Nº 16 - Juliol 2013 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Entrevista a Ramon Simó, director del Festival Grec (pàg. 8)
‘‘El Molino ha superat moments pitjors’’ Conversa amb Elvira Vázquez (FEM)
(pàg. 6)
Fotos: Ana Inés Fernández
42
Un punto de referencia en el Paralelo
BRASERIA MARISQUERIA No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre. El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona). OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.
GALIZA - CATALUNYA
MENU DIARIO 10E SABADOS Y DOMINGOS 15E
NUESTRAS ESPECIALIDADES (incluyen una botella de vino turbio)
SUPER MARISCADA PARA DOS PERSONAS Buey de mar - Nécoras - Caracolillos Boca - Cuerpo - Gambas saladas - Ostras
SUPER PARRILLADA PARA DOS PERSONAS Rape - Merluza - Salmón - Sepia - Cigalas Gambas - Berberechos - Mejillones
SUPER COMBINADO PARA DOS PERSONAS Mejillones - Almejas - Bogavante Gambas - Berberechos - Cigalas
ZARZUELA DE PESCADO Y MARISCO Rape - Cigalas - Calamares - Mejillones Merluza - Gambas - Almejas - Salmón
OTRAS ESPECIALIDADES: Chuletón gallego Caldereta de merluza o rape a la gallega Paletilla o pierna de cabrito al horno Rodaballo al horno Costillita de cabrito a la milanesa o parrilla Bacalao al gusto Solomillo de ternera gallega al Roquefort Dorada al horno con patatas Entrecot a la pimienta Pulpo a la gallega y Gambas de Huelva Y MUCHAS MAS...
2
Avda. del Paral.lel, 99 • Reservas: Tel. 93 441 30 71 PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Actualitat d’El Molino
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• Salut
pàg. 10
• Publicitat
pàg. 11
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Publicitat
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
fins a 40* E
(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia
Tamarit, 116
0,45 E per gram
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
Grec 2013, reivindicant cultura Primeres espases del panorama artístic internacional, noms consolidats, apostes arriscades, produccions gegants, d’altres de senzilles, espais propis del Festival i altres poc habituals... L’edició d’enguany –i ja en van 37– del Festival Grec és un còctel de propostes impagables i insinuacions provocadores que té l’objectiu de sorprendre, però també de convèncer, a un públic heterogeni que podrà trobar, d’entre els 79 espectacles programats, la seva pròpia porció. D’entre els 23 espectacles internacionals, destaca Tragèdies romanes, un macroespectacle èpic concebut per Ivo van Hove. Però el Grec és també un aparador per mostrar el treball dels nostres creadors escènics, com ara Mario Gas (El veneno del teatro), Joaquim Oristrell (Tots fem comèdia) o Carme Portaceli (TV i misèria de la II Transició), entre d’altres. La dansa estarà, també, ben representada amb un clàssic del festival com Sidi Larbi Cherkaoui (Puzzle) o una de les coreògrafes amb més projecció, com és el cas d’Àngels Margarit (Capricis). En clau musical, un retorn, el de la banda menorquina Ja t’ho diré; o una proposta en forma de redescobriment de Mishima, amb l’Off the record de David Carabén. I, en clau de proximitat, no ens podem estar de mencionar el pas del Grec pel Poble-sec, amb Subterrànies, al Refugi 307. Tal i com ens explica en l’entrevista d’aquest més el director del certamen, Ramón Simó, fins el 75% dels espectacles es viuran a Montjuïc. I és que com cada any, la muntanya continua sent l’epicentre d’un Grec que té l’objectiu d’obrir-se al públic. Per això s’ha fet un esforç per congelar el preu de les entrades i es manté la política de descomptes, que van del 20 fins al 50% del preu. En alguns casos, a més, hi haurà activitats gratuïtes. Aquest pot ser un tast del què serà el Grec d’aquest any. Cultura en estat pur en un moment tant difícil com necessari.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Les atraccions El Caspolino
El 6 de febrer de l’any 2005 Encarnación Moreno va tancar les petites atraccions El Caspolino de la plaça Gal·la Placídia. Encarnación era neta d’Anunciación Barrachina (nascuda a Casp el 1886), la matriarca d’una antiga família de firaires que va iniciar la seva activitat l’any 1905, primer amb una tómbola, després amb uns gronxadors amb barques, uns ‘caballitos’ manuals i al final uns d’elèctrics. Aquesta senyora als anys 20 va decidir abandonar el seu Casp natal (caspolino és el gentilici d’aquesta ciutat aragonesa). L’any 1942 es construeix l’edifici on les atraccions van estar fins el tancament, i allà hi va instal·lar els ‘caballitos’ i uns autos de xoc comprats a París, que van ser els primers de tot l’estat. Aquests autos de xoc van ser la primera atracció que va rebre el nom de Caspolino, que després s’estendria al conjunt de les atraccions. Aquesta primitiva atracció va ser destinada a les instal· lacions que El Caspolino tenia al Paral·lel, davant de les atraccions Apolo. Situades en el números 2 i 4 del carrer Abat Safont, paret per paret amb l’escola Collaso i Gil i fent cantonada amb el carrer de les Tàpies, són les atraccions oblidades de Barcelona. Més enllà del record dels veïns, ningú en parla, ni diaris, ni revistes, ni llibres. Ens en dóna testimoni la Mercè Leontopodio, que havia estat alumne de l’escola Collaso i Gil: “A l’altre costat de la vorera del Paral·lel, al carrer Abat Safont cantonada amb el carrer de les Tàpies, on hi havia l’inici d’un troleibús que agafava el corrent elèctric d’uns cables de dalt, i just davant del teatre Español, hi havia les atraccions El Caspolino, amb uns autos de xoc i unes barques de dues places. L’encarregat, primer donava una empenta a la barca i es tractava d’anar dempeus agafat a les barres laterals i fer impuls fins arribar a una lona que hi havia al sostre. Us asseguro que sempre hi pujava sola i pesava quinze grams perquè era una nena de poca edat molt prima, però tenia molta empenta i sem4 PARAL.LEL OH!
A l’esquerra de l’Arnau es veuen les lones del Caspolino
pre tocava la lona. Hi havia un temps limitat per gaudir-ne, fins que l’encarregat et deia que havies de parar, perquè el temps ja s’havia exhaurit. Però jo mai parava i ell m’havia d’anar aturant amb uns frens que hi havia sota les barques. Sempre em renyava perquè jo, com cria que era, volia seguir gronxant-me. Al costat d’aquestes atraccions, que sempre estaven fixes com les de l’Apolo, hi ha el col·legi Collaso i Gil, la meva escola, que té la porta principal pel carrer Sant Pau; però a les aules que donaven al carrer Abat Safont recordo, en el silenci de la classe, el so de la sirena que anunciava la posada en marxa dels autos de xoc i la música que sonava en aquella època com si tinguéssim un fil musical...” L’espai, molt més petit que el de les atraccions Apolo i més modest, estava ocupat pels esmentats gronxadors de les barques, uns ‘caballitos’, els autos de xoc, que s’anomenaven ‘Autopista’, una zona a cobert amb futbolins i billars, i una juke-box on sonaven les cançons de moda, com ens explica un veí que recorda els anys infantils: “Del Caspolino recordo els ‘caballitos’, així els deia jo quan era un
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
B O A D A S
nen, i recordo una gramola grandiosa que funcionava amb monedes. Les cançons que més sonaven en aquell temps eren Cerezo rosa (1955) i el Mambo n º 8 (1960), de Pérez Prado. Des de la meva classe de l’escola Collaso i Gil, en la qual va exercir de mestre el que va ser director de cinema José Antonio de la Loma, solíem escoltar la música quan posaven els discos i sobretot la sirena dels ‘caballitos’...” En aquest mateix indret hi va haver els anys 20 el dancing Martinica, i des del 1932 fins que va acabar la Guerra Civil
el dancing El Tropezón, una sala de ball de taxi-girls, noies amb qui es podia ballar pagant una tarifa establerta. Després de la guerra El Caspolino va estar en funcionament fins al 1973, i més tard s’hi va construir un pàrquing. Però com ja havia passat amb les atraccions Apolo, de les quals en surten escenes a les pel·lícules El fugitivo de Amberes, Apartado de correos 1001, Camino cortado o Mi adorado Juan, la sorpresa ha estat descobrir a la pel·lícula Totò d’Arabia (1964), de José Antonio de la Loma, que 10 minuts del metratge estan filmats a Barcelona i hi surt El Caspolino (on es pot gaudir de José Luis López Vázquez parlant en italià) o a les fotos que acompanyen l’apunt. De la Loma també fa sortir El Caspolino a la novel·la Sin la sonrisa de Dios (1951), de la qual se’n va fer una pel·lícula l’any 1955, dirigida per Julio Salvador amb guió del mateix De la Loma. També surten imatges del Caspolino en el curt El alegre Paralelo (1964), dirigida i produïda per Enric Ripoll-Freixes i el fotògraf Josep Maria Ramon, hi surten els ‘caballitos’, joves escoltant música davant de la juke-box i la sala de billars i futbolins on fins mitjans anys 50 hi va haver les barques de xoc. ENRIC H. MARCH Més informació a: http://enarchenhologos.blogspot.com. es/2013/03/el-caspolino-del-parallel.html
A la dreta, les barques i a l’esquerra, els ‘caballitos’
Fotograma de la pel·lícula ‘Totò d’Arabia’, amb els ‘caballitos’
El bar-dancing ‘El Tropezón’
BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega
www.omeular.es
MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
PARAL.LEL OH!
5
Elvira Vázquez: ‘‘Aquest no és el pitjor moment d’El Molino’’ L’empresària fa balanç de l’evolució del Paral·lel des que la Fundació El Molino va desembarcar a l’avinguda No han estat uns mesos fàcils per Elvira Vázquez, impulsora de la Fundació El Molino (FEM). Ara fa un mes que un article aparegut a La Vanguardia deixava en entredit la salut econòmica del music hall. Pocs dies després, l’empresària rebaixava la gravetat de l’assumpte en una roda de premsa en què s’admetia un moment crític, però no definitiu. En aquest context i sota l’ombra d’un deute de 9.200.000 d’euros —“res a veure”, assenyala, amb els 15 milions que preveia el diari dels Godó—, l’advocada explica que dels 14 anys que treballa en aquest projecte hi ha hagut moments de tot tipus i que, “aquest no és el pitjor”. Ara, diu, “El Molino està construït”. Vázquez posa de relleu la feina feta de la FEM a l’avinguda, amb El Molino com a principal reclam del ressorgiment del Paral·lel. L’advocada i filòloga, descarta que el teatre pugui tancar i defensa la vigència de l’oferta del cabaret. “Oferim espectacles contemporanis i de qualitat. Des de fa 3 anys, fem el festival de Burlesque i estem en un circuit internacional de 28 festivals, l’únic d’Espanya. Tenim un coreògraf, Jean Emile, que ha treballat al teatre Netherlands d’Holanda i ha estat 9 anys al Cirque du Soleil”. Si bé admet que “no fem el Molino que es feia”, reivindica que “mirem de recrear la seva ànima”. Dèficit de públic Sobre la manca de públic, explica que la seva aposta no passa per seduir el turista, sinó els barcelonins. “El problema està en l’augment del 21% de l’IVA, en la SGAE i que molta gent no pot pagar l’entrada ni amb
descompte”. Segons l’empresària, el dèficit de públic que pateix el teatre és raonable tenint en compte el panorama teatral a Barcelona. “Al Paral·lel funcionen obres molt específiques, com Los Morancos o Bertín Osborne, que tenen un públic aproximat de vint mil persones i omplen durant sis setmanes. O, La Família Irreal, que és una bona producció, però que funciona perquè a la gent li encanta riure-se’n de la Família Reial”, diu. Evolució del Paral·lel Vázquez defensa el projecte de remodelació de l’avinguda, que va obtenir unanimitat política a l’arc municipal. Malgrat això, han passat quatre anys des que la FEM aterrava al Paral·lel i des d’aleshores l’aparença de l’avinguda no ha canviat com molts esperaven. “Hem invertit molts milions i la nostra aposta no s’ha reconegut prou. Fa uns anys havien tancat l’Arnau i el Thalia, El Molino estava ple de rates i el Barts no existia. Tampoc havien vingut els Bulli”. El punt fosc, mai millor dit, segueix sent el de la il·luminació. Llevat les llums de Nadal, Vázquez reconeix que “encara hi ha molt camí ha recórrer”. Balanç de la Festa FEM Algunes veus s’han significat en contra de la manca d’essència made in Paral·lel en la quarta edició de la Festa de la FEM, que va comptar amb 60 mil euros de l’Ajuntament. “Els temps de crisi han fet que la festa tingui menys recursos “. L’advocada admet que les darreres edicions de la festa no han lluït com en els dos primers
COCINA CATALANA DE AUTOR Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada
Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: Salón privado para los calamares a la romana y las patatas bravas celebraciones Menú mediodía: lunes a viernes 9,85E sábado y domingo 15,85E Av. Paral·lel, 188 - Tel. 93 325 63 07 / 606 43 67 50
6
PARAL.LEL OH!
Foto: Ana Inés Fernández
Elvira Vázquez defensa la seva gestió al capdavant de la FEM
anys, però insta a la gent a acompanyar la iniciativa. “El primer any van aconseguir entre tots que hi hagués 9 escenaris al carrer, però les idees tenen un cost. El resultat final també està en funció de la implicació de la gent i, en alguns casos, es parla molt però no es fa res”. Els riscos del turisme L’advocada no creu que la sensació d’invasió que tenen determinats col·lectius dels barris circumdants de l’avinguda es pugui atribuir a FEM. “En tot cas la responsabilitat la té l’Ajuntament”, diu i recorda que
“ara tenim uns serveis que abans no teníem”. Segons ella, la por i la inseguretat que hi havia fa uns anys han disminuït. “La nostra aposta ha aconseguit èxits, però costa trobar l’equilibri entre que els veïns no se sentin envaïts, i que gaudeixin de les novetats que els podem aportar”. Davant la comparativa entre el Paral·lel i La Rambla, l’empresària ho té clar: “a La Rambla la gent menja a terra, hi ha una onada de botigues de souvenirs i samarretes i, quan arribes a la Boqueria, no pots entrar. Ni l’Ajuntament ni la FEM volem això per l’avinguda”. J.M.
Distribuidor independiente: Tels. 93 441 59 86 • 639 23 40 89 www.beneficiosdelaloe.myflpbiz.com • aloeveramrflp@telefonica.net Es el mayor cultivador, productor y distribuidor de productos de aloe en el mundo desde 1978. En el año 2012 las ventas aumentaron un 4% en más de 150 productos y se vendieron 28 millones de botellas de zumo de aloe. La estabilización y la pureza en todos los productos garantizan la calidad en 150 países del mundo. Venta de productos y oportunidad de distribución independiente. Tres sellos mundiales garantizan la calidad de los productos FOREVER
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Ramon Simó
Ramon Simó, escenògraf i director, està al capdavant del Festival Grec des de l’any passat, quan va prendre la responsabilitat d’apropar el Festival a la gent. Anteriorment havia estat el director artístic de la Fira de Teatre de Tàrrega.
Foto: Josep Aznar
‘‘S’està produint la relegació de la cultura fora de les necessitats de les persones’’
Ramon Simó, director del Grec 2013
Quan vas agafar les regnes del Grec vas comentar que volies apropar-lo a la gent. De quina manera? Hem canviat el sistema de comunicació del Grec. Ara passa molt per les xarxes socials i per la connectivitat directe amb l’espectador. Hem creat un sistema de venda d’entrades nou, per poder tenir més relació amb l’espectador i hem augmentat la capacitat explicativa del programa i de les activitats que fem per als espectadors. És a dir, que tinguin l’oportunitat de viure el Festival, no tan sols com un espectador que paga una entrada, sinó que també participa de moltes de les coses que es fan. D’altra banda, hem augmentat la programació gratuïta. L’objectiu últim del Festival és apropar el teatre, la dansa... sense el prejudici de que sigui complicat. A què et refereixes? Quan vaig arribar em van dir que la gent tenia la percepció de que el Grec fa coses molt sofisticades, molt complicades o que era molt elitista. Jo no m’ho havia plantejat mai així. Moltes vegades hi ha coses que semblen elitistes, bàsicament perquè nosaltres les hi col·loquem. Normalment posem moltes barreres o molts prejudicis sobre un determinat tipus d’espectacle. És una barrera cultural que s’ha creat i que hem de treure com sigui. La consigna deu ser “vés-hi i ja veuràs”... La consigna és “vés-hi”. És com el que passa amb la lectura o la cuina. Tots estem acostumats a anar a restaurants estranys, on preparen plats realment estranys, que no tenen res a veure ni amb la nostra manera d’en8 PARAL.LEL OH!
tendre la cuina ni amb els sabors que estem acostumats a tastar. En canvi, anem i ens agrada. Per què? Doncs perquè s’ha aconseguit trencar el prejudici de que la cuina bona és la nostra. Ara ho hem d’aconseguir amb el teatre, amb la dansa i amb el circ. Quan una companyia estrangera o una companyia d’aquí fa un espectacle particular, és evident que és particular perquè no és com tots els espectacles, però també és evident que està pensat per a tothom. El teatre es pensa perquè l’espectador que tens al costat o el veí de casa teva pugui venir a veure’l. Es tracta de provar què sents... Descobreixes que és una cosa que t’interessa, que et pot agradar... alguna vegada no t’agradarà... pot ser que una cosa no t’agradi, i vegis que està bé. Fantàstic! Això és el que t’hauria de passar al teatre. Potser que no hagis disfrutat prou, en canvi tinguis al costat un espectador que s’ho estigui passant bomba. Això d’anar al teatre o a veure un espectacle de dansa, de música o de circ és un acte comunitari i és tant important el que passa a l’escenari, com el que passa a la platea. És on realment es genera un intercanvi, es genera una experiència que pertany a tots aquells que estem veient la funció. El programa d’enguany inclou moltes obres que tracten sobre la actualitat, que ens fan reflexionar sobre on estem ara... Un dels objectius del Festival és mirar d’expressar el que ens passa, perquè potser així ho entendrem millor. Això és molt important en el teatre i en la dansa. Els artistes
en el moment en que generen el seu espectacle estan intentant entendre el que està passant, el seu món, les relacions entre les persones. L’espectador el que veu finalment és un punt de vista. I això és el que t’ajuda com a espectador a pensar que les coses es poden veure de moltes maneres i des de molts punts de vista diferents. És el que necessitem ara, perquè estem en un moment en que sembla que només es pugui pensar d’una manera. Què ha suposat per a tu tant personalment com professional la direcció del Grec? Personalment et situa en un territori en que tens accés i coneixement de tot el que passa al món. Privadament i amb els teus propis recursos ja ho fas, però ara la meva obligació és saber tot el que passa, i és divertit, però de vegades em dic “m’és igual, no vull saber res més”, saps tantes coses... La feina ara és transmetre-les, és a dir, com ho fem arribar al públic, als professionals, com els posem en contacte. I després una feina que jo m’he imposat que és intentar que els nostres espectacles tinguin un recorregut internacional. Això m’obliga a viatjar, a tenir contacte amb gent de teatres de tot arreu i espero que a partir d’aquí podem començar un procés d’internacionalització una mica més clar de les nostres coses. Però és una feina que comporta, en aquests temps on som, una responsabilitat afegida. Ara que està tot tant empobrit, que costa tant produir espectacles, el Grec és un gran coproductor d’espectacles. Ara que molts teatres no poden fer programació estrangera, això et carrega d’una certa responsabilitat. Quin suport institucional rep la cultura? En el moment que estem penso que s’ha deixat la cultura de banda. Jo diria que s’està produint la relegació
de la cultura fora de les necessitats de les persones. Vull dir que com no tenim diners, de seguida el que es fa prescindible és la cultura, a nivell institucional i social. Des del govern central, o moltes vegades des del govern autonòmic, diputacions i ajuntaments, que no és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, per sort, on jo treballo, i no tinc aquest problema, la cultura és l’últim del pressupost, en l’últim en que es pensa i en que es dediquen recursos. Es pensa que és prescindible davant d’altres coses que són prioritàries. Així fas que la gent pensi que la cultura és prescindible, i això és realment un problema molt gros. També perquè feu reflexionar i potser no interessa gaire... Crec que el problema és un altre, però no menys greu. És el problema de la prescindibilitat. No pot ser que tot sigui més important que la cultura. Si des de les institucions públiques consideren que la cultura és l’últim que has pagar, l’últim on has d’arribar, el missatge que estàs transmetent socialment és molt salvatge. Per dir-ho d’una manera suau, és promoció de la ignorància. Estàs promovent que els teus conciutadans arribi un moment en que ni sàpiguen res ni els interessi saber res. Crec que no és una cosa voluntària, però desgraciadament el missatge que està rebent la gent és que la cultura és prescindible. Recomana’ns tres espectacles del Grec... Opus que és l’espectacle inaugural, de la companyia australiana Circa; les Tragèdies Romanes, que és monumental, és un monstre que paga la pena veure, del Toneelgroep d’Amsterdam; i Rinoceront, gran espectacle, amb un gran repartiment. Aquests tres són espectacles bomba. Grans, molt grans, de dimensions, de tot... MARTA TELLO
ACCPACK CCG. S.L.
Des d’el Poble-sec fins a l’últim racó de Catalunya
Venta al por menor y mayor
Bandejas de aluminio, bolsas camisetas, servilletas de todo tipo, secamanos higiénicos hogar e industriales, carteles fruterías, manteles de papel, bolsas de basura, cajas de pizzas... Un buen servicio no es incompatible con precios económicos Abierto todo el mes de agosto
C/ Salvà, 39 - 08004 Barcelona T. 93 442 99 20 - 661 155 064 - Fax 93 443 02 61 accpack_ccg@yahoo.es
PARAL.LEL OH!
9
Salud / Maniobra de Heimlich Primeros auxilios para desobstruir el conducto respiratorio bloqueado por un alimento u objeto. Salva vidas en caso de asfixia por atragantamiento La maniobra de Heimlich se utiliza cuando una persona presenta un ahogo súbito por un atragantamiento. Puede ser debido a una comida o cuerpo extraño que queda atascado entre la bifurcación de esófago y traquea presionando la epíglotis e impidiendo la respiración. Método de Heimlich Tenemos dos personas una la víctima (con el problema de atragantamiento) y otra el auxiliar (el que ejecuta la maniobra de Heimlich). La víctima puede estar de pies o sentada, el auxiliar se pondrá de pies y por detrás, abrazando a la víctima a nivel de la cintura. El auxiliar coloca una mano plegada como un puño a nivel del abdomen de la víctima, y con la otra mano se agarra la muñeca de la mano anterior. En esta posición es fácil que al realizar presiones intensas en forma de abrazo, la víctima sea levantada en la maniobra, pero es incluso recomendable. Se deben repetir presiones intensas hasta que el objeto causante del problema sea expulsado por la boca.
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
10 PARAL.LEL OH!
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h. Dissabtes, diumengesi dilluns de 12 a 17 h.
RESTAURANT
BRASERIA
www.eljardidelapat.com
ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50 Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanales ofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca
EXTENSA Y VARIADA CARTA Y MENÚ DIARIO
Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas, calçotades en temporada.
Línea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel
(festivos también) a escoger entre 12 primeros y 12 segundos + bebida, postre y café
% 0 2 TO N E U C DES
A N CART SÓLO E tando presennuncio este a
3 magníficas terrazas ajardinadas
para poder comer y cenar a la fresca
5 TAL, 7 HOSPI 0 35 64 3 27 TEL. 9
Combinats, còctels, copes, etc... Gran assortiment de tapes. Vine a tastar les nostres croquetes. CENT ANYS AL ‘‘CHINO’’ ENS AVALEN Obert tots els dies de 7 a 3h. (davant de l’Escola Massana)
Al Juliol Rebaixes!!
Roba infantil i complements Pl. del Sortidor, 13 08004 Barcelona Tel. 934 414 485 bigfamilykids@gmail.com
Si us voleu anunciar: 699 27 18 25 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
bar•tapeo•cerveseria NUESTRO PLATO ESTRELLA: Los huevos estrellados con chorizo de León
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abiertos hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 AV. PARAL·LEL, 200 TEL. 93 425 38 63
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Don Juan Tenorio (fins el 27 de juliol) EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
El Molino Burlesque Fever (dij. a dte. a les 21.30) El Molino aixeca l’ànim (dij. a dge. a les 18.30) El Molino Flamenco & Copla (sota petició) Lunch Show (dmc. a dge. a les 14h) (sota petició)
TEATRE VICTÒRIA
TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Cambalache (fins el 21 de juliol) BARTS
www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)
Gomaespuma. Nadie sabe nada (fins 14 juliol) La 33 Orquesta+Monsieur Periné (27 juliol) Miss Trans Star Internacional 2013 (3 agost) El Rei borni (del 31 d’agost al 12 de setembre) Magic Money. La magia de los números (14/9)
www.teatrevictoria.com
Cançó d’amor i de guerra (de l’11 al 15 Setembre) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com La tabernera del puerto (del 18 al 29 Setembre) Anomia (fins el 14 de juliol)
Tancat diumenges i dilluns
Vallhonrat, 28 • Tel. 93 325 85 38 (Poble-sec, tocant a pl. Sta. Madrona)
Carpaccio de bacallà, anxoves, seitons, arengada de vinagre, gambes salades, cargols punxencs, moixama, musclos, esqueixada de bacallà, escopinyes de gallet, navalles, cloïses, ostres, percebes, nècores, boques...
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Fernández • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Grup La Veu Creative, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
RISTORANTE - PIZZERIA
La Bella Napoli Forno a legna Pizza da portare Todos los días de 13,30 a 16h. y de 20,30 a 24h.
Villarroel, 101 (junto Aragó) Reservas: Teléfono 93 454 70 56
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA
Kanebo Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
Tel. 93 179 23 53
Jorge L. Chang Chaves
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN JULIO Todos los jueves y viernes, tarde y noche
Orquesta sábados y domingos tarde y noche
Chatta La
Orquesta miércoles tarde y domingos noche
ORQUESTA
MILLENNIUM Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13
Els fogons de... La Bella Napoli Ristorante - Pizzeria
Carrer Villarroel, 101 (tocant a Aragó) Telèfon: 93 454 70 56 Tots els dies de 13.30 a 16 i de 20.30 a 24 h. Si no coneixes Nàpols o estàs enamorat d’aquesta ciutat, res millor que apropar-te al restaurant Bella Napoli, al carrer Villarroel, 101. Amb un gran gust, el restaurant està decorat amb els motius més reconeguts de la cultura napolitana, com quadres de Polichinela. És un restaurant d’ambient familiar on pots menjar deliciosos plats italians com amanides, pasta fresca o risottos fets a la manera tradicional. Com indica el propietari, Angelo Iannone, a l’estil de la mamma. Però el que no es poden deixar de tastar són les exquisides pizzes cuites al forn de llenya, amb pedres volcàniques del Vesuvi. Les pizzes a l’estil napolità, ni massa primes, ni massa gruixudes, són delicioses. Pels que es deixin aconsellar, l’Angelo recomana la Pizza Bella Napoli, de la que diu ser espectacular i l’autèntica. El restaurant es va obrir fa 21 anys i des d’aleshores no ha deixat d’oferir els plats de la cuina napolitana i d’acompanyar-los amb bons vins, entre ells, l’autèntic lambrusco. REDACCIÓ
Fotos: Eva Macia
Façana del restaurant La Bella Napoli (Villarroel, 101)
Aspecte de la sala menjador del restaurant
14 PARAL.LEL OH!
Forn de llenya, un dels secrets de les gustoses pizzes
TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.
Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62
COCINA MEDITERRÁNEA Martes, Miércoles y Jueves de 10 a 24 h. Viernes de 10 a 2 h. Sábados de 11 a 2 h. Domingos de 11 a 24 h. Lunes cerrado
Menú diario: 9,95 E Menú Sábados: 10,95 E Noches y Festivos: Tapas y Carta
MÁS DE 40 TIPOS DE GINEBRA 15 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS
Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con
PROMOCIONES www.restauranteterramarbarcelona.es facebook.com/terramarbarcelona Y MÁS EN:
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!