LLIBRET FALLA LA PALMERA 2024 "ELS COLORS DE LA VIDA"

A.C. Falla La Palmera 2024

ELS COLORS DE LA VIDA A.C. Falla La Palmera 2024

MANXETA A.C. FALLA LA PALMERA C/ Hort d’Ais, 8-46500 Sagunt

EDICIÓ 400 exemplars

COORDINACIÓ Marián Romero

DOCUMENTACIÓ Susana Calvo i Pablo Benavent

FOTOGRAFIES Coordinadora: Carmen Guillén Col·laboradors : David Gimeno i JM photoemotion

CRÍTIQUES José Enrique Ripollés i Josep Ripollés

PUBLICITAT Carmen Vidal

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Eureka Soluciones

DIPÒSIT LEGAL V-128-2019

COL·LABORADORS: Pablo Simón Politòleg. Doctor en Ciències polítiques. Comentarista polític i professor universitari Maria Medina i Vicent Professora- doctora del departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I Ramón Ahuir i Baraja Coordinador Assemblea Salut LAMBDA Luis Abad i Mas Psicopedagog i neuropsicòleg de l’Educació i Investigació. Director dels Centres de Desenvolupament Cognitiu RED CENIT. Fundador del Centre d’Integració Sensorial CIS-RED CENIT Fran Tochena Mestre major del Gremi Artesà de Sastres i Modistes de la Comunitat Valenciana Gaetano Giannotta Departament d'Història Geografia i Art Professor de la Facultad de Ciències Humanes i Socials Universitat Jaume I Ximo Gramage Dissenyador Gràfic @demartes estudio Víctor Aliaga Xef del restaurant Cyrus Dad (Guia Michelín) Victoria Liceras Investigadora d'Indumentària valenciana Premi Nacional a la moda Pere Baenas Artista Faller

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Palmera no s’identifica necessàriament amb ells.

DIFUSIÓ DIGITAL I AUDIOLLIBRE: Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/acfallalapalmera o també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil.

Aquest llibret incorpora un audiollibre per a persones amb discapacitat visual. Una aposta d'aquesta associació cultural per l'accessibilitat. L'objectiu és que el llibret manque de barreres i siga accessible a tothom.

DIFUSIÓ DIGITAL

AUDIOLLIBRE

EDITORIAL Després de viure durant molts anys en blanc i negre, amb tot el que això comporta i el seu significat, gaudim d’una era a color, plena de llum, que ha sigut possible gràcies als avanços i al progrés que experimentem, ja no sols des del punt de vista científic i tècnic, sinó també social. Un marc legislatiu que ens dota de drets i llibertats ha sigut fonamental per a la convivència en la nostra comunitat i l’estat de benestar del qual gaudim, que ens regala un arc de Sant Martí quasi diàriament.

Aquests són els elements que doten de color les nostres vides: llibertat, drets, benestar, justícia, convivència… Perquè la vida està plena de color, amb els seus clars i els seus foscos, i la d’ara ha deixat arrere la falta d’esperança del blanc i del negre, perquè l’optimisme i la positivitat es dibuixen amb colors.

Els colors estan i han sigut presents durant tota la nostra existència i resulta increïble saber que com a ones lluminoses que es generen arran de la descomposició de la llum blanca, han marcat i continuen marcant les nostres vides. De fet, els colors són un tema tan apassionant que ha centrat l’atenció de científics, filòsofs, polítics, artistes, psicòlegs..., i tots han escrit interessants documents sobre aquests.

El nostre llibret aborda precisament això, la importància dels colors en les nostres vides, el seu significat, la seua simbologia i com aquests poden condicionar-nos diàriament. A més de pretendre que el nostre treball servisca d’al·legat perquè les persones posen color en les seues vides, amb el que tot això comporta, deixant a un costat les imposicions del blanc i el negre, apostant per la llum i no per la foscor. Un al·legat a la recerca de la felicitat, que suposa veure el sol tots els dies, encara que estiga ennuvolat, i gaudir dels colors. Una qüestió d’actitud i d’aptitud.

Pàgina 2 |

Aquest llibre aborda la rellevància dels colors en molts camps, des del científic a l’històric, ens acosta a l’origen del color, a com aquest ja era utilitzat en la prehistòria com a eina de comunicació i expressió artística, però, també, abasta el color en la política, en la moda, en la psicologia, en l’art, en el disseny, en la gastronomia i com aquests ens afecten des d’un punt de vista sociològic.

Estudiem què han significat els colors en les diferents cultures i com la mare naturalesa ens els mostra en estat pur, en fenòmens naturals on aquests són els protagonistes.

No podíem deixar de tractar el color en les festes, en les quals són una peça fonamental, sobretot en la nostra indumentària.

Parlem dels festivals més acolorits del món i dediquem un apartat molt especial a les Falles, en les quals el color pren protagonisme, principalment en els nostres monuments.

Acostem els nostres lectors a la simbologia dels colors; intentem explicar per què n’utilitzem uns i no uns altres a l’hora de vestir-nos, dissenyar, comprar, cuinar, decorar…, i els donem a conéixer curiositats sobre els colors com el verd dels bitllets, els telons rojos dels teatres, la percepció del color per sexes i moltes coses més.

Un treball apassionant que ens ha submergit en el món dels colors i que, per descomptat, ha complit el seu objectiu, posar el color en les nostres vides. Esperem que ho faça també en les vostres.

| Pàgina 3

ÍNDEX -

EDITORIAL Pàgina 02 -

LA NOSTRA PORTADA Pàgina 16 -

ELS COLORS EN LA VIDA Pàgina 30 -

SALUTACIONS Pàgina 06 -

L’ORIGEN I SIGNIFICAT DELS COLORS Pàgina 18 -

EL COLOR EN LES FESTES I TRADICIONS Pàgina 88 -

ELS COLORS EN LA NATURA Pàgina 114 -

SOM PALMERA Pàgina 154 -

UN ANY EN IMATGES Pàgina 186 -

CURIOSITATS SOBRE EL COLOR Pàgina 136 -

ELS NOSTRES MONUMENTS Pàgina 178 -

COL·LABORADORS Pàgina 200 -

SALUTACIONS -

SALUTACIÓ ALCALDE DE SAGUNT Darío Moreno i Lerga

Pàgina 8 | Salutacions

“Com l’arc de Sant Martí, que s’alça imponent darrere dels núvols, les Falles són una explosió de color que ens recorda la riquesa de matisos de la vida. Que ens fa veure que la festa, igual que la nostra societat, és millor quan no és en blanc i negre”

La festa fallera ens oferix l’oportunitat de vore amb altra perspectiva la nostra ciutat i gaudir-la com en cap altre moment de l’any. Els carrers s’emplenen de Falles d’allò més diverses i el tràfec propi d’una jornada habitual es transforma davant la mirada encuriosida de veïnat i visitants. Sagunt es vist de colors durant el mes de març i nosaltres, inevitablement, també. És impossible no contagiar-se de l’esperit de germanor i alegria compartida que desprén la nostra festa. Tan impossible com resulta no admirar els espectaculars monuments que amb tant esforç alça el món faller i reflexionar sobre la importància, més enllà de la qüestió estètica, que té esta tradició.

Les Falles són un reflex de la diversitat que ens caracteritza, com els colors que s’entrellacen per a crear una peça única. En cada Falla, descobrim la metàfora de la convivència i l’harmonia, ingredients essencials que donen forma a la nostra comunitat.

Com l’arc de Sant Martí, que s’alça imponent darrere dels núvols, les Falles són una explosió de color que ens recorda la riquesa de matisos de la vida. Que ens fa veure que la festa, igual que la nostra societat, és millor quan no és en blanc i negre. On totes i

tots, siguem un sobri blau marí o un vistós fúcsia elèctric, tenim cabuda en esta obra.

I, aprofitant que la Falla La Palmera m’ha demanat que parlem de colors, no vull perdre l’oportunitat d’agrair la Palmera d’Or que el passat 2023 va anar a parar a la iniciativa Més Que Murs, de la regidoria de Joventut i Infància de l’Ajuntament de Sagunt, un projecte que, sens dubte, ha omplit de color la nostra ciutat i s’ha convertit en una mostra referent d’art urbà, que es caracteritza per la creativitat, la diversitat i la reivindicació. Moltes gràcies i per molts anys de Més Que Murs.

Per últim, m’agradaria també dedicar unes paraules a les Falleres Majors de La Palmera, Martina García i Maria Peña, així com als seus presidents, Iván Bueno i Pablo Benavent, per tota la il·lusió que han posat en fer de les Falles 2024 un moment inoblidable.

Com la paleta d’un pintor, que estes festes ens inspiren a celebrar la vida en totes les seues tonalitats.

Visca la Falla La Palmera i visquen les Falles!

Salutacions | Pàgina 9

SALUTACIÓ DIPUTAT ÀREA DE CULTURA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA Francisco Teruel i Machí

Pàgina 10 | Salutacions

“Destinem milers d’hores d’esforç a organitzar unes festes que després seran víctimes de les flames. Ho sabem i ho assumim. Perquè sense el foc, sense tornar a començar cada any, la nostra festa fallera no seria el mateix”

Potser, només potser, les Falles concentren tot allò que ens definix com a poble.

Per què, quina festivitat com les Falles és un element de redempció anual que escenifica la capacitat per a reinventar-se i tornar a nàixer? Quina festa com les Falles concentra tot l’enginy creatiu dels ninots? Quina festivitat que no siguen les Falles disfruta amb la sàtira carregada de crítica política? Quina festa que no siguen les Falles conquista els carrers i ompli de música, fum, soroll i color la nostra vida? I la cultura gastronòmica i la vida dels casals i la tradició en la vestimenta i complements?

Les Falles són cultura en majúscules. És patrimoni dels valencians i les valencianes. És identitat, tant dels fallers i falleres com del poble sencer, que entén que la festa ens representa i oferix al món una imatge destacada del que som i podem fer.

Renovació, creativitat, superació, sàtira, enginy, crítica, música, soroll, color, gastronomia, patrimoni...

Destinem milers d’hores d’esforç a organitzar unes festes que després seran víctimes de les flames. Ho sabem i ho assumim.

Perquè sense el foc, sense tornar a començar cada any, la nostra festa fallera no seria el mateix. I perquè això, passar els nostres monuments pel foc, fa única la festa cada any. Les falleres majors i les seues corts sabem que viuran un any únic, amb un moment únic, amb uns moments únics. Irrepetibles tots ells. Cada faller i fallera duu una festa al seu interior.

La Diputació de València, a través de la seua Àrea de Cultura que jo tinc la sort de representar, ha donat sempre suport i continuarà fent-ho a la festa de les falles. Perquè la cultura de les valencianes i els valencians no seria la mateixa sense les Falles. Conteu en nosaltres, anem a estar. La Diputació de València creu en les Falles.

Definitivament, les Falles concentren tot allò que ens defineix com a poble.

Salutacions | Pàgina 11

SALUTACIÓ REGIDORA DE CULTRA I FESTES DE SAGUNT Patricia Sánchez i Mínguez

Pàgina 12 | Salutacions

“Com sempre, el vostre llibret és resultat d’esforç, perseverança i estima cap a la cultura de les falles. Que aquest 2024 la vostra escriptura i creativitat estiga plena d’èxits”

Estimada família fallera de La Palmera.

Estem arribant als dies on els colors prenen els carrers i les places. Aquests colors que reflecteixen el món faller aquest any també representen el vostre estimat llibret.

Els colors de la vida i com ens afecten el nostre dia és la temàtica principal del vostre llibret. Els colors de la vida són com una paleta que influeix en les nostres emocions i perspectives. Els tons brillants poden inspirar alegria i vitalitat, mentre que els colors suaus poden evocar calma i serenitat. La manera com percebem i interactuem amb els colors pot impactar la nostra energia i estat d’ànim en el dia a dia. És com si la vida fora una obra d’art constant, on els colors canvien i ens influeixen de maneres subtils i significatives.

Com sempre, el vostre llibret és resultat d’esforç, perseverança i estima cap a la cultura de les falles. Que aquest 2024 la vostra escriptura i creativitat estiga plena d’èxits.

M’agradaria aprofitar aquestes línies per a donar l’enhorabona a Pablo, Maria, Iván i Martina, representants per a aquest exercici faller. Haveu demostrat que vos agraden molt les falles. Amb la vostra il·lusió haveu representat La Palmera per cada racó, el vostre cor batega per la vostra comissió. Espere que guardeu aquest any sempre en el vostre record.

Ompliu cada racó de la vostra plaça amb colors, viviu cada moment d’aquestes falles i continueu treballant tant bé per les falles sempre.

Visquen les falles.

Una abraçada

Salutacions | Pàgina 13

SALUTACIÓ PRESIDENT EXECUTIU FJFS Ramón Jarque i Ferrer

Pàgina 14 | Salutacions

“És una bona ocasió per agrair als òrgans de govern de Sagunt, Gilet i Faura, amb les seues diferents corporacions municipals, funcionariat, tècnics i voluntaris, que dediquen el seu temps a facilitar-nos les tasques i fer lluir els actes organitzats per Federació Junta Fallera de Sagunt”

Com a president executiu de Federació Junta Fallera de Sagunt, tinc l’honor de saludar amb aquestes línies els fallers i falleres del Camp de Morvedre, així com a totes aquelles persones que desinteressadament contribueixen amb el seu suport i treball constant a enaltir les nostres festes josefines. És una bona ocasió per agrair als òrgans de govern de Sagunt, Gilet i Faura, amb les seues diferents corporacions municipals, funcionariat, tècnics i voluntaris, que dediquen el seu temps a facilitar-nos les tasques i fer lluir els actes organitzats per Federació Junta Fallera de Sagunt, durant tot l’exercici faller.

Comptem amb un calendari replet d’activitats culturals, esportives i festives, on la implicació per part del col·lectiu faller és cada vegada més notòria, però, és cert que tots i totes esperem amb especial entusiasme l’arribada del mes de març i la seua setmana gran, que omplirà de color, música i pólvora els carrers i places de la comarca.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la vostra comissió dels moments únics que ens brinden les falles i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes i visitants que s’apropen als nostres casals.

No vull deixar de saludar als representants de la comissió, Pablo, Maria, Ivàn i Martina. Desitge de tot cor que gaudiu d’una memorable setmana fallera junt amb la resta de fallers i falleres de La Palmera, amb la satisfacció d’haver fet un bon treball al llarg d’aquest any.

Bones falles 2024!

Salutacions | Pàgina 15

La nostra portada Aquesta il·lustració futurista, creada amb intel·ligència artificial, representa conceptualment la diversitat de l'ésser humà, de la vida mateixa, tan infinita com les possibles meravelloses combinacions i manifestacions del color La nostra portada està totalment inspirada en l'element principal del nostre monument gran, icona d'una de les obres més importants de l'artista faller Pere Baenas.

Un rostre replet de diferents COLORS, amb una mirada pensativa, serena, tranquil·la, una mirada profunda, bella, que ens transportarà a un lloc màgic, ple de colors, on totes i tots, tenim cabuda.

Aquesta il·lustració futurista, creada amb intel·ligència artificial, representa conceptualment la diversitat de l'ésser humà, de la vida mateixa, tan infinita com les possibles meravelloses combinacions i manifestacions del color, com veurem detalladament en el contingut del llibre.

En la imatge, els colors que destaquen són els denominats CMYK, especialment coneguts en el món de la impremta. Format pel cian, el magenta, el groc i el negre. El model CMYK es basa en l'absorció de la llum, una cosa tan vital en les nostres vides. El color que presenta un objecte correspon a la part de la llum que incideix sobre aquest i que no és absorbida per l'objecte.

Destaquen, d'una banda, els colors vius, lluminosos, animats. Colors que fomenten l'alegria i l'optimisme, la diversitat, la varietat, la complexitat, LA VIDA.

plia de la part superior de la nostra portada, aportant un gran contrast amb la imatge principal, per a accentuar-la encara més si cap, i incloent dins d'aquesta massa blanca, uniforme i sense textures, el títol i lema d'aquesta publicació, ELS COLORS DE LA VIDA, en color negre, per a buscar novament una confrontació que destaque, el blanc i el negre, la llum i la foscor, la vida i la mort. Contrast amb el qual volem posar damunt de la taula l'opció de viure la vida en blanc i negre o en color.

Quant a la tipografia triada, de pal, simple, atemporal, elegant, sense excessives floritures ni adorns, contribuint a aquesta cerca incansable del contrast, no sols en la portada, sinó de llarg a llarg de tot el llibre, aportant però sense destacar, perquè el color i la imatge impactant, són els autèntics protagonistes d'aquesta acurada publicació.

A més, hem volgut anar més enllà aportant un acabat de luxe a la nostra coberta impresa, utilitzant un vernís selectiu UVI en tres dimensions en forma d'ones electromagnètiques (els colors són les ones que el nostre ull pot veure). Una aportació espectacular que converteix la nostra obra en una cosa única, diferent, impactant. Una portada que vessa COLOR i VIDA. Benvinguts i benvingudes a un món ple de color.

Però no podríem oblidar-nos del blanc que ens aporta lluminositat, que usem en una zona àmLa nostra portada | Pàgina 17

L'ORIGEN I SIGNIFICAT DELS COLORS -

Pàgina 20 | L'origen i significat dels colors

Història del color Els colors són ones lluminoses que es generen arran de la descomposició de la llum blanca.

Cada color compta amb una longitud d’ona, és a dir, la distància que veiem entre el punt A fins al punt B. Aquesta longitud d’ona és l’encarregada de fer que els éssers humans puguem percebre els colors i que els identifiquem amb exactitud.

El color ha existit des de l’origen de l’univers, però no sempre s’ha pensat i opinat el mateix sobre ell, sobre el seu origen o sobre la seua composició.

Ha sigut estudiat per científics, físics, filòsofs i artistes. Cadascun en el seu camp va arribar a diverses conclusions que, a vegades, van ser bons punts de partida per a posteriors estudis i per a tot el que hui sabem del color.

Fa almenys 35.000 anys que ens expressem mitjançant colors. Els nostres avantpassats es

maquillaven i decoraven les seues coves. Aristòtil va ser el primer a definir els colors, va sentenciar que tots els colors es formen amb la mescla de quatre bàsics. Eren els colors de la terra, el foc, l’aigua i el cel, és a dir, els elements químics de l’antiguitat. A més, va atorgar un paper fonamental a la incidència de llum sobre els objectes.

En el Renaixement, Leonardo da Vinci va definir el color com una cosa pròpia de la matèria.

Va confeccionar la següent escala de colors bàsics: primer el blanc com el principal, ja que permet rebre tots els altres colors; després el groc per a la terra, verda aigua, blau cel i roig foc.

Finalment, el negre per a la foscor, ja que és el color que ens priva de veure’ls tots. Amb la mescla d’aquests colors obtenia tots els altres, encara que també va observar que el verd podia sorgir d’una mescla. Parla per primera vegada en la història dels colors primaris i secundaris.

>

L'origen i significat dels colors | Pàgina 21

Pàgina 22 | L'origen i significat dels colors

“

Goethe: la seua investigació va ser la pedra angular de l’actual psicològica del color. Va connectar els colors amb l’ànima humana.

El físic i matemàtic Isaac Newton va fer un pas decisiu en la història del color i va establir un principi fins hui acceptat: la llum és color. En 1665 Newton va ser qui va descobrir que la llum del sol, en passar a través d’un prisma, es divideix en diversos colors. Va descobrir la descomposició de la llum en els colors de l’espectre cromàtic. Aquests colors són el blau violaci, el blau celeste, el verd, el groc, el roig ataronjat i el roig porpra. Podem observar aquest fenomen quan la llum es refracta en la vora d’un cristall o d’un plàstic. També quan plou i alguns llamps de sol travessen els núvols, les gotes d’aigua compleixen la mateixa funció que el prisma de Newton i descomponen la llum produint el que anomenem Arc de Sant Martí.

qüència d’unes certes reaccions en els vidres i que la llum del Sol era blanca per naturalesa.

No obstant això, va ser ell el primer a observar que era la llum blanca la que donava lloc als colors, perquè es descomponia en ells gràcies a les propietats de refracció.

L’escriptor alemany Johann Goethe va estudiar i va provar les modificacions fisiològiques i psicològiques que l’ésser humà pateix davant de l’exposició als diferents colors i la seua manera de reaccionar davant d’ells.

La seua investigació va ser la pedra angular de l’actual psicològica del color. Va connectar els colors amb l’ànima humana.

De fet, fins als estudis de Newton en 1665, es pensava que els colors naixien com una conse-

L'origen i significat dels colors | Pàgina 23

Pàgina 24 | L'origen i significat dels colors

EL SIGNIFICAT DELS COLORS Cada color té la seua pròpia simbologia. Per aquest motiu, la psicologia del color analitza l’efecte dels colors en la conducta humana. Des d’aquests populars fins a la publicitat o les diferents cultures han establert el simbolisme dels colors.

Ja ho deia ARISTÒTIL: aquest filòsof grec (384322 a C) va ser el primer a argumentar que tots els colors provenien del blanc i el negre.

ISAAC NEWTON (1642-1727) va descobrir que la llum estava formada per set colors visibles, els quals podem apreciar en l’arc de Sant Martí (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta).

S’ha descobert també que els colors posseeixen un marcat caràcter psicològic, mitjançant el qual poden influir en les nostres emocions i, per tant, en la nostra presa de decisions i personalitat.

>

L'origen i significat dels colors | Pàgina 25

“

El color taronja és altament estimulant, estimula el cervell, produint energia i activitat mental i crida a l’acció de qui el contempla. A més, és el color que més destaca de la resta en una pintura, dibuix o grafisme.

Pàgina 26 | L'origen i significat dels colors

VERMELL: PASSIÓ El vermell és el color que més sovint apareix en els jaciments prehistòrics amb les pintures rupestres. Per aquest motiu, podem suposar que va ser un dels primers pigments utilitzats per l’home. Aquest color tan vital i extravertit va relacionat amb la passió, el temperament, la sexualitat i la impulsivitat.

El vermell destaca sobre la resta de colors i es considera el color de més intensitat emocional. Estimula els sentits, accelera la respiració i els batecs del cor. Denota valor i fortalesa.

El color vermell simbolitza sang, foc, calor, revolució, passió, a més de perill, destrucció i crueltat. És, per tant, un color que crida la nostra part més instintiva i per això, és tan efectiu en la publicitat. Grans marques com Coca-Cola utilitzen el simbolisme del color vermell per a representar les emocions que desitgen transmetre a l’usuari. A més, el color vermell tendeix a generar apetit, per la qual cosa és comú que marques d’alimentació i begudes l’utilitzen sovint en els seus dissenys.

TARONJA: ENERGIA El color taronja és altament estimulant, estimula el cervell, produint energia i activitat mental i crida a l’acció de qui el contempla. A més, és el color que més destaca de la resta en una pintura, dibuix o grafisme. Si en un panell veiem gran multitud de colors, els nostres ulls se centraran primer en el color taronja. Alegria, estiu, atracció, felicitat, creativitat i joventut són les paraules que se li associen. Simbolitza entusiasme, energia i moviment. És bo per a reflectir nervi, activitat, moviment, emoció i acció.

Aquest color simbolitza la creativitat, el canvi, l’energia i la resistència.

També és el símbol de la tardor.

Els colors rics i saturats tenen una important càrrega emocional com és el cas del vermell i el taronja.

GROC: FELICITAT-PERILL Va ser un dels primers pigments d’origen vegetal usats en la prehistòria. El groc és el color del sol i de la felicitat, sempre carregat d’energia. És un color alegre i dinàmic que simbolitza la festa.

D’altra banda, s’associa amb la part intel·lectual de la ment i la capacitat d’expressar els pensaments. També es relaciona amb l’or, els diners i el luxe, encara que cal no oblidar que en la naturalesa el color groc és símbol de perill, com en les vespes o abelles.

A més, els tons de groc opacs o apagats simbolitzen decaïment, traïció, malaltia, vellesa, deshonestedat, covardia, gelosia, cobdícia i engany. Es relacionen amb llibres vells, caiguda de les fulles dels arbres.

ROSA: INNOCÈNCIA El color rosa és ideal per a temàtiques alegres i atmosferes de somni. Aquest color més relaxat desperta sentiments amables en qui contempla l’obra d’art. En la psicologia del color el rosa representa l’amor, la innocència, la protecció i la tranquil·litat. Els tòpics femenins i la sensibilitat.

Així com el vermell evoca més la part sexual de les relacions, el color rosa s’associa amb l’amor altruista i sincer. En cas d’utilitzar el fúcsia o rosa virolat, el rosa pot convertir-se en un color més agressiu i cridaner, fins i tot descarat.

VIOLETA: FEMINISME Martiri, misticisme, profunditat El violeta s’associa amb l’espiritualitat, la individualitat i la reflexió. A més, també es relaciona amb allò ocult, allò misteriós o al pecat. A Roma, el porpra era per llei el color imperial i només el vestien els més poderosos.

Aquests tons recorden la reialesa, el simbolisme religiós, la dignitat o el luxe.

Si es barreja amb negre evoca la deslleialtat, desesperació i crueltat. En canvi, si ho barregem amb blanc recorda la mort, el dolor i la rigidesa. Les figures femenines dels artistes de l’Art Nouveau, com Gustav Klimt, es representaven sovint vestides de violeta.

D’aquesta manera suggerien erotisme i llibertinatge, d’ací ve que el morat siga el color del feminisme.

> L'origen i significat dels colors | Pàgina 27

“

Cal destacar que, antigament, el pigment blau s’obtenia del lapislàtzuli, una pedra preciosa. Per aquest motiu, les obres d’art que contenien aquest color eren extraordinàriament cares.

BLAU: SAVIESA

VERD: VIDA

Aquest color fred s’associa amb la ment i la intel·lectualitat. Fa sensació d’assossec i tranquil·litat, evocant la mar, l’aigua i la nit.

Transmet suavitat, pau, calma, profunditat i espiritualitat. El blau és el color de la saviesa, la integritat i el coneixement, ajuda a la creativitat i a la claredat d’idees. No obstant això, hem de tindre en compte que en tons foscos pot simbolitzar misteri, intolerància, depressió i ansietat.

Per la seua composició, el verd és un color de gran equilibri.

Aquest color és una combinació de colors càlids (groc) i freds (blau). Per això, està entre la força i la serenitat. S’associa amb la primavera, la naturalesa i les coses que creixen. Respecte a la seua simbologia, el verd crea en l’ésser humà sensació de calma, individualitat, pau i tranquil·litat. És un color que transmet relaxació i descans. Reconforta davant de l’abatiment i el cansament.

Inspira seguretat, harmonia i equilibri. D’altra banda, també es relaciona amb l’enveja, la gelosia i el verí. El color verd es relaciona amb la naturalesa, el medi ambient, la joventut i la primavera.

Uns altres significats del blau són: fred, estabilitat, harmonia, unitat, confiança, veritat, seguretat, neteja, ordre, lleialtat, tecnologia.

Estudiosos sobre la simbologia dels colors asseguren que els blaus baixen el ritme cardíac.

Cal destacar que, antigament, el pigment blau s’obtenia del lapislàtzuli, una pedra preciosa. Per aquest motiu, les obres d’art que contenien aquest color eren extraordinàriament cares. Amb el descobriment dels pigments blaus sintètics, com el blau de Prússia, aquests tons van començar a utilitzar-se amb més freqüència.

Cal tindre en compte un xicotet matís: el verd com a il·luminació pot transmetre tot el contrari a equilibri i tranquil·litat. Al cinema s’utilitza la il·luminació verda per a evocar angoixa o situacions tibants.

MARRÓ: HUMILITAT La pintura marró s’associa fàcilment als arbres, la fusta. Per aquest motiu, és un dels colors més representatius de la naturalesa. No obstant això, l’evoca des d’un punt de vista estàtic, neutre i avorrit. El marró simbolitza allò acollidor, però també allò corrent i antiquat.

TURQUESA: FRESCOR Entre blau i verd es troba el color turquesa o aiguamarina. De manera natural el trobem en platges tropicals, en minerals o pedres precioses. Per aquesta raó, l’associem amb ambients paradisíacs i frescos, recorda oceans tranquils i aigües netes.

Transmet frescor, flexibilitat, calma i diversió. Barrejat amb colors daurats recorda la riquesa de l’antic art egipci o l’orfebreria de les cultures mesoamericanes.

Pàgina 28 | L'origen i significat dels colors

Ens recorda el fang, pobresa i terra. És el color de les coses vulgars i poc atractives: del pèl dels animals del bosc, de la matèria robusta, de la tardor i dels camps de cultiu. A vegades evoca sentiments de nostàlgia i s’utilitza per a simbolitzar la humilitat i les dificultats de la vida.

Els seus tons reflecteixen austeritat i estabilitat. El polític Winston Churchill deia que s’alegrava amb els colors brillants i sentia ve-

ritable llàstima pels pobres marrons. I és normal, perquè quan a un nen li preguntes quin és el color que menys li agrada gairebé sempre et respon amb aquest. El marró no és un color massa.

GRIS: VELLESA-AVORRIMENT El color gris és el color de les pedres i metalls; de les cendres i la pols. Es relaciona amb el clima, amb l’avorriment, amb la vellesa i la mort. El gris és un color equilibrat i neutre, que no desperta emocions. Unes altres atribucions del color gris són: intel·ligència, serietat, modèstia, seguretat, dignitat, maduresa, solidesa, tradicionalisme, pràctic, funcional i efectiu.

BLANC: PURESA El blanc és símbol de puresa, netedat i seguretat. Aquest color transmet innocència, joventut i perfecció; simplicitat i frescor. Associat amb la llum transmet pau, puresa i bondat. Proporciona sensació de frescor i és sinònim del bo, el positiu, el net, el fresc i el celestial.

NEGRE: MORT El negre és el color d’allò misteriós i ocult. A vegades també representa el dolor i la mort; la negativitat i el mal. No obstant això, es tracta d’un color sofisticat, digne i vistós, que també denota estil, serietat i elegància.

Unes altres connotacions del color negre són: formalitat, riquesa, misteri, por, maldat, infelicitat, profunditat, tristesa, remordiment, enuig, anonimat, poder, sexualitat, subterrani, dol, austeritat i desafecció.

L'origen i significat dels colors | Pàgina 29

ELS COLORS EN LA VIDA -

> ELS COLORS EN LES CULTURES DEL MÓN

“

En les següents línies parlarem dels diversos significats de cadascun dels tres colors primaris més blanc i negre, i algun color més.

MARIÁN ROMERO I TORRES Periodista

La simbologia del color en les diferents cultures La simbologia del color és fonamental per a comprendre les diferents cultures del món. El color és un dels components clau dels símbols visuals i és utilitzat principalment com a mitjà de comunicació. No obstant això, la simbologia del color més determinant es va extraure de la naturalesa.

tar-los d’una manera profunda.

En les civilitzacions antigues, el color era una part integral de la substància i l’ésser de tot en la vida. Tot i que existien diferències individuals en la interpretació dels colors, van elaborar formes de simbologia del color determinades convencionalment, generalment, com a part d’una cerca de principis bàsics amb els quals organitzar un món de multiplicitats. Per tant, els colors primaris es van associar amb freqüència amb les divinitats, els elements i les direccions.

Existeix una diversitat molt àmplia de colors. No obstant això, aquests poden ser categoritzats en colors primaris, secundaris i terciaris. Tradicionalment es diu que els colors primaris estan composts per: vermell, groc i blau, i les cultures antigues sumaven a aquests tres el blanc i el negre.

D’altra banda, el color també es troba estretament relacionat amb els estats mentals i emocionals, i fins i tot, pot arribar a afec-

Existeixen moltes maneres d’estudiar el color. En aquest article ens enfocarem en l’origen de la simbologia del color i com aquests es troben representats en diferents cultures.

En les següents línies parlarem dels diversos significats de cadascun dels tres colors primaris més blanc i negre, i algun color més.

Particularment aprofundirem en el significat de cadascun d’ells en diferents temps, llocs i cultures. A més, també et parlarem de les seues connotacions tant positives com negatives.

>

Els colors en la vida | Pàgina 33

LA SIMBOLOGIA DEL COLOR EN LES DIFERENTS CULTURES: ELS COLORS PRIMARIS, SECUNDARIS, EL BLANC I EL NEGRE 1. VERMELL. El color vermell es troba relacionat en diferents cultures amb la sang, el foc, el sol i el cel al capvespre. Universalment es considera com el símbol bàsic del principi vital, del foc i de la sang. Quant a les emocions, estan estretament relacionades amb l’alegria, l’amor, la passió i el perill. En alguns països ha estat utilitzat com el color representatiu de moviments polítics com el comunisme i la revolució.

Connotacions positives.

Segons les llegendes de diferents cultures, el color vermell és el primer color rebut per l’home. D’altra banda, en temps prehistòrics ruixaven els cossos dels morts amb aquest color, ja que es creia que restaurava el color càlid de la sang i la vida.

En la cultura anglosaxona, utilitzaven el color vermell com a amulet de protecció contra el mal i els guerrers l’usaven per a obtindre “poders màgics”.

En les tradicions culturals xineses, està associat amb la bona fortuna, la felicitat i la celebració. Mentre que, en els festivals occidentals, el vermell i el verd s’associen amb el nadal. Quant a la religió catòlica i a la monarquia, aquest color representa la influència i l’autoritat. Sent utilitzat pels cardenals catòlics romans en els seus barrets i en la majoria de la vestimenta dels reis. Finalment, el vermell també està relacionat amb l’amor i la fertilitat.

Connotacions negatives.

Com el color de la sang, el vermell és considerat com un símbol d’advertiment, guerra, destrucció, sexe, pecat i assassinat. En la mitologia romana, el vermell està vinculat amb el Déu de la guerra, Mart. Antigament a Egipte, el color estava relacionat amb el desert i amb el déu destructiu Seth. Les banderes vermelles són emprades pels revolucionaris socialistes. El vermell es va associar en molts llocs amb les prostitutes.

>

“

En alguns països ha estat utilitzat com el color representatiu de moviments polítics com el comunisme i la revolució.

Els colors en la vida | Pàgina 35

Página 36 | Els colors en la vida

2. GROC. Segons el diccionari Merriam-Webster, la paraula groc prové de l’anglés antic ”geolu” que és similar al “gelo” alemany antic. El to del color s’assembla a les llimes madures i als gira-sols. En la cultura occidental, aquest color es troba associat amb felicitat, alegria, optimisme, però, igualment podem identificar-lo amb precaució i covardia. A Alemanya, representa l’enveja. Per a la cultura egípcia, aquest color transmet felicitat i bona ventura. En tractar amb el groc, les associacions es poden dividir en dues connotacions.

Connotacions positives.

El color groc es troba associat amb el sol i els seus poders generadors de vida. El sol groc va ser adorat com a déu en moltes cultures antigues. Segons la mitologia grega, la radiant llum groga del sol, personificava la saviesa divina; mentre en la cosmologia mexicana, trobem que el groc daurat era el color de la nova pell de la terra, al començament de la temporada de la pluja, abans que tot tornara a ser verda. Per tant, el color està relacionat amb el misteri de la renovació. A la Xina està vinculat amb el centre de l’univers. Per als budistes, el groc és el color de la humilitat.

“

En la cultura occidental, aquest color es troba associat amb felicitat, alegria, optimisme, però, igualment podem identificar-lo amb precaució i covardia.

Connotacions negatives.

El groc ens anuncia la vellesa i l’enfocament de la mort. Per als indis Tewa Poble, és el color de l’oest, el qual ens indica la direcció cap a l’inframon. Per als xinesos, el color negre i el groc eren els colors que representaven el nord, aquesta direcció conduïa al regne dels morts. En la tradició del teatre xinés, els actors pinten els seus rostres de groc com una marca de crueltat, engany i cinisme.

Es va usar una bandera groga en occident per a simbolitzar malalties i quarantena.

>

Els colors en la vida | Página 37

Pàgina 38 | Els colors en la vida

“

Els animals com la granota, llangardaix, insectes i ocells, apareixen verds a causa d’una mescla de capes de coloració blava i verd en la seua pell.

3. VERD / QING/ BLAU. En la cultura occidental, representa la naturalesa, la consciència ambiental. A Irlanda, podem observar els seus meravellosos i exuberants paisatges verds, els quals li van guanyar el sobrenom d’Illa Esmaragda. S’usa per a descriure les plantes i els oceans.

Diversos minerals tenen un color verd, com el Jade i la Maragda, d’aquí l’expressió verda color Esmaragda. Els animals com la granota, llangardaix, insectes i ocells, apareixen verds a causa d’una mescla de capes de coloració blava i verd en la seua pell.

Moltes criatures s’han adaptat als seus entorns verds, adoptant un to verd per a camuflar-se. El verd té connotacions positives i negatives.

Connotacions positives.

Universalment, és el color de la vida vegetal, el verd pot representar despertar, nous començaments i creixement. Els xinesos el relacionen amb la primavera. També trobem que, per als celtes, l’home verd és un important déu de la vegetació i la fertilitat.

Antigament a Egipte, el verd del déu Osiris simbolitzava la resurrecció i la immortalitat. El seu simbolisme espiritual era més important en el món islàmic, per a ells aquest representava el color sagrat del Profeta i la divina provisió. A Mèxic, és considerat un color nacional, el qual representa la Independència de la Repú-

blica. També és el color nacional de l’Islam. El verd s’ha convertit en un simbolisme per als ecologistes.

Connotacions negatives.

També trobem un costat fosc en el món natural. En diverses ocasions, el color verd ha representat perill i mort. Hi ha molts casos en què el verd ha estat vinculat amb poders sobrehumans. Els antics egipcis temien els gats amb ulls verds, i s’imposava pena de mort per als culpables de matar aquestes criatures.

A l’Europa medieval, el verd estava associat amb el Diable, i usarlo es considerava desafortunat per als éssers humans. Segons les creences, una persona físicament malalta, es veia verda al voltant de les brànquies. Qualsevol que siga l’origen de la creença, la correspondència del verd i l’enveja s’han convertit en un costum popular. A més hi ha altres dos colors similars amb el verd: “Qing” / azure i blau.

QING /AZURE És el color ortodox en l’antiga Xina, en lloc del verd. A la Xina tradicional, “el drac blau” presideix el barri oriental, com una de les “quatre criatures sobrenaturals”. És difícil per a les persones distingir entre qing verd o blau.

>

Els colors en la vida | Pàgina 39

4. BLAU. El blau és el color més usat en el món sencer, ja que té moltes associacions positives. Històricament, moltes cultures a tot el món no han distingit el blau del verd. Els amulets en forma d’ull blau es creu que protegeixen del mal d’ull. Originalment, no hi havia una paraula xinesa específica per al blau, en canvi, qing es referia a tots els tons, des del gris fosc fins al blau i verd.

Els xinesos no tenen terme per a separar “blau” de “verd”, i qing cobreix tots dos termes. En l’hinduisme està associat a Krishna, que encarna l’amor i l’alegria divina. Hi ha connotacions positives i negatives per a aquestes paraules.

Connotacions positives.

Ja siga que parlem del cel (blau celeste) o de la mar (oceànic), el blau evoca espais amplis i oberts, i està vinculat amb l’infinit i el buit primordial. El blau del cel s’ha associat amb el principi masculí, la distància i els déus. Així i tot, les aigües profundes. En l’antic Egipte, els déus i reis sovint es representaven amb barbes i perruques blaves, així com la divinitat Hindú Krishna com a blava. D’altra banda, també associen el blau amb el principi femení.

Com a símbol de pau i puresa, és el color de la Mare de Déu. El blau és el símbol de la veritat i l’eternitat de Déu i sempre continuarà sent el símbol de la immortalitat humana. D’aquí, l’antic costum en les bodes, que la núvia ha de portar una cosa blava, és per a garantir la fidelitat.

Connotacions negatives.

L’antiga Xina tenia una actitud ambigua cap al color blau. Les criatures de cara blava en l’art tradicional eren dimonis, fantasmes.

Mentre que Kui-hsing, el déu de cara blava, era originalment un erudit. El blau és vist tradicionalment com una persona enutjada, “de cara blava” i el color d’ una moradura”. Amb freqüència es considera sinònim de depressió.

També pot representar abstinència, aïllament, solitud i inestabilitat. El blau representa els excessos de l’emoció tranquil·la. L’expressió sentir-se trista es relaciona amb el blau i es considera sinònim de depressió.

“

>

En l’hinduisme està associat a Krishna, que encarna l’amor i l’alegria divina. Hi ha connotacions positives i negatives per a aquestes paraules.

Els colors en la vida | Pàgina 41

5. BLANC. És un pigment del color de la llet o la neu, a causa del reflex dels raigs de llum visibles. Per a la cultura occidental el blanc representa la puresa, la pau, l’elegància i la neteja. És comú que les núvies utilitzen un vestit de color blanc en les bodes, el qual representa la puresa i la virginitat.

En alguns països asiàtics, el color blanc representa la mort, el dol i la mala sort. Al Perú, el color blanc està associat amb els àngels, la bona salut i el bon temps. Igual que els colors, el blanc té connotacions positives i negatives.

“

En moltes cultures les vestimentes blanques són vestimentes sacerdotals, associades simbòlicament amb la puresa i la veritat.

El blanc és usat per les núvies, als països occidentals.

Connotacions positives.

El blanc es pot definir com el color absolut de la llum, en ell es troben concentrats tots els colors. Simbolitza la veritat, la puresa, la innocència, i el sagrat o diví. En moltes cultures, les vestimentes blanques són vestimentes sacerdotals, associades simbòlicament amb la puresa i la veritat. El blanc és usat per les núvies, als països occidentals.

Podem trobar en les pintures del Judici Final, que les ànimes dels justos es troben representades per robes de color blanc. Els cristians en ser batejats, són vestits amb roba d’aquest color. L’associació del blanc amb la puresa i la pau és utilitzada per moltes religions.

Connotacions negatives.

D’altra banda, el blanc s’associa amb pal·lidesa, falta de sang, de vigor i mort. En diverses cultures, es creu que l’ànima deixa el cos en forma de papallona blanca o ocell blanc. A la Xina, els actors amb cares pintades de blanc representen homes que no són considerats malvats, però sí astuts i traïdorencs. Els àngels cristians es representen vestits de blanc, mentre que els fantasmes es descriuen com emetent una llum blanca.

>

Els colors en la vida | Pàgina 43

“

Per a moltes cultures el negre representa la sofisticació i la formalitat, però també el mal, la mort, el duel, la màgia, la malaltia, la mala sort i el misteri.

Pàgina 44 | Els colors en la vida

6. NEGRE. El diccionari Merriam-Webster indica que “negre” es remunta als seus orígens pro indoeuropeus, a través de “bhled“, que significa, “cremar i brillar”.

L’antic anglés “blaec” era similar a l’antic “alt blac” alemany (negre).

Per a moltes cultures el negre representa la sofisticació i la formalitat, però també el mal, la mort, el duel, la màgia, la malaltia, la mala sort i el misteri.

En el Mitjà Orient, pot representar tant el renaixement com el dol. A Àfrica, simbolitza l’edat, la maduresa i la masculinitat.

Connotacions positives.

El color negre és considerat com l’absència de llum i, en lloc d’un color en si mateix, és un símbol complex. Gairebé totes les cultures reconeixen la dualitat i l’oposició entre el blanc i el negre. A Egipte, el negre representa el color del “renaixement” i la “resurrecció”. A Grècia, és el color de Cronos/Saturn, que simbolitza el temps.

Les deesses hindús Kali i Durga poden aparéixer com a deesses negres, la qual cosa suggereix la dualitat llum-foscor necessària per a la continuació de la vida. Un poble anomenat Un-Zehn, adorava el color negre que representava la dignitat i va poder estar influenciat per l’aigua negra del riu Drac Negre.

Connotacions negatives.

En el món occidental, el negre té moltes connotacions negatives, moltes d’elles centrades en la por i el desconegut. La mort i el duel estan simbolitzats en occident pel negre. La Parca, terme emprat pel cristianisme com la personificació de la mort, està oculta per complet amb túniques negres. La màgia negra s’utilitza per a propòsits malvats. Els animals negres es consideren desafortunats, com el corb negre, el gos negre, el gat negre i les ovelles negres. El negre denota culpa i vici. Per això trobem que dir “un home té el cor negre” és una expressió contigua de depravació.

Mentrestant, en el teatre xinés, un home amb la cara ennegrida representa una persona honorable i justa. En anglés, utilitzar els termes de dilluns negre o divendres negre, no es consideren dies de sort, perquè en aquests dies s’han produït molts esdeveniments terribles.

En resum, el significat de blanc i negre no és absolut i general i depén de moltes condicions. A més, ha canviat de tant en tant i de regió a regió.

Els colors en la vida | Pàgina 45

> EL COLOR EN LA POLÍTICA

“

Els colors comencen a jugar un paper important en política quan comença a deixar de ser una cosa restringida a les elits i les masses comencen a implicar-se en ella

PABLO SIMÓN Doctor en Ciències polítiques i socials per la Universitat Pompeu Fabra.

Professor titular de Ciència política en el Departament de Ciències Socials de la Universitat Carles III de Madrid.

Comentarista polític en la Cadena SER, El Pais, TVE i La Sexta…

Política en tecnicolor Els colors en política sempre han sigut rellevants. Des de l’antiguitat, els estendards, els uniformes o les banderes vistoses servien per a saber qui eren els del nostre exèrcit i qui els rivals. En eixa essència, la política no ha canviat. Els éssers humans, com a bons mamífers, necessitem identificar el grup al qual pertanyem per a saber on enquadrar-nos. Hi ha qui pensa que això va contra la raó pròpia de l’individu. No ho crec. Cadascun de nosaltres, com a ciutadans, ens escindim en una paradoxa: volem ser únics, irrepetibles, però al mateix temps sentir-nos part d’alguna cosa més.

Els colors comencen a jugar un paper important en política quan comença a deixar de ser una cosa restringida a les elits i les masses comencen a implicar-se en ella. És veritat que hi ha raons per a pensar que abans també havien jugat algun paper. Per exemple, en l’Imperi Bizantí se sap que els partits polítics i religiosos s’enquadraven darrere dels colors amb els quals es competia en les carreres de quadrigues, sent els més importants la blava i la verd. Ara bé, això no era sinó un mer avançament. Va ser quan

va caldre mobilitzar grups sencers a les barricades, a les urnes o als carrers, que les ensenyes acolorides van cobrar un paper destacat en política.

A l’esquerra el color roig va ser el més important. Durant la Revolució Francesa, quan hi havia disturbis a París, les autoritats hissaven la bandera roja d’alarma per a cridar les tropes a la seua repressió. Pegant-li la volta, les esquerres la van assumir com a pròpia des de la Comuna de París en 1871, amb la qual cosa el destí del roig quedaria per sempre lligat als partits socialistes.

Tots els països que han adoptat règims d’aquest tipus el van incorporar a les seues ensenyes nacionals. L’Exèrcit Roig, el Llibre Roig de Mao... Fins i tot hui es fa referència al fet que algú és “un roig” quan es comenta que té ideologia d’esquerres.

El color dels monàrquics era el blanc, almenys en la majoria dels països. De nou, França és el model inspirador, ja que el pavelló dels Borbons, amb la seua flor de lis, tenia de fons el blanc. No

>

Els colors en la vida | Pàgina 47

“

L’OTAN, la UE (més fosc) o l’ONU (més clar) són exemples. Les primeres ho són per oposició al bloc comunista, ja que ambdues sorgeixen en el context de la Guerra Freda. En el cas de les Nacions Unides (amb els seus cascos blaus), és un blau assemblat a la mar per a insistir en la seua vocació planetària.

obstant això, altres dinasties com l’Estuard a Anglaterra també tenien aquest color com a ensenya distintiva. En les guerres civils de Rússia o Finlàndia, per exemple, l’exèrcit blanc era el bàndol legitimista. Malgrat això, el color més prevalent enfront del roig acabaria sent el blau. És veritat que al principi era un color republicà oposat al blanc monàrquic i al negre del clergat. No obstant això, l’ús recurrent del blau que feien els tories, el partit conservador britànic, des del segle XVII, va fer que aquest color es tornara el més rellevant quan calia fer mencions a la “gent d’ordre”.

La camisa i la divisió blava es tornarien colors alineats amb el feixisme o, més en particular, amb l’anticomunisme militant. No deixa de ser curiós perquè blava també és l’ensenya d’Israel, basada en el talit, vestit del res d’aquest credo i anatema del nazisme. Els EUA tal vegada és l’únic país en el qual els rojos són l’elefant republicà (dreta) i els blaus el ruc demòcrata (esquerra), encara que davant el dubte es mesclen tots dos colors amb les barres i les estreles del país i avant. El fons de la bandera de moltes organitzacions multilaterals també és blava. L’OTAN, la UE (més fosc) o l’ONU (més clar) són exemples. Les primeres ho són per oposició al bloc comunista, ja que ambdues sorgeixen en el context de la Guerra Freda. En el cas de les Nacions Unides (amb

els seus cascos blaus), és un blau assemblat a la mar per a insistir en la seua vocació planetària.

Aquests han sigut els colors centrals en política i que són presents en quasi tots els països. Menys usat és el gris (que, en plural, eren la policia franquista), associat als liberals abans de la Segona Guerra Mundial o als confederats en la guerra de secessió dels EUA. El marró va quedar també amb un ús residual, en particular per als moviments feixistes. Més interessant és la història del taronja. Aquest color està molt associat amb la monarquia en Països Baixos (la casa d’Orange) i, prenent per inspiració la llarga hegemonia allí dels partits confessionals, ha acabat sent el color favorit dels partits democratacristians (excepte, curiosament, a Alemanya, on el seu color és el negre d’una sotana). Tendeix, per tant, a ser un color més estimat entre liberals i centredreta, potser amb excepció de “les revolucions de color” (la Taronja d’Ucraïna), que era aperturista.

Els colors a vegades també serveixen per a indicar viratges ideològics i alçar barreres amb forces limítrofes. Hi havia liberals que no se sentien còmodes amb el taronja així que van optar pel groc per a diferenciar-se dels més conservadors. En alguns llocs, especialment si volien distingir-se de posicions més a l’esquerra,

>

Pàgina 48 | Els colors en la vida

Els colors en la vida | Pàgina 49

“

El primer és el color verd, que arribarà amb l’eclosió de tots els moviments ecologistes i antinuclears. Encara que també alguns partits agraris l’usen, la veritat és que aquest color s’associa de manera inequívoca a la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

els socialdemòcrates van adoptar el rosa o magenta. En tot cas aquest últim color, que els nazis empraven per a identificar els homosexuals en els camps d’extermini, es va resignificar per a representar tant el feminisme com el col·lectiu LGTB des dels anys setanta. De fet, dos colors començaran a inundar també els arcs parlamentaris i els carrers d’Occident arran de maig de 1968.

El primer és el color verd, que arribarà amb l’eclosió de tots els moviments ecologistes i antinuclears. Encara que també alguns partits agraris l’usen, la veritat és que aquest color s’associa de manera inequívoca a la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient. Els partits verds començaran a entrar en els parlaments, encara que a vegades siguen acusats de ser melons d’Alger (verds per fora, rojos per dins). El segon color és el violeta, el qual s’associarà íntimament amb el moviment feminista. Es pensa que aquesta vinculació té a veure amb el fet que es va usar en honor a les 129 dones que van morir en 1908 en l’incendi d’una fàbrica tèxtil, potser pel color del fum que generava el foc (i que va donar origen al Huit de Març). Uns altres pensen que el violeta feminista té a veure amb la lluita del sufragi femení al Regne Unit, on les insígnies reivindicatives lluïen també aquest color.

Pàgina 50 | Els colors en la vida

Però no es poden revisar els colors de la política sense fer menció al negre que, sobretot, és l’antítesi del blanc. Si aquest últim és la bandera de la pau, el negre és el color propi de la insubmissió, la resistència. Normal, per tant, que haja sigut el preferit per l’anarquisme. Aquest color a vegades s’ha maridat amb altres tons segons el tipus d’anarquisme del qual parlem (negre i roig, l’anarcocomunisme, el més popular). No obstant això, el feixisme o els islamistes també han recorregut a ell. Això no lleva que el negre aprime i que, a Juanes, amb la seua cançó de “La camisa negra”, quasi l’acaben censurant. No obstant això, aquest color també ha sigut usat per partits conservadors tradicionals en determinats països.

La vida és un festival de color, així que la política no pot ser d’una altra manera. Quan va de situar-nos en grups, de sentir pertinença, les ideologies són com els equips de futbol: fa falta sentir la samarreta. No és que siguem éssers desproveïts de lògica o de raó, però sí de necessitats d’identitat. Això explica per què tenim tan ficat en la retina l’associació entre una determinada escaleta de colors i partits o moviments socials. La vida és complexa i necessitem dreceres per a saber qui són els nostres. I, si és així, quina millor manera que amb llum i amb color?

> EL COLOR EN LA SOCIETAT

Fotografia: Maria Medina-Vicent

“

Al convertir la imatge a blanc i negre estic generant un món diferent, un món que no puc percebre a primera vista, però que resideix al meu interior.

MARIA MEDINA-VICENT Professora Contractada Doctora Coord. de Qualitat del Grau en Humanitats: Estudis Interculturals i del Grau en Història i Patrimoni Editora Principal de Recerca. Revista de Pensament i Anàlisi Dep. de Filosofia i Sociologia Universitat Jaume I

Viure en blanc i negre.

La vivència subjectiva dels colors La reflexió sobre els colors sempre ha estat present al camp de la filosofia, des de l’Antiga Grècia de la mà d’autors com Aristòtil o Plató (Txapartegi 2008; Unanua Garmendia 2022), passant per la visió més empírica de Hume, les teories del color de Newton i Goethe (Pimentel 2015), fins arribar a altres més lligades al llenguatge, com per exemple de la mà de Wittgenstein (2013). Ja siga des d’un apropament de caire més empíric o de caire més subjectiu, dins del pensament filosòfic s’han establert preguntes sobre les qualitats físiques i metafísiques dels colors, però també sobre els seus usos i significats socials. Partint d’aquest marc de sentit, el present text no tractarà d’oferir una visió cientificista dels colors, sinó més aviat una que aporte reflexions sobre els seus significats i implicacions socials i individuals. És a dir, tractaré el color com una vivència subjectiva situada en societat.

Per començar, considere necessari assenyalar que passe totes les fotografies que faig al blanc i negre, seguint una mena d’intuïció creativa o estètica que m’empenta a fugir dels colors que trobe en la realitat sensible que m’envolta. Mentre pense sobre els colors, em plantege la raó d’aquesta acció, per què sent la necessitat constant de dotar de blanc i negre les imatges que em rodegen? I

així, pensant sobre açò, me n’adone que la nostra forma de relacionar-nos amb els colors, ja siga individual o col·lectiva, està lligada també a la nostra mirada. És a dir, a la forma que tenim d’entendre el món i de relacionar-nos amb ell, de dotar-lo de sentit.

Al convertir la imatge a blanc i negre estic generant un món diferent, un món que no puc percebre a primera vista, però que resideix al meu interior. Està ací, impregnat d’emocions, de valors i expectatives que sorgeixen del meu ésser, però que no es poden veure a simple vista. Projecte el meu ésser en la imatge, veig en blanc i negre, perquè pense i visc en eixos colors. La meua mirada és nostàlgica i melancòlica, i potser trobe en dits colors la forma d’expressar-la més adient. Per això els he d’extraure, donar-los vida i mostrar-los a la resta, desvetllar allò que està ocult a la simple percepció. Al mateix temps, al realitzar aquesta operació, estic estetitzant el món, convertint-lo en un món més bell (almenys, des de la meua perspectiva). I és que els colors són, fonamentalment, font d’expressió creativa de les persones.

No obstant, no cal oblidar que la meua vivència subjectiva dels colors està condicionada per la meua trajectòria vital, les meues emocions, l’educació que he rebut, la meua cultura i que per tant,

>

Els colors en la vida | Pàgina 53

“

Al convertir la imatge a blanc i negre estic generant un món diferent, un món que no puc percebre a primera vista

Fotografia: Maria Medina-Vicent

Página 54 | Els colors en la vida

adquireixen sentit en societat. Perquè hi ha altres que llegeixen i s’enfronten a dites imatges, i les interpreten des de la seua pròpia història, però també des dels acords comuns vigents en societat.

Els colors són llocs comuns que permeten dotar de sentit la vida social, generem acords sobre els seus significats i creen normes a partir de les nocions comunes que sobre ells hem construït.

Per això hi són tan importants en la regulació de la vida social i la convivència, com per exemple els semàfors i el trànsit, o també per celebrar allò que ens importa a través de festes i rituals. Així com per evitar malentesos, i no anar a un soterrament vestits de roig o groc. De fet, el color, sempre i en tot, té una funció principal centrada a classificar, associar, oposar o jerarquitzar. A través d’ells categoritzem el que està bé i està malament (el roig en la correcció d’un examen), el que és ecològic del que no ho és (el verd en les etiquetes dels supermercats), qui té l’autoritat i qui no (el blau dels uniformes dels cossos de seguretat), i així, un llarg etcètera. Els seus múltiples jocs i contrastos possibiliten reagrupar o dissociar elements, diferenciar plànols de contingut i permeten construir una imatge determinada d’alguna cosa i dotar-la de sentit. A més, els colors han estat emprats de forma constant com elements del poder, font d’expressió d’intencions polítiques, dinàstiques, monàstiques i d’altres tipus (Sánchez Ortiz 1999).

A més, expressem les nostres intencions i estats d’ànim a través dels colors. Potser de forma inconscient, però al dur a terme

accions en el nostre dia a dia ens ajustem als codis socials referents als colors que operen en la nostra societat. I valga dir ací que aquests canvien depenent de la cultura, el temps històric i la societat en la qual ens trobem. Així, quan emboliquem un regal, acudim a colors cridaners, vius i alegres. Entreguem un objecte amb il·lusió a algú i això és motiu d’alegria. Quan anem a un soterrament vestim amb colors foscos en mostra de respecte cap a qui hem perdut. La meua àvia va vestir de negre pel dol dels seus morts, i jo sempre ho vaig entendre com una mostra de l’amor que sentia cap a ells. El negre ens fa recordar allò que hem perdut. Quan volem causar una bona impressió el primer dia de feina, ens vestim de blau fosc, volem estar elegants i transmetre serietat i compromís. Quan donem a la persona que estimem una rosa roja, li estem transmeten la passió que ens atreu al seu cos i ésser.

Michel Pastoureau (2009, 2017) ha dedicat la seua vida a estudiar els colors des d’una visió històrica, antropològica i filosòfica. Dit autor apunta que la percepció dels colors és més cultural que física, i que, per tant, va transformant-se a mesura que canvien les societats. Per tant, els colors estan sotmesos a l’esdevenir històric i cultural, a l’igual que les nostres subjectivitats. En Breve historia de los colores (2006), obra escrita per Pastoureau junt a Simonnet, s’assenyala que el blau és un color dòcil i moderat que en Occident s’ha convertit en sinònim de conformisme, fet que es veu clarament en la profusió dels blue jeans com a peça bàsica de

la societat capitalista. El roig ha estat un color relatiu al poder, la religió i la guerra, perquè en part ens remet a la força convulsiva del foc i la sang. El blanc representa la puresa, la pau i la innocència. Allò universal i essencial, la vida i la mort, els grans temes de la naturalesa humana. El verd simbolitza allò natural, però també l’atzar i el joc, la providència i la incertesa. El groc és el color de la llum i la calor, de la prosperitat i la riquesa, però també de la mentida i la traïció. El negre és el color del dol i l’elegància, l’autoritat i el respecte.

I llegint a Pastoureau i Simonnet, reflexionant sobre els colors i els canvis als quals estan subjectes, estic més prop de comprendre perquè passe totes les fotografies a blanc i negre. Si el blanc és el color d’allò universal i essencial, el color de la vida i la mort; i el negre és el color del dol i l’elegància, de la tristesa i l’autoritat; no són aquests els que millor poden construir una mirada nostàlgica i melancòlica del món?

Siga com siga, vivim a través dels colors. Els colors no són entitats inalterables, sinó més aviat percepcions elàstiques condicionades per centenars de factors. Els colors no només s’afecten els uns als altres, sinó que ens afecten a nosaltres, la nostra vivència del món i els nostres estats d’ànim. Tal com assenyala Pastoureau (2009, 17): “Per a mi, un color, si no hi ha algú que el mire, no hi existeix”. I tu, a través de quins colors veus el món?

Bibliografia Pastoureau, Michel. 2009. Diccionario de los colores. Barcelona: Paidós.

2017. Los colores de nuestros recuerdos. Cáceres: Periférica.

Pastoureau, Michel, and Dominique Simonnet. 2006. Breve historia de los colores. Barcelona: Paidós.

Pimentel, Juan. 2015. “Teorías de la luz y el color en la Época de Las Luces.” Arbor. Ciencia, Pensamiento y Cultura 191 (191–775): a264.

Sánchez Ortiz, Alicia. 1999. “El color, símbolo de poder y orden social: apuntes para una historia de las apariencias en Europa.” Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, no. 12: 321–54. https://doi.org/10.5944/etfiv.12.1999.3386.

Txapartegi, Ekai. 2008. “La doctrina platónica de los colores: una interpretación realista.” Crítica. Revista Hispanoamericana de Filosofía 40 (118): 79–107.

Unanua Garmendia, Miguel Ángel. 2022. “La naturaleza del color en la Grecia Clásica. De la percepción al concepto.” Revista de Filosofía 47 (2): 351–68. https://doi.org/10.5209/resf.73223.

Wittgenstein, Ludwig. 2013. Observaciones sobre los colores. Barcelona: Paidós.

Els colors en la vida | Pàgina 55

> EL COLOR LGTBIQ+

“

estem i estarem en tots els estrats de la societat. En les vostres famílies, en el col·le, en l’institut, en les universitats, en els centres de formació professional, en el treball, entre les vostres amistats, …

RAMÓN AHUIR I BARAJA Coordinador Assemblea Salut col·lectiu LAMBDA

Per a gustos, els colors LGTBIQ+ Hola!

Primer em presentaré, perquè una altra cosa no, però educada soc molt educada. El meu nom és Lambda. Vaig nàixer en 1986 i el meu nom complet és Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar.

I hui, escric en aquest llibret per a proposar-los una xicoteta reflexió.

Què sabem del color?

No soc una experta en el tema, però sí que puc dir que ens envolta allà per on passem.

A les nostres cases, en classe, en el treball, quan eixim a passejar, quan mirem el mòbil.

A mi, per exemple, m’agraden tots els colors, però eixa soc jo.

I vostés diran: per què fa un símil entre el color i el col·lectiu?

Doncs jo, encantada, els conteste: perquè formem part de les seues vides, igual que formen part de les nostres. A més, en el col·lectiu LGTBIQ+ hem adoptat el color com una poderosa eina d’expressió, reivindicació i identificació.

Ací tenim la icònica bandera Arc de Sant Martí, símbol universal de la diversitat en la identitat de gènere, l’expressió de gènere, orientació sexual, i que és només el començament d’una paleta rica i significativa que pinta i dona vida i força a l’activisme i a la comunitat LGTBIQ+.

Com en els contes, fa molt molt de temps, “en un regne molt llunyà”, la bandera Arc de Sant Martí va ser dissenyada per Gilbert Baker en 1978 i consta de sis colors: roig és vida, taronja és salut, groc és la llum solar, verda és la naturalesa, blava és la serenitat i violeta és l’esperit. Representa, cada color, un aspecte diferent de la diversitat sexual i de gènere.

El color està en el nostre dia a dia, ha estat i estarà.

Doncs el mateix succeeix amb les persones que pertanyem al col· lectiu LGTBIQ+, vam estar, estem i estarem en tots els estrats de la societat. En les vostres famílies, en el col·le, en l’institut, en les universitats, en els centres de formació professional, en el treball, entre les vostres amistats, …

Aquesta va ser la primera, però els temps canvien i les persones ens adaptem. I fent cas a la dita “com més sucre més dolç” la bandera ha anat evolucionant, incloent-hi variacions i representacions específiques. Per exemple, la inclusió de colors com el rosa clar, el blanc i el blau clar, el marró i el negre, el groc (de nou) i el morat. Representant, en ordre, els companys i companyes trans,

> Els colors en la vida | Pàgina 57

“

A través d’accions, manifestacions, tallers de sensibilització, art i creativitat, el col·lectiu continua pintant el món, convertint-lo en un espai segur per a totes, amb els colors del respecte, la diversitat, l’acceptació i la igualtat.

les persones racialitzades, doble i triplement discriminades i els companys intersex. Sense deixar fora les persones no binàries.

Per això la L es col·loca la primera, visibilitzant i destacant les discriminacions que enfronten les dones lesbianes.

Ho veuen? Veritat que ara té més sentit que estiga comparant el color amb el col·lectiu LGTBIQ+?

La inclusió de diferents lletres del col·lectiu LGTBIQ+ representa la diversitat dins del mateix grup i reconeix les experiències i lluites úniques de totes i cadascuna de les persones que el formem.

I les sigles? Saben vostés les raons per les quals la L, de les nostres germanes lesbianes, aparega la primera?

Les dones lesbianes van ser l’únic suport que vam tindre els homes gais quan va començar la pandèmia de la sida.

A mesura que la consciència i la comprensió de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals han evolucionat, les sigles s’han expandit per a incloure una varietat més àmplia de lletres i termes que representen tot el ventall de colors. Seguint l’ordre en el qual s’han anat visibilitzant les nostres diverses realitats i les nostres diverses lluites.

En primer lloc, tenim l’exemple dels EUA, quan les úniques persones que cuidaven els homes que estaven en fase sida, morint als hospitals per no existir encara un tractament eficaç contra el virus, eren les nostres germanes lesbianes. Pel seu suport, lluita, ajuda, generositat, afecte, dedicació, activisme, visibilitat, als EUA es reconeix la seua labor col·locant la seua sigla, la L, en primer lloc.

En el col·lectiu LGTBIQ+ no sols utilitzem els colors en els nostres símbols, sinó que també els incorporem en accions i esdeveniments. Manifestacions de l’orgull, marxes i campanyes, discursos, intervencions en xarxes socials, tallers… I, com amb el color, anem canviant els espais en els quals vivim/participem/existim, transformant-los en llenços d’expressió i visibilitat.

A Espanya, i la resta del món, es fa per destacar la doble i triple discriminació, i totes les violències associades, que pateixen les dones lesbianes.

El color és un dels nostres molts superpoders.

Hi ha dos motius pels quals la L va al principi de tot.

Per ser dones i per ser lesbianes. No podem oblidar que el patriarcat invisibilitza totes les dones, Cis i Trans, i la seua sexualitat (ací ja tenim l’exemple d’una doble discriminació).

Pàgina 58 | Els colors en la vida

L’art i la creativitat són eines clau en la lluita per la igualtat per això va ser, és i serà tan important protegir i fomentar la cultura i l’accés a aquesta. Ja sabran la veritat que atresora la frase “la informació és poder”.

Des de murals vibrants, fotografia, escultura, il·lustració, disseny de moda, poesia, novel·la, cinema, teatre, sèries de televisió, pentinats i talls de cabell, joies, falles, arranjaments florals, fins a instal·lacions d’art, en el col·lectiu LGTBIQ+ utilitzem el color com a via per a contar les nostres històries, desafiar estereotips i crear consciència sobre qüestions importants, no sols per al nostre col· lectiu, també per a la resta de persones.

En resum, el color exerceix un paper fonamental en la visibilitat de les nostres identitats i en les nostres reivindicacions.

La bandera Arc de Sant Martí i les seues variacions són símbols poderosos de la diversitat, però també són la inspiració per a una paleta més àmplia que representa la riquesa i complexitat de les experiències LGTBIQ+.

A través d’accions, manifestacions, tallers de sensibilització, art i creativitat, el col·lectiu continua pintant el món, convertint-lo en un espai segur per a totes, amb els colors del respecte, la diversitat, l’acceptació i la igualtat.

Vull donar-los les meues més sinceres gràcies per aquesta estona dedicada a la reflexió, i a la lectura, sobre el color i nosaltres, les persones LGTBIQ+.

I moltíssimes gràcies a l’Associació Cultural Falla La Palmera, per fer-nos formar part d’aquest bonic projecte.

Els colors en la vida | Pàgina 59

> EL COLOR EN LA MODA

“

el color en la moda actua com un llenguatge visual que tradueix les emocions i aspiracions d’una societat en constant evolució.

FRAN TOCHENA Mestre major del Gremi Artesà de Sastres i Modistes de la Comunitat Valenciana

El color en la moda La importància del color en la moda és innegable i multifacètica, i va més enllà de ser simplement una elecció estètica; és un llenguatge visual que comunica emocions, reflecteix tendències i construeix identitat de marca.

El color exerceix un paper fonamental en el món de la moda.

Des dels tons vibrants que expressen alegria fins als colors neutres que transmeten elegància. La paleta de colors en la moda no sols influeix en les nostres percepcions, sinó que també comunica missatges poderosos sobre la personalitat, l’estat d’ànim i la pròpia identitat, influint en les tendències, la psicologia del consumidor i l’expressió individual.

Entre els dissenyadors cal reconéixer la connexió intrínseca entre el color i les tendències de moda. De fet cada temporada, dissenyadors de renom introdueixen nous colors i combinacions que defineixen el to de la indústria durant mesos. Aquestes ten-

dències no sols reflecteixen la creativitat i la innovació, sinó que també responen als canvis culturals i socials. Per exemple, colors brillants i audaços poden simbolitzar l’emancipació i la confiança, mentre que tons més suaus poden reflectir la cerca de la tranquil·litat en temps turbulents. Per tant, el color en la moda actua com un llenguatge visual que tradueix les emocions i aspiracions d’una societat en constant evolució.

Parlem de colors. El roig, per exemple, pot transmetre passió i energia, mentre que el blau pot inspirar calma i serenitat. Els dissenyadors aprofitem aquesta psicologia del color per a influir en la percepció del públic sobre una peça o col·lecció. Els consumidors també utilitzen el color per a expressar el seu estat d’ànim i personalitat. L’elecció de portar tons brillants pot reflectir una actitud positiva i extravertida, mentre que els tons més foscos indiquen una preferència per l’elegància i la sobrietat.

>

Els colors en la vida | Pàgina 61

“

Moltes marques reconegudes són fàcilment identificables per les seues paletes de colors específiques.

Per exemple, el roig vibrant de la sola de les sabates de Christian Louboutin o el distintiu blau Tiffany són elements clau en la identitat d’aquestes marques.

Pàgina 62 | Els colors en la vida

En l’àmbit de la moda, la importància del color també es manifesta en la creació d’identitats de marca distintives. Moltes marques reconegudes són fàcilment identificables per les seues paletes de colors específiques. Per exemple, el roig vibrant de la sola de les sabates de Christian Louboutin o el distintiu blau Tiffany són elements clau en la identitat d’aquestes marques. Aquestes eleccions de color no sols serveixen com a estratègies de màrqueting, sinó que també creen una connexió emocional amb els consumidors, associant uns certs colors amb la qualitat, el luxe i l’autenticitat.

A més, la inclusivitat i la diversitat en la moda també es veuen reflectides en la varietat de colors que els dissenyadors triem per a les nostres creacions. En els últims anys, hi ha hagut un augment en la consciència sobre la representació inclusiva en la moda, i això s’ha traduït en una major diversitat de tonalitats de pell i estils de moda. L’àmplia gamma de colors disponibles permet que les persones troben peces que s’adapten a la seua individualitat i ressalten la seua singularitat.

En conclusió, la importància del color en la moda és innegable. Va més enllà de l’estètica i es converteix en un llenguatge visual que comunica emocions, tendències i la identitat d’una marca o individu. Des de les passarel·les de moda fins a l’armari quotidià, el color juga un paper essencial en com percebem i experimentem la moda. Si comprenem la influència del color, podem apreciar encara més la riquesa i la diversitat que la moda aporta a les nostres vides.

Els colors en la vida | Pàgina 63

> EL COLOR EN L'ART

“

Mitjançant el color l’ésser humà donà vida a la imatge, perquè la policromia fa que el subjecte d’una obra aparega real.

GAETANO GIANNOTTA Departament d’Història Geografia i Art Facultat de Ciències Humanes i Socials Universitat Jaume I

El color en la vida de l’art L’art nasqué amb el color. Uns minerals polvoritzats i empastats amb aigua o greix foren els primers pigments dels nostres ancestres. Les parets d’una cova foren la seua tela primigènia. Unes manotades van ser la primera firma d’aquestes pintures que anomenem “primitives” (fig. 1). No perquè siguen inferiors, sinó perquè són el nostre origen, el principi de la nostra consciència artística. No hi hauria dibuix sense color. No hi hauria composició, perspectiva, proporcions. No hi hauria art.

Mitjançant el color, l’ésser humà donà vida a la imatge, perquè la policromia fa que el subjecte d’una obra aparega real. Segons l’escriptor romà Plini el Vell, el naixement de la pintura va correspondre precisament amb la capacitat que alguns artistes grecs tingueren per pintar persones, animals i coses que pareixien vertaderes. Zeusi pintà uns raïms tan perfectes que els ocells començaren a passar volant sobre el quadre. El mateix artista va ser enganyat pel seu rival Parrasi, el qual havia cobert una pintura seua amb un drap; quan intentà llevar-lo per a descobrir el quadre, Zeusi s’adonà que el drap també era pintat.

En aquesta etapa de naixement i sistematització de l’art, alguns colors finalment representaren una època o un estil artístic. El

blau egipcià es considera el primer pigment sintètic de la història, atés que el seu procés de fabricació va ser descobert al voltant del 3100 aC. Gràcies als romans es va difondre en tot el Mediterrani, encara que el seu ús es perdé durant l’Edat Mitjana. El roig pompeià és un mineral d’origen natural que va prendre el seu nom de les pintures murals de la famosa ciutat romana que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi al segle I dC. La seua utilització es recuperà durant el segle XIX en les nombroses pintures neo-pompeianes dels palaus de la noblesa europea. A causa de la seua fama, alguns artistes contemporanis segueixen utilitzant-lo en les seues obres. Per exemple, en els anys 1997 i 2000 el pintor toledà Rafel Canogar dedicà dues obres a Pompeia. En ambdues el color roig predomina amb l’objectiu de remuntar-nos a l’esplendor de l’art clàssic i fer-nos reflexionar sobre la seua decadència.

L’art reflexiu per excel·lència fou el Barroc i un dels seus corrents més famosos va ser el tenebrisme, que es desenvolupà al principi del segle XVII. El seu nom es refereix a l’ús intensiu de colors foscos, sobretot del negre, en el fons dels quadres per tal de crear contrastos de clarobscur amb el seus primer pla. Observant els llenços dels italians Battistello Caracciollo i Giovan Battista

> Fig. 1. Cova de les Mans, província de Santa Cruz, Argentina, segle VIII aC.

Els colors en la vida | Pàgina 65

“

Els impressionistes van ser els primers a crear una teoria artística del color, la qual els va servir per a representar la lluminositat de la naturalesa de la forma més idònia

Langhetti, dels francesos Georges de la Tour i Valentin de Boulogne o dels valencians Josep de Ribera i Francesc Ribalta (fig. 2), l’ull es concentra en l’acció i l’ànima de l’observador participa en el seu drama; el color o, si ho preferim, el no-color negre redueix al mínim els elements secundaris permetent una total identificació psíquica, emocional i espiritual amb els personatges.

Els impressionistes van ser els primers a crear una teoria artística del color, la qual els va servir per a representar la lluminositat de la naturalesa de la forma més idònia. El seu punt de partida va ser la teoria segons la qual tot allò que s’observa i, conseqüentment, es pinta és influït per allò que ho circumda i, en primer lloc, per la llum. En un moment en què el naturalisme encara predominava en l’àmbit acadèmic, Pisarro, Manet, Degas, Sisley, Cézanne, Monet i Renoir, entre altres, deixaren de pintar allò que veien i començaren a pintar com ho veien, la impressió que els objectes i la llum deixaven en les seues retines.

Fig. 2. Francesc Ribalta, Crist abraçant Sant Bernat de Claraval, Museu del Prado, Madrid, entre 1625 i 1627.

Pàgina 66 | Els colors en la vida

“

Joaquim Sorolla va ser qui dugué a Espanya les seues innovacions. Amb raó l’han anomenat “el mestre de la llum” i “el lladre del color”.

Servint-se del color, els impressionistes enganxaren la llum i el color a la tela. Joaquim Sorolla va ser qui dugué a Espanya les seues innovacions. Amb raó l’han anomenat “el mestre de la llum” i “el lladre del color”. Les seues obres han de llegir-se com una oda a la seua terra, com una cançó dedicada a València. Però, en compte de les paraules, de les rimes i de la música, Sorolla usà els colors. En els seus llenços, el blau és la mar que veia des del Cabanyal; els verds són aquells de l’horta; el roig i el groc són els mateixos dels quals es gaudeix pel capvespre a l’Albufera.

En l’època contemporània els cànons de l’art representatiu es van rompre. Però, per bé que Lucio Fontana començara a tallar els llenços o Marcel Duchamp firmara un orinal, el domini del color seguí vigent. Si possible, es feu fins i tot més fort, com demostra l’obra del suprematista rus Kazimir Malevich. A primera vista, el seu Blanc sobre blanc podria paréixer el fracàs definitiu del color: un senzill quadrat blanc fluctua sobre un fons del mateix color i

>

Fig. 3. Joaquim Sorolla, El balandrito, Museu Sorolla, Madrid, 1909.

Els colors en la vida | Pàgina 67

“

També el seté art, el cine, va acollir les teories psicològiques del color. Generalment, el passat i el seu record s’associaren al blanc i negre, el present i la realitat al color.

de la mateixa forma (fig. 4). No obstant, el to dels deus quadrats és totalment diferent: aquell del fons és més càlid, l’altre és més fred; fins i tot, és possible distingir les seues pinzellades. A més a més, la posició descentrada del segon quadrat ens fa la sensació de moviment. Mitjançant un únic color o, si volem, un no-color, Malevich creà una de les primeres obres que no representen res, que no signifiquen res.

Blanc sobre blanc va ser el triomf del color com a expressió del sentiment artístic pur. Artistes com ara Kandinski o Piet Mondrian continuaren per aquest camí. Ja el títol d’algunes de les seues obres més famoses ho demostra: Composició en color de 1917, Composició en roig, groc i blau de 1921 o Groc, roig i blau de 1925. a va crear també una teoria psicològica i sinestètica dels colors, que considerà capaços de produir específics efectes en la psique humana: el roig produeix vida; el taronja, energia; el verd proporciona opulència, el blau ofereix quietud i profunditat. Per al pintor rus cada color sona com si fora un instrument musical i el seu so determina també la forma que tindrà en el quadre: el roig sona com la tuba, el groc com una trompa, el violeta com la

Fig. 4. Kazimir Malevich, Blanc sobre blanc, MoMA, Nova York, 1918.

Pàgina 68 | Els colors en la vida

llengüeta d’un orgue. Les formes agudes produeixen sons més aguts, les formes circulars ofereixen profunditat. En l’art contemporània el color creà vertaderes simfonies visives.

També el seté art, el cine, va acollir les teories psicològiques del color. Generalment, el passat i el seu record s’associaren al blanc i negre, el present i la realitat al color. Aquest ús fa venir a la memòria el Somni de Ossian, un llenç de principi del segle XIX, del famós pintor francés Ingres, en el qual el protagonista, pintat en el primer pla i a color, està recordant escenes del seu passat, representades en blanc i negre en el segon registre del quadre.

El Mag d’Oz, pel·lícula de 1939, va subvertir aquest ús temporal dels colors. De fet el film comença en blanc i negre, simbolitzant la sòrdida quotidianitat del Kansas. Només quan Dorothy inicia el seu periple en l’imaginari comtat d’Oz, la pel·lícula s’ompli de color, començant per la senda de rajoles daurades al llarg de la qual es desenvolupen les seues aventures. La mateixa existència de la protagonista del film i dels amics que trobarà al camí s’ompliran de llum i de color perquè el color és alegria, és amistat, és vida.

Piet Mondrian, Composició en roig, groc, blau, blanc i negre, 1921.

Els colors en la vida | Pàgina 69

Vasili Kandinsky, Composició en roig, groc i blau, 1925.

Vasili Kandinsky, Improvisation. Deluge, 1913.

Pàgina 72 | Els colors en la vida

Paul Klee, Sonido de la flora meridional, 1927.

Els colors en la vida | Pàgina 73

> EL COLOR EN EL DISSENY

“

Una elecció encertada pot establir una connexió perfecta amb futurs consumidors o usuaris

XIMO GRAMAGE Dissenyador gràfic @demartes estudio

El color en el disseny gràfic Inadvertidament, els colors tenen la capacitat d’evocar diferents emocions en nosaltres i per això, en l’àmbit del disseny gràfic, la importància del color és fonamental. Seleccionar la paleta perfecta per a la imatge de marca va molt més allà de preferències personals, ja que implica considerar factors per a construir una identitat visual eficaç.

Hui dia parlem constantment de l’experiència d’usuari i la seua capacitat d’elecció i ens adonem com el color influeix directament sobre la decisió de compra dels usuaris. En molts casos l’elecció de color, ens trasllada valors d’identitat que fan comprensible al consumidor un conjunt d’idees que motivaran la compra o la visita a un espai d’un públic molt concret.

Cada vegada és més freqüent que les marques opten per uns valors molt marcats, dels quals els seus consumidors se senten identificats i participen d’un model de vida pròpiament compro-

més. Per això, el color va més enllà de ser un fenomen òptic; té el poder de generar emocions i expectatives en els qui el perceben.

Una elecció encertada pot establir una connexió perfecta amb futurs consumidors o usuaris aconseguint que s’identifiquen i se senten atrets pels teus productes o serveis.

La disciplina coneguda com a psicologia del color s’enfoca a analitzar com percebem i responem als diferents colors, explorant les emocions que desencadenen un impacte en el nostre comportament, tot això influenciat per codis culturals i tradicions. Per tant, adquirir nocions bàsiques sobre el color i comprendre les emocions associades a cada tonalitat es torna fonamental abans de definir la imatge d’una marca o seleccionar el color d’un espai.

>

Els colors en la vida | Pàgina 75

EL COLOR ROIG Evoca l’amor, la passió i transmet energia, encara que també s’associa amb el perill. Vinculat a l’augment de l’apetit i l’estimulació per a la presa de decisions, ha d’usar-se amb precaució per a evitar percepcions negatives.

EL COLOR BLAU Representa l’equilibri, la confiança, la seguretat, la relaxació, la neteja i la higiene. Culturalment, ha sigut vinculat al masculí i, per aquest motiu, és àmpliament utilitzat en sectors com ara seguretat, bancs, negocis i marques que estableixen socialment aquest gènere.

Honda, Ducati, Levis, Coca-Cola, Kit Kat o Netflix.

Facebook, Ford, BBVA, Intel, Allianz, Visa o HP. EL COLOR VERD Associat a la naturalesa i les plantes, representa allò natural, la salut i l’orgànic. Ideal per a temes ecològics, a l’aire lliure i la promoció d’estils de vida saludables i sostenibles.

EL COLOR NEGRE Associat culturalment a l’elegància, el prestigi i la sofisticació, encara que a Occident també pot vincular-se a la mort o la por.

Greenpeace, Spotify, Land Rover, Starbucks o BP.

Chanel, Nike, Vans o Bose.

EL COLOR GROC Relacionat amb la llum, la felicitat, la calor i l’estiu, també es vincula al món infantil/juvenil, la diversió i l’alegria. Pot significar advertiment i s’utilitza per a estimular la immediatesa en el consumidor.

EL COLOR BLANC Relacionat amb la neteja, la pulcritud, la higiene i la puresa, també suggereix tranquil·litat, innocència, sofisticació i simplicitat.

McDonald’s, Pans & Company, National Geographic o Ikea.

EL COLOR TARONJA Associat a la joventut, la diversió i la calidesa, igual que el groc, suggereix vitalitat i estimula l’apetit. Utilitzat en productes relacionats amb l’alimentació.

Orange, Amazon, Xiaomi, Harley Davidson o Fanta.

Pàgina 76 | Els colors en la vida

Apple o Zara.

EL COLOR MARRÓ Vinculat a la naturalesa, la terra, la fusta i l’orgànic. Ideal per a productes naturals i àmpliament utilitzat en la indústria alimentària, especialment en café i xocolate.

Nespresso, Louis Vuitton o Conguito.

Els professionals del disseny gràfic treballem sobre una anàlisi cuidada de gammes i tons específics per a cada marca, considerant diverses combinacions basades en estudis dels valors amb la finalitat de diferenciar-se de la competència dins d’un sector concret, incentivar la compra d’un producte o millorar l’experiència en un espai.

Els colors en la vida | Pàgina 77

> EL COLOR EN LA GASTRONOMIA

“

l’estació que més m’agrada és la de primavera-estiu pels colors vermellosos de les tomaques, taronges i grocs per les flors, les carlotes…

VÍCTOR ALIAGA Xef del restaurant Cyrus Dad (Guia Michelín)

El color: inspiració en la cuina Els colors m’inspiren a l’hora de cuinar o pensar un plat que vull fer. Em base en els records que tinc de la meua infància al costat de la meua àvia i aquelles coses que em feien feliç llavors. També busque els colors que vull plasmar des del principi d’un procés culinari o una recepta gastronòmica.

Tinc un hort urbà atorgat a sorteig per l’Ajuntament de Sagunt, distribuït en diferents parcel·les “cromàtiques”. Depén de la temporada, la meua cuina és diferent, l’estació que més m’agrada és la de primavera-estiu pels colors vermellosos de les tomaques, taronges i grocs per les flors, les carlotes… Aquesta estació realça la meua passió per la cuina.

També m’agrada la temporada de tardor-hivern, els seus colors marrons i verds intensos em fan viatjar en el temps i recordar, sobretot, la llar i la família. Moltes vegades en aquest sector deixem oblidada la família i els amics per un temps, el meu treball comporta moltes hores d’investigació, estudi i sacrifici que intente compartir amb la dedicació a la família, encara que no és fàcil.

La importància dels dies clars o ennuvolats és una cosa que està molt present en el meu dia a dia a l’hora de començar la jornada.

En els dies ennuvolats o plujosos m’agrada llegir i estudiar noves receptes o plasmar sobre paper les metes o objectius que vull dur a terme a curt i llarg termini; en canvi, els dies clars m’inspiren a cuinar i a plasmar tot el que he aprés llegint i estudiant d’altres grans xefs.

Depén el dia com isca, faig una cosa o una altra, el que sempre faig és anar per les meues verdures i hortalisses a l’horta. També vaig a pels productes frescos al mercat municipal del Port de Sagunt, un bonic lloc per a compartir bons moments amb els comerciants i veure les seues esplèndides parades de color que fan vindre ganes d’emportar-t’ho tot.

Anime tothom que vaja a comprar primer als mercats dels seus pobles abans que a les grans superfícies, perquè ells sempre et rebran amb un gran somriure i t’aconsellaran què pots fer amb

>

Els colors en la vida | Pàgina 79

els productes que tenen, cosa que en els grans lineals de supermercats no existix aquest avantatge.

En els meus menús degustació, els aperitius els trac en un trosset de la nostra història de Sagunt amb uns plats plens de color que animen a començar amb bona energia. El color o bé està en la vaixella o en els productes, amb la utilització de minibrots, germinats o flors.

En els primers plats gaste els colors cridaners per a donar una explosió d’alegria i de sabor, i segons van realitzant-se les passades vaig mesclant els tons verds per a fer-los més vegetals i més frescos.

En l’últim plat salat del menú jugue una altra vegada amb els colors més explosius com són els vermellosos i ataronjats. Aquest últim juga un gran paper perquè serà el plat que recordes amb major facilitat un dia que estigues a casa fent memòria de les teues experiències gastronòmiques.

Passem a les dues postres: en les primeres torne a utilitzar els colors de la passió amb els cítrics, unes postres molt fresques en boca i molt cridaneres en veure-les, i les últimes, l’arbre de la vida, unes postres de xocolates que evoquen la infància perquè les coronem de cotó de sucre de maduixa, el color rosa et fa viatjar a quan eres xicotet i visitaves les fires amb els teus avis.

Finalment, acabe les passades de menú degustació amb uns “petits fours” presentats sobre el nostre patrimoni del Port de Sagunt, representat en un forn alt grandària miniatura que conta la història de com van immigrar les persones d’altres ciutats a la nostra i d’ací d’on soc jo.

Pàgina 80 | Els colors en la vida

“

En els primers plats gaste els colors cridaners per a donar una explosió d’alegria i de sabor, i segons van realitzant-se les passades vaig mesclant els tons verds per a fer-los més vegetals i més frescos.

Els colors en la vida | Pàgina 81

> EL COLOR EN LA PSICOLOGIA

“

Els colors tenen diferents interpretacions i significats en cada cultura, però hem de saber que el color influeix de manera sorprenent en l’estat d’ànim.

LUIS ABAD I MAS Psicopedagog i neuropsicòleg de l’Educació i Investigació Director dels Centres de Desenvolupament Cognitiu RED CENIT Fundador del Centre d’Integració Sensorial CIS-RED CENIT

Una vida en color INTRODUCCIÓ Des de la psicologia emocional sempre s’ha relacionat uns certs colors a determinades emocions.

Existeixen colors que afavoreixen l’estat de calma o alegria; uns altres que ens estressen; uns altres que afavoreixen la creativitat; i, com no, uns altres estan relacionats amb la por.

Els escrits sobre la relació dels colors i els estats d’ànim venen des de lluny. Un dels primers estudiosos que va analitzar les propietats del color va ser Aristòtil, qui va descriure els “colors bàsics” relacionats amb la terra, l’aigua, el cel i el foc.

Més tard, Leonardo da Vinci va classificar com a colors bàsics al groc, verd, blau i roig d’acord amb aquelles categories d’Aristòtil, agregant el blanc com a receptor de tots els altres colors i el negre -la foscor- com la seua absència.

Al començament del segle XVIII, Isaac Newton plantejaria els fonaments de la teoria lumínica del color, base del desenvolupament científic posterior.

El precursor de la psicologia del color va ser el poeta i científic alemany Johann Wolfgang Von Goethe (1749-1832) que en el seu tractat “Teoria del color2” es va oposar a la visió merament física de Newton, proposant que el color en realitat depén també de la nostra percepció, en la qual es troba involucrat el cervell i els

mecanismes del sentit de la vista. D’acord amb la teoria de Goethe, el que veiem d’un objecte no depén solament de la matèria; tampoc de la llum d’acord amb Newton, sinó que involucra també una tercera condició que és la nostra percepció de l’objecte.

Els colors tenen diferents interpretacions i significats en cada cultura, però hem de saber que el color influeix de manera sorprenent en l’estat d’ànim. D’ací ve que la psicologia del color estiga en continu desenvolupament i que els creatius de l’art dominen de manera vital aquest camp.

Algunes empreses quan dissenyen els seus logos tenen en compte els colors que empraran. També quan decoren una botiga s’han de valorar els colors, ja que així aconseguiran que la gent vulga utilitzar una certa marca o comprar en eixe local.

El nostre cervell és capaç d’associar i processar formes i colors en la nostra memòria, així per exemple quan veiem a les botigues o als carrers objectes en to rosa o roig pensem que s’acosta el dia de Sant Valentí. (De la Llave, 2018).

L’Enciclopèdia Britànica permet possiblement arredonir el context del problema: “Artistes i dissenyadors han estudiat els efectes del color per segles, i han desenvolupat una multitud de teories sobre l’ús del color. El nombre i la varietat de tals teories demostra que no poden aplicar-se regles universals: la percepció del color depén de l’experiència individual”.

> Els colors en la vida | Pàgina 83

“

no tothom associa el mateix color a la mateixa emoció, perquè no gestionem la informació de la mateixa manera, amb la mateixa eficàcia, ni tan sols li donem el mateix valor a una mena d’informació que a una altra.

Segons l’estudi d’Eva Heller (1948-2008), que va ser sociòloga, psicòloga i professora de teoria de la comunicació i psicologia dels colors, la relació dels colors sobre els sentiments i la raó demostra com tots dos no es combinen de manera accidental, perquè les seues associacions no són mera qüestió de gust, sinó experiències universals que estan profundament arrelades en el nostre llenguatge i en el nostre pensament.

INTERPRETACIÓ FUNCIONAL DEL COLOR Com ja s’ha descrit, cada color depén de com l’interpreta cada individu. En aquest sentit, cadascun de nosaltres tenim un sistema de processament de la informació diferent, alguns molt diferent.

Cada persona gestiona la informació de manera diferent perquè cada cervell funciona de diferent manera.

Per a entendre això aprofundiré en el funcionament del cervell, d’allò més simple a allò més complex.

Tots aprenem per mitjà d’un sistema de processament de la informació (INPUT/ENTRADA, PERFORMANCE/GESTIÓ I OUTPUT/ RESPOSTA) i en cadascun d’aquests tres sistemes de processa-

Pàgina 84 | Els colors en la vida

ment participen unes funcions cerebrals superiors que a través d’un treball simultani i eficaç ens permeten adaptar-nos a les circumstàncies segons l’edat i el nivell d’exigència, però, sobretot, ens permeten aprendre.

Les funcions cerebrals superiors o funcions executives maduren al llarg del temps, per exemple, l’atenció sostinguda madura a partir dels dos anys d’edat; el control d’interferència a partir dels sis anys; la flexibilitat cognitiva a partir dels set anys. No obstant això, la percepció “ve de sèrie” en el desenvolupament humà. Ja en el ventre matern, el fetus percep sensorialment algunes coses que ocorren en l’exterior; i el nounat, en el moment en què ix del cos de la mare, percep el canvi de temperatura i de llum, i comença a rebre més INPUTS auditius i visuals, havent-los de començar a gestionar i a respondre a ells. És per això que sent mares o pares fem moixaines, fem cosquerelles, fem carícies als nostres bebés, els banyem amb aigua temperada, mesurem la temperatura del líquid del biberó, intentem que la roba no els estrenya, que no passen fred ni calor, intentem que res els moleste i que vagen rebent cada vegada més estímuls, més variats amb l’objectiu que vagen desenvolupant adequadament els seus sistemes sensorials i funcionals.

La percepció és la primera “línia de foc”, i ens permet rebre informació en tots dos sistemes: sensorial i funcional.

Rebem el que veiem i ho integrem amb el que sentim (fonamental per a ampliar el nostre vocabulari, per exemple), així doncs, li assignem un so a una paraula, a un concepte, al color blau li donem el nom de “blau”, al roig la seua expressió fonològica i així successivament amb tot i amb tots els colors, i amb tot el que veiem, sentim, assaborim o sentim.

A més, anem afegint informació a conceptes simples, fent-los més complexos. Per exemple, el blau el relacionem amb la confiança, la fidelitat, la fantasia, el fred, la intel·ligència, la masculinitat, el descans, la passivitat, la ciència o l’anhel.

COLORS I EMOCIONS En la complexitat de conceptes és on participa el segon sistema de processament de la informació, el PERFORMANCE/GESTOR. El gestor analitza, raona, emmagatzema, relaciona informació nova amb la ja emmagatzemada, planifica i organitza la posterior resposta.

Tots els estudis sobre el color han tractat d’assignar una emoció a un determinat color; tanmateix, encara que en general la majoria de persones percebem d’una manera similar, no tothom associa el mateix color a la mateixa emoció, perquè no gestionem la informació de la mateixa manera, amb la mateixa eficàcia, ni tan sols li donem el mateix valor a una mena d’informació que a una altra.

Així doncs, per als qui una cosa és blanca, per a uns altres pot ser negra, sobretot en l’època de l’adolescència, on un cervell passa de ser sensorial a ser emoció pura i explosiva, en alguns casos, massa explosiva.

El roig, segons les estadístiques, és el color més valorat; és el color de la passió, del desig, de la calor, del valor, de la proximitat, de la sexualitat, de l’eròtic, però també de l’agressivitat, l’excitació, el perill, la ira, l’odi, allò prohibit, de l’immoral. Massa emocions vinculades a un sol color.

Si com deien Eva Heller i altres autors, en la decoració s’utilitzen determinats colors perquè els entorns siguen més atractius i generen unes certes emocions en els usuaris, caldria tindre molta

>

Els colors en la vida | Pàgina 85

cura, per exemple, amb el color roig en utilitzar-lo en una estació de tren, de metro o en un aeroport, ja que, pels retards o aglomeracions, la gent podria embogir d’ira o d’agressivitat. Per això s’utilitzen altres colors que afavoreixen la calma i la paciència.

GROC I BLANC El color del sol, al qual se’l relaciona amb l’amabilitat, l’estiu, l’optimisme, el plaer, l’energia i la diversió. També està vinculat a l’enveja, la gelosia, l’avarícia, l’egoisme, la impulsivitat i la impertinència.

OR I PLATA L’or, símbol de riquesa, però també d’orgull, de mèrit, de solemnitat, de luxe, de bellesa i de felicitat, és el color que podríem triar per a uns globus d’aniversaris per a qualsevol edat o per als tovallons en un sopar de gala.

A mi, per més que em diguen que unes sabates color or són símbol de luxe, sempre em semblaran molt coentes.

Amb aquest escàndol d’emocions, un no sap si posar eixe color en les parets d’una habitació de germans, no siga cosa que els done per no compartir, envejar les coses de l’altre o tindre’s gelosia mútuament.

La plata sempre s’ha considerat una solució contra els vampirs (per a qui crega en ells), però també és símbol de velocitat, de dinamisme, de modernitat, d’elegància, de singularitat i extravagància. La plata sembla que sempre ha sigut menys que l’or; sembla un color de segona fila, un material de segona categoria. Si em donen a triar, tampoc em compraria unes sabates platejades, no siga cosa que arribe massa prompte als llocs.

Una família que realment vulga triar un bon color per a les parets de l’habitació dels seus fills, triarà el blanc, símbol de la puresa, del bé, de la novetat, de la veritat, de l’honestedat, de la innocència, del murmuri.

A més, la plata sempre la podem veure com un gris, color relacionat amb l’avorrit, amb la soledat, amb el buit, amb el lleig, amb la modèstia, amb la inseguretat, amb la insensibilitat i amb el conformisme.

A més, el combinarà amb el taronja, color alegre, cridaner, aromàtic, original, divertit, que denota proximitat i, sobretot, és un color molt valencià.

Ara mire al meu voltant, al meu despatx on passe consulta, i no veig res gris. Veig blaus.

Ací seguim el mètode científic. No improvisem. Donem confiança als nostres pacients, estem sempre concentrats per a aportar el millor que tenim a qui ens busca per a ajudar-los.

Veig blancs. Quasi sempre comença una nova època per a qui ens visita, els diem la veritat del que els ocorre i de com solucionar-ho.

Veig algun taronja. Sempre cal tindre proximitat amb els problemes que ens plantegen els nostres pacients.

Veig algun verd. He de dir que el meu despatx és prou agradable, tranquil·litzador i ple d’esperança.

No veig negres. Ací no fem màgia. Ací treballem. Som generosos amb la informació que tenim; ens agrada fer investigació científica, i cada any tractem de traure diversos estudis que milloren el coneixement general sobre els trastorns del neurodesenvolupament.

Tenim la sort de poder comptar amb moltíssimes dades tant d’avaluacions neuropsicològiques com d’instruments de tractament que ens aporten tots els nostres pacients. Després de 25 anys “al peu del canó”, no puc dir que tot haja sigut “de color rosa”, però sí que puc dir que el lleig, l’amarg, l’aspre, l’inadequat, l’ocult, és a dir, el marró, el gris i el violeta, mai han sigut colors que han predominat en la meua vida.

Això sí, estic envoltat de blaus, que és el color que simbolitza l’autisme, i de taronges, que simbolitzen el TDAH, però, sobretot, de blaus, símbol de la família, de la confiança i de la felicitat.

Bibliografia i referències Heller, Eva (2008). Psicología del Color. Barcelona: Gustavo Gilli, SA. ISBN 84-252-1977-1. De La Llave, A. (2018). Somos Artes Visuales I. Mèxic: Cromberger.

1. Ubicación cósmica y color en China antigua: este=azul, sur=rojo, oeste= blanco, norte = negro.

2. Goethe, J. W.; Zür Farbenlehre, 1810.

3. Eckermann, Johann. Conversaciones con Goethe, Océano, ISBN 84-494-1710-4 4. Sepper, Dennis L. Goethe vs. Newton: Polemics and the Project for a New Science of Color, Cambridge University Press, ISBN 0-521-34254-6 5. Goethe ja tenia fama com a escriptor en publicar Farbenleherer, i la seua prosa fluida i aliena a les complexitats del món científic va atraure l’atenció del públic lector.

6. Judd, Deane B. Ensayo sobre la Teoría del color de Goethe. (https://web.archive.org/web/20090301182659/htt p://members.shaw.ca/competitivenessofnations/Anno%20Goethe.htm) (Traducción al inglés por Charles Lock Eastlake. John Murray, Londres, 1840)–Washington, D.C., 1969.

Pàgina 86 | Els colors en la vida

Els colors en la vida | Pàgina 87

EL COLOR EN LES FESTES I TRADICIONS -

“

Al llarg de la història, des de temps remots, el color ha marcat poder i estat, fins a l’extrem que alguns no podien ser utilitzats més que per mandataris o nobles, com és el cas del color porpra, només portat per reis i emperadors.

Pàgina 90 | El color en les festes i tradicions

VICTORIA LICERAS Investigadora d’indumentària valenciana Premi Nacional a la Moda

La importància del color en el vestit Els dies en blanc i negre serien monòtons, tristos, mancats d’energia…

Cada instant de la vida s’acompanya de colors que són part de la naturalesa i de l’ésser.

L’entorn cromàtic canvia, encara que no es vulga, segons passen els dies: llum al matí, sinònim de claredat, i foscor a la nit, on tot s’apaga.

Les estacions influeixen al llarg de l’any amb les seues alternances naturals d’acusades diferències, en el sentir de cada ésser viu, transmetent amb elles optimismes, alegries i tristeses. Així doncs, els canvis de color en l’entorn condicionen estats d’ànim i fins i tot, alteracions de la personalitat, ja que imperceptiblement transmeten missatges en posseir un llenguatge propi. Per això, quan pensem a vestir, en la roba, en el seu ús en diferents moments, la utilització d’uns colors o altres tenen importància, ja que indiquen una sèrie de detalls com el gust, l’estil, l’estat d’ànim, i fins i tot, reflecteixen la personalitat de l’usuari, que a simple vista uns altres podran interpretar.

Al llarg de la història, des de temps remots, el color ha marcat poder i estat, fins a l’extrem que alguns no podien ser utilitzats més que per mandataris o nobles, com és el cas del color porpra, només portat per reis i emperadors. Un col·lectiu que va usar el color com a llenguatge va ser l’eclesiàstic. La roba litúrgica canviava de color segons l’esdeveniment a assenyalar al llarg de l’any cristià: Advent-verd, Quaresma-morat, Pasqua-roig… I hi ha molts exemples més en els quals el color parla: uniformes de qualsevol tipus, banderes…, en els quals el color ja defineix el seu sentit.

Tots aquests comentaris ens serveixen d’introducció per a l’estudi del tema concret de la vestimenta civil i fins i tot aprofundim més, no sols en la roba luxosa sinó també en la popular. La roba de la gent humil ha sigut una conseqüència de la roba d’estrats superiors. L’anomenada MODA només afectava estrats superiors, classes socials altes que podien permetre’s canvis inaccessibles per a llauradors, artesans i vilatans.

Va ser al segle XV quan la sederia valenciana va destacar per la manufacturació de velluts i brocats, arribant a ser una indústria manual de gran expansió pel Mediterrani. Teixits ricament ela-

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 91

“

En els documents antics on es descriuen peces o teixits de l’època, trobem noms descriptius que criden l’atenció: color de foc, magrana, molsa, aurora, nacaré, perla…,

borats amb dibuixos, orientalitzats al gust del moment, de colors sobris amb predomini dels rojos, porpra i negres i incorporant a la tela fils de metalls nobles, or i plata que feien destacar magranes, pinyes, palmes i grans arabescos. Però per al tema que ens ocupa, això no és més que una ressenya històrica.

La moda espanyola va ser durant el segle XVI la que va marcar el ritme en tot Europa. El color destacat va ser el negre i una indumentària negra era sinònim de “vestit a l’espanyola”, i una altra vegada és el poder el causant, ja que, en eixe moment, Espanya dominava el món. És en el segle XVIII quan tot canvia i sorgeix una explosió de color amb la moda francesa. Arriben a la cort espanyola reis d’origen francés i fan que tot siga diferent. S’usen teixits més lleugers, de colors lluminosos; clars amb motius multicolor i les dones i els homes modifiquen amb gust el seu aspecte. És un nou ressorgiment de la indústria sedera valenciana, gràcies a una gran demanda del producte i no sols per a vestir, també per a decoració i elaboració d’elements sumptuaris. Els teixits rics només estan a l’abast d’uns pocs, però es poden copiar.

El seu llenguatge fresc i alegre dels elaborats dibuixos són substituïts pel poble per adorns sobre teixits llisos, simulant riquesa, com ara encaixos agradables, volants o cintes. És quan comencem a veure a València l’inici del vestit tradicional. Serà l’últim reducte personal i individual abans de l’arribada de la industria-

Pàgina 92 | El color en les festes i tradicions

lització del XIX, que homologaria vestits i costums. Naix la vertadera moda, que deixa arrere costums ancestrals, i desapareixen les tècniques artesanals. Eixa època ens proporcionarà molts senyals de l’ús de colorants, tints i les seues variants.

Els tintorers usen productes naturals procedents d’àmbits pròxims o importats d’altres llocs, i, en aquest cas, el resultat serà mes costós. Matèries tintòries que crearan espectaculars tons: rojos, grocs, verds, blaus, porpra, molts d’ells enriquits amb la importació de matèries de països llunyans, sobretot, orientals i asiàtics, incrementats per aquells procedents de països americans i aconseguits després del descobriment d’Amèrica. S’intentava que els tints a més de nous foren indelebles, però la novetat fins llavors sempre lligada a productes naturals procedents d’animals: cotxinilla, mol·luscos marins, que proporcionarien el roig en diferents tonalitats o vegetals: gales de roure per al negre, indi o malva per al blau, cúrcuma o safrà per al groc, o també minerals: cristalls, pedres o arenes de diferents colors (turquesa, malaquita). Es podien crear variants mesclant algun d’ells, per exemple groc i encarnat per al taronja o roig i blau per al violeta.

Sempre colors nítids i brillants per a tenyir teixits llisos o bé donant tonalitats a fils que dibuixarien decoracions multicolor més o menys recarregades.

En els documents antics on es descriuen peces o teixits de l’època, trobem noms descriptius que criden l’atenció: color de foc, magrana, molsa, aurora, nacaré, perla…, que parlen per si sols de la delicadesa i la simplicitat dels tons.

“

Les primeres falleres de les quals tenim imatge i que consten en les hemeroteques vestien de clar, transmetien llum i la claredat mediterrània i valenciana.

Però tota aquesta simplicitat elegant no es veu reflectida en les vestimentes que podem trobar en les festes valencianes on es fa gala d’una tradició i una cultura indumentària que es mostra inexistent. Bé és veritat que amb l’aparició dels tints sintètics al segle XIX i l’auge de la indústria química, la veritat cromàtica es multiplica fins a l’infinit, però cal no oblidar que es tracta d’una tradició i tradició per definició vol dir: transmissió feta de generació en generació de fets, ritus i costums, conservats en un poble per transmissió de pares a fills, evidentment, no es compleix.

Les primeres falleres de les quals tenim imatge i que consten en les hemeroteques vestien de clar, transmetien llum i la claredat mediterrània i valenciana. Els pintors costumistes així les van retratar. Podem dir que els colors eren els de l’Arc de Sant Martí, sense més variacions i intromissions alienes.

Cal recordar que encara que les falleres amb els seus complements tenen una inspiració i arrancada al segle XIX, els teixits que porten en els vestits són imitació colorista de la “producció divuitesca”. Ni el tipus de teixit ni els dissenys ornamentals tèxtils ni els colors usats al segle XIX s’assemblen gens als vestits tradicionals usats en falles.

ses llauradores, que abandonen els vestits que van portar les seues avantpassades, tant en material com en color, com en patronatge.

En conjunt, el vestit festiu de la dona valenciana és una mescla.

Teixits imitant el segle XVIII, pentinats del XIX i complements inusuals en qualsevol època i així resulta el vestit de fallera. I el color optimitza. Homes i dones són mostraris de colors inversemblants, gens tradicionals i històrics. Però recordem la frase: “Per a gustos, els colors”.

Estem presenciant una època en què comença un nou estil. La tradició no té importància. L’original és el que preval. Cal lluir colors nous, ser original, tons que afavorisquen sense pensar en el motiu ni el respecte a eixa indumentària, el que importa és marcar el color d’any, canviar i diferenciar-se.

No sé si es transmet optimisme, energia, joventut, alegria, lluminositat, llum, distinció, elegància, tradició o fins i tot cultura, però sí, a vegades, un poc de tristesa i pena.

Al segle XIX els tints químics i indelebles van inundar el mercat i van aparéixer noves modalitats amb marrons, gammes de daurat, negres, marins i bordeus. Unes estampes molt mes tristes i sòbries als vestits de moda que envaeixen Europa i que pel seu preu són acceptats immediatament per classes populars, inclo-

El color en les festes i tradicions | Pàgina 93

“

El color pot ser decisiu, aquest fa que el jurat es decante per una falla o una altra en cas de dubtes.

Un exemple clar va ser la falla “Per naturalea” que vaig plantar per a Convent Jerusalem el 2018.

Pàgina 94 | El color en les festes i tradicions

El color en els monumets Entrevista a Pere Baenas i García Artista faller

Mentre un dels artistes més grans i reconeguts que té la nostra festa fallera, Pere Baenas, ultima al seu taller els monuments que plantarà a la Comunitat Valenciana aquestes Falles 2024, com ara Convent Jerusalem, el de la Plaça de l’Ajuntament i el de La Palmera de Sagunt, entre altres (Gandia, Alzira, Paiporta…, més d’una dotzena de falles), fa una aturada en la seua comesa diària per a dedicarnos uns minuts i parlar del color en els monuments fallers, element que ha marcat la seua trajectòria professional i que considera fonamental en aquest art.

Quina importància li dones al color en els monuments?

La importància és màxima, és l’atractiu principal d’una falla. A primera vista és el que ressalta, amb el que et quedes, el primer que t’impacta i en el que més et fixes. El color és un dels elements principals de les falles, és una peça clau, un aspecte fonamental de l’obra.

Per a mi el color és essencial, és el senyal d’identitat de les meues falles. No obstant això, aquesta aposta pels colors vius dels quals nodrisc els meus monuments em va costar moltes crítiques, en un moment on tot era gris. Ara, les coses han canviat i molt, i és per a mi tot un honor que s’haja seguit el meu camí i les falles que guanyen seguisquen aquesta metodologia del color, la qual cosa em fa estar molt satisfet.

Aquest gran pas en la utilització de colors lluminosos i vius, el vaig donar en les Fogueres d’Alacant, en 2002. Allí em vaig atrevir a aquest canvi de tendència, que finalment va eixir bé. Eixe va

ser el punt de partida. Em vaig allunyar de les crítiques i vaig ser fidel a les meues conviccions i el resultat…, ja el valoreu vosaltres, encara que us he de dir que per a mi ha sigut molt gratificant que s’haja seguit la meua empremta.

En quina mesura és determinant per a l’obtenció de bons premis? És molt determinant, sens dubte. El color pot ser decisiu, aquest fa que el jurat es decante per una falla o una altra en cas de dubtes. Un exemple clar va ser la falla “Per naturalea” que vaig plantar per a Convent Jerusalem el 2018. Era un monument amb molt de contrast i això va cridar l’atenció del jurat, ja que estava poc vist. Una part de la falla estava pintada amb colors clàssics i l’altra era una explosió de color. Aquesta innovació amb el color va ser decisiva a l’hora de donar-nos el primer premi.

Quins avanços hi ha hagut en el color en els últims anys?

Els canvis han sigut destacats. Hem passat de pintar en colors

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 95

“

A nivell més tècnic, cal valorar les passades de color (els canvis de color per a aconseguir ombres i efectes), d’un clar a un fosc i a l’inrevés, d’un intens o un altre més suau…

grisencs, propis de la dècada dels 90 al 2000, a fer-ho amb colors més lluminosos, atrevint-nos amb les combinacions entre lluentors i mats. Abans només es treballava la lluentor, ara hi ha més tendència al mat, però crec que en la combinació està l’èxit.

La lluentor s’utilitza per a realçar alguna part, algun detall del monument o d’algun ninot, per exemple, els llavis o els ulls.

Una altra de les incorporacions al color han sigut els nous materials com les purpurines, gebres, ors, plates, bronzes, que s’utilitzen en funció de la temàtica de la falla.

Pràcticament estem parlant de tendències, què es du ara?

Ara la tendència està a apostar pels colors molt cridaners. Abans eren els pastels, però això queda ja un poc arrere. Es du la lluminositat, podríem dir que hi ha una clara tendència als colors quasi àcids, als colors molt, molt vius.

Com valorem un bon color en un monument faller?

Cal tindre present que pintar amb colors clars implica més risc, perquè es veuen més els defectes i això és un tema a tindre molt en compte.

Pàgina 96 | El color en les festes i tradicions

Jo tinc una màxima. Saps que una falla està ben pintada quan a l’espectador li encanta.

A nivell més tècnic, cal valorar les passades de color (els canvis de color per a aconseguir ombres i efectes), d’un clar a un fosc i a l’inrevés, d’un intens o un altre més suau… Ací es nota que hi ha hagut un bon pintor, professió que, per cert, està desapareixent.

Ja queden molt pocs a València, igual que fusters, dos especialistes, dos oficis que s’estan perdent i que hauríem de potenciar i recuperar pel bé de les falles i la festa.

Amb aquest al·legat, Pere Baenas, posa fi a l’entrevista, amb pressa, per anar-se’n a treballar, donada la gran responsabilitat que té enguany amb diverses falles de solera.

Des de La Palmera, us convidem que visiteu el nostre monument, que porta el segell d’un dels millors artistes fallers en l’actualitat i que, per descomptat, és una explosió de color, “Marca Baenas”, que ha inspirat tot el nostre any cultural. Els colors de la vida.

“Per naturalea”, Falla 2018 de Convento Jerusalén - Matemático Marzal - Fotografia: De Falconaumanni - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=67399861

El color en les festes i tradicions | Pàgina 97

“

els colors utilitzats no són triats a l’atzar, sinó que han de transmetre alegria i desitjos positius. Així, s’han mantingut uns certs colors com a tradicionals dins de la celebració

Pàgina 98 | El color en les festes i tradicions

MARIÁN ROMERO I TORRES Periodista

Els festivals més acolorits HOLI (l’Índia) En la primavera se celebra en gran el Festival Holi a l’Índia i Nepal, probablement la festa més acolorida del món, la qual es festeja cada any amb l’arribada de l’equinocci de primavera, l’endemà de la lluna plena del mes de Phalguna. Encara que a l’Índia gairebé totes les celebracions tenen un rerefons religiós, el Festival Holi té un caràcter més lúdic i especial ja que aconsegueix trencar, almenys durant aquests dies, les barreres socials entre rics i pobres o entre homes i dones, ja que tots ells gaudeixen conjuntament de la festa.

Durant aquesta celebració, la gent es pinta i es llança pólvores de colors anomenades gulal. Antigament, aquestes pólvores de colors eren preparades al principi amb herbes medicinals, però amb el temps es van anar incloent materials sintètics perquè la pols durara més en el cos i amb la finalitat d’experimentar noves tonalitats. No obstant això, els colors utilitzats no són triats a l’atzar, sinó que han de transmetre alegria i desitjos positius. Així, s’han mantingut uns certs colors com a tradicionals dins de la

celebració, com el groc, que al·ludeix a la pietat; l’ataronjat representa l’optimisme; el blau simbolitza la calma; el vermell és usat per a l’amor i la puresa; i el verd per a la vitalitat.

Els orígens de Holi es remunten a diferents llegendes mitològiques hindús, però la més destacada és la que conta que el rei dels dimonis Jirania Kashipú, que es considerava a si mateix com un autèntic déu, va tractar d’assassinar el seu propi fill Prajlad diverses vegades per la seua devoció a un altre déu. Després de molts intents frustrats per matar Prajlad, Kashipú va ordenar a la seua filla Hólika, immune al foc, que entrara juntament amb el seu germà en una foguera per a cremar-lo. Però la filla del rei es cremaria en la foguera, mentre que Prajlad sobreviuria gràcies a la protecció de Vishnu. A aquest fet se li associa la celebració de la victòria del bé sobre el mal.

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 99

“

El primer ball del Carnestoltes de Rio es va celebrar en 1840 i els participants ballaven polques i valsos, en contraposició amb la samba, que no va ser introduïda fins a 1917.

Pàgina 100 | El color en les festes i tradicions

CARNESTOLTES DE RIO DE JANEIRO Els carnestoltes han estat una festa massiva durant segles. Els grecs celebraven nombroses festes d’aquest tipus en honor del déu del vi. Els romans les van continuar celebrant en honor a Bacus, unes celebracions que tenien com a objecte festejar l’arribada de la primavera.

L’Església Catòlica Romana va adoptar més tard aquestes celebracions fins al Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma del calendari cristià. “Entrudo” és el nom d’un festival portugués que pel que sembla està en l’origen del Carnestoltes de Rio. Aquests costums es van expandir a l’Europa renaixentista i és mitjançant la conquesta que arriba el carnestoltes a Sud-amèrica.

Al Brasil tenen el seu primer contacte en Bahía, i a través d’una altra font, els esclaus. Llavors d’una banda està la influència de la història occidental, però per l’altre l’enorme influència africana que es nota en moltes característiques com són el ball, la música, els vestuaris, etc.

El primer ball del Carnestoltes de Rio es va celebrar en 1840 i els participants ballaven polques i valsos, en contraposició amb la samba, que no va ser introduïda fins a 1917.

Aquest carnestoltes té una durada de quatre dies, en els quals les escoles de Samba se citen per a competir, i on la ciutat rep visitants de tot el món, de manera que es vesteixen d’un sol color, l’alegria! La ciutat en si mateixa participa de la celebració, amb això volem dir que en l’època del Carnestoltes les festivitats involucren persones de totes les edats i classes socials, la qual cosa fa que siga un esdeveniment que promou la inclusió.

El seu inici, al Sambódromo Marques de Sapucaí, amb l’obertura de la celebració per mitjà de la coronació del Rei Momo per part del prefecte, qui lliura les claus de la ciutat.

L’esdeveniment principal serà la desfilada al Sambódromo per part de les escoles de samba. No obstant això, podrem trobar una infinitat d’esdeveniments de carrer i festes privades per a tots els gustos.

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 101

“

Harbin és la capital de província més freda de la Xina.

Des de novembre a abril el termòmetre no puja de zero. En aquestes dates les màximes són de -15 °C i les mínimes de -25 °C

ESCULTURES DE NEU I GEL A HARBIN (LA XINA) El festival d’escultura de gel i neu més gran del món té lloc anualment en Harbin, Heilongjiang, la Xina. Cada hivern centenars dels millors escultors de gel de tot el món venen ací per a crear màgia de gel. L’Hissi Lantern Garden Party és un esdeveniment únic celebrat anualment des de 1963.

Tradicionalment comença el 5 de gener i dura un mes sencer. Les exposicions en si poden romandre encara més temps, la qual cosa depén principalment del clima. És un autèntic paradís hivernal de 820.000 metres quadrats.

Harbin és la capital de província més freda de la Xina. Des de novembre a abril el termòmetre no puja de zero. En aquestes dates les màximes són de -15 °C i les mínimes de -25 °C, amb caigudes puntuals a -30 i -35 °C. Es congela fins a la salutació. Vist el panorama, els seus dirigents van fer de la necessitat, virtut. I es van aliar amb el fred per a crear un esdeveniment molt boig que cada any se supera a si mateix amb gegantesques escultures i reproduccions d’edificis i monuments famosos fets amb neu i blocs de gel.

Un altre dels aspectes que impressiona és el color. Quan arriba la nit totes les escultures s’il·luminen amb un joc de colors virolats tan del gust xinés, ja no saps per on enfocar la càmera.

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 103

Pàgina 104 | El color en les festes i tradicions

ANY NOU A LA XINA La celebració de l’Any Nou Xinés és potser una de les celebracions més importants de totes les festivitats xineses. Se sol celebrar al gener o febrer en llocs com Hong Kong, Taiwan, Singapur, Malàisia, Tailàndia, Cambodja, Filipines i la Xina continental. També se’l coneix com el Festival de la Primavera. Aquesta celebració basada en el tradicional Calendari Lunisolar xinés, dona inici al calendari xinés i acaba oficialment 14 dies després amb el Festival dels Fanals.

protegir els seus pobles. Amb el pas dels anys, tot es va anar fent un costum i avui dia es realitza l’Any Nou Xinés. No és estrany veure que les residències dels ciutadans xinesos en aquestes dates s’omplin de decoracions de color vermell, que es creu que els protegirà contra Nian. Des de peixeres plenes de carpes vermelles fins a fanalets i diferents lletres o poemes, per descomptat totes de color carmesí, com marca la llegenda.

L’any Nou Xinés té una història d’aproximadament 3.500 anys. Algunes persones creuen que l’Any Nou Xinés es va originar en la dinastia Shang, quan se celebraven les cerimònies de sacrifici en honor dels déus i els avantpassats.

Durant aquestes festes els residents se’n van als seus pobles a la recerca de les seues famílies d’origen. Es produeix el major èxode del món, aproximadament 70 milions de desplaçaments al dia durant gairebé un mes.

La data de la festa es va fixar en la dinastia Han. Unes certes activitats de celebració es van fer populars, com ara la crema de bambú per a fer un so cruixent en veu alta. No obstant això, durant les dinasties Wei i Jin, a més d’adorar déus i avantpassats, la gent va començar a entretenir-se.

Amb motiu de la gran celebració, les comunitats xineses es reuneixen per a oferir banquets entre focs artificials i desfilades. Una figura de summa importància és el drac, utilitzat com un símbol de poder. És un acolorit titella amb aquesta forma qui, dansant entre els carrers, al costat del festival dels fanals, marca l’arribada de la lluna plena, que anuncia al seu torn la conclusió de les festivitats.

Existeix una llegenda que assegura que un monstre de la mitologia xinesa, anomenat Nian, atacava en iniciar l’any i es menjava els nens, contaven els avis. En resposta a la por que causava, els habitants es veien forçats a allunyar-lo amb llums, colors vermells i sorolls forts per a

>

“

L’any Nou Xinés té una història d’aproximadament 3.500 anys. Algunes persones creuen que l’Any Nou Xinés es va originar en la dinastia Shang, quan se celebraven les cerimònies de sacrifici en honor dels déus i els avantpassats.

El color en les festes i tradicions | Pàgina 105

Página 106 | El color en les festes i tradicions

“

La celebració té el seu origen en les cultures indígenes de fa milers d’anys, influenciades en particular pels asteques o mexiques. En la cultura asteca la mort era provisional i les ànimes dels difunts podien tornar a visitar els vius.

DIA DELS MORTS A MÈXIC El Dia de Morts és una celebració ancestral que simbolitza la trobada entre els vius i els ja morts. El 7 de novembre de 2003, la tradicional celebració del Dia de Morts a Mèxic va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La celebració es du a terme entre l’1 i 2 de novembre, coincidint amb la popular festa de Tots Sants. Aquest dia s’honra els benvolguts difunts que per unes hores tornen al món dels vius per a unir-se a les famílies. Famílies que construeixen altars, element fonamental que mostra el mestissatge de les religions prehispàniques amb la religió catòlica. Altars que solen posar-se en cases i actualment es poden veure en escoles, museus, centres comercials i en espais públics. Cada regió, cada cultura, cada llar, té la seua pròpia manera de muntar-los. Es tracta d’una mescla entre la tradició catòlica i el misticisme mexicà, que busca commemorar i festejar la mort.

Aquesta tradició que data de l’època prehispànica, quan els antics pobladors pensaven que la mort era només el principi del viatge cap al Mictlan, on els morts es trobarien amb el déu Mictlantecuhtli i amb la deessa Mictecacihuatl.

La celebració té el seu origen en les cultures indígenes de fa milers d’anys, influenciades en particular pels asteques o mexiques. En la cultura asteca la mort era provisional i les ànimes dels difunts podien tornar a visitar els vius. Almenys dues festivitats importants de la tardor celebraven els morts i els convidaven al món dels vius. Quan els espanyols van arribar en el segle XVI van barrejar aquestes tradicions amb les del calendari catòlic i ara se celebren perquè coincidisquen amb el Dia dels Fidels Difunts.

>

El color en les festes i tradicions | Página 107

“

Va ser organitzat per primera vegada en 1964 per moltes tribus diferents de la província de Western Highlands. L’espectacle va tindre com a objectiu compartir l’experiència cultural entre ells i calmar l’hostilitat i enemistat sempre presents entre les tribus

SING-SANG NOVA GUINEA Es tracta d’un multitudinari festival dedicat a l’exhibició de danses, cants i senyals d’identitat de les tribus de les Highlands, o Terres Altes de Papua Nova Guinea. La raó de la seua existència es deu a la pròpia naturalesa física i humana de les remotes regions de l’interior de l’illa. El xou de Mount Hagen és un espectacle on les tribus mostren l’esplendor en un cant. Posant-se el maquillatge més bell, lluint els tocats més fantàstics i realitzant els balls més desafiadors.

El Sing-sang podria definir-se com una reunió d’algunes tribus o pobles a Papua Nova Guinea. La gent es reuneix per a mostrar la seua cultura, dansa i música diferent. El propòsit d’aquestes reunions és compartir tradicions pacíficament, ja que cada illa, regió i, a vegades, fins i tot cada poble, té el seu propi ball. Els vilatans es pinten i decoren per a cantar cançons que només tenen una vegada a l’any.

Va ser organitzat per primera vegada en 1964 per moltes tribus diferents de la província de Western Highlands. L’espectacle va tindre com a objectiu compartir l’experiència cultural entre ells i calmar l’hostilitat i enemistat sempre presents entre les tribus i reunir-les totes en un esdeveniment cultural per a mostrar el costat positiu de la vida i la diversitat de cultures entre els nadius per a celebrar.

>

Pàgina 108 | El color en les festes i tradicions

“

La Festa de les Llums es va originar en 1643, quan la ciutat va implorar a la Mare de Déu que la protegira de la pesta, prometent honrar-la amb la construcció d’una estàtua al cim del pujol de Fourvière.

FESTIVAL DE LLUMS DE LIÓ Cada any, des de fa gairebé 30 anys, a principis de desembre, la ciutat de Lió resplendeix en una explosió de color i llum. Els carrers, places i façanes de monuments emblemàtics, així com els parcs urbans, acullen instal·lacions artístiques creades per dissenyadors d’il·luminació, artistes visuals i altres videoartistes locals i internacionals.

La Festa de les Llums es va originar en 1643, quan la ciutat va implorar a la Mare de Déu que la protegira de la pesta, prometent honrar-la amb la construcció d’una estàtua al cim del pujol de Fourvière. Dos-cents anys després, el 8 de desembre de 1852, quan la inauguració de l’estàtua es va veure compromesa per les inclemències del temps, el cel es va buidar miraculosament. Per a agrair a la Mare de Déu, els lionesos il·luminen les seues finestres amb milers d’espelmes anomenades lumignons. Així va nàixer la Festa de les Llums.

Des de llavors, la festa ha anat canviant any rere any, i avui dia s’ha convertit en un dels esdeveniments populars urbans més importants, i atrau diversos milions de visitants.

La flor i nata dels artistes de la llum es reuneix a Lió tots els anys el mes de desembre per a presentar més de 70 creacions al llarg de quatre nits. La ciutat es transforma en un immens terreny d’expressió i creativitat per a captivar els visitants. La Festa de les Llums, trampolí per als joves talents i cita per als artistes de renom internacional, posa de manifest la immensa riquesa de la creació lumínica en tota la seua diversitat.

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 109

FESTIVAL DE RAMEAUX (ETIÒPIA) En esta processó, un xicotet grup d'homes cristians marxen orgullosos per la zona rural, portant encreuaments que simbolitzen la seua fe en el cristianisme. Els participants majors lideren el camí, mostrant la seua profunda connexió amb la tradició i l'espiritualitat. Vestits amb robes tradicionals, estos homes madurs traspuen saviesa i reverència mentre sostenen els seus crucifixos amb summa devoció. Acompanyat per un sacerdot africà, esta desfilada de celebració mostra els rics costums religiosos de l'est d'Àfrica. La imatge retrata meravellosament la fusió de cultura i religió mentre transporta als espectadors a un lloc on l'espiritualitat està profundament arrelada en la vida quotidiana. En un context d'impressionants paisatges naturals, estes persones es reunixen per a celebrar les seues creences compartides i honrar la seua herència.

“

Vestits amb robes tradicionals, estos homes madurs traspuen saviesa i reverència mentre sostenen els seus crucifixos amb summa devoció.

Pàgina 110 | El color en les festes i tradicions

TSECHU FESTIVAL BUDISTA Els tsechus són les festes religioses del budisme Drukpa, grans esdeveniments socials en els quals es reuneixen els habitants de ciutats i llogarets. Durant els quatre dies que dura la celebració es poden veure vuit balls, un per cadascuna de les manifestacions de Guru Rimpoche, considerat per alguns el segon Buda i constructor del monestir de Taktshang o Niu del Tigre.

Arrelat en el segle XVII, el festival va ser establert per Zhabdrung Ngawang Namgyel, un lama budista tibetà acreditat amb la unificació de Bhutan. Va introduir el festival com un tribut a Guru Rinpoche, també conegut com Padmasambhava, el venerat savi que es creu va portar el budisme Vajrayana a Bhutan en el segle VIII. Celebrat anualment en la pintoresca ciutat d’Atur, l’esdeveniment se centra en el Rinpung Dzong, un monestir fortalesa construït pel mateix Zhabdrung Ngawang Namgyel. El festival es desenvolupa durant diversos dies en el calendari lunar bhutanés, típicament des del desé fins al quinzé dia del segon mes. El punt culminant de l’esdeveniment és el desplegament d’un gegantesc thangka de seda de Guru Rinpoche, un artefacte sagrat que es mostra al públic només una vegada a l’any durant el festival.

L’ànima d’Atur Tsechu resideix en les seues danses Cham, també conegudes com a danses emmascarades. Aquestes no són meres actuacions sinó danses sagrades que ofereixen ensenyaments espirituals amb varietat de vestits i ornamentacions.

>

El color en les festes i tradicions | Pàgina 111

“

La principal atracció d’aquesta festivitat és la desfilada dels animals que es realitza pels carrers de la ciutat.

Página 112 | El color en les festes i tradicions

FESTIVAT DE L’ELEFANT JAIPUR El Festival dels elefants de Jaipur és un dels esdeveniments més importants d’aquesta ciutat de l’Índia, un espectacle que no pots perdre’t si viatges a l’Índia. Es pot veure una gran quantitat dels animals homenatjats per tota la ciutat, a més d’un ambient d’alegria i colors.

La principal atracció d’aquesta festivitat és la desfilada dels animals que es realitza pels carrers de la ciutat. Per a aquesta ocasió, els elefants es vesteixen de gala, amb grans teles brodades a mà, polseres de metall, pintures de colors, flors, joies i molt més.

Hi ha un concurs on es premia l’animal millor engalanat.

A més, els elefants i els seus genets amb turbants vermells no caminen sols durant aquesta processó per Jaipur. Els acompanyen camells i cavalls, al costat de ballarins i músics que donen vida a un espectacle al ritme de la música i que també van vestits per a l’ocasió.

El color en les festes i tradicions | Pàgina 113

ELS COLORS EN LA NATURA -

“

Quant als colors, sorgixen perquè el raig de llum que travessa la gota d’aigua genera una descomposició de la llum blanca en diferents longituds d’ona, segons aqueixa longitud es genera un color o un altre.

L’ARC DE SANT MARTÍ Es un fenomen meteorològic i es presenta en forma d’arc de llum multicolor, per la refracció de la llum solar (llum blanca) en les gotes de pluja que estan suspeses en l’atmosfera. En la seua manifestació més intensa es poden apreciar els set colors: el roig en la part superior o exterior i successivament el taronja, el groc, el verd, el cian (o turquesa), el blau i el violeta en la part inferior o interior.

Aquests colors són els colors de la llum del sol. Encara que la llum del sol es veu groga o blanca, està formada per una combinació de tots els colors de l’espectre. El sol produeix llum de tots els colors. No obstant això, quan ajuntem llum de tots els colors, sorprenentment es veu blanca (com succeeix en l’experiment del disc de Newton).

Quant als colors, sorgixen perquè el raig de llum que travessa la gota d’aigua genera una descomposició de la llum blanca en diferents longituds d’ona, segons aqueixa longitud es genera un color o un altre.

Ja Newton va deixar constància que la llum, com passa amb l’arc de Sant Martí, està composta per set colors. Els set colors de l’arc de Sant Martí són: roig, taronja, groc, verd, cian, blau i violeta.

Encara que realment no són només set colors, igual que passa en l’espectre de llum visible, és a dir, aquella llum que podem distingir, ja que l’ull humà només respon a longituds d’ona d’entre 390 a 750 nm.

L’arc de Sant Martí apareix sobre l’horitzó, al costat oposat del sol, com un arc lluminós de set colors i amb un angle d’entre 40 i

42° respecte a la llum incident. Però realment l’arc de Sant Martí és una circumferència. El més habitual és que quan l’observem vegem només un arc, això ocorre perquè estem situats sobre la superfície terrestre.

Hi ha diferents tipus d’arc de Sant Martí: Primari: és el més conegut i sol aparéixer després d’una tempesta o en zones de pendent d’aigua que esguiten, com una cascada.

Arc de Sant Martí secundari. També denominat “arc de Sant Martí doble”, es forma per damunt de l’arc de Sant Martí primari, amb els colors invertits.

Arc de Sant Martí supernumerari. És estrany de veure i consisteix en la projecció de diversos arcs de Sant Martí tènues en simultani, producte de la difracció de la llum del sol.

Arc de Sant Martí roig. Conegut també com “arc de Sant Martí monocrom”, es forma després de la pluja i durant l’alba o el capvespre, amb el sol situat molt baix o prop de l’horitzó.

Arc circumhoritzontal. També conegut com “arc de Sant Martí de foc”, apareix en molt poques ocasions i es forma a partir de xicotetes gotes d’aigua als núvols cirros, on l’espectre de colors es projecta (en lloc d’aparéixer en forma d’arc).

Arc de Sant Martí bessó. És molt estrany de veure i es projecta amb dos arcs que, a diferència de l’arc de Sant Martí secundari, s’originen en un únic punt base i els seus colors no s’inverteixen.

>

Els colors en la natura | Pàgina 117

“

Aquests centellejos de color sobrenaturals que pinten el cel nocturn en alguns dels llocs més septentrionals del món no són tan inusuals.

Pàgina 118 | Els colors en la natura

LES AURORES BOREALS, NORUEGA Les aurores boreals són un dels majors espectacles de la naturalesa. Una aurora es produeix quan les partícules carregades procedents del sol xoquen amb el camp magnètic de la Terra. Aquestes partícules procedents del vent solar són guiades pel camp magnètic de la Terra i es dirigeixen cap als pols. Quan aquestes partícules arriben a la nostra atmosfera xoquen amb les molècules d’oxigen i nitrogen, excitant els àtoms i fent que aquests guanyen un electró. Transcorregut una estona, en alliberar-se d’aquest electró, retornen l’energia adquirida en forma de llum.

Aquests centellejos de color sobrenaturals que pinten el cel nocturn en alguns dels llocs més septentrionals del món no són tan inusuals.

De fet, Noruega és un dels millors llocs per a veure les aurores boreals (de finals de setembre a la fi de març) però, encara que les franges verdes serpentejants solen ser més fàcils de veure, hauràs d’encreuar els dits per a contemplar les de color vermell.

A aquestes se sumen una altra com l’aurora polar, que és un fenomen en forma de lluentor o luminescència que es produeix en el cel nocturn, generalment en les zones polars, encara que pot aparéixer en altres zones del món durant períodes curts. A l’hemisferi sud es coneix com aurora austral i a l’hemisferi nord com aurora boreal.

> Els colors en la natura | Pàgina 119

“

La massa arremolinada de colors de neó es forma quan els calamars ixen de les fosques profunditats durant l’època d’aparellament.

Página 120 | Els colors en la natura

ELS CALAMARS BRILLANTS DE LA BADIA DE TOYAMA, EL JAPÓ Si pogueres descriure un fenomen natural com blau elèctric, segurament seria l’impressionant espectacle bioluminescent dels calamars cuca de llum a la badia de Toyama, el Japó.

La massa arremolinada de colors de neó es forma quan els calamars ixen de les fosques profunditats durant l’època d’aparellament. De prop, aquestes xicotetes criatures de 7,5 centímetres de llarg semblen obres d’art puntillistes, però a l’hora de muntar un impactant espectacle subaquàtic de llum, la seua unió fa la força. El fenomen es produeix de març a juny, al voltant de les tres del matí.

>

Els colors en la natura | Página 121

“

el veritable esclat de color es produeix quan abandonen el seu somni en els pins i voletegen per l’aire Pàgina 122 | Els colors en la natura

LA MIGRACIÓ DE LES PAPALLONES MONARCA, MÈXIC Milions de papallones monarca migren cada any cap al sud des del Canadà a Mèxic per a passar l’hivern, convertint els pins de Michoacán en un muntatge artístic natural viu.

No obstant això, el veritable esclat de color es produeix quan abandonen el seu somni en els pins i voletegen per l’aire, canviant el pigment de les seues ales taronges i negres per un to mandarina.

>

Els colors en la natura | Pàgina 123

EL MAR ROIG El Mar Roig es troba a l’oceà Índic, situat entre els continents d’Àfrica i Àsia. La temperatura de la superfície de l’aigua no varia massa, uns 2 °C a l’hivern i arriba als 30 °C a l’estiu, la qual cosa converteix el Mar Roig en el mar més càlid del món.

No existeix un consens de per què a aquest mar se li diu Mar Roig, però sí que existeixen diverses teories que tracten de buscar una explicació. És probable que faça al·lusió a alguna marea roja produïda a causa d’afloraments estacionals pròxims a la superfície de l’aigua d’una espècie de cianobacteri denominat Trichodesmium erythraeum, que tenyeix les aigües d’aquest color vermell. També es denomina així a conseqüència de les algues que s’hi troben en grans quantitats. Durant algunes estacions de l’any, aquestes algues sofreixen un procés de desenvolupament que fa que les aigües es tenyeixen d’un to marró vermellós.

>

“

No existeix un consens de per què a aquest mar se li diu Mar Roig, però sí que existeixen diverses teories que tracten de buscar una explicació.

MIGRACIÓ DELS CARRANCS VERMELLS DE L’ILLA CHRISTMAS La migració dels carrancs vermells de l’illa Christmas, també coneguda com a Kiritimati, a la República de Kiribati, al nord-est d’Austràlia, es produeix cada any durant la temporada d’aparellament. La població de carrancs vermells de l’illa es desperta d’una llarga letargia metafòrica i s’aventura cap a la costa, circulant per carreteres i acompanyant el trànsit en el seu camí. Recentment s’han construït ponts i passos subterranis especials perquè els carrancs no siguen xafats per accident, però predir les dates precises durant les quals es desplaçaran aquests crustacis de closca escarlata és una tasca complicada, ja que estan vinculades al calendari lunar, a l’estació plujosa i a les precipitacions inusualment intenses. Aquesta espècie aprofita el plenamar per a arribar a la platja més ràpidament i alliberar les seues cries a la mar en el moment en el qual les seues possibilitats de supervivència són majors.

Segons xifres del Parc Nacional de l’Illa Christmas, al seu territori habiten uns 50 milions de carrancs i 1.500 persones.

>

“

La població de carrancs vermells de l’illa es desperta d’una llarga letargia metafòrica i s’aventura cap a la costa, circulant per carreteres i acompanyant el trànsit en el seu camí

Els colors en la natura | Pàgina 125

“

Durant diversos mesos de cada any, entre l’estació humida i la seca, de juliol a novembre, el Caño Cristales és una explosió de color. Tot gràcies a les plantes d’aigua dolça conegudes com Macarenia clavigera, una alga particular endèmica d’aquesta zona.

RIU DELS SET COLORS El “riu dels set colors” o Caño Cristales és el riu més bell del món.

Un títol que, a més, també ha reconegut oficialment la revista Forbes. Aquesta meravella es troba a uns 170 quilòmetres de la capital colombiana, Bogotà.

Durant diversos mesos de cada any, entre l’estació humida i la seca, de juliol a novembre, el Caño Cristales és una explosió de color. Tot gràcies a les plantes d’aigua dolça conegudes com Macarenia clavigera, una alga particular endèmica d’aquesta zona.

Quan brilla el sol, les algues transformen aquest riu en mil tonalitats de diversos colors com el vermell, groc, verd, blau, blanc i negre que es desemboliquen durant gairebé 100 quilòmetres entre planes i empinats vessants. Una exhibició natural que, segons s’informa, no ocorre en cap altre lloc de la Terra.

En el fons del riu habita una petita planta anomenada Macarenia clavigera, que projecta el color vermell quan rep els raigs solars; però a l’ombra, no obstant això, aporta un color verd brillant. A causa dels minerals que componen el sòl, propis de la regió, apareixen els colors grocs.

>

Pàgina 126 | Els colors en la natura

LLAC HUTT Hutt Lagoon, situat a la regió de l’Oest Mitjà d’Austràlia Occidental, és el major sistema de granges d’algues del món. Aquestes granges produeixen un pigment colorant únic, anomenat betacaroté, que és àmpliament utilitzat en aliments, medicines i cosmètics. En concret, la microalga Dunaliella salina, que és usada en cosmètics i en suplements nutricionals. Aquest tipus d’alga es troba en abundància sota l’aigua de la llacuna i és la responsable de l’insòlit color de l’aigua.

Pel que semble l’alt contingut de sal que té l’aigua del llac, al costat de les elevades temperatures que hi ha hagut a la zona, l’acció dels llamps de sol i la manca de pluges que ha sofert el territori han provocat el canvi de pigmentació de l’estany.

Els científics expliquen que les algues que naixen a l’escorça de sal que es forma al fons del llac són les que produeixen el pigment vermell que tenyeix l’aigua del llac.

Aquest pigment (betacaroté) és part de la fotosíntesi que fa la mateixa planta i és fruit dels alts nivells de sal que hi ha en aquest llac.

>

“

Els científics expliquen que les algues que naixen a l’escorça de sal que es forma al fons del llac són les que produeixen el pigment vermell que tenyeix l’aigua del llac.

Els colors en la natura | Pàgina 127

“

Malgrat la seua antiga formació, les muntanyes Arcs Iris no van ser nomenades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO fins l’any 2009 i la zona no es va convertir en el Parc Geològic Nacional Zhangye Danxia fins l’any 2011.

Pàgina 128 | Els colors en la natura

MUNTANYES ARC IRIS Al nord-oest de la República Popular de la Xina, a les muntanyes Qilian, a la prefectura de Zhangye, hi ha una àrea geològica de 520 metres quadrats on les muntanyes es caracteritzen per tindre bandes de colors que semblen un Arc de Sant Martí. Aquest original aspecte és el resultat de dipòsits de roques arenisques i d’altres minerals que es van produir fa més de 24 milions d’anys.

Aquests sediments d’origen lacustre, fluvial i marí van anar formant capes, que avui es diferencien clarament a través dels colors i la grandària dels grans. Els sediments van adquirir color per un procés d’oxidació dels minerals, a causa de la humitat i l’erosió. En funció del tipus de material, la terra acaba pintant-se d’un color o un altre. La seua formació va estar relacionada amb les plaques tectòniques responsables de crear part de l’Himàlaia.

Finalment, el vent, la pluja i el pas del temps són els responsables últims de l’actual aspecte d’aquestes muntanyes.

Malgrat la seua antiga formació, les muntanyes Arcs Iris no van ser nomenades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO fins l’any 2009 i la zona no es va convertir en el Parc Geològic Nacional Zhangye Danxia fins l’any 2011. Des del nomenament com a parc, les muntanyes Arc Iris s’han convertit en una de les atraccions turístiques més importants de Zhangye.

>

Els colors en la natura | Pàgina 129

“

És un dels atractius turístics més importants de la Patagònia. Formen part del recorregut de la Carretera Austral i són protegides per la llei des de 1994

CATEDRAL DE MARBRE La Catedral de Marbre (situada al costat de la Capella de Marbre) és una formació mineral de carbonat de calci, a les costes del llac General Carrera a Xile, que en 1994 va ser nomenada monument nacional. Al llarg dels anys, les aigües del llac han erosionat els escarpes costaners, creant aquestes formacions, les quals quan el llac es troba amb poca aigua, es poden recórrer interiorment amb petites embarcacions. És un dels atractius turístics més importants de la Patagònia. Formen part del recorregut de la Carretera Austral i són protegides per la llei des de 1994 quan van ser nomenades Santuari de la Naturalesa.

Esculpides al llarg de mil·lennis pel vent i el llac, les Capelles de Marbre impressionen els seus visitants per les formacions de carbonat de calci que s’observen per una extensió de 300 metres.

>

Els colors en la natura | Pàgina 131

Pàgina 132 | Els colors en la natura

“

les seues dimensions el fan colossal: amb els seus 90 metres de diàmetre i 50 metres de profunditat és la font d’aigües termals més gran del país i la tercera més vasta del món.

GRAN FONT PRISMÀTICA La Grand Prismàtic Spring és el tresor més preuat del parc nacional de Yellowstone. Aquest assortidor multicolor d’aigües termals atrau milers de turistes de tot el món, àvids per contemplar-la en primera persona.

El secret del seu desmesurat cromatisme s’amaga en els rics minerals i els bacteris pigmentats que creixen als marges de la llacuna. Els seus tons oscil·len des dels verdosos als vermellosos, segons l’època de l’any, passant per taronges ocres i blaus. És precisament aquest color blau intens -el natural de l’aigua- el que preval al centre de la font, les altes temperatures de la qual impedeixen la vida dels cianobacteris davant de tanta profunditat i tal puresa.

El Grand Prismàtic Spring és l’únic llac d’aquestes característiques a la zona, però les seues dimensions el fan colossal: amb els seus 90 metres de diàmetre i 50 metres de profunditat és la font d’aigües termals més gran del país i la tercera més vasta del món. D’acord amb les seues gegantesques mesures, la quantitat de vapor que desprèn equival a dos mil litres d’aigua per minut.

>

Els colors en la natura | Pàgina 133

“

Es va formar com un sistema de coves de pedra calcària durant l’últim període glacial, quan els nivells de la mar eren baixos.

GRAN FORAT BLAU DE BELIZE Una de les meravelles més sorprenents de Belize és el famós Blue Hole (Forat Blau), resultat d’una cova submarina que va col· lapsar fa segles. La major formació natural d’aquest tipus al món, forma part del Sistema de Reserves de la Barrera de l’Escull, un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

El Blue Hole és gairebé un forat circular perfecte de 1.000 peus de diàmetre i 412 peus de profunditat. La cova d’aigua té parets transparents adornades amb estalactites i estalagmites entre 120-150 peus de profunditat, la major formació natural d’aquesta mena del món.

Es va formar com un sistema de coves de pedra calcària durant l’últim període glacial, quan els nivells de la mar eren baixos.

Quan la mar va començar a pujar de nou, les coves es van inundar i el sostre es va esfondrar.

Els colors en la natura | Pàgina 135

CURIOSITATS SOBRE EL COLOR -

“

Quan alguna cosa ens crida l’atenció, hem usat un 92% el sentit de la vista, un 6% el sentit del tacte i un 2% el sentit auditiu.

Curiositats sobre el color Quan alguna cosa ens crida l’atenció, hem usat un 92% el sentit de la vista, un 6% el sentit del tacte i un 2% el sentit auditiu.

Al llarg d’aquest llibre hem parlat molt sobre el color, un tema que sens dubte ens duria a continuar escrivint pàgines i pàgines sobre aquest tema, apassionant on n’hi haja. I és que quan parlem, quan llegim, quan percebem, ho fem en colors. Ací van algunes de les curiositats sobre el color, present en tots els aspectes de la nostra vida.

>

Curiositats sobre el color | Pàgina 139

EL COLOR DELS BITLLETS Als EUA tots els bitllets són VERDS, perquè és el color que millor resisteix els dissolvents i per tant més difícil de falsificar.

Página 140 | Curiositats sobre el color

EL TELÓ ROIG ALS TEATRES Ja sabem el que representa EL ROIG, foc i passió, per la qual cosa en els teatres s’usa eixe sentiment de calor, per a magnificar un gran acolliment.

Curiositats sobre el color | Página 141

PISSARRES VERDES El canvi del COLOR NEGRE al verd li ho devem als francesos. Els quals van apreciar que el color negre deprimia més els alumnes i que el verd els mantenia en una actitud més positiva.

Página 142 | Curiositats sobre el color

LA FÒBIA ALS COLORS La fòbia als colors existeix. Es denomina cromofòbia i es tracta d’una por irracional als colors.

Les persones que la pateixen solen patir nàusees, sensació de pànic, ansietat o dificultats per a respirar en veure uns certs tons.

La xantofòbia, per exemple, és la por al color groc i la crisofòbia és la por al color taronja.

Curiositats sobre el color | Pàgina 143

EL COLOR DE LA FAM Està demostrat que el color groc dona fam. De fet, són moltes les empreses que utilitzen aquest color en els seus logos per a enviar un missatge subliminar al cervell dels seus clients cada vegada que vegen aquest to.

Pàgina 144 | Curiositats sobre el color

NOMÉS TRES COLORS L’ésser humà només és capaç de veure tres colors.

Sí, biològicament els nostres ulls tenen una visió tricomàtica. Només som capaços de veure el roig, el verd i el blau. Llavors? Com percebem la resta de colors? És el cervell qui s’encarrega de fer les mescles de tot l’espectre cromàtic.

Curiositats sobre el color | Pàgina 145

ELS COLORS ENTRE SEXES La ciència ho confirma. Els homes i les dones veuen els colors de manera diferent. Investigadors de la Universitat d’Arizona van demostrar que les dones són capaces d’interpretar una gamma cromàtica més àmplia (especialment amb el color roig) a causa d’un gen específic que els permet interpretar una gamma cromàtica molt més gran.

Página 146 | Curiositats sobre el color

EL COLOR I ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT Diversos estudis demostren que els cotxes grisos i platejats són els que menys accidents tenen, ja que aquests tons ressalten més amb la llum solar i són més visibles en les carreteres.

Curiositats sobre el color | Página 147

EL COLOR EN EXPRESSIONS QUOTIDIANES: • Quedar-se en blanc • Estar sense blanca • Premsa groga • Mitjana taronja • Premsa rosa • Veure-ho tot color de rosa • Posar-se roig com una tomaca • Posar-se morat • Acudit verd • Posar verd algú • Príncep blau • Menjar-se un marró • Diner negre • Posar-se negre • Veure la vida en blanc i negre

Pàgina 148 | Curiositats sobre el color

EL COLOR EN LA PUBLICITAT Un dels anuncis que més ens ha arribat i que ha utilitzat el color com a enganxament del seu espot ha sigut el de la marca Heineken de cervesa amb la seua campanya “Pensa en verd”.

Curiositats sobre el color | Pàgina 149

TÍTOLS AMB COLOR EN LA LITERATURA: • Reina Roja: Juan Gómez Jurado • La lletra escarlata: Nathaniel Hawthorne • La fletxa negra: Robert Louis Stevenson • L’or del rei: Arturo Pérez Reverte • La cinta roja: Lucy Adlington • La xarxa porpra: Carmen Mola • El silenci de la Ciutat Blanca: Eva García Sáenz • La dona dels cabells rojos: Orham Pamuk • Ulls de gos blau: Gabriel García Márquez • El quadern roig: Paul Auster • El món groc: Albert Espinosa • L’ombra blanca: Carlos Fidalgo • L’home del vestit negre: Stephen King • La casa verda: Mario Vargas Llosa • Roig i negre: Stendhal

Página 150 | Curiositats sobre el color

EL COLOR EN EL CINEMA El color és present en TOT. Són moltes les pel·lícules en els títols de les quals s’introdueixen els noms de colors, també en la literatura, en la publicitat, i fins i tot en el refranyer. Aquests són alguns exemples:

• El gran blau: Luc Besson • La cimera escarlata: Guillermo del Toro • Moulin Rouge: Baz Luhrmann • El color porpra: Steven Spielberg • El cigne negre: Darren Aronofsky • La milla verda: Frank Darabont

• La primera línia roja: Terrence Malick • La taronja mecànica: Stanley Kubrick • Pantera negra: Ryan Coogler • Vellut blau: David Lynch • El llac blau: Randal Kleiser • Tomaques verdes fregides: Jon Avnet

Curiositats sobre el color | Página 151

EL COLOR EN EL REFRANYER: • Quan una branca s'asseca, una altra està reverdint.

• La vaca pot ser negra, però la llet ix blanca.

• De nit, tots els gats són negres.

• Ficat en el laberint, em dona el mateix vi blanc que negre.

• Per Tots Sants (1 de novembre), camps verds i muntanyes blanques.

• A ruc vell, poc verd.

• Fals per natura, cabell negre, la barba rossa.

• Amor i dolor són del mateix color.

• Qui de verd es vist, bonica es creu.

• En les fredes nits de desembre, si veus lluir la lluna blanca, tira en el llit cobertor i manta.

• Cel roig a l'alba és que la mar s'ha de moure.

Curiositats sobre el color | Pàgina 153

SOM PALMERA -

SALUTACIÓ PRESIDENT Pablo Benavent i Bahilo

Pàgina 156 | Som Palmera

“El camí per arribar fins ací ha sigut llarg i lent, però durant els anys d’espera he tingut l’oportunitat d’aprendre tot allò que a cop d’ull no es veu d’una comissió fallera i alhora és essencial per poder representar-la i conduir les seues rendes”

Formant part d’aquesta família fallera des de fa vint-i-quatre anys, és un vertader privilegi poder dirigir-me a tots i totes vosaltres com el seu president.

El camí per arribar fins ací ha sigut llarg i lent, però durant els anys d’espera he tingut l’oportunitat d’aprendre tot allò que a cop d’ull no es veu d’una comissió fallera i alhora és essencial per poder representar-la i conduir les seues rendes.

La Palmera m’ha vist créixer, com a persona i com a faller, per això, no puc estar més agraït a totes les falleres i fallers que la componen i treballen cada dia per fer-la millor, fomentant nous projectes com és el projecte cultural “Palmera Oberta” reconegut tant en l’àmbit local com en el provincial.

El nostre lema cultural d’enguany “Els colors de la vida” em recorda el gran equip de cavalcada que any rere any plena de color la comissió, sense oblidar-me del cos de ballarins i ballarines que pugen a l’escenari de playbacks i fan vibrar en la cavalcada d’humor faller els carrers de Sagunt.

Aquest any tan especial l’estic compartint amb tres persones que sempre formaran part de la meua vida: Martina, Iván i María.

Amb vosaltres he pogut comprovar que de vegades cal esperar, però tot arriba i pot ser millor del que havies imaginat.

M’agradaria dirigir unes paraules a totes aquelles persones que des d’un primer moment m’han recolzat en aquesta aventura de ser president. Gràcies per estar incondicionalment al meu costat a cada passa que done en la vida.

Per acabar, voldria convidar a tots els veïns, veïnes, familiars, amics i amigues de l’A.C. Falla la Palmera, que vinguen a gaudir de la millor setmana de l’any amb nosaltres.

Desitge de tot cor que les falles que conformem Federació Junta Fallera de Sagunt puguem gaudir d’unes falles 2024 inoblidables, amb il·lusió, respecte i igualtat.

BONES FALLES 2024 I QUE VISCA LA FALLA LA PALMERA

Som Palmera | Pàgina 157

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR María Peña i Calvo

Pàgina 158 | Som Palmera

“Representar La Palmera ha sigut sempre el meu somni des de ben menuda i estic molt contenta que per fi aquest somni s’haja fet realitat”

Benvolguts veïns i veïnes, familiars, amics i amigues, fallers i falleres de l’Associació Cultural Falla la Palmera, és tot un plaer poder dirigir-me a vosaltres com a la vostra fallera major. Per a qui no em conega, soc María, fallera d’aquesta comissió des d’abans de nàixer, i és que si estic en aquest món és gràcies a les falles.

Mamà, papà, no podríeu haver elegit millor lloc on conéixer-vos.

Representar La Palmera ha sigut sempre el meu somni des de ben menuda i estic molt contenta que per fi aquest somni s’haja fet realitat. És tot un orgull ser la fallera major de la millor falla del món.

Gràcies per ser família i fer del nostre casal una segona casa. Sense cadascun de vosaltres açò no seria possible. Gràcies pel vostre treball, esforç i dedicació sense res a canvi, sou increïbles i feu gran la nostra comissió.

I com si no fora suficientment especial aquest any encara ho és més amb vosaltres, companys i companyes de pupitre, amics i amigues de tota la vida, em sent molt afortunada que m’acompanyeu de tan de prop en aquesta aventura. Ompliu el casal de vida, caos i color, i és que, quina sort més gran que té La Palmera de tindre-vos!

A més, tinc la satisfacció de compartir aquest 2024 amb unes persones molt especials: Ivan, Martina i Pablo, junts i amb la nostra complicitat formem l’equip perfecte. Estic segura que mai ens oblidaren d’aquest any tan especial. Any ple d’actes, sopars, festes i sobretot ple de bons moments que junt a Carla, Núria, Ramón i la resta de representants de les altres comissions estem vivint molt intensament. És tot un plaer haver coincidit amb tots ells i elles en aquest inoblidable exercici faller.

Traieu el blusó, el mocaor i els vestits de faller i fallera dels vostres armaris! Estem a només uns dies de la millor setmana de l’any, de dies de casal, d’orquestres a la Glorieta, d’olor de pólvora, de cercaviles i xarangues omplint els carrers de música i color. Vos desitge que gaudiu d’aquestes falles tant com ho faré jo i que visqueu un any més la millor festa del món fins que s’apague l’última flama el dia de la cremà.

VISCA LA FALLA LA PALMERA! VISQUEN LES FALLES 2024!

Som Palmera | Pàgina 159

POESIA PRESIDENT Pablo Benavent i Bahilo

Pàgina 160 | Som Palmera

PABLO -

Elvira: Sé que mai hauries imaginat, ni en els teus pitjors malsons, que jo pujaria dalt d’aquest escenari per dedicar-te unes paraules, mai ho he fet, ja ho saps. Però aquesta és una ocasió especial, quasi tant com tu ho eres per a mi, el meu fill adoptat, el xic que tinc gràcies a l’amistat que tens amb Claudia.

Hui estic ací per demostrar-te que els somnis sí que es compleixen, que no hi ha res impossible en aquesta vida, encara que a vegades hem d’esperar molt de temps perquè es facen realitat. A més, vinc a recordar-te que estem molt orgullosos i orgulloses de tu i que aquest any estem al teu costat per a tot el que vulgues i necessites, com tu has estat sempre per a tots nosaltres, i quan dic sempre és sempre.

També estic ací per dir-te: Gaudeix de cada moment i, tranquil, que si et poses molt nerviós, no oblides que sempre tindré algun Lexatin que altre per a donar-te. Et vull molt, Pablo.

Jo hui no venia a exaltar-te, que no et done un atac de pànic, només venia de telonera d’unes persones molt especials per a tu que hui volen dir-te unes paraules.

Bea: Pablo, amic, faller i president de la nostra benvolguda falla. Falla que vaig aprendre a voler gràcies a tots els que la formen, i en especial a tu, que més que ningú m’ha ensenyat a voler aquesta comissió i aquesta festa.

Eres el clar exemple de la tradició, dedicació i passió per la festa, per la teua gent i per la teua falla, la nostra falla, LA PALMERA. Diuen que cada persona escriu el llibre de la seua vida, però tots tenen alguna cosa en comú, tots estan plens de paraules, paraules amb diferent significat que dibuixen infinitat de camins, i els nostres avancen junts. Hui, aquest capítol és per a tu, per al meu amic Pablo.

Persona molt igual a mi, que entre els dos sabem com no deixar-nos sols sense estar. Mai hauria imaginat viure tot el que he viscut al teu costat, tot en el que ens hem convertit.

Si hi ha una paraula que definisca la nostra amistat és complicitat, complicitat, en eixe moment de silenci on sé que, si alce la mirada, la teua

m’estarà esperant. Complicitat quan en eixe silenci el cor ens va igual de ràpid i la cama no pot parar de moure’s, però els dos sabem que mantindre la calma serà la millor de les nostres opcions.

Pablo, permet-me donar-te un consell, gaudeix, relaxa’t i gaudeix. Aquest moment i la vida estan fets per a gaudir-los. Hui i sempre et desitge el millor. T’ESTIME Claudia: I després de tot açò, jo què puc dir-te?, res que no sàpigues ja, però en un dia tan especial per a tu he de recordar-te tantes i tantes coses bones que has fet per mi, que d’alguna o altra manera he de tornar-te.

Gràcies per aparéixer en la meua vida per a quedar-te, per ser un exemple per a mi a cada pas que dones, per cuidar-me tant i tan bé sempre i per haver compartit al meu costat tots els moments que em feien feliç, encara que hui la que està vertaderament feliç soc jo, per poder acompanyar-te a tu en un dels dies més especials de la teua vida.

Moltes vegades són les que t’he dit, que tinc la immensa sort de tindre un amic com el que jo tinc i que molt poca gent té la sort de tindre.

Doncs sí, Pablo, eres el meu confident, el meu pilar fonamental, encara que ara tinc una dura competència, Raül.

Ara és el moment de recordar-te que sempre estaré al teu costat passe el que passe i prengues les decisions que prengues, encara que a vegades no tingues ni una mica de raó.

A més, he de recordar-te tant com et volem i tan orgullosos i orgulloses que estem tots de tu, ací baix i per allà dalt al cel. De la gran persona en què t’has convertit i en el grandíssim president que eres per a la nostra falla.

Poques coses més puc dir-te, emociona’t, plora, sent i viu, és el teu moment. I, així, quan arribe la traca final, podràs mirar amb orgull aquest any i estar satisfet de tot el que has viscut.

Arriba el moment d’exaltar-te i que s’assabente tot el món que Pablo Benavent i Bahilo de la Palmera és el seu major tresor.

Elvira, Bea i Claudia Som Palmera | Pàgina 161

POESIA FALLERA MAJOR María Peña i Calvo

Pàgina 162 | Som Palmera

MARÍA -

Tot va començar, Maria, fa ara 30 anys, quan dos joves en aquesta falla es van conéixer, els nostres pares. Quina sort per a nosaltres!!! Perquè gràcies a aquell dia tu i jo estem ací.

Els anys passaren i prompte una família formaren, primer series tu la que arribara i no saps quina alegria!!! Per fi la primera xiqueta a la família.

El teu any aplegava i una cosa tenies ben clara, Pablo hauria de ser qui del seu braç et portara. Vos coneixeu des que vas nàixer i sempre heu tingut bona amistat. Entre vosaltres hi ha molta complicitat, encara que de vegades vos baralleu perquè als dos vos agrada molt manar.

La carrera has acabat i el teu somni de ser policia ha d’esperar perquè ser fallera major és ara la teua prioritat.

En poquets mesos et vestiren de valenciana per ofrenar a la Mareta i des d’aquell dia sabies que ser fallera es convertiria en la teua forma de vida. Veies moltes passar per on tu estàs ara i sempre somniaves que eixe moment arribara.

Has passat dies entre pintes, manteletes, adreços, teles i un fum de coses més, elegint els vestits que lluiràs en el teu any de regnat.

No tardaries molt a representar la xicalla d’aquesta falla. En tan sols set anys el somni d’una xiqueta es feia realitat i jo seria qui anara al teu costat. Que bé que s’ho vam passar amb la tia Amparo i amb Jaime, qui hui et veu des d’allà dalt.

Aplegà Sant Joan, el dia en què vas ser proclamada. Quins nervis, veritat? T’envaïa l’alegria i l’emoció, quan Pablo et posava la banda que t’acreditava com a fallera major i que ara llueixes amb tant d’orgull per representar la teua volguda comissió.

El 2011 van ser els nostres pares qui la falla van representar i, encara que no tingueren representants infantils, nosaltres anàvem sempre amb ells acompanyant-los en aquell any tan especial.

Aquest any no seria el mateix sense eixes dues personetes que tens al teu costat, Iván i Martina, que d’innocència, alegria i il·lusió han omplit el vostre regnat.

Sis anys després, representaves per segona vegada els xiquets de La Palmera i en aquesta ocasió seria amb el teu germà amb qui tingueres el plaer d’anar acompanyada.

Quants actes, que bé s’ho vam passar i quanta gent coneguérem, alguns d’ells encara formen part de la teua vida i hui des de baix t’estan mirant.

L’època dels infantils s’acabava, però ho tenies ben clar, que dels majors de La Palmera hauries de ser la sobirana i que el teu somni novament tornaria a començar.

El que mai t’hagueres imaginat és que abans de ser fallera major formaries part de la Cort d’Honor de la Federació Junta Fallera de Sagunt i que juntament amb Bea i Claudia passaries un 2023 ple de moments inoblidables que mai del teu cap es podran esborrar.

Tampoc seria el mateix sense els teus amics, que mai dubten a acompanyar-te quan els necessites, sense perdre’s cap moment, fent-te gaudir, més si cal, d’aquesta experiència.

Maria, tornes al més alt que una fallera pot aplegar, per tercera vegada a la teua vida, els teus somnis s’han fet realitat. Gaudeix, gaudeix de cada acte com si fora l’últim: presentacions, nits d’albades, cavalcades, cercaviles i els soparets que tant t’agraden.

El temps passa de pressa però els records i les amistats sempre perduraran i el 2024 al teu cor es quedarà tatuat.

SENYORES I SENYORS, FALLERES I FALLERS, QUE SE N’ASSABENTE EL MÓN SENCER, QUE MARIA PEÑA I CALVO DE LA PALMERA FALLERA MAJOR ÉS. Víctor i Ximo

Som Palmera | Pàgina 163

- President: Pablo Benavent i Bahilo General: Ángeles Alós i García COMISSIÓ Vicepresidenta Vicepresidenta 1a: Claudia Ramón i Ferrandis EXECUTIVA Vicepresidenta 2a: Marián Romero i Torres 3r: David Ibáñez i Castillo - Vicepresident Vicepresident 4t: Vicente Vidal i Sancho Secretària: Susana Calvo i García Vicesecretària: Elena Benet i Franco Tresorera: Beatriz Lara i Carpena Vicetresorera: Anna Lluesma i Royo Comptadora: M.ª Amparo Peña i Alpuente Vicecomptador: Alberto Conejos i Martínez Delegat de Cultura: Natxo Sánchez i Carrera Vicedelagada de Cultura: Brisa Martínez i Pérez Delegat d’Esports: Jaime Guillén i Larriba Delegada de Loteries: Analía Mercedes Montiel i Romero Delegada d’Activitats Diverses: Carmen María Vidal i Vega Delegada de Cavalcada: Elvira Ferrandis i Prats Delegada d’Infantils: Teresa Pérez i Ferruses Vicedelegada d’Infantils: Alba Martínez i Pérez Delegada de Xarxes Socials: Carmen María Guillén i Larriba Delegat de Casal 1r: Bartolomé Bronchú i Cayuela Delegat de Casal 2n: Mario Peña i Alpuente Delegada de Catering: María Teresa Marín i Furió Delegat d’Estendart i Crítica: Josep Ripollés i Larriba Delegat de Foc i Crítica: Jose Enrique Ripollés i Alcamí Delegada de Viu Les Falles 1a: Arantxa Matíes i Bellido Delegada de Viu Les Falles 2a: María Peña i Calvo

Pàgina 164 | Som Palmera

- PRESIDENT COMISSIÓ Pablo Benavent i Bahilo ADULTA FALLERA MAJOR - María Peña i Calvo COMISSIÓ

Carmen Mª Guillén i Larriba

Rebeca Palacios i Garrido

Carla López i Muñoz

Arantxa Matíes i Donaire

Aitana Álvarez i Martínez

Amparo Bahilo i Ruiz

Jose Vilalta i Villarroya

Tatiana Escrig i Teruel

Rafael Benavent i Peris

Jaime Guillén i Larriba

María Sánchez i Carrera

Rubén Sánchez i Villaescusa

Rosa Mª Larriba i Martínez

Natxo Sánchez i Carrera

Daniel Sarrió i Alcamí

Josep Ripollés i Larriba

Sara Espinosa i Vila

María Estella i Borrego

Núria González i Navarro

Alba Martínez i Pérez

Aitana Esteve i Esteve

Bartolomé Bronchú i Cayuela

Miguel González i Zafra

Marta Palacios i Garrido

Indira Gorriz i Diego

Mª Teresa Martí i Gumbau

Ana Mª Navarro i Sánchez

Elena Benet i Franco

Juan José Gras i Requeni

Marián Romero i Torres

Laura Fraguas i Ramón

Laura García i Suárez

Neus Lara i Rus

Vicente Vidal i Sancho

Lourdes Navarro i López

Anna Lluesma i Royo

Omar Madrid i Joli

Carmen Mª Vidal i Vega

Alberto Conejos i Martínez

Mª Teresa Marín i Furió

Javier Martínez i Garvi

Rosa Alcamí i Sánchez

Elvira Ferrandis i Prats

Brisa Martínez i Pérez

Cristian Pérez i Bueno

Jose Enrique Ripollés i Alcamí

Sandra García i Moreno

Nahuel Martín Montiel i Barreiro

Alejandro Pérez i Núñez

José Ripollés i Gorris

Víctor Peña i Calvo

Analía Mercedes Montiel i Romero

Raúl Rodrigo i Estella

Mª Carmen Vega i Pérez

Claudia Ramón i Ferrandis

Teresa Pérez i Ferruses

Iris Fides i Borbotó

Mª Amparo Escamilla i Domingo

Mª José Alós i Vilalta

Enric Ripollés i Pinilla

Jose Manuel García i Moreno

Susana Calvo i García

Carlos Fandos i Navarro

Sara Cases i Roca

Mª Amparo Hervás i Reyes

Mª Amparo Peña i Alpuente

Vicente Ibáñez i Vidal

Maximiliano Martín i Barreiro

Isabel Montero i Proenza

Fina Peña i Alpuente

Daniela Peña i Navarro

Belén Mas i Ros

Laura A. Vidal i Vega

David Pérez i Cuevas

Edgar Seijas i Esteban

Cristina Donaire i Gumbau

Paula Fandos i Alós

Sandra Bonaque i García

Mario Peña i Alpuente

Beatriz Lara i Carpena

Paz Cervera i Ortín

Merche Larriba i Martínez

Carlos Ramón i Gaspar

Érica Palomar i Zapata

Ángeles Alós i García

Andrea Ripollés i Larriba

Andrea Parra i Ordaz

Beatriz Alós i García

Nate Vilalta i Romero

María José Roca i López

David Ibáñez i Castillo

Laura Hernández i Carrera

Marta Bel i Segura

Cristóbal Matíes i Bellido

Francisco J. Ferrer i Hernández

Sònia Blasco i Guillem

Som Palmera | Pàgina 165

SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL Iván Bueno i Portillo

Pàgina 166 | Som Palmera

La meua relació amb aquesta gran festa valenciana, de molta tradició a Sagunt, va començar als pocs anys de nàixer. Ací iniciava un viatge que hui arriba a un port.

Hola, soc Iván Bueno Portillo, un xiquet saguntí que enguany desprén alegria per tots els costats. Escric aquestes línies perquè tinc l’orgull de ser el president infantil de la comissió de la Falla La Palmera. Tot un somni fet realitat.

La meua relació amb aquesta gran festa valenciana, de molta tradició a Sagunt, va començar als pocs anys de nàixer. Ací iniciava un viatge que hui arriba a un port. Al port dels meus somnis, en els quals soc el capità del vaixell amb una experimentada i magnífica tripulació. Mariners i marineres que a punt estan de tirar l’àncora i amarrar la nau per a desembarcar en la setmana fallera de 2024.

Fins ací la travessia ha sigut meravellosa. Des de ben xicotet el món de les falles m’ha permés conéixer a gent fantàstica i créixer en un ambient envoltat de cultura, festa, tradició, folklore, esport i menjars o dolços deliciosos… I encara que la Falla La Palmera no m’ha vist tirar les primeres bombetes, sí que m’ha vist forjar amistats. M’ha convertit en el president infantil de la comissió i estic súper agraït. M’ompli d’il·lusió i d’entusiasme. Gràcies, Palmera!

Aquest viatge, i cada racó d’aquest recorregut, ha sigut possible a la dedicació d’una persona molt especial per a mi, la meua tia Maite. És necessari incloure-la i agrair-li des d’aquestes línies perquè el seu suport i amor per les falles, al costat del compromís de la meua mare i del meu pare, estan sent vitals perquè totes les responsabilitats que comporta el càrrec de president siguen com un passeig amb barca.

Pablo, María i Martina. Estic convençut que ho passarem en gran… Tot el que estem compartint durant aquest any faller que ens ha fet coincidir com a representants de La Palmera està sent inoblidable i junts estem omplint de records riallers cada moment d’aquest fantàstic viatge. Entre línies podeu llegir tot el que és difícil escriure. Gràcies pel vostre afecte.

Vull dedicar una salutació especial a les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Carla i Nuria, així com a totes les comissions que conformen la Federació Fallera del Camp de Morvedre. La vostra experiència i dedicació són fonts d’inspiració per a mi i cada pas que done en el meu recorregut faller es veu enriquit per la tradició i l’esperit que compartim.

Amics: desitge de tot cor que enguany, en les festes, brille la cordialitat, l’alegria i el rebombori que ens caracteritza. Junts ho passarem en gran, com sempre. Compte amb tots vosaltres perquè l’harmonia i els nostres jocs de casal continuen creant moments que perduren en el temps i ens acosten cada vegada més creant capítols fantàstics a la nostra travessia fallera.

Acabe, però abans, un afectuós reconeixement també als ciutadans de Sagunt. Les falles són més que una celebració; són una grandiosa tradició que ompli els nostres carrers de color, alegria i festes. La participació de cadascun de vostés fa que aquesta festivitat siga encara més especials. Creem junts un ambient vibrant i ple d’energia.

Som Palmera | Pàgina 167

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL Martina García i Hervás

Pàgina 168 | Som Palmera

Vaig nàixer el dia de la Plantà, és a dir, des del primer minut de vida em vaig sentir envoltada de festa, de música, de sorolls, de flors, de pólvora, de colors..., de Falla.

Benvolgut/da amant de les Falles, Si estàs llegint el meu saluda, és que d’alguna manera o una altra formes part de la millor festa del món, les Falles. Tal volta sigues una persona fallera, col·laboradora, abonada, simpatitzant, en resum, amant de les Falles.

A tu voldria dir-te com de feliç que em sent, i com estic de contenta per ser, enguany, la fallera major infantil de la Falla La Palmera.

Vaig nàixer el dia de la Plantà, és a dir, des del primer minut de vida em vaig sentir envoltada de festa, de música, de sorolls, de flors, de pólvora, de colors..., de Falla.

De seguida, els meus tios, Alberto i Sandra, m’apuntaren a la Falla, crec que pocs regals tindré més especials que aquest, moltes gràcies, tios.

Aprofite i agraïsc a la resta de la FAMÍLIA tot l’amor i el suport que m’estan donant enguany, s’emocionen en els meus actes, s’esforcen perquè no em falte cap detall, m’ho posen tot fàcil perquè jo només em preocupe de gaudir-los, anant sempre perfecta.

m’estan ensenyant, m’ensenyen cada dia el gran valor de sentir-me part d’un grup, un grup de gent que s’estima, que s’ajuda, amb qui compartim les alegries i experiències. Sense ser família de sang, ens batega el cor més fort perquè compartim un sentiment. Tots formem La Palmera i La Palmera forma part de tots nosaltres.

No puc oblidar-me de la gent amb qui compatisc regnat, no podria haver tingut millors companys de viatge: Pablo, responsable i divertit a parts igual, crec que és la persona més perfeccionista que conec; Maria, un exemple on mirar-me, un referent per a mi, quan em dona la mà em transmet una seguretat i un amor difícil d’explicar. I Ivan, el meu presi, un xiquet alegre, generós, sempre pendent de mi i de divertir-nos junts. Vos estime.

Públic lector, amant de les Falles com jo, sols em queda convidar-te a viure en 2024 unes Falles inoblidables, espere haver-te transmés un poquet de la meua il·lusió, que et promet que en tinc molta. T’espere al casal, a les cercaviles, a l’exaltació, a les albaes, a les cavalcades, a l’ofrena. A cada acte, t’espere.

QUE VISCA VALÈNCIA I QUE VISQUEN LES FALLES!!!

Ara és el torn de parlar de la meua comissió, la que m’ha vist en bolquers i m’està veient créixer, a ells els agraïsc tot el que

Som Palmera | Pàgina 169

POESIA PRESIDENT INFANTIL Iván Bueno i Portillo

Pàgina 170 | Som Palmera

IVÁN -

Per a Iván, president infantil En la setmana fallera, i damunt del Mar Mediterrani, navegaràs amb somnis, com es fa en un conte ple de reptes i de miracles.

El blau de la mar i el verd de la Calderona seran el paisatge de fons en totes les teues travessies.

La jueria i l’empedrat del Castell, la catifa que marcarà totes les teues aventures.

I la plaça del Pi, un racó que s’omplirà de color en la nit de Sant Josep.

Per a tu, president infantil de la comissió, i per a Martina, la teua inestimable companyia.

El vaixell de La Palmera creuarà ones d’emoció, mentre les flors de taronger perfumaran el teu cor.

El color del nostre hort, com confeti celestial, omplirà l’aire de fragància fresca en el teu regnat especial.

Amb el sol com a timoner, i el cel en festa, la Maite és l’estrela que està guiant la teua festa.

Amb la Geperudeta, nostra verge beneïda a la nostra ciutat, estaràs acompanyat, Iván, en la dansa i en el teu caminar.

Baix estan els teus pares, gràcies sinceres voldràs oferir-los.

I és que el nostre Iván, sempre tan educat, deixa la seua empremta amb les seues bones formes allà per on va.

La vostra llum, suport i amor, són la mostra del que és el nostre benvolgut amic Iván, president de la falla i amic de tots els menuts de la comissió.

En els passacarrers, ballant amb la brisa i el so, Iván se sentirà agraït a una falla per fer possible un somni ple d’amor.

Senyors i senyores, llance un crit al cel per a exaltar el president que enguany representarà els infantils de La Palmera.

Ivan, president infantil, ets la inspiració!

Vicente Ibáñez

Som Palmera | Pàgina 171

POESIA FALLERA MAJOR INFANTIL Martina García i Hervás

Pàgina 172 | Som Palmera

MARTINA -

Fallers, falleres, amics i familiars,

Martina, ja dus al pit eixa banda

heu vist que bonica que està?

que al cor per sempre tatuaràs.

No sols per les arracades, pintes, manteletes o davantal,

Ja estàs vivint l’experiència

és eixe dolç somriure que irradia felicitat

amb la qual havies somniat.

i eixos dos ulls grans que hui brillen més que mai.

Ja eres la protagonista del conte que tu mateixa ens havies contat.

Sabeu quin dia va nàixer?

El dia de la Plantà.

Ja està ací el 24, i d’ací no res, serà març.

Seria aquest el primer dels senyals?

Canta, riu, juga i balla

No tardàrem a rebre la segona,

com sempre ens has ensenyat.

la tia Sandra i el tio Alberto l’havien apuntat a la Falla.

Disfruta de les albades i de la cavalcada amb la disfressa

El conte havia començat.

que amb tanta estima et preparen al casal.

Què vols que et diga, Martina, que no m’hages sentit abans?

La Plantà donarà pas a la teua setmana gran.

Que és un orgull com a mare

Vindran visites de cortesia, orquestres i despertades.

veure’t feliç i radiant,

I el 18, davant de la Maredeueta et trobaràs.

i que eres amb Greta

No li demanes gran cosa, agraeix-li el teu regnat.

el meu tresor més gran.

I dis-li que no s’oblide de guardar-nos al seu mant.

Vols que et conte un secret?

Arribarà Sant Josep, dia dels valencians.

(que igual de secret no ho és tant):

Foc, fum i flama en cendra convertirà

aquest no és sols el teu somni,

la falla que per a sempre serà de Martina i Ivan.

jo també estic somniant,

No estigues trista. Martina, que ací res no haurà acabat.

i estic segura que algun altre familiar.

Després d’un somni, vindran d’altres de més grans.

Et donaré un consell,

Hui és dia d’alegria, i ho anem a celebrar.

a veure si em fas cas:

Ja eres, de la xicalla, regina.

rodeja’t sempre en la vida

I de la Palmera, representant.

de qui faça les teues ales més grans.

Coloma tendra, en el niu dels infants.

Et posaré un clar exemple:

La meua, la vostra nina: Martina García i Hervás

Pablo, María i Iván, a tu, t’estan fent volar, és una sort que el destí

María Amparo Hervás

vos haja per sempre ajuntat.

Som Palmera | Pàgina 173

COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL -

President: Iván Bueno i Portillo Vicepresident 1r: Marc Vilalta i Romero Vicepresidenta 2a: Claudia Conejos i García

PRESIDENT Iván Bueno i Portillo

Secretari: Íker Conejos i Ródenas

FALLERA MAJOR

Tresorer: Oriol González i Navarro

Martina García i Hervás

Comptadora: Carmen Ibáñez i Vidal

Sofía Conejos i Rodenas Marcos Gallego i Ripollés Greta García i Hervás Claudio Navarro i Donaire Chloe Roca i Codina

Delegat: Marcos Pérez i Cuevas

COMISSIÓ

Delegat: Roberto Zarzoso i Vidal

Claudia Conejos i García

Mireia Escrig i Gómez

Íker Conejos i Ródenas

Valentín Ortiz i Noguera

Oriol González i Navarro

Dalia Rosado i Bueno

Carmen Ibáñez i Vidal

Enzo Serrano i Codina

Marcos Pérez i Cuevas

Gael Bueno i Portillo

Roberto Zarzoso i Vidal Xavi Bronchú i Ayala Pablo Gallego i Ripollés Marc Vilalta i Romero Vega Bronchú i Durán Carla Conejos i García

Pàgina 174 | Som Palmera

Adela Zarzoso i Vidal

Olivia Fraguas i Zubko

RECOMPENSES JCF -

RECOMPENSES FJFS -

ADULTS

ADULTS

INFANTILS

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER Merche Larriba i Martínez Fina Peña i Alpuente

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER Sandra García i Moreno

MASCLET DE DIAMANTS I FULLES DE PLATÍ Carmen Ibáñez i Vidal MASCLET D’OR I DIAMANTS

MASCLET D’OR Elena Benet i Franco Laura García i Suárez Anna Lluesma i Royo Alba Martínez i Pérez Brisa Martínez i Pérez Arantxa Matíes i Donaire Analía Mercedes Montiel i Romero María Peña i Calvo Teresa Pérez i Ferruses

AMB FULLES DE LLORER Marcos Pérez i Cuevas Roberto Zarzoso i Vidal

MASCLET D’ARGENT Paz Cervera i Ortín Aitana Esteve i Esteve Rebeca Palacios i Garrido Erica Palomar i Zapata Andrea Parra i Ordaz

MASCLET D’ARGENT Iván Bueno i Portillo Olivia Fraguas i Zubko

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Elvira Ferrandis i Prats Miguel González i Zafra Carmen María Guillén i Larriba Lourdes Navarro i López BUNYOL D’OR Sara Espinosa i Vila Natxo Sánchez i Carrera BUNYOL D’ARGENT Rafael Benavent i Peris Nuria González i Navarro Maximiliano Martín i Barreiro Josep Ripollés i Larriba Edgar Seijas i Esteban

INFANTILS DISTINTIU D’OR Martina García i Hervás DISTINTIU D’ARGENT Claudio Navarro i Donaire

MASCLET DE COURE Aitana Álvarez i Martínez Iris Fides i Borbotó Indira Gorriz i Diego Mª Amparo Hervás i Reyes Isabel Montero i Proenza Nahuel Martín Montiel i Barreiro José Manuel García i Moreno Andrea Ripollés i Larriba

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER Martina García i Hervás MASCLET D’OR Sofía Conejos i Rodenas Marcos Gallego i Ripollés Claudio Navarro i Donaire

MASCLET DE COURE Gael Bueno i Portillo Mireia Escrig i Gómez Dalia Rosado i Bueno Enzo Serrano i Codina

Som Palmera | Pàgina 175

REPRESENTANTS 2024 -

FALLA LA PALMERA -

ELS NOSTRES MONUMENTS -

MONUMENT GRAN LEMA:

Els colors de la vida

ARTISTA FALLER: Pere Baenas

CRÍTICA:

Jose Enrique Ripollés

Pàgina 180 | Els nostres Monuments

ELS COLORS DE LA VIDA Els bous són llum i color

Trobem la diversitat

El color que il·lumina València

a la gran festa nacional,

allà per on camines,

i que sempre ens sap a poc,

pixarrades, merda i olor,

i al seu abanderat,

fruit de la nostra essència,

si és la nostra festa local.

li deien el Colorines.

és sempre la nit del foc.

Viu el nostre ajuntament

De colors és la bandereta,

La iaia un dia esperava

del color roig més obscur,

que bé parla d’igualtat,

sentir cantar el canari,

i és que, per un mal ambient,

LGTBIQ+... i amb tanta lletra,

quan de sobte es trobava

el taronja es cau de madur.

busquen fer-ho complicat?

amb la mascota del cementeri.

El color polític està animat,

Amb tant de transsexual,

La indústria resta al paisatge

doncs canvia més que la lluna,

LGTBI, “DIVERSE” i més,

la nostra vida, llum i color,

roig o blau busquen un aliat

ja no saps si el pardal

ens deixaran aquesta imatge

i, entre tots, no en fan una.

va davant, o és al revés.

les bateries de la foscor.

Més que murs acolorits,

Hi ha tanta modernitat,

Des de la muntanya de Romeu

són formes d’expressió,

que açò ja ens supera,

fins a la vora de la marjal,

entre els nostres favorits,

amb tanta diversitat

seria un plaer passejar

els que tracten d’il·lusió.

en aquesta falla de primera.

sense tanta activitat industrial.

I segur que s’han endut

Arribà de la Xina el color,

Si patrimoni de la humanitat

la perolada d’algun veí,

de la pólvora més festera,

volen que arribem a ser,

si pinten més que murs

per donar-li esplendor

que netegen millor la ciutat

per tot el poble saguntí.

a aquesta gran festa fallera.

o ens qualificaran de FEMER.

Els nostres Monuments | Pàgina 181

L’EXPLICACIÓ DE LA FALLA -

Pàgina 182 | Els nostres Monuments

LA COSA VA DE COLOR M’ompli d’orgull i satisfacció tornar a trobar-me ací de nou, donant-li veu a una comissió que no s’amaga quan plou.

Parlarem del PUIGDEMONT i de qui amb ell s’ajunta, ja que això de PERE no té nom, bo, sí!!!... Fill de “fruta”.

Doncs el torero dessaborit, quan va entrar en el corro, li varen fotre un esclafit de colors en tots els morros,

I és que la cosa va de color, de colors i molt ben acolorida, doncs parlarem des de la foscor, que colors ens aporta la vida.

Ja del poble anem parlant, per mostrar-los la formació, dels que estan governant amb la seua corporació.

I a més, i per si fora poc, els que venen de l’Orient, doncs… li varen botar foc per calfar més l’ambient.

M’està apretant la comissió perquè ja van passant els dies, i volen tindre una explicació, que ja està bé de ximpleries.

De roig vist el consistori, ben acolorida és l’oposició convertint-se en un locutori de molt diversa opinió.

Doncs la iaia es desespera, i, passejant de Romeu a la marjal, sols va trobar una polseguera, perquè ja no queda cap bancal.

Volguera cridar l’atenció de tot aquell que es deixe, ja que anem a encetar un meló perquè ningú ara es queixe.

Doncs parlant de diversitat, i per no tindre sorpreses, l’ajuntament ara ha creat el servei més “DIVERSE.”

Perquè la indústria ens deixa al marge els colors que ens aporta la vida, deixant-nos una pèssima imatge, que és una gran terra... descolorida.

De política no anem a parlar, hui podem parlar de la TIA, no tinc res amb què rimar, xe, collons, amb AMNISTIA.

Amb tantíssima diversitat, LGTBIQ, i alguns més, ja no saps si el pardal va davant, o és al revés.

I ja està bé de criticar, perquè el temps se m’acaba, ara me’n vaig a pixar o em rebentarà la fava.

Este president no és normal perquè, de tots és ben sabut, que tot el que no és igual, per al xicon…, és ben paregut.

Tinguem la festa en pau, i de política ja en tenim prou, del roig passarem al blau, i ara parlarem de bous.

Els nostres Monuments | Pàgina 183

MONUMENT INFANTIL -

Explicació de la falla Pirotècnia que il·lumina de colors la nit.

Així, la festa de Carnestoltes pren vida, en l’escenari faller, tot és plenament feliç en aquesta falla, com a somni que no s’oblida.

I aquesta falleta ben bé representa

LEMA:

Fa color de carnestoltes

ARTISTA FALLER: Pere Baenas

CRÍTICA:

Josep Ripollés

una celebració amb motiu d’alegria, que Carnestoltes a més de festa és tradició, i dels valencians amiga.

I darrere el color d’aquestes carasses, els nostres ninots amaguen sentiments, que de l’espurna, el foc i les brases en un futur transmetran a la gent.

Més que retratar una festa de disbauxa, aquesta falla transmet un missatge clar, la tradició, l’alegria i la dansa, són tresors que hem de conservar.

Amb colors vius i detalls plens de vida, artistes experts en cada mesura, on els coets saluden amb alegria, complementant l’obra en la nit més pura.

On la festa brilla en tota la seua esplendor, com un record que perdura en el temps.

On fa Color de Carnestoltes, senyora i senyor, es captura l’essència d’aquests moments.

Pàgina 184 | Els nostres Monuments

FA COLOR DE CARNESTOLTES La pólvora sona, alegria contagiosa, i Carnestoltes riu, rostre pintat de roig.

Amb gestos còmics i expressió graciosa, la falla s’omple d’esperit ple de goig.

Anirem al Castell, que és tendència pel VERD que ingressarà a la ciutat, que els polítics, segons conveniència, el milió, el treuen o el tenen amagat.

I en això molt ens pareguem fallers i dimonis amb correfocs, que celebrem la nostra festa juntament amb espurna i color.

Abans, sense resultar estrany, encara trobaríem el cavall d’OR. Doncs el tema ix cada quatre anys coincidint, com no, amb les eleccions.

Tots demanem que es creme cada cosa que no en volem, a veure si sap prendre nota el nostre benvolgut ajuntament.

I del fruit TARONJA ens oblidem perquè en bateries volen invertir, on nova modernitat plantarem és on camp anem a destruir.

Doncs els festers fem recompensa de qui es mereix ser criticat, no et poses ROIG si algú pensa que fas el fava per Sagunt ciutat.

Però per conservar el BLAU al cel, Carnestoltes vol “baixes emissions” i la decisió que pren l’Ajuntament als veïns pareix tocar els collons.

I, en política, el color representa que ningú és CLAR en democràcia, per què s’amaguen en una carasseta?

Deu ser que en tenen molt poca gràcia?

Almenys… colors als barris, algú ens regalarà quasi segur artistes, fallers o bé visionaris que veuen alguna cosa Més que Murs.

Ja podrien fer alguna cosa més de profit i així beneficiar la nostra xicalla, obrir els patis per a fer un partit i no anar de morros en votar la valla.

I per Carnestoltes volem cremar tots els problemes dels majors, que a la xicalla no volen deixar viure la vida i veure-la de colors.

Els nostres Monuments | Pàgina 185

UN ANY EN IMATGES -

COMIAT L’A.C. Falla La Palmera tancava l’exercici faller 2022-23 amb el comiat dels i les representants Marc Vilalta (president infantil), Àngels Alós (presidenta), Carmen Ibáñez (fallera major infantil) i María José Roca (fallera major). Un adeu molt emotiu en el qual no van faltar les poesies ni l’entrega de les bruses i les samarretes de la falla als que eixien, a càrrec dels nous representants: Iván, Pablo, Martina i María.

L’acte es va desenvolupar al carrer Hort d’Ais i acabà en un bonic sopar de germanor i un vídeo ple de records de l’any.

PROCLAMACIÓ Dies després es va celebrar la Proclamació.

L’any faller arrancava més primerenc de l’habitual, el mes de juny, amb la proclamació dels quatre representants de la Falla La Palmera: Iván Bueno, Pablo Benavent, Martina Moreno i María Peña. Una cita que va estar plena de sorpreses i moltes llàgrimes d’emoció, i és que el moment no va ser per a menys, ja que aquest dia rebrien els seus faixins i les seues bandes que els acreditaven com a presidents i falleres majors de 2024. A partir d’ací va ser un no parar. A l’acte acudiren desenes de fallers, representants d’altres comissions, familiars i amics.

Pàgina 188 | Un any en imatges

Un any en imatges | Pàgina 189

EXALTACIÓ FALLERES MAJORS DE FJFS Després de la proclamació, els quatre representants afrontaven el primer dels actes oficials: l’exaltació de les falleres majors de FJFS al Teatre Romà de Sagunt, que van resoldre de meravella. Una vegada finalitzat l’esdeveniment soparen tots al casal de la falla i comentaren tot el que havia succeït durant la jornada.

PLAYBACKS Setembre és el mes dels playbacks.

Els nostres ballarins es tornaren a deixar amb la boca oberta amb una coreografia molt treballada i difícil que esperem que obtinga la recompensa merescuda. Un “popurri” de cançons amb molt de ritme que començava amb una seqüència de la pel·lícula Sister Act on els hàbits desapareixien per a donar pas a una espectacular Britney Spears i finalitzar amb el volgut Ricki Martí. I tot acompanyat d’un equip de ball magnífic que es deixa la pell.

PAELLES FALLERES A SAGUNT Després de molts anys celebrant a Faura i a Gilet les paelles, enguany temes de logística i altres qüestions portaren l’acte a la Glorieta de Sagunt on més de mil persones es varen donar cita. La Palmera va ser una de les falles amb major afluència a les paelles, esdeveniment que finalitzà amb molta música i que van gaudir moltíssim els fallers i falleres de la nostra comissió.

Pàgina 190 | Un any en imatges

L’actuació dels infantils no va ser per a menys, molt acolorits com la temàtica cultural d’enguany, els nostres menuts, al capdavant dels quals estaven Martina i Iván, ho van fer de categoria. Enhorabona a tots i totes.

PLAYBACKS

Un any en imatges | Pàgina 191

PASSAREL·LA SOLIDÀRIA El projecte cultural Palmera Oberta arrancava amb la passarel·la solidària 2023, que enguany tornava a omplir el carrer Hort d’Aïs d’espectadors. Els fallers es convertien en models per un dia per a lluir les peces dels comerços col·laboradors: Xiquets, Coses Rosi, Veintineuve, Babilònia, Dagda Artesania, Terminal i l’Acadèmia Alegria.

Va ser una vesprada molt divertida, plena de música i que van secundar diversos regidors de l’Ajuntament de Sagunt. A més, la desfilada també comptà amb veïns i veïnes, que volgueren mostrar el seu talent per la nostra “passarel·la de moda local”.

Cal no oblidar les coreografies de la nostra Shakira ni la magistral presentació de Claudia i Natxo. Un acte que va ser possible gràcies a un gran equip de muntatge i organització.

OFRENA DEL PILAR Els problemes per a continuar la festivitat del Pilar per part de la Casa d’Aragó continuen, cosa per la qual l’acte es tornà a realitzar al matí. L’ofrena a la “Pilarica” va comptar amb un recorregut des de la Glorieta fins a l’església de Santa Maria on els nostres representants, Pablo, Iván, Martina i María, van participar i ben guapos que estaven.

Pàgina 192 | Un any en imatges

SETMANA CULTURAL La passarel·la va ser el primer acte de la nostra setmana cultural, que enguany hem dedicat als COLORS DE LA VIDA. Una temàtica que ens portà a omplir de color el carrer Hort d’Aïs on està el casal. La inauguració comptà amb la presència de les nostres falleres majors de FJFS, Carla i Núria, però van ser les falleres majors de la Palmera, Martina i María, les encarregades de tallar la cinta i convidar la gent perquè visitara l’exposició. Una mostra que tractava sobre el color en diferents vessants. Per una banda l’artista local LIVE ens va fer un bonic grafiti. L’artista gràfic Manel Channel mostrà els seus treballs de disseny i el pintor de la comarca Rafael Cabezuelo els seus quadres. La mostra a més tingué art floral (Sonya) i body Painting a càrrec de Brisa Martínez. El fermall d’or el posà l’actuació de Rangeela Bollywood.

La setmana continuà amb tallers infantils temàtics i un sopar de colors que va estar molt divertit. També tingueren per a tancar les tradicionals calderes, que van ser un èxit de participació i un “tardeo” amb molta música.

Un any en imatges | Pàgina 193

ESDEVENIMENTS ESPORTIUS Han sigut molts els esdeveniments esportius als quals hem participat. Començaren a l’estiu amb l’equip gran de futbol, amb una actuació que no va estar malament. Després foren els xiquets, que amb molt d’esforç aconseguiren classificar-se en quarta posició. Els de bàsquet tocaren la glòria assolint l’or de la competició. També les dones del parxís, la tercera posició.

La participació dels fallers a esport ha estat molt alta i amb bons resultats.

GALA PALMERA D’OR Un dels actes més destacats dins de la setmana cultural és la Gala Palmera d’Or. Els reconeixements d’enguany han sigut per al col·lectiu Lamba, per la seua visibilitat de la diversitat i del col·lectiu LGTBIQ+. D’altra banda, a la iniciativa municipal MésqueMurs de l’Ajuntament de Sagunt, que omplí de colors i art els murs de la nostra ciutat.

La gala comptà amb la col·laboració de la Casa d’Andalusia, la secció aeròbica del club Gimnàstica Sagunt i l’actuació del jove talent, Vicente Ibáñez.

TROBADES Les trobades se celebraren a Gilet.

L’equip encarregat de les activitats infantils va preparar diversos tallers on els menuts van gaudir de valent.

Uns tallers molt nadalencs que aproparen a la taula de faena desenes de xiquets i xiquetes. Tot i que el treball de preparació va estar llarg, l’equip tornà de Gilet molt satisfet.

Pàgina 194 | Un any en imatges

PRESENTACIÓ Un dels actes més importants de l’any faller és la presentació. Molts dies de preparació que tingueren la seua recompensa perquè l’esdeveniment va estar molt emotiu i complet. Els nostres representants foren els protagonistes en una nit plena de sorpreses i de llàgrimes. Els presentadors, Claudia Ramón i Natxo Sánchez, conduïren l’acte i altres fallers van participar-hi com a mantenidors: Vicente Ibàñez, ho va ser del presi infantil, Iván. O Maria Amparo, mare de la FMI, Martina, que ens va sorprendre amb la seua poesia, com també Martina amb la seua intervenció sense paper i de memòria.

O Ximo i Víctor, cosí i germà de Maria, la FM, que van arrancar les llàgrimes de la nostra representant. I, per últim, Elvira, Claudia i Bea, que posaren a tremolar el nostre president Pablo d’emoció.

La nit finalitzà al restaurant El Mirador amb un gran sopar i festa.

Un any en imatges | Pàgina 195

Pàgina 196 | Un any en imatges

Un any en imatges | Pàgina 197

NADAL El Nadal començà a la Palmera amb la visita del Pare Noel i els seus acompanyats, els rens. Per a l’ocasió es realitzà un sopar nadalenc, de germanor, que culminà amb l’entrada de l’home de roig i barba blanca al casal, amb llepolies per als menuts.

Els representants parlaren amb ell i li demanaren els regals que volien per a aquest Nadal.

Després d’açò foren els Reis d’Orient els que visitaren el casal amb les falleres majors de FJFS i les seues corts d’honor.

PADRINA 2024

PREMIS CULTURALS Els nostres representants acudiren a l’entrega de premis de les convocatòries de cultura i postals nadalenques.

Una nit amb grata sorpresa, ja que dues de les nostres falleres, Rosa Larriba i Carmen Guillén, s’emportaren a casa tres premis de fotografia: primer i tercer premi a la categoria a color i primer premi a la categoria blanc i negre. Enhorabona!

Pàgina 198 | Un any en imatges

Un any més, la falla La Palmera compta per a este exercici faller amb la seua padrina. Amparo Peña Alpuente va ser elegida per a ostentar este càrrec amb l'aplaudiment de tots els presents. Per a Amparo este serà un any especial, ja que la seua neboda María és la fallera major. Enhorabona. Entre les seues comeses està el bateig del monument previ a la setmana fallera.

CONCURS DE TEATRE La Falla La Palmera després de molts anys, va tornar al certamen de teatre de Federació Junta Fallera de Sagunt amb el Musical Moulin Rouge. Va ser una experiència increïble de més d'un mes de molta faena i esforç. Però l'equip, sota la direcció de Natxo Sánchez, va obtindre la seua recompensa amb la quantitat d'aplaudiments que va rebre a la casa de cultura.

COL·LABORADORS -

Pàgina 202 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 203

Plaça Cronista Chabret, 8 · 46500 Sagunt, València Tel. 962 661 576 · www.loteriacaruana.com

Pàgina 204 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 205

Pàgina 206 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 207

Pàgina 208 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 209

Pàgina 210 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 211

Pàgina 212 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 213

PERRUQUERIA ESTELA BARQUEROS NAVARRO C/ Campoamor, 3 Baix - SAGUNT TEL. 665 515 191

Pàgina 214 | Col·laboradors

Col·laboradors | Pàgina 215

FRUITERIA I VERDURES RAUL C/ Doctor Palos, 12 Baix - SAGUNT TEL. 96 265 16 47

L‘A.C. FALLA LA PALMERA agraeix a totes i a tots, col.laboradores i col.laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que continuen amb nosaltres fent que la nostra falla seguisca endavant.

Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que lluiten i posen il.lusió dia a dia per a continuar creixent com a falla, i sobre tot com a família.

HAPPY DAYS

Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem les falles 2024 inoblidables.

Bones festes falleres

Pàgina 216 | Col·laboradors

A.C. Falla La Palmera 2024

ELS COLORS DE LA VIDA A.C. Falla La Palmera 2024