Nº 8 -Novembre 2012 / Magazine gratuït - Free
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
www.zonasec.cat
Entrevista a Toni Rovira, ànima de TV25 (pàg. 8)
‘La Família Irreal’ de visita pel Paral.lel COMPRO ORO C/ Blai, 6 Av. Paral·lel, 97 Tel/Fax 93 329 38 09 Tel/Fax 93 442 38 95 08004 Barcelona 08004 Barcelona
38 3
• Compramos relojes de primeras marcas • Papeletas de empeño • Reparamos sus joyas en una hora
C/ Sants, 291 Móvil Tel/Fax 93 431 02 46 08028 Barcelona 686 559 978
C/ Dr. Jaume Ferran i Clua, 3 (Mercado Collblanc) C/ Font, 50 Tel/Fax 93 448 40 36 Tel/Fax 93 447 02 98 08905 L’Hospitalet Ll. 08903 L’Hospitalet Ll.
HASTA
POR CADA GRAMO
TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.
Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62
COCINA MEDITERRÁNEA MÁS DE 40 TIPOS DE GINEBRA 15 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS
Mar. Mie. y Jue. de 10 a 24h. Viernes de 10 a 2h Sábados de 11 a 2h. Domingos de 11 a 24h. Lunes cerrado
bar•tapeo•cerveseria
Cocina árabe-oriental y francesa
NUESTRO PLATO ESTRELLA: Los huevos estrellados con chorizo de León
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL!
Especialidad en cous-cous Cerrado lunes no festivos Vila i Vilà, 82 (junto El Molino) Reservas: Tel. 93 329 83 84 Más información en Facebook
C/ Santa Mónica, 4 Tel. 93 318 79 80 www.barpastis.com barpastis@hotmail.com
Abiertos hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 AV. PARAL·LEL, 200 TEL. 93 425 38 63
RESTAURANTE CAFÉ ESPAÑOL Pasado, presente y futuro de la restauración en el Paral·lel Menú diario 9,10 E Menú sábados, domingos y festivos 14 E Lunes a Sábado de 08,00 a 02,00 Domingo de 08,00 a 00,00
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. 692 248 221
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Dos anys d’El Molino
pàg. 6
• L’entrevista
pàg. 8
• Exposició Paral·lel
pàg. 10
• El nostre personatge
pàg. 11
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Novetats teatrals
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
fins a 40* E
(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia
Tamarit, 116
0,45 E per gram
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
Seducció ‘Made in’ El Molino ‘Made in Paral·lel’. Amb aquest títol va tornar a aixecar el teló, després de 13 anys sense fer-ho, El Molino. Era l’octubre del 2010 i ho feia amb l’obra que pentinava la història d’aquest emblemàtic teatre del Paral·lel, el Poble-sec i Barcelona. Una història que té més de cent anys. 114 per ser exacte. Ara fa dos anys, el barri tornava a somriure i aixecava (encara avui dia es fa) la mirada al seu pas pel carrer Vila i Vilà. Llums, espectacle, màgia, en definitiva, vida. El Molino era i és una icona de la ciutat comtal i també d’una manera de fer show diferent, el reconegut cabaret. Un cabaret amb segell propi. Jugant amb la paraula erotisme a través de la sensualitat que només tenen les seves vedettes. Llibertat i tabús fora, això és el que millor defineix la trajectòria de El Molino. Aquest particular encant de la sala i el que representava va fer que un bon grapat de gent del barri, de diferents llocs de la ciutat i d’altres punts del territori s’unissin amb un únic objectiu: tornar a fer girar les seves aspes. Es va fer esperar, però altre cop la comunitat veïnal va posar de manifest la seva fortalesa a còpia de perseverar i lluitar. Òbviament, no van ser els únics actors d’aquesta pel·lícula, l’aparició de la societat Ociopuro va esdevenir clau. I tot plegat sense ajudes públiques, com diuen ells mateixos. Això sí, per a la reobertura quasi tots aquests que no van ajudar sí que van desfilar per la catifa vermella. Ara, la poca afluència de públic amenaça la nova etapa endegada per la sala. Malgrat que s’estigui apostant per ampliar programa i horaris, l’assistència minva. Cal trobar l’elixir que sedueixi, com només ho sap fer El Molino i la seva gent, nostàlgics i jovent.
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Coordinació: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Albert Hernàndez, Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Ana Inés Fernández • Il·lustracions: David Vila Foto portada: www.comedia.cat Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Milenio Manipulados, SLU PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
Històries del Paral·lel La Setmana Tràgica i el Paral·lel Els fets de la Setmana Tràgica es van viure de forma profunda al Paral·lel i al seu voltant. Els edificis religiosos més propers, Sant Pau del Camp, Santa Madrona i l’escola de monges de la Caritat del carrer d’Aldana van ser atacats i cremats i la proximitat a d’altres punts calents, com els Escolapis de la Ronda o les Gerònimes del carrer del Carme va contribuir a fer de l’avinguda un nucli important de la revolta. També a prop dels Escolapis, al principi del carrer de la Cera, es va cremar l’únic edifici civil destruït, la Fàbrica Tortras. El Paral·lel de l’època de la Setmana Tràgica era un indret pobre i marginal, més enllà de la llegenda posterior i dels incipients teatres, més aviat barraques de fira en aquell moment. Un estudi d’August Pi i Sunyer de principis de segle explicava com la tuberculosi, una plaga a tota la ciutat, feia estralls i es disparava al Poble-sec i Hostafrancs, a causa de les males condicions de vida de la gent que s’amuntegava en aquells barris. La zona propera a les Drassanes i al Port era la pitjor, feia només quatre anys s’havien donat, en unes barraques del Morrot, alguns casos de pesta bubònica, que es van intentar silenciar. El Paral·lel i la zona propera a les Drassanes, així com una part del Raval, van ser els indrets de la Barcelona central on els fets van resultar més tràgics. L’embarcament de tropes per al Marroc i la gran injustícia sobre el fet de mobilitzar reservistes va ser l’espurna que va acabar d’encendre el foc d’una revolta pràcticament espontània. En els atacs a escoles i convents s’hi va barrejar gent de bona fe, atiada per les proclames enceses dels radicals i també petits delinqüents, gent marginal i prostitutes, tots ells molt nombrosos a causa de la manca de perspectives i de possibilitats de subsistència. Una església propera al Paral·lel, Sant Pau del Camp, va ser la primera en resultar atacada i es va saquejar i incendiar la rectoria. La crema de convents a la zona del Paral·lel, les Drassanes i el Poble-sec es va fer de forma ràpida, en una hora i mitja del dia 27 de juliol de 1909 va PARAL.LEL OH!
Revoltats durant la Setmana Tràgica
cremar pràcticament tot. Santa Madrona la Nova (l’antiga era l’actual parròquia de Lourdes, que va ser totalment destruïda) es trobava buida i va ser fàcil cremar-la. La parròquia atenia més de setanta mil obrers del barri del Poble-sec. Es van cremar també la rectoria i una escola modesta regentada pels Hermanos de la Doctrina Cristiana, a l’edifici on actualment es troba la Biblioteca Francesc Boix. Els grups d’incendiaris es van dirigir a l’asil del carrer d’Aldana, avui escola, que portaven les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul. Allà hi havia guarderia per a mares obreres, orfenat i també s’acollia gent vella sense recursos. Un dels greuges en contra d’aquests establiments era que per a subsistir realitzaven petits treballs de costura per a clients privats, fent una competència humil, però molt mal vista, a les dones dels obrers i als petits comerciants. La superiora i les catorze monges del convent ja esperaven l’atac i van reconèixer gent coneguda entre els atacants. La superiora era una dona valenta que els va plantar cara. Els diaris de l’època recullen sucosos diàlegs entre l’una i els altres: -Volem cremar el convent. Fora! Fora! Volem la República! -La República? I això què és? –els va respondre la superiora. -Doncs és... la República, ve’t aquí!!! Les monges es van dirigir a la presó de les dones, actualment a l’indret de la plaça Folch i Torras, regentada per
Esglésies i convents cremant a Barcelona
monges de la seva mateixa orde. El Paral·lel va veure escenes pintoresques, crits a favor de Lerroux, del partit radical, grups de gent erràtica que disparava sense sentit ni objectiu però que augmentava la tensió i afavoria la repressió indiscriminada. Un d’aquests personatges era Mariano Portolés, que va ser detingut. Al carrer Nou es van construir barricades, una de les líders era una prostituta, Josefa Prieto, La Bilbaína, propietària d’un afamat bordell i que havia estat sovint a la presó. El seu prestigi i carisma li permetia mobilitzar tot un estol de petits delinqüents si calia, ajudada per la seva germana, dita La Castiza. Al carrer Sant Pau hi va haver resistència, repressió, morts i ferits. Al Paral·lel el general Mora va ordenar que s’hi situessin dos canyons petits i es va disparar contra les barricades i contra alguna casa des de la qual s’havien efectuat trets. L’exèrcit es va situar en diferents terrats al llarg del Paral·lel però no va gosar entrar en els laberints de carrerons propers més estrets. El general Santiago, ànima de la repressió, va estacionar
les tropes que anaven arribant de València a la zona de les Drassanes i el Paral·lel i, de fet, va ser aquella l’única zona del centre de la ciutat on hi va haver combats de carrer. El dia 29 es va acordar suspendre la lluita, no hi havia menjar i alguns aliments es van transportar sota supervisió del general Santiago. A les barricades del carrer Sant Pau, a les ordres dels anarquistes José Ginés, Natividad Rufo, tots ells a les ordres de Miguel V. Moreno es va cotinuar la lluita. El final va ser molt trist, la revolta, mancada de lideratge, va ser reprimida i es va generar una repressió indiscriminada, amb molts silencis culpables o amb vergonyoses campanyes empenyent la gent a delatar i denunciar. El poder del clergat no es va limitar com calia ni l’estat va intentar una separació de l’església, a l’estil del que anava passant a d’altres països europeus. El problema de l’educació va continuar com estava, la guerra del Marroc també s’allargaria durant molts anys i tot i que es van fer algunes reformes en el tema del reclutament es va continuar enviant reservistes al front. La fundació de la CNT va ser una conseqüència positiva de la necessitat d’una unió més gran entre els obrers. El rei va fugir d’estudi cessant Maura i fent-lo responsable dels fets i a la resta d’Espanya es va propiciar l’enfocament del conflicte com a separatista. De les penes de mort, força arbitràries, se’n van executar cinc, com és sabut, el condemnat més conegut va ser Ferrer i Guardia, fet que va generar, després dels fets, moltes condemnes a nivell internacional. Els problemes del país s’agreujarien de forma progressiva amb el petit respir per a l’economia que va representar la neutralitat espanyola durant la guerra europea. Però tampoc aquella oportunitat no es va aprofitar com calia. Alguns problemes molt mal resolts, d’aleshores, encara cuegen. JÚLIA COSTA
ACCPACK CCG. S.L. Des d’el Poble-sec fins a l’últim racó de Catalunya
Venta al por menor y mayor Bandejas de aluminio, bolsas camisetas, servilletas de todo tipo, secamanos higiénicos hogar e industriales, carteles fruterías, manteles de papel, bolsas de basura, cajas de pizzas... Un buen servicio no es incompatible con precios económicos
C/ Salvà, 39 - 08004 Barcelona T. 93 442 99 20 - 661 155 064 - Fax 93 443 02 61 accpack_ccg@yahoo.es PARAL.LEL OH!
El Paral·lel i El Molino, units per sempre El Molino ha complert dos anys de la reobertura. Tretze anys inactiu que van mobilitzar veïns i associacions, que van ajudar molt per tornar a reactivar-lo La Pajarera Catalana o Petit Moulin Rouge aquests han estat els noms que ha tingut al llarg de més d’un segle El Molino. El que és sens dubte el teatre més significatiu i de major càrrega simbòlica del Paral·lel i del Poble-sec. El passat 18 d’octubre es van complir dos anys de la reobertura, gràcies a la compra i la posterior renovació feta per l’empresa Ociopuro SL. Es tracta d’un Molino més modern, adaptat als nous temps i ampliant el seu target amb ofertes i horaris variats. Això sí, sense perdre l’essència que l’ha caracteritzat sempre, amb aquell aroma transgressor, rebel i amb un llenguatge propi. I és que un local que ha sobreviscut a censures o a una dictadura franquista, que es va allargar quasi quatre dècades, no podia romandre tancat molt més temps. ‘Fem girar El Molino’ Un pensament aquest molt generalitzat al barri i als amants d’aquesta sala d’arreu que es va estendre durant els tretze anys que va estar tancada (del 1997 al 2010). Molta d’aquesta gent, mantenint la idiosincràsia del Poble-sec, es va reunir per formar la plataforma ‘Fem girar El Molino’. “Van ser més de deu anys batallant”, recorda Jordi Romeu, un dels integrants d’aquella associació. “No volíem que es perdés l’edifici, el reivindicàvem”, afegeix Marta Traveria, una altra lluitadora. Ambdós rememoren aquella època i repassen les diferents propostes que van sorgir durant aquell període com que El Liceu hi pogués dur a terme algunes activitats.
“També vam recollir firmes amb molta participació, no només del barri, de tot arreu i amb gent important”, apunta Traveria. Malgrat ser un procés que es va dilatar molt, els dos coincideixen que mai es va perdre la fe, “no suposava cap esforç organitzar actes de protesta”, confessa Traveria i Romeu destaca, “com no hi havia res clar. Mai es va deixar d’estar pendent per a que es tornés a obrir”. Tant l’un com l’altra lamenten la nul·la cooperació de les administracions per donar una empenta a les aspes d’El Molino. Tot i això, Marta Traveria assegura que un “cúmul de coses, allò d’estar en el lloc adequat i en el moment oportú” van propiciar que tot plegat tornés a funcionar. A més, ambdós afirmen que tothom estava “d’acord” en recuperar aquest emblemàtic local. Tal era així que fins i tot a Sant Cugat del Vallès va tenir ressò; Maria Àngels Quadras va fundar l’associació Salvem El Molino, entitat que va contribuir de forma activa i continuada. Una altra lluita: l’assistència La consellera delegada de l’empresa Ociopuro SL, Elvira Vázquez, va xifrar la despesa realitzada en 18 milions d’euros durant els darrers 14 anys, en una aparició a l’espai televisiu Valor Afegit de TV3 l’any passat. Augurava aleshores augmentar l’activitat i així incrementar el públic. Però, igual que la resta de teatres de la zona, afronta un moment delicat pel sector. De fet, segons dades de l’Associació d’Empreses de Teatre a Catalunya (ADETCA), la temporada passada va
ESPECIALIDAD EN:
CARACOLES • CARNES A LA BRASA TORRADES • PIZZA’S Comte Borrell, 37 - 08015 Barcelona Tels. 93 442 31 11 / 678 266 765 / 664 515 842 www.eljardidelcargol.com
PARAL.LEL OH!
Quadre de Manel Bosch de l’antic El Molino
L’edifici d’El Molino en l’actualitat
perdre més de 30.000 espectadors respecte a l’anterior, és a dir, la de la reobertura. Fet que molts atribueixen a la novetat d’aleshores i a nostàlgics de la sala. Tot i que Vázquez, en la valoració del primer exercici d’aquesta nova etapa, assegurava un gran increment de públic familiar i canalla. I per tal de mantenir o frenar la caiguda per aquest tercer curs, ofereix tres espectacles diaris, obrir els migdies de dissabte i convida a provar la seva gastronomia així com gaudir de les vistes des de la terrassa. Jordi Romeu
explica que a l’any ’97 es van apagar els llums “perquè no hi anava gent” i Vázquez s’esforça per evitar reviure un capítol tràgic igual. Compta amb el suport de molts veïns i veïnes i associacions del barri, però en unes declaracions al setmanari Presència del passat 21 d’octubre, ella mateixa es queixava “en 40 anys aquí no s’hi ha invertit res”. Sigui com sigui, aquest racó de l’avinguda del Paral·lel respira per haver recuperat allò que mai hauria d’haver deixat de funcionar. JÚLIA COSTA
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
B O A D A S
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH!
L’entrevista Toni Rovira Toni Rovira es pintor y presentador de televisión y radio. Lleva 12 años dirigiendo y conduciendo el programa de entretenimiento “Toni Rovira y tú” que se emite en directo por 25TV. Un programa muy personal creado por él mismo con entrevistas y grandes dosis de espectáculo. Además, cada semana se le puede ver en “Los martes locos del paralelo” en la Sala Apolo. Explícanos los inicios de tu carrera Empecé pintando. Tuve la suerte de conocer a Lola Anglada, que me apadrinó. Con el tiempo me he dado cuenta de lo importantes que son estas personas que saben ver lo que hay en otros antes de que lo manifiesten. Hoy en día este tipo de personas no existe. ¿Por qué ha desaparecido esta figura? Porque estamos en una sociedad individualista. La gente se dedica poco a la espiritualidad, y si no eres una persona espiritual no ves qué hay en el alma de los demás y no puedes descubrir qué pueden llegar a ser. ¿Te has realizado como pintor? Sí, tuve una época paisajística, otra costumbrista... escritores como Terenci Moix, Vázquez Montalbán, Candel o Gironella escribieron sobre mi carrera y me catalogaron de apocalíptico y profético. Luego quise llegar a más gente y me interesé por la radio, pero salió la TV. Siempre te ha gustado la gente Sí. Terenci Moix dijo una vez que yo era un enamorado de la gente. Siempre me ha gustado estar cerca de las personas, comunicarme con ellas, además he ayudado a mucha gente siguiendo la ley de alumno-maestro, como hizo conmigo Lola Anglada. ¿Cómo fue tu inicio en la televisión? Llegué a la tele para una entrevista. Me invitó Antoni Solà para hablar de pintura y al ver que yo tenía muchos contactos, me pidieron que colaborara llevando personajes. Acabé haciendo dos programas: “La pintura de radio” y “Pinceladas de amor”. ¿Imaginaste alguna vez que ibas a hacer TV? PARAL.LEL OH!
Toni Rovira, pintor i presentador de TV
No. Sólo pensaba que quería comunicarme con más gente de la que llegaba con los cuadros. Fui apoyado por muchas personas de la radio y la tele que me permitieron conocer el medio haciendo entrevistas, y al final llegó ese sitio pequeño donde pude desarrollar mis ideas, que en el fondo es pintar, pero en vez de sobre un papel o un lienzo, sobre las propias personas. Por tu programa han pasado personas muy diferentes y siempre has demostrado un gran respecto dejando hablar a tus invitados y sin juzgarles. Dos características muy poco habituales en los programas de entretenimiento actualmente... En mi programa la estrella es la persona que viene. Los grandes presentadores se comen al personaje que viene y quieren brillar ellos por encima del invitado. Entonces no les dejan hablar. No dejan espacio para que los invitados vendan su historia o muestren su personalidad. Muchos de tus invitados han sido caricaturizados
en otros programas, sin embargo tu juegas con el personaje, pero no los tratas como objetos. Yo muestro su parte humana. El arte de los grandes personajes ya lo conocemos, pero yo quiero llegar a la persona, a conocer sus grandes valores. Montserrat Caballé dijo que mi programa era un milagro, porque pudo hablar de su fe en Dios. Sara Montiel dijo que nunca lo podría olvidar. Lloró en mi programa. Sara Montiel es una mujer muy culta, pero la han llevado a programas para tratarla como una freaky y ella a seguido el juego, pero no lo es. ¿Por qué vende tanto en televisión llevar a una persona para caricaturizarla y ridiculizarla? Porque estamos en una sociedad que se ha vuelto vulgar. Las televisiones y los medios de comunicación son patios de vecinos. Vendemos las miserias humanas, pero eso se tiene que terminar. ¿Qué nos falta?¿ Tal vez más amor? Nos falta amor, pero para llegar a él primero hay que tener respeto, tolerancia, comprensión, cariño, acercamiento humano... Pero si uno no se ama a sí mismo, ¿cómo va a amar a los demás? Ya no tenemos principios y nos vendemos por dinero. Eso es no tener respeto a nuestro mundo interior que es el único que evoluciona. ¿Crees que nos enseñan a escuchar este mundo interior del que hablas? No. La sociedad no nos enseña. A los que mandan no les interesa, porque eso nos hace grandes. Si tu creces espiritualmente ya no eres un borrego y no te dejas dominar. ¿Cómo entrevistador tienes algún referente? A mí me ha gustado la gente singular, Arribas Castro, Quintero con sus silencios, Pedro Ruiz con entrevistas humanas y respetuosas... Pero yo he hecho mi propio estilo. Como la cultura no vende, he tenido que envolverlo todo de espectáculo. ¿Y por qué no vende? Una sociedad que se vuelve inculta, ¿cómo va a valorar la cultura? ¿Ves cultura en el espectáculo del Paralelo? Todo el espectáculo tiene algo de cultura. Te gustará
más uno u otro, pero todo es arte y el arte es bueno. A través de los espectáculos que se hacían en los teatros en época de censura se podían decir cosas que de otro modo no habría sido posible. Y de esa época hay artistas que son arte en sí mismos. Yo los tengo en mi programa, son a los que ahora llaman freakys. Ellos no tenían nada que ver con la política. Era su época y su momento, vestían de un modo determinado porque eran así. Todo aquello era muy típico de la ciudad y eso a muerto. Pero esta gente no son freakys. ¿Qué es un freaky? Los freakys son los periodistas que se travisten, los que hacen el payaso, cuando deberían hacer periodismo. Por mucha cultura que tengan, han perdido la dignidad. Y no lo digo por los temas que tratan, me refiero a las payasadas que hacen y lo que venden. Ellos quieren ser el espectáculo. Yo he podido hacer lo que he querido porque me he mantenido en mis ideas. Pero si quieres el dinero rápido, la fama, pues igual tienes que claudicar de estas cosas. Sinó, tienes que seguir en una cadena pequeña y seguir luchando cada día. MARTA TELLO
Paco Pàmies, ¡Sacando punta! ¿Te consideras un showman? Sí, y un hombre orquesta, pinto, escribo, canto, bailo... no tengo pudor, porque lo que hago lo hago con respeto y así puedo hacer lo que me dé la gana. ¿Cómo conoces tanto el Paralelo? Al Paralelo lo quiero porque lo he vivido desde jovencito. Iba a pintar a la bodega Apolo, al Molino, al Arnau... era costumbrista, así que pintaba cosas de la ciudad. Y actualmente mi programa es uno de los que más potencia el Paralelo.
BURGERS & FRANKFURTS A LA BARBACOA Productos de la marca ‘‘LEOBOCK’’ Av. Paral·lel, 77 (junto El Molino) L-2 y L-3
¡¡AHORA EN EL PARAL·LEL!! PARAL.LEL OH!
La història del Paral·lel al CCCB
Fins el 24 de febrer de 2013 es pot visitar l’exposició “El Paral· lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Una gran oportunitat per conèixer amb detall com es va construir l’Avinguda més important de l’oci a Barcelona i com va evolucionar des dels seus inicis a finals del segle XIX, fins a la guerra civil. Un repàs a la història de com les classes més humils de la ciutat van tenir un espai d’oci i de cultura que ha estat un referent a la història d’Europa. L’exposició cuida tots els detalls per transportar el visitant a l’època daurada del Paral·lel. Mostra fotografies, quadres i documents històrics, així com els detalls més curiosos de l’Avinguda i de les persones que hi vivien, amb una aproximació al pensament de l’època, les tradicions i les costums. MARTA TELLO
‘Apolo Palace’ (1933), oli de Francesc Domingo
Tancat diumenges i dilluns
Vallhonrat, 28 • Tel. 93 325 85 38 (Poble-sec, tocant a pl. Sta. Madrona)
L’ANTIC de SANTS
CERVESERIA • RESTAURANT • BRASERIA Especialista en: ARROCES, BACALAO, CARACOLES, ETC. Prepara el menú a tu gusto con nuestros platos del día. MENÚS ESPECIALES Salón interior para banquetes. COCINA PERMANENTE Todos los días de 12 a 24 h. Carrer de Sants, 192 Tel. 93 339 72 96
10 PARAL.LEL OH!
Carpaccio de bacallà, anxoves, seitons, arengada de vinagre, gambes salades, cargols punxencs, moixama, musclos, esqueixada de bacallà, escopinyes de gallet, navalles, cloïses, ostres, percebes, nècores, boques...
El nostre personatge
Carles Saldaña Beut ‘‘Alady’’
Carles Saldaña i Beut, conegut amb el nom artístic d’Alady, (València, 1902 - Barcelona, 1968) va ser un artista de music-hall, una de les figures més populars del Paral·lel barceloní. Pertanyent a una modesta família, després d’exercir diversos oficis com ara el de botones d’un cabaret barceloní, començà actuar com artista de varietats. Sembla ser que, al principi, no aconseguí molt d’èxit, degut a la indumentària europea (esmoquin i bombí), que trencava la imatge tradicional del caricat vestit de pallasso. També el seu humor s’adaptava més a l’estil parisenc, per l’agudesa i enginy de que feia gala. Al principi no va tenir molt d’èxit, ni a Barcelona ni a Madrid, però amb el temps la figura d’Alady es feu popular. Sabia perfectament conjugar el diàleg d’acudits amb el públic, el ball i la caricatura. També com a tertulià radiofònic fou escoltat per milers d’oients i intervingué, malgrat que en papers secundaris, en algunes pel·lícules. Només amb 16 anys va debutar al Folies Bergère (Arnau) i va canviar la manera de fer dels còmics de l’època, en ocasions recordava un chansonier còmic de París. Si bé va recórrer Espanya, fou a Barcelona on es convertí en una veritable institució popular. Se l’anomenà a vegades El rei del Paral·lel i actuava quasi permanentment en els teatres Còmico, Victòria i Apolo. La seva última actuació va ser al Teatre Apolo el 1968, i poc temps després va morí. El 12 de juliol de 2003 es va fer en el Teatre Apolo un homenatge a aquest genial artista de la revista i del music-hall. REDACCIÓ
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6,45 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
‘Alady’, una de les grans figures del Paral·lel
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h. Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h. DILLUNS TANCAT TOT EL DIA
PARAL.LEL OH! 11
Teatre i molta música
El Victòria, El Molino, l’Arteria... en aquest mes de novembre l’oferta és molt musical TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
No et vesteixis per sopar (fins l’11 de novembre) El Molino Burlesque Fever (dij. a dte. a les 21.30) Autor: Marc Camoletti / Direcció: Roger Peña i Carulla El Molino aixeca l’ànim (dij. a dge. a les 18.30) El Bernat convida la seva amant a passar el cap de Wednesdey Revival Music (dimecres 18h.) setmana amb ell, i també a un amic seu –el Robert- per El Molino Bollywood (dissabtes de 12,30 a 14h.) tenir una coartada, aprofitant que la seva dona ha d’anar a visitar la seva mare. Tot és perfecte; fins i tot ha contractat una cuinera perquè no els falti de res. Però les coses no li surten com ell s’espera i la vetllada romàntica s’acaba convertint en una nit molt mogudeta durant la qual tothom fingeix ser el que no és per evitar ser descobert.
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
La Família Irreal. El Musical
De verden cuando (del 15 de novembre fins el 2 de desembre) El nou espectacle de Millán Salcedo! Aquest espectacle està basat en el seu anterior treball “Yo me subí a un piano verde”. Salcedo estarà, de nou, gairebé en solitari davant del públic. Només l’acompanyarà, de nou, el pianista Marcos Cruz.
12 PARAL.LEL OH!
(a partir del 8 de novembre) Els actors més populars i coneguts del programa de televisió ‘Polònia’ protagonitzaran una comèdia esbojarrada on la sàtira i la ironia es combinen amb números musicals i en la qual podrem veure com se’n surt la nostra monarquia com a una família real. Una comèdia musical apte per a tots els públics i tots els gustos: per als qui els agrada el teatre, per als seguidors del ‘Polònia’ i pels fans dels números musicals.
TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Los hombres no mienten (Tot novembre) ¿La sinceridad es la base de la armonía conyugal?... Seguro? ¿No es arriesgado tomar a la pareja por confidente? ¿No será condición primordial de la paz en las parejas que la confianza no se ponga a prueba? Nuestros protagonistas quieren saber la verdad unos de otros.... y Eric Assous, su autor, con su habitual maestría y elegancia juega con los personajes en esta divertida e inteligente comedia no exenta de intriga que ha obtenido en París el Premio Moliere 2010 a la mejor obra teatral. El espectador también querrá saber la verdad.... pero lo cierto es que ninguna verdad está exenta de peligro y ninguna mentira carece de consecuencias.
TEATRE ARTERIA PARAL·LEL www.arteria.com La Oreja de Van Gogh (8 de novembre) Milow (9 de novembre) Tommy Emmanuel (15 de novembre) China Moses (17 de novembre) La Oreja de Van Gogh es un grupo que a estas alturas de la función necesita pocas presentaciones. Formados en San Sebastián a mediados de los 90, debutaron a lo grande con el multi-platino Dile al sol (1998) y desde entonces su carrera no se ha desviado de la senda del éxito. Ni tan siquiera el cambio de vocalista producido a finales de 2007 interrumpió el empuje comercial y creativo de estos nuevos clásicos del pop español, con singles tan notables como El último vals o La niña que llora en tus fiestas.
TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Boys don’t cry (fins el 18 de novembre) Vostè ja ho entendrà (fins el 18 de desembre)
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN NOVIEMBRE
Todos los jueves y viernes, tarde y noche
Orquesta
SAN REMO La França
y todos los sábados y domingos, tarde y noche
Orquesta
Chatta La
Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13
Els fogons del... Restaurant Arànega Cuina tradicional catalana i excel·lent comunió amb la cuina basca Restaurant Arànega (Av. Paral·lel, 188) Obert tots els dies de 7 a 23 h.
Foto: Eva Macia
Un autèntic bacallà al pil-pil
Foto: Eva Macia
Motius per anar a dinar o sopar a l’Arànega n’hi ha molts. Més enllà dels deliciosos plats que faran gaudir els comensals més exigents, el caliu del restaurant i l’experiència del chef i propietari del restaurant, en Pere González, no passen inadvertits. A l’Arànega s’ofereixen principalment plats de la cuina tradicional catalana, amb tocs de la cuina basca. Les especialitats de la casa són la cua de vedella estofada gratinada a l’estil Arànega, el cabrit, el bacallà al pil-pil, així com els arrossos o el llamàntol. Plats cuinats amb dedicació i productes d’alta qualitat. Els productes frescos, tots del mercat del Ninot i del mercat
Façana del Restaurant Arànega (Paral·lel, 188)
de la Boqueria del que diu estar-ne enamorat el chef Pere. En Pere González és per si mateix una garantia de la qualitat de l’Arànega. Porta tota la vida entre fogons preparant les receptes més saboroses de la cuina tradicional i innovant amb nous gustos. El Pere du a les seves espatlles un currículum inigualable, va ser Cap de Cuina del restaurant Chicoa, on va aprendre amb el cuiner Joan Llobet, del que diu “m’ha fet estimar l’ofici”; i ha treballat entre d’altres al renombrat El Bulli. Aquests ingredients es reflecteixen tant en la cuina com en el caliu del restaurant que porta 11 anys en marxa oferint menús i plats a la carta pels clients habituals i del barri, que són molts, i els turistes. I és que el carinyo amb que estan fets els plats i el bon tracte als clients són un segell distintiu d’en Pere, el chef que creu fermament que “has de cuinar com si cuinessis per les persones que més estimes”. MARTA TELLO COCINA CATALANA DE AUTOR
Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar los calamares a la romana y las patatas bravas Menú mediodía: lunes a viernes 10,50E sábado y domingo 16,75E Av. Paral·lel, 188 - Tel. 93 325 63 07 / 606 43 67 50
14 PARAL.LEL OH!
BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
www.omeular.es
5 TAL, 7 HOSPI 0 35 64 3 27 TEL. 9
Combinats, còctels, copes, etc... Gran assortiment de tapes. Vine a tastar les nostres croquetes. CENT ANYS AL ‘‘CHINO’’ ENS AVALEN Obert tots els dies de 7 a 3h. (davant de l’Escola Massana)
DESAYUNOS - CAFETERIA - MEDIODIA MENU MEDITERRANEO CARNES ARGENTINAS A LA BRASA Especialidad en ‘‘Ojo de bife’’ ANGUS
PASTAS ARTESANAS ITALIANAS, PIZZAS Y ENSALADAS
Servicio de cocina ininterrumpido de 9,30 a 24 h. CERRADO LUNES
PRINCESA, 53 (esq. Comerç) Tel. 93 310 10 20 www.restauranteelforo.com
La Bella Napoli
RISTORANTE PIZZERIA
Forno a legna Pizza da portare Todos los días de 13,30 a 16h. y de 20,30 a 24h.
Villarroel, 101 (junto Aragó) Reservas: Tel. 93 454 70 56
PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!