Paral·leloh! 24

Nº 24 - Abril 2014 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Àurea Márquez ‘‘Sóc molt feliç a dalt de l’escenari’’ (pàg. 8)

Una croada en busca d’espais per actuar (pàg. 6)

La cupletista de ‘La Pulga’ i el Salón Venus (pàg. 4)

Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

www.zonasec.cat

La Bella Chelito

ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu.

Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Assoc. Talia Olympia

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• Cinema

pàg. 10

• Salut

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Biblioteca

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

Cerveseria Barcelona 12 tiradors 12 rotating taps Viladomat, 107 • 08015 BCN • Tel. 930 074 201 cerveserialaresistencia@gmail.com

El Paral·lel, frontera o frontissa?

La recuperació de la identitat singular del Paral·lel ha d’anar lligada amb el compromís històric de fer d’aquesta avinguda un element de connexió entre barris.

L’avinguda separa el barris de fins a tres districtes diferents. Com més permeable sigui, més recorregut tindrà l’essència del Paral·lel per estendre’s. Barris artísticament en auge, com el Poble-sec (Sants-Montjuïc); d’altres amb propostes culturalment diverses, com el Raval (Ciutat Vella); i d’altres històricament marcats pel teatre, com Sant Antoni (Eixample) poden i volen ser part de la remodelació de l’avinguda. Però per tal d’establir connexions entre barris i els seus teixits socioculturals, és imprescindible comptar amb les entitats.

Una frontera és un element de divisió, separa zones que no necessàriament interactuen, mentre que una frontissa és un mecanisme que possibilita el gir, el pas, la transició. El passat comú dels barris en contacte amb l’avinguda convida a una senyalització per establir un recorregut que uneixi les diferents zones. Una guia urbana en forma de senyals seria un bon mètode per recuperar un relat comú, de la mateixa manera que cal reforçar el vincle entre equipaments de diferents barris, sent el més necessari d’ells la vinculació de la Ciutat del Teatre amb Sant Antoni, a través del carrer Radas, com demana l’Associació Talia Olympia.

Si aconseguim que la inversió publico-privada repercuteixi més en el sector associatiu i cultural i que l’ordenança sigui més flexible en cedir l’espai públic per a la difusió de la cultura, estarem més a prop de recuperar el Paral·lel que molts veïns enyoren.

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel Salón Venus (1901-1904)

El local conegut com Salón Venus va ser un dels pioners de l’emergent Paral·lel dels inicis del segle XX. Obert el 1901, va tenir una vida efímera, amb una mort sobtada al cap de tres anys, a causa de la decisió municipal d’eixamplar voreres i eliminar tot allò que entorpia l’espai públic. L’ajuntament de la ciutat volia acabar dràsticament amb la proliferació caòtica i desordenada de tot tipus de barraques i de locals d’esbarjo.

La popularitat que va aconseguir el Salón Venus s’explica bàsicament perque allà va començar la seva carrera artística la popular cupletista Bella Chelito (Consuelo Portela 1885-1959), que entusiasmava els parroquians del local amb el seu conegut espectacle La Pulga. L’artista es dedicava a buscar una imaginària puça entre tots els racons del seu cos, incloses les parts més íntimes. Aquest pretext li permetia anar

La Bella Chelito

desprenent-se poc a poc de totes les peces de roba que duia posades fins acabar conilla davant dels ulls embadadits del respectable.

La Vanguardia del dia 17 de maig de 1904 ja informava de la llista de contruccions que haurien de ser parcialment enderrocades per alliberar els cinc metres de vorera destinades a pòrtics segons les ordenances aprovades el 1902. Entre elles s’hi incloia el Salón

Visiteu la web del Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com 4

PARAL.LEL OH!

Publicació del Poble-sec

www.zonasec.cat

1904. Concentració de persones al Paral·lel esperant l’arribada de les brigades municipals que procedirien a l’enderroc dels locals que imcomplien la normativa de la Llei de Porxos. El Salón Venus està situat a l’esquerra de la imatge.

Venus. La majoria dels propietaris dels immobles afectats es van negar a executar l’enderroc confiant que l’ajuntament no es decidiria a fer efectives les amenaces. El dia 12 d’octubre però, els operaris municipals varen procedir a executar l’ordre de la casa gran entre una gran gernació que es congregava en aquell sector del Paral·lel protestant airadament contra la decisió de l’alcalde Gabriel Lluch, que va voler

presenciar en directe el curs dels esdeveniments. El desplegament de forces fou d’allò més espectacular.

Fins a cent guàrdies de cavalleria i infanteria varen ocupar la zona i posteriorment aparegueren centcinquanta obrers municipals amb pics, pales i escales disposats a començar l’enderroc. En el cas del Salón Venus l’enderroc fou total com també va succeir amb el veí Palacio Trianón. Extret del blog BARCELOFILIA

PARAL.LEL OH!

5

Una croada en busca d’espais per actuar L’Associació Talia Olympia treballa des de l’any 2007 per donar més visibilitat a joves talents, integrar el barri de Sant Antoni al Paral·lel i recuperar espais emblemàtics de l’avinguda El Paral·lel és el comú denominador de tres persones ara cada vegada és més difícil que els grans teatres, la que cada setmana fan un parèntesi en les seves rutines majoria gestionats per la mateixa productora, cedeixin laborals i personals i comparteixen una estona de cafè espais per a les associacions socioculturals com la a l’ombra de l’equipament públic Cotxeres Borrell. Són nostra”, explica Oller, que reivindica més facilitats per en Toni Oller (Ripollet, 1961), l’Abel Alem (Mar del Plata, muntar escenaris a l’espai públic, com es feia antigament 1942) i la Dolors Otero (Barcelona, 1951), tres amants a l’avinguda. “Ens agradaria consolidar una prograde les arts escèmació de carrer, amb mediació niques i defensors entre entitats i del llegat artístic veïns, i fer acdel vell Paral·lel. tuacions davant Recorden amb d’El Molino i de nostàlgia una l’antic Chicago”, època en què el comenta aquest diàleg entre els historiador que artistes i els teatres, d’una banda, demana l’obertura i el dels ciutadans durant el cap de i la cultura, de setmana del Casal l’altra, era més de Barri del Raval Foto: J.M. fluid. Tots tres o Cotxeres Borrell.

De dreta a esquerra, Abel Alem, Toni Oller i Dolors Otero, de l’Associació són el motor de “Proposem reTalia Olympia l’Associació Talia cuperar el Paral· Olympia, que des de l’any 2007 treballa incansablement lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres perquè artistes de diferents disciplines –des del jazz, de creació artística, com ara l’Institut del Teatre o les fins a les varietés, passant pels números de circ— tro- escoles de música”, explica Oller que anima a “créixer bin en el Paral·lel el seu escenari, encara que sigui a des de baix”, tal i com es va fer —diu— el Paral·lel. la via pública. “La nostra obsessió és trobar espais per “La història ens demostra que el Paral·lel no va nàixer donar oportunitats als artistes, especialment als joves”, per una decisió municipal ni per un impuls privat, sinó explica Toni Oller, historiador i artífex de l’associació, en contra d’una decisió municipal: la llei de porxos”, que coneix de primera mà els pals a les rodes en què recorda Oller, que destaca el passat obrer de l’avinguda. es troben els joves creadors per fer-se un nom en el món de l’art i la cultura.

Abel Alem, l’emblema de l’associació El seu fill, el pianista Víctor Oller, com moltes altres A la passió d’Oller se suma la il·lusió d’un veterà de promeses, topa amb programacions fixes, sense esclet- l’escena de l’avinguda, l’actor Abel Alem, icona del music xes per oferir oportunitats. “Abans teníem un acord amb hall. “L’alliberament sexual és el primer record que em la FEM per poder aprofitar l’escenari d’El Molino, però ve al cap des que vaig aterrar en aquesta artèria de la 6 PARAL.LEL OH!

ciutat”, explica aquest comediant d’origen argentí que suma més de quatre dècades treballant al sector teatral, on destaca la seva feina amb el seu amic i director del teatre Apolo, Víctor Daniel Lazarof, desaparegut el maig de l’any 2012. Alem reivindica la formació dels actors i explica la importància de que siguin apadrinats per artistes consagrats. Per això, i a banda de la seva dilatada trajectòria –ha actuat a Buenos Aires, Madrid, Barcelona, Mallorca i fins i tot a Rumania— també mira d’ajudar a talents emergents, com la vedette Merche Lois. “La vaig conèixer al teatre Victòria quan només tenia 16 anys, un cos preciós i una veu meravellosa, a mi em recorda a ‘La Pantoja’. Alem explica que per tenir artistes com Raquel Meller o la Bella Dorita, cal passar per l’acadèmia, però també tenir un bon padrí capaç d’obrir-te portes.

En record de Martínez Soria Segurament, un altre dels fils conductors dels tres protagonistes, i de tants altres veïns del Paral·lel, sigui l’etern record de l’actor Paco Martínez Soria, que l’any 1982 va canviar-li el nom al teatre Talia pel seus cognoms. Per a la Dolors Otero és “molt trist” que encara no se li hagi reconegut el seu llegat i demana que si s’ha de posar nom a una de les quatre placetes que vol projectar l’Ajuntament es tingui en compte el de l’actor.

“Em sembla molt bé dedicar un espai de la ciutat a Pepe Rubianes, però no està ben ubicada”, opina Otero, compungida, com molts veïns, per l’immens solar que avui hi ha en lloc del teatre.

Abans d’acomiadar-nos d’aquest trident, Oller insisteix en què l’associació no vol ser gran, “volem ser petits, però volem actuar, necessitem que ens deixin actuar”. Aquest és el desig i la lluita de l’Associació Talia Olympia que, igual que ho va ser la sala del Talia, és petita, però necessària. J.M.

Paco Martínez Soria

COCINA CATALANA DE AUTOR

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.

Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS

Menú mediodía: Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

El Talia ja amb el nom de Paco Martínez Soria

PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista

Àurea Márquez L’Àurea Márquez és actriu de teatre, televisió i cinema. Al 2011 va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació a ‘Pedra de Tartera’. Actualment es troba al Teatre Tantarantana amb l’obra ‘Barbablava, l’esperança de les dones’, que estarà en cartell del 3 al 20 d’abril.

‘Barbablava’ és una adaptació del clàssic conte?

No és tant una adaptació, sinó que està inspirat en el personatge de l’home. L’obra parla del desig, de la necessitat que tenim els uns dels altres, de com de vegades les paraules traeixen els sentiments. Volem expressar el que sentim amb paraules, però les paraules mai arriben a la dimensió i profunditat del que estem sentint. També parla, crec jo, de com les dones de vegades busquem en l’home, i projectem en ell, mancances o necessitats que tenim i que hauríem de resoldre nosaltres mateixes. És una obra que et fa reflexionar sobre les relacions humanes i en concret sobre les relacions de parella. Sobre la condició humana i sobre com som, que a la fi és el que busquem quan anem al teatre, que ens facin de mirall del que nosaltres som i vivim, i potser veient-ho en els altres podrem entendre coses que per nosaltres mateixos no podem.

L’obra combina comèdia i drama.

Potser és més dramàtica, però també hi ha humor, hi ha tendresa, hi ha música... És una obra poètica, però que no s’espanti la gent, que no és un recital de poesia. ...

Jo crec que és per a tots els públics. Perquè tots hem estimat, tots ens hem enamorat... No pot estar lluny de ningú això... Algú connectarà més amb el llenguatge i la manera de fer i d’explicar-ho, però els temes són universals.

Has interpretat papers molt durs al llarg de la teva carrera. Et sents més còmode fent drama?

8 PARAL.LEL OH!

Fotos: Teatre Tantarantana

‘‘Sóc molt feliç a dalt de l’escenari’’

L’actriu Àurea Márquez

La cosa ha anat així en la meva vida. Per la meva història em desenvolupo bé amb tot el que són emocions, i si són fortes, et diria que millor. També m’agrada molt fer comèdia i ho puc fer, però ho he d’anar a buscar més, tinc menys oportunitat de fer-ho. El primer que tinc així a mà és la cosa dramàtica. Em surt fàcilment. Sóc una persona molt emocional, sóc intensa i també com he anat treballant aquest tipus de paper, doncs és com un múscul: si el vas exercitant, aquest en sap més que els altres.

Ens ho prenem com una oferta per fer comèdies?

Si el projecte és bo i a mi m’agrada, jo estic disposada.

El que passa és que potser la comèdia està associada a un tipus de teatre més comercial, que no m’interessa tant. És un terreny per explorar. Crec que les obres més completes, i que poden arribar a molt públic, són comèdies, però que també tinguin contingut, i que ens facin reflexionar o ens toquin alguna cosa. O sigui, les comèdies dramàtiques. Seure a un lloc perquè només et facin chistes, chistes, chistes... i gag i gag a mi m’avorreix.

Les teves interpretacions et serveixen també a nivell personal?

Sí, em serveixen perquè d’alguna manera el que fem els actors és investigar sobre la naturalesa de les persones. De vegades et trobes un personatge que

Imatge promocional de l’obra ‘Barbablava, l’esperança de les dones’ que es representa al Teatre Tantarantana

penses, “per què fa això?” i et porta a ser una mica psicòleg i intentar entendre’l. El que m’aporta aquesta professió, entre d’altres coses, és que m’amplia la capacitat d’entendre les persones, les reaccions, i els seus comportaments. Sempre hi ha una raó, una explicació, un origen, i això ho trobo apassionant.

Tornes a actuar sota la direcció de Lurdes Barba, qui et va dirigir quan vas guanyar el premi Margarida Xirgu. Com és treballar amb ella?

Ella i jo ja hem fet uns quants muntatges juntes, i en l’última cosa que ella ha fet, ‘Ocells i llops’, li he fet d’ajudantia de direcció per primera vegada. Ens entenem súper bé, perquè tenim una sensibilitat semblant. Ella també és una dona molt intensa, molt apassionada. En poquetes paraules ens podem entendre i això ho facilita molt. Si no estic en situació de confiança em faig una mica petita, no acabo de desplegar bé les ales. Amb la Lurdes sé que em puc equivocar, la puc cagar, puc fer el ridícul... no tinc cap por de res perquè ella no em jutjarà ni em tallarà les ales.

Es nota una sensibilitat semblant pel fet de que sigui dona?

Jo crec que sí que es nota. Seria mentida dir que no i potser m’agradaria dir que no, però sí que ho noto. I no dic que no hagin directors que no puguin entendre l’univers de la dona... però és com si a un tio li expliques què és parir o què és tenir la regla. Ho podrà entendre, però no ho ha viscut igual. Les dones vivim les emocions en general una mica més a flor de pell. També he treballat amb homes i m’encanta. M’encanta sortir d’aquí, perquè tot el que et tanca i et limita, et fa més pobre. M’agrada anar a l’altre

lloc i veure un pensament al que jo mai hauria arribat. És un altre angle...

Exacte. És un altre angle, un altre punt de vista de la vida. Potser més racional, més del món de les idees, dels conceptes... que també està molt bé. Però com hi ha menys directores que directors, penso que s’ha de potenciar que hagi paritat. Hi ha molta gent que dirigeix que són dones, però no els hi donen una responsabilitat gran. Encara hi ha molta desigualtat. Costa molt donar els llocs de responsabilitat i mando a les dones.

Trobes que el teatre és el teu medi natural?

Sí. Jo sóc molt feliç a dalt de l’escenari. He arribat a patir molt, però he viscut moments d’una intensitat, d’una plenitud tal que ... no sé com explicar-ho... com d’èxtasi.

Quan sembla que la funció no l’estàs fent tu, que la fa algú per tu... És el que els flamencos diuen “El duende”. Quan estàs connectat amb els que estan amb tu a l’escenari, amb el públic... es crea una cosa... No passa sempre, evidentment, però quan passa és màgia pura.

Abans d’acabar, i sabent que vas viure al Poble-sec, ens expliques algun record d’aquella etapa?

I tant! Pensa que vaig viure al Poble-sec des dels 5 anys, fins els 24. Visc a Gràcia des de fa molts anys, però el meu barri, que és on un es cria i on té els records de la seva infantessa, és el Poble-sec. Quan era petita i vivia allà era un barri molt obrer i molt poc modern... i ara quan hi vaig és una passada de terrassetes, de bars... Moltes vegades hi vaig només a passejar per aquells carrers que són els de la meva infantessa. Hi vaig a fer remember... jo sola. MARTA TELLO PARAL.LEL OH! 9

Cinerama Gran Palace La grande bellezza

(Director: Paolo Sorrentino) Dsprés de la llarga collita de premis que ha rebut l’últim treball de l’italià Paolo Sorrentino (Il Divo), entre els que cal destacar els BAFTA o els globus d’or, a La grande bellezza li ha arribat el colofó final amb l’oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa.

L’acció s’inicia a Roma durant l’estiu quan els turistes gaudeixen de les vistes de la ciutat des del turó Janícul. A banda de la ciutat l’altre protagonista és Jep Gambardella (Toni Servillo), un home madur, elegant i seductor, que va escriure una novel·la de gran prestigi literari quan era jove i que des de llavors no ha tornat a escriure excepte en treballs periodístics. Jep ha estat durant anys el centre de totes les festes i sopars de la burgesia romana. S’ha guanyat a pols la seva reputació d’escriptor frustrat, i ara que ha complert seixanta-cinc anys té la necessitat d’omplir el seu buit existencial.

Per això somia amb tornar a escriure. Ell i el seu cercle

SÚPER OFERTES en Flyers publicitaris

Tel. 699 73 97 79 Tamany A5 (148 x 210 mm) 5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E 100.000 exemplars 1.430 E Tamany A6 (148 x 105 mm) 5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E 100.000 exemplars 845 E Tamany A4 (díptic a A5) (210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E 100.000 exemplars 3.000 E

10 PARAL.LEL OH!

Una escena de ‘La grande bellezza’

d’amistats viuen refugiats en el no res, perduts en una falsa felicitat. Visualment és un film màgic, hipnòtic i extraordinari, però no només és aquesta la seva virtut. És ple de contrastos: el que és sagrat front el que és profà, la vulgaritat davant la sofisticació o la puresa front la perversió. Toni Servillo retrata magníficament aquest bon vivant decadent i hedonista que viatja pel seu passat i futur interior. La grande bellezza atrau pel seu humor, pel seu excés, per la seva extravagància i per mostrar-nos una Roma esplèndida, bella i superficial alhora. Al igual que el protagonista està destinada a la sensibilitat. NÚRIA BELTRÁN

Paper estucat de 115 grs.

Impressió color per les 2 cares També podem fer el disseny També podem fer la distribució Altres tipus d'impressos Tamany A4 (tríptic) (210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E 100.000 exemplars 3.150 E Altres formats (210 x 100 mm) 30.000 exemplars 585 E 60.000 exemplars 930 E Formats minis (148 x 70 mm) 30.000 exemplars 485 E 60.000 exemplars 730 E

Faci conèixer el seu negoci

bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie.

Huevos estrellados con chorizo de León.

Arroz caldoso de bogavante.

Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona.

Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

Salut / Edat indicada per portar el nen al dentista La Societat Espanyola d’Ortodòncia recomana que tots els nens siguin avaluats per un ortodoncista com a molt tard als 7 anys d’edat. Els ortodoncistes poden detectar problemes menors en la mandíbula, el maxil· lar i les dents permanents, que poden sortir abans que les dents de llet hagin caigut.

A pesar que les dents del seu nen semblin que estan bé, hi poden haver problemes que l’ortodoncista pot detectar. La visita pot revelar que la mossegada del nen es troba en bon estat, o identificar un problema que necessiti ser tractat durant el creixement i desenvolupament del nen. En molts casos fer el tractament aviat pot millorar el resultat final del tractament. Començar el tractament aviat pot prevenir problemes abans que aquests es converteixin en més greus, escurça el temps de tractament i minimitza

complicacions en el futur. En certs casos l’ortodoncista pot aconseguir resultats que no serien possibles si les estructures òssies haguessin finalitzat el creixement.

Fer el tractament aviat permet a l’ortodoncista l’oportunitat de: Guiar el creixement dels maxil·lars. Reduir el risc de sofrir fractures en les dents anteriors.

Corregir hàbits orals nocius. Millorar l’estètica. Guiar les dents permanents a una posició més favorable. Acomodar les dents, llavis i cara d’una manera harmònica.

Si el nen ja té 7 anys encara no és tard per a una revisió a l’ortodoncista. Com que els pacients són diferents tant fisiològicament com en la seva necessitat de tractament, la meta de l’ortodoncista és la de proveir cada pacient amb un tractament apropiat a les seves necessitats individuals en el moment indicat. COEC

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN ABRIL EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los miércoles y jueves

ORQUESTA

MILLENNIUM los viernes

La França

Orquesta

y los sábados y domingos

Orquesta

CHACUMBELE

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 11

Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Resofocos (fins el 21 d’abril) El Club de la Comedia (19 i 26 d’abril)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com La Ratonera (abril)

Resofocos

BARTS

www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)

Estopa (del 10 al 13 d’abril) Goyo Jiménez (del 15 al 27 d’abril)

EL MOLINO

www.elmolinobcn.com

Goyo Jiménez

Life is a cabaret (abril) Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició) Burlesque festival (del 7 al 10 de maig Life is a cabaret

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Barbablava (del 3 al 20 d’abril)

Sota l’ombra d’un bell arbre (del 23 d’abril a l’11 de maig) Sota l’ombra d’un bell arbre

TEATRE VICTÒRIA

www.teatrevictoria.com

Un jeta, dos jefes (abril) Super3 El Musical (dissabtes i diumenges) Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo - Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

La Biblioteca recomana / Joan Oliver Per parlar de col·lecció local el millor que podem fer és començar amb l’autor que dóna nom a la nostra biblioteca, Joan Oliver.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986).

Nascut en el si d’una família de l’alta burgesia industrial i financera, representa la figura de l’escriptor revoltat contra la seva classe social.

Joan Oliver fou comediògraf, poeta, prosista, traductor i periodista, és considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva aportació a la literatura catalana s’ha considerat exemple de llenguatge rigorós, imaginatiu i creador; manté una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, amb una ironia propera al sarcasme.

Va publicar el seu primer llibre el 1928, Una tragèdia a Lil·liput, una sàtira de la societat burgesa del moment.

El 1934 publica el seu primer poema sota el pseudònim de Pere Quart, titulat Les decapitacions. Aquest pseudònim ja l’havia emprat per escriure articles contra la dictadura de Primo de Rivera, prové del seu segon nom de baptisme i de ser el quart germà.

La derrota de la Guerra Civil i la dura experiència de l’exili generen un canvi en ell. Va ser una veu crítica contra la dictadura i un lluitador al servei de la resistència antifranquista.

Horario: de 12 a 15,30 h. y de 20 a 23,30 h.

También para llevar y servicio a domicilio RESTAURANTE HINDÚ COCINA DE LA INDIA

INDIAN TANDOORI www.motimahalbcn.com

C/ Sant Pau, 103 (junto Paral·lel) Tel. 93 329 32 52 Fax 93 441 37 13

Entre la seva extensa obra destaquem: Allò que tal vegada s’esdevingué, Ball robat, La Fam, Pigmalió, Bestiari o Vacances pagades. Aquest mes us volem recomanar Ball robat. El seu humor càustic ens mostra una peça perfectament construïda. L’obra va ser estrenada l’any 1958, posa en escena el fracàs de tres matrimonis madurs, i contempla les insuficiències de la burgesia catalana, que ha vist com la barbàrie de la guerra desfeia l’espai, gairebé ideal, de la vida assolida.

Animeu-vos a llegir en Joan Oliver, a la biblioteca trobareu força llibres d’aquest autor.

BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 www.bcn.cat/bibjoanoliver b.barcelona.jo@diba.cat

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

Moti Mahal

Cuina tradicional hindú en un palau

Entrada al Moti Mahal (carrer Sant Pau, 103)

Paneer (espinacs amb formatge)... Només cal deixar-se aconsellar per Mahender o la seva dona, que guien els comensals cap els plats que més poden satisfer cada paladar. A més, en la presentació dels plats es nota atenció i cura, i el tracte de la família Gautman és excel·lent.

Moti Mahal amb la seva entrada no dóna pistes del magnífic restaurant que s’amaga al darrera. Un lloc pel que han passat persones reconegudes com Pep Guardiola, Gabino Diego, Harrison Ford i Calista Flockhart, així com el príncep de l’Aràbia Saudita o l’alcalde de Nova Delhi.

Al Moti Mahl també fan menjar per endur i càterings, i ofereixen pàrking gratuït al seus clients. REDACCIÓ

Foto: Eva Macia

Foto: Eva Macia

Mahender Gautam va arribar a Barcelona fa 30 anys amb el somni de muntar un restaurant hindú. Fa 14 anys, després d’haver treballat en el negoci dels souvenirs a La Rambla, va poder posar en marxa el seu projecte, i va obrir les portes del Moti Mahal. On s’ofereixen plats de la cuina tradicional hindú, que adapten al paladar autòcton suavitzant el picant, si se’ls demana. El restaurant rep el nom del Palau de la Perla, situat al fort Mehrangarh, a la ciutat de Jodhpur, al nord de l’Índia.

Mahender explica que el restaurant és un habitual punt de trobada de gent que viatja a l’Índia. En tornar es troben aquí per mostrar les seves fotografies i compartir les vivències del viatge, mentre mengen plats que els porten de nou a la Índia.

Al Moti Mahal es menja realment bé. Els plats són variats i deliciosos: pollastre tandoori, Dahl Makhn (llenties fregides amb nata i curry), que són per llepar-se els dits i sucar-hi pa, com el tendre parantha o el típic roti, Palak

Foto: Eva Macia

Carrer Sant Pau, 103 - Tel. 93 329 32 52 www. motimahalbcn.com De dilluns a diumenge de 12h a 15.30h i de 20 a 23.30h.

Mahender Gautman va muntar el restaurant fa 14 anys

14 PARAL.LEL OH!

Restaurant de cuina tradicional hindú

La foto retro

L’avinguda del Paral·lel a principis del segle XX

El Cabaret Casablanca del Paral·lel (1941)

El Teatre Apolo, als anys 20

Soldats al Paral·lel, durant la Setmana Tràgica (1909)

Carrer de BLAI El Carrer Gran del POBLE-SEC ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)

Manga Rosa es el sitio ideal para el ocio, lugares como este son los que hacen del Poble-sec un barrio especial.

Tapas, cerveza y cóctels

Blai, 31 - Tel. 930 075 826 - BCN PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!