Índex Pòrtic ..................................................................................................... 15 Introducció ............................................................................................ 19 1. EL CONTEXT HISTÒRIC .............................................................. 23 La vida a l’edat mitjana..........................................................................26 El terror de l’any 1000............................................................................28 El pelegrinatge........................................................................................29 El món feudal......................................................................................... 31 2. EL ROMÀNIC A CATALUNYA........................................................35 El primer romànic..................................................................................38 El segon romànic....................................................................................40 L’etapa de transició.................................................................................42 La descoberta del romànic a Catalunya.................................................42 3. L’ARQUITECTURA......................................................................... 47 Els elements arquitectònics....................................................................50 Les construccions religioses................................................................... 51 Monestirs...........................................................................................52 Esglésies..............................................................................................55 Campanars, criptes, atris i tribunes...................................................60 Les construccions civils i militars...........................................................62 Castells, torres i muralles...................................................................62 Ciutats, viles i pobles.........................................................................64 Palaus i cases fortes............................................................................65 Vies de comunicació, camins, ponts i molins........................................66 4. L’ESCULTURA.................................................................................69 Portalades............................................................................................... 72 La portalada de Santa Maria de Ripoll............................................... 73 La portalada de Santa Maria de Covet................................................ 75 Capitells.................................................................................................78 Els capitells de Sant Cugat del Vallès..................................................79 La imatgeria policromada en fusta......................................................... 81 Les majestats......................................................................................82
10
FERRAN ALEXANDRI
La majestat Batlló...................................................................................83 La majestat de Beget...........................................................................84 Les marededeus......................................................................................85 La marededeu de Núria......................................................................86 La marededeu de Montserrat............................................................. 87 Els davallaments.....................................................................................89 El davallament d’Erill la Vall..............................................................89 El Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses............................ 91 5. LA PINTURA....................................................................................93 L’escola catalana.....................................................................................96 La pintura al fresc...................................................................................97 El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll...............................98 Les pintures de Pedret...................................................................... 100 Les taules.............................................................................................. 101 El frontal d’Avià............................................................................... 101 El frontal de Sant Esteve de Llanars.................................................. 103 6. LES RUTES DEL ROMÀNIC......................................................... 105 Itinerari 1: De l’Aran i la Ribagorça a Lleida, des les dues Nogueres fins al Segre............................................... 110 Bòssost............................................................................................. 110 Viella.................................................................................................111 Escunhau...........................................................................................111 Arties.................................................................................................111 Salardú............................................................................................. 112 Unha................................................................................................ 112 Tredòs................................................................................................113 La vall d’Àneu...................................................................................113 La vall Ferrera i la vall de Cardós.......................................................115 Arboló i Gerri de la Sal......................................................................115 La vall de Boí.....................................................................................116 Cabdella i la vall Fosca......................................................................117 Abella de la Conca.............................................................................117 Covet................................................................................................ 118 Castell de Mur.................................................................................. 118 La Baronia de Sant Oïsme.................................................................119 Àger...................................................................................................119 El monestir d’Avellanes.................................................................... 120 Balaguer........................................................................................... 121
Índex
Camarasa.......................................................................................... 121 Lleida............................................................................................... 122 Patrimoni romànic: La Vall de Boí, patrimoni de la Humanitat........................................... 123 Sant Climent de Taüll...................................................................... 125 Santa Maria de Taüll......................................................................... 129 Sant Joan de Boí............................................................................... 132 Santa Eulàlia d’Erill la Vall............................................................... 134 La Nativitat de Durro....................................................................... 136 Sant Feliu de Barruera...................................................................... 138 Santa Maria de Cardet...................................................................... 140 L’Assumpció de Cóll......................................................................... 142 Sant Quirc de Durro......................................................................... 143 Itinerari 2: De la Seu d’Urgell a Tossa de Montbui................... 150 La Seu d’Urgell................................................................................. 150 Castellbò.......................................................................................... 151 Organyà............................................................................................ 151 Coll de Nargó................................................................................... 152 Valldarques...................................................................................... 152 Castell-llebre.................................................................................... 153 Oliana.............................................................................................. 153 Gualter i Palau de Rialb.................................................................... 153 Ponts................................................................................................ 153 Cubells............................................................................................. 154 Agramunt......................................................................................... 154 Pelagalls............................................................................................ 156 Cervera............................................................................................. 156 Tàrrega............................................................................................. 157 Santa Coloma de Queralt................................................................. 158 La Llacuna i el castell de Vilademàger.............................................. 158 La Tossa de Montbui........................................................................ 159 Patrimoni romànic: Santa Maria d’Urgell, la primera catedral romànica de Catalunya ... 160 El castell i l’església de Santa Maria de la Tossa de Montbui............ 163 Itinerari 3: De l’Alt Penedès al Montsià...................................... 166 Sant Sebastià dels Gorgs................................................................... 166 Sant Miquel d’Olèrdola.................................................................... 167 Banyeres del Penedès........................................................................ 167 Calafell............................................................................................. 168
11
12
FERRAN ALEXANDRI
Tarragona......................................................................................... 168 Escornalbou..................................................................................... 169 Santes Creus..................................................................................... 170 Pla de Santa Maria............................................................................ 171 Montblanc....................................................................................... 172 Vallbona de les Monges.................................................................... 172 Poblet............................................................................................... 173 Siurana............................................................................................. 173 Escaladei........................................................................................... 174 Miravet............................................................................................. 175 Gandesa........................................................................................... 176 Ulldecona ........................................................................................ 176 Patrimoni romànic: Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus................................ 178 Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.......................................... 182 Itinerari 4: De la Cerdanya al Baix Llobregat, seguint el curs del Llobregat i el Cardener................................ 190 Guils de Cerdanya............................................................................ 190 Bellver de Cerdanya......................................................................... 190 Guardiola de Berguedà..................................................................... 191 La Pobla de Lillet.............................................................................. 191 Castellar de n’Hug............................................................................ 192 Borredà............................................................................................. 193 Sant Jaume de Frontanyà................................................................. 193 Sant Quirze de Pedret (Cercs)........................................................... 193 Sant Vicençs d’Obiols (Avià)............................................................ 194 Sant Llorenç de Morunys................................................................. 194 Solsona............................................................................................. 195 Olius................................................................................................. 196 Cardona........................................................................................... 196 Coaner............................................................................................. 197 Navàs................................................................................................ 197 Manresa i l’entorn............................................................................ 198 Montserrat....................................................................................... 199 Abrera...............................................................................................200 Cervelló............................................................................................200 Patrimoni romànic: Sant Jaume de Frontanyà, la catedral del romànic al Berguedà....... 201 El castell ducal i l’església de Sant Vicenç de Cardona.....................202
Índex
Itinerari 5: Dels Pirineus ripollesos a Barcelona, passant per Osona i el Vallès..........................................................208 Molló................................................................................................208 Rocabruna........................................................................................208 Beget.................................................................................................209 Camprodon...................................................................................... 210 Llanars.............................................................................................. 210 Sant Joan de les Abadesses............................................................... 210 Ripoll................................................................................................ 211 Sant Vicenç de Torelló...................................................................... 211 Vic i l’entorn.................................................................................... 212 La Garriga......................................................................................... 214 Canovelles........................................................................................ 215 Sant Miquel del Fai........................................................................... 215 Sant Sebastià de Montmajor............................................................ 216 Terrassa............................................................................................. 216 Sant Llorenç del Munt..................................................................... 217 Barberà del Vallès............................................................................. 217 Sant Cugat del Vallès........................................................................ 218 Barcelona......................................................................................... 218 Patrimoni romànic: Monestir de Santa Maria de Ripoll................................................... 219 Una ruta per Barcelona....................................................................222 La catedral de Barcelona...............................................................222 Sant Pere de les Puel·les................................................................225 Sant Pau del Camp........................................................................ 227 La capella d’en Marcús..................................................................230 Itinerari 6: L’Empordà, la Garrotxa i la Selva...........................236 Sant Quirze de Colera......................................................................236 Sant Pere de Rodes............................................................................ 237 Palau-saverdera................................................................................ 237 Roses................................................................................................238 Peralada............................................................................................238 Vilabertran.......................................................................................238 Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià......................................239 Navata..............................................................................................239 Lladó................................................................................................240 Beuda i Besalú..................................................................................240 Sant Joan les Fonts........................................................................... 241 Sant Esteve d’en Bas......................................................................... 241
13
14
FERRAN ALEXANDRI
Santa Pau..........................................................................................242 Porqueres..........................................................................................242 Girona..............................................................................................243 La Bisbal d’Empordà i l’entorn.........................................................243 Sant Feliu de Guíxols........................................................................244 Bell-lloc d’Aro...................................................................................244 Santa Coloma de Farners.................................................................245 Breda................................................................................................245 Patrimoni romànic: El monestir de Sant Pere de Rodes....................................................246 El Tapís de la Creació de la catedral de Girona..................................249 Itinerari 7: Al peu del Canigó........................................................ 254 Patrimoni romànic: El monestir de Cuixà........................................................................255 El monestir del Canigó.....................................................................259 7. ELS MUSEUS DEL ROMÀNIC.......................................................263 Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)......................................265 Museu-Tresor de la Catedral de Girona................................................266 Museu d’Art de Girona (MAG)............................................................. 267 Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MLDC)......................................268 Museu Diocesà d’Urgell (MDSU)..........................................................269 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDC)..................................... 271 Museu Episcopal de Vic (MEV)............................................................. 271 El Centre del Romànic de la Vall de Boí............................................... 273 Museu Diocesà de Barcelona (MDB).................................................... 273 Museu Frederic Marès........................................................................... 274 Museu Diocesà de Tarragona (MDT).................................................... 276 Museu de Maricel................................................................................. 276 Museus d’art romànic català a l’estranger............................................ 277 The Met Cloisters (TMC)...................................................................... 277 Museum of Fine Arts (MFA) ................................................................. 278 GLOSSARI DE L’ART ROMÀNIC.................................................... 281 BIBLIOGRAFIA.................................................................................288 El que podem trobar a la biblioteca......................................................288 Els que podem trobar a Internet...........................................................288
1. El context històric
Amb el segle xi comença a Europa un període de l’alta edat mitjana, entre els anys 1001 i 1100, caracteritzat pel poder polític i per l’esplendor cultural. A grans trets, cal destacar la conquesta d’Anglaterra (1066) pels normands i el domini dels pobles del nord sobre el continent i la seva cristianització. La fi del califat de Còrdova, marcat per l’esplendor de la ciència islàmica, i l’aparició dels regnes taifes va accelerar la recuperació de terreny per part dels cristians. És també una època molt convulsa des del punt de vista religiós, determinada sobretot per la pugna entre el poder reial i l’eclesiàstic, amb papes molt influents i monestirs rics, amb ordes religiosos com el Cister, que va protagonitzar diferents reformes teològiques i culturals. A més a més, cal afegir-hi el conflicte entre cristians i musulmans, que donaria lloc a la primera croada (1095-1099). Però també cal tenir present el gran cisma d’Orient (1054), que va representar la divisió de l’església en dues confessions, la catòlica i l’ortodoxa. També és un segle marcat pel feudalisme, on els privilegis dels nobles, grans propietaris de terreny, estan per damunt dels seus serfs. Amb tot, tant la religió com la vida civil es van recolzar damunt d’un art naixent: el romànic. Avui encara podem resseguir els llargs camins de pelegrinatge, plens d’edificis amb trets comuns per a realitats nacionals tan diferents com Anglaterra, França, Itàlia, Catalunya o Espanya. El romànic era fonamentalment un art religiós que plasmava les creences i les angoixes dels homes de l’any 1000. Un conjunt d’edificis imponents, grandiosos, que els artistes omplien amb escultures de pedra que exemplificaven la història sagrada en timpans, portalades i capitells, o amb pintures al fresc que omplien les parets interiors de les esglésies amb il·lustracions evangèliques. Conquesta normanda d’Anglaterra. Tapís de Bayeux de la batalla de Hastings.
26
FERRAN ALEXANDRI
La vida a l’edat mitjana Malgrat l’esplendor dels edificis romànics, el món medieval al vell continent europeu és un món amb moltes mancances i equipat de manera mediocre, un món «al caire de l’abisme», com diu el medievalista Jacques Le Goff, amenaçat per la fam i per la lluita per sobreviure. En realitat, és un món en un equilibri inestable, determinat per la mala alimentació i les malalties, que aterren a tothom, però especialment els pobres i els camperols: el poble baix. I això passava tant en temps de pau com en temps de guerra. LA CURIOSITAT… EL PAÍS DE XAUXA El cèlebre pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell va pintar l’any 1567 el conegut oli El país de Xauxa, inspirat segurament en el món medieval i amb el somni dels que pateixen fam: tres fartaners dormen estirats a terra el son dels justos a l’ombra d’un arbre; un quart home és a sota un cobert ple de coques. Una tira de xoriços formen una tanca; un ou passat per aigua amb potes corre cap a qui vulgui menjar-se’l; un porc fet al forn és una temptació per ser tastat; un ànec cuit damunt d’una safata de plata és a punt per ser trinxat. Un llac de llet i una muntanya de panqueque rematen el quadre. Som en un país feliç on ningú treballa, on la vida és fàcil. Els tres fartaners, vençuts pel menjar i el beure representen els tres ordres de la societat feudal: un camperol, un clergue i un cavaller.
1. El context històric
Un món afamat, mal alimentat, de vegades menjant coses impròpies i emmalaltint, amb una ciència mèdica insuficient, que no pot prevenir ni curar. Qui té la sort d’arribar als 50 anys és ja un ancià. Conta l’historiador i teòleg francès Vicent de Beauvais l’any 1235 que una gran fam assolava Aquitània fins al punt que els homes es menjaven l’herba del camp com els animals, per la qual cosa hi hagué una gran epidèmia. L’edat mitjana és un món pobre en recursos i en innovació. És el món de la fusta i de la pedra, els materials bàsics emprats per la tècnica constructiva. En comparació amb la fusta, només la pedra era un símbol de riquesa i poder. Per això les esglésies i catedrals o els castells dels senyors són fets d’aquest material considerat noble. Més endavant, la burgesia i els homes rics començarien a construir Vicent amb pedra per edificar les futures ciutats. de Beauvais. La terra és la base que sustenta la vida a l’edat mitjana, sobretot en la producció de cereals, però tot i així està mal treballada i els instruments encara són rudimentaris. El bestiar escasseja per causa de les epizoòties (les malalties que ataquen els animals d’una mateixa classe). La mà de l’home i l’ús dels animals feiners (cavall, bou i ase) és, per tant, la part més essencial del treball rural, tot i que el treball manual de l’home continua sent la principal font d’energia en tots els camps. L’Occident medieval es fonamenta en una economia agrària per subsistir, només amb el necessari per viure, basada en la terra i el que aquesta produeix. LA CURIOSITAT… EN UN MÓN DIFÍCIL, FINS ELS LLADRES SERAN EXCUSATS… Al segle xiii, l’eclesiàstic català Ramon de Penyafort escriu: «Si algú roba aliments, begudes o vestits per causa de la gana, la set o el fred que pateix, ¿comet un robatori veritablement?… No comet ni robatori ni pecat si actua així a causa de la necessitat».
En temps de pau la gent viu a les poblacions i les cases escampades per les valls, però en condicions adverses els pobles i les viles s’emmurallen i s’apleguen en turons defensables. Les cases de fora de les poblacions desapareixen o bé, amb molta sort, es fortifiquen.
27
28
FERRAN ALEXANDRI
El terror a l’any 1000 L’arribada de l’any 1000 va significar un clima d’angoixa per als homes que vivien al segle x i que veien amb terror l’arribada d’aquest any fatídic que feia aflorar tot un cúmul de creences mil·lenaristes sobre el final de la humanitat. Tot venia d’una interpretació sui generis del text de l’Apocalipsi aplicat a la cronologia de l’era cristiana. I a més… L’APOCALIPSI Després vaig veure baixar del cel un àngel que tenia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena; va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, va lligar-lo per mil anys, va llançar-lo a l’abisme i tancà amb clau i segellà l’entrada darrere seu perquè no enganyi més les nacions, fins que es compleixin els mil anys. Després haurà de ser deslligat per poc temps… I quan s’hauran complert els mil anys, Satanàs serà deslligat de la seva presó, i sortirà per enganyar els pobles pagans dels quatre costats de la terra, Gog i Magog, per conduir-los plegats a la guerra. (Ap, XX, 1-10)
El mil·lenarisme, doncs, és un corrent medieval poderós, on els homes van abocar-s’hi: la realització a la terra de la felicitat eterna, el retorn al paradís perdut, al orígens, en el somni d’un millenium, La bèstia puja de l’abisme. d’un període de mil anys. L’ApocaMiniatura del Beatus de la Seu d’Urgell. lipsi nodreix alhora un optimisme i una renovació. És l’anunci de la fi dels temps per causa de les guerres, les epidèmies i la fam. I això es tradueix en les matances de les invasions bàrbares, la pesta i els períodes de fam terrible que s’esdevenen de tant en tant. Temor i alhora esperança, però sobretot angoixa i terror col·lectiu. Les revoltes contra un ordre social que ofega els dèbils i contra una Església que es beneficia i garanteix aquest ordre. Els somnis del poble baix són
1. El context històric
d’esperança, però només al final d’un terror indicible. Cal anar fins al fons de l’infinit per trobar alguna cosa nova, retornar als orígens. De fet, van ser les circumstàncies polítiques les que van crear una situació de neguit. Però els homes del nou-cents van voler interpretar aquest ambient negatiu en clau religiosa, a través d’una profecia enigmàtica de l’Apocalipsi, que era interpretada com si el món s’hagués d’acabar l’any 1000. Però no va passar res. L’any 1000 va venir –i també el 1033, que era el mil·lenari de la mort de Crist–, i la humanitat no es va extingir. Això va fer que entre la gent sorgís un sentiment de pietat, d’acció de gràcies, de manifestació col·lectiva de la fe, que es va traduir en una renovació total de l’art religiós. Sigui com sigui, el cas és que va sorgir la necessitat, a causa de l’augment de la població, de renovar els edificis, ja fos per les destruccions o perquè eren molt antics. Tot coincidia amb el moment del canvi de mil·leni. El nou art expressava una certa innovació, després de centúries en què no s’inventava res.
El pelegrinatge El fenomen del pelegrinatge, és a dir, el viatge a un santuari o lloc sagrat va tenir molta importància al llarg del segle xi. Com que els monestirs conservaven relíquies de sants, això els va convertir en llocs molt visitats pels devots, una afluència que els monjos procuraven de mantenir i potenciar gràcies als abundants ingressos de diners que comportaven les visites dels pelegrins. Els llocs més visitats eren Terra Santa, Roma i Sant Jaume de Galícia. En els camins que els pelegrins freqüentaven es van anar construint edificis per al culte amb un seguit de trets comuns: és l’art dels pelegrins. Dins de Catalunya eren freqüents des del segle xii els pelegrinatges a Montserrat, Sant Magí de Brufaganya o al santuari de Sant Segimon, al Montseny. La dada A la península Ibèrica l’art romànic El comte Ermengol II d’Urgell, es va introduir gràcies als camins de anomenat el Pelegrí, va morir pelegrinatge francesos. Va adquirir un en un viatge a Terra Santa l’any estil propi, gràcies a la influència de les 1038. Com van fer altres coetanis construccions àrabs i preromàniques. seus, aquest noble va voler anar Les rutes de pelegrinatge anaven fins en pelegrinatge als llocs sants. a Sant Jaume de Galícia, on es va cons-
29
30
FERRAN ALEXANDRI
truir una gran església, única en el romànic europeu. Cada terra, doncs, va aportar variacions a l’estil, cosa que aportava riquesa al nou art. A Catalunya, per exemple, van destacar gran obres, com ara la portalada de l’església de Santa Maria de Ripoll, que segueix el model de l’arc de triomf romà, reblert d’un conjunt escultòric únic al món. També són especialment interessants els frescos que els artistes pintaven en els absis de les esglésies, com ho palesen les esglésies de Sant Climent de Taüll o Sant Joan de Boí. I a més… EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT: UN CANÇONER PER ALS PELEGRINS A la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat es conserva el famós Llibre Vermell de Montserrat, un còdex escrit en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles. Es va començar a copiar a l’escriptori montserratí l’any 1399. El seu contingut és ampli i divers, amb textos teològics i devocionals destinats als monjos, encarregats de l’atenció pastoral dels pelegrins de Montserrat. Però la part més coneguda del Llibre Vermell és el cançoner. Durant les nits de vetlla a Santa Maria de Montserrat, la gent cantava i ballava. Per això s’havien d’encarrilar les expressions musicals piadoses i festives dels pelegrins amb la creació d’un repertori de cants populars adients al lloc. El Llibre Vermell és una mostra única en el seu gènere.
L’origen del romànic, per tant, l’hem d’anar a buscar a la Llombardia a mitjan segle x, la regió italiana per on passaven la majoria de pelegrins que anaven a Roma, on va començar aquest nou estil de construir. Una pàgina del Llibre Vermell de Montserrat.
1. EL COnTExT HIsTòrIC
El món feudal L’art romànic ha estat la manifestació del món feudal. no va ser només un art religiós, monàstic, sinó també aristocràtic, és a dir, de l’expressió de la superioritat social del clero i de la noblesa, estaments que ocupaven el cim de la piràmide social a l’alta edat mitjana. Monestirs, esglésies i castells es construïen com una fortalesa. Edificis immensos que destacaven la superioritat de les classes socials que podien alçar-los per exhibir el seu poder.
L’opinió de l’expert… Lluites civils, lluites amb els sarraïns, espoliacions dels funcionaris carolingis, revoltes contra els francs, devastacions normandes, fan d’aquest període un dels més terribles de la nostra història. Una gran part de Catalunya n’havia restat erma o selvàtica. Però enmig de tanta violència i de desordre, d’incertitud i de misèria, estimulades a voltes per aquests elements de destret, les primeres manifestacions vitals del nostre país s’insinuen. Un nou poble ha sorgit a la vida. Es perceben els tímids batecs del seu cor, els primers balbuceigs de la seva veu. Aquesta veu té un accent especial: (…) la llengua catalana. Quan el sacerdot parla als fidels dins les humils esglesioles de pedra seca o lligada amb fang, es veu obligat, perquè l’entenguin, a parlar La societat feudal: un llenguatge molt allunyat del llatí… Ferran Soldevila, Història de Catalunya
un monjo, un cavaller i un camperol. Li Livres dou Santé.
Al segle x, al principi, regnava en bona part d’Occident una pau relativa, que permetia que els pagesos treballessin les seves terres de manera lliure. Les ciutats encara eren petites, però el comerç començava a activar-se. La vella dinastia franca s’enfonsava, afeblida per les lluites de poder. En aquest context, un bon nombre de petits senyors s’armen per apropiar-se per la força de les terres que abans eren lliures, de manera que van anar formant una sèrie de dominis més o menys grans que els consideraran seus. Llavors els habitants d’aquests ter-
31
32
FERRAN ALEXANDRI
ritoris van esdevenir els seus vassalls i es van veure sotmesos a tota mena d’injustícies: els mals usos. Així és com va néixer el feudalisme. El feudalisme, doncs, és un sistema d’organització social, política i econòmica, basat en una economia agrària i en la divisió de la societat en estaments: noblesa, clergat i poble, lligats per un contracte de vassallatge. Un territori o feu és governat per un senyor feudal, que viu al seu castell, envoltat de la seva cort. El detall. Homenatge a la pau i treva de Deú davant del campanar de la catedral de Vic.
1. El context històric
Abadia de Cluny.
Paral·lelament, els monjos de l’influent monestir de Cluny, juntament amb un bon nombre de bisbes de diòcesis importants, van disposar i arranjar les assemblees de pau i treva de Déu, que condemnaven i castigaven –primer espiritualment i, més endavant, pecuniàriament–, els violents senyors del nou sistema feudal que atacaven persones i béns. La treva també havia de protegir els monjos i clergues i les famílies que anessin a l’església; per això una disposició important va ser l’establiment de la sagrera: un espai de trenta passos sagrat i inviolable al voltant de les esglésies. La pau i treva de Déu després s’estendria, de mica en mica, a altres països, per garantir la seguretat del comerç i dels camperols, que es trobaven cada vegada més explotats pels seus senyors. El gran propagador a Catalunya de la pau i treva va ser l’abat i bisbe Oliba, el prelat més influent del país en el segle xi, home de grans dots culturals, de grans relacions internacionals i també amb una gran empenta a l’hora d’impulsar noves construccions romàniques, que havien de ser segures per als seus fidels. Podem dir que Oliba va ser un gran pacifista, un home inclinat a posar pau al seu país. La dada LA PAU I TREVA DE DÉU La pau i treva de Déu era la prohibició eclesiàstica de tot acte contra les persones i béns per pal·liar les freqüents guerres privades que s’esdevenien en els segle x i xi. Prescrivia un temps i uns dies de l’any els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres entre senyors feudals. Les primeres normes de treva es van formular al sínode de Vic del 1033, convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren a no guerrejar durant l’advent i la quaresma.
33