Nº 27 - Juliol-Agost 2014 / Magazine gratuït - Free
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
El gran guitarrista actuarà al Barts aquest juliol (pàg. 12)
www.zonasec.cat
Joe Satriani al Paral·lel
Jorge Gosálbez, director de Bona Nit Barcelona ‘‘Es poden fer les coses d’una manera diferent’’ (pàg. 8)
Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Actualitat del Paral·lel pàg. 6 • L’Entrevista
pàg. 8
• Cinema
pàg. 10
• La foto retro
pàg. 11
• Novetats teatrals
pàg. 12
• La Biblioteca recomana pàg. 13 • Gastronomia COMPRA VENDA ARTICLES SEGONA MÀ
TAS
pàg. 14
ANTIGUITATS VINTAGE VARIS con TAS
Carrer Concòrdia, 36 • Tel. 632 612 678 (Poble-sec)
El problema del Paral·lel és ideològic Tothom, o gairebé tothom, estava d’acord en què calia una renovació urbanística i dels usos del Paral·lel. Poques vegades, en el nostre consistori, havia existit un consens tan ampli com en el projecte de remodelació de l’avinguda. En el seu moment, ja fa una colla d’anys, totes les forces amb representació van donar llum verda a l’alcalde Jordi Hereu quan va posar sobre la taula el primer esborrany del projecte. Encara ara tothom, o gairebé tothom, està d’acord en què les voreres siguin més amples o en què el carril bici s’ubiqui al mig de la calçada. Inclús la plataforma opositora a la reforma. El problema que té avui el Pla Paral·lel, impulsat pel govern de la ciutat de la mà de la Fundació El Molino (FEM), és ideològic. Té a veure amb dues maneres radicalment diferents de viure i veure la ciutat, la cultura, la igualtat, la vida. La resta d’aspectes, com ara les zones verdes, la naturalesa de les faroles, o l’amplada de les voreres, són qüestions subsidiàries del debat essencial: quina Barcelona volem? El debat que viu el Poble-sec, Sant Antoni o el Raval parteix del Paral·lel com a base, però esmena el model de ciutat d’un Ajuntament que s’ha mostrat fermament decidit en trobar la rendibilitat de les seves finances i el favor dels grans inversors en base a l’argument de la reactivació econòmica. Mentre que els activistes parteixen d’una visió antisistèmica, de crítica urbana radical; els dirigents municipals –no ho oblidem, CiU porta governant la ciutat amb el PP tot el mandat– busquen la manera en com fer atractiva la ciutat a ulls dels turistes. Barcelona avui viu aquesta dualitat que s’anirà accentuant fins a les municipals de 2015, quan serà el moment de cobrar, o no, les factures, en aquest cas polítiques.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel El Cabaret de la Muerte
El gener de 1926 L’Esquella de la Torratxa publicava l’anunci d’un local, el Cabaret de la Muerte, del qual no n’hi ha cap constància en cap de les fonts habituals que parlen de la història del Paral·lel ni a les hemeroteques. Estava situat, segons la publicitat, en el número 72 del Paral·lel, és a dir, en el mateix indret on hi havia el Café Concert Sevilla (1906-1947), però en unes grutes. El Sevilla ocupava l’espai on abans hi va haver la barraca del Cinematógrafo Lumière (1897-1903), el primer que es va instal·lar en el Paral·lel, i més tard el mateix lloc va ser ocupat pel saló de descans del veí Teatre Olympia (1901-1908), que ocupava els números 68-70. El nom de Cabaret de la Muerte ens du immediatament a pensar en el Cabaret du Néant, fundat el 1892 per l’il·lusionista Antonin Dorville, amic de Georges Méliès, i situat en el número 34 del Boulevard de Clichy de París. Un local on s’oferien espectacles relacionats amb la mort, els fantasmes, l’infern, en un ambient d’esquelets, taüts, on les begudes simulaven estar fetes de pus i esputs de tuberculosos, i on s’entretenia els espectadors amb trucs d’il·lusionisme i fantasmagories. Si en el Cabaret de la Muerte s’oferia un espectacle similar, no ho sabem. Ni sabem si el local era el mateix del Café Concert Sevilla. Però intentarem especular i construir una història versemblant. El Cafè Concert Sevilla El Sevilla va néixer com un local atrotinat, però amb la reforma de 1908 es va convertir en un dels establiments més populars del Paral·lel gràcies, sobretot, a les cambreres que servien d’esquer i negoci. Per aquesta 4 PARAL.LEL OH!
Anunci del Cabaret de la Muerte a ‘L’Esquella de la Torratxa’
reforma, Carpinell, el propietari, va haver de demanar la preceptiva autorització a l’Ajuntament, que en un informe municipal de novembre de 1907 descriu quines són les condicions del local i quines modificacions cal fer: “El terreno sobre el que se levanta el café es bajo de nivel respecto a la rasante de la calle y el piso del cubierto situado al nivel de éste, dejando un espacio a manera de sótano sin luz ni ventilación directa; que la construcción del titulado Café Sevilla es toda de madera y el local está destinado para café y cervecería con un tablado al fondo para baile flamenco, habilitándose también a dicho objeto los expresados sótanos a los que se baja por una escalera de madera de unos 60 centímetros de ancho, careciendo de aire, luz y ventilación necesarios en establecimiento de esta clase, por lo que entiende el facultativo que procede a ordenar la desaparición de los expresados sótanos que no sólo no puede autorizarse su existencia por estar destinados a establecimiento público, sino porque contravienen el artículo 122 de las Ordenanzas Municipales.” Explica el cronista Miquel Badenas que Carpinell va voler defugir les ordres de l’informe al·legant que el soterrani no el feia servir com a part del local, sinó que el tenia llogat a una societat, La Alegría del Paralelo. El parè de Badenas i el general és que aquesta societat no existia. Però és arriscat fer afirmacions com aquesta en aquells anys en què les barraques d’espectacles i comerços del Paral·lel apareixien i desapareixien d’una setmana per l’altra. La Alegría del Paralelo va existir. Els dictàmens de la Comissió d’Eixample apareguts en l’ordre del dia de l’Ajuntament, de 26 de maig de 1904, la mencionen. Aquesta Comissió era l’encarregada de regular la construcció dels edificis del Paral·lel i de vetllar perquè es respectessin els amples de calçada
Cabaret du Néant, a París
El Cafè Concert Sevilla (al mig) estava situat al Paral·lel, 72
i vorera perquè no s’envaís el lloc destinat als porxos dels edificis, que al final només es van construir en part. Segons aquest dictamen, La Alegría del Paralelo era un espai situat entre el Pabellón Soriano i el Salón Venus, en el tram entre Nou de la Rambla i Vila i Vilà. El terreny era ocupat pel Tiro Nacional, l’entrada al Trianon i un cobert on se servien begudes, gelats i es feien actuacions.
cas de les Ordenances Municipals i mantinguessin locals i espectacles sota terra, ocults a les autoritats. Sabem que entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX prostíbuls, tavernes i cabarets oferien espectacles exclusius per a la clientela més “selecta”, com ho descriuen Josep Maria de Sagarra a Vida privada, o Juli Vallmitjana a La Xava o Sota Montjuïc. A les rerebotigues, als altells i als soterranis es muntaven balls, escenificacions i quadres on s’exhibien deformacions físiques i morals. En aquest Cabaret de la Muerte segurament l’espectacle volia imitar aquell Cabaret du Néant del Montmartre parisenc, continuació i escenificació de les Diableries estereoscòpiques de Pierre Adolph Hennetier i Louis Alfred Habert. Abans d’acabar, una dada més, l’única que documenta mínimament l’existència del Cabaret de la Muerte a més de l’anunci de L’Esquella de la Torratxa. Un anunci aparegut a La Vanguardia d’octubre de 1925, l’any anterior, on es demana un proveïdor de taüts per al cabaret, que torna a situar en el número 72 del Paral·lel, a les grutes del Café Concert Sevilla. 35.000 taüts semblen una broma. ENRIC H. MARCH Llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica
Locals i espectacles sota terra Si La Alegría del Paralelo té cap relació amb la que esmentava Carpinell ni ho sabem ni ve al cas. Si era un invent del propietari del Sevilla tampoc ho podem saber, però un local està enfront de l’altre. El que és important és l’existència d’aquest soterrani sota el Sevilla i la voluntat de l’amo de no voler-lo tancar. No era l’únic local amb un espai construït sota terra. El mateix Badenas afirma que molts d’aquells precaris barracons en tenien, segurament aprofitant el desnivell del fossar de la muralla enderrocada el 1854. Del 1907 de l’informe municipal a l’anunci del Cabaret de la Muerte de 1926 hi van molts anys i no tenim cap seguretat de la seva existència, però no tindria res d’estrany que els propietaris d’aquells barracons no fessin
MENÚ DEL DÍA DE LUNES A VIERNES SÁBADOS NOCHE SOLO CENAS CON RESERVA GRAN SURTIDO DE BOCADILLOS ESPECIALES (fríos y calientes)
TAPAS Y COCKTAILS
CERRADO DOMINGOS Y FESTIVOS
Marqués de Campo Sagrado, 29 Tel. 93 441 57 25 (junto Rda. Sant Pau)
PARAL.LEL OH!
5
La reforma del Paral·lel qüestionada El projecte de remodelació de l’avinguda del Paral·lel –conegut com Pla Paral·lel– i que té previst culminar la primera part de la seva nova imatge la pròxima primavera, ha despertat el rebuig d’un sector del veïnat. Veïns i entitats dels barris del Poble-sec, Sant Antoni i Raval s’han organitzat sota el paraigües de la plataforma Aturem el Pla Paral·lel que, aquest mes de juny, ha protagonitzat diverses accions de reflexió i protesta. Des del mes d’abril, després de la primera trobada Quin Paral·lel Volem? organitzada per l’associació Raons Públiques –que vam explicar des d’aquestes pàgines–, els barris afectats per la reforma –liderada pel consistori de la mà de la Fundació El Molino (FEM)–, han intensificat el debat sobre els riscos del projecte. Consideren que la reforma afavoreix més a determinats sectors econòmics vinculats al turisme que a les necessitats dels veïns dels barris afectats, durament castigats per la crisi. Segons el manifest dels opositors, signat per una quarantena d’entitats i més d’un miler de veïns, la remodelació del Paral·lel “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira, dos punts econòmics que, segons els manifestants, es beneficiarien d’aquest replantejament. “La Rambla s’ha massificat de turistes de tal manera que, el que persegueix l’Ajuntament, és descongestionar-la a través del Paral·lel, sense preveure els riscos que això pot suposar pels barris”, ens explica un dels portaveus de la plataforma, Marc Serra, que denuncia un progressiu procés d’elitització i gentrificació del Poble-sec. Tot i que representants del consistori insisteixen en parlar de mà estesa, inclús amb les entitats més bel· ligerants, en un plenari recent de l’Ajuntament, es va tombar una proposició d’ICV-EUiA –ecosocialistes, CUP 6 PARAL.LEL OH!
Foto: Jordi Molina
La Plataforma Aturem el Pla Paral·lel redacta un manifest al que ja s’hi han adherit prop d’un miler de veïns i una quarantena d’entitats.
Protesta de la plataforma Aturem el Pla Paral·lel
i Procés Constituent donen suport a la plataforma– per revisar el projecte. De fet, la centralitat de les forces amb representació a l’Ajuntament no s’ha significat excessivament sobre el conflicte, en un moment en què tots els passos es calculen al màxim quan falta menys d’un any per les eleccions municipals. Des del Govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda del Paral·lel encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un pla d’usos al Poble-sec”, explica el regidor de SantsMontjuïc, Jordi Martí. La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, sòcia del consistori en aquest projecte, sosté que estem davant d’una de les reformes de la ciutat de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal.
“És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Els principals punts vermells Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació sociocultural Talia Olympia, integrada en la plataforma, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica en la nova il·luminació, pressupostada en 2,8 milions –és a dir, el 30% dels 9,6 milions que costarà el projecte–. I és que si el Pla no es modifica, cada farola suposaria un cost de 6.500 euros, un import que els opositors entenen “desproporcionat”, tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. La tercera reivindicació de la plataforma és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. Una voluntat que neix arran de la preocupació per la proliferació de terrasses del negoci de l’hostaleria –que ja han envaït el carrer Blai, a tocar de l’avinguda– i dels pisos turístics. Mentre es posa en marxa el Pla d’usos, la plataforma demana un moratòria immediata de llicències d’hotels, així com de terrasses en zones de conflicte. Dues entitats de pes, presents en el naixement de la plataforma, com la Coordinadora d’Entitats del Poblesec i la Unió de Veïns del Poble-sec, matisen les seves posicions. La primera està en procés de consultar els socis quina és la posició final, mentre que la Unió ha cedit la paraula a les diferents associacions de veïns que aglutina. Per contra, l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, defensa el projecte. REDACCIÓ
COCINA CATALANA DE AUTOR
Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada
Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS
Menú mediodía: Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES
Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista
Jorge Gosálbez Jorge Gosálbez és el director de Bona Nit Barcelona, un festival de música en que la sostenibilitat mediambiental juga un paper tant important, o més, que el cartell. El 19 de juliol se celebra la segona edició al Poble Espanyol. Com va sorgir la idea del Festival? Va sortir quan vam anar a un festival noruec al 2012. Vam descobrir un festival molt diferent dels que havíem viscut no només a Catalunya i a Espanya, sinó a altres països, per la pròpia consciència de la gent i la pròpia demanda que hi ha als països escandinaus. Era un recinte amb capacitat per a molta gent, però estava limitat perquè s’estigués còmode, et donaven mantes perquè estiguessis a la gespa per veure els concerts, hi havia fonts d’aigua natural, tot el menjar era orgànic... Vam pensar que per què no fèiem això a Barcelona, que ja és una ciutat que compta amb grans referents de festivals. Un recinte net, un horari diürn, que també és una de les coses que fan que la gent vingui amb una predisposició... Us vau veure atrets per la part de la sostenibilitat. Sí, sobre tot per aquest tipus d’experiències relacionades, quan t’arriben aquests missatges a través de campanyes institucionalitzades o d’empreses, tipus ‘Envàs on vas’, és difícil que la gent prengui consciència. Crec que és molt més productiu si els canals pels quals arribes a la gent són més reals i més amables. Desenvolupar aquesta sensibilitat és el més difícil i a nosaltres ens sembla que la cultura i la música són una bona eina per fer-ho. A Bona Nit Barcelona pesen per igual música i sostenibilitat? Totalment. Si et fixes, no emprem molt el terme ‘festival de música’. No és només un conjunt de bandes que pugen a l’escenari, sinó que hi ha tota una sèrie 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Eva Macia
‘‘Es poden fer les coses d’una manera diferent’’
Jorge Gosálbez, director del festival Bona Nit Barcelona
d’activitats: unes jornades professionals, el ‘Bon Dia Barcelona’ que és una activitat més enfocada a famílies... La proposta artística té una certa coherència, una connexió amb el públic que busca una experiència diferent als grans festivals, amb menys gent, menys cues, amb espai per ballar, per fer una copa tranquil· lament i no anar d’escenari en escenari. El Poble Espanyol encaixa molt bé amb la idea que teníeu de Festival cuidat, amb encant... era un lloc que teníeu previst des de l’inici? La veritat és que sí. Nosaltres som una productora que es diu Menos que Cero, que havíem treballat amb el Poble Espanyol. Tots els espais els coneixem bastant bé i sempre hem pensat que és el recinte perfecte per fer una cosa així. Les nits allà tenen una certa màgia que és el que nosaltres també volem transmetre. Volem que tant l’artista, com el recinte, com una mica la resta de l’oferta que nosaltres posem, com la restauració o la neteja, contribueixin a crear una certa química entre l’artista i el públic. També busquem artistes que tinguin un perfil més tranquil, que requereixin una certa connexió amb el públic. En aquest sentit potser el Jorge Drexler aquest any és el més significatiu. Aquesta proposta és tota una novetat. Aquí és molt nou. I ens costa per això. No hi ha demanda. Tenim clar que ningú ha demanat un festival més tranquil o més sostenible. Cal una mica d’educació i cal l’experiència de venir i veure el què és. I veure que
es poden fer les coses d’una manera diferent. Això és una tasca una mica pedagògica. Nosaltres intentem portar-la a terme fins a on arribem i intentem involucrar a tots els actors que podem: l’Ajuntament, la Generalitat, altres festivals... No som nosaltres que ens hem tret això de la màniga, sinó que aquesta manera de fer les coses porta 30 o 40 anys a fora i funciona. A Barcelona està creixent molt la sensibilitat per la sostenibilitat, sembla que és un moment bo. Potser és una mica massa d’hora. Probablement s’està creant ara la base per portar-ho a terme. Necessites molts anys i molta interacció amb aquest tipus d’elements perquè sigui una cosa natural, que arribi a molta gent. A part, aquesta manera de fer les coses és més cara. Totes les accions sensibilitzadores que portem a terme són cares: leeds en comptes de làmpares normals, cartelleria en paper reciclat, gots que regalem que es reutilitzen, l’hotel té certificat Biosphere... Aquí sou els pioners en aquest tipus de festivals. De fet hi ha altres festivals que d’alguna manera ja ho han iniciat, el Dia de la Música a Madrid, el SOS de Murcia... El low cost... Sí. Han portat a terme algunes coses. El que passa és que perquè tot això sigui efectiu, hi ha certs formats que posen l’èmfasi en la sostenibilitat. Nosaltres l’any passat, per exemple, vam fer una auditoria internacional, A Greener Festival, que fa auditoria en els festivals més grans del món. Ens van donar la màxima puntuació de cap festival a Espanya. L’any passat vam aconseguir 3 de 4 estrelles. La nostra intenció és, si tot va bé, aconseguir les 4 estrelles. Només ho aconsegueixen festivals de països que tenen ja una consciència: Austràlia, els països Escandinaus... I aquesta 4a estrella com la voleu aconseguir? Menú y carta Especialidad en arroces, pescados, cabrito al horno, chuletón a la castellana, etc. Menús para grupos y empresas Comedor privado (hasta 20 personas)
Fem més activitats de conscienciació com és el tema de les jornades, fem servir panells solars a l’escenari per crear energia durant tot el dia i que part d’aquesta energia es reutilitzi en el concert... Per sufragar totes aquestes despeses derivades de fer un festival sostenible, rebeu algun tipus de subvenció? Fins ara no. El que tenim és el patrocini de Budweiser, i trobem alguns col·laboradors. I l’Ajuntament des d’aquesta segona edició, a través de Medi Ambient i Cultura, sí ens està ajudant. És un ajut simbòlic, una declaració d’intencions. Nosaltres ja estem contents amb això. Som conscients que acabem d’arrencar, que aquestes coses costen. La intenció és créixer juntament amb l’Ajuntament. Que Barcelona s’impliqui amb aquest projecte. De dia el Festival també està adreçat als nens. Per a nosaltres és important, perquè en aquest sistema educatiu de sensibilització mediambiental els nens juguen un paper molt important. Avui en dia hi ha molts pares que estan prenent consciència a través dels seus fills, que ho aprenen a les escoles. I volem que aquesta generació de pares que ha tingut una trajectòria d’anar a festivals, anar a concerts... que avui en dia tenen una vida més familiar, tinguin aquesta proposta cultural i que siguin part del Festival. Que vinguin a compartir-ho. En aquest sentit hi ha una sèrie de concerts que són com els protagonistes de la jornada: hi ha artistes molt guais com els Tiki Phantom, com Mirabet... Però després hi ha una exposició d’art reciclat que farem amb Drap Art i Ecoembes, hi ha tallers per fer màscares amb paper reciclat, tallers de poesia, tallers de menjar orgànic... volem que la gent que vingui s’ho passi bé i que surti amb una cosa més del que han entrat. MARTA TELLO
LEONÉS
R E S T A U R A N T
Cocina ‘‘non stop’’ Abierto de 8 a 24h. Av. Paral·lel, 56 (frente Teatro Apolo) Reservas: Tel. 93 329 11 54
50 m. nos separan
Especialidad en surtidos ibéricos y platos combinados. Más de 50 tapas diferentes. Si no está la que quiere, se la confeccionamos. SNACK-BAR Abierto de 8 a 2h. (madrugada)
Nou de la Rambla, 120 (frente Sala Apolo) Reservas: Tel. 93 172 46 69
PARAL.LEL OH!
9
Cinerama Gran Palace ‘X-Men’ (Director: Bryan Singer) Després d’haver dirigit les dues primeres entregues Bryan Singer torna a la direcció de la darrera pel· lícula de la saga dels mutants més famosos dels còmics. Els personatges creats el 1963 tornen a les pantalles amb més força que mai. En un món dominat per uns robots gegants controlats pel govern (Sentinelles), els mutants són perseguits i assassinats. Cal evitar aquesta situació que pot portar-los a la seva extinció, per això caldrà canviar el passat per salvar el futur. A diferència d’en el còmic aquí és Lobezno (Hugh Jackman) qui s’encarrega de viatjar al passat, i d’aquesta manera esdevé un paper clarament protagonista. També pren molta importància el personatge de Mística (Jennifer Lawrence). Aquesta ponderació de protagonisme per part del director sembla més respondre a la gran popularitat dels dos actors que no pas al valor que els atorga la història original. Al seu costat trobarem als joves Magneto (Michael Fassbender) i Xavier (James McAvoy), o a Bestia (Nicholas Hoult), a Blink (Fan BingBing), i molts altres. Tots plegats ofereixen
COCKTAIL BAR
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
10 PARAL.LEL OH!
B O A D A S
Tornen els superherois de la mà del director Bryan Singer
batalla a un temible enemic: el científic Bolívar Trask (Peter Dinklage). L’efecte de les dimensions temporals i els viatges en el temps està molt ben resolt i l’ús dels flashbacks ajuda la narració i li atorga fluïdesa. Connecta molt bé amb la resta de pel·lícules de la saga i cal destacar la gran qualitat tècnica i visual amb unes escenes d’acció memorables. X-Men és un film de superherois, ben plantejat, amb suspens, ritme i acció. Però a més explica molt bé les angoixes i els sentiments d’aquests éssers especials que han fet de la lluita el seu modus vivendi. NÚRIA BELTRÁN
bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie. Huevos estrellados con chorizo de León. Arroz caldoso de bogavante. Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona. Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26
La foto retro
1949. Restaurants de la Barceloneta, ambient nocturn davant el Hawai
1931. Carrer Cid i l’edifici del cabaret La Criolla
Cocina árabe-oriental y francesa
Especialidad en cous-cous Cerrado lunes no festivos
Vila i Vilà, 82 (junto El Molino) Reservas: Tel. 93 329 83 84 Más información en Facebook
1880. Foto de la catedral abans de l’inici de les obres de la façana neogòtica
SE ABRE EL TELÓN, los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM e internet: www.radiokanalbarcelona.com Crítica teatral y musical, entrevistas con los protagonistas, entradas de teatro y conciertos musicales PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Mi Carmen Flamenca (fins el 5 de juliol) La extraña pareja (a partir del 16 de setembre) EL MOLINO
TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Flamenco Experience (juliol)
www.elmolinobcn.com
Life is a cabaret (juliol) The Chanclettes (del 6 al 30 d’agost) Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició) Live is a cabaret
BARTS
www.barts.cat
I Congrés Femení de Supervivències (2 al 13 juliol) Two Ladies (del 2 al 30 de juliol) Joe Satriani (14 de juliol) Joe Satriani
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Sonoritats · Camut Band (del 10 al 27 de juliol) Sonoritats
TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Ocupa Raval (del 10 al 13 de juliol) Interior con goteras (del 15 al 18 de juliol) Interior con goteras
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Fernández • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La Biblioteca recomana / El petit príncep Enguany, es commemora el 70è aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry. Escriptor, poeta i aviador francès, autor de la famosa obra El petit príncep. Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de SaintExupéry (Lió, 29 de juny de 1900 - Mar Mediterrània, a prop de la costa de Marsella, 31 de juliol de 1944). De molt petit va demostrar un gran interès pels motors, els trens i els dispositius de vol. Només amb 8 anys, va dissenyar una bicicleta motoritzada per a volar, va dissenyar els plànols i va demanar ajuda al fuster del poble. Mai va arribar a enlairar-se. També va reciclar un motor de gasolina per construir un sistema de ruixadors. Durant les vacances d’estiu, visitava sovint un camp d’aviació proper al castell de Saint-Maurice. Malgrat les prohibicions a casa, convenç el pilot per parlar amb la mare i que el deixés fer un petit viatge en avió. Va ser el primer cop que va sentir el meravellós plaer de volar. El petit príncep és un conte poètic i filosòfic, és l’obra de la literatura francesa més llegida i més famosa a tot el món. Va escriure el llibre durant l’exili
als Estats Units. Va ser un encàrrec dels seus editors què, li van demanar un conte infantil. El va començar l’estiu de 1942, a l’octubre ja el tenia enllestit. A causa de problemes amb el disseny dels dibuixos, per part de l’editorial, va decidir fer-los ell mateix. Va plantejar temes que estableixen dualitats; visible i invisible, adult i infantil, amor i amistat, viatges i inactivitat física, espai i temps, perill i destrucció, signes i significats, preguntes i respostes, felicitat i tristesa. Es va basar en la riquesa de les seves experiències i, també en la seva imaginació, per explicar una història singular i universal. Si encara no l’heu llegit, endavant, gaudireu d’un gran llibre. BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 www.bcn.cat/bibjoanoliver b.barcelona.jo@diba.cat
Perfumeria Cosmètica Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Restaurant Els Ocellets
Ronda de Sant Pau, 55 - Tel. 93 441 10 46 De dimarts a dissabte de 13.30 a 16h i de 20.30 a 23h. Diumenges de 13.30 a 16h Els Ocellets van obrir fa 30 anys, però els seus orígens els trobem a Can Lluís, un dels restaurants més antics de Barcelona, que data de 1929. Can Lluís, ubicat al carrer de la Cera, és un reconegudíssim local, habitual d’artistes, polítics i intel·lectuals, fet que s’intueix amb els menús que actualment comparteixen ambdós restaurants: Menú de Cine, Menú d’Òpera i Menú Teatre. Fa 30 anys, per poder atendre tots els grups que trucaven a Can Lluís per reservar taula, els propietaris, els germans Xavier i Ferran Rodríguez, tercera generació al capdavant del restaurant, van obrir Els Ocellets. En poc temps aquest restaurant va anar prenent entitat pròpia i, tot i que molta de la clientela de Can Lluís també ho és ara d’Els
Xavi Rodríguez (dreta) celebra el 30 aniversari amb convidats
14 PARAL.LEL OH!
Fotos: Els Ocellets
30 anys oferint cuina d’alta qualitat en un ambient familiar
Façana del Restaurant Els Ocellets (Rda. Sant Pau, 55)
Ocellets, aquest ha sabut crear-se un ambient propi, molt familiar i acollidor alhora que modern i elegant. La cuina és d’allò més suggerent, des de plats de creació pròpia com la Canya de verduretes, fins a plats senzills que a Els Ocellets saben cuinar amb una mà especial que els fa únics, com els Musclos de roca a la planxa. Al càrrec del restaurant està en Xavier que no deixa passar cap detall per alt i que se sent orgullós de la seva clientela, que considera amics. Amb ells el vam poder veure celebrant el 30è aniversari en una emotiva festa. REDACCIÓ
Aspecte del menjador del restaurant
BRASERIA
RESTAURANT
www.eljardidelapat.cat
ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50 Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanales ofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca
EXTENSA Y VARIADA CARTA Y MENÚ DIARIO
Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas, calçotades en temporada.
(festivos también) a escoger entre 12 primeros y 12 segundos + bebida, postre y café
ABIERTO TODO EL VERANO Línea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel
% 0 2 TO N E DESCU
A N CART SÓLO E tando n e s re p uncio este an
3 magníficas terrazas ajardinadas
para poder comer y cenar a la fresca
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega
www.omeular.es
MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!