Julián Zaragozà
En primer lloc, la construcció de la residència per a gent major que s’està fent a Vinaròs ha donat un gran pas, ja que s’han adjudicat les obres per a la seua posada en marxa, les quals podrien començar el mes d’agost. La residència s’ubicarà damunt del Centre de Dia situat a l’avinguda Gil d’Atrocillo i constarà de 145 places públiques, a més, es crearan 75 nous llocs de treball.
En segon lloc, cal destacar que, una vegada més, la solidaritat dels vinarossencs i vinarossenques, així com dels veïns de les nostres comarques, va fer possible vore ben plena l’Església Arxiprestal arran de l’actuació de Voces por Benín, on també van participar la Coral infantil Misericòrdia i la Coral Juvenil Sant Sebastià. El concert va fer posar els pels de punta a tots els assistents en una vesprada calorosa gràcies a les veus fresques que van cantar des de l’altar major.
En tercer lloc, recentment s’ha celebrat un acte de reconeixement a sis esportistes del nostre municipi al saló de plens de l’Ajuntament per tal de felicitar-los en la seua trajectòria durant l’últim any, ja que han aconseguit deixat ben alt el nom de Vinaròs dins del mon esportiu tant a nivell estatal com a nivell mundial. És per això que l’alcalde i el regidor d’esports els van entregar un detall a cadascun en forma d’agraïment. Des de la redacció de 7dies també els volem felicitar i encoratjar-los perquè continuen igual durant molts anys.
Tampoc hem d’oblidar-nos-en de l’èxit que va tindre la setena Trobada de Dracs i Bèsties del Foc a Cervera del Maestre que, en esta edició, va estar amenitzada per ritmes vinarossencs gràcies a la batucada Esmuvi i la Muixeranga de Vinaròs. Les dos agrupacions van ambientar els carrers i les places cerverines complint de música i color tot el poble.
Ara, i seguint amb el calendari festiu, la setmana que ve, com cada 16 de juliol, tenim la festivitat de la Verge del Carme per a celebrar l’Estrella de los mares en una ciutat d’arrels marineres que no podem perdre. Per això mateix, caldria que d’una vegada per totes, a qui li corresponga, es preste més atenció al Port de Vinaròs, el primer que es va construir a la província de Castelló i, en estos moments, el més abandonat. La gent de Vinaròs es mereix unes instal·lacions portuàries en condicions que, al mateix temps, milloren la imatge del nostre municipi, ja que el Port en tot el seu conjunt presenta un acusat
L'equip:
Direcció
Pablo Castell Ferreres
Subdirecció
Julián Zaragozá Baila
Consell de redacció
Joaquim Arnau i Sebastià Fabregat
Col·laboradors
Emili Fonollosa, Salvador Quinzá, Alfredo Gómez, Joan Gost, Salvador Oliver, David Gómez, Joaquim Arnau, J. M. Palacio, Juanma Beltrán, Rafa Marcos, Lola Monreal, Alesia Martínez Consell d’Esports, Ahorradoras.com
Secció d’esports
Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Fotogrames, Pablo Batalla, Jordi Febrer, Mariano Castejón,...
Investigació,
Generalitat Valenciana
El Hospital comarcal de Vinaròs ha implantado la uniformidad quirúrgica de un solo uso, con el objetivo de incrementar la protección del paciente y del personal médico. Para su puesta en marcha, se ha desarrollado una sesión informativa acerca de su uso en quirófano y de la utilización de los pijamas desechables. El centro ha instalado una máquina que suministra automáticamente la uniformidad al personal del centro a cualquier hora del día, facilitando así el acceso y la correcta dispensación de las prendas, tallas y tipo de uniformidad al profesional. Cada pack va embalado individualmente para proteger sus cualidades de uso.
Dimecres matí prop de les 9 hores, s’ha produït la precipitació d’una persona des de la terrassa de la sala d’espera del tercer pis de l’Hospital Comarcal de Vinaròs, amb la conseqüència de la seua mort.
Aquesta persona no estava ingressada a l’Hospital ni tenia una citació programada per avui.
La policia judicial s’ha fet càrrec del cas i de la custòdia del cos.
Redacció
Tal i com han informat a 7dies, el vinarossenc José Higinio Adell Puig va morir el dia 9 de juliol, als 107 anys d’edat.
Des de 7dies acompanyem en el condol els seus familiars, D.E.P.
José Higinio Adell Puig, soci fundador número 6 de Caixa Vinaròs i número 5 de la Ccoperativa El Salvador, va complir esta setmana 107 anys. José Higinio, de manera que es convertia en l’home més longeu de Vinaròs. Va bufar divendres a la vesprada en sa casa –ubicada a la Cala Puntal, en la zona turística Sud–, les veles en companyia dels seus familiars i amics. També va rebre la visita de la concejala de Política Social, Mamen Ruiz, que el va felicitar en nom de la corporació municipal.
Va nàixer l’11 de gener de 1912 a Morella i va ser un dels fundadors, en la dècada de 1970, de la societat cooperativa de crèdit El Salvador, entitat de la qual també va ser membre del consell rector i de vigilància. Va estar en el consell rector des de l’any 1962 fins al 1972 i, posteriorment, fins el 1978, va formar part del consell de vigilància. José Higinio és, a més, tio del president de la Generalitat, Ximo Puig.
OFERTAS VÁLIDAS HASTA EL 24 DE JULIO DE 2019
Imatge d'artxiu del seu últim anniversari
AL
Nuestro Horario:
De Lunes a Sábado
De 9 de la mañana a 11 de la noche.
Domingos y festivos
De 9 de la mañana a 10 de la noche.
Ctra. Nac. 340a km.1.049 - VINARÒS
Ajuntament
Ajuntament
La Diputació engega una nova campanya d'excavacions arqueològiques per L'empresa Gimecons serà l'encarregada de crear la residència a sobre de l'actual Centre de Dia per oferir 145 places públiques, a més de suposar la futura creació de 75 llocs de treball per atendre als residents
Vinaròs cada vegada està més a prop d'aconseguir la residència de la Tercera Edat, l'empresa encarregada de la gestió del Centre de Dia, L'Onada, ha adjudicat les feines de construcció a Gimecons, que haurà d'executar totes les obres en termini de 15 mesos. El nou espai disposarà d'una superfície de 5.400 metres quadrats, amb capacitat per a 145 places públiques, distribuïdes entre 54 habitacions doble i 37 simples. D'altra banda, també tindrà zones compartides, dos terrasses, gimnàs i molts més serveis per tal de garantir una estada de qualitat als usuaris.
L'alcalde de Vinaròs, Guillem Alsina, ha qualificat aquesta notícia de molt positiva, assenyalant que “la residència de la Tercera Edat no només serà un important avenç en la qualitat assistencial al municipi, sinó que també es beneficiarà tota la comarca”. Pel que fa al projecte l'alcalde insistia que “ha sigut possible gràcies a la feina conjunta de les diferents administracions i governs municipals, amb el seu origen durant la legislatura de Jordi Romeu, que va iniciar els primers passos gràcies al Pla E de l'expresident Zapatero i que van donar continuïtat les posteriors corporacions locals”.
D'altra banda, Alsina també ha volgut destacar la gran feina que s'ha realitzat des de l'equip de Serveis Socials de l'Ajuntament, encapçalat per Antonio Valenzuela, assenyalant que han sigut una peça clau per al desenvolupament del projecte, que per fi començarà a ser una realitat a partir del mes d'agost.
En referència a les obres, l'empresa tindrà una dificultat afegia al haver de construir la residència a sobre del Centre de Dia, tot i així, es preveu que un cop comencen les feines, al mes d'agost, s'executen en un termini de 15 mesos. Cal destacar que l'Ajuntament serà l'encarregat de supervisar tots els treballs perquè s'ajusten al projecte presentat per l'empresa gestora, L'Onada.
Vinaròs ha tornat a ser un de les localitats beneficiades amb la campanya d'excavacions arqueològiques per part de la Diputació de Castelló. Durant les properes dues setmanes els tècnics, encapçalats pel cap del Servei Provincial d'Arqueologia, Arturo Oliver, amb l'ajuda d'estudiants universitaris, realitzaran diverses excavacions als jaciment iber del Puig de la Misericòrdia per continuar descobrint els orígens dels primers pobladors del municipi.
La regidora de Cultura, Anna Fibla, ha fet una visita a les excavacions per conèixer de primera mà les feines que es desenvoluparan durant les properes dues setmanes. En aquest sentit, destacava que “des de Govern Municipal sempre donarem el màxim suport a les feines arqueològiques, que ajuden a posar en valor el passat de la localitat, al mateix temps que també suposen generar nous recursos turístics per als visitants”.
Cal destacar les restes són unes de les importants de la comarca del Baix Maestrat amb més de 2.700 anys d'antiguitat, amb algunes descobertes singulars, com per exemple, un petit taller que es feia servir per crear petites peces de metall o un magatzem que es va incendiar, deixant moltes restes, entre elles vasos que contenien cereals i que ha ajudat a comprendre millor la dieta dels ibers.
D'altra banda, Fibla ha assenyalat que, segons els experts, una de les principals prioritats és la conservació i consolidació dels murs, amb més de tres metres d'alçada, a més continuar amb les excavacions fins arribar al nivell original del jaciment.
Per acabar la regidora demanava civisme a la ciutadania i que respecte el jaciment del poblat iber del Puig de la Misericòrdia, destacant que es tracta d'unes restes molt importants que formen part del nostre patrimoni històric i cultural.
Ajuntament
El projecte presentat per l'Ajuntament ha sigut dels més ben valorats per part dels tècnics autonòmics i ha aconseguit la quantitat més elevada, 5.000€
La Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat ha atorgat una nova subvenció a l'Ajuntament de Vinaròs, per a posar en marxa eines que faciliten a la ciutadania l'accés a la informació municipal. Cal destacar que en total s'han presentat a la convocatòria 207 municipis de tota la Comunitat, resultant el projecte de Vinaròs un dels més ben valorats, aconseguint la màxima subvenció de 5.000€.
El regidor de Govern Obert i Innovació Digital, Hugo Romero, ha destacat que "aquesta ajuda permetrà millorar l'actual portal de la Transparència per fer-ho encara més accessible i intuïtiu per als veïns que vulguen consultar informació municipal, com ara el pressupost municipal, ingressos i despeses, contractacions i licitacions públiques". En aquest sentit, Romero ha remarcat que l'accés a la informació pública és un dels pilars bàsics de la democràcia i una forma que té la ciutadania de passar comptes amb l'administració.
Per acabar el regidor assenyalava que en els propers mesos es treballarà per modernitzar el portal de la Transparència, inclòs dintre del web municipal, per crear un espai renovat que facilite encara més l'accés a la informació d'una forma senzilla i intuïtiva, perquè qualsevol veí puga fer les consultes des de casa.
La regidora de Cultura, Anna Fibla, visita el jaciment del poblat iber del
Des que el mon és mon, els humans hem anat fent mans i mànegues per guanyar-nos les garrofes, tot donant-nos un cop de ma per poder aguantar els qui remenen les cireres i hem hagut de fer el cor fort manta vegades davant l’ordeno y mando dels mals governs, que, dita siga la veritat, ens han tingut i tenen agafats del coll.
Però val a dir que sempre hem fet el cor fort encara que, massa cops, hem abaixat el cap i posat el cap sota l’ala. Per sort o per desgràcia, gairebé sempre hi ha un botó per a un trau i el que no sen va rentant s’ha de tenyir. Ara bé, fent surar la veritat, cal reconèixer que ens hem adormit a la palla mentre ens deixàvem furtar bous i esquelles i, ara com ara, ens trobem amb el cul a l’aire i mes sols que la una. Donar confiança és d’humans, ben bé ho saben, i bé que se n’aprofiten els manaires de tota mena, aquells que en nom del poble, però sense el poble es fan el niu a les nostres costelles, tot prometent la lluna en un cove, encara que després de fer el cim del poder, se’ls en va el cap a una altra banda i del que vaig prometre no me’n recordo.
Perquè no hi ha més sord que el que no vol escoltar ni més cec que aquell que es posa la bena als ulls. I si és veritat que en el país dels cecs el tort és el Rei això és, justa la fusta, el que ens passa a nosaltres. Sords, cecs i muts som fàcils de governar, i als torts no els agrada conduir-nos pel camí correcte sinó per aquell que porta
l’aigua al seu molí, si convé assecant rius i fonts per continuar fent-nos passar pel sedàs. Evidentment, pel sedàs de l’idioma imperial, parlat per tants milions que a còpia d’invasió encara se’ls fan curts i com aquell que no vol la cosa, de fora vindran que de casa ens trauran. I ja hi som. Els parlants en la nostra llengua som com més va menys, i ja se sap, qui perd els orígens perd la identitat. Si com diu la dita, qui te llengua a Roma va, com ho farem si perdem la nostra? Com podrem ser fidels a nosaltres mateixos en un mon del qual ja no en sabem ni les beceroles?
Ara bé, fet i fet, malgrat els mals averanys i contra tot pronòstic, no ens ofegarem en un got d’aigua i encara que no siga tan fàcil com bufar i fer ampolles, no deixarem d’estar a l’aguait, perquè com som més gent que a les Ventalles, fugirem com de la pesta del tòpic d’anar tirant i qui dies passa anys empeny perquè mossegar-se la llengua no és propi dels pobles valents. La pervivència de les llengües, de les que encara resten al mon, encara que a cada bugada es perd un llençol, no és obra de poderosos ni d’erudits ni dels tronats recursos (digue-hi diners, ai las!) sinó de la gent anònima, ferma en la creença que el patrimoni cultural no es ven ni es barata per res.
Així que, cal agafar el bou per les banyes. La llengua fa el país i per mantenir-se dignament cal fugir del victimisme com del llamp, parlar clar i català a tot arreu, i bon vent i barca nova, que tot està per fer i tot és possible!
(I Parte)
¿Por qué, no se elimina esta flagrante injusticia inmediatamente? ¡En lugar de "eternizarla", en incomprensible e inmerecido detrimento para ese -injustamente agraviado y valga aquí con todo merecimiento, la quizá redundancia de injusticia e injustamente- conciudadano nuestro! Supongamos por un momento y éste, que es un caso aquí escogido únicamente como ejemplo, de una gestión Municipal verídica y anual, que en el transcurso de estas cercanas y ya pasadas, Fiestas y Feria de San Juan y San Pedro de este 2019, fechas durante las cuales y por mediación de nuestro Ayuntamiento, a toda la ciudadanía empadronada y pagando sus impuestos, aquí, en nuestra querida Ciudad de Vinaros, con una edad de 70 años y de ahí en adelante, que se les ha venido homenajeando tanto individual como colectivamente con unos determinados obsequios e iguales, éstos... Para todos y cada uno, de esos mismos homenajeados convecinos y conciudadanos nuestros -muy respetables por ser, no solo mayores en edad sino también, mayores en esa sabiduría popular que solo se aprende en la "universidad" de una vida intensamente vivida-... Y como ya, nos es sobradamente conocido y con agradecimiento a la vez, aceptado este tema festivo -con todas las circunstancias que le conciernen- por todos nosotros: Vinarocenses, unos de nacimiento y sin haber tenido ellos previa elección y otros -éstos quizá, con un mucho mayor merecimiento y por ser la suya respectiva, una personal y afectiva, escogida y recíproca, sincera adopción- de corazón y centrándome ya, en el título de este artículo informativo...
¡Pero ahora y en verdad, meditándolo muy atenta y honestamente! ¿Nos parecería o no?: ¡Un inmerecido e injusto agravio comparativo, evidente e insultante entre conciudadanos y convecinos, con la edad requerida para ello y estando todos y cada uno de los mismos, empadronados y pagando sus impuestos en Vinaros, el que a uno en concreto de esos mismos mencionados conciudadanos y convecinos nuestros, no se le homenajease y obsequiase, igualmente a él, como se ha venido haciendo con los demás!
Pues algo parecido, a esto mismo leído anteriormente... ¡Me viene a mí, sucediendo! El 24 de mayo de 2016y estando ejerciendo la Alcaldía de nuestro
Ayuntamiento, entonces don Enríe Pía, al que le informé verbalmente en esa fecha, que:
- "Desde ese mismo momento, en que le entregué la acreditativa documentación al respecto, en su Despacho Municipal, me sentía y consideraba agraviado comparativamente por mi propio Ayuntamiento... Puesto que, oficialmente Este, mi Municipio, ya era debidamente consciente de mi agravio comparativo hacia mí y estando éste, además, ejercido por mi propio Ayuntamiento, al recibirme y aceptarme esa mencionada documentación a él y en su propia mano, entregada. "
Así como, a su vez, le entregué dicha misma documentación, al Registro Municipal -conservo copias selladas de todo- para que les fuese entregada a todos y cada uno de los Partidos Políticos (6) conformando nuestro anterior Municipio. Y al respecto, parece ser o al menos éso me han dicho luego algunos de ellos, nunca recibieron aquella documentación que personalizadamente, a cada Partido Político, les dejé el 13 de febrero de 2018, en el Registro Municipal.
El 28 de mayo de 2018, también, entregué la misma documentación en la Concejalía de Bienestar Social y en el Registro Municipal, otra vez más, el 26 de febrero de 2019.
Lo máximo que conseguí, de todas mis reclamaciones y por parte de aquella Alcaldía anterior, informándome Ella, la mencionada Alcaldía, a través de su Concejalía de Bienestar Social, fue que:
- "Se me tendría en cuenta si, en un hipotético futuro, se decidía distinguir honoríficamente a algunos Vinarocenses pero... ¡No había planes para hacerlo!" En respuesta a su ambigüedad, les dije por mi parte, que:
- "¡Con mi edad -me faltan solo días para cumplir 81 años- probablemente antes, me moriría y llevándome conmigo mi inmerecido agravio comparativo entre conciudadanos, si mi Ayuntamiento y ante el que, estaba empadronado y pagando mis impuestos, responsable y honestamente por mi parte, mientras que contrariamente hacia mí, seguía El e injustamente además por parte suya, "demorándose" en desagraviarme y hacerme merecidamente, esa justicia que se me debía!" (continuará...)
Al País Valencià hi ha pobles menuts, pobles més grans, ciutats petites i ciutats més grans. En cadascú d’aquest tipus i variada gama de poblacions, hi ha una idiosincràsia ben particular d’acord amb el pensament, la manera de ser i el pensament dels seus habitants. I Vinaròs no s’escapa a aquesta forma de oferit-se a tots els que ens visiten i -per suposat-, a tots el que vivim i ens movem pels seus carrers.
Vinaròs és un poble de bancs.
Sí, això és veritat, i si ho mirem des de una perspectiva econòmica, a la nostra ciutat hi ha un grapat de bancs, encara que -per conseqüència de la crisi que encara no hem acabat de patir-, ara en tenim menys entitats bancàries que fa una dotzena d’anys.
Però no us vull parlar d’aquest tipus de bancs, sinó del altres...
La meua mare, Pepita, als darrers anys de la seua vida, passava l’estiu a la nostra ciutat, i li agradava -sent acompanyada-, trobar-se amb amistats i coneguts i xerrar una mica sobre això i allò... Quan podia caminar ho feia poc a poc i gaudia explicant que hi havia llocs en que podia descansar als bancs que en curtes
distàncies anaven omplint els carrers més cèntrics.
Han passat els anys, i he de tornar a dir que Vinaròs és per als seus habitants i per aquells que venen a visitar-nos una ciutat acollidora. No diré que és la perfecció, perquè no ho puc dir, però sí us he de dir que no ha minvat la quantitat de bancs que esperen a que a gent s’assegue a descansar una estona, o a parlar pel mòbil, o simplement a gaudir de l’ombra. Hi ha més bancs que abans, que es reparteixen amb distàncies prudencials seguint possibles rutes, i que permeten que la gent amb problemes de mobilitat puga seguir el seu itinerari, descansant, recuperant forces...
Vinaròs, en aquest sentit, li dona lliçons de mobilitat a Castelló, la capital provincial, amb menys pressupost, amb menys ajudes, amb més regidories, però sabent que la gent més gran, o amb més problemes de mobilitat tenen a disposició aquest bancs que -quan les cames no són com eren abans- , podem seguir gaudint de caminar per la nostra ciutat.
Clar què, quan plou, tots els bancs estan ben mullats...
Què podríem fer aleshores?
Fa uns dies que es va presentar la nova camiseta del F.C. BARCELONA.
Segons els estudis de Nike pot ser la més venuda de l’historia amb un disseny revolucionari a quadres que recorda la de la selecció de Croàcia (com un tauler d’escacs). Nike diu que s’ha inspirat en el disseny dels blocs de l’Eixample de Barcelona.
La gent, els socis i simpatitzants, pensen de manera diferent. Les ratlles horitzontals tornen desprès del 2015 quan varen tenir resultats esportius molt bons. L’afeccionat tornarà a comprar i ningú podrà dir res... i prou. Una altra cosa seria voler canviar l’escut i no es va dur a terme perquè els compromissaris no ho van permetre després d’una votació.
A les associacions també passen coses amb les que no tots estan d’acord perquè, sovint, es produeixen situacions que canvien moltes coses i que fan que un se trobe com un estrany.
40 anys es una xifra força bonica i que dona per molt i també per haver picat molta pedra (especialment a l’inici).
El més estrany, però, és que no se recorde a totes aquelles persones que tant i tant varen donar a l’entitat, que no surten a primera fila i que, veritablement, son i han estat l’anima d’una associació, el dia a dia de la Penya.... i no solament quan son festes i menjarots.
Per això son moltes les que en aquests moments no en tenen massa il·lusió. Perquè en les efemèrides importants tota la gent ha de tenir facilitats per poder assistir als actes.
Recordem que pels 30 anys (el dia 3 de maig, el dia després d’aquell memorable 2-6, de l’any del sextet) vàrem fer la Trobada de Penys de l’Ebre, Montsià i Baix Maestrat i vàrem aplegar a més de 500 culers a la nostra Ermita de la Misericòrdia . I creiem que aquests records hi ha que mantenir-los vius.
El Cap del Govern continua sent objecte de la ira. Veient com el valoren des de la seua dreta i des de l’independentisme, o sabent de les pretensions d’uns i d’altres, tot apunta que tots plegats seguiran entrant i exint de la trinxera. Vivim un temps carregat de gestos i de paraules. I, alhora, ben absent de concrecions amb perpectiva de futur. L’ambient destil·la tòxines i qui queda al mig pot morir d’asfixia. Potser, una bona tepària passa per carregar-nos d’ànims i de paciència.
La dreta “liberal” va prometre regenerar la vida pública. I, fidel al seu compromís, ve donant suport a la dreta que políticament havia degenerat per a que continue regenerant-se des del poder. I, per a que no haguessen dubtes sobre la seua capacitat de tolerància, ha anat arribant a acords amb la dreta xenòfova. El seu líder no suporta, però, el turment que brolla del seu cor i del seu cervell quan la gent se n’adona. Així incendia qualsevol argument que el deixe nu. I, sense despentinar-se i per deure patriòtic, mantè el tipus mentre augmenta el cabreig amb ell mateix.
Per la seua banda, la dreta en fase de regeneració es veu feliç. Amb l’extrema dreta ha trobat el caliu necessari fent marxes enrera. No deixen de signar documents. Quan te n’adones han pogut haver programat un retrocés de segle. L’únic que els enterboleix eixe estat de felicitat compartida és la memòria històrica, que els activa una neurosi vinculada al fantasma que habita en el seu subconscient.
Mentre, el temps sembla que s’ha aturat per tot arreu. Potser, perquè el temps no té temps: ja siga perquè uns estan ocupats amb un repartiment de llocs de govern i altres associant el judici als polítics sececionistes amb la Inquisició. Ho fan amb tanta intensitat que ningú no sap quan poden fer durar tot açò. En uns casos, perquè no deixen de mostrarnos les respectives neurosi. O, potser, per entendre que la mesura de l’autonomia de pensament i de la independència de criteri passa per la capacitat d’incomodar l’adversari i d’aconseguir-ho també amb els seus. O, a cavall del populisme, alguns pensen que, si no trenquen res, no se’ls pot prendre seriosament.
Per molt que hi haja gent empenyorada en enfangar o tensionar qualsevol espai de diàleg, el temps real no s’atura. Així, dia a dia, veiem créixer la amenaça mediambiental, la fúria masclista i xenòfova, i els indicadors de desigualtat. Sembla que no els importa si construim un món dividit i emmurallat, sense contrapoders.
Potser, hem de preguntar-nos si hem perdut capacitat de resposta davant de tanta i reiterada informació sobre el que està passant. Sembla que tanta normalitat resulta narcotitzant. Segurament, per a carregar-nos d’ànims i de paciència, caldrà no perdre el sentit de l’humor o el somriure, més quan podem triar les raons per a fer-ho. I, molt especialment, perquè cal rebutjar tota pretensió de governar la nostra mirada.
Divendres 5 de juliol es repetia a Vinaròs una nova edició de la Fashion Night, amb gran afluència de públic que aprofitava la calorosa i humida nit per a eixir de casa, pendre algo, comprar a les botigues amb descompte, i fer “postureo” en els nombrosos photocalls i exhibicions que hi havia, a més de pintada de grafitis en directe, actuació de DJs al centre i pintacares.
Segons l’opinió d’alguns comerciants, la participació del públic ha sigut menor que altres anys, degut que aquesta campanya s’ha fet més tard (després de Festes i ja començades les Rebaixes) sent la clientela mol progressiva i augmentant a mesura que avançava la nit, segons anava refrescant i la gent acabava de sopar.
La Coral Juvenil Sant Sebastià de Vinaròs, va realitzar el 7 de juliol un intercanvi amb la Coral Gent Gran de Benicarló a l’església de la Santa Magdalena. Un concert que es troba dins de la programación de la XVI Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals, patrocinats per l’Institut Valencià de la Música de la Generalitat Valenciana.
La Coral Juvenil va fer un concert extraordinari amb l objectiu de recaptar fons per als xiquets del Pais Africá de Benin.
Van contar amb la colaboracó de la Coral Infantil Misericordia que tambe va oferir part del seu repertori, i cal agrair als colaboradors que van fer prosible aquest concert benefic així com a tote les persones que van acudir a l Esglesia i varen col laborara amb els seus donatius.
Moltes gracies al nou alcalde Guillem Alsina, la regidora de cultura Ana Fibla, a l Orfeó Vinarosenc, Coral Infantil Misericordia, i a Caixa Vinaros.
Desde la fundació Juntos Por La Vida, es senten molt afortunats per la rebuda que van tindre del Poble de Vinaros, i van destacar que ha segut el poble que mes se ha volcat davan de aquesta iniciativa solidaria.
El pasado sábado día 29 festividad de San Pedro, la coral de nuestra ciudad “Coral Garcia Julbe” tuvo actuación doble. Por la mañana cantaba la misa de la festividad de “San Pedro” en la Parroquia de “Santa Magdalena”. Por la tarde se trasladaba a la ciudad de Peñíscola, para ofrecer un concierto, el cual y en primera instancia, quedó anulado en las fiestas de Semana Santa, debido a las inclemencias del tiempo. Presentaba el concierto Marina Albalat, que agradecía la invitación realizada por los organizadores del concierto; Diputació de Castelló – Castillo de Peñíscola-, así como al público que asistió al mismo. El programa que nos ofreció su director Rossend Aymí i Escolá, fue de lo más variado, en que no pudo faltar una pieza del mentor de la coral, nuestro bien recordado mossèn Vicent Garcia Julbe con la pieza “Salm 46”. Acompañó al piano y órgano Enric Melià i Fortuna.
Nuevamente y debido al éxito obtenido en el último concierto en nuestra ciudad, se interpretó la bella pieza “Les feuilles mortes” armonizada por la componente de la coral Marie Vallageas, la cual ella mismo dirigió, y que nuevamente fue del agrado del público y muy aplaudida. Al inicio de la pieza escuchábamos la recitación de Marina Albalat, con un preámbulo corto de la letra traducida al español.
También tuvo la coral la colaboración del trompetista Tony Barberá, que acompañó en la conocida pieza del compositor Ennio Morricone, bajo el título de “Nella fantasia”. Lo curioso del caso, fue que al iniciar con un solo interpretando la melodía de la pieza, el público presente aplaudió al trompetista, teniendo que saludar Tony Barberá. Luego se procedió a seguir con la interpretación.
En conclusión, un buen programa y una adecuada interpretación de nuestra coral vinarocense, de la cual, todos nos llevamos un grato recuerdo.
Para hacer un poquito de historia de este concierto, la cosa va de hace ya algún que otro año. Mossèn Emilio Vinaixa Porcar, párroco de la arciprestal de “La Asunción” de nuestra ciudad, cede la “Capilla del Santísimo” a la comunidad de la Iglesia grecocatólica ucraniana de rito bizantino, para que cada 15 días se reúnan y puedan celebrar la Eucaristía. Se desplaza desde Valencia el padre Basilio, y todas sus celebraciones son cantadas. Cantan y rezan a la vez, y entre ellos están tres seminaristas muy jóvenes; Andrés, Jorge y Andrés que con sus bellas y afinadas voces participan en la celebración.
El pasado sábado día 6 y una vez finalizada la misa de las 20 horas, mossèn Emilio nos presentaba al padre Basilio, el cual y bajo las preguntas del mossèn, nos informó de lo que es y representa su iglesia, los cantos que realizan en sus celebraciones y nos presentaba a los tres seminaristas que realizarían el concierto. El padre Basilio nos informó de lo que sería este concierto basado en dos partes, una religiosa en que escucharíamos los cantos que realizan en sus celebraciones, así como los que a lo largo del día rezan, siempre interpretando cantos, y que a lo largo del concierto nos iría informando de cada uno de ellos.
Los componentes del grupo fueron tres jóvenes seminaristas comprendidos entre los 18 y 23 años, los cuales interpretaron como si de “ángeles” se
tratara, tanto la primera parte a base de sus cantos de música religiosa, como en la segunda, de una forma más disentida y con tonalidad popular, en que nos hicieron ver musicalmente como bellas imágenes, rincones de la bella Ucrania, tales como las montañas, los ríos, los molinos, sus paisajes, etc.
Los tres jóvenes seminaristas de nombres; Andrés, Andrés y Jorge, formaron un trío de voces entre las que pudimos notar las de; tenor, barítono y bajo, interpretadas perfectamente por cada uno de los mismos.
Fue tal el éxito de las piezas que nos interpretaron, que como cosa especial para ellos, nos dedicaron un “bis”, con una canción popular en que en las despedidas se desean muchos años de vida. Pues así fue y el público lo agradeció al final de la pieza, puesto en pié y con sus aplausos.
Mis felicitaciones a mossèn Emilio, por tal brillante idea de realizar este concierto, y como no al padre Basilio y a los tres seminaristas, que nos hicieron estar un rato agradable, con su música, y con el ambiente de paz, calma y tranquilidad que buena falta nos hace.
Andrés, Andrés y Jorge
Concierto de música religiosa y popular ucraniana en la arciprestal de “La Asunción”
El festival internacional de cortometrajes Agustín Comes de Vinaròs no para de crecer y este verano llega a su mayoría de edad volviendo a batir el récord de obras presentadas: un total de 912, procedentes de numerosísimos países, a pesar de haber habido un mes menos de plazo para presentarlas. El año pasado, la 17 edición contó con participación de 848 en total (826 el año anterior). Ante el incremento de cortos presentados, también aumenta la variedad de países desde donde han sido enviados, algunos tan lejanos o “exóticos” como Irán, de donde han llegado 4, Corea del Sur, con 3, Nepal, 2, Bangladesh, Egipto, Hong Kong, India, Puerto Rico, China, Malasia.,, Hasta 35 nacionalidades hay representadas en estas obras llegadas desde otros tantos países. Ayer miércoles fue presentada esta 18 edición, a cargo de la coordinadora Nati Romeu, de Fundació Caixa Vinaròs, que es la entidad organizadora y el edil de Fiestas y promoción turística Marc Albella, dado que el Ayuntamiento se implica totalmente. En cuanto a las temáticas, predominan los temas sociales actuales y hay poca comedia, como ya lleva ocurriendo en los últimos años. La proyección de los doce cortos finalista se hará los días 16, 17 y 18 de julio a las diez de la
noche en el JJ Cinema. Tanto Romeu como Albella agradecieron a la familia Figuerola la cesión de este local, a pesar de estar cerrado desde que falleciera el empresario que ofrecía proyecciones a diario, Santiago Sales y Vinaròs se quedara de nuevo sin cine. La proyección de los cortos ganadores de los premios del jurado y del público y la entrega de premios se hará en el paseo marítimo el 27 de julio. Hay dos premios para este festival, el del Jurado, que otorga la Fundació Caixa Vinaròs, y el del público, que patrocina el Ayuntamiento. También habrá la proyección en el JJ Cinema el día 21 de la “Macedònia de curts”, una selección especial de cortos concursantes. Excepcionalmente, se hará otra sesión, concretamente el día 25, para proyectar media docena de cortos de jóvenes estudiante de Bellas Artes de la Universidad de La Plata (Argentina) con la que este festival ha abierto una línea de colaboración El presidente del jurado será esta vez el crítico de cine Dani Gascó quien, además el sábado 20 dará una conferencia sobre Passolini. El año pasado, fue el presidente el profesor de teatro de la UJI Joan Comes, quien desde ahora pasa a formar parte del jurado de forma permanente. Romeu valoró la calidad de un buen número de cortos
E.Fonollosa
Els majorals del carrer de Sant Cristòfol han avançat fins al diumenge la celebració del dia del sant, amb missa, cercavila, caramels, cocs...
participantes ya que llegan cargados de premios conseguidos en anteriores festivales. Albella destacó la dimensión internacional lograda por este festival con más de 900 cortos concursantes y la proyección y prestigio cultural que esto supone. Asimismo, destacó la gran acogida que tiene entre el público vinarocense, que cada noche de proyecciones llena las 400 butacas del JJ Cinema. El cartel anunciador ha sido elaborado por segundo año consecutivo desde el Caribe por el artista cubano Jorge Félix Rodríguez. La careta animada de presentación ha sido creada por Manuel Mesa y la música es original de Juan Bautista Doménech.
El Gran Maestre de la Orden del Hospital de Sant Mateu, frey Josep Diago, su Lugarteniente, frey Anselmo Sospedra y Lady Teresa Magallón de Calanda, en el Homenaje a la Señora OTILIA MARTÍN FORNAS, matriarca y fundadora del Hotel Restaurante Casa Palacios de Montanejos, promovido por sus hijos, los señores
"Amics de Vinaròs" celebrà la tercera sessió de l'Any Vinarossenc de la pedra en sec, titulada "Recursos turístics del paisatge cultural". La primera xerrada va ser “Vilafranca. Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud” Guillem Monferrer Milian. Tècnic de Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca (a la qual pertany el vídeo). I la segona: “Les jornades de pedra seca a Borriol. Un projecte necessari” Joan Enric Palmer Broch. President de l’Associació Cultural “Amics del Patrimoni de Borriol”.
Divendres día 12 de juliol s'inaugura l'exposició de Isabel Serrano i Renate Bräendlein a la Sala d'Exposicions del Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta. Fins el dia 21de juliol, de 7 a 9 de la vesprada es podrá visitar l'exposició. Hem volgut fer una reflexió sobre el canvi climátic en les nostres obres, pel que ens afecta a tots en una o altre manera, d'aqui el titol de" Fredor en temps de Calor. "Hi han una trentena d'obres en diversas técniques i soports.
Isabel Serrano va néixer a Sant Vicenç de Montalt al 1955 (Barcelona), resideix a Vinaròs desde l'any 1984.Ha exposat en diverses ocasions a Vinaròs i en diferents pobles i ciutats de Castelló i Valéncia, també de Girona, Tarragona , Barcelona, Alemania i Colombia.
Renate Bräendlein ha exposat diverses vegades a Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Alcanar. Ha exposat nombroses vegades a Gelsenkirchen, Essen, Alemania,es membre de la Galería BGK I d'altres Associacions d'Artístes.
Comisaria de diversos intercanvis artístics i culturals entre Alemania i altres paísos, el fet de passar els estius a Vinaròs ja fa molt anys ,va fer sorgir una admiració mutua i un interés per l'art que varen portar a aquests intercanvis amb les Terres del Ebre i Baix Maestrat poguen exposar a Alemania artistes com: Rafel Garrit, Jordi Castells Pruñonosa, Josep Bahima, Rosa Soriano i jo mateixa. El seu interés per els artistes d'aquí ha fet que hem tingut un suport molt gran i una acceptació a Alemania molt enriquidora i estimulant i per suposat una gran amistat.
Alumnes i professores són els encarregats de crear l'obra, amb 10 metres de llargària i gairebé dos d'alçada, que representarà els productes de proximitat que es poden trobar al Mercat.
Text: Ajuntament / Fotos: E.Fonollosa
La regidora d'Infància i Educació, Begoña López, ha fet una visita a l'Escola Municipal d'Art per veure de primera mà el mural que estan confeccionant alumnes i professores per decorar el pati del Mercat. Es tracta d'una iniciativa que ha sorgit des de la mateixa Escola, per oferir als estudiants un exercici diferent, que implique el treball en equip i la coordinació entre tots, per aconseguir crear una obra de grans dimensions.
López ha agraït a l'Escola Municipal d'Art aquesta iniciativa i destacava que servirà per decorar un
espai emblemàtic de la localitat com és el Mercat. En aquest sentit, insistia que "els alumnes estan realitzant una gran tasca, modelant cada detall del mural per crear una obra de gran qualitat que podrà gaudir tota la ciutadania un cop estiga finalitzada". Per la seva banda, la professora Lara Domènech ha explicat que el mural mesurarà 10 metres de llargària per 170 centímetres d'alçada i representarà els productes que es poden trobar al Mercat Municipal, a més d'alguns elements patrimonials de la ciutat com és l'ermita. En cop modelats tots els
El Vinalab va acollir la setmana passada la xerrada "Optitud en les vendes" impartida per l'expert, Iosu Lázcoz, amb l'assistència de vàries desenes de persones. L'objectiu era mostrar que una bona actitud, positiva i optimista, és fonamental per aconseguir destacar dintre del món de les vendes.
detalls, llavors el mural es dividirà en diferents parts per ficar-ho al forn i després els mateixos alumnes s'encarregaran de pintar-ho. Segons comentava es preveu per aquest mes de juliol finalitze la part central.
La també professora, Fina Barberà, comentava que aquest treball suposa un bon exercici per als alumnes que han de coordinar tota la feina que realitzen, assenyalant que hi ha diferents torns, treballant cadascun a partir del que ha fet l'altre. Així mateix remarcava que un cop enllestit la dificultat estarà en el moment de ficar-ho al forn perquè, al perdre la humitat i encongir-se, es podria esquerdar.
De moment alumnes i professores treballen a bon ritme amb l'objectiu de poder enllestir la part central del mural a finals de juliol.
L’alcalde de la localitat, Guillem Alsina, juntament amb el regidor d’esports, José Chaler, van rebre el passat dijous en un acte de reconeixement al saló de plens del consistori municipal als esportistes vinarossencs que han aconseguit resultats destacats al llarg d’aquesta temporada.
David Guimerà, Sebastián Quixal, Carla Masip, Guillem Segura, Álvaro Urgelles i Sergi Castell són els sis esportistes que van estar reconeguts amb l’entrega de l’escut de la ciutat pel seu treball i els resultats aconseguits.
L’alcalde de la ciutat, Guillem Alsina, va destacar que “és un orgull per a l’Ajuntament de Vinaròs tenir aquests esportistes a la localitat”
El regidor d’esports, José Chaler, va ser l’encarregat de fer un petit resum dels resultats obtinguts per cadascun dels esportistes reconeguts.
David Guimerà: Campió del món d’Aquabike en el grup d’edat dels 25-29 anys i 3r de la general en el Festival European Championship Eivissa 2018
Sebastián Quixal: Campió d’Espanya de Duatló en la seva categoria
Carla Masip: Subcampiona d’Espanya Sub-23 en els 800 metres llisos
Guillem Segura: 15è classificat en el Campionat d’Europa en la categoria elit i nombrosos títols tant a escala autonòmica com nacional
Álvaro Urgelles: Campió d’Espanya de tenis-taula adaptat
Sergi Castell: Campió d’Espanya en la selecció valenciana de natació adaptada
Club Nàutic de Vinaròs
Els díes 6 i 7 de juliol es va celebrar a la Piscina Olímpica Municipal de Sedavi- Valencia el Campionat Autonòmic Infantil.
Amb la participació de 39 clubs de la Comunitat i un total de 227 nadadors que tenen que acreditar unes marques mínimes autonòmiques per a poder participar en aquesta competició.
El CN Vinaròs va participar en un total de 8 nadadors : Hector Cervera, Ainhoa Canalda, Aura Perez, Carla Bernial, Sara Vea, Lucia Garcia, Ainhoa Garcia i Natalia Burriel.
Tots en moltes ganes i molta il.lusió per la importància d" aquesta competició .
Hem de destacar :
Carla Bernial : Subcampiona Autonòmica i medalla de plata en 100 mtrs papallona en 1.05.36 i revalidant la mínima nacional i una gran millora que la coloca en posibilitats d'estar entre les millors del panorama nacional.
En 200 mtrs papallona una lluitada quarta possició en 2.24.98 aconseguint mínima nacional i una gran millora.
Sara Vea : cinquena possició en 400 mtrs lliures en 4.41.28 aconseguint mínima nacional i última relevista del bronze aconseguit , tenint una bonica lluita amb el segon equip classificat.
Ainhoa García , va millorar en piscina llarga en la seua especialitat ,també en 400 mtrs lliures , va ser la primera relevista del bronce aconseguit , fent una primera posta espectacular.
Ainhoa Canalda , va millorar en 3 de les 4 proves nadades , formant part del relleu de 4x200 donant un bon salt qualitatiu.
Lucía Garcia , va nadar les tres probes de braça , lluitant per Fer un bon paper. Natalia , va millorar en 3 de les quatre proves nadades i va aportar moltísim en els dos relleus participats.
Aura va estar a un bon nivell en la seua especialitat de braça i va millorar molt en els 200 lliures , també va ser peça clau en el bronze acosenguit al relleu.
Héctor Cervera el nostre únic nadador masculí , va millorar molt en 200 lliures , gran actuació en 400 lliurws , pero va tenir mala sort en una descalificació en la prova de 1500 lliures , per sortida anticipada , en la qual havia millorat 30 segons.
Enhorabona a Carla i Sara que s'asseguren la participació en el proper
En quant a relleus,les nostres nadadores van aconseguir :
Medalla de Bronze en 4x100 estils l' equip format per Ainhoa Garcia,Aura,Carla i Sara , lluitant fins l' últim moment per la plata , va ser molt emocionant , ja que totes les nostres nadadores van millorar , donant mostra del sentiment d' equip.
Sissena possició en 4x100 lliures l' equip format per Sara, Carla, Natalia i Aura Setena possició en 4x200 be lliures l"equip form niat per Sara, Carla, Ainhoa Canalda i Natalia.
En la possició general van quedar les sissenes. Enhorabona a totes !!!
75 anys Nanos
i Gegants de Vinaròs
Vesprada de cant coral, ja ritme a l’altar major. Omplim l’església arxiprestal, Voces por Benin repartint amor.
Diada de germanor calorenca, donem veu a la infància refrescant solidaritat vinarossenca, convivència, respecte amb tolerància.
Fundación Juntos por la Vida, gratitud, amistat i cançó. Drets humans buscant eixida per a fomentar l’educació.
Coral Infantil Misericòrdia, Coral Juvenil Sant Sebastià, amb participació satisfactòria per un mon més humà.
Coro Benín G’bé, una actuació alegre i genial. A l’oït sonàveu molt bé, vibrant el públic i l’Arxiprestal.
Julián Zaragozà Baila Vinaròs, juliol del 2019
'Voces por Benín' a Vinaròs
