 socis fundadors de la companyia FlyHard i de la SALAFlyhard. Un teatre de petit format autogestionat, ubicat al carrer Alpens, 3 de Sants-Montjuïc, que va néixer el 2010. Parlem amb ell per conèixer més d’aquest teatre, on el 12 de juny estrenarà l’obra New Order, i de la situació actual del sector.

Com va sorgir la SALAFlyhard?

Quan vam obrir la sala portàvem uns quants anys com a companyia, la Flyhard. Ens trobàvem que als teatres et programaven tres setmanes, o un mes i mig com a màxim. Feies molta feina per estar només tres setmanes.

Vam obrir amb la idea de que si una obra funciona, com passa per exemple a Buenos Aires, estar mesos i mesos.

Després la realitat és una altra. És complicat fer durar molt una producció en una sala molt petita. Amb 45 butaques has de fer molts mesos perquè l’arribi a veure tota la gent que l’ha de veure. I per tenir ajudes a nivell estatal et demanen fer moltes produccions.

Com us gestioneu?

Les ajudes que rebem són sempre per a la producció d’obres durant l’any. Són ajudes amb les que també has de buscar-te la vida. La sala existeix gràcies a tots els equips que han anat treballant amb nosaltres tots aquests anys i que venen a ajudar. Són conscients de que no poden cobrar el mateix que en una sala gran, comercial, però els ve molt de gust. Estan a gust aquí. I és gràcies a això que continuem fent obres i productes d’alta qualitat.

Algunes obres si no haguessin passat per aquí no haguessin arribat a sales grans.

Hem tingut vàries obres que han començat aquí amb produccions súper petites a nivell econòmic i que han acabat saltant. Això també va donant nom a la sala i la 8 PARAL.LEL OH!

Foto: SALAFlyhard

‘‘Sentir el recolzament diari del públic et dóna més ganes de continuar’’

Pablo Lammers, actor, productor i soci de la SALAFlyhard

gent vol venir aquí perquè sap que és una mica plataforma. Es treballa molt perquè totes les coses que surten d’aquí puguin saltar a un altre lloc. Perquè tinguin vida i això creixi i econòmicament sigui rentable per invertir en nous projectes. La línia s’ha cuidat molt des de l’inici. Hi ha poques sales que tinguin una línia molt clara de programació. L’espectador a vegades diu “si vaig a la Flyhard ja sé què em trobaré”, molts cops reserva i no sap de què va l’obra ni qui surt. Això per a nosaltres és un luxe.

Com és que us heu centrat en obres de dramaturgs catalans contemporanis?

Per a la gent jove que ha escrit dues obres o tres, anar a picar a un teatre gran és difícil. El teatre no arriscarà. No et pot donar una producció a una sala de 1000 butaques perquè no tens nom o no has fet prou. Nosaltres vèiem que hi havia molta gent d’aquí amb molt de talent, i els donàvem l’oportunitat.

La proximitat d’aquesta sala és un dels punts forts.

Moltes sales estan buscant aquesta proximitat perquè el públic ho agraeix. El poder tenir l’actor a dos pams no té preu. És un luxe veure la cara, el patiment, com respira...

A més, és una aspecte que treballa molt l’actor.

Sí. És un risc de vegades, però és una satisfacció tant per a tu com per al públic. Tenir el públic aquí, també et demana una veritat escènica molt forta. No pots falsejar res, perquè es veu tot i per tot arreu.

Foto: SALAFlyhard

Des de l’escenari l’actor també veu més la reacció del públic.

Jo intento no mirar mai al públic. I aquí és molt difícil no veure’l. Veus si s’està avorrint, si es mou... has d’estar súper concentrat i obviar allò una mica. Tinc un munt d’anècdotes d’aquets tres anys. De gent que de vegades no es dóna compte de la proximitat i agafa el telèfon i parla, comentaris de la gent...

Creus que aquest tipus de sala ha afavorit que vingués gent que no tenia l’hàbit d’anar al teatre.

El que noto és que s’ha fidelitzat molt el públic. Sobre tot el del barri que està encantat de tenir una sala aquí.

Però penso que hem guanyat tot un públic, pel tipus d’obres que es fan aquí, molt cinematogràfic. De vegades la gent té la sensació de veure una pel·lícula, pel tipus d’interpretació. És poc teatral en el sentit de que estem parlant com estem parlant tu i jo. No cal ni canviar ni impostar la veu... És una mica el teatre argentí.

Teniu preus populars, 10 o 15 eur. segons la voluntat de cada espectador...

Tothom deia que la gent no va al teatre perquè és car. Es van donar compte que a la gent li costava pagar 25 euros si no era una cosa de súper èxit, en una sala gran... i ara hi ha mil canals de promoció. La gent acaba pagant menys.

L’obra té un preu, però se’ls fa un altre. Aquesta és la realitat.

La gent va a mirar Atrapalos, Tr3C... Inconscientment hem caigut en la cultura de l’oferta, que és una mica tramposa.

Hi ha comissions aquí, comissions allà... Repercuteix tant clarament sobre el que guanya l’actor... sobre tot en sales tan petites. En les grans potser tenen més marge. De 300 butaques poden baixar 25 o 100 a meitat de preu.

Hi ha la sensació que pagar 25 euros per anar al teatre sigui car, però que no ho sigui per anar a un concert.

Espai escènic, SALAFlyhard (carrer Alpens, 3)

La gent té unes prioritats. Crec que hem de reeducar al públic. Els hem de dir, “això té un preu”. Posar un altre preu perquè vingui la gent no podem fer-ho, perquè aleshores no fem producció. Els actors no poden cobrar bé. Hi ha gent que ho entén, que paga 15 a la primera, que porta 3 anys venint, i paga 15 euros sempre.

Una altra cosa molt interessant que feu és estar amb el públic quan arriba i quan marxa.

Tornem als argentins... ells ho feien i ens va sorprendre quan ho vam veure. Estaven parlant amb la gent i de sobte començaven l’obra. L’actor es posa nerviós quan està tancat en una habitació i va sentint com va entrant la gent... En canvi, si estem parlant tu i jo així, i de sobte comencem a fer l’escena, no hi ha hagut temps material de posar-se nerviós.

Quan acaba, si no agrada, la gent se’n va, però si agrada, de vegades és xulo dir “merci, ho he passat genial”... i també agrada sentir-ho. La gent que ve a treballar aquí sap que no guanyarà molts diners. Llavors sentir el recolzament diari del públic et dóna més ganes de continuar. MARTA TELLO

PARAL.LEL OH!

9

Cinerama Gran Palace ‘Snowpiercer’

(Director: Bong Joon-ho) És la primera inclusió en el cinema de parla anglesa del l’excel·lent director coreà Bong Joon-ho i està basada en la novel·la gràfica francesa Le Transperceneige.

Un experiment fallit per solucionar el problema de l’escalfament global deixa tot el planeta congelat, sense possibilitat de viure-hi. Els únics humans supervivents es troben atrapats en un tren que viatja per un únic rail al voltant del món seguint un moviment perpetu. Aquest enginy és l’obra d’un visionari, el misteriós sr Willford, qui controla la màquina eterna del tren i totes les vides que en ell conviuen. Tot segueix l’ordre per ell establert, de manera que els més desfavorits ocupen el vagó de cua patint fam i calamitats, mentre les classes benestants ocupen els primers vagons gaudint de tot tipus de luxes i excessos. Les evidents desigualtats provoquen una revolta liderada pel jove Curtis (Chris Evans), acompanyat del seu amic Edgar (Jamie Bell) i aconsellat pel vell i savi Gilliam

Un tren que viatja per un planeta congelat

(John Hurt). El seu objectiu és arribar a la màquina per tal de controlar el tren. A partir d’aquí s’inicia una cadena d’accions i intrigues, on cada vagó que avancen és com una pantalla de videojoc superada. És un film multiforme on l’entreteniment i l’aventura estan acompanyats d’un fort discurs social i de petites dosis d’humor negre.

Snowpiercer és una versió reduïda del món, un retrat impecable de les seves misèries i del seu destí inexorable. És un magnífic exercici visual i narratiu, que combina perfectament els trets d’un blockbuster i el cinema d’autor. A pesar de la seva escassa distribució en les nostres pantalles no cal perdre’s el seu visionat. NÚRIA BELTRÁN

SÚPER OFERTES en Flyers publicitaris

Tel. 699 73 97 79 bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie.

Huevos estrellados con chorizo de León.

Arroz caldoso de bogavante.

Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona.

Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

10 PARAL.LEL OH!

Tamany A5 (148 x 210 mm) 5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E 100.000 exemplars 1.430 E Tamany A6 (148 x 105 mm) 5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E 100.000 exemplars 845 E Tamany A4 (díptic a A5) (210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E 100.000 exemplars 3.000 E

Paper estucat de 115 grs.

Impressió color per les 2 cares També podem fer el disseny També podem fer la distribució Altres tipus d'impressos Tamany A4 (tríptic) (210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E 100.000 exemplars 3.150 E Altres formats (210 x 100 mm) 30.000 exemplars 585 E 60.000 exemplars 930 E Formats minis (148 x 70 mm) 30.000 exemplars 485 E 60.000 exemplars 730 E

Faci conèixer el seu negoci

La foto retro

Colmado al barri de Gràcia, 1932

Carmen Amaya al Somorrostro

Obres a la plaça Espanya, 1918

Avinguda Mistral, 1929

Horario: de 12 a 15,30 h. y de 20 a 23,30 h.

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

También para llevar y servicio a domicilio RESTAURANTE HINDÚ COCINA DE LA INDIA

INDIAN TANDOORI www.motimahalbcn.com

C/ Sant Pau, 103 (junto Paral·lel) Tel. 93 329 32 52 Fax 93 441 37 13

PARAL.LEL OH! 11

Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

La màgia del Mag Lari (de l’11 al 22 de juny)

TEATRE APOLO

www.teatreapolo.com

Flamenco Experience (juny)

BARTS

www.barts.cat

La Llamada (del 20 al 22 de juny) Vanessa Paradis (26 de juny) Lo mejor de Antonia San Juan (del 27 al 29 juny) EL MOLINO

www.elmolinobcn.com

Life is a cabaret (juny) Godoy (1, 8 i 15 de juny) Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició) Live is a cabaret

La Llamada

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Menú del día (del 4 al 22 de juny) Yira (del 25 al 29 de juny) Menú del día

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com Voca People (fins el 8 de juny) El Lago de los Cisnes (del 19 al 22 de juny) Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

La Biblioteca recomana / Xapes Aquest mes de juny tornem a parlar sobre un llibre de col·leccionisme. I love chapas!, d’Eva Minguet Cámara, il·lustradora amb un bon grapat de llibres editats.

“Xapes, badge, button, pins”, és un llenguatge creat pels dissenyadors gràfics, i molt acceptada per la població juvenil, com a una forma d’expressió i també com a complement per a utilitzar-la al seu vestuari. Són utilitzades per diversitat de persones, deixant a banda la seva cultura, educació o manera de vestir, qualsevol pot lluir una xapa.

Durant la dècada dels 80, gràcies a l’aparició del moviment punk, es va produir un moment espectacular en la producció de xapes, van aparèixer nous il·lustradors i dissenyadors gràfics què van fer xapes amb missatges de rebel·lia que van ser acceptats ràpidament pels joves de l’època.

Actualment, les xapes es poden trobar a qualsevol establiment, les persones se senten identificades amb el dibuix, la frase o el moment. Aquestes petites insígnies s’han utilitzat en la publicitat, i sobretot per infinitat de col·lectius socials o polítics amb diversos eslògans reivindicatius.

A banda de ser divertides, les xapes han entrat a formar part del món de la moda, importants modistes

Visiteu la web del

zonasec El diari del Poble-sec

www.zonasec.cat

les inclouen a les seves creacions, dissenyadors gràfics i il·lustradors creen constantment personatges (monstres, animals, flors, frases o qualsevol element decoratiu), que envaeixen roba, bosses, etc.

En aquest llibre trobareu dissenyadors d’arreu del món: Espanya, Mèxic, Alemanya, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Argentina, Colòmbia, Israel i fins i tot Austràlia, i les seves acolorides i imaginatives xapes.

Com es fa una xapa? doncs aquí us ensenyen. Gràcies a internet podem trobar diferents pàgines què es dediquen a la venda de xapes, a dissenyar-les i a produir-les, també hi ha tot tipus de màquines, des de les més professionals fins a les d’ús més senzill.

Us animem a consultar aquest llibre, ple de color i de bones idees, per fer la vostra xapa personalitzada.

BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 www.bcn.cat/bibjoanoliver b.barcelona.jo@diba.cat

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

Bar Boadas

La més antiga cockteleria de Barcelona

Façana del Bar Boadas (Tallers, 1)

Foto: Eva Macia

El Bar Boadas és tota una institució a Barcelona: el va fundar fa 81 anys Miguel Boadas i des d’aleshores ha conservat l’autenticitat de les seves arrels catalanes i cubanes, impreses per aquest català afincat a Cuba molts anys on va aprendre l’ofici. Un lloc molt proper, familiar i tranquil, que ha sabut mantenir tota la seva essència malgrat el pas dels anys i els canvis al seu entorn. El Boadas, propietat actualment de la filla de Miguel Boadas, Mª Dolores Boadas, qui va créixer amb el negoci, està ple de records dels amics que passen o han passat per ell. Les fotografies de moltes personalitats del món de la cultura cobreixen les parets i formen part de l’ambient d’aquest local únic. Pel Boades han passat Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza, Maruja Torres, Jaume Sisa, Joan Manuel Serrat, Perich, Àlex de la Iglesia, Pedro Almodòvar i un llistat interminable de persones que han viscut la Barcelona més autèntica o que han estat atretes per la fama internacional del local.

El Boades va ser el lloc de trobada d’intel·lectuals i artistes durant molts anys i actualment hi continuen venint destacades personalitats del món de la música, el teatre i l’art en general; als que se li ha sumat el turisme, que ve atret per la història d’aquest petit local del carrer Tallers cantonada amb La Rambla, on fan espectaculars cocktails en un ambient dels anys 30.

Al Boadas pots demanar els teus cocktails preferits, o bé, pots optar per seguir les recomanacions de l’expert equip de barmans, encapçalats per Jerónimo Vaquero, qui porta 43 anys preparant exquisides begudes al Boadas.

Seguint les teves indicacions, sabran preparar el que més s’ajusta als teus gustos de cada moment. REDACCIÓ 14 PARAL.LEL OH!

Foto: Eva Macia

Carrer Tallers, 1 - Tel. 93 318 95 92 www.boadascocktails.com De dilluns a dissabte de 12h a 15h i de 18 a 2h.

Elegància i proximitat, marquen el tarannà de la cockteleria

Ruta de tapes pel Poble-sec Des de l’1 de maig, tots els dijous de 19 a 23h (excepte el 24 de juliol, durant la Festa Major), alguns establiments de restauració del Poble-sec ofereixen un pinxo o tapa de qualitat reconeguda, i una beguda (copa de vi, canya de cervesa o aigua) per dos euros. Un 10% del recaptat cada primer dijous de mes es destinarà a l’ONG del barri, Bona Voluntat en Acció, que treballa per a la inclusió social i laboral dels veïns amb recursos limitats.

Establiments adherits a la Ruta de tapes: Koska Taverns, Tiel·la i Llibertat, Es Xibiu, Bodega Saltó, La Soléa, Bar Seco, Bread and Circuses, La Federica, La Bota, L’Angolino, L’Antiga Carboneria, 1/4 y mitad i La Tasqueta del Paral·lel. Organitza: Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel. Facebook: La ruta del Poble-sec.

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

Lunes 23 de junio noche con la orquesta

Coca a go-gó y consumición

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com

Precio hasta domingo 22: 8E • El mismo lunes 23: 11E

C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!