Nº 23 - Març 2014 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
‘Històries del Paral.lel’
El Museu Roca (pàg. 4)
Pere Camps
Director del BarnaSants (pàg. 8)
Pepe Rubianes L’Ajuntament dedicarà una plaça a l’actor (pàg. 10)
Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Publicitat
pàg. 7
• L’Entrevista
pàg. 8
• Pepe Rubianes
pàg. 10
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Literatura
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
• Carrer de Blai
pàg. 15
Cerveseria Barcelona 12 tiradors 12 rotating taps Viladomat, 107 • 08015 BCN • Tel. 930 074 201 cerveserialaresistencia@gmail.com
Tots seguim sent Pepe Rubianes La campanya de suport ‘Tots som Rubianes’ arran de les polèmiques declaracions sobre la unitat d’Espanya va acabar fa temps, però d’alguna manera segueix vigent a Catalunya. Possiblement, Rubianes és un dels artistes més estimats del país la qual cosa s’evidencia cada cop que l’actor copa l’actualitat. La seva crítica estava carregada d’ideologia però el seu humor la feia transversal. Ell s’autodefinia com un actor galaicocatalà: “galaico porque nací en Galícia aunque nunca he vivido allí, y catalán porque casi siempre he vivido en Catalunya aunque nunca he nacido aquí”. De ben petit va canviar la brisa gallega de Villagarcía de Arosa per la platja de la Barceloneta, on va créixer entre pescadors i gent humil. Possiblement aquest barri mariner i veí de l’avinguda, al qual Rubianes sempre es va identificar de manera molt especial, seria el lloc idoni perquè un carrer o una plaça portessin el seu nom. I, de moment, tot i que l’Ajuntament de Barcelona no ho ha descartat definitivament, sembla que la ciutat rendirà el seu particular homenatge a l’il·lustre humorista al Paral·lel, l’avinguda de les arts escèniques. En aquest Paral·lel OH! ens preguntem quin tipus de projecte pel Paral·lel hagués agradat més a l’actor ara que el consistori ha decidit dedicar-li una de les quatre noves places. Ja els hi avancem que no ho sabem. Ningú ho pot saber. El cas és que es compleixen cinc anys de la seva mort i que la nostra avinguda tindrà un privilegi que qualsevol altre indret del país hagués desitjat. Aquí, com arreu de Catalunya i a molts llocs d’Espanya –Rubianes només es va divorciar de l’Espanya cavernícola— “tots seguim sent Pepe Rubianes”.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel El cas del Museu Roca
Barraques de fira, fenòmens i museus de cera i anatòmics en el Paral·lel (1892-1939). Quan parlem del Paral·lel sempre pensem en la gran avinguda dels teatres, del cabaret, del music-hall, de la pantomima, el vodevil, la sarsuela o la revista, però sovint oblidem els seus inicis, en què les barraques de fira, les atraccions tronades i excèntriques, els xarlatans que venien remeis per guarir tots els mals i els museus de cera i anatòmics la poblaven i atreien un públic que badava amb qualsevol raresa. La zona que havia estat la separació entre les muralles i les hortes de Sant Bertran, a la falda de Montjuïc, lloc de pas de traginers, indret per on s’amagaven els delinqüents i campaments de gitanos, com ens descriu Juli Vallmitjana a La Xava i a Sota Montjuïc, es va convertir aviat en el lloc on les classes populars hi van trobar l’espai on desenvolupar el seu oci. L’any 1892 es va construir el Circo Español Modelo (1892-1893) després Circo Teatro Español entre (1893-1907). Era al costat del carrer de les Tàpies, i va ser de seguida el pol d’atracció, convivint amb magatzems i tavernes, fires itinerants, espectacles i atraccions de barraca que van omplir el Paral·lel, sobretot a partir de 1895, any en què es van enderrocar definitivament el Circo Ecuestre i tots els barracots que envaïen la plaça Catalunya. Luis Cabañas ens explica a Biografía del Paralelo (Barcelona, 1945) quin era l’ambient que es respirava entre les barraques de fira del Paral·lel: fenòmens de fira, dones barbudes, forçuts, nans o animals deformes, com l’anunci d’un espectacle que ens descriu Cabañas: “[…] Se enseña un buey que tiene la cabeza de bulldog, la cola de oso y la pata de cerdo. Apacible y amaestrado, es además hermafrodita.” 4 PARAL.LEL OH!
Francesc Roca
Aquest món no ens resulta del tot estrany, però ens costa situar-lo tan a prop de casa perquè en la nostra memòria té més de cinematogràfic que de real: pensem en La parada de los monstruos (1932), de Tod Browning, o L’home elefant (1980), de David Lynch. Això és així perquè no en tenim cap testimoni gràfic, no n’hi ha cap rastre perquè es consideraven espectacles vulgars que no mereixien ser anunciats a la premsa. Ens explica Miquel Badenas que durant els deu primers anys d’existència tot el Paral·lel era un circ; dins i fora de les barraques. A El Paral·lel, història d’un mite, Badenas descriu un teatret que es va instal·lar en el vestíbul del Pabellón Soriano, local que al principi es feia servir per fer subhastes de tota mena d’articles: “[...] al costat mateix del seu barracot i albirant amb claredat el seu futur i el del Paral·lel, els germans Soriano van construir-hi un modest teatret amb un ampli vestíbul, en el qual uns cridaners empleats de la casa donaven compte de les meravelles que veurien si s’animaven a entrar, passant lògicament abans per la taquilla. Als crits de ‘¡Pasen! ¡Pasen!, y en esta verán...’ assenyalant el títol dels cartells’’. Aquesta manera d’anunciar va fer molt popular el Pabellón Soriano, popularitat que va culminar quan al seu vestíbul van instal·lar un gran orgue mecànic, amb diverses motllures de colors molt vius i cridaners, i unes figures de dimensions naturals amb moviments giratoris, i amb un sens fi de tubs pels quals s’emetien potents notes musicals i sorollosos cops de platerets que s’escoltaven a gran part del Paral·lel. Quan la música i els cops de
Barraca itinerant d’en Francesc Roca
Venus anatòmica
platerets paraven, aleshores començava la cridòria dels empleats animant el públic a entrar a veure la pantomima: ‘‘Suplicio cruel, con un combate naval y un drama entre buzos en el fondo del mar; las más grandes atracciones de Europa y América y las nuevas películas del cinematógrafo... ¡todo por sólo diez céntimos’’. En els cartells de l’entrada s’assegurava al respetable público molts morts, descàrregues tancades de fusells, volcans en erupció, dramàtics naufragis, i fins i tot la presència d’un cordero salvaje encontrado en la selva del Amazonas.
la natura, animals i humans, instrumental mèdic, alguns aparells de tortura i una guillotina que formava part d’un espectacle com el que volia posar en marxa Nicomedes Méndez, el que va ser botxí de Barcelona i que l’any 1908, un cop retirat, volia construir al costat de La Pajarera Catalana (que després seria El Molino) una atracció, El Palacio de las Ejecuciones, però no va rebre l’autorització. Com sabem què hi havia en aquesta atracció de fira? Doncs perquè una de les primeres sorpreses va ser descobrir que la col·lecció de figures anatòmiques del Museu Roca encara existia però estava en mans d’un col·leccionista particular d’Anvers (Bèlgica), Leo Coolen, i que amb la seva col·lecció se n’havien fet dues exposicions, una a Gant (Bèlgica, 2008) i l’altra a Londres (2009).
El Museu Roca, ocult durant 50 anys Però l’oblit d’aquest Paral·lel estrany havia de donar un tomb entrats ja en el segle XXI, quan a partir d’uns cartells trobats en un antiquari, Alfons Zarzoso, Pepe Pardo (professors d’Història de la Ciència de la UAB i el CSIC respectivament) i jo mateix descobrim l’existència d’un anomenat Museo Roca, que en una barraca de fira del Paral·lel exhibia “en forma real y para educación del pueblo” un espectacle que es deia “Los estragos del Barrio Chino”, i anava acompanyada d’un espectacle de fenòmens de la natura: el hombre mono, la araña gigante del Japón, las hermanas siamesas, monstruos humanos, galería de curiosidades, fetos humanos auténticos... Una col·lecció que estava formada d’estudis anatòmics que presentaven malformacions i nafres produïdes per les malalties venèries, el procés de la gestació i el part, fetus, esquelets, una col·lecció de fenòmens i monstres de
La barraca de fira d’en Francesc Roca Aquest espectacle macabre formava part de la barraca de fira d’en Francesc Roca, mag, ventríloc i empresari nascut a Tortosa no se sap quan i mort l’any 1945, que va passejar les seves atraccions durant el primer terç del segle XX, acompanyat dels seus fills, els mags The Fak Hongs. Després dels anys d’exhibició pel Paral·lel i al carrer Nou de la Rambla, 25, les figures de cera d’en Roca i tot el material que la família feia servir en els seus espectacles va anar a parar, acabada la guerra, a un magatzem del Paral·lel, segurament en una dependència del Teatre Nou, a la cantonada amb Nou de la Rambla. L’any 1987, aquest material va aparèixer durant RESTAURANTE DE TAPAS. Arroces, carnes y pescados. MENÚS PARA GRUPOS.
Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62
COCINA MEDITERRÁNEA Viernes y Vísperas, hasta las 2h.
www.restauranteterramarbarcelona.es
Más de 50 tipos de ginebra, 20 de tónicas, 20 de cócteles y 30 de cervezas Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con
PARAL.LEL OH!
5
unes obres i va passar per les nuesa. Només cal obsermans de diversos antiquaris, var la Venus anatòmica l’últim dels quals, Francesc del Museu d’Història de Arellano, el mantindrà expola Medicina de Catalusat en un pis vell del carrer nya per adonar-se de de la Palla mentre espera com podia reaccionar el comprador. Cap institució públic inculte i reprimit pública catalana vol adquirir d’aquells anys. Francesc la col·lecció i és així que, el Roca ho sabia perfecta1995, acaba a Bèlgica quan ment i aquest era l’esImatges de deformacions i monstruositats humanes la compra l’actual propietari, quer per tal d’atraure Leo Coolen. Només una petita part del material (cartells el públic i vendre els medicaments antiveneris que i propaganda diversa) va quedar a Barcelona i ha arribat ell representava, fent servir de forma enganyosa el miraculosament a les nostres mans. patrocini de la Creu Roja. Els museus anatòmics i l’espectacle del cos El museu de figures anatòmiques d’en Francesc Roca no és un cas aïllat, sinó que és un dels últims representants d’un fenomen que neix durant la primera meitat del segle XIX quan les primeres col·leccions són presentades al públic burgès i il·lustrat com a mitjà de coneixement del cos a mida que l’higienisme s’imposa, tant a Europa com a Amèrica, com a mesura per lluitar contra les malalties, sobretot les de transmissió sexual, que assolaven la població. L’esforç per documentar el Museu Roca ha donat pocs resultats, però ha permès treure a la llum, fins ara, vint-i-sis col·leccions més que van exhibir peces anatòmiques a Barcelona entre els anys 1849 i finals dels anys 30 del segle XX. És un fenomen que es perllonga al llarg de prop d’un segle. Gairebé no hi ha un any en què a Barcelona no s’exhibeixi un museu anatòmic. Aquests espectacles anatòmics atreien la curiositat de la gent igual que els fenòmens de fira. Despertaven la morbositat i la líbido perquè malgrat les malalties venèries aquelles figures s’exhibeixen nues. El que veu representat el públic en el seu cap no són les conseqüències de l’ús de la prostitució, sinó l’acte en ell mateix. S’exposa anatomia humana, processos fisiològics i malalties, però és inevitable fixar la mirada en la 6 PARAL.LEL OH!
Una història del Paral·lel. Una història de tots La història del Museu Roca ens ha permès entrar en un món que desconeixíem i ens ha permès descobrir una nova cara del Paral·lel. Encara que no hagin deixat gairebé testimonis ni rastres en la nostra memòria barcelonina, els museus anatòmics van ser un fenomen important a Barcelona, no només al Paral·lel. Són noranta anys de recorregut i vint-i-sis col·leccions documentades fins ara. La història d’aquesta avinguda –ho vam comprovar a l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat (CCCB, 2012-2013)– és plena d’aquests oblits. I lamentablement, en el cas del Museu Roca, és greu perquè és l´únic que ha sobreviscut i és un patrimoni que hem deixat escapar. Malgrat la vulgaritat aparent i l’ús mercantilista que se’n va fer, darrera d’aquesta història hi ha un relat important, no només per a la història de la ciència, sinó per la manera com aquesta s’ha filtrat en els espais d’oci. La familiaritat que avui en dia tenim amb el cos i la relació que mantenim amb la medicina i la salut estan relacionades amb aquell procés. És l’evidència del canvi de mentalitats i de com ocultem allò que ens desagrada de nosaltres mateixos. És part de la nostra història i la nostra evolució. ENRIC H. MARCH Llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica
Visiteu la web del Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
Publicació del Poble-sec
www.zonasec.cat
BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega
www.omeular.es
MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN MARZO EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los miércoles y jueves
ORQUESTA
MILLENNIUM los viernes
Orquesta
La França
y los sábados y domingos
Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com
Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Pere Camps
‘‘Tots els artistes fan política’’
Quina és la línia editorial del BarnaSants? El Festival treballa en tres línies: la mateixa cançó d’autor, una proposta on la paraula juga un paper fonamental, va directe a la reflexió, al sentiment, amb l’objectiu de fer moure cervells. Té un sistema de valors intrínsec: igualtat, fraternitat, llibertat, solidaritat, diversitat, pluralitat... I és un lloc de trobada de la cançó d’autor. Cada any es troben els grans referents amb els artistes emergents. El Festival té un marcat to polític, malgrat que no tots els artistes parlen de política. Tots els artistes fan política. Uns ho diuen i d’altres no, però qualsevol manifestació és política. Quan afirmes una cosa, darrera hi ha una ideologia, un sistema de valors. Si cantes una cançó d’amor on la dona és submisa, estàs fent política; si planteges una relació d’igual a igual, estàs fent política. Quin era el propòsit inicial del BarnaSants? Reivindicar la cançó d’autor. Era un moment en que estava absolutament marginada pel que representava. Començar un cicle de cançó d’autor al 1996 era reivindicar la memòria històrica. Els cantautors que havien jugat un paper important als anys 70 i que a Catalunya són imprescindibles per reivindicar la llengua i com a element aglutinador de l’oposició democràtica, com Paco Ibáñez, van anar quedant marginats. Només van resistir aquells que tenien molts seguidors, és el cas de Serrat o de Lluís Llach i una mica de Raimon. Per aquesta reivindicació, el suport de les institucions no sempre ha estat igual. Al principi va ser molt dur. El BarnaSants no va tenir una mica de suport fins la 8a edició i de fet no va tenir un 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Eva Macia
Pere Camps és promotor cultural i director i fundador del festival de música d’autor BarnaSants, que enguany va per la 19a edició i que en 2012 obtingué el Premi Nacional de Cultura. Camps és del barri d’Hostafrancs i va ser l’impulsor de SOS Racisme.
Pere Camps a Cotxeres de Sants, on va néixer el Festival
suport una mica millor fins la 12a. I aleshores el canvi de govern va comportar una retallada política clarament ideològica. D’altra banda, el Festival durant el tripartit es va transformar. La Conselleria de Cultura va obrir una categoria de festivals que considerava estratègics pel país: en clàssica, el de Torruella; de modern, el Sónar; de jazz, el de Terrassa; de folk, el Tradicionàrius; i de cançó autor, el BarnaSants. Això va comportar que tinguéssim conveni, que era fonamental perquè donava més estabilitat. Després, les retallades al BarnaSants fins el 2013 pugen al 35%. El BarnaSants està pensat de manera que les administracions han de garantir el seu suport. No rebem subvencions, la part que posa l’Ajuntament o la Generalitat és part del pressupost del BarnaSants. Sense aquests quantitats no es pot tirar endavant. Són copartícips del projecte. Us apropeu molt a la gent estant a llocs com el Centre Cultural Albareda. Exacte. Nosaltres som partidaris de fer servir els locals públics, però no sempre és possible. Per primer cop estem al centre cultural Albareda. És un espai idoni
perquè a més hi ha artistes que no els podem posar en un lloc de 300 persones encara. El centre cultural Albareda es veu ple a rebentar. I això és molt important per anar garantint l’èxit artístic. Tinc tendència a fer servir l’espai púbic, perquè és nostre. El reivindiquem perquè així també l’enfortim, i ajudem la gent que se’l faci seu. Cada any programeu en sales més allunyades de Barcelona. Quins límits geogràfics teniu? Els límits són els Països Catalans. El Festival es fa originàriament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però té mentalitat de tots els territoris de parla comuna. Aquest any les tres seus noves són Terrassa, Gelida i Alcoi, al País Valencià. Si vols veure a Pi de la Serra, hauràs d’anar a Alcoi. Això és molt important, perquè es trenca amb el concepte de fer bolos. Estàs d’igual a igual. Si vols veure a la Maria del Mar Bonet, hauràs d’anar a Altafulla. Així hem aconseguit una dinàmica bastant interessant de gent que va cap a un lloc i cap a l’altre. Al llarg dels anys has notat molta proliferació d’artistes? Sí. Aquí hi ha una pedrera molt interessant de cançó d’autor. Ja ho reivindica tothom, la qual cosa és una mostra clara de la importància que té la lluita dialèctica. Actualment la cançó d’autor és un prestigi. Hi ha molta de gent jove molt interessant. Però es necessita una xarxa de programació estable, sobre-
tot de petit format. Això és absolutament necessari. Que s’exhaureixin les entrades de Paco Ibañez deu dies abans del concert és un indicatiu de què hi ha demanda. Sí. Nosaltres davant de la represàlia política de l’augment de l’IVA del 21%, hem respost abaixant els preus de les entrades per garantir el màxim possible l’accés a la cultura, hem retallat la publicitat i augmentat les seus, que ens cobreixen les esquenes perquè afronten les retallades i podem jugar amb uns preus populars. El BarnaSants sempre ha estat el festival amb preus més baixos. Les xarxes socials també hauran ajudat en la difusió del Festival. És on cada cop el BarnaSants té més ressò. A les xarxes socials es mou més la premsa independent, més crítica. Intentem que tots els mitjans de pensament crític puguin estar al cas i afavorir el màxim possible la seva feina. Hi ha concerts per a totes les edats. És molt intergeneracional. En els concerts de grans referents hi ha menys joves, tot i que també hi van, però en els joves no hi ha tanta gent de més edat; sobretot per desconeixement, perquè no surten a la tele, no s’escolten a la ràdio... només estan via xarxes socials i aquí la gent de 35 cap a munt no hi és tant. Per algú que li agrada el Llach o el Raimon o el Serrat, hi ha mogollón de propostes que els agradaria segur. Això pot ser un repte per a properes edicions. Es pot fer muntant una associació que és la idea que tinc per l’any vinent, que serà l’edició número 20 i coincidirà amb el 20è aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor. A nivell personal, què ha suposat per a tu el Festival? Quan un projecte tira endavant i tu ets el guionista, el pensament que tenies ha evolucionat i s’ha transformat en un referent, i saps que té poder moral i que a partir d’ell pots ajudar en moltes coses... és un plaer. Al cap i a la fi, si no hi ha plaer, no hi ha activitat de cap tipus. MARTA TELLO
MEMORIAS VIVAS DEL PARAL·LEL Soy una joven investigadora y estoy trabajando en la recuperación de la memoria del Paral·lel. Si queréis compartir vuestros recuerdos, anécdotas, opiniones y otras experiencias sobre este mundo espectacular, no dudéis en contactarme. Gracias por vuestra colaboración. E-mail: memoriaparalelo@hotmail.com Teléfono: 635 270 277 PARAL.LEL OH! 9
Pepe Rubianes ressucita al Paral·lel La pressió ciutadana empeny l’Ajuntament a dedicar una de les quatre noves places del Paral·lel al còmic galaicocatalà Pepe Rubianes es mira aquests dies des del cel, al costat de Gila i Lorca, les coses que fem els de baix. Quan fa cinc anys un càncer enverinat el va enviar al purgatori allà ningú no va dubtar entre les flames del infern i les verges celestials. El dimoni, al que Rubianes sempre havia parodiat, no el volia malgrat les diverses mocions que havien presentat els més intolerants de cada casa. Pepe va anar al cel, i des d’allà, com explica el seu amic Andreu Buenafuente, “es parteix el cul” rient de com ens van les coses en un món terrenal que el troba a faltar. Metàfores a banda, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha donat llum verda a que es dediqui una de Foto: LaFotográfica les noves places del Paral·lel a la figura de l’actor. S’ha parlat molt de com s’ho prendria en Pepe, si se sentiria orgullós de que la seva ciutat el recordi d’aquesta manera o si preferiria, entre d’altres coses, un altre tipus de gestió pública que afavorís la cultura i la creació. De fet, el govern de CiU troba setmana sí setmana també l’aliança del PP que ha guanyat protagonisme en la ciutat des de fa dos anys –des de la gestió de l’espai públic fins a elements prohibitius—. Atès aquest context de calculada simpatia, un pot pensar que tatuar Rubianes a la pell del Paral·lel és oportunista per part d’un govern amb constants pactes amb la força política que, precisament, va vetar l’actor. En qualsevol cas, segurament el seu llegat va molt més enllà del que digui la nomenclatura. Al cap i a la fi, la decisió neix de la pressió ciutadana i és que la idea té l’embrió en els dies foscos posteriors a la seva mort, l’1 de març de 2009. Aleshores hi havia gent que inclús exigia que es rebategés la plaça d’Espanya 10 PARAL.LEL OH!
amb el nom de Rubianes. Ha estat ara, però, quan El Periódico va fer seva la crida popular aprofitant el 5è aniversari de la desaparició del còmic i presentant la petició a la plataforma d’activisme ‘on line’ Change. org, que ha acabat aplegant més de 20.000 signatures. Caldrà veure, però, quan es passarà de la voluntat al calendari. Res fa pensar –a jutjar pel ritme de la remodelació fins ara— que es compleixen els terminis i que la reforma del Paral·lel pugui estar a punt a mitjans del 2015, tal i com es preveu. Tot i així, les obres de les noves placetes han de començar a l’abril, concretament a les cruïlles amb Entença i Tamarit, Rocafort i Manso, Pepe Rubianes Viladomat i Marquès de Campo Sagrado i en la intersecció amb Borrell i Aldana. El consistori, però, no descarta la Barceloneta, barri d’acollida del galicocatalà, la qual cosa allargaria el procés, ja que obligaria a canviar el nom d’un espai o esperar fins que en sorgeixi un de nou. Quin Paral·lel voldria en Pepe? A l’avinguda, la proposta, com a la resta del país, ha estat rebuda amb un somriure, però ha revifat el debat sobre quin projecte de remodelació s’està coent. “Sí, Pepe Rubinanes és mereix davant del Talia una plaça, i tant que sí. Una autèntica plaça i que es respecti la xurreria. Ell voldria això, una plaça al Paral·lel amb consens veïnal”, explica Toni Oller, President de l’Associació Pro Teatre Talia Olympia, crític amb la gestió municipal pel que fa a l’avinguda. Per a Oller, el consistori ha centrat la remodelació en una visió “unilateral des del despatx i la política
Rubianes amb el còmic madrileny Miguel Gila
econòmica de les grans obres, oblidant l’essència del Paral·lel”. Segons ell, “cal tenir més en compte els artistes i la promoció de les arts, donant oportunitats a joves talents i artistes madurs i recuperar la implicació del teixit associatiu”, explica decebut i conclou: “amb placetes que siguin realment places i no voreretes”. Recuperar el Paral·lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres de creació artística –com l’Institut del Teatre, l’ESMUC, el Taller de Músics— va en la direcció contrària de l’actual remodelació? Hi ha possibilitats d’articular una proposta que satisfaci el teixit cultural i associatiu més popular amb les apostes d’oci de format més gran? Què pensaria en Pepe de tot plegat? Si gratem una mica en el seu llegat obtindrem una resposta. Nítida i contundent, com sempre. J.M.
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
B O A D A S
COCINA CATALANA DE AUTOR
Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada
Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS
Menú mediodía: Lun. a Vie. 10,95E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES
Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Mitad y mitad (fins al 15 de març) Resofocos (del 19 de març al 21 d’abril) El Club de la Comedia (8, 15, 22 i 29 de març)
TEATRE APOLO www.teatreapolo.com La Ratonera (fins al 6 d’abril) BARTS
www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)
Tomás Moro, una utopía (fins al 9 de març) Fangoria (14 i 15 de març) Life is a cabaret (març) Camel. Snow Goose (18 de març) Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició) Ol’Green (22 de març)
EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Un jeta, dos jefes (març) Super3 El Musical (dissabtes i diumenges)
TEATRE TANTARANTANA
Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (del 13 al 30 de març)
SÚPER OFERTES en Flyers publicitaris
Tel. 699 73 97 79 bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie. Huevos estrellados con chorizo de León. Arroz caldoso de bogavante. Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona. Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26
www.tantarantana.com
Tamany A5 (148 x 210 mm) 5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E 100.000 exemplars 1.430 E Tamany A6 (148 x 105 mm) 5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E 100.000 exemplars 845 E Tamany A4 (díptic a A5) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E 100.000 exemplars 3.000 E
Paper estucat de 115 grs. Impressió color per les 2 cares També podem fer el disseny També podem fer la distribució Altres tipus d'impressos Tamany A4 (tríptic) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E 100.000 exemplars 3.150 E Altres formats (210 x 100 mm) 30.000 exemplars 585 E 60.000 exemplars 930 E Formats minis (148 x 70 mm) 30.000 exemplars 485 E 60.000 exemplars 730 E
Faci conèixer el seu negoci
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo - Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La Biblioteca recomana / ‘Barbie’ Ara toca parlar d’un llibre que pertany al fons especial de la biblioteca. Per si no ho sabeu, la biblioteca de Sant Antoni-Joan Oliver té un fons especial de col·leccionisme, degut a la tradició del mercat dominical que se celebra des de l’any 1936 fins als nostres dies. Alguns dels apartats del fons de col· leccionisme de la biblioteca són: Història del col·leccionisme, filatèlia, numismàtica, cartofrafia, plaques de cava, punts de llibre, noves tendències del col·leccionisme (Toys), joguines o curiositats. Hi ha un llibre que crida molt l’atenció, Barbie. Símbol definitiu del somni americà. Nascuda el 9 de març de 1959. No és només la nina més venuda a tot el món, és sobretot, la primera top model de l’era postmoderna. Canviava de vestits a cada estació, amb una oferta de col·leccions de tots els estils i per a tots els gustos, seguint les tendències del moment. Cap joguina reflecteix tan escrupolosament l’evolució de la moda dels últims 40 anys. Part del treball que es mostra en aquest llibre ha reunit modistes i creadors dels anys 90, cadascú d’ells ha creat un vestit per a la Barbie en ocasió d’una venda organitzada per la galeria Christie’s i Vogue Itàlia, el 27 de novembre de 1997 a Milà, en benefici de la lluita contra el càncer de
mama, sota el nom de: “Una Barbie avui per salvar una dona demà”. Tots els dissenyadors més avantguardistes, la nova generació de creadors, van agafar les tisores per a convertir-la en una fashion victim. Entre aquests artistes trobem: Tom Ford (Gucci), Miuccia Prada (Prada), Jean Paul Gaultier, John Galliano, Vivienne Westwood o Marc Jacobs. Però molt abans també l’han vestit creadors de la talla de: Christian Dior, Dolce&Gabanna, Calvin Klein, Moschino, Versace o Giorgio Armani, entre altres. La llista és interminable, això és el que l’ha fet diferent, mai cap altra nina ha tingut aquesta popularitat que perdura en el temps. Un llibre molt curiós i que us invitem a gaudir de la seva lectura i així començar a conèixer la nostra especialització. BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 www.bcn.cat/bibjoanoliver b.barcelona.jo@diba.cat
PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Milano Cocktail-Bar
Milano Cocktail-Bar fa 7 anys que es va obrir a la ciutat i ja és un referent per la qualitat del seus cóctels. El local es troba mig amagat als baixos d’un Bracafè a la Ronda Universitat, fet que li dóna un aire de club privat. Va captivant els clients que van baixant les escales, fins trobar un elegant bar d’ambient novaiorquès, amb decoració clàssica dels anys 40. Fa 3 anys al Milano van començar a programar jazz en directe i la fórmula ha estat un èxit. Tot i l’esforç que comporta fer més de 350 concerts l’any, Segio Larregola, propietari del local, afirma que queda compensat pel plaer que suposa. Ara, tots dos móns, el de la música i la cocteleria són complementaris i indivisibles a la sala. A més, els detalls i l’atenció del personal fan que els clients se sentin especials i tornin. Un ambient de bona música i relax ideal per compartir al final d’una jornada laboral o en cap de setmana. Els aperitius i els elegants plats de la carta acaben de complementar l’oferta del local. Com a recomanació, el còctel Picasso, definit al Milano com a “atrevit i potent”. Una proposta que s’ha fet internacional i que va néixer aquí. Elaborat a base de Tequila Jimador reposat, sirop de mel, alfàbrega fresca, suc de llimona i gotes d’absenta. REDACCIÓ 14 PARAL.LEL OH!
Entrada al Milano (Ronda Universitat, 35)
Foto: Eva Macia
Rda. Universitat, 35 - Tel. 931 127 150 www. camparimilano.com De dilluns a diumenge de 12h del migdia a 3 de la matinada Concerts de jazz en directe, cada dia a les 20.30h
Foto: Eva Macia
Una cocteleria d’ambient novaiorquès al centre de Barcelona
Concert de jazz, el segell de la casa
La foto retro
Barricades al Paral·lel del 19 al 21 de juliol de 1936
La terrassa del Cafè Espanyol
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
DEL POBLE SEC CARACOLES BACALAOS CARNES Y VERDURAS A LA BRASA EMBUTIDOS IBERICOS PAN CON TOMATE
Blai, 47 y Blasco de Garay, 13 (Poble Sec) Reservas: Tel. 93 442 08 46
www.labodeguetabcn.com
Carrer de BLAI El Carrer Gran del POBLE-SEC
Todos los días pinchos a 1E Carrer de Blai, 17 (Poble-sec) Tel. 93 173 05 61 www.facebook.com/ LaTasquetaDeBlai
Manga Rosa es el sitio ideal para el ocio, lugares como este son los que hacen del Poble-sec un barrio especial.
Tapas, cerveza y cóctels
Blai, 31 - Tel. 930 075 826 - BCN PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!