Llibret Falla La Palmera - DonArt 2019 by Falla La Palmera

Falla La Palmera → DonArt → 2019

Edita: A.C. Falla La Palmera Coordinació: Valentina Verdugo i Perona i Marián Romero i Torres. Equip de treball: Vicente Vidal i Sancho, Susana Calvo i García, Ángeles Alós i García, Alberto Conejos i Martínez, Ana Maria Navarro i Sánchez, Laura Vidal i Vega i Nacho Sánchez i Carrera. Col·laboradors: Art al quadrat (Monica i Gema del Rey Jordá), Inma Ortega, Ana Pastor, Paula Rambla, Visi Planells, Elena Uriel, Amparo Vayá, Natalia Ocerín, Vicen Escrig, Provi Morillas, Lourdes Trujillo, Paco Artola, Pedro José Rubio, Sento Llobell, Concha Cardo, Manolo Civera, Iván Carbonell, Celia Peris, Lluís Mesa, José Vicente Marqués, Juan Picazo, Estel Bosó, José Cataluña, Albert Llueca, Concha Saura, Juan Corbalán i Josep Martínez Rondán, Carmen Michavila.

TRANSPORTE GRÚAS Y ARRASTRES C/ Mariano Mestre, 29 - Tel. 96 266 27 13 Tel. Móvil 619 116 643 - Fax 96 266 27 31 SAGUNTO (Valencia)

Portada: Carmen Michavila La invisibilitat. Territori femení. Dones silenciades, i per això invisibles. Vivian Maier, fotògrafa i mainadera..., o hauria de dir mainadera i fotògrafa novaiorquesa. Quan va morir van trobar a la seua casa milers de fotografies, que havien quedat en la foscor, invisibles per por del rebuig social. Anteriorment diverses artistes com Hilma af Klint pintaren com Kandynski abans que ell. Però van haver d’amagar, invisibilitzar, les seues obres per por de la soledat de la marginació. Elles van ser visibles quan van desaparéixer. Quantes dones invisibles més han de desaparéixer per a descobrir-les? Mentrestant, el silenci..., company de viatge de la invisibilitat femenina. Publicitat: Alberto Conejos i Martínez Fotografies: Carmen Guillén Maquetació: demartes estudio Tirada en paper: 250 exemplars Depòsit legal: V-128-2019

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià».

Pots descarregar el llibret ací:

Falla La Palmera → DonArt → 2019

ÍNDEX→ 6 Editorial 7 Salutacions

7 8 9 10 11

Alberto Ibáñez, secretari Autonòmic d'Igualtat Francesc Fernández i Carrasco, alcalde de Sagunt Josep Manuel Tarazona, regidor de Cultura i Educació Asun Moll, regidora de Festes i Cultura Popular Rafa Burgos, president de FJFS

12 Som La Palmera

14 17 18 20 22 25 26 30 32 35 37 38 40 43 48 50 54

Salutació del President Comissió Masculina Comissió Executiva Salutació de la Fallera Major Poesia a la Fallera Major Comissió Femenina Esbós monument gran i crítica Salutació del President Infantil Poesia al President Infantil Comissió Masculina Infantil Comissió Executiva Infantil Salutació de la Fallera Major Infantil Poesia a la Fallera Major Infantil Comissió Femenina Infantil Esbós monument xicotet i crítica Recompenses Activitats setmana fallera

Dona i Art

109 110 116 120 124 128 132 136 138 142 144 148 152 156

Cronistes, investigadors, escriptors e historiadors Les dones i l’art. Conxa Cardo. La dona jueva. Manuel Civera Gómez L’art d’ocultar la dona. Ivan Carbonell Iglesias Dona i art. Dos paraules, diferents èpoques, una mateixa ciutat: Sagunt. Celia Peris Maria chenovart, pintora i dona de la comarca. Lluís mesa mercedes salvador ibáñez, promotora del bàsquet a quartell. Jose vicente marqués La dona, musa de l'art . Juan Picazo Teresa Doménech Royo. Estel Bosó Doménech Amèlia Comba i Comba. Josep Catalunya La vinculació a l’art de les dones d’Alfara de la Baronia. Josefa Sorní Salvador, actriu local aficionada. Concha Saura Company. Josefa Mestre, veïna benemèrita de Torres-Torres en la Primera Gue- rra Carlista. Juan Corbalán. Avel·lina Taverner Rausell . Josep Martínez Rondán Anys 20. El Port de Sagunt: en clau femenina. De Maria Moliner i Ma- ria Yocasta. Albert Llueca

165

Donart, Més que un projecte cultural

189

L'any faller en imatges

202

Himne a Sagunt

204

Himne de València

206

Himne Faller

209

Publicitat

57 58 64 66 70 72 74 82 86 88 94 96 100 104

180

Artistes Jo sóc. Homenatge a les dones rapades del franquisme. Diari de gra- vació. Gema i Mònica del Rey Jordà. Art al Quadrat La Tira de Dones. Inma Ortega Art amb ulls de dona. Anna Pastor. Convencions. Laura rambla crespo Art amb compromís. Visi Planells Mateu Autoretrat d’una dona... Artista? Elena Uriel Latorre Dones creadores. Amparo Vayá La por psíquica i la arqueologia de la bogeria. Natalia Ocerin Gomis. La presència de la dona en el socarrat. Vicen Escrig Casanova Jugant a menines. Provi Morillas. Les dones en la música. Lourdes Trujillo La meua major joia, tu. Paco Artola Igualem l'art. Pedro José Rubio.

Setmana Cultural

Falla La Palmera →

EDITORIAL

→ 2019

SALUDA

Alberto Ibáñez

Secretari Autònomic d'Igualtat Visualitzar a la dona en el món artístic, donar-li prestigi, denunciar els sostres de vidre que encara existeixen i la invisibilitat a la qual s'han vist sotmeses durant segles són algunes de les motivacions que han inspirat aquest llibret, que per primera vegada presentem als diferents premis convocats, la qual cosa ha suposat tots un repte per a nosaltres. Aquest projecte compleix un altre important objectiu, donar a conéixer a algunes de les artistes més rellevants d'aquesta comarca i fora d'ella, en primera persona o a través de destacades veus que de forma desinteressada han contribuït enormement al fet que aquesta iniciativa haja sigut possible. Per això, de bestreta i en nom de tota la comissió, moltes gràcies a totes i a tots. Poesia, pintura, escultura, fotografia, teatre, música i dibuix es gaudeixen en aquest llibre de la mà d'un ventall de professionals que, a més de mostrar la seua obra, en fan un element reivindicatiu des de la seua experiència professional o la seua visió personal de l'art en femení. Són obres que posen en valor a la dona i el saber de les dones en el món de l'art en el qual en molts casos continuen silenciades. Als i les artistes se suma un grup d'escriptors, investigadors, historiadors i cronistes que han realitzat una recorregut per la vida i l'obra de dones rellevants del Camp de Morvedre i de tantes altres que han destacat al llarg de la història en múltiples disciplines artístiques com un exemple de superació i tenacitat extraordinàries. Els seus relats ens han acostat una mica més a eixes dones, moltes d'elles conegudes i altres no tant, i també a la influència que tingueren en el desenvolupament de pobles i localitats, en definitiva, en la societat. La seua empremta mereix des d'ací el nostre reconeixement i el nostre més humil homenatge. Ha sigut tot un luxe poder comptar amb aquest equip de col·laboradors que ha fet fàcil un camí complicat per a nosaltres, amb els seus coneixements, consells i suport, als quals cal agrair que aquest llibret hui siga una realitat. Aquesta és una iniciativa que sorgeix del projecte Donart, dins del seu vessant cultural i de la dona, que venim desenvolupant amb diferents activitats des de fa temps i en el qual s'ha involucrat tota la comissió. Aquest és un llibret que recull tot aquest ambiciós treball, que s'iniciava fa ara quasi un any i que de moment continua amb les portes obertes a nous reptes. Aquest és un llibret que ha sigut possible gràcies tant a la col·laboració interna (fallers) com a externa, (maquetació, fotografia, artista faller...) amb un esment especial a les empreses, al xicotet comerç i als treballadors autònoms, per l'esforç econòmic en pro que La Palmera cresca una mica més. A tots, pel vostre esforç, amabilitat, coneixement, voluntat i suport, gràcies. Estem enormement agraïts a vosaltres!

En primer lloc, felicitar i agrair als amics i amigues de la Falla La Palmera aprofitar aquest primer llibret per a reivindicar la lluita per la igualtat entre dones i homes, i contra la violència masclista. En la societat individualista i frenètica en la què vivim, les falles són un dels pocs espais de socialització en valors i de convivència que ens resten en les ciutats. Segurament, durant l’any creueu poc més que l’educat «bon dia» pel carrer mentre mireu convulsivament el mòbil amb molta gent del barri. Però, és en la setmana fallera, o en les activitats que organitzeu tot l’any al casal, quan naix l’oportunitat per conviure. Deixar enrere la pressa, parar i posar al centre la vida. La convivència és la millor eina per generar cohesió social i sentiment de pertinença. Un espai per enfortir els lligams entre la gent, la cultura i les tradicions. Les falles, per tant, ens regalen l’espai i el temps. Un tresor que cal aprofitar per treballar per una societat millor, una societat que parla i escolta, una societat que ajuda i cuida, una societat que satiritza el poder i es reivindica com a poble. Aquest és, sens dubte, el gran poder transformador de les falles i de la cultura popular. Al capdavall, quan parlem de feminitzar la societat, estem apostant per espais de convivència, de nous usos del temps, de recuperar la ciutat per a les persones, de reivindicar les arrels, la cooperació i el treball en xarxa, del voluntariat i fer barri, una aliança intergeneracional que aposta per l’oci educatiu i l’envelliment actiu. Les falles són un medicament a la soledat no escollida de molta gent i una bona eina de prevenció comunitària per als i les nostres joves. A més, especialment, els últims anys, com la resta de la societat, s’ha avançat en la participació de la vida pública de les dones

formant part tant de les juntes i presidències com en l’organització quotidiana de la falla. A més, les falles com espai de reflexió compartida i crítica a la societat dominant són un mirall fantàstic on generar nous imaginaris col·lectius que empoderen les dones, fomenten la igualtat entre dones i homes, ensenyen noves masculinitats i critiquen ferotgement el masclisme. Allò dit, felicitar-vos per situar aquesta lluita en el cor de la festa, des de la porta oest d’entrada a la ciutat vella, ajudant així a conviure juntes i junts en una societat més justa, igualitària, saludable i feliç.

Falla La Palmera →

→ 2019

SALUDA

Francesc Fernández i Carrasco

Josep Manuel Tarazona

Alcalde de Sagunt

Benvolguts fallers benvolgudes falleres, GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL. No puc obrir esta salutació de cap altra manera més que tractant de retre homenatge a la vostra tasca -a la visible, però també a la invisible-. La dedicació que poseu a la nostra festa resulta fonamental perquè hui siga una referència internacional: les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat; les de Sagunt, a més a més, Festa d’Interès Turístic Nacional. El nostre atractiu com a comarca resulta clau per assolir els objectius del nou segle i depén, en gran mesura, de tot allò que puguem oferir a l’experiència dels nostres visitants. Precisament amb l’objectiu de potenciar la nostra oferta cultural i lúdica, el nostre Ajuntament ha estat treballant al llarg d’estos tres anys. El resultat més evident és la nostra designació com a Capital Cultural Valenciana. Vosaltres, falleres i fallers, formeu part activa d’este èxit. La festa fallera és cultura, tradició, il·lusió i convivència. De generació en generació heu aconseguit transmetre els valors fonamentals de la festa, respectant el seu esperit però enriquint-lo amb una necessària evolució. Si fa uns anys les nostres comissions centraven els seus esforços en la Setmana Fallera, hui en dia, reparteixen el treball al llarg de tot l’any per tal de poder oferir a la ciutadania activitats culturals, artístiques i d’agermanament. Sou un dinamitzador social i cultural, i a ciutats com Sagunt resulta indispensable comptar amb moviments com el vostre. Caminar al vostre costat al llarg dels tres últims exercicis m’ha ajudat a entendre el sentiment del qual feu gala. He conegut la part estètica, però també la que no es veu i resulta fonamental per tal de fer possible que cada 19 de març la festa concloga amb l’èxit

que s’espera. Enguany el nostre Museu Faller celebra el seu 25 aniversari, i jo, com a alcalde de Sagunt vull mostrar-vos la meua admiració perquè esta fita haja estat possible. Molt prompte ens emocionarem i compartirem els actes de la setmana més important de l’any faller. Traurem la festa al carrer i farem partícips del nostre orgull a les persones que ens acompanyen. Mostrarem la nostra millor cara perquè, tot i que el treball sol ser invisible, els seus fruits són molt valorats per part de la ciutadania. Jo, que he tingut el plaer de compartir i viure el somni de sis Falleres Majors -tres Majors i tres infantils- i les seues Corts d’Honor, enguany continuaré al vostre costat per celebrar una festa que ens fa únics i úniques. Bones Falles 2019!

Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sagunt Estimades falleres i fallers, amics tots de la Falla La Palmera, com a regidor de Cultura del vostre Ajuntament, en primer lloc vull donar-vos les gràcies pel vostre prec i la vostra estima i, més si cal, en un any tan important per a Sagunt perquè hem sigut nomenats Capital Cultural Valenciana. De cor us transmet que, per a mi, és un honor dirigir-vos aquestes paraules. Em sent molt agraït a l'Associació Cultural Falla La Palmera, a la seua comissió, al president, Jaime Conejos, i al president infantil, Iker Conejos, per fer-me partícip del vostre llibret. Si m'ho permeteu, abans que res, vull donar la més sincera enhorabona a les ambaixadores de la festa i màxima representació de la vostra falla, Tatiana Escrig, fallera major, i Claudia Conejos, fallera major infantil. Us desitge a totes dues que gaudiu de les falles amb plenitud durant el vostre regnat. La vostra falla és dins d'un barri d'arrels molt saguntines, de gent treballadora i humil, que estima el nostre poble, la seua història, el seu patrimoni, i que ha contribuït al fet que Sagunt siga una veritable Civitas Amabilis. Tanmateix, La Palmera ha transcendit el seu important compromís social per transmetre les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra cultura com a associació cultural, i s'ha involucrat en un projecte engrescador i admirable del qual he sigut testimoni: “DonArt”, que té com a eixos la Dona i l'Art, i que es divideix en quatre vessants: la solidaritat, la cultura, la igualtat i la sostenibilitat. Des de la meua humilitat com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt, he de felicitar-vos efusivament per fer realitat aquest projecte cultural potent, ben estructurat i integrat que, amb determinació, trellat, molt d'esforç i treball heu fet realitat. Com bé he pogut percebre i gaudir en les accions que fins ara heu fet servir i que, en tot moment, m'ha transmés Marian Romero, a la qual, des

d'ací done la meua enhorabona per la seua contribució inestimable al projecte. Com altres persones de la nostra ciutat, perquè, a més a més, cal destacar que aquest projecte és obert a la ciutadania, he pogut viure "DonArt" com un projecte amb unes propostes expositives de molta qualitat en el qual es fa valdre la capacitat creativa de moltes dones per moure consciències i reivindicar la igualtat de gènere, amb artistes destacades de renom i de reconeixement nacional i també internacional, com Elena Uriel, Provi Morillas, Visi Planells, Anna Pastor, Natalia Ocerín o Fabio Barreiro. "DonArt" també inclou accions socials que reivindiquen un món més igualitari, sostenible i solidari, com la performance protagonitzada per l'alumnat de l'IES Clot de Moro o la participació de diverses entitats de l'àmbit de la solidaritat, com ara Comerç Just, Voluntaris pel Patrimoni, Protecció Civil, AFACAM, ADICAM o SOS animals..., entre d'altres. No puc més que donar-vos l'enhorabona perquè heu aconseguit assolir un projecte que contribueix, a la nostra ciutat, a optimitzar l'expressió de la ciutadania i el procés de democratització de la cultura; a participar en els moviments socials que lluiten per fer efectiva la igualtat entre les persones. Crec que heu fet un salt significatiu que deixa molt endarrerits estereotips planyívols i desfasats del que ha de ser una falla i, en compte d'això, heu contribuït, de manera decidida, al fet que Sagunt siga una mostra de tolerància, de participació, d'igualtat, de pau i de respecte entre les persones per viure en un poble més just, culte i amable. L'activitat al voltant de “DonArt” ha tingut moments destacables. De la mateixa manera, fallers i falleres de La Palmera, no vull acomiadar-me sense desitjar que les falles de 2019 siguen també moments inoblidables per a tots vosaltres. Una forta abraçada.

Falla La Palmera →

SALUDA

→ 2019

SALUDA

Asun Moll

Regidora de Festes i Cultura Popular Estimades amigues. Estimats amics. No puc començar sinó donant les gràcies per la invitació a participar en este llibret. Formar part d’un emblema com este suposa un orgull personal. Les dones reclamem el nostre espai i que aquesta demanda s’articule en l’entorn de la comissió de la Falla la Palmera posa de manifest el dret fonamental de les persones, sobretot, de les persones dones. Jo sóc regidora hui, però fa només unes dècades, m’haguera estat impossible participar de la vida pública amb un paper diferent al de mera espectadora. Els temps canvien i gràcies a la constància, el treball i l’esforç de qui reivindica trobem xicotets resultats. Som iguals des de la perspectiva de les oportunitats, però hem de continuar abançant. I si el model social canvia i s’adapta al nous temps, també ho fa el model artístic. Les senyoretes d’Avignon, les majes, la Mona Lisa, les diverses venus o ballarines... són fruit d’un passat on el paper de la dona era estètic i decoratiu. D’este principi renegaren deferents artistes que foren silenciades i vetades per fer del pinzell la seua eina de treball. Els absurds esquemes masclistes vetaren la seua independència creadora, destinant a la dona el paper únic i exclusiu d’esposa, mare, ama de sa casa o model de quadres signats només per homes. Ni models ni muses. Les dones hem passat de figurar a reclamar, per dret propi. L’Art és cosa d’artistes i en eixe concepte no caben distincions de gènere. En este llarg camí de recorregut unidireccional ha estat necessària la implicació de persones que han treballat per trencar el tabú del patriarcat artístic. Maruja Mallo, Carmen Calvo, Manuela Ballester, Eva Mus, Ángela García, Ana Torralva… han estat les nobles precursores d’un moviment

que ens ha permès poder gaudir de l’art de les dones durant l’últim segle. Falles, música, arts plàstiques o visuals, inclòs pirotècniques. No importa la disciplina, molts noms de dona ocupen l’espai artístic actual com a reflex d’una societat capaç de superar les errades passades. Molt hem avançat i molt queda per treballar perquè la societat camine sola, respectat l’espai de cada persona tret de la possibilitat de triar de manera lliure i igualitària. Les dones no reclamem ocupar un lloc i invisivilitzar els homes. La nostra única demanda és formar part, en condicions d’Igualtat, d’esta nova societat de la participació, dels drets internacionals, de la humanització dels processos públics… que La Palmera dedique el seu llibret a esta temàtica és una bona prova del seu compromís envers este objectiu compartit. Comissió, gràcies per la vostra valentia i treball.

Rafa Burgos

Presidente FJFS Benvolguts fallers i falleres de l’AssociaFalleres i fallers, que les Falles del 2019 ció Cultural Falla La Palmera: siguen tot el que espereu d’elles i que el treAprofite l’oportunitat que em brindeu ball de tot un any lluïsca amb tot el seu millor de poder participar en aquest llibret i així esplendor. poder dirigir-me a tots vosaltres com a presiBones festes a tots! dent de FJFS. Aquest exercici no esperava tornar a presidir el nostre col·lectiu, però sense dubte estic molt satisfet pel treball que, juntament amb el meu equip, hem realitzat al llarg d’aquests tres anys. Federació Junta Fallera de Sagunt i les trenta comissions que la formen, compartim l’estima per les nostres arrels i estem units per la satisfacció que ens dóna el treball realitzat per tots i totes amb l’objectiu d’engrandir la nostra estimada festa. Envie la meua salutació més especial per a Jaime, Tatiana, Iker i Claudia; Falleres Majors i Presidents de l’Associació Cultural Falla La Palmera 2019. Enhorabona a tots, vos desitge el millor record d’aquestes falles i moments plens d’alegria. Falleres i Fallers, aviat donarem inici a les nostres tan esperades falles. Els nostres barris s'ompliran de color, crítica, música, pólvora i alegria. Estic segur que les falleres i fallers de la Palmera ens sorprendreu un any més amb les vostres disfresses que destaquen en la cavalcada pel seu enginy i originalitat; i per les vostres coreografies i comparses que aporten qualitat, humor i ben fer a un dels actes més esperats per tots els fallers i veïns de la nostra comarca. Vos anime a continuar participant en les activitats que organitza Federació Junta Fallera de Sagunt i a esforçar-vos per millorar i competir en espectacularitat, humor i ganes de divertir-vos amb altres comissions veïnes i amigues.

Falla La Palmera →

LLIBRET→

SOM LA PALMERA

→ 2019

Falla La Palmera →

Salutació del President Jaime Conejos i González

15 Benvolguts Fallers i amics de la Falla La Palmera, Estic orgullós de poder dirigir-vos unes paraules a través del nostre llibret. A més a més, el d'enguany no és un llibret qualsevol, doncs les seues pàgines estan impregnades de la il•lusionada dedicació de l'equip de treball que s'ha encarregat de posar en marxa DonArt, el projecte cultural de la Falla La Palmera per a l'exercici 2018/2019 centrat en la dona i l'art. Una iniciativa que, a banda d'aquest àmbit reivindicatiu, en pro de la igualtat de drets que, a més, pretén exalçar la figura femenina i la seua vinculació amb el món artístic, també ha tingut una vessant solidària i una altra sobre sostenibilitat. Volem que la nostra falla siga un reflex del que volem en la nostra societat. Una falla igualitària, sense diferències, que advoque per la equiparació de drets entre homes i dones, on cada faller i cada fallera treballen colze a colze per millorar la nostra festa, també des del punt de vista de la igualtat. És precisament així com la nostra festa ha esdevingut en un admirable Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: gràcies a la convivència i la creativitat col•lectiva de la comunitat fallera. La Palmera sempre ha estat un immillorable exemple d'allò que simbolitza el món faller. Només hem de recórrer l'últim any, on hem destacat tant en la cavalcada fallera, com en el certamen de playbacks. Sempre he pensat que tenim un tresor a les mans cada vegada que gaudim d'un projecte comú, on des dels més menuts, com Chloe, fins els més majors, com Josep, comparteixen la mateixa il·lusió. Com el vostre President, tinc la responsabilitat de salvaguardar aquestos principis. I no podia estar millor acompanyat per tal de desenvolupar aquesta missió. Les nostres Falleres Majors, Tatiana i Claudia, i el nostre President infantil, Íker, són un immillorable equip. Tatiana Escrig i Teruel, la nostra Fallera Major, és una d'eixes persones que mai poden faltar en un col•lectiu. Amable, carinyosa i bondadosa, sempre contagia positivisme al seu voltant. Estic molt agraït d'aprendre dels teus valors i compartir el projecte faller. Claudia Conejos i García, la nostra Fallera Major Infantil, la meua nebodeta. Una senyoreta seriosa, educada i responsable, qualitats que li atorguen una destacable elegància en tots aquells actes fallers on ens representa. I què dir-vos del nostre President Infantil, Íker. Gràcies, fill meu, per haver-me contagiat la teua il·lusió de compartir la Presidència. També gràcies a tu, Isabel, per recolzar-nos incondicionalment. Sóc molt conscient de que aquestos moments formaran part dels més preats records de la meua vida. Resa una antiga frase que la gratitud és la memòria del cor. Vullguera concloure aquestes línies donant-vos les gràcies de tot cor. Ser el vostre President és per a mi un honor. Visca la Festa Fallera i visca la Falla La Palmera.

→ 2019

Falla La Palmera →

↓ Jaime Conejos i González

COMISSIÓ MASCULINA PRESIDENT Jaime Conejos i González VOCALS

Bartolomé Bronchú i Cayuela Vicente Vidal i Sancho Jose Enrique Ripollés i Alcamí José Ripollés i Gorris Francisco R. Pérez i Monreal Mario Peña i Alpuente Francisco Donaire i Donaire Cristóbal Marties i Bellido Pablo Benavent i Bahilo David Ibáñez i Castillo Jaime Guillén i Larriba Jaime Guillén i Rosaleny Josep Ripollés i Larriba Miguel González i Zafra Alberto Conejos i Martínez Carlos Ramón i Gaspar F. Javier Ferrer i Hernández Alejandro Doblaré i Alonso Antonio M. Pérez i Patiño David Espinosa i Vila Enric Lozano i Carpena Natxo Sánchez i Carrera Oscar Doblaré i Rubio Enric Ripollés i Pinilla Víctor Calatayud i Jiménez Mario Matíes i Bellido Adrián Maties i Pérez Carles Cabezas i Meseguer Emilio Juan i Andreu Maximiliano Martín i Barreiro J. David Masero i Jiménez Jesús Peris i Sanchis Edgar Seijas i Esteban Jose Vte. Hernández i Giménez

→ 2019

Falla La Palmera →

COMISSIÓ EXECUTIVA

→ 2019

Delegada Cultura:

Vice-Delegada Infantils 1:

Vice-Delegada de Cultura:

Vice-Delegada Infantils 2:

President:

Delegada Festejos:

Delegada De Llibret:

Vice-President 1:

Vice-Delegada de Festejos:

Delegat Casal 1:

Vice-President 2:

Delegat Act. Diverses:

Delegat Casal 2:

Vice-Presidenta 3:

Delegada Viu Les Falles:

Delegada Catering:

Vice-Presidente 4:

Delegada Xarxes Socials:

Delegat Pirotècnia I Cremà:

Vice-Presidenta ª:

Delegada Cavalcada:

Delegat D’Estandart:

Secretària:

Delegada de Playbacks:

Vice-Secretària:

Vice-Delegat de Playbacks:

Tresorer:

Delegada Act.institucionals:

Comptador:

Vice-Delegada Act.institucionals:

Vice-Comptador:

Delegat D’Esports:

Delegada Loteries:

Delegada Infantils:

Jaime Conejos I González David Ibáñez I Castillo

Mario Peña I Alpuente Ángeles Alós I García

Pablo Benavent I Bahilo

Marián Romero I Torres Susana Calvo I García Laura Carrera I Garriga

Alberto Conejos I Martínez Jose Ripollés I Gorris Víctor Calatayud I Jiménez Beatriz Alós I García

Merche Larriba I Martínez Brisa Martínez I Pérez

Maria Amparo Peña I Alpuente Fina Peña I Alpuente

Vicente Vidal I Sancho Beatriz Lara I Carpena

Carmen Mª Guillén I Larriba Elvira Ferrandis I Prats

Nuria González I Navarro

Laura Hernández I Carrera

Valentina Verdugo I Perona

Francisco Ramon Pérez I Monreal Bartolome Bronchú I Cayuela Lourdes Navarro I López

Jose Enrique Ripollés I Alcamí Josep Ripollés I Larriba

Claudia Ramón I Ferrandis Natxo Sánchez I Carrera Laura Fraguas I Ramón

Ana Mª Navarro I Sánchez

Francisco Javier Ferrer I Hernéndez Rosa Isabel Alonso I Rosell

Falla La Palmera →

Salutació de la Fallera Major Tatiana Escrig i Teruel

21 Sóc la Fallera Major de l'Associació cultural Falla La Palmera. En primer lloc vull donar les gràcies a la meua comissió per tota l'ajuda que m'han prestat al llarg d'aquest regnat i per haver estat al meu costat sempre. Igualment estic agraïda als fallers i falleres per l'esforç que fan cada dia perquè aquesta falla continue activa. Enguany, la comissió ha treballat de valent en un projecte que es coneix sota el nom de Donart, en el qual hem desenvolupat activitats dins de les seus quatre vessants: solidaritat, dona, sostenibilitat i cultura. Precisament, dins d'aquesta última àrea i amb motiu de la nostra setmana cultural hem celebrat una gala en la qual s'han lliurat, per primera vegada, els Premis Palmera D'or, que han recaigut en la Tira de Dones i en el reconegut orfebre Paco Artola. La igualtat ha sigut un altre dels reptes per a nosaltres, sobre la qual hem intentat conscienciar i treballar per a fer-nos créixer com a fallers i falleres i com a persones. D'altra banda, hem reforçat la nostra aposta pels playbacks i la nostra cavalcada, dos dels nostres principals estendards. I no podia oblidar-me del llibret, en el qual hem treballat molt i l'hem presentat als diferents premis que s'han convocat. Per això, no em cansaré de donar les gràcies a tots. Federació Junta Fallera de Sagunt, Inés i Paula, Falleres Majors de FJFS; representants de l'exercici 2019; falleres, fallers i amics en general, ja queda menys per a gaudir de la nostra festa, de l'olor a pólvora, del color dels monuments, del so de la música, de l'ambient i del foc de la Cremà; ja queda menys perquè tots junts puguem dir: Que visquen les falles 2019!

→ 2019

Falla La Palmera →

Poesia

Arribà el dia Per fi ha arribat el dia, la flama encén les passions, la festa apaga les penes i en aquest moment grandiós, bellesa fallera tu eres. De virtut acompanyada, eres la reineta de les falles i amb la teua dolça mirada, tu bonica meua a tot el món, conquestes. Ha aplegat el moment, de demostrar el que vals, i ensenyar a la teua volguda falla, i a tots els que ara t'estan contemplant, que aquest instant que ara vius, és el que desitjaves tant. Perquè la teua il·lusió, s'ha sentit molt valenciana, per a ser en tot honor, la regina de la teua falla. Molts anys han passat des de, que et vàrem conéixer. Hem viscut moltíssimes coses i històries junts i avui, ací, nosaltres no podíem faltar, perquè com bé saps en les nostres vides amiga, eres massa important. Mira xiqueta, ta mare orgullosa que no cap, mira ton pare que ample, com també tots els que et volem. I tot per tu, per la gran fallera major de la palmera.

→ 2019

Oh!! Fallereta nostra, la lluna el teu nom batejava, la mateixa lluna que et contemplava, les nits per Sagunt en falles, les netejades de gots a la carpa, els colpets de sol i ombra, els teus balls a l'Eleven, i una llarga llista d'eixes cosetes teues. Aii fallereta si la lluna parlara... Aquestes línies acaben amiga nostra, la teua il·lusió per fi es compleix. et desitgem en nom de tots que siga aquest un gran regnat i dels teus somnis el millor. Solament et diré una cosa mes: VISCA LA FALLERA MAJOR DE LA PALMERA I VISCA EL 2019

Falla La Palmera →

→ 2019

↓ Tatiana Escrig i Teruel

COMISSIÓ FEMENINA FALLERA MAJOR Tatiana Escrig i Teruel CORT D’HONOR

Mª Teresa Martí i Gumbau Marián Romero i Torres Carmen Mª Vidal i Vega Rosa Alcamí i Sánchez Susana Calvo García Mª Carmen Vega i Pérez Mª Amparo Escamilla i Domingo Cristina Donaire i Gumbau Mª Amparo Peña i Alpuente Fina Peña i Alpuente Mª Carmen Gumbau i Martí Laura A. Vidal Vega Merche Larriba i Martínez Ángeles Alós i García Beatriz Alós i García María Peña i Calvo Carmen Mª Guillén i Larriba Arantxa Matíes i Donaire Mª Isabel Ródenas i Conejero Rosa Mª Larriba i Martínez Nuria González i Navarro Ana Mª Navarro i Sánchez Laura Fraguas i Ramón Lourdes Navarro i López Trini Ramón i Gaspar Elvira Ferrandis i Prats Sandra García i Moreno Claudia Ramón i Ferrandis Beatriz Lara i Carpena Laura Hernández i Carrera Laura Carrera i Garriga Rosa Isabel Alonso i Rosell Rebeca Palacios i Garrido

María González i Zafra Mª Estela Pérez i Civera Mª Jose Abad i Pérez Sara Espinosa i Vila Alba Martínez i Pérez Elena Benet i Franco Mª Dolors Escrig i Arcas Nayara García i Broch Laura García i Suárez Anna Lluesma i Royo Mª Teresa Marín i Furió Brisa Martínez i Pérez Analia Mercedes Montiel i Romero Teresa Pérez i Ferruses Ana Mª Picó i Agustí Sandra Bonaque i García Suhayla Martínez i Alonso Valentina Verdugo i Perona Ana Mª Descalzo i Viñals Belén Mas i Ros Irina Peris i Morera Laura Campos i Santamaría Paz Cervera i Ortin Erica Palomar i Zapata Andrea Parra i Ordaz Elisabeth Salvador i Recatalá

Falla La Palmera →

Crítica monument gran

Monument gran

NO EM CONTES MÉS HISTÒRIES COS CENTRAL Històries, les del nostre poble, on moltes civilitzacions han passat: musulmans, romans i ibers que han fet a Sagunt capital cultural. El nostre alcalde Fernàndez, perdent el cul està, perquè se li recorde quan acabe, com el del patrimoni de la humanitat. Com una cort del segle XVIII, té als regidors del govern, que fan el que diu el mandatari i als partits d'aquests cagant-se amb ell. PRIMERA ESCENA Com a gats i gates salvatges, els partits ja trauen les ungles. Comença la campanya electoral i a galtades s'unflen. ADN es trenca i se separa de Podemos, el grup municipal en guerra entre els Abelleira i els Morenos. A EU tampoc hi ha calma. Entre els crítics i els moderats, la "vieja guardia" torna a la càrrega posant a parir als qui han governat. El PP en hores baixes, tocat per Vox i Ciutadans, Compromís no vol deixar l'alcaldia i el PSOE presumint de candidat.

Artista: Xesco Gil →

→ 2019

Falla La Palmera →

→ 2019

SEGONA ESCENA Quant de gos i gat circula per la nostra ciutat, que entre merdes i pixades hem de caminar.

QUARTA ESCENA Massa tombes en el cementeri, de víctimes de violència masclista, perquè ara Vox insistisca que la llei se suprimisca.

La culpa la tenen els amos, qui són uns esplaiats, molta amenaça de multa però el problema continua estant.

De cent en cent es compten les assassinades, més autocrítica i reflexió, cal fer noves polítiques, més pedagogia, per a acabar amb aquesta situació.

Una altra història són els gossos perillosos, Els quals a passejar van sense morrió, i l'abandó d'animals, amb els refugis de gom a gom.

La falta d'igualtat és indiscutible. El patriarcat continua molt vigent, quantes dones candidates hi ha a la comarca i al capdavant de l'empresa molt poques malgrat el lideratge de C. Plumed.

Molta normativa, molta regulació, molta campanya informativa que no aporten cap solució, malgrat les crítiques de la ciutadania. TERCERA ESCENA Sostenibilitat, cultura i solidaritat, ens demana l'empresa Lafarge, que amb els milers d'euros del seu premi, a les falles vol conscienciar. Un premi amb veus crítiques, que asseguren que ens volen comprar, perquè ens posem al costat de l'empresa en el conflicte del govern local amb Lafarge. Per a nosaltres ha sigut un repte treballar per aquests valors, que han originat DONART, el projecte amb la participació de tots. Com a peça a peça d'un vestit, que elabora un gran costurer, amb molts tràmits burocràtics que desanimen als que ens presentem. La Palmera ha sigut solidària, ha apostat per la sostenibilitat, hui és més falla igualitària i la cultura el nostre estendard.

A Sagunt les dones han trencat el silenci ixen al carrer a protestar, denuncien els casos de violència però algunes encara no ho fan.

Falla La Palmera →

Saluda del President Infantil Íker Conejos i Ródenas

31 Apreciats fallers, ja arriben les Falles! Estic realment feliç de compartir aquestos moments amb tots vosaltres. Per a mi és molt significatiu ser el vostre President Infantil, càrrec que sempre recordaré com a una etapa molt bonica de la meua vida i gràcies al qual he pogut aprendre moltes coses i conèixer a persones que, sense dubte, ja mai oblidaré. He de compartir amb tots vosaltres una interessant reflexió: com a conseqüència de les meues responsabilitats a la presidència infantil, he comprovat que el món faller és molt nutritiu, doncs, a més d'un espai de festa i diversió, he trobat una vertadera joia per conèixer la nostra cultura i cultivar valors com ara la confraternitat, el diàleg o el treball en equip. És del tot necessari concloure la meua salutació referint-me als meus companys de viatge. Gràcies a Claudia, la meua Fallereta Major Infantil, i a Tatiana, la nostra Regina. La meua travessia no haguès estat la mateixa sense la vostra companyia. Ei!... No pensaries que m'anava a oblidar de tu, veritat? Gràcies, pare (per a la resta de lectors, Jaime Conejos i González, el President). Sé que has fet un esforç molt importat per a que jo poguera complir el meu somni. Sempre t'estaré molt agraït. Gaudiu de les Falles 2019!

→ 2019

Falla La Palmera →

Poesia

Records amb pany i clau Cada acord, cada so, cada pas, cada abraçada, cada regal o moment cal guardar-lo, Iker. I hui ho has de guardar tot amb pany i clau, amb contrasenya de huit dígits, d'eixes que necessiten majúscules i combinen lletres i números per tal que el temps no acabe robant cap dels teus grans records. Hui assegut al costat de ton pare, al costat de la teua cosina i amb la Palmera als teus peus, pareixes tranquil, encara que sé que no ho estàs. Encara que sé que segur que estàs pensat en milions de coses, d’eixes que caracteritzen els xiquets intrèpids, atrevits, entusiastes i alegres com tu, Iker. És un honor poder escriure't unes paraules. Gràcies per confiar en mi, Isabel. Gràcies per deixar-me dir-li al meu padrí que és un orgull com a fillol ser la veu que exalta el seu fill. Ser la veu, en el moment més bonic que té un xiquet que viu les falles. En el moment en què es converteix en rei sobirà i la seua comissió es rendeix als seus peus."

→ 2019

En aquest moment, ho tens tot. Ta mare et mira, Iker, al xiquet dels seus ulls, orgullosa de qui eres. Ton pare, prop, respira la teua inquietud, la teua impaciència i els teus nervis. La teua germana, una princesa que pel seu caràcter governarà idees i uns ulls que sempre et donaran força allà on estigues. Uns, ací, molt prop de tu, que et guiaran i t’acompanyaran com un faller més, com un músic més, com la pólvora que anunciarà tots els grans moments d'enguany, i uns altres, allà on les estreles pengen per a fer les nostres nits precioses; allà on es mescla la il·lusió, el desconeixement i la fantasia; allà on tot és possible i on només els bons brillen, com ho fa el teu iaio per a guiar els teus passos i posar estoretes on hi ha pedres, ponts on hi ha rius i somriures quan flaquegen les forces.

Amic, 2019 és el teu any i La Palmera està amb tu, has crescut davall la seua ombra i hui tots coneixeran la “bestioleta” del casal. El que més xuta un baló, el que més corre quan juguem a amagar-nos, el que ho deixa tot pels animals i la seua atenció o el que defensa allò que no es pot defensar. A eixe que és un santet al costat de la seua germaneta, a eixe que s’acosta i pregunta si estàs bé, a eixe que es preocupa i s’ocupa que el temps no estiga mai buit de fets, a eixe inconfusible faller que jo tinc com a amic i que hui tots tenim ja com a president infantil de la Falla. Disfruta, amic, viu les Falles, viu el teu any, no passes un segon sense somriure, balla, juga, somnia... Cada acord, cada so, cada melodia, cada senyal, cada regal o moment cal guardar-lo, Iker. I recorda guardar amb pany i clau la contrasenya per tal que el temps no t’acabe robant cap dels teus grans records, per tal que d'ací a uns anys, quan tots dos siguem grans, parlem sense oblidar-nos de cap detall, de com ho passarem junts, que jo et vaig parlar i tu escoltaves i que va ser un so fantàstic, i fantàstic va ser viure-ho ací, en La Palmera.

Presentació Associació Cultural Falla La Palmera Exaltació de Vicente Ibàñez Vidal 19/01/2019

Falla La Palmera →

↓ Iker Conejos i Rodenas

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL PRESIDENT INFANTIL Íker Conejos i Ródenas VOCALS

Víctor Peña i Calvo Vicente Ibáñez i Vidal David Pérez i Cuevas Roberto Maties i Donaire Oriol González i Navarro Jordi Hernández i Carrera Marcos Pérez i Cuevas Roberto Zarzoso i Vidal Xavi Bronchú i Ayala Pablo Gallego i Ripollés Claudio Navarro i Donaire Marc Arcas i Escrig Nahuel Martín Montiel i Barreiro Miguel Pitarch i Picó Víctor Calatayud i Verdugo Marcos Gallego i Ripollés Joel Gómez i Carrera Guillermo Monteagudo i Campos

→ 2019

Falla La Palmera →

COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL President Infantil: Íker Conejos I Ródenas

Vice-President 1:

Roberto Matíes I Donaire

Vice-President 2: David Pérez I Cuevas

Secretari:

Vicente Ibáñez I Vidal

Tresorer:

Víctor Peña I Calvo

Comptadora:

Andrea Ripollés I Larriba

Delegada:

Daniela Peña I Navarro

Delegada:

Alejandra Vilalta I Romero

→ 2019

Falla La Palmera →

Salutació de la Fallera Major Infantil Claudia Conejos i García

→ 2019

Com a fallera major infantil, em dirigisc a vostés per a convidar-los a descobrir la nostra festa. Les falles són emocions, són sentiments, són cultura, l’olor de la pólvora pels seus carrers, els monuments que planten les comissions falleres, les cercaviles, és una festa que cal viure-la. Tinc la sort de ser fallera major infantil de la millor comissió fallera, sempre acompanyant-me en tots els actes fallers i ajudant que tot isca perfecte. També volia agrair a les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Paula Marrón i Inés Miret, el regnat tan bonic que estem compartint juntes, serà inoblidable per a nosaltres. Juntament amb la meua fallera major, Tatiana Escrig i Teruel, gaudiré d’unes falles que quedaran sempre en el nostre record. Com a representant de les xiquetes i xiquets, vull desitjar-vos unes falles meravelloses per a 2019. Visca València i visquen els falles!

Falla La Palmera →

Poesia

Orgullosos de tu

→ 2019

Claudia, nineta de cabells daurats i ullets marrons, eres dolça i noble, la xiqueta adorable que tots volgueren tindre. La teua germana, papà i jo estem molt orgullosos de tu per com eres. Per fi ha arribat el teu moment, portes molt de temps esperant-ho, sé la il•lusió que et fa ser Fallera Major i no em cap el menor dubte que ho faràs perfectament. Des que nasqueres, eres fallera. Eres ben xicoteta i ja feies els passacarrers, portes les falles en la sang. Claudia, gaudix molt d'aquest moment i de tots els que tenen que vindre. Serà inoblidable per a tu. La teua família estarem sempre al teu costat, per a tot el que necessites. Aquestes paraules te les diu la mamà des del cor. Saps que tens la sort de ser la Fallera Major Infantil de la millor comissió fallera i de tindre una Cort d'Honor que mai et deixarà a soles, sempre estarà amb tu per fer-te costat. Així és l'Associació Cultural Falla La Palmera i tu, Claudia Conejos i García, la seua Fallera Major Infantil per a l'any 2019.

Falla La Palmera →

↓ Claudia Conejos i García

COMISSIÓ FEMENINA INFANTIL FALLERA MAJOR Claudia Conejos i García CORT D’HONOR INFANTIL Daniela Peña i Navarro Andrea Ripollés i Larriba Alejandra Vilalta i Romero Carmen Ibáñez i Vidal María Sánchez i Carrera Marta Palacios i Garrido Vega Bronchú i Durán Nerea Conejos i Ávila Carla Conejos i García Martina García i Hervás Adela Zarzoso i Vidal Valentina Calatayud i Verdugo Sofía Conejos i Rodenas Greta García i Hervás Ana Matíes i Pérez Sara Cases i Roca Ainhoa Martínez i Alonso Gala Monteagudo i Campos Chloe Roca i Codina

→ 2019

Falla La Palmera →

→ 2019

FALLERA MÉS MENUDA Chloe Roca Codina

â&#x2020;&#x2019; 2019

Falla La Palmera →

Crítica monument xicotet

Monument xicotet

Dibuixos animats

Les productores a la Palmera han arribat, i amb alegria els xiquets els han rebut, afanyant-se han posat dibuixos animats, i dintre una pantalla, els seus ulls han perdut. El Coiot, es molt intel·ligent, i al Correcamins no pot atrapar, esta atent per sorprendre a la gent, i la pólvora per a les falles, ja ha preparat. Aquest gat, conegut com Silvestre, que al pardalet Piolí, no pot caçar, que ho intente amb ma de mestre, si no…. es quedará sense esmorzar. En falles…, amb una safanòria? estos conills no sénteren, en falles, toca paelles i pirotècnia, per a celebrar, les festes que tenen. Aquest enginyós porquet, que amb pintures i paleta, intenta treballar sense encert, preparant la seua falleta. Des de la palmera aprofitem lócasió, que des de el nostre ajuntament, i les grans productores de televisió, divulgar el nostre patrimoni existent. i com no, també a la gran pantalla, déixes que fan superproduccions, demanem els xiquets dáquesta falla, fer del castell, un plató de il·lusions

Artista: Xesco Gil →

→ 2019

Falla La Palmera →

RECOMPENSES MAJORS FJFS

RECOMPENSES INFANTILS DE FJFS

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER

MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE LLORER

Ana María Picó i Agustí

MASCLET D’OR

María José Abad i Pérez Rosa Isabel Alonso i Rosell Tatiana Escrig i Teruel María González i Zafra Antonio Miguel Pérez i Patiño

MASCLET D’ARGENT

Oscar Doblaré i Rubio José Vicente Hernández i Gimeno María Estela Pérez i Civera

MASCLET DE COURE

Laura Campos i Santamaría Paz Cervera i Ortin Alejandro Doblaré i Alonso David Espinosa i Vila José Vicente Hernández i Gimeno Enric Lozano i Carpena Rebeca Palacios i Garrido Erica Palomar i Zapata Andrea Parra i Ordaz Jesús Peris i Sanchís Elisabeth Salvador i Recatalá

Vicente Ibáñez i Vidal Daniela Peña i Navarro David Pérez i Cuevas

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER Claudia Conejos i García Íker Conejos i Ródenas Oriol González i Navarro

MASCLET D’ARGENT

Marc Arcas i Escrig Vega Bronchú i Duran Sara Cases i Roca Nerea Conejos i Ávila Carla Conejos i García Martina García i Hervás Nahuel Martín Montiel i Barreiro Miguel Pitarch i Picó Adela Zarzoso i Vidal

MASCLET DE COURE

Ainhoa Martínez i Alonso Gala Monteagudo i Campos Guillermo Monteagudo i Campos

→ 2019

Falla La Palmera →

RECOMPENSES INFANTILS JCF

RECOMPENSES MAJORS JCF

DISTINTIU D’OR

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER

Claudia Conejos i García Íker Conejos i Ródenas Oriol González i Navarro

DISTINTIU D’ARGENT Marta Palacios i Garrido

Mari Carmen Vega i Pérez Rosa Alcamí i Sánchez

BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER Jaime Guillén i Rosaleny

BUNYOL D’OR

Claudia Ramón i Ferrandis Laura Fraguas i Ramón Pablo Benavent i Bahilo María José Abad i Pérez

BUNYOL D’ARGENT

José Vicente Hernández i Gimeno María Dolors Escrig i Arcas

→ 2019

Falla La Palmera →

ACTIVITATS SETMANA FALLERA 2019 →

55 14 de març (Dijous)

• Plantà de “Les Falles de Sagunt”. • A la matinada, paella per a la Comissió.

15 de març (Divendres) • Visita de pleitesia a Gilet i Faura. • Sopar al casal • Orquestra al Terraet (Viu les Falles, Queda’t a Sagunt)

16 de març (Dissabte)

• Lliurament de premis i visita de pleitesia a les falles de Sagunt. • Sopar al casal • Orquestra al Terraet (Viu les Falles, Queda’t a Sagunt)

17 de març (Diumenge)

• Visita de pleitesia a les falles de Port de Sagunt. • Sopar al casal • Orquestra al Terraet (Viu les Falles, Queda’t a Sagunt)

18 de març (Dilluns)

• Visita a l’asil d’ancians de Sagunt. • Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. • Sopar al casal • Orquestra al Terraet (Viu les Falles, Queda´t a Sagunt)

19 de març (Dimarts)

• Cucanyes • Xocolatà i bunyols per a tots. • Cremà del monument infantil. A partir de les 22 hores. • Sopar al casal • Cremà del monument gran a partir de les 24 hores. • Gran castell de focs d'artifici a la plaça del Pi

→ 2019

Falla La Palmera →

DONA I ART →

ARTISTES

Art al Quadrat Inma Ortega Ana Pastor Laura Rambla Visi Planells Elena Uriel Sento Llobell Amparo Vayá Natalia Ocerín Vicen Escrig Provi Morillas Lourdes Trujillo Paco Artola Pedro José Rubio

→ 2019

Falla La Palmera →

JO SÓC. HOMENATGE A LES DONES RAPADES DEL FRANQUISME. DIARI DE GRAVACIÓ Gema i Mònica del Rey Jordà Art al Quadrat

Falla La Palmera →

09:30 És diumenge pel matí, els carrers estan pràcticament buits. Descarreguem de la furgoneta quatre taules, mantells, una urna, capses de plàstic transparent, tisores, graneres, una rapadora i un llistat de noms en un full A3. Són els noms de dones rapades que hem anat recopilant durant un temps a la nostra investigació a Sagunt. Molta gent ha col·laborat regirant els records familiars. Per fi ha arribat el dia. Al mateix lloc de la humiliació i de forma pública es ajuntem però no per menysprear-les, sinó per reconèixer la injustícia i el seu sofriment. 09:40 Recopilem també les graneres que els netejadors de la SAG, després del seu treball, han anat deixant a l’ajuntament per a l’acte. Mentre acabem d’arreglar l’atrezzo i preparar el material, s’escolta un Arriba Franco que ve dels voltants de l’ajuntament. Som conscients de la mancança de sensibilitat, el silenci del tema, les traves per parlar d’ell. 10:00 Venen els col·laboradors: càmeres de vídeo, fotògraf, voluntaris i finalment els familiars, veïns, amics i desconeguts que les volen recordar. 10:30 Fem un repàs de com serà tot: els moviments, tempo, accions,... Tot està preparat. 10:45 Comença l’acte homenatge. Llegim un text escrit per a l’ocasió i els noms d’elles. Seguidament comencem amb la rapada. Primer Gema, després Mònica. 11:00 Quan vam voltejar, les cares de les persones assistents ho deien tot: estaven emocionades. S’estava movent una energia major de la que nosaltres havíem imaginat. Sols anàvem per la meitat de la performance, ja teníem els caps rapats, però la gent ens donava les gràcies i ens abraçava. Tot va prendre forma i sentit. Acabàvem d’anomenar a MARIA PÉREZ LACRUZ, FELICIDAD DOÑATE BAU, MARIANA TORRES ESQUER, DOLORES PALANCA SARIÓ, MATILDE

→ 2019

Falla La Palmera →

PALANCA SARIÓ, TERESA PALANCA SARIÓ, AMPARO, LOLA, AMELIA, FINA i MARIA, totes elles ciutadanes de Sagunt que van ser rapades, humiliades i passejades pel camí Reial de la (nostra) ciutat, que tant hem caminat. Aquestes són unes poques, però hi va haver moltes més guardades amb el silenci. Ha estat una feina àrdua el procés de documentació. Quasi podríem qualificar que vam anar porta a porta de les cases recercant la informació que historiadors, historiadores, familiars i ciutadania ens havien facilitat. Lamentablement, ja no queda cap d’elles per contar de primera ma aquella trista experiència. Tampoc per reparar-lis el dolor sofert. No obstant estem ací i, mentre tallem un floc de cabell a la gent assistent, que fan aquesta donació per fer una obra posterior en homenatge a elles, amb tot el gust del mon, comprenem el poder que tenim tot aquest col·lectiu de persones en transformar el passat mitjançant les accions presents. Aquesta empatia esce-

nificada avui lliurement, abans era una empatia amagada darrere de la por i la tristesa. Els futbolistes, quan les dones eren passejades pels camps de futbol, ploraven al veure-les, ens comenta una veïna. 11:20 Ens repleguem al mig del camí Reial i avancem entre la multitud que ens dóna pas. Ens pugem a un camió i fem el trajecte original vestides amb bata de color gris, que ens acaben de confirmar que així era com vestien. 11:35 La gent ens segueix en aquest trajecte. Aquest caminar passiu es transforma en acció quan arribem a la meitat del trajecte i repartim graneres. Amb una energia renovadora les persones assistents, acompanyant-nos, agranen aquestes memòries amb empatia, col·lectivitat i esperança. El millor de tot, estan presents amb el que estan representant en aquesta acció simbòlica.

→ 2019

Falla La Palmera →

→ 2019

LA TIRA DE DONES Inma Ortega

↑ Mostra de la Tira de Dones al carrer Castell

Des de fa ja prou anys un grup de dones mogudes per la seua passió per l'art i compromeses amb l'apoderament de la dona en este camp, treballem unides per a mostrar cada any el fruit de les nostres reunions i trobades, on parlem, planifiquem, creguem i donem forma al que posteriorment serà l'exposició anual que mostrem al públic, per a commemorar el 8 de Març. Este grup de dones artistes del Camp de Morvedre, denominat “La Tira de Dones” ha anat creixent amb els anys en nombre d'artistes, però sobretot ha anat creixent en participació en el pla cultural de Sagunt. “Sagunt a Escena” ha sigut un marc incomparable per a poder traure les nostres obres al carrer i interaccionar amb la societat. En els últims anys el reconeixement per part d'Onda Cero, concedint-nos el premi “Onda Cero Sagunto a la iniciativa Artística 2017” i el premi “Palmera d’ Or” A.C. Falla la Palmera ens ha motivat per a continuar treballant. El nostre compromís altruista amb els més vulnerables, ens ha motivat per a col·laborar amb “Médicos sin fromteras” diversos anys, amb la venda de les nostres obres. També hem mogut les nostres exposicions a instituts, universitats, Centres Cívics i associacions, a fi de conscienciar a la societat amb el problema de la Migració. “La Tira de Dones” i açò implica que som Dones Artistes compromeses amb l'Art, però també amb els problemes socials que ens rodegen."

← Exposició Tira de Dones a la casa Capellà Pallarés.

Falla La Palmera →

ART AMB ULLS DE DONA Anna Pastor Gener 2019

→ 2019

L'OBRA FEMINISTA D'ANNA PASTOR Anna Pastor (annapasta). Cerámista. Canet d’en Berenguer, 1958. Actualment el meu treball en “WO-MON” (dona-món) reflectix un contingut femení en tota l'obra, representades com a dones sense peus, (com deia Frida Kahlo “peus per a que us vull si tinc ales per a volar”) però amb ales, que simbolitzen el vol espiritual sense la necessitat material dels peus per a moure's, dones que es balancegen sense arribar a caure i mantenint-se sempre de peu. Vencedores de les batalles a pols, heroïnes que han sabut perdre, per a aprendre, patir per a guanyar i no tornar a caure. Esta definició clara i transparent, és el fil conductor de la meua obra en este moment. Ja l'any 2002, vaig realitzar una Exposició en el Centre Cívic del Port Sagunt, dedicada exclusivament a la dona. En “Mil quatre-centes quaranta-quatre Dones “, una gran instal·lació en el centre de la sala amb més de 200 tests de fang, s'exhibien amb la silueta d'una “dona “ plantada com una flor. Plantades per a procrear, plantades per a donar fruit, plantades per a seguir subjectes a la terra i al test, plantades per a créixer soles i sobreviure amb l'única ajuda del sol i la pluja. En eixa mateixa exposició i penjades de les parets, ficades en caixes/ cuadres de fusta, es podia veure, com una repetició o una seqüència que es multiplicava desenes i desenes de vegades, representades per figures femenines, en diferents versions de manifestació, suplicants, desesperades, plenes de por, ferides, violades i maltractades. Totes estes emocions o situacions (reflectisc d'una societat masclista) , són l'argument de tota l'Exposició, amb una simplicitat en les formes, però transmetent una càrrega fortament emocional. Record una de les obres “Conillera” que ficades en una mateixa caixa, amuntonades, apinyades, estes figures de distintes grandàries ens parlen d'un únic propòsit en la vida de la dona, procrear. Tancades dins de la caixa per una tela metàl·lica, ens transmeten aclaparament i claustofobia. També una altra de les obres exposades apareixen “encerradas” per una tela mosquitera, esta obra ens acosta a eixes dones cobertes des del cap als peus, que la religió del seu país continua permetent realitzar perverses i mostruosas tradicions a xiquetes i dones. En 2007, vaig realitzar una exposició amb l'obra “Coloms” encara que la denúncia s'acostava més al tema de la Immigració, al Racisme i a la falta d'Humanitat Social, és curiós destacar que l'element Artístic que representa, és la figura del Colom (colom), símbol de la Paz i la Llibertat, que Picasso va immortaliltzar en una de les seues obres. Entre d'esta exposició, es va poder veure l'obra “Colombaires” que representa un discurs més feminista. Colombaires és el nom d'una pràctica que s'ha convertit en un esport masculí de molts pobles, inclòs el meu i amb molts anys de tradició. Consistix en la “suelta” d'una colom i els competidors amb el seu “colom” que identifiquen i personalitzen per mitjà de marques o dibuixos de molts colors que pinten davall de les seues ales, estos perseguixen la colom per llargs recorreguts al voltant del poble, fins que un d'ells aconseguix “conquistarla”.

Falla La Palmera →

→ 2019

Esta afició un tant masclista, té en el fons una càrrega Artística i Plàstica molt interessant. Visualment és d'una bellesa indiscutible veure el vol dels coloms omplir el cel blau de colors en moviment. En 2016, amb l'última Exposició Individual, “El Vol dels Papallones” inaugurada en Mario Monreal, es va poder veure un gran malbaratament expressiu entorn d'un únic objectiu, la dona. En esta ocasió indague més en el seu interior, buscant valors més íntims i poètics. La palometa representada i repetida fins a la sacietat ens embolica en un escenari alliberador, ple de llum i color, replet d'esperança i ple de vida. Les Ales de la palometa, amb el seu vol permanentment i constant ens servix de reclam perquè res ni ningú les puga mai tallar. Amb el meu actual treball “WO-MON”, represente a la dona i vull destacar els “atributos” de la seua fragilitat, bellesa, puresa, subtilesa, debilitat (només aparents). Destacar eixa part de la dona que els hòmens ens han atorgat durant segles i ens ha condicionat fins als nostres dies. Darrere d'eixa aparença fràgil, emergix una dona amb la força arreplegada i guardada en el seu interior (bola/mundo) contenidor d'experiència i saviesa, contenidor de vida i per a donar vida, com el ventre redó abans de donar a llum. Tot davall la forma redona (el pla és estètic). Les formes redones permeten el moviment, com els astres, la terra o la lluna. “WO-MON” simbolitza la part femenina subjecta a una forma redona, utilitzant la Ceràmica com a mitjà expressiu (la ceràmica s'ha vist sempre molt fràgil), va utilitzar eixa fragilitat, així com el fang procedient de la terra. Aquest concepte del fang i el fràgil, procedent de la terra que va crear la dona com a companya per a l'home. Com una metàfora feta realitat. METÀFORA (nom femení)

← Conillera

Falla La Palmera →

CONVENCIONS Laura Rambla Crespo

→ 2019

Un moment davant el dibuix és un moment veritablement sinestèsic. Mira’t. Els pits t’esclaten en solitud i en culpa. Et saps subjecte que interpreta. Colors i jos varen violar el llenç infant. Mort de la innocència, paradís perdut. El sacrifi dels salms antics és un suïcidi. Els vells t’intentaren explicar queno cal trobar un context. Que els temps són el mateix temps. La corva dels teus pits i la corva del teu pinzell és u. Creus que vas comprendre massa prompte que l’art no és més que un mirall. Què si musa és un mot sols femení? Atén. Assumeix la paradoxa. Para i camina. També tu eres símbol.

Falla La Palmera →

ART AMB COMPROMÍS Visi Planells Mateu

Em dedique a la ceràmica des dels anys 80. Forme part del col·lectiu valencià ArteEnRed i del col·lectiu La Tira de Dones del Camp de Morvedre, col·lectius amb els quals he treballat diferents temes d’interés social: des del reciclatge, a la violència de gènere, als refugiats o a l’ús de mines antipersona, entre d’altres. En el meu treball artístic sempre he volgut reflectir un compromís amb la societat que ens envolta però és en els anys 90 quan vaig sentir la necessitat de començar a treballar, a través de l’escultura ceràmica, la figura de la dona i la problemàtica social que ha d’afrontar. En aquell moment, i encara hui, per a mi suposa una gran motivació, un repte i un compromís amb mi mateixa i amb totes les dones. Les meues escultures de dones no són figuratives sinó metafòriques: representen les càrregues, els obstacles, els lligams, la violència o la falta d’igualtat que hem patit les dones durant segles. Tot i que hem avançat en els últims anys, l’evidencia fa que hagem de seguir lluitant pels nostres drets. Els paraigües que coronen les meues escultures volen fer referència a la necessitat de generar ferramentes per protegir a totes les dones del món.

→ 2019

Falla La Palmera →

AUTORETRAT D’UNA DONA... ARTISTA? Elena Uriel Latorre

75 Sempre m’ha agradat pintar retrats, i, quan no tinc a ningú disposat a posar, a vegades acabe retratant-me jo mateixa. Si haguera de descriure’m usant paraules, en compte d’usar pinzells, la primera cosa que diria és que sóc una persona afortunada, molt afortunada, perquè sobreviure i fer-se major és molt atzarós i porta molt, molt, de temps. Jo he tardat 34.764.000 milions de minuts a arribar fins ací. La veritat és que els éssers humans som extraordinaris! Bo, tornant a aquest autoretrat sense pinzells i amb paraules, jo afegiria que: sóc dona, major, gallega, agnòstica, curiosa, creativa, professora, pintora, mare i, ara, iaia... Vaig viure la meua infància i joventut en una bonica ciutat, envoltada de mar i d’una família acollidora, caòtica, diversa, divertida i prou rareta en aquells temps del franquisme. Els meus pares eren agnòstics, i jo vaig ser creient i practicant fins als dotze o tretze anys, edat en què vaig passar a ser agnòstica, com ells. Ma mare i mon pare no s’assemblaven gens, però cada un, a la seua manera, sempre hi eren. Ma mare era impacient, impulsiva, independent, resolutiva i variable. Conduïa, viatjava sola i estudiava francés. Mon pare era tot el contrari, tranquil, callat, reflexiu, tímid, de caràcter afable i un lector i fumador empedreït. En aquella casa tots érem diferents... “per a donar-nos de menjar a part...”, segons una frase de la meua progenitora, que ens definia molt bé. Érem éssers humans que creixíem a trompades, cada un al nostre ritme i sempre en distintes direccions. La proporció de dones era de vuit a dos, i encara que pareix un detall nimi, no ho és... A cap de nosaltres ens van posar arracades en nàixer! No recorde grans pors ni grans problemes. Ara, és que dels grans problemes (que sí que n’hi havia, com en totes bandes), se n’ocupaven els majors..., que per a això hi són... Que caram! Però sí que recorde: jocs, escola, bonys, colles, baralles, avorriment, enrabiades, patins i la il·lusió del Dia de Reis. Crec que vaig començar a sentir-me un poc artista un d’eixos dies d’avorriment extrem que es tenen als set anys quan encara no se sap ni que hi ha la televisió. Eixe dia vaig agafar les meues ceres Dacs i vaig pintar una figura humana quasi de grandària natural en l’interior d’un armari al fons del corredor, imagine que suposant que ningú el veuria. Ja me n’havia oblidat quan un dia, en tornar de l’escola, vaig veure la meua “obra sobre post” penjada en una paret del saló i allí es va quedar durant més de vint anys. Es veu que ma mare, en anar a guardar alguna cosa, se la va trobar, li va agradar, va desmuntar la post i la va penjar al saló... La veritat és que sí que érem rarets... A l’institut jo era de les que dibuixava bé, cantava malament, em movia pitjor, estudiava prou i em divertia molt. Per atzars de la vida, vaig tindre un professor de dibuix que era també un gran artista, de veritat, mesurava quasi dos metres d’altura!, i vestia sempre amb una enorme capa espanyola negra. Era impressionant. Mentre la professora de gimnàstica em cridava sempre, i em renyia, amb raó, el senyor Felipe Criado, que així es deia el meu professor, penjava els meus dibuixos en corredors i aules. Ja era un poc més artista! Anàvem creixent. Totes les meues germanes van estudiar medicina i el meu germà, infermeria, i jo, acabaria sent l’ovella de colors de la família...

→ 2019

Falla La Palmera →

↑ Elena Uriel. Autoretrat “cerrojo"

→ 2019

↑ Elena Uriel. Autoretrat amb barret

Falla La Palmera →

Quan vaig acabar el batxillerat, la meua antiga professora de francés (en aquell temps a Espanya només s’estudiava francés) em va invitar a passar una temporada a sa casa, a París, i allà que me n’aní. Tots els dies m’agafava un plànol i recorria carrers i visitava monuments. Un matí, en passar per la porta de l’Escola Nacional Superior de Belles Arts, vaig veure una llarga cua de joves, vaig preguntar, em van dir que era per a matricular-se per a la prova d’accés i..., com que en aquell moment no tenia res més emocionant a fer, em vaig posar a la cua..., em vaig presentar a l’examen i... em van acceptar. Així doncs, m’hi vaig quedar, i allí va començar, ja seriosament, la meua preparació per a ser “Artista” (amb majúscula). Vaig passar eixe curs a París, dibuixant i pintant del matí a la nit, però quan va acabar el curs, com que jo no volia “ser francesa”..., me’n vaig tornar a Espanya i vaig acabar la carrera de Belles Arts a València. Com que era “impacient” i també m’agradava ensenyar, em vaig decidir a estudiar també pedagogia... per a veure si podia arribar a emular el meu vell professor de dibuix... I em vaig fer professora i pintora ambulant, i vaig recórrer part de la geografia espanyola d’institut en institut, treballant molt, aprenent molt i pintant “de tard en tard”, quan podia, però en general disfrutant... vivint. I vaig ser mare... i per primera vegada vaig ser conscient de les dificultats afegides que se’m plantejaven pel fet de ser dona. Crec que una part de la nostra biologia està dissenyada per a tindre un necessari període d’unió amb les nostres indefenses i dependents criatures, un període prou llarg que comença el primer dia de la gestació. Aquesta unió tan valuosa ens converteix, potencialment, en no rendibles a curt i mitjà termini per al gran negoci, estil colp de pilota en què tot val, que preval en els nostres models econòmics i de desenvolupament. Pel fet de ser dona i mare, vaig ser durant molt de temps una persona excessivament pluriocupada, i, encara que no solc ser autocomplaent, a vegades (feliçment només quan tenia temps lliure!!!) pensava que només estava fent a mig gas algun dels meus molts treballs. Però, bo, 34.764.000 minuts després del meu naixement, i gràcies a l’exemple, l’ajuda i la companyia de moltes persones, he arribat fins ací, satisfactòriament i sentint-me capitana de la meua pròpia ànima. Crec, fermament, que els primers anys de la vida dels éssers humans són fonamentals. Tot el que els envolta és educatiu, per a bé o per a mal. Així doncs, si volem que el futur siga millor, hem de canviar el rumb JA!, i esforçar-nos que les nostres xiquetes i els nostres xiquets comencen els seus camins junts, abrigats, estimats, segurs, alegres, ben alimentats i ben educats. També sé que no sóc una “Artista” de l’estil de Picasso (i crec que no m’agradaria gens ser-ho), però que, quan haja d’omplir un imprés i arribe a la casella de gènere, posaré convençuda i orgullosa: GÈNERE HUMÀ

→ 2019

← Elena Uriel. El silencio

Falla La Palmera →

Sento Llobell

→ 2019

Falla La Palmera →

→ 2019

DONES CREADORES Amparo Vayá

↑ RIII/Chema Cardeña, companyía Arden

Fa ja uns anys vaig guanyar el premi d'escriptura Micalet de Teatre i vaig tindre la sort de poder portar-ho a escena. Era una obra escrita, dirigida i interpretada per dones. Des d'un primer moment un dels comentaris més recurrents va ser que era una obra de "dones". Però jo mai havia sentit que una obra escrita i interpretada per hòmens fóra una obra de "homes". Sempre he pensat que tinc la fortuna de pertànyer a una professió progressista, liberal, oberta, tolerant i per tant, o això pensava jo, no massa sexista. Com pot ser llavors que les arts escèniques siga un dels sectors on més bretxa de gènere existix a Espanya, tant en llocs de responsabilitat com de creació? Com pot ser que el nombre d'autores que estrenen és del 22%? Com pot ser que el de directores siga un 23%? I el més sorprenent per a mi, com vaig poder ser que fins fa relativament molt pocs anys, quasi ningú ens havíem plantejat esta bretxa? Actrius sí que estem quasi en paritat, pot ser que fins i tot en siguem més, encara que desgraciadament moltes en atur. Una de les queixes que més ens hem fet sempre són els pocs papers femenins que havien sempre en comparació amb els masculins. I la quantitat de personatges secundaris femenins en comparació amb els masculins, sempre al voltant d'ells... Perquè eren mares, filles o núvies. Perquè era la visió que l'home tenia de la dona. És clar que el Teatre com la Història ha sigut escrita i dirigida per homes. I és clar que afortunadament alguna cosa està canviant. Cada vegada hi

Falla La Palmera →

→ 2019

ha més dones directores i creadores, per descomptat ,però és que abans a penes hi havia. I no perquè no tenim el talent i la capacitat. I no perquè abans no haurien escriptores o directores, o dones que van voler i no van poder ser escriptores o directores, i si n'hi va haver a quantes van tapar i els van impossibilitar desenrotllar-se. Gràcies al meravellós llibre i documental de Tania Ballo "Las Sinsombrero", hem pogut conéixer a un grup de dones escriptores , artistes i filòsofes de la generació del 27. Un documental- llibre que em va inspirar a crear una obra de teatre, i a submergir-me en la vida de totes estes creadores. Ocultades i silenciades pel franquisme, per companys de la seua generació i per la història posterior, que ni tan sols hui dia són estudiades en col·legis i instituts. Com podia ser que durant tants anys creguérem que no havien existit, que realment no van haver dones creadores? És un clar exemple de tantes i tantes que han sigut silenciades al llarg de la història, al llarg de tants segles de patriarcat. Moltes van haver de signar com a homes per a no ser considerats els seus textos de "dones" Quantes hi van haver com María Lejárraga que escrivia textos teatrals i els signava el seu marit? L'altre dia una companya em va preguntar si era feminista. Em quedí perplexa... Realment m'estava preguntant si sóc feminista? Faig per descomptat que sóc feminista. Com diu la meua admirada Almudena Grandes: "Les dones no aspirem a ser més iguals, sinó absolutament iguals". El teatre sempre ha sigut un reflex de la societat, un lloc on reflexionem, ens preguntem, ens emocionem. Tindre tan escassa participació femenina, oferix un espill esbiaixat de la societat. Com més dramaturgues, més directores, més creadores, més àmplia serà eixa mirada. Quantes històries intel·ligents, tendres, divertides, tristes, reivindicatives, rabioses, alegres, entranyables, ens hem perdut?

← CLANDESTINOS/Chema Cardeña, companyía Arden

Falla La Palmera →

LA POR PSÍQUICA I LA ARQUEOLOGIA DE LA BOGERIA Natalia Ocerín Gomis

87 → DSMV. Obra realitzada sobre el projecte " La por psíquica i laarqueologia de la bogeria"

→ 2019

Falla La Palmera →

LA PRESÈNCIA DE LA DONA EN EL SOCARRAT Vicen Escrig Casanova

→ 2019

A meitat del segle XIV el socarrat es féu un lloc en les cases valencianes i en les escenes dibuixades es representà la dona. En la placa de socarrat de 30 x 30 cm de meitat del segle XIV que reproduisc, veiem una dama i un cavaller amb una carassa de felí. L'escena és una representació d'un ball de màscares en la qual el cavaller treu a ballar la dama. La dama porta un vestit de falda llarga i mànigues elegants de boques molt amples. El cavaller porta calces, amb pantalons curts i jupa amb mànigues “abullonades”. La careta del cavaller imprimeix un caràcter zoomorf a l'escena, remitint-nos així a un tema orientalitzat relacionat amb la divinitat i la fertilitat. El fons està decorat amb motius vegetals on identifiquem la palmeta copta o bizantina, però també estreles de cinc puntes i en el centre es representa la lluna, la qual remet al tema amorós. ↑ En la placa de socarrat de 30 De sobres sabem que a València tenim una relació es- x 30 cm de meitat del segle XIV, pecial amb el foc. La nostra festa més popular no tindria cap veiem una dama i un cavaller amb sentit sense el foc: la falla en flames, la mascletà, els foc ar- una carassa de felí. L'escena és una representació tificials... En març especialment el foc està present en cada d'un ball de màscares en la qual cantó de carrer. Molt relacionat amb el foc està el socarrat el cavaller treu a ballar la dama. perquè socarrar és cremar alguna cosa exteriorment, superfi- La dama porta un vestit de falda cialment, i d'ací ve la denominació de la tècnica de coure els llarga i mànigues elegants de taulells amb dibuixos i escenes. El socarrat està present en el boques molt amples. El cavaller porta calces, amb pantalons llenguatge, per exemple a València és tradicional fer la pae- curts i jupa amb mànigues lla i fer que s'agarre al cul del caldero perquè és la delícia de “abullonades”. La careta del moltes persones. Certament no s'ha de confondre el socarrat cavaller imprimeix un caràcter amb el cremat, el primer és deliciós i el segon és despreciable. zoomorf a l'escena, remitintnos així a un tema orientalitzat Ací ha València, en les cases amants de les coses nostrades i relacionat amb la divinitat i la antigues, hi ha un racó reservat al taulell socarrat que es va fertilitat. El fons està decorat amb difondre a València en l'Edat Mitjana, quan València era la ca- motius vegetals on identifiquem pital de la Corona d'Aragó i centre difusor del Ranaixement. El la palmeta copta o bizantina, però també estreles de cinc puntes i en socarrat és, doncs, una placa de fang cuit, plana i grosseta que el centre es representa la lluna, la es decora amb diferents motius en colors marrons, rogencs i qual remet al tema amorós. negres. Avui els pengem en la paret, aïllats o en grup; però sabem que en el passat el socarrat ocupava un lloc molt diferent en les cases valencianes. En l'Edat mitjana els socarrats cobrien l'enteixinat dels sostres de les cambres i sales de les cases nobles, també es col·locaven en la volada de les teulades perquè duraven més que la fusta i no eren més cars. L'acabat mate i tosc desmereixia al costat dels taulellets esmaltats i això potser ha fet que se'n coserven pocs. Es fabricaren durant els segles VIV i XVI, quasi bé tots a Paterna i a Manises perquè disposaven en abundància argila, aigua i llenya pels voltants. Per fer els socarrats, els artesans, majorment moriscos, omplien d'argila els motlles de fusta i allissaven la superfície (part posterior del taulell) i els deixaven que s'eixugarren en un lloc assolellat i poc ventilat. Una volta estaven secs, cobrien la superfície de blanc amb una mescla de terra blanca molt calcària i fluïda. Sobre aquesta base es pintaven els motius decoratius amb òxid de ferro i es posaven a coure a uns 900 graus una sola vegada. Justament del fet de coure's una sola vegada penen el nom, qualificatiu, de socarrats. Atès que

Falla La Palmera →

es col·locaven al sostres i llocs elevats, els socarrats se solien adornar amb un únic motiu central de mida major i una decoració solta de traços ràpids. La image central podia ser un motiu geomètric o vegetal senzill i esquemàtic; però també se solia representar algun animal (conill, cèrvol, au, peix). Alguns que s'han conservat reprodueixen sures del Corà o lletres gòtiques. Més interessants són els motius que representen escenes amb la figura humana en el centre. El seu anàlisi ens aports molts informació sobre l'època en la qual es crearen. Així veiem tornejos amb cavalls, músics amb els seus instruments, grans vaixells que palesen la importància marítima de la València medieval, esclaus negres assumint les ordres d'un mercader, dames i cavalles amb vestits i pentinats que revelen la voga del moment. Respecte de la decoració, poden fer-se els següents ↑ La imatge central podia ser un apartats: motiu geomètric o vegetal senzill –Decoració geomètrica, linial o floral. i esquemàtic; però gòtiques. Més interessants són els motius que –Decoració zoomorfa (animals reals o fantàstics, gerepresenten escenes amb també neralment amb fondos vegetals). se solia representar algun animal –Decoració antropomorfa amb una sola figura o en (conill, cèrvol, au, peix). vàries, formant Alguns que s'han conservat reprodueixen sures del Corà o escenes amb fondos vegetals. lletres la figura humana en el –Escuts nobiliaris o gremials amb fondos vegetals. centre. El seu anàlisi ens aports –Escritura en valencià gòtic o en llengua aràbiga. molts informació sobre l'època Per a donar-los vistositat, en alguns casos, el tema prinen la qual es crearen. Així veiem tornejos amb cavalls, músics cipal està realitzat en color negre i els fondos en “almazarrón”. amb els seus instruments , grans En altres casos se suprimeix la segona coloració. La temàtica vaixells que palesen la importància reculls tots els tipus decoratius abans esmentats, encara que marítima de la València medieval, esclaus negres assumint les ordres no en totes les seues variants. En el fondo del tema vegetal d'un mercader, dames i cavalles estilitzat solen representar-se: palmetes bizantines o coptes, amb vestits pentinats que revelen capolls florals, fulles de falgueres, eixides cargolades, ratlles la voga del moment. paral·leles, punts negres. A continuació pose alguns exemples: Variant de palmeta bizantina o copta que tanca dos traços corbs units a la mateixa línia elíptica de la fulla, un amb una altra vaiant de les decoracions de fondo de animals reals o fantàtics. Són fulles de diversos models amb nervi central. Les flors de cinc pètals solen acompanyar les anomenades fulles de falguera, també està molt present en la seua decoració la flor amb un original brot ixint de la seua corol·la i els capolls de tres pètals per reomplir els xicotets buits. En aquestes plaques podem observar alguns dels dibuixos que destaquen la figura de la dona on sempre porta vestits humils en els quals les notes destacades són: la carència de joies, mànigues perdudes, rut o rissat en la falda. En els segle XVII perquè Déu protegira la ciutat de la pesta, es disposà “que les dones no pogueren posar-se basquinya (falda o vestit) més llarga de tres pams, els quals s'haurien de comptar posada la dona sobre els “chapines”, sota la pena de perdre les seues robes. Aquesta és alguna de les escenes que podem apreciar en els dibuixos del socarrat en què la dona és la figura principal. Socarrat de Paterna pertanyent a la meitat del segle XV. Tauler de 46 x 37 cm decorat amb la figura d'una dona elegant amb un vestit amb barret

↑ Socarrat de Paterna pertanyent a la meitat del segle XV. Tauler de 46 x 37 cm decorat amb la figura d'una dona elegant amb un vestit amb barret i muscleres de teles vaporoses i falda curta, de fondo amb fullesflor de quatre pètals i discos eixint de la tija.

→ 2019

↑ El següent pas consisteix a decorar de forma bicolor. Els colors utilitzats són variablement el negre de l'òxid de manganés i el roig del “almagre”. Així anirem reomplint tot el dibuix. En aquest cas és Vicen Escrig Casanova una dama i un cavaller.

i muscleres de teles vaporoses i falda curta, de fondo amb fulles-flor de quatre pètals i discos ixint de la tija. Placa de socarrat de 30 x 45 cm del segle XVII on la dona va prenent més protagonisme en les escenes de la decoració. Ací podem observar a dues dones amb vestits medievals en una botiga preparant pòcimes i fòrmules magistrals, junt am un cavaller abillat amb barret. El paviment és de taulells de mocadoret típic en la ceràmica valenciana. A meitat del segle XV la dona està present en els dibuixos de la decoració del socarrat en escenes medievals. Ací veien una dama i un cavaller vestits de bellut i mànigues “abullonades” subjectant amb la mà una flor de lliri. En el fondo veiem flor de tres pètals. Aquestes peces, originalment, eren de gran mida i estaven destinades, com ja he dit, a cobrir l'enteixinant dels sostres i en certs casos els ràfecs de les façanes. Ara es fan majoritàriament per decorar les cases com a peces molt demandades pels amants de la ceràmica valenciana. Els museus principals estan a la ciutat de Paterna i a València en el Museu Gonzàlez Martí. En el seglo XXI se segueixen fabricant socarrats en molts tallers artesanals i dins de les classes de ceràmica en col·legis i escoles d'adults que en alguns municipis s'oferten culturalment. Els mateials no han canviat: l'”engobe” blanc per a la base, l'òxid negre (manganés) i òxid roig (ferro) que subministren les empreses ceràmiques per a la seua fàcil utilització tant per adults com per xiquets.

Falla La Palmera →

→ 2019

Decoració d'un socarrrat pas a pas:

“Engobe” de base Dibuix amb “estarcido” i colors d'òxid Dibuix elegit (una parella, dama i cavaller, que em permet resaltar la importància i presència de la dona a través de la història i la seua rellevància en l'art dels qual humilment en sent molt feliç de poder formar-ne part com a docent en la disciplina de la decoració de la ceràmica valenciana.) Eixuta la peça, es cobrix amb pasta blanca de terra caolínica (“engobe”), la qual serveix de fondo uniforme. Aquest pas s'anomena “engalva”. Se li ha passat també la plantilla amb pols de carbonet per a marcar el dibuix en la base (“estarcit”). Al costat pots veure la fulla del disseny i la corresponent plantilla en paper vegatal. El següent pas cosisteix a decorar de forma bicolor. Els colors utilitzats són variablement el negre de l'òxid de mangané i el roig del “almagre”. Així anirem reomplint tot el dibuix. En aquest cas és una dama i un cavaller. Socarrat del segle XVIII a un pas d'acabar la decoració. Una vegada fornejada la peça, es deixa refredar i s'encera la base amb cera fosca i es brunzeix amb un drap de lli, deixant un color realment de l'època. Baix vriem la peça acabada i cuita.

Falla La Palmera →

Provi Morillas

JUGANT A MENINES

→ 2019

Falla La Palmera →

LES DONES EN LA MÚSICA Lourdes Trujillo

97 El significat etimològic de la paraula “música” el trobem en l’expressió llatina “ars musica”, que al seu torn procedeix del grec “mousiké téchne”, que significa “l’art de les muses”. En la mitologia grega les muses són les divinitats inspiradores de les arts, cada una de les nou relacionada amb branques artístiques diferents: poesia, dansa, teatre... Euterpe és la musa dedicada a la música, normalment representada amb una flauta a la mà i una corona de flors al cap. Si fem una ullada a la història de la música o de l’art, en general, és fascinant com la figura femenina ha suposat una font inspiradora per a creadors i artistes. Però, per què a penes coneixem dones en la història de la música dedicades a la composició o creació d’obres musicals? O figures històriques femenines que hagen tingut una rellevància important en la història de la música? Significa això que no han existit? No. Significa que la història (escrita per l’home) ha volgut oblidar-les i no donar-los el paper i la importància que aquestes dones han tingut. És obvi que pel fet que els nostres drets i llibertats s’han vist coartats durant tants segles de la nostra existència, el nostre paper ha quedat relegat i la nostra aportació ha quedat totalment anul·lada o invisibilitzada. Quan a mitjan s. XIX, principis del s. XX, durant la primera onada del feminisme, la dona comença a reclamar els seus drets i llibertats, comencem a observar el gran impacte que aquest moviment va tindre en la societat. A Espanya, l’Associació de Dones en la Música fundada en els anys 80 per la compositora Mª Luisa Ozaita va sorgir per a recolzar i promoure els estudis musicològics sobre dones i rescatar figures històriques rellevants. Un impuls necessari i ineludible, perquè en paraules de la mateixa Ozaita: «Tradicionalment a Espanya les dones han hagut d’enfrontar-se amb dificultats per a desenvolupar la seua capacitat creativa. Així ho posen de manifest tractadistes com Cerone o Pablo Nasarre, que creien que les dones mai devien de fer música». Igualment, Susan McClary publica en 1991 el llibre Feminine Endings. Music, Gender and Sexuality. En la seua aportació a la musicologia, amb la seua crítica musical feminista, trobem que al contrari de la tradició musical que comprenia la música com una entitat pura i transcendental, McClary remarca la influència de la música com un mitjà social que subtilment conforma i modifica els nostres desitjos, sentiments, percepcions del cos i la nostra subjectivitat; estudia així la música com un discurs i una construcció de gènere i significat sexual. La Llei d’Igualtat (2007) ens diu que les autoritats públiques “vetlaran per fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tot el que concerneix a la creació i la producció artística i intel·lectual i a la difusió d’aquesta i per a promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública”. En la teoria pareix tot molt fàcil, però, s’acosta açò a la realitat? Si observem les estadístiques veurem que el percentatge de dones que ocupen càrrecs importants és mínim i que la realitat no es correspon per a res amb el que la teoria ens diu que hauria de ser. L’associació MIM (Dones en la Indústria de la Música) naix en 2016 amb l’objectiu de vetlar pel compliment de la igualtat efectiva de dones i homes en el sector de la indústria musical. Les principals metes que es plantegen amb aquest projecte són: -Canviar el panorama d’infrarepresentació de les dones en tots els àmbits del panorama musical actual: festivals, productores, discogràfiques, mitjans...

→ 2019

Falla La Palmera →

-Visibilitzar dones que han marcat la història de la música i aquelles que actualment comencen a forjar-se un camí en la música. -Conscienciar sobre el masclisme en les lletres de les cançons, en l’educació i en la indústria musical i introduir una perspectiva de gènere per a canviar aquesta situació. -Donar veu als diferents col·lectius que lluiten per canviar l’escenari i unir esforços, promovent accions conjuntes, difonent activitats i col·laborant per a generar sinergies. Vivim en una estructura social patriarcal i les seues dinàmiques es reprodueixen en tots els àmbits, moltes vegades de manera silenciosa. Des de la meua perspectiva de dona jove he buscat sempre, inconscientment, l’aprovació masculina durant tota la meua carrera musical. Pensava que si obtenia certs mèrits o el meu treball era reconegut, seria més valuós. D’altra banda, moltes vegades he sentit que la meua veu no era escoltada o que les meues opinions no tenien el mateix valor i, per tant, no em sentia totalment lliure de poder expressar les meues idees des d’un punt de vista creatiu. Moltes vegades he envejat el valor d’alguns homes a expressar les seues opinions o a defendre la seua obra i he sentit temor en voler expressar-me per por de ser jutjada, intentant sempre buscar les paraules adequades per a expressar la meua opinió sense ofendre altres persones. Crec que després de tants segles d’opressió, moltes dones continuem tenint por o pensem que les nostres idees no son vàlides, dubtem del nostre talent. Quan a Nina Simone li pregunten en una entrevista què és per a ella la llibertat, va contestar: “La llibertat per a mi és no tindre por”. M’agradaria creure en un futur en què les dones se senten lliures d’expressar les seues idees i de dur a terme els seus projectes sense sentir por de ser infravalorades per l’home.

A les futures dones en la música m’agradaria dir-los: alceu la vostra veu. Les vostres idees són valuoses i el vostre potencial increïble. No tingueu por d’expressar-vos ni de fer visibles els vostres projectes. Treballeu per ser independents i busqueu la inspiració en les dones que van lluitar en el passat per garantir els nostres drets i llibertats en el futur. Encarrega-vos que la història també estiga escrita per nosaltres, per a no ser oblidades mai i així poder ser el llegat i la inspiració per a altres dones que vindran en el futur.

→ 2019

Falla La Palmera →

100

101

LA MEUA MAJOR JOIA, TU. Paco Artola Les joies existixen des de temps molt remots i han sigut un complement indispensable per a completar el vestit d'una dona. Sense cap dubte embellixen i donen el toc de distinció en la dona. T'has preguntat alguna vegada quina importància tenen les joies en la teua vida?

Realcen la teua identitat, formen part de tu, representen un símbol de feminitat, realcen la teua bellesa i la teua seguretat. La transcendència de la joieria residix en la seua capacitat per a ressaltar la bellesa natural d'una dona. Quan les dones vénen per a triar una joia tenen en compte que és un objecte durador que portaran moltes vegades especials, per això les observe i vaig llegint la seua actitud corporal, les veig radiants quan es decidixen a comprar alguna, es detenen a observar-les estudiant cada detall per a estar segures que se sentiran complagudes quan les porten posades. Saben que quan les miren, les joies seran de les primeres coses observades després dels ulls o el somriure. No os olvidéis que las Joyas hablan de ti, por lo que estudio con mimo el diseño de mis joyas porque tengo que tener en cuenta la personalidad de las mujeres, aquellas que prefieren sentirse cómodas, elegantes y discretas, trato de trasladar ese mensaje a cada pieza. En otros diseños pienso en la mujer que le gusta llamar más la atención, para ellas tengo que tener un sentido del diseño más atrevido y divertido.

→ 2019

Falla La Palmera →

102

103

Quan acabe les Joies, les observe pensant en el missatge que tanquen, perquè intent transmetre el que les persones busquen en elles. Algunes dones volen completar el conjunt que conformen la roba, les sabates, el bossa de mà, el pentinat i finalment les joies, combinant-los en formes i colors; altres volen amb una joia atrevida aconseguir atraure la mirada de tots; moltes en canvi busquen lluir el seu escot amb un penjoll discret però al mateix temps sensual. Les joies formen part de la nostra vida, són un detall ideal que formen part de la vida de les dones quasi des que naixen perquè als pocs mesos de vindre al món les mares s'ocupen de posar-los xicotets pendents d'or que porten durant la infància, posteriorment se'ls canvien per altres segons l'edat fins que ja són adolescents i elles mateixes van canviant els seus pendents i incorporant altres joies al seu cos com a penjolls de plata personalitzats, anells, collars, polseres, etc. Tots els regals són importants però les joies són especials perquè quasi sempre estan vinculades a un record romàntic i altres moments importants en la vida d'una dona, com la petició de mà, el dia de la boda, un regal d'un fill a una mare en el seu aniversari, o d'una mare a la seua filla d'una joia de família que ha sigut heretada de generació en generació. En algunes famílies les joies heretades de generacions anteriors són usades inclús com a amulets de la bona sort i qui les porta no la deixa mai perquè pensa que sense elles no se sentirà igual de bé. Altres joies que tenen un valor sentimental important són les que es regalen amb el nom o les inicials gravades de la persona obsequiada. Cada racó del món té els seus propis costums i modes per a l'ús popular de les joies, però sense cap dubte València és la Joia de la corona. La riquesa ornamental que tenim en la nostra volguda ciutat supera amb escreix a qualsevol. I és ací, quan medite sobre el dibuix que més t'afavorisca, quan dedique temps a modelar, donar forma i realitzar el teu son, quan de forma delicada vaig posant cada pedra que t'exalça, i és ací amb eixos xicotets moments que fan la meua vida plena per fer la teua companya inseparable en la vida d'una dona valenciana i fallera, el seu guarniment. Eixa joia que tant m'apassiona i tants anys porte realitzant en tant

→ 2019

Falla La Palmera →

IGUALEM L´ART Pedro José Rubio

Director Centre Ocupacional Sant Cristòfol

104

105 Quan passegem al costat d'una Falla, i veiem la meravella que tenim davant, no podem sinó deixar-nos impressionar per la seua grandiositat i magnetisme. Mirem les figures i ens detenim a parar atenció als detalls, admirant la laboriositat i el treball de moltes hores que hi ha darrere d'un “ninot”. Sabem que aqueix dolç gosset que estem contemplant, al principi va ser un disseny en un paper, i vivia en la imaginació d'una persona. I gràcies a la seua formació, sacrifici i a la seua innata capacitat de convertir en realitat els seus somnis, aqueix dibuix plasmat en el paper, hui pot fer somriure a qualsevol transeünt que passege per aquesta falla del nostre barri. Però m'agradaria una mica que pensàrem en la persona que hi ha darrere d'aquest art al qual tots valorem i reconeixem. No sabem res d'ell, o d'ella. Pot ser com Ud, o com el seu veí. O com qualsevol que se'ns passe per la ment. Però en algunes ocasions, estem realment equivocats. Perquè pot ser molt diferent a nosaltres. I en aquesta diferència pot radicar la igualtat que ens transmet l'obra d'art ja finalitzada. En l'oïda de Beethoven no pertocava per a violins, pianos o trompetes. Però tots ells retrunyien a so de bombo i platerets en la seua ment, a l'hora d'escriure les seues notables partitures. La seua sordesa no va ser un impediment perquè el seu art arribara a tothom. Van Gogh va ser internat en un hospital psiquiàtric, i ningú dubte del seu genial pinzell. I Ray Charles va fer ballar a tota una generació amb les tecles del seu piano, sense poder conéixer el color de la fusta de l'instrument que estava tocant ni el tipus de ball que estava impulsant. L'oïda, la ment i la vista van ser discapacitats atropellades davant l'ímpetu creatiu d'aquests grans creadors. No va ser un fre per a l'art, perquè l'art va mes allà de les suposades barreres que ens pretenen detindre. Podíem parlar de Goya, de Stephen Hawking; o de Peter Dinklage o John Nash. Els exemples de famosos que han aconseguit superar la seua discapacitat són molts i notables, però volguera baixar un llistó i quedar-me amb tots aquells que no tenen tant renom, però que irradien art pels porus de la seua pell, i que no estan disposats al fet que ningú els diga que “no poden fer-ho”, perquè simplement no són “iguals” a nosaltres. Anant a aquest artista anònim de la nostra falla de l'inici, potser darrere de la seua destresa s'oculta una paràlisi motora d'alguna extremitat. O potser sensorial. O qui sap si mental. Però queda clar que a aqueix ninot convertit en gosset li importa molt poc la hipotètica desigualtat del seu creador. Ell està ací, orgullós, precís i preciós, i tota aqueixa gent que li està mirant li està valorant pel que significa, que no és una altra cosa que el reflex del treball del seu autor. I poc ens importa, o poc ens hauria d'importar, si l'artista té una cama o dues, o si té dificultats per a recordar el que va menjar ahir, o si no pot expressar amb la seua veu l'art que sí que està transmetent a través de les seues mans. Es podria plantejar qui és realment el desigual. Podríem arribar a la conclusió que tots som iguals dins de les nostres múltiples desigualtats. Podríem adonar-nos que l'art es porta en la ment, i es cultiva en l'ànima, i es transmet com bonament es puga. Per mar, terra o aire; i contra vent i marea.

→ 2019

Falla La Palmera →

106

M'atreviria a afirmar, fins i tot, que tots som uns artistes en potència. I si no hem trobat la vàlvula de fuita del nostre art, tenim tota la vida per a buscar-la, i per a trobar-la. Perquè ho necessitem. Forma part de tots nosaltres. I no hi ha cap limitació o discapacitat que ens impedisquen dir-li al món que “jo sóc jo, i sóc un artista igual que tu”. La Falla La Palmera sap molt bé del que estic parlant. Perquè volien comprar un trofeu per al seu Premi “Palmera D’Or de l'Associació Cultural Falla La Palmera”, i van pensar encertadament que aquest trofeu podria fer-se en un centre ple d'artistes, com és el Centre Ocupacional Sant Cristóbal. Un centre ple de desigualtats i amb grans dosis de discapacitats físiques i intel·lectuals. Però també amb un talent a vessar. Stevie Wonder o Michael J. Fox, tenen grans limitacions. Els nostres xics també les tenen, però són uns artistes i necessiten expressar la seua vàlua, com a teràpia personal per a demostrar-se a si mateixos que les barreres estan per a ser derrocades. Ells han treballat en el Trofeu de la Falla de la Palmera. I treballen tots els dies en els seus respectius Tallers creant artesanies, amb el desenvolupament de la seua ment i de la seua ànima. I el mes de març el seu art faller culmina en el mateix foc purificador que la resta de falles de Sagunt. Perquè no creuen en la desigualtat. I perquè el seu art no es pot erosionar, ni qüestionar.

107

→ 2019

Falla La Palmera →

DONA I ART →

108

109

→ 2019

CRONISTES, INVESTIGADORS, ESCRIPTORS E HISTORIADORS Concha Cardo Manuel Civera Iván Carbonell Celia Peris Lluís Mesa José Vicente Marqués Juan Picazo Estel Bosó Josep Catalunya Cocha Saura Juan Corbalán Josep Martínez Rondan Albert Llueca

Falla La Palmera →

LES DONES I L’ART Conxa Cardo Investigadora

110

111 La història de l'art està plena de dones. Han estat les models i les muses... Les protagonistes d'alguns quadres han estat “Les senyoretes d'Avinyó”, “Las majas”, “Mona Lisa”, “Les Venus”, les ballarines de Degas o les prostitutes de Toulouse-Lautrec, però són molt poques les que han signat quadres al llarg de la història. Segons Manuel Jesús Roldàn, els manuals sobre el tema varen excloure les dones tot i que hi havia dones retratistes de la cort, escultores o pintores religioses. Han estat silenciades, van ser rebutjades i censurades. Encara que el seu nombre va ser reduït, sí que és veritat que algunes foren famoses i tingueren reconeixement públic que després va ser silenciat. És el cas de Maruja Mallo, Manuela Ballester, Maria Blanchard o Remedios Varo. En general les dones no han aparegut en els llibres d'art, ni tenen ressò en l'imaginari col·lectiu a causa d'un concepte de l'art que arranca del segle XIX en el qual es va vetar la independència creadora de la dona, per culpa de la moral burgesa dominant. Calia relegar la dona únicament a la llar i la criança i per tant es marca un canon exclusivament masculí. Quan es creen els grans museus europeus eixa idea és la que predomina i ens trobem amb una visió androcèntrica de l'art, que s'ha dedicat a esborrar moltes promeses que mereixien un lloc en la història de l'art. Com veuran, res de nou, la reivindicació del nom de la dona és necessària en tot moment, perquè en quasi tots els espais de la vida la dona ha estat desapareguda, encara que semble un tòpic, però la realitat, mitjançant la investigació, s'encarrega de demostrar-ho. Per tant la desigualtat en la història de l'art és evident. Podem imaginar el que varen sofrir aquestes dones artistes, perquè no sols no es valorava el seu treball, sinó que en molts casos no estaven autoritzades per exercir determinades professions. Encara avui, hi ha estudis que evidencien que els treballs de les dones artistes més cotitzades tenen un valor deu vegades menor que el dels seus companys homes. És a dir, actualment, què intentem posar de manifest amb tot açò? Doncs que una dona ha de demostrar en tots els aspectes de la vida que és molt llesta, molt més que un home per arribar on arriba un home normalet. Això vol dir una cosa: desigualtat. Volem fer, doncs, un homenatge a les dones que han fet història en el món de l'art, perquè han demostrat àmpliament la seua destresa artística i han desafiat els convencionalismes de l'època. De la civilització grecoromana, ens han arribat objectes que demostren que les dones participaven amb els homes en les activitats culturals, com la pintura, la poesia o la música. La primera manifestació artística realitzada per una dona va ser a l'Edat Mitjana i fou Ende, una copista encarregada d'il·luminar els còdexs del segle X que ja va signar. “Ende pintrix Dei ciutrix” (Ende, pintora, serventa de Déu), i va ser el “Comentari a l'Apocalipsi del beat de Liébana”. També figura en aquesta tasca Hildegarde de Bingen, monja benedictina, pionera en el camp de la música, pintura i literatura. Al Renaixement tenim a Sofonisba Anguissola (1532-1625), considerada la primera pintora del Renaixement. Va fer retrats i autoretrats. Era pintora a la cort de Felip II.

→ 2019

112

Falla La Palmera →

Berthe Morisot

Berthe Morisot (1841-1895). Considerem que és la primera dona que es va unir al moviment impressionista. Va saber combinar el rol de dona moderna i animadora social. Va ser model i amiga del pintor Manet. Va exposar al costat dels artistes com Degas, Renoir, Monet. La seua obra “Darrere del desdejuni” va aconseguir batre el rècord de les subhastes de Christie's.

Camille Claudel

(1864-1943). Aquesta artista fou una apassionada de l’escultura. Estudià a l'Escola de Belles Arts de París, després va treballar amb Auguste Rodin. La seua fama arribà a tal punt que va ser promocionada per diversos artistes de l'època.

Frida Kahlo (1907-1954).

Pintora mexicana que combina de manera molt personal el surrealisme, l'estil naïf i folklòric. La seua vida estigué marcada per la malaltia i per un accident en la seua joventut. Casada amb el pintor Diego Rivera. En la seua obra es reflecteix la seua biografia i el sofriment. Va ser admirada per diversos artistes, però sols després de la seua mort aconseguiren importància els seus treballs. 1902-1995 Pintora surrealista, gallega, d'obra polifacètica i un fort compromís polític. Segons Marisa Caballero, va ser una avançada al seu temps. Va trencar amb les lleis de la pintura tradicional. En els seus quadres predominen més els sentiments que la raó. En l'obra de Mallo no hi res a l'atzar. Busca l'ordre geomètric de la natura. L'esport va ser important, on plasmava la visió d'una dona forta, àgil i musculosa. La seua obra és com ella, plena de frescor, emoció i sensualitat. Va ser una dona rebel i es va relacionar amb tots els membres de la Generació del 27. Realitza portades de llibres, cartells, quadres... Va residir a París i es relacionà amb Magritt, Max Ernst, Miró, Breton, Picasso... Va formar part de les “Misiones Pedagógicas” i va ser professora a la ”Residencia de Señoritas”. En esclatar la Guerra Civil, com que era a Galícia, passà a Portugal, on va ser acollida per Gabriela Mistral, que la va ajudar a traslladar-se a Buenos Aires. Quan va tornar a Espanya, era totalment desconeguda. La seua obra ningú la coneixia, havia desaparegut del mapa de la història de l'art. Pocs anys abans de la seua mort, va tenir algun reconeixement, quan a l'estranger tothom la coneixia, pel seu talent iconoclasta i devastador. Finalment, se li atribueix l'actitud fundacional de las “Sin sombrero”, com es deien les dones modernes dels anys 20-30.

María Blanchard (Santander, 1981-1932).

María pertanyia a una família burgesa de Santander que li va estimular l’interés artístic i, quan tenia vint-i-dos anys, viatjà a Madrid per estudiar amb Emilio Sala. En 1906 es presenta a l'Exposició Nacional de Belles Arts amb un quadre: ”Gitano”. Va guanyar una tercera medalla. Continuà el seu aprenentatge a París mitjançant beques de l'Ajuntament i la Diputació de Santander, on va conéixer Diego Rivera i Juan Gris. Va obtenir una plaça de professora de

113

→ 2019

dibuix a Salamanca, però decepcionada per l'experiència, hi va renunciar a la plaça i tornà a París. Va ser a Bèlgica on va contactar amb un grup de marxants d'art, la qual cosa va ser decisiva en la seua carrera, perquè començà a fluir el reconeixement artístic i va ser una figura reconeguda que participà en les discussions cubistes. El cubisme sintètic de Blanchard va meréixer el reconeixement del públic exigent. Actualment, Blanchard forma part del grup de pintors espanyols més valorats del moviment cubista, però a Espanya ningú la coneixia. Era dona. Va morir als 50 anys en 1932.

Manuela Ballester

València (1908-1994) Fou una artista, de família d'artistes i casada amb un artista, Josep Renau. Va pertànyer a la Generació dels 30. És coneguda per la faceta de pintora, il·lustradora, cartellista, editora i poeta. En l'època que li tocà viure, va tenir una activa militància política dins del PCE. En estar casada amb Renau, el seu treball va romandre de vegades amagat darrere de la figura del seu marit. La generació valenciana dels 30 era un grup d'estudiants i artistes alternatius, amants de les avantguardes artístiques. Malgrat haver tingut cinc fills i suportar l'exili, Manuela va tenir temps de ser poeta, cartellista, dissenyadora, periodista. Fou ignorada pel règim franquista durant quaranta anys.

Remedios Varo (1908-1963).

El seu estil és el surrealista. Va compartir tertúlies i vivències a la Residència d'Estudiants. També va ser dibuixant publicitària. A Barcelona, al 1935, Remedios es va introduir en el Cercle Surrealista, en el grup surrealista català logicofobista que pretenia representar els estats mentals interns de l'ànima. Durant la Guerra Civil es va posar al costat de la República. Al 1937 va participar en l'Exposició Internacional del Surrealisme a Tòquio. Exiliada a Mèxic, va realitzar treballs artesanals de decoració i publicitat i col·laborà amb Marc Chagall en el vestuari del ballet Aleko. Va realitzar, també, treballs publicitaris per a Bayer. No va aconseguir viure de la pintura. Sempre feia treballs artístics per a sobreviure i com a il·lustradora publicitària.

Cristina Iglesias. Sant Sebastià (1956)

És escultora i gravadora. Estudià mitjançant una beca Fullbright a l'Escola de Belles Arts del Pratt Institute de Nova York. Ha exposat a la Biennal de Venècia, a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992, a la Biennal de Sidney i al Regne Unit i als Estats Units. La primera obra pública feta a Espanya va ser l'encàrrec que li féu Rafael Moneo de la porta d'entrada del nou edifici en la remodelació del Museu del Prado, el “Portón Pasaje”, format per sis grans planxes mòbils en forma de vegetals fossilitzats en bronze. Utilitza tot tipus de materials: formigó, acer, aigua, vidre, bronze, bambú, fullarasca.

Carmen Calvo. València (1956)

Va estudiar Publicitat i més tard Belles Arts a Sant Carles, a València. Desenvolupà la seua carrera entre Madrid i París. La seua creativitat es fona-

114

Falla La Palmera →

menta a reinterpretar imatges fotogràfiques i objectes. Això la va portar a la Biennal de Venècia. Tot i això continuà treballant en retrats. Utilitza fotografies datades entre 1940-60 que permeten crear una nova realitat. L'interés per l'Arqueologia i la Ceràmica és palés en la seua obra. En 1990 l'IVAM li dedicà una important retrospectiva. Fonamentalment la seua obra s'orienta cap a la intervenció en fotografies que engrandeix i manipula.

115

→ 2019

Finalitze l'article proclamant un sentit homenatge a totes les dones artistes perquè ho han tingut molt difícil, sobretot aquelles que van ser silenciades per causes polítiques o religioses, o simplement perquè les dones no existien. Eren temps d'obscuritat. Però diré alt i fort que els oblits en la història de l'art han tingut nom de dona. Esperem que això no torne a passar.

Ciristina García Rodero.

Puertollano (1949) Fotògrafa. Membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. És integrant de l'Agència Magnum. Llicenciada en Belles Arts. Va començar impartint classes de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Complutense. Compatibilitza la tasca docent amb la creació fotogràfica i la col·laboració en publicacions periòdiques espanyoles i estrangeres. Es planteja la tasca en fotografiar els costums i festes per tot Espanya. La seua obra fotogràfica la podem situar en el reportatge.

Gerda Taro. Alemanya (1910-1937).

Va ser una pionera en el periodisme gràfic de guerra i parella de Robert Capa. És considerada la primera dona fotoperiodista que va romandre al front en la Guerra Civil Espanyola. Quan començà la Guerra Civil, el 1936, Robert Capa i Gerda Taro es traslladen a Espanya des de París. Hi romandran profundament marcats, tot i que Gerda va morir en 1937 al front quan les tropes republicanes es retiraven. Tots dos van ser testimonis directes dels episodis de la guerra, i realitzaven reportatges que després es publicaven en revistes com Regards o Vu. Del treball de Gerda en solitari, el més important és la Batalla de Brunete, on va ser testimoni de la primera fase en què els republicans guanyaven. Poc després, les tropes sublevades bombardejaren la zona i realitzà moltes fotografies posant en perill la seua vida. Va morir en un accident quan les topes republicanes es retiraven. Acabava de complir vint-i-set anys.

Elena Uriel.

Vull acabar l'article amb la figura d'Elena Uriel, nascuda a Corunya, però saguntina d'adopció. És llicenciada en Belles Arts i Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Durant la seua formació va aconseguir una beca del Govern Francés que li permeté millorar els estudis sobre Gravat i Litografia a l'Escola Nacional de Belles Arts de París. Va obtenir també una beca de Paisatge a El Paular (Segòvia). Ha estat catedràtica de Dibuix des de 1981 a Sagunt, on multitud d'alumnes han pogut apreciar la seua qualitat docent i ha impulsat moltes vocacions artístiques. Ha compaginat l'activitat docent amb la pintura. És membre del grup “La tira de dones”. Ha realitzat exposicions individuals a Ourense, València, Barcelona, Mislata, Sagunt. Ha participat en exposicions col·lectives a la Corunya, València, Elx, Sagunt, Faura i Madrid. Ha col·laborat amb el seu marit, l'autor Sento, com a colorista, en alguna obra com la sèrie El doctor Uriel, basada en les memòries del seu pare.

BIBLIOGRAFIA Historia General del Arte. Diversos autors. Summa Artis Espasa Calpe. 1982. El desnudo femenino. Arte, obscenidad y sexualidad. Lydia Nead. Tecnos. 1998. Madrid. La carrera de obstáculos. Vida y obras de las pintoras antes de 1950. Germaine Greer. Ed. Bercimuel. SL. Colmenar Viejo. Madrid. 2005. Historias de mujeres, historias del arte. Mayayo, Patricia. Cátedra. Madrid 2003. Mujeres artistas de los siglos XX y XXI. Grosenick, Uta. Taschen. Madrid. 2003. Mujeres artistas. Wikipedia. Enciclopedia Libre. Fotografies obtingudes en Internet.

Falla La Palmera →

LA DONA JUEVA Manuel Civera Gómez Investigador i historiador

Al meu amic Vicent Vidal, perquè de raça li ve al gànguil

116

117

→ 2019

La dona jueva en la tradició bíblica

La Grècia Antiga, a manca de coneixements objectius, creà la mitologia per explicar la creació del món, el naixement dels déus i de les persones. Faré un xicotet resum per veure algunes claus per entendre la concepció monoteista que ha arribat als nostres dies. Al principi dels temps els grecs s'imaginaren que el món es regia per éssers fabulosos (conceptes): Caos (el buit), Gea (la terra), Tàrtar (el món subterrani), Eros (l'amor), Urà (el cel), Cronos (el temps), Rea (la Terra)… Del matrimoni d'aquest éssers es crearen els Titans i les Titànides. De la unió de Rea i de Cronos nasqueren els déus olímpics: Zeus (el pare dels déus), Apol·lo (el sol i déu titular de Sagunt), Àrtemis (la lluna i la dessa màxima de Sagunt)… i les persones, Pelasg fou el primer home que va nàixer del sol d'Arcàdia. Certament els poetes ho contaven així però el que feien en realitat és imaginar-se els déus talment com si foren persones amb poder ilimitats. Més fantàstic encara resulta la concepció dels herois. Com per exemple Hèracles, el qual era fill de Zeus i Alcmena, esposa d'Anfitrió. El poble jueu creà la seua pròpia mitologia i explicà que Déu, l'ésser primer, fou concebut com a baró, creà el món i, quan el tenia enllestit, creà l'home (Adam) a la seua imatge i semblança. Després conta l'autor del Gènesi que Déu s'adonà que no era bo que l'home estiguera sol, el va dormir profundament, li llevà una costella i a partir de l'os creà la primera dona (Eva). Déu posà la parella a viure en el jardí de l'Eden perquè foren permanentment feliços, si respectaven el fruit de la figuera (pomera segons altres autors); però el dimoni temptà Eva i aquesta va induir Adam a menjar figues, la fruita del bé i del mal. Aleshores, Déu, per cometre aquest pecat original, expulsà Adam i Eva de l'Eden i els condemnà a treballar, envellir i morir. En els manaments escrits per Moisés s'ordena respectar la dona del pròxim, no per la seua dignitat sinó per la de l'home. Segons la mitologia cristiana, filla de la jueva, la condemna pel pecat original fou redimida per la verge Maria que concebí el seu fill Jesús per gràcia divina i aquest donà la vida per la humanitat. En resum veiem que la concepció antiga subordinadava la dona a l'home: déu es concep com a baró, es creà primer l'home i després la dona, i a la dona se li atribueix un paper de companya i com a instrument procreador. No és adoní que alguns patriarques eren polígams. En el Nou Testament l'esposa adquereix un cert reconeixement, prevaleixen els matrimonis amb una sola dona. Maria, la mare de Jesús, es converteix en el model de dona, submisa i verge. Jesús predicà l'amor i l'acceptació de les pecadrius (Maria de Magdala), sembla que un grup de dones els seguiren com a deixebles (les dones de Jerusalem en el Calvari). L'any 70 Romà capturà Judea i els jueus bel·ligerants s'expandiren per l'Imperi. Els conjurs (defixions) de Sagunt documenten que els jueus i les jueves eren a Sagunt com a esclaus, la qual cosa no vol dir que no s'expandiren abans per la Mediterrània.

La dona peça clau en la concepció de la comunitat jueva

He posat alguns exemples de dones morvedrines de famílies nobles i això ens indica que en la comunitat jueva hi havia estaments: nobles com he dit, però també famílies acomodades i poble baix. La comunitat jueva de Morvedre era pudient perquè detentaven professions com prestadors (actuals bancs) com els Legem, la confecció i tiny de teixits i pells com els Çaporta,

Falla La Palmera →

medicina com els Adzori, botiques importants com la de Salomó Coffe, carnisseria regentada pels Legem, els banys pels Monar, l'hostal de jueus pels Ballester… També eren propietaris de terres com demostra el fet que els Afie tingueren el privilegi de la comercialització del vi de Morvedre. La mateixa comunitat jueva morvedrina disposava a la part oest (actualment l'illa de cases entre els carrers Teatre Romà i Escola) era l'era de la Jueria i en la casa de l'aljama (ara casa dels Berenguer) hi havia trull per elaborar el vi caixer. Deduesc que Abraham Abenafia es va convertir al cristianisme amb el nom de Bartomeu Calatayud i, a la seua mort, la viuda, Justa, fundà la capella de Sant Bartomeu (situada on ara es troba la Sang Nova) i deixà dues jovades de terra per gestionar-la amb les rendes, avui la zona agrícola la coneguem com a Pere Gil (nom del capellà que la regentava). Com podem entendre, tots els treballadors dels obradors, tallers i terres de la comunitat jueva morvedrina eren jueus i jueves proletaritzats. La comunitat jueva de Morvedre estava formada per les famílies bé de la vila, eren els rics i les dones lluint joies valuoses en les bodes i festes, fet que propicià el requeriment perquè evitaren l'ostentació de riquesa. Cal dir també que els jueus tenien una gran sensibilitat per la solidaritat dels necessitats i per això trobem jueus que contribuïren a la construcció, no sols de les confraries jueves (escola bàsica, hospital, preparació dels difunts i soterrament) sinó que determinades famílies jueves participaren en la construcció de l'hospital de Santa Maria (Çaporta, Atrix, Xambelll, Bonet…) i fou Benet Marzen, de procedència jueva, que testà perquè la viuda, na Marzena, refundara amb els seus béns per l'hospital de Santa Maria, i a partir d'aquest fet es va anomenar hospital de na Marzena. Des del punt de vista del ritual, la dona jueva tenia uns espais i serveis específics. A la sinagoga ocupava la tribuna (com el cor

118 del Salvador o del convent de Santa Anna) i a partir del segle IV la sala de les dones que se situava damunt de l'Escola Jueva, la qual donava a la sinagoga. Per a la purificació, les dones de Morvedre disposaven d'una micvé pròpia, la qual podem visitar a la casa de l'aljama (casa dels Berenguer). Les dones havien de purificar-se tots els mesos, després de tindre la mestruació. Finalment analitzaré el nom propi de les dones jueves de Morvedre per veure que reflecteix una concepció del món i un concepte de la mateixa dona jueva. Primer cal dir que les dones tenien un nom de fadrines i un altre de casades, talment com passava en la comunitat cristiana. El nom de fadrina estava format per un nom propi i uns cognoms que indicaven la procedència paterna i materna. De casada prenia el nom del nom del marit, siga el nom propi o el cognom. Així per exemple, la dona d'Astruc es deia Astruga; la dona d'Atzar es deia Atzara; de Bonfill, Bonafilla; etcètera. La relació dels noms de dones documentats són (les xifres entre parèntesi indica el nombre de documents en els quals es documenta): Abendona, Alba, Aliffara, Astruga (16), Atzara, Bàrbara, Bellideta, Bonadona (9), Bonafilla (2), Bonaventura, Ceti (5), Cidella (6), Cinya, Cipora, Conort, Damiata, Dolcina (2), Donna, Duenya, Durona, Stela, Fachionis, Faraig, Gal, Gamilah, Goig, Constança, Haluha, Holi, Jamila (7), Jofrà, Jorayffa, Levina, Mariam (5), Maymona (2), Mira (6), Orbona, Oro (3), Perla Rahael, Regina (5), Richa, Serena, Sol (3), Timifa i Vengues. A partir d'aquesta relació podem apreciar que la grandesa del cosmos i dels astres celestials era admirat, d'ahí els noms de Sol, Astruga, Stela, Alba i Serena. La riquesa i l'ostentació era un dels valors de les dones jueves i d'ahí els noms d'Oro, Orbona, Perla, Rica, Regina, Donna i Duenya. Apreciem també que el nom de la fona va unit al plaer i la bondat: Goig, Dolcina, Bonadona, Bonafilla i Holi.

119

→ 2019

Falla La Palmera →

120

L’ART D’OCULTAR LA DONA Ivan Carbonell Iglesias

Escriptor (Guanyador del Premi Ciutat de Sagunt 2012 amb La promes del gal·lés, Onada edicions)

121 En els llibres d’història i en la història de l’art el rastre de les dones artistes no és fàcil de seguir. Sabem els noms dels superdotats renaixentistes, dels literats immortals i dels grans compositors, però on paraven les dones? Leonardo da Vinci i Ludwig van Beethoven, Montesquieu i Sandro Botticceli, Gabriel García Márquez i Joanot Martorell, Pablo Picasso, Salvador Dalí, August Rodin, Nacho Duato... Què s’ha fet de la dona artista? No ha existit ni una dona amb talent artístic capaç de figurar entre aquests noms o és que simplement la seua història no s’ha escrit? Hi ha una vox populi que creu que es magnifica el deute històric amb les dones i que una malèvola ideologia de gènere pretén subvertir els rols consagrats històricament a favor d’una imminent tirania feminista. L’esclavitud de l’home entés com a gènere perseguit estaria a les portes, segons aquesta síndrome del perseguidor perseguit. Una recerca atenta de dones artistes de la història desmunta fàcilment aquest discurs pervers que transforma la víctima en culpable. Invisible a través dels temps, es vulga o no la dona ha estat relegada en un món d’homes, fet per homes i per a homes. El món de l’art és una altra esfera social en la qual la dona ha hagut de fer mans i mànegues per a poder comunicar la inquietud artística, sentida de mateixa manera que els homes, però sense poder fer ús dels canals per a fer-ho. Posem alguns exemples de tot això. Safo de Lesbos (650 aC–580 aC) és citada com una de les primeres escriptores de l’Antiguitat. Dirigent d’una escola femenina grega, entre el repertori de coneixements que transmetia a les seues alumnes estava el de saber amar els homes, amb taller de pràctiques inclòs. Desdibuixada i mal interpretada, aquesta figura s’associa a l’orientació sexual que pren el nom de la seua illa natal, el lesbianisme, i s’obliden sovint els interessants aspectes de la seua poesia i la seua biografia. Imaginem el superdotat Wolfgang Amadeus Mozart tocant al davant de la cort imperial dels Habsburg. És encara un xiquet de sis anys, però no toca sol; l’acompanya la seua germana, una altra superdotada musical. Mentre el fill continuarà una carrera musical que l’ha de fer immortal, a la virtuosa Anna Maria Mozart (1720–1778) se li impedeix continuar tocant en públic quan va fer l’edat apropiada per al casament. Els seus pares consideraren inapropiat que tocara més i la història, doncs, només recordarà el germà. Les escriptores també ho tingueren magre a Europa i a casa nostra. Jane Austen (1775–1817) ni tan sols va somiar amb la possibilitat de ser una figura literària a Londres. Virginia Woolf (1882–1941) va enunciar aquelles dificultats per a l’escriptores en el text Una habitació pròpia, tota una reivindicació de la dona artista. L’escriptora catalana Caterina Albert (1869–1966) va firmar les seues obres amb el pseudònim Víctor Català, després que la seua obra La Infanticida fora premiada i aplaudida... fins que es va saber que el text havia sigut escrit per una dona. L’escàndol va ser majúscul, perquè no era aquell un tema apropiat per a una dona. Tampoc va agradar a la Mallorca del segle XIX l’aspecte masculí i els costums avançats d’aquella dona que acompanyava el compositor Frédéric Chopin i que signava els seus escrits com a George Sand, quan en realitat es deia Amantine Aurore Lucile Dupin (1804-1876). En Un hivern a Mallorca arreplegaria aquella hostilitat local i signaria el llibre amb el pseudònim masculí que al cosmopolita París li obria més portes que no un nom de dona.

→ 2019

Falla La Palmera →

122

També la poeta i narradora valenciana Maria Ibars Ibars (1892-1965) va haver de patir la incomprensió. Guanyadora en una justa poètica, es va preferir relegar-la al segon lloc, perquè donar el primer premi a una dona era excessivament escandalós en la València dels temps de la Guerra Civil. Maria Ibars va escriure per a les falles de Dénia i va cantar com ningú al paisatge de la Marina Alta, però encara hui és una escriptora bastant desconeguda. Per això s’han fet obres com la recent Dones valencianes que han fet història, de Maria Viu i Sandra Capsir, per a rescatar les biografies de dones valencianes que destacaren en camps com la ciència, la política o l’art. Qui les coneix? Qui les pot citar? A María Moliner la citem sovint, pel diccionari, però s’ignora sovint que no se li va permetre l’accés a la RAE a pesar d’haver fet “el diccionari més bonic de la història del castellà i el que han consultat sempre els de la RAE, tot i no voler admetre-la mai”, en paraules de la professora Laura Rambla. Podríem donar molts exemples més i recordar altres noms de dones ben dignes i mai prou conegudes –Emilia Pardo Bazán, Anna Frank, Matilde Salvador– i no acabaríem. Mirem almenys al present actual i pensem en dones com les valencianes Anna Moner, escriptora d’èxit i artista plàstica, Laura Gallego, la supervendes de literatura juvenil, o la reconeguda dibuixant Paula Bonet. Elles poden ser el principi d’un nou capítol per a les dones artistes que ja no viuen ocultes per a la història, ni amaguen l’art en la intimitat.

123

→ 2019

Falla La Palmera →

124

DONA I ART. DOS PARAULES, DIFERENTS ÈPOQUES, UNA MATEIXA CIUTAT: SAGUNT Celia Peris

Guia turística

125 La ciutat de Sagunt ha vist nàixer i créixer moltes artistes, així, en femení. I grans, molt grans. Artistes de renom a tot el món; artistes que han vist les seues obres exposades en molts llocs del planeta, però que, al seu municipi, a vegades, ni tan sols són reconegudes. Ja sé que «ningú és profeta en la seua terra». Però és l’hora de re-conéixer-les. És l’hora de donar-los el lloc que es mereixen. Aquest article pretén donar llum a algunes d’elles. Totes no ens caben, ja ens agradaria, però deixe en les vostres mans que investigueu un poc. Espere que vos entre curiositat i busqueu. Art i dones. Les dones consumeixen art, són productores i objecte d’art. D’això tracten les següents línies, de tres maneres diferents de vincular al gènere femení amb aquesta activitat. De dones com a objecte d’art, en tenim diferents exemples a la ciutat. Només és necessari acostar-se al Museu Arqueològic de Sagunt i veurem com, en algunes de les peces que s’hi exposen, la dona és la protagonista de diverses escultures i de mosaics. El Càstig de Dirce n’és un bon exemple: es tracta d’un mosaic trobat en el solar de la Lira Saguntina, la protagonista del qual és Dirce, nimfa i sacerdotessa del déu Dionís. El mosaic recull l’escena en la qual, en venjança pel tracte a què havia sotmés a Antíope, els seus fills la lliguen a un bou salvatge i és arrossegada fins a matar-la. Aquest mosaic, hui custodiat en els magatzems del Museu Arqueològic, i que pot veure’s en una fotografia, té una simbologia directa a la ciutat, pel fet que Dirce era la sacerdotessa del déu Bacus o Dionís. La vinculació a aquest déu, tan important a la ciutat (no hem d’oblidar que a Saguntum el vi era exportat, i molt conegut a tot l’imperi), fa que Dirce en siga la protagonista. Poques són les representacions amb protagonistes femenines que queden en la ciutat d’època romana, per això aquest és un exemple preciós i molt valuós. Les mostres més antigues del consum d’art per part de dones a Sagunt les tenim en les necròpolis romanes: en morir, s’emportaven a la tomba algun dels seus objectes més preuats d’ús personal. En la necròpoli romana de la Moreria de Sagunt es van trobar diversos objectes artístics d’ús personal (pintes d’ivori, espills, polseres de vidre, ungüentaris, fíbules decorades, etc.). Lamentablement, molts d’ells, encara que tingueren un clar ús femení, estaven regirats a causa del saqueig que va patir d’antic la necròpoli. Afortunadament, una tomba es va conservar intacta, encara que el saqueig de la làpida ens impedeix conéixer de qui era. Només sabem que era d’una dona saguntina adulta que va viure fa 2.000 anys, la tomba de la qual es conserva en l’actual Via Portici. Molt probablement estava enterrada prop de la seua família, en primera línia de la necròpoli, i va decidir que en el seu aixovar funerari l’acompanyara, entre altres elements, una cullereta de bronze finament decorada, que probablement va servir per a mesclar les seues pólvores i ungüents de maquillatge. Si parlem de dones com a productores d’art, són molts els exemples que podem exposar. Però ens agradaria centrar-nos en la figura de Victoria Civera Redondo. Nascuda al Port de Sagunt, és una artista que ha treballat diferents arts plàstiques. Instal·lacions, escultures, audiovisuals, fotografia, fotomuntatge..., pràcticament res s’ha escapat de les seues produccions, en-

→ 2019

Falla La Palmera →

126

cara que és ben cert que la pintura és on centra la major part del seu treball. En 2014 se li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, tot i que no és l’únic reconeixement en forma de premi. I és que la seua trajectòria passa per exposar, entre altres llocs, als Estats Units, Itàlia, França... Una artista de renom mundial, nascuda al nostre municipi. Ja hem dit que són moltes les dones que podríem haver triat per al nostre article. Dones anònimes, o dones amb nom propi com Amparo Vayá, Isabel Coello, Victoria Kamhi de Rodrigo, Mònica Navarro Redondo, Amparo Navarro Serra, Vicenta Eulalia Palanca, Carmen Martínez Falla o Mariola Ponce, entre altres. Però les hem triades a elles.

127

→ 2019

Falla La Palmera →

128

129

MARIA CHENOVART, PINTORA I DONA DE LA COMARCA Lluís Mesa

Cronista d' Estivella

En el Camp de Morvedre han existit personatges que a través de les seues obres han deixat una empremta destacada, no sols a la capital sinó també en els municipis. Molt sovint ens trobem amb sorpreses, ja que en els pobles més xicotets a voltes van sorgir persones que arribaren molt lluny o que protagonitzaren importants gestes. Mauradament, en eixe llistat, no solen aparéixer massa dones. No és que no n’hi haja sinó que no han ocupat grans pàgines de llibres. A Estivella, per exemple hi ha una persona que percep la llum, els colors o les figures humanes de forma diferent. Ella es diu Maria Chenovart. S’acosta a la realitat per descobrir-la i mostrar-la allò que la resta de mortals no saben mirar Maria Chenovart Mateu fou professora de dibuix i sortosament encara és viva. Hui, després de tants anys amb el pinzell en la mà, resulta en gran part desconeguda fóra del municipi, tot i que els seus quadres es troben escampats per la comarca i per altres poblacions. Fa uns anys, l’Ajuntament va posar-li el seu nom a un carrer. Una decisió aprovada per tots els grups. Ella forma part de l’espai íntim d’estivellencs i estivellenques. Moltes de les cases d’Estivella tenen en algun racó una pintura de Maria Chenovart. La seua vocació artística ve terminada en gran part pel seu oncle, el capellà José María Mateu Climent, amb el qual va créixer i qui va donar suport a la seua vocació artística. Precisament en aquells moments en els quals ser

→ 2019

Falla La Palmera →

130

131 dona i tindre passió per l’art no era molt entés. Chenovart va haver de lluitar per obrir-se lloc en un món encara reservat en gran part per al sexe masculí. Ella, a poc a poc, va anar avançant en la seua capacitat de pintar. En eixa tasca alguns professors la marcaren de manera especial. Pot esmentar-se’n l’escultor i docent d’Alfara de la Baronia Luis Bolinches; amb el qual va compartir molts moments per la seua vinculació amb Estivella i amb el barri de Russafa on les dos famílies tenien casa. Però el gran mestre, sens dubte va ser Genaro Lahuerta. La pintora es va enlluernar per aquell estil personal. Esta artista del Camp de Morvedre no s’ha conformat amb el fet de pintar sinó que ha volgut comunicar allò que sabia. Eixe desig li va fer dedicar-se a l’ensenyament i durant anys va estar com a professora a Sogorb i també algun temps a l’Alcora. A més, sempre el seu estudi ha sigut espai dedicat a alumnes, els quals trobaren en ella una dona que feia fàcil la pintura i que sabia iniciar els més menuts en este art. Maria Chenovart va realitzar, sobretot al principi de la seua trajectòria, retrats. Té també una destacada obra religiosa, la qual va fer-la en gran part a l’església de Sant Francesc de Borja de València No obstant això, va descobrir que allò que l’atreia profundament era el paisatge especialment el relacionat amb la muntanya d’Estivella i amb els conreus. Per a ella, el model sempre ha estat la garrofera. El seu estil personalíssim descobrix este arbre amb un encís especial i al voltant del qual figura el paisatge del poble. Ella ha estat una ambaixadora excepcional del terme del municipi fins al punt que si vol ser coneguda allà a on va és per ser una “pintora d’Estivella”. Però Chenovart ja no és sols una pintora local perquè moltes col·leccions particulars i diverses entitats valencianes i comarcals tenen una part de la seua obra. En definitiva, Maria Chenovart destaca per ser una dona amb un estil diferenciat, la seua humanitat i l’especial estima que ha tingut pel terme d’Estivella. Ella va saber trobar el seu lloc en un món que sols corresponia al sexe masculí. La pintora representa, doncs, una manera especial de percebre el paisatge rural del Camp de Morvedre que val la pena tindre en compte i sobretot no oblidar.

→ 2019

Falla La Palmera →

MERCEDES SALVADOR IBÁÑEZ, PROMOTORA DEL BÀSQUET A QUARTELL Jose Vicente Marqués Cronista de Quartell

132

133

Tot i que el paper de la dona, antigament, a Quartell, dins d'una societat rural i agrària, haja estat molt cenyit a la cuina, la cura dels fills i de la llar, en l'aspecte laboral la seua ocupació també s'ha realitzat, durant molts anys, a la feina dels magatzems de la taronja i fins i tot en els treballs de cultiu dels terrenys de la marjal, recollida de tomates i bajoques. Actualment, la dona s'ha incorporat als estudis, i ja és normal que moltes jóvens disposen d'estudis universitaris i treballen, igual que els hòmens, desenvolupant la major varietat de les professions liberals, sanitàries, docents, etc. Fa mig segle, els jóvens solien distraure´s amb els festejos taurins o els jocs de pilota. Per això, resulta sorprenent i destacable que fóra una dona jove la que impulsara l'esport entre la joventut i donara origen al joc del bàsquet a Quartell. Aquesta jove dona fou Mercedes Salvador Ibáñez. Encara que aquesta dona no havia nascut a Quartell, però molts la consideraven una quartellera més, per la seua activitat, el seu magisteri i la seua dedicació. El club de Bàsquet Esportiu Quartell compleix ara mig segle d'existència. Fa mig segle, una jove mestra del col·legi públic, al municipi de Quartell, va començar els entrenaments per jugar a bàsquet, amb uns quants joves, i el que va començar sent una iniciativa d'esplai, va acabar amb el naixement del club de bàsquet Esportiu Quartell , que manté actualment diversos equips masculí, femení i equips infantils.

→ 2019

Falla La Palmera →

134

135 Heus aquí un resum dels cinquanta anys de vigència de l'equip local de bàsquet. Tot va començar a l'escola pública Santa Anna de Quartell, quan en el curs escolar 1966-1967 arribà una jove amb 19 anys, de València ,recentment llicenciada en Magisteri , anomenada MARIA MERCEDES SALVADOR IBAÑEZ, que per a tots els veïns de Quartell, era, és i serà , "SENYORA MERCEDES”. Ella mateixa aleshores ja practicava el bàsquet a València. Com en el pati del col·legi, encara que la pista era de terra, les dues cistelles amb pal i taulers formats per diverses taules de fusta, ella aprofitava per a entrenar-se alguns dies a la setmana. I, sense saber molt bé com, van anar apareixent alguns joves que s'incorporaven als entrenaments. Na Mercedes, com a bona mestra que era, veient que aquests joves mai havien practicat aquest esport, va començar a ensenyar-los a botar, a passar la pilota i a tirar a cistella. I d'aquesta manera tan innocent començar a formar un equip, que en l'estiu del 67, van participar per primera vegada en els tornejos organitzats per l'Escola d'Esport de l'Església (EDI), Benimar de València. Els primers jugadors que van participar en categoria Juvenil van ser: Vicent Ferrer Ribera, Francisco Chorda Mir, Antonio Ribelles Soriano, Estanislao Sanchís Sanchís, Doménech Giménez Condomina, Salvador Queralt Pérez, tots ells acompanyats també per Amadeo Cerezo com a entrenador. Al setembre 1968, com la senyora Mercedes també tenia competicions com a jugadora, es va incorporar com a entrenador a Blai Gomis Godos, i aquesta va ser la primera Temporada oficial a què van participar en la lliga de federació en la categoria juvenil. No cal seguir resumint la història del club de bàsquet a Quartell, ja que al mes de desembre de l'any 2018 es van realitzar diversos actes d'homenatge i record de la fundació del club, amb l'assistència de la promotora Mercedes Salvador Ibáñez. Però sí que cal destacar que durant la dècada dels anys 1960 fóra precisament una dona jove la que va impulsar l'esport local i va establir les bases del club Esportiu Quartell.

→ 2019

136

Falla La Palmera →

LA DONA, MUSA DE L'ART Juan Picazo Poeta

Que la dona ha sigut sempre inspiradora de l’art, pense que no n’hi haurà ningú que s’atrevisca a negar. Això ha sigut ara i sempre, que ja en les antigues cultures ens la mostren els artistes en pintures i escultures. Siguent musa indiscutible, de poetes, de pintors, de músics i dramaturgs, de fotògrafs i escultors. Una dona va inspirar “para Lisa” de Beethoven, “Canto a Teresa” Espronceda; i tantes i tantes obres.

137

I si repassem l’història també ens podiem trobar amb dones ben conegudes com “Concepció d’Arenal”! o com Mariana Pineda, l’Agustina d’Aragó, o tal volta María Pita, o bé Clara Campoamor. I és per això que està clar Que la dona està present en l’art, història i cultura, i de forma ben permanent. Per tant, ja sé que és molt poc per a tant com es mereix perquè en tan breu poema, puc afegir ja poc més. Si de cas, deixar ben clar, de les dones la vàlua, i sobre tot les que lluiten pels seus drets i la cultura.

→ 2019

Falla La Palmera →

TERESA DOMÉNECH ROYO Estel Bosó Doménech Cronista d'Almenara

138

139 Teresa Doménech Royo va nàixer a Almenara (La Plana Baixa, Castelló), l'any 1957 en la casa número 9 del carrer de Dalt. Va ser la filla major de Vicenta Royo Bonet (natural d'Almenara) professora de costura i de Jaime Doménech Pitarch (natural de Benicàssim) ramader d'animals bovins. Des de menuda es va interessar molt prompte per la literatura, convertint-se ràpidament en una gran lectora. Inicià l'escola als 6 anys en el colegi municipal d'Almenara. Tot seguit, continua els seus estudis secundaris en l'institut de Nules. L'any 1975 va rebre un primer premi de la Diputació de Castelló per el relat titulat "Sonrisa". En finalitzar els estudis secundaris, va elegir la carrera de Filosofia en la universitat de València, la qual no va poder concloure per incompatibilitat amb la vida familiar. La seua contribució al foment de la cultura en el municipi d'Almenara es digne de menció ja que va crear la primera setmana cultural i de la joventut entre 16 al 22 de setembre de l'any 1979 junt al grup cultural "Direm qui som". Abans d'aquesta data, no s'havia celebrat un esdeveniment cultural d'aquestes característiques. Teresa es va fer càrrec dissenyar les diverses categories de premis i les seues basses. Així com, la maquetació, redacció i impressió dels fullets. Entre les categories estaven: I Premi Venus de Pintura, I Premi Joan Fuster de Narrativa, I Premi Ausiàs March de Poesia i Premi Vila d'Almenara de Fotografia. També, es va fer càrrec d'aconseguir l'assignació monetària corresponents dels premis a través, de diverses reunions en bancs locals i comerços de la població. Després de demanar permís al capella, va aconseguir local per fer exposició de les obres en la casa abadia de la vila. Ja que la idea era que totes les obres presentades als concursos foren esposades durant la setmana cultural pel gaudi de tots. A més, junt a la mostra de les obres hi va haver en el municipi actuacions musicals d'Altall, els Pavesos, Joan Monleon... la setmana cultural va esdevindre en un gran espectacle. La realització dels primers Premis Culturals i de la Setmana Cultural va ser un esdeveniment transcendental en la vila, que ajuda en el foment i difusió de les arts i dotar a aquestes d'una major consideració en el municipi. La iniciativa va ser tant important que a l'any següent l'Ajuntament va decidir seguir realitzant la setmana cultural i l'atorgament de premis. A dia de hui continua l'atorgament de premis en el municipi. A l'acabar la dictadura, va ser una de les creadores de la revista "Al Vent", després nomenada "Veles i vent". Aquesta va ser la primera revista municipal d'Almenara precedent de l'actual "Crònica". En aquesta publicació es tractaven temes actuals i d'interès locals sobre l'autonomia, la constitució, les festes, la cultura, el cinema i un apartat especial a la pedagogia i a la llengua valenciana. A més de ser redactora es va fer càrrec de la redacció, disseny, maquetació i impressió de la mateixa. Durant els anys 1982 i 1983 va ser reportera adjunta en el periòdic "Diario de Castelló". En aquest periòdic s'encarregava de la secció de notícies d'Almenara entrevistant a polítics locals i donant cobertura als esdeveniments més destacats. A banda d'això, l'any 1996 va col·laborar en la recuperació de la jota d'Almenara, junt a Vicenta Royo Bonet, Delfina Sales i Vicent Roig. L'objectiu era recuperar la lletra, la música i la dansa d'aquesta jota originaria d'Almenara. Que va ser creada a principi del segle XIX en un concurs de rondalla de jóvens amb guitarrons, tabals i dolçaina patrocinat pel comte d'Almenara. Amb mo-

→ 2019

Falla La Palmera →

140

tiu de la seua recuperació, el dia 9 de juny de 1996, es va ballar la jota a Almenara, en el tercer festival de danses i balls populars organitzat per l'Associació Quadre Artístic Almenarenc “Amunt”. Encara més, en l'any 2017 va ser coautora de l'article "La jota d'Almenara anem a la marjaleta" publicat en la revista "Braçal" número 55 del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. L'estudi va ser elaborat per aconseguir la seua difusió i la inclusió com a patrimoni cultural immaterial de la població i amb l'objectiu de protegir, preservar i difondre aquesta peça. A conseqüència d'aquest estudi, l'Ajuntament d'Almenara amb l'acord per unanimitat dels tres grups polítics municipals, va sol·licitar a patrimoni cultural la seua inclusió en l'inventari de patrimoni cultural valencià com a bé immaterial. Actualment, Teresa Doménech Royo segueix treballant en favor de la cultura. És membre del grup directiu de l'associació Salvem l'Agüelet per la conservació i difusió del patrimoni cultural d'Almenara, on col·labora activament en benefici del patrimoni cultural municipal.

→ Teresa Doménech Royo

141

→ 2019

Falla La Palmera →

AMÈLIA COMBA I COMBA Josep Catalunya

Cronista d'Algar de Palància

142

143 Encara que Amèlia Comba va nàixer a la ciutat de València el dia 13 de juliol de 1907. La seua ascendència d’Algar és clara, ja que compta, entre d’altres, amb un avantpassat seu, Josep Gascó i Corda, qui va ser l'alcalde número 24 del municipi durant els anys 1872 i 1873. D'altra banda, ella sempre s'ha considerat com una veïna més d’Algar. Quant als seus estudis, cal destacar que va cursar la carrera de professor i intendent mercantil en l'Escola Oficial d'Alts Estudis Mercantils, el títol de perit taquígraf en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de València, el títol de mestra a l'Escola Normal de València i va cursar Pedagogia en la Facultat de Filosofia, Secció de Pedagogia, de la Universitat de València. Va obtindre també el certificat superior en el Col·legi Francés de la capital. Va ser professora de llengua francesa i la seua didàctica, becària de l'Institut de l'Educació de Ciències de l'Educació, directora de l'Escola Filial Annexa a l'escola de Magisteri de València i professora de valencià de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. A Amèlia Comba li va lliurar la Societat “Lo Rat Penat”, el títol d’“Honorable Escriptora”. Va ser Cronista Oficial del Regne de València i membre de la directiva de l'Associació de Cronistes Oficials d'Espanya, així com a Cambrera Major d'Honor de la Verge del Puig. Va ser guardonada, com a escriptora, entre altres, amb els següents premis: . Any 1964: Englantina d’Or, de València. . Any 1971: Regina dels Jocs Florals de València. . Any 19891: Premi Extraordinari de l’Ajuntament de València per la biografia de Constantí Llombart. Any 1983: Premi Jaume I, en el Centenari dels Jocs Florals. Any 1986: La Flor Natural, premi màxim dels Jocs Florals de València. A més, Amèlia Comba, va ser, durant diverses dècades Cronista Oficial d'Algar de Palància, escrivint diversos articles sobre la història del municipi, els quals van ser publicats en els periòdics Levante-EMV i Las Províncias i, sobretot, en la revista Cronicó, editada per l’Associació de Cronistes del Regne de València. D'eixos articles mereixen destacar-se’n els següents: La Iglesia Parroquial de Algar.- Hombres de Algar: el profesor Jacinto Lacarra Molina.- El primer barón de Algar.- Algar: fundación árabe y baronía mercedaria.- Crida del Reverendo Padre General de ,la Orden de la Merced al Pueblo de Algar. Les Calderes. L'any 1968, Amèlia Comba va donar una conferència en el Saló del Consolat del mar, de la Llotja de València, sobre la història del poble d’Algar, davall la presidència de Francisco de Paula Momblanch i l'alcalde d’Algar, Manuel Lostado Tortonda. En el Congrés de Cronistes de 1982, va presentar la comunicació “ La Torre de guaita àrab del poble d’Algar” i, en 1990, va publicar el treball “València i el Tribunal de les Aigües”, en el qual se cita el document més antic que existix en àrab en l'Arxiu del Regne de València, abans de la conquesta de Jaume I, el qual fa referència a l'alqueria d’Algar. Finalment, cal dir que Amèlia Comba va redactar la lletra d'un himne dedicat a Algar, que per raons que es desconeixen no ha sigut musicat. Per eixos i uns altres motius, l'Ajuntament d’Algar va estimar oportú i plenament merescut el nomenament d'Amèlia Comba i Comba com a filla adoptiva del municipi.

→ 2019

Falla La Palmera →

144

LA VINCULACIÓ A L’ART DE LES DONES. D’ALFARA DE LA BARONIA JOSEFA SORNÍ SALVADOR, ACTRIU LOCAL AFICIONADA Concha Saura

Cronista d'Alfara de la Baronia

145 Alfara de la Baronia és un poble situat al nord de la comarca del Camp de Morvedre. El seu entorn montanyós i la amplitud del riu Palància descriuen un paisatge expressiu, amb el qual està d’acord l’urbanisme popular de les cases al nucli urbà. Disposa d’un reconegut patrimoni immoble de relleu local, on destaquen l’església neoclàssica de Sant Agustí, Bisbe, la qual conté el conjunt escultòric al fresc més important del pintor valencià, naixcut a Morella, Joaquin Oliet, o els Arcs on podem apreciar les restes de l’aqüeducte romà i els actuals, medievals en la seua primera mitat d’alçada i posteriors en la segona mitat. El seu origen urbà, mantenint el mateix emplaçament fins l’actualitat, prové de l’època romana, cap al segle II d.C., si bé el topònim és d`época musulmana, cap al segle X. Cal destacar que “alfara” significa poble xicotet. Era una veu que descrivia el que era visualment des d’antic. Una forma fácil d’identificar-lo. Al poble i també al terme la història ha deixat la seua empremta a través dels segles. És a finals del segle XIX i fins 1965 aproximadament quan Alfara va disfrutar d’una important activitat teatral, duta a terme per aficionats del poble i recolzada pel Casino Popular constituït a l’any 1893 on, a la planta baixa, era el teatre. Al mateix temps també es contava amb la Banda de Música local. Ja al començament del segle XX la colaboració que es va donar entre tots, el rigor i la voluntat en engrandir-se como societat, va aconseguir que el poble avançara i, en eixe context, també l’art escènic local va alcançar un excel.lent nivell de qualitat. Els actors, les actrius, l’apuntador, els coreògrafs, els ajudants entre bastidors, la música, al poble es completava tot el necessari per a la representacions amb un repertori total d’unes dèsset sarsueles i més de seixanta-huit obres entre drames, comèdies i sainets, a lo qual cal afegir els monòlegs. Una de les actrius que participaven era Josefa Sorní Salvador (Alfara del Patriarca 1902 – Alfara de la Baronia 1990), que als díhuit mesos de nàixer vingué a viure a Alfara on son pare tenia una rejolar aprofitant la bona terra de què es dispossava al terme , donant-se també l’activitat de la terrisseria. Son pare era molt aficionat al teatre i formava part dels actors locals. Esta afició la passà a la seua filla a la qual des de ben menuda l’animava a actuar en les obres, a interpretar monòlegs, a recitar, i d’eixa manera començà al teatre a Alfara, on va actuar fins l’any 1940 aproximadament. Destaca la seua interpretació en el paper principal de la sarsuela Los granujas, amb la veu de soprano. Els personatges són tots homes, el iaio va ser interpretat per Francisco Herrera i “los granujas” per dones: Josefa Sorní, Aurelia Mestre i Mercedes Molina, entre altres. La copla que es cantava entre bastidors, ho va ser per Mercedes Nadal, filla de Mercedes Molina. Es veu com a este poble, amb una economia agrícola fonamentalment, es vivia un ambient general que afavoria el camí per a la dedicació al món cultural, en el qual no podía faltar l’afició a la lectura, contant amb una bona biblioteca al Casino Popular. Entre altes obres representades al Teatre d’Alfara, famoses per l’èxit obtingut, i en les quals va actuar Josefa Sorní són: La malquerida, La chicharra, Molinos de viento. En esta última sarsuela formava part del cor, destacant la interpretació del barítono Antolín Herrera, i de la tiple Josefa Marín. També va ser molt aplaudida la representació de la peça teatral dels germans Álvarez Quintero, Malvaloca.

→ 2019

Falla La Palmera →

146

L’interés per l’escena de Josefa Sorní la va dur al teatre de Moncada. Poble on tenia amistats, va formar part del grup teatral local. En este escenari fou molt apludida la representació de Malvaloca, obra que va ser posada en escena repetides vegades. La seua última actuació va tindre lloc cap a l’any 1955 al teatre d’Alfara on, amb motiu d’un homentage al métge de la localitat Enrique Suàrez que fou gran aficionat i col.laborador en el teatre i en quantes activitats socio-culturals s’impulsaven des del poble, es tornà a representar Los granujas, on també va fer el paper principal, amb la veu de soprano. Gràcies a esta última representació, s’animaren el jóvens del poble i el teatre continuà uns deu anys més. Hem vist com a Alfara ha brillat la intervenció de les dones al món vinculat a les arts escèniques; al mateix temps cal deixar nota important del seu quefer en treballs manuals com els brodats, el ganxet, els boixets, la pintura, la costura, la terriseria, el cant i un espai rigorossament destacat mereixen les dones que s’han dedicat a l’agricultura com mitjà de subsistència; són aquelles dones que han treballat durament les seues terres, que les han gestionat i estat al seu front, que han participat en les directives de les societats agrícoles locals, guanyant durament cada palm del seu camí en un món de vegades advers. Josefa venia a l’Ajuntament quan necessitava alguna gestió, vivía molt prop. Era ja major. Aleshores jo treballava a l’Ajuntament com funcionaria municipal i escoltava gustosament eixos breus relats sempre amables que, de vegades, em contava. Un dia, acabat de resoldre el seu preguntat, em digué: “M’havera agradat ser actriu còmica. Hi ha còmics de primera categoría, però també fan falta els de segon categoría!”. L’autora agraïx la informació facilitada per Josefa Molina Sorní. Bibliografía: Saura Company, Concha, Crònica d’Alfara d’Algímia, Ajuntament d’Alfara d’Algímia, 1999.

147

→ 2019

← Josefa Sorní en una interpretació quan tenia 14 anys

Falla La Palmera →

148

JOSEFA MESTRE, VEÏNA BENEMÈRITA DE TORRES-TORRES EN LA PRIMERA GUERRA CARLISTA Juan Corbalán

Cronista de Torres Torres

149 El 29 de setembre de 1833 moria Ferran VII, i la seua mort fou el senyal per a l'inici de la guerra civil. A pesar que l'alçament s'havia produït al llarg de quasi tot el país, només es va consolidar al País Basc, Nord de Catalunya i al Maestrat. En el bàndol carlista, la penúria econòmica i de mitjans, va ser molt gran. “Don Carlos” va finançar diversos crèdits estrangers i va realitzar una emissió de bons. La resta dels diners, i de mitjans van eixir de les contribucions forçoses, i dels bagatges i armes capturats a l'enemic. Els recaptadors, els quals tenien cada partida o columna, se les enginyaven de qualsevol manera per a procurar la subsistència de les tropes. Torres-Torres quedava dins del territori de domini carlista, i era freqüent les incursions que realitzaven sobre el poble, amb la finalitat d'aconseguir avituallar-se, recorrent repetides vegades al segrest d'ostatges per a l'obtenció de les seues finalitats. Eixe estat d'inseguretat que patien els pobles compresos dins de la zona d'influència de les partides carlistes, va moure el veïnat de Torres-Torres, atés que qualsevol d'ells estava exposat a ser pres com a ostatge, a reunir-se el 14 de maig de 1837 amb l'objectiu d'establir un conveni, mitjançant el qual, i en cas de ser capturat un d'ells, es repartirien entre tots el pagament del rescat. Esta mútua de socors que acabaven de muntar no van tindre temps de portar-la a efecte perquè a penes dos setmanes més tard, el 28 d'eixe mes de maig, es va presentar una partida carlista al poble. Esta va exigir diners i aliments, i davant l'amenaça que suposava per als veïns no poder complir les seues exigències, van estar buscant la manera de reunir promptament la forta quantitat de diners que els exigien. Van acudir a una hisendada veïna del poble, la qual “per a evitar una fatal catàstrofe i saqueig general al poble, al fet que és amenaçat vigorosament per les faccions” va accedir al sol·licitat i va lliurar els 5.300 reals que exigia la partida. Per a la seguretat dels diners que havia prestat els veïns José Mestre Bolinches, José Melchor Mestre i Marià Cap, van declarar davant notari que “ Josefa Mª Mestre viuda de Tomás Ballester, para evitar las funestas consecuencias que indispensablemente devían ocasionarse al vecindario por no poder suministrar los pedidos hechos por la facción, resultando de su negatiba atropellar al Ayuntamiento, apaleándolo, llevándose individuos en reenes, y aún amenazando de muerte, con anuencia del Ayuntamiento y de muchos vecinos, proporcionó la mencionada Josefa María, 5.300 reales de vellón, los mismos, que caso de no devolverlos el Ayuntamiento y vecindario, se lo debolverán los otorgantes, dentro de cuatro meses, llanamente y sin pleytos alguno”. Josefa María que havia quedat vídua en 1834. Era filla única del segon matrimoni que José Mestre Ros, llaurador acomodat, qui havia casat amb Josefa Jordá. De la seua primera dona, Pascuala Bolinches, havia tingut deu fills. El seu marit Tomás Ballester era terrissaire, amo d'una de les dos fàbriques que hi havia al poble. Van tindre d'este matrimoni sis fills, dels quals sabem que: José va continuar l'ofici del pare; Antonio regentava amb la seua dona l’hostal que el baró tenia en el carrer Major; María Rosa va casar amb Vicente Meri, veí de Algimia; i Josefa María i Conchita van quedar fadrines. Quan va morir en 1850, s'estava confeccionant una diadema que havia oferit a la Mare de Déu dels Dolors, la qual no va poder veure acabada en vida. Va deixar dis-

→ 2019

Falla La Palmera →

150

151 posat en el seu testament que l'acabara la seua filla Josefa María i la lliurara a l’església. Tenim notícia d'un altre d'estos assalts ocorreguts l'any 1838, quan els facciosos van entrar al poble, a la recerca de Ramón Navarro, amb la finalitat d'exigir-li el pagament de 5.000 rals. En no poder trobar-lo, es van portar d'ostatge al seu gendre Cristóbal Melchor, no tenint més remei, dies després, que lliurar-los esta quantitat per a poder rescatar-ho. La penúria de mitjans que hem comentat, i els procediments per a intentar esmenar-los, no solament van afectar l'exèrcit carlista, sinó que també es va deixar sentir en el camp liberal. Quan l'agost de 1837 les tropes d’Oraá van arribar a Morella, exhaustes de recanvis i de diners, esta es trobava amb els seus sembrats tallats, els seus molins destruïts, i els seus habitants delmats per l'emigració, no quedant-los un altre remei, que acudir a l'odiós extrem de les visites domiciliàries, per a proporcionar si més no una ració a les tropes, i malgrat intervindre en la violenta i miserable operació quasi tota la nit, a penes es va poder recollir per a mitja ració de pa, l'elaboració del qual va ser, a més, lentíssima per falta de forns. En la Reial Orde de 7 de juliol del 1837 es detallava la part que a cada poble li corresponia aportar, amb la finalitat de proveir a l'exèrcit diàriament de 30.000 racions de tota espècie i 2.000 de pinso. Les Diputacions Provincials, recarregades de crèdits pels subministraments que repetidament aportaven, no podien recaptar dels pobles morosos, el pagament i lliurament dels subministraments sol·licitats, i només s'aconseguia recaptar algunes quantitats, a força d’obligar amb la baioneta al pit, el compliment de l'obligació. Així veem com ja el mes de març d'eixe any, el veïnat de Torres-Torres va acordar, per la seua voluntat que “por cuanto son indispensables los sacrificios por los individuos que componen el Estado y en consequencia, se deberán hacer los adelantos necesarios para el pago del suministro de las tropas de Su Magestad Isabel II, se obligan con el Ayuntamiento a que éste cobre la contribución del corriente año, por entero, y si no fuese suficiente, la del año próximo, y así sucesivamente hasta que fuese suficiente”. Naturalment que eixos avançaments que es feien a l'Estat, havien de ser retornats després per este, la qual cosa que no es feia molt apressa, com es deduïx per l'acord que en 1838 pres l'Ajuntament de Torres-Torres a fi “de pedir cuentas a la Hacienda Nacional, sobre los adelantos a las tropas de Su Magestad”. Eixa primera guerra carlista va passar amb els coneguts esglais, sense que ocasionara majors desastres al poble. No va ocórrer així amb la de 1873, en la qual el capitost Santés, natural de Llíria, al seu pas pel poble, va saquejar l'Ajuntament i cremà els seus arxius. En una nota, subscrita pel jutge municipal i el secretari de l'ajuntament Matías Lorente, datada en 1875, s'indicava: “que las certificaciones facultativas del examen de los cadáveres de las personas comprendidas en las inscripciones de defunción del tomo primero, que abraza los años 1871 a 1873, habían desaparecido como consecuencia de los trastornos políticos ocurridos”. ← L'ermita de Torres-Torres, fortificada per les tropes isabelines en la segona guerra carlista (s'aprecia el mur defensiu que van alçar al seu voltant), va ser arrasada en 1874 per una partida de carlistes que comandava el sagristà de Torres-Torres.

→ 2019

Falla La Palmera →

AVEL·LINA TAVERNER RAUSELL Josep Martínez Rondan Investigador i escriptor

152

153 Quan vaig conèixer Avel·lina era una xica de setanta-nou anys. Era una dona molt feinera. Quan anava a fer els vuitanta li vaig fer una entrevista que vaig publicar al Full Parroquial núm. 40 de Faura. Vuitanta anys de música, de flors, d’inquietuds, d’il·lusions. Vuitanta anys d’amor al poble, esperançats i fonaments en el Nostre Senyor. Les gràcies escampades pel món són variadíssimes. Avel·lina tenia la gràcia que tot el món la volia, perquè ella volia tothom. Tenia un zel humil i respectuós perquè tots conegueren el Bon Jesús, que estimessen l’Església. Quantes vegades persones necessitades cridaven a la seua porta. Ella no ho deia, però el bé que rebien de les seus mans no es podia amagar. No era alta, duia ulleres, i caminava un poc coixa. Li vaig preguntar si alguna vegada havia caigut un bac, i em va dir que ella no, però que un auto la tirà a terra en Benifairó, i perdé el coneixement, però es recuperà. Quantes Avel·lines calen en les pobles, i en les parròquies. Ella va ser catequista, organitzava teatre, féu una biblioteca en sa casa per als xiquets de comunió i confirmació, excursions, i va ser i era organista incansable tota la vida. Sonava en l’església l’harmònium que ella comprà en 1940 per dos mil pessetes, assajava el cor de cantores, portava ramells de flors al sagrari, als altars; en conreava al seu corral, o les buscava en l’horta de les amistats, llavava la roba de l’església, netejava la cera, donava consells, i consells amb diners. Tots els dies baixava a l’església a descansar en l’Amor i enfortir la fe que sempre havia tingut. Era una dona de coneixement. En altres temps anava a sonar l’orgue els dies de festa als pobles de les Valls. En totes les parròquies han sentit l’harmonia de la música que brollava de les tecles sonant-les Avel·lina. Doncs, era una artista en dos sentits, pel treball i la caritat del seu cor, i per l’art del pentagrama. Em contava que a Benavites, quan no tenien diners per a fer la festa, la cridaven a ella per a sonar l’orgue, que em digué que era de tubs, (per tant, seria abans de 1936, que el trencaren). També anava a sonar l’orgue a les misses de difunts, en gregorià i en llatí, allà on la cridaven. Vivia a Faura des de 1927, puix era filla de Benifairó, visqué a Quartell, i a Faura per més de seixanta anys. Son pare era metge, i ella es casà amb Ferran Fabregat, farmacèutic de Faura. Havia nascut el 17 de juny de 1900. Li preguntí si en la seua vida havia anat lluny de Faura, i em digué que anà a Roma en 1933, any que canonitzaren de la Mare Sagrament. A l’exposició de Bèlgica en 1958, i de regrés en tren a Bilbao, on pujaren en un vaixell i aplegaren a la costa de França. En acabant vorejaren la península Ibérica, davallaren a Canàries, Àfrica, l’Estret i Mallorca. Com que en aquell vaixell anava també la germana del rei, que estava cegueta, costà dos hores de baixar ella i el seu seguici, “i quan baixàrem els viatgers ho trobàrem tot tancat, i estaven de lo més torrats”. Avel·lina tenia dos oncles capellans. I tan devota en la seua joventut, “que pensaven que em ficaria monja”. “¿Quants nuvis ha tingut?” I em digué: “No tenia ganes de romanços. Però em casí. Hi havia en un poblet un xic que era molt tímid, i s’acostava a mi. Però mira, no havia de ser aquell”. Devota de la Puríssima, “vaig combregar el dia de la Immaculada en Quartell. Era el primer any en què el Papa Pius X digué que els xiquets prenguérem la comunió als 10 anys”.

→ 2019

Falla La Palmera →

154

155 S’havia quedat sorda, i no sentia la música, tocava de memòria. Un dia sonava l’harmònium desendollat, pensant ella que acompanyava el cant. En els qui la vèiem ens provocà la hilaritat. Morí com als noranta-dos anys. Amb el meu ministeri la vaig acompanyar, amb la comunitat parroquial, a fer el pas del món a l’eternitat. Tot el món la volia; senzilla, humil, catequista, organista, ama de casa. L’Ajuntament socialista de Faura, coneixedor del valor d’aquella vida, li dedicà un carrer a Faura. En molts pobles sempre hi ha persones que viuen per als altres, i els altres les recorden agraïts.

→ 2019

Falla La Palmera →

156

ANYS 20. EL PORT DE SAGUNT: EN CLAU FEMENINA DE MARIA MOLINER I MARÍA YOCASTA Albert Llueca Investigador

157

→ 2019

A Aitana i totes les xiquetes del municipi per a que sàpiguen que les dones també poden fer història! A principis del segle XX, el treball femení assalariat constitueix un dels tòpics integrants de la denominada, d'acord amb els cànons de l'època, “qüestió de la dona”. És el cas de la Bibliotecària Maria Moliner i la mestra Yocasta Maria. Dos dones. Treballadores i mares que poden ser un bon exemple de com les dones poden fer història. Recordem que en en 1920 habitaven Sagunt 10.417 persones i el Port de Sagunt tenia 1.875 habitants de fet, que ocupaven un total de 452 edificis. De ben segur per estadística hi havia dones que desenvolupaven una tasca important, això si als llibres d’història no sempre es mostren.

Maria Moliner 1

María Moliner va nàixer en Paniza (Saragossa) el 30 de març de 1900, en el si del matrimoni format per Enrique Moliner Sanz, metge rural, i Matilde Ruiz Lanaja: Un ambient familiar acomodat (l'avi patern havia exercit també la medicina rural i els avis materns posseïen, pel que sembla, terres), en el qual els tres fills que van superar els llavors tan fràgils anys de la infància —Enrique, María i Matilde— van cursar estudis superiors. En 1902, segons testimoniatge de la mateixa María Moliner, pares i fills es van traslladar a Almazán (Soria) i, quasi immediatament, a Madrid. En la capital, sempre segons cita de Sra. María, els xicotets Moliner van estudiar en la Institució Lliure d'Ensenyament, on va ser, pel que sembla, don Américo Castro qui va suscitar l'interés per l'expressió lingüística i per la gramàtica en la xicoteta María. Els primers exàmens del batxillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnic Cardenal Cisneros de Madrid (entre 1910 i 1915), passant al juliol de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del qual va ser alumna oficial a partir de 1917 i on va concloure el batxillerat en 1918. Entre 1918 i 1921, María Moliner va cursar la Llicenciatura de Filosofia i Lletres en la universitat cesaraugustana (secció d'Història), que va culminar amb excel·lent i Premi Extraordinari. I en 1922 va ingressar, per oposició, en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i va obtindre com a primera destinació l'Arxiu de Simancas. Després d'una breu estada en Simancas, María Moliner passa a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Múrcia. Serà en aqueixa ciutat on coneixerà al que serà el seu marit, Sr. Fernando Ramón i Ferrando, catedràtic de Física. En estar el seu marit vinculat a les empreses de Sr. Ramón de la Sota, la parella contrau matrimoni el 5 d'Agost de l'any 1925 en Port Sagunt, iniciant així una vida conjugal harmònica i compenetrada, la de dos intel·lectuals compromesos amb la seua vocació i amb la societat en la qual vivian fins als anys 30 que es van anar a viure a València. . La parella va contraure matrimoni a l'església parroquial de Santa María de Sagunt el cinc d'agost de 1925 al no comptar el modern nucli de població, en el qual residien, amb temple parroquial propi fins a 1929. En aquells anys, la Companyia Minera i la nova Siderúrgica del Mediterrani estaven en plena expansió i la demanda de treballadors era molt alta. La

1/ Maria Moliner, Albert Llueca https:// eleconomico. es/opinion-1/ articulos-deopinion/118707maria-moliner. 2/ Diccionario Biográfico del Camp de Morvedre, 2008. Emilio Llueca Úbeda.

Falla La Palmera →

158

falta de tota mena serveis per a les famílies i els seus fills que vivien en el Port de Sagunt eren cada vegada majors. María Moliner davant aquest panorama, va anar ajudant l'organització de l'ensenyament als xiquets del Port i fills dels treballadors de la Siderúrgica. Aquest ensenyament seria, possiblement, en l’Escola Joaquín Gamón com figurava en la seua façana principal se situava presidint el costat sud de l'Albereda del Consell. Aquest immoble, deixat caure per la desídia de l'especulació urbanística, de planta baixa i principal va ser un edifici exempt definit en una planta rectangular d'ús pròpiament educatiu, amb amplis finestrals en exterior que il·luminen cadascuna de l'aules. La seua façana vènia presidida després d'alguna remodelació per un frontó central d'accés sobre el qual se situa una peculiar balconada rematada en la línia de cornisa per un destacat frontó corb amb la denominació de l'edifici i l'empresa a la qual va pertànyer. La seua distribució interior era quasi simètrica disposant els aularis, sales de reunions i serveis a banda i banda de la caixa central disposada a manera de vestíbul-escala única d'accés al nivell principal. Es tracta d'una de les primeres construccions empresarials en els voltants del nucli portuari i el seu alçament original és anterior a l'inici de la dècada dels anys vint. De fet la Capella original situada en l'extrem oest de l'immoble va ser un dels primers centres religiosos del nucli urbà que en quedar xicotet va fer necessària la planificació i construcció de l'Església de La nostra Senyora de Begoña en el flanc oest de la mateixa Albereda del Consell. Entre els seus usos originaris es pot documentar l'haver sigut, a més de Capella, Escola d'Arts i Oficis, Escola d'Ensenyament Primari, de Nàutica i Peritatge Mercantil. A Múrcia naixeran els seus dos fills majors (Enrique, metge, mort a l'octubre de 1999, i Fernando, arquitecte). A principis dels anys trenta, la família es trasllada a València (Sr. Fernando, a la Facultat de Ciències; Sra. María, a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda d'aqueixa ciutat). L'etapa valenciana cobreix el període de major plenitud vital de María Moliner: el naixement i la criança dels seus dos fills xicotets (Carmen, filòloga, i Pedro, catedràtic i director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, mort en 1986); l'atenció de la casa (àdhuc amb l'assistència adequada); la vida professional, i, sobretot, la participació, amb la fe i l'esperança d'una institucionista convençuda, en les empreses culturals que naixen amb l'esperit de la II República. Al final de la guerra civil, el conjunt d'amics dels Ramón Moliner, i ells mateixos, pateixen represàlies polítiques. Bastants d'ells s'exilien. Sr. Fernando Ramón i Ferrando és suspés de sou i de feina, traslladat després a Múrcia (1944-1946) i rehabilitat a Salamanca a partir de 1946 (on romandrà fins a la seua jubilació en 1962). Per part seua, María Moliner és depurada i pateix la pèrdua de 18 llocs en l'escalafó del Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris (que recuperarà en 1958). En 1946 passarà a dirigir la biblioteca de la E. T. Superior d'Enginyers Industrials de Madrid fins a la seua jubilació, en 1970. En aquesta nova etapa de la seua vida, particularment quan s’instal·la a Madrid, criats ja els seus fills i separada físicament del seu marit una bona part de la setmana, María Moliner trobarà el temps per a dedicar-se al seu in-

159

→ 2019

terès intel·lectual més profund: la passió per les paraules. Serà llavors quan comence (cap a 1950) el Diccionari d'ús de l'espanyol, que publicarà l'Editorial Gredos entre els anys 1966 i 1967 (en 2 volums), una obra que ha conegut, en aqueixa primera edició, vint reimpressions, que ha sigut editada en CD-ROM l'any 1995 i que ha sigut reeditada en una segona edició, revisada i augmentada en 1998. María Moliner representa, sens dubte, tot un estil de ser dona en el segle XX: pertany al grup de les pioneres universitàries que exerceixen, a més, una professió. Reflecteix, igualment, una manera profundament moral de realitzar-se com a persona: clarament intel·ligent, i, al mateix temps, vigorosament responsable i generosa envers els altres (als quals, com a divisa, cal entregar l'obra perfecta en la mesura de les possibilitats de cadascun). Senzilla, espontània en les seues reaccions i elegant al no ser triada acadèmica en 1972, María Moliner va rebre la seua jubilació tan discretament com havia viscut, gaudint amb els xicotets detalls quotidians (els seus tests, per exemple) i presumint amb orgull dels seus nets. Les notes tristes dels seus últims anys van ser la mort del seu marit i la seua pròpia, terrible, malaltia: l'arterioesclerosi cerebral que la va privar de la seua lucidesa des de 1975 aproximadament, fins a la seua defunció, el 22 de gener de 1981.

Yocasta Maria 3

YocastaMaría Ruiz Aguilera va nàixer en Beal-L'Estret, pedania del camp de Cartagena, el 15 de febrer de 1891. Va estudiar Magisteri i va obtindre el títol de “Mestra de 1r Ensenyament Elemental” a l'Escola Normal de mestres de Múrcia. La inauguració de la primera Escola Normal Central en 1839 a Madrid va ser catalogada en les cròniques dels periòdics de l'època com un gran esdeveniment pedagògic, però sens dubte va ser un dels passos més importants dau en el camí de modernització del país, a través de la modernització de l'educació. No va ser est un camí fàcil ni lliure d'estar subjecte no solament a les circumstàncies històriques del país, també al govern d'aqueix moment. Durant gran part del segle XIX i el primer terç del segle XX, diferents iniciatives en forma de lleis i reglaments van anar creant un model de mestre com va assenyalar Pablo Montesinos el primer director de l'Escola Normal, la funció de la qual havia deixat de ser “no solament la d'instruir, sinó la d'educar”. Durant aquest període de modernització i professionalització del Magisteri, diverses reformes han tingut una influència fonamental en la història de l'educació d'aquest país, entre elles destaquen El Pla Bergamín de 1914 i el Pla Professional d'estudis de Magisteri de 1931, considerat encara una dels plans més coherents per a aconseguir uns futurs mestres i mestres professionalment capacitats i culturalment formats. Però abans d'aquestes dues importants reformes, en 1834, a través del llavors Ministre de l'Interior Moscoso de Altamira, es va constituir una comissió entre les comeses de la qual estava la creació de “una Normal en les quals s'instruïsca els professors de les províncies”, d'aquesta comissió formava part Pablo Montesinos recentment tornat a Madrid, i coneixedor pel seu obligat

3/ Buenaventura Navarro, "La memoria necesaria".

Falla La Palmera →

160

exili anglés d'innovacions pedagògiques que es desenvolupaven en aqueix país i que pretenia introduir a Espanya. La primera Escola Normal o Seminari Central de Mestres del Regne, es va inaugurar a Madrid el 8 de març de 1839, sent el seu director Montesinos. Successives reformes es van anar succeint, la Llei Moyano de 1857 contempla les Escoles Normals per primera vegada com a escoles professionals i disposa la creació d'aquestes escoles en totes les províncies i una Normal Central a Madrid. Després d'una etapa d'oblit i abandó, la Reforma de 1882 a Espanya, de signe liberal, va suposar la creació dels Museus d'Instrucció Primària, de gran influència posterior i fonamental per a la renovació de la vida de les escoles .Diverses transformacions se succeeixen, es crea l'Escola Superior de Magisteri, els estudis de Magisteri van adquirint cada vegada més categoria d'estudis universitaris. 1914 és una data fonamental en la formació dels mestres i mestres, l'RD 30/08/1914, conegut com el Pla Bergamín, va suposar la unificació del títol de mestre, l'organització de la carrera en quatre anys i va determinar l'accés a l'ensenyament públic per oposició. Aquest Pla va estar vigent durant molts anys, la qual cosa denota la seua importància, les crítiques posteriors que se li han fet s'han centrat en l'organització de la formació més enciclopedista i culturalista, deixant més de costat els aspectes professionals. Com estem veient durant aquest primer terç del segle XX, el desig de canvi i millora cultural i professional del Magisteri era una constant que l'arribada de la II República va recollir en el Decret de 29 de setembre de 1931, pel qual s'aprova la reforma de les Escoles Normals i un nou Pla Professional, els principals apartats del qual van ser: La preparació del Magisteri primari comprendrà tres períodes, un de cultura general, un altre de formació i un tercer de pràctiques. L'organització de les Escoles Normals es realitza en règim de coeducació i amb professorat masculí i femení. L'ingrés en aquestes escoles es duia a terme mitjançant examen-oposició, tenint complits els 16 anys i després de finalitzar els estudis de Batxillerat. Aquesta reforma va col·locar a les Escoles Normals en una situació avançada i per davant fins i tot de molts països d'Europa i de les innovacions pedagògiques que s'estaven produint en altres països. Yocasta, per oposició lliure va accedir a la plaça de mestra propietària de l'Escola de xiquetes de Gaianes, a Alacant. Durant el temps que va estar en aqueix centre, es va casar amb Benjamí Catalá Vila. L'u de maig de 1924, Yocasta Ruiz Aguilera va prendre possessió com a mestra propietària de l'Escola Nacional del Port de Sagunt. A la nostra ciutat, van nàixer els seus tres fills: Enrique, Inés i Rosario. Fins a l'arribada de la Guerra Civil, van passar per les aules de Na Yocasta, també coneguda per les seues alumnes com a Na María, nombroses xiquetes, que segons es relata en el llibre de Buenaventura, guarden grats records respecte al tracte rebut per part de Yocasta. Encara que no es coneix que Yocasta tinguera militància en cap partit polític, en esclatar la Guerra Civil, va col·laborar al costat dels seus companys

161

→ 2019

↑ Institut

mestres de la República, a gestionar la “llar infantil”, que era un centre obert María Yocasta en la inhabitada casa d'Antonio Aznar (que alguns diuen casa groga de la platja), que va ser administrador de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, i situada en primera línia de platja. Allí es va acollir a xiquets els pares dels quals s'havien anat a lluitar al front, o havien desaparegut per les seues simpaties polítiques dretanes. En resum la llavor d'aquests mestres era la de preservar a aqueixos xiquets i la seua infància de la terrible guerra. Per aquest afany tan perillós, també seran depurats aqueixos mestres i mestres en la duríssima postguerra. En la primavera de 1937 s'inicien els bombardejos franquistes sobre Port Sagunt i les seues instal·lacions industrials, que s'empitjoren amb el pas dels dies. Aquesta situació provoca una massiva evacuació de famílies, encara que es manté en funcionament la fàbrica amb els treballadors en els seus llocs. Així, Yocasta María i els seus fills es van a Albalat dels Tarongers. Allí li habiliten una aula on la mestra continua fent classes. Més tard es trasllada a València, on continua fent classes, fins al final de la guerra. Llavors, tornen al Port Sagunt, s'inicia la llarga postguerra. Torna a fer classes, però la ferotgia d'alguns subjectes coadjuva al seu expedient de depuració. Els càrrecs que es formulen són “haver-se apartat de l'Església Catòlica amb anterioritat al 18 de juliol de 1936" i “haver-se fet càrrec d'estris requisats a persones de dretes amb destinació a la llar infantil”. Per aquests perillosos propòsits, o tal vegada per la seua convençuda vocació pedagògica? , és sotmesa a sanció “amb trasllat fora de la província, no podent sol·licitar trasllat en cinc anys i inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança”. No obstant això María Yocasta no es conforma amb aquest resultat i presenta escrit de revisió d'aquest, malgrat la qual cosa, el càstig es queda en

162

Falla La Palmera →

“trasllat dins de la província, no podent sol·licitar trasllat durant dos anys i la inhabilitació per a càrrecs Directius i de confiança”. En aquest tram de temps, va ser destinada a l'escola de Cortes d'Arenós (Castelló), però després del seu recurs aconsegueix ser enviada a l'Escola Unitària de Xiquetes de Benifaió (València). En 1945, se li comunica una nova destinació en Vendes de Bunyol. Allí es desplaça acompanyada de la seua filla menor, Rosario, doncs els fills majors, Enrique i Inés, romanen en Port Sagunt al costat del seu pare, que està emprat en les oficines de la Siderúrgica. Però l'esperit lluitador de Yocasta i els seus desitjos de reunir la seua família, li fan sol·licitar revisar de nou l'expedient de depuració. Això ho fa amb avals de persones de Port de Sagunt afins al règim, a més del suport de Sr. Aurelio Cortés, Rector de l'Església de la nostra Senyora de Begoña. Amb aquests suports, aconsegueix recuperar la seua plaça de mestra en Port Sagunt, on pren possessió l'1 de setembre de 1949, com a mestra propietària a l'Escola Núm. 1. D'aquesta manera, Yocasta, torna a contactar amb les xiquetes portenques i participar en la seua formació des del nou Grup Escolar Cervantes, del qual es converteix en Directora en 1953. El seu exercici en la docència, va concloure el 10 de febrer de 1962, any en què va passar a la situació de pensionista. Finalment, el dia 7 d'agost de 1965, va morir en Port de Sagunt. 4/ IES Maria Moliner, http:// mestreacasa. gva.es/web/ iesmariamoliner/2

Reconeixements

L’IES María Moliner4 se situa en Port de Sagunt. Estem en un nucli urbà amb unes característiques molt especials que li ha conferit la seua fundació com a poble-factoria a principis del segle passat. L'al·luvió de població atreta per l'activitat siderúrgica que arriba a aquest lloc procedent en la seua majoria del Baix Aragó, Andalusia, les comarques limítrofes al Camp de Morvedre i del País Basc, dota a Port de Sagunt de gran singularitat dins de la Comunitat Valenciana; de fet, pot diferenciar-se del seu entorn immediat quant als seus particulars aspectes lingüístics, culturals i socials. El desenvolupament educatiu va molt lligat a les peculiaritats de la seua fundació: les que li confereix la seua creació com a poble factoria a principis d'aquest segle. Traure un poble del no-res l'any 1903 no degué ser una tasca fàcil sobretot si els criteris que prevalen són els merament economicistes i giren entorn del desenvolupament de la instal·lació fabril. Aquesta singularitat també es reflecteix en l'evolució de la infraestructura educativa de Port de Sagunt. Així, fins a la dècada de 1960 les dues empreses fundadores de la ciutat, “Companyia Minera de Sierra Menera” i “Companyia Siderúrgica del Mediterrani”(al costat de la seua continuadora, “Alts Forns de Biscaia”) assumeixen un paper paternalista i entre altres facetes potencien la creació d'escoles privades per als fills/as dels seus productors, produint-se així

163 situacions de marginació dins de la població escolar que soluciona les seues necessitats en els escassos col·legis públics que existeixen (Cervantes…) i en multitud d'acadèmies que van pal·liant les necessitats formatives de la població. L'any 1965, davant el creixent augment de població en el nucli de Port de Sagunt, es posa en funcionament el primer Institut de Batxillerat de la comarca, l'actual I.E.S. Camp de Morvedre; aquest se situa internuclis i es converteix en un element dinamitzador i aglutinador de la comarca. Per aqueixes dates són pocs els centres de batxillerat que funcionen a nivell del que hui és la Comunitat Valenciana, a això va contribuir notablement la inversió que la majoria de la classe obrera fa en l'educació dels seus fills/as. No obstant això el municipi contínua patint la manca de centres d'educació secundària de titularitat pública; fins i tot l'establiment de l'Institut de Formació Professional Port de Sagunt en 1974 (actual I.E.S. Jorge Juan) no va poder pal·liar el problema. La situació no se soluciona convenientment fins a la creació d'un segon centre de batxillerat en 1978 a la ciutat de Sagunt: l'actual I.E.S. Clot del Moro. Aquest institut, amb la seua oferta d'estudis nocturns ve absorbint la demanda educativa del nucli històric i dels municipis limítrofs. El paper de patriarcat que la factoria exerceix en matèria educativa es va prolongar fins al tancament de la capçalera de la Siderúrgica l'any 1984, en el qual els col·legis privats de l'empresa, La nostra Sra. de Begoña i María Inmaculada són també transferits a la Conselleria d'Educació (actuals C.P. Begoña i C.P. Mediterrani). Així mateix la seua denominada “Escola d'Aprenentes” passa a ser de titularitat pública i és convertida en l'actual I.E.S. Eduardo Merello L'any 1992 es crea el nostre institut amb el nom d'IES núm.3 com una fragmentació de l'Institut Camp de Morvedre incorporant-nos a la Reforma Educativa des del primer moment. En E l curs 2001-2002 l'institut passa a dirse I.E.S. María Moliner. El nou col·legi de primària que se situa en la zona de la Cooperativa de San Francisco Borja, rebrà per fi, el nom de Yocasta María Ruiz, tal com va ser aprovat en un Ple de la corporació, va aprovar a proposta de SP l'any 2.007, i en contra de la proposta posterior formulada des del Consell Escolar i que advocava per la denominació de de “Els Vents”, en clara contraposició a l'acord plenari. Aquesta denominació va ser concedida d'amagat i apareix reflectida en el DOCV del passat 22 de febrer del 2012, concretament en la pàgina 76 d'aquest document donant un reconeixement a les mestres republicanes van ser unes dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació, basada en els principis de l'escola pública i democràtica.

Conclusió

No son sols elles les dones que han fet la història del nostre municipi, comarca i país. Però si son un clar exemple de lluita feminista, de lluita de classe i de democratització del treball. Elles trencaren algun que altre sostre de cristall però encara que da molt de camí. Un exemple, si, una parada si, el destí... està per escriure.

→ 2019

Falla La Palmera →

DONA I ART →

164

165

DONART

→ 2019

Falla La Palmera →

166

167

DONART, MÉS QUE UN PROJECTE CULTURAL Tot començà amb una idea. De la idea, un objectiu. De l'objectiu, una il·lusió. Així va nàixer DonArt, el projecte cultural que la Falla La Palmera ha dut a terme durant l'exercici 2018/2019 amb la dona i l'art com a eixos principals, però que ha volgut anar més enllà i aconseguir traspassar metes més ambicioses. Sempre amb la mirada fixa en l'educació en valors, la defensa de la igualtat de drets entre homes i dones, però també buscant conscienciar sobre qualsevol qüestió que perseguisca la construcció d'un món millor, d'una societat més justa, com ara el respecte al medi ambient o la protecció i difusió del nostre patrimoni cultural. Van ser moltes hores, molts dies, moltes telefonades, però, poc a poc i quasi sense adonar-nos-en, DonArt va anar creixent i configurant-se com un gran arbre, on cadascuna de les seues branques enarboraven totes aquelles idees que, des de l'inici, volíem defensar des de la nostra falla: la solidaritat, la sostenibilitat, la cultura i la igualtat. Aquestos temes han conformat el nostre projecte. El dia 20 de juny del 2018 celebràrem la presentació oficial de DonArt i allà estigueren també algunes de les associacions que han col·laborat amb nosaltres en aquest projecte: "Comercio Justo", Voluntaris pel Patrimoni Històric Saguntí, Protecció Civil, Afacam, Adicam i "SOS Animales Sagunto", a més de diversos artistes locals, de les Falleres Majors de Federació Junta Fallera de Sagunt del 2018 (Mar Gimeno i Andrea Escribá), de la regidora de Festes (Asun Moll) i del de Cultura (Josep Manuel Tarazona) i dels nostres representants del 2018 (Maite Marín, Cristóbal Maties, Andrea Ripollés i Roberto Maties), entre altres. L'acte, que va estar amenitzat per la música de l'estudiant de violí Valentina Noguera, s'inicià amb la projecció d'un vídeo que explicava la raó de ser de Donart i els seus objectius. Després, els assistents pogueren recórrer una sèrie de panells amb les quatre àrees tractades (igualtat, sostenibilitat, igualtat i cultura).

→ 2019

Falla La Palmera →

168

169 El panell de cultura va rebre una col·laboració molt especial, la de l'artista italo-argentí Flavio Fabricio Barreiro, disenyador gràfic, que va crear un mural exclusiu per a la nostra falla. Per la seua banda, el panell de solidaritat mostrava una escultura del món envoltada per mans, reivindicant així més implicació en els problemes del planeta. La igualtat va estar representada per un panell de fotografies de diverses dones en llocs de treball que, habitualment, són realitzats per homes. Per últim, fallers i falleres de la nostra comissió prepararen amb material reciclable el panell de la sostenibilitat, on es denunciava l'abocament de fem al mar i l'ús abusiu de plàstics. A més, es proposaven fórmules per reutilitzar aquestos envasos, creant horts verticals o emprant-los com a elements decoratius. Des d'eixe dia, la nostra comissió ha emprés moltes iniciatives. Una de les més destacades ha sigut la celebració de la I Passarel·la Solidària Falla La Palmera, on col·laboraren moltíssims negocis locals. Aquestos s'involucraren d'una manera molt directa cedint productes per a la seua exhibició per part dels nostres i de les nostres models, els mateixos fallers i falleres. Gràcies a aquesta exhibició de moda, la falla aconseguí recaptar 600 euros que es destinaren als xiquets d'Adacam (Associació de Dany Cerebral en Adults i Xiquets). Una vegada més agraïm profundament a tots els qui, d'una manera o d'una altra, han volgut col·laborar amb nosaltres per tal de portar endavant totes aquestes accions. Tots junts fem un món millor, més igualitari, més sostenible, més solidari. Tots junts fem La Palmera.

→ 2019

Falla La Palmera →

170

171

↑ La nostra falla ha instal·lat diversos contenidors (de residus urbans, paper, vidre i fem, en general) per a dipositar el fem que correspon en cadascun d'ells. Reciclem! #Sostenibilitat

→ 2019

↑ L'equip de futbol sala de La Palmera no es va perdre el campionat organitzat per FJFS. Els i les falleres que no jugaren, estigueren animant-los. #Igualtat

↑ Una representació de la Falla La Palmera va participar en la VI Carrera Solidària Cantera Salt del Llop a favor d'AFACAM, impulsada per la fàbrica de Lafarge i el Club Esportiu del Camp de Morvedre. Després de la carrera, els fallers assistiren a les activitats mediambientals organitzades, on es reintroduïren al medi natural diferents espècies animals. #Solidaritat

↑ La Palmera va participar a Benavites en la marxa solidària de 5 quilòmetres que organitzà l'AECC a través del seu circuit solidari RunCàncer València. #Solidaritat

Falla La Palmera →

↑ La Palmera es va sumar a la protesta convocada per la Coordinadora Feminista del Camp de Morvedre en rebuig de la sentència judicial que deixava en llibertat als membres de La Manada. #Igualtat

172

173

↑ La nostra comissió va realitzar una interessant visita guiada a la "Via del Pòrtic" i "La Casa dels Peixos", on coneguérem un poc més sobre la nostra història local. #Cultura

↑ Presentació DonArt

→ 2019

Falla La Palmera →

174

175

→ 2019

↑ Els nostres fallers i falleres, en una nova edició del circuit 100% solidari RunCàncer-AECC València, en aquesta ocasió a Sagunt, en la carrera i marxa, de 6 i 3 quilòmetres, respectivament. #Solidaritat

↑ Una representació de la comissió infantil jugà el campionat de futbol sala organitzat per FJFS. #Igualtat

↑ Alguns i algunes integrants de la falla participaren en un flashmob organitzat en el C.C. L'Epicentre amb el grup musical Sams en defensa de la diversitat i la tolerància. #Igualtat

↑ Fallers i falleres de la nostra comissió es desplaçaren fins a Gàtova, per tal de participar en la III edició de "Gàtova Pride Rural" a favor de la igualtat i els drets civils. #Igualtat

Falla La Palmera →

↑ Els i les nostres corredores participaren en la 1ª Volta a peu fallera organitzada per la Falla Xurruca. #Igualtat

176

177

→ 2019

↑ La Falla La Palmera s'ha adherit al Pacte Ciutadà contra la Violència de Gènere. Els nostres representants assistiren a l'acte del "XV Aniversari del Pacte Ciutadà Contra la Violència de Gènere. 15 anys del pacte al nostre municipi", organitzat per la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Sagunt. #Igualtat

↑ Primera passarel·la Solidària Falla La Palmera a benefici dels xiquets d'ADACAM (Associació de Dany Cerebral en Adults i Xiquets), on es recaptaren 600 euros. #Solidaritat

Falla La Palmera →

178

179

→ 2019

↑ Una representació de la nostra falla va assistir a la manifestació que se celebrà en el nucli del Port amb motiu del 25N, Dia Internacional de la Violència Cap a les Dones, convocada pel Consell de la Dona i el Moviment EVA, en col·laboració amb la Regidoria d'Igualtat. #Igualtat.

Falla La Palmera →

180

181

→ Setmana Cultural

↑ L'art i la dona foren les protagonistes de la Setmana Cultural de la Falla La Palmera, que començà el 29 de novembre i finalitzà el 2 de desembre. La programació s'inaugurà al Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt, on, després d'una actuació dels estudiants del Batxillerat d'Arts Escèniques, Música i Dansa de l'IES Clot Moro, es donà pas a la inauguració de "La Dona i l'Art", una variada exposició que mostrava obres d'Elena Uriel, Natalia Ocerín, les bessones d'Art al Quadrat (Mónica i Gema Del Rey), les ceramistes Anna Pastor i Visi Planells, la fotògrafa Provi Morillas i l'il·lustrador italoargentí Flavio Barreiro. Elles i ell reivindicaren el paper de la dona en el mon artístic. La primera jornada de la Setmana Cultural finalitzà amb la projecció de "Humana, el cuerpo fuera del cuerpo", de Josep Gresa Alemany i l'artista plàstica Susana Gutiérrez Babío, vídeo seleccionat en la XII Edició de Curtmetratges per la Igualtat organitzat per Curts per la Igualtat i l'Associació per la Coeducació.

→ 2019

Falla La Palmera →

182

183

→ Setmana Cultural

↑ A l'endemà, la Falla La Palmera tornà al Centre Cultural Mario Monreal, on se celebrà el lliurament dels Premis Palmera d'Or, que foren atorgats en la seua primera edició al col·lectiu "La Tira de Dones", per la seua aposta per l'art femení i pel seu compromís amb la cultura, com a dones artistes. El segon premi va ser concedit a l'artesà Paco Artola, per convertir a la dona en el centre dels seus dissenys de joieria tradicional valenciana. A més dels premiats, La Palmera també va destacar l'especial importància del guardó que s'emportaren a casa: el Palmera d'Or. Es tracta d'una peça d'artesania realitzada a mà per dones del Centre Ocupacional Sant Cristòfol, de Sagunt. El grup Symphony'c va amenitzar la gala d'entrega dels premis amb diverses cançons que formen part de la seua campanya contra l'assetjament escolar i a favor de la diversitat, la tolerància i el respecte al diferent.

→ 2019

Falla La Palmera →

184

185

→ 2019

→ Setmana Cultural

↑ El primer dia de desembre els actes de la Setmana Cultural continuaren amb una interessant visita guiada per Sagunt de la mà de Celia Peris, sota el lema "La dona a la ciutat de Sagunt: Espais públics vs. Espais Privats". Acabada la visita, la comissió celebrà el tradicional concurs de tapes, on les falleres i els fallers mostraren els seus dots culinaris.

↑ L'última jornada de la Setmana Cultural començà amb una visita a una plantació ecològica, on els menuts pogueren aprendre sobre aquest tipus d'agricultura i el respecte al medi ambient. En tornar al casal, se celebrà l'habitual concurs de paelles, cuinades completament pels homes de la falla, com a exemple d'igualtat.

↑ Ja de vesprada, la xicalla participà en diferents tallers que tingueren com a tema principal el reciclatge i l'adopció de mascotes. Amb aquesta última activitat, la Falla mostrà el seu suport a la tasca que desenvolupa l'associació "SOS Animales Sagunto".

Falla La Palmera →

186

187

→ 2019

→ Setmana Cultural

↑ arreplega d'aliments i joguets

↑ ↗ Quina millor manera d'acomiadar l'any que fent una donació d'aliments i joguets aportats pels nostres fallers i falleres? Els aliments es destinaren al Banc d'Aliments de Sagunt, mentre que els joguets es donaren a Cáritas. #Solidaritat

↑ Fallers i falleres, colze a colze amb els Voluntaris pel Patrimoni Històric Saguntí, dedicaren un matí de diumenge a netejar l'entorn del castell romà de Sagunt. #Igualtat #Solidaritat i #Cultura

↑ entrega d'aliments i joguets

Falla La Palmera →

DONA I ART →

188

189

L'ANY FALLER EN IMATGES

→ 2019

190

Falla La Palmera →

191

→ 2019

↑ Els representants de l'any 2018, a la Creu de Maig de l'església de El Salvador després de l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

↑ L'exercici 2018/2019 de la Falla La Palmera començà la nit del 28 d'abril de 2018, amb la reunió on es donà a conéixer el nom dels nous representants: la Fallera Major: Tatiana Escrig i Teruel, el President Jaime Conejos i González; la Fallera Major Infantil: Claudia Conejos i García; i el President Infantil: Íker Conejos i Ródenas.

↑ Activitats organitzades pel col·lectiu "Viu les Falles", amb motiu de la Creu de Maig, amb jocs infantils, tallers, olles i orquestra.

↑ Aniversari de Claudia, la nostra Fallera Major Infantil.

Falla La Palmera →

192

193

→ 2019

↑ Proclamació dels nostres representants.

↑ Exaltació de les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS), Paula Marrón i Inés Miret.

Falla La Palmera →

194

195

→ 2019

↑ Concurs de paelles de FJFS a Gilet.

↑ Ofrena a la Mare de Déu del Pilar

↑ Concurs de playbacks adult i infantil organitzat per la FJFS.

↑ Ofrena a la Mare de Déu del Remei

196

Falla La Palmera →

197

→ 2019

↑ Presentació del segon cd de pasdobles dedicats a les Falleres Majors de la FJFS gravat per la banda simfònica de la Lira Saguntina, on es ret homenatge a la nostra fallera Ángeles Alós i García, Fallera Major de FJFS al 2009.

↑ Trobades falleres, a Faura, on els menuts participaren en el concurs de dibuix de FJFS. Els xiquets de la falla realitzant les targetes nadalenques per al concurs de FJFS.

↑ Aniversari de Tatiana, la nostra Fallera Major, i Íker, el nostre President Infantil.

↑ Nit de Halloween al casal.

198

Falla La Palmera →

↑ Visita del Pare Noel.

199

→ 2019

↑ Betlem

↑ Taller de bombons patrocinat per la nostra Fallera Major Infantil.

↑ Visita dels Reis Mags

Falla La Palmera →

200

201

↑ Presentació

→ 2019

HIMNO A SAGUNTO De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. ¡Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul ! Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor. Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida.... ¡Saguntino,Sagunto es tu honor ! Es tan alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español !

202

203

→ 2019

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

Falla La Palmera →

204

205

→ 2019

HIMNE DE VALÈNCIA Per a ofrenar noves glories a Espanya tots a una veu, german vingueu. ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau ! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal !

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu german vingueu. ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau !

Visca València !

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se Que nostra veu la llum salude d´un sol novell.

Glòria a la Pàtria !

Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Flamege en l´aire Nostra Senyera !

Paladins de l´art t´ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus. Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de rosses fines.

Visca ! Visca ! Visca !

Per a tu la vega envia la riquessa que atresora i és la veu de l´aigua càntics d´alegrìa acordats al ritme de guitarra mora...

Falla La Palmera →

206

207

→ 2019

HIMNE FALLER Despertant els nostres cors, Valencia riu. Per la senda de les flors ja ve l’estiu.

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep…? I van juntant lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep? I amb una estella del muntó se du el compas d’esta cançó. En les cares de la gent tot és content. Xiqueta meua que del carrer eres l’ama per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes del caliu del meu voler, reineta fallera, que si me deixes un ninot tindré que ser,

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?, per a la falla del teu carrer.

Creua el carrer la xicalla replegant els trastos pa la falla; i manté la tradició d’esta cançó…

Falla La Palmera →

DONA I ART →

208

209

PUBLICITAT

→ 2019

Falla La Palmera →

210

211

→ 2019

Falla La Palmera →

212

213

→ 2019

Falla La Palmera →

214

215

→ 2019

Falla La Palmera →

216

217

→ 2019

Falla La Palmera →

218

219

→ 2019

Falla La Palmera →

220

221

→ 2019

Falla La Palmera →

222

223

→ 2019

Falla La Palmera →

224

225

→ 2019

Falla La Palmera →

FRUTERÍA Y VERDURAS RAUL C/ Doctor Palos, 12 Bajo SAGUNTO TELF. 96 265 16 47

PELUQUERÍA – ESTELA BARQUEROS NAVARRO C/ Campoamor, 3 Bajo – SAGUNTO TELF. 665 515 191

226

227

→ 2019

Falla La Palmera →

228

229

→ 2019

Falla La Palmera â&#x2020;&#x2019;

230