ANY 142 • MARÇ 2018
ESQUIAR
Esquí nòrdic a l’Alt Berguedà Esquí alpí a l’Arlberg
ITINERARIS PIRINENCS
Puerto Biello de Bielsa PARCS NACIONALS
Viatge d’un geòleg als parcs de l’oest americà (i 3) Ascensió al Cerro Chirripó (Costa Rica) EXCURSIONISME CIENTÍFIC
Els tresors de la pedrera de Meià
924
Esquiar a l’Arlberg Un paradís al Tirol austríac
Text de Ferran Alexandri Fotografia de Roger Rovira & TVB St. Anton am Arlberg
Una serralada situada entre Vorarlberg i el Tirol, que culmina al Valluga (2.809 m), a prop de l’històric pas de muntanya d’Arlberg. Avui dia és un dels llocs més famosos dels Alps per practicar tota mena d’esports de neu, especialment l’esquí alpí. Ens trobem a la regió d’esquí més gran d’Àustria, a l’entorn de cinc petites poblacions d’ambient tirolès: Lech, Zürs, Stuben, St. Christoph i St. Anton am Arlberg.
16 Muntanya 924 / Març 2018
Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 17
S
obretot per als apassionats de l’esquí alpí, l’ambient que proporciona la vasta regió d’Arlberg reuneix tots el requisits que hom espera trobar: espadats abruptes i pendents de vertigen, clotades i vessants suaus, descensos quilomètrics per amples valls, neu preparada, neu verge… tot plegat en una altitud que va dels 1.300 als 2.800 m i en un paisatge alpí indescriptible. Durant segles l’Arlberg va ser una contrada de pas, perquè comunicava les regions austríaques del Tirol i Vorarlberg, però amb un accés difícil, ja fos per les tempestes, la neu o el risc d’allaus. Però amb la inauguració l’any 1884 de l’Arlbergbahn, el tren regional, i de les carreteres que creuaven els ports d’Arlberg i de Flexen, que es van obrir al segle xx, van fer que el turisme arribés a aquestes muntanyes i la vida dels naturals va canviar radicalment. Avui dia, anar a esquiar a l’Arlberg és a l’abast de tothom i en un temps mínim, gràcies als vols setmanals des de Barcelona fins a les ciutats Zuric o Munic –o també Innsbruck–, els
18 Muntanya 924 / Març 2018
accessos més propers al Tirol d’Àustria. Per exemple, si prenem el vol de la Swiss de les 10:00 aterrem a Zuric a les 11:45. La connexió amb l’Arlberg és fàcil i ràpida: amb tren o autobús fins a St. Anton. Potser l’opció del bus és més pràctica: surten a les 13:00 cada dia. Cal dirigir-se a l’estació d’autobusos, a la sortida de l’aeroport, i buscar la companyia Arlberg Express. Aquesta línia, formada per minibusos, taxis de fins a 8 places o fins i tot limusines (es pot contractar en línia el que es vulgui), fa d’enllaç entre l’Arlberg i Suïssa, i cobreixen el trajecte amb un temps relativament breu; de manera que abans de les 4 de la tarda podem ser a St. Anton i començar a gaudir dels Alps i l’ambient tirolès. Si disposem d’un cap de setmana llarg, per exemple de divendres a dilluns, podem esquiar tres jornades senceres, que sens dubte sadollaran la set de neu dels esquiadors més actius. Les travesses d’esquí de muntanya o d’esquí nòrdic de passeig són una de les possibilitats de la regió.
Som a mitjan desembre, la setmana vinent és Nadal, i enguany el Tirol està molt nevat i continua nevant. Hi ha molta neu enguany i fa molt fred, massa, i això assegura un bon estat de les pistes i neu a dojo per practicar amb seguretat qualsevol modalitat de l’esquí. L’Arlberg captiva, i durant dècades aquesta regió ha estat un dels punts d’interès del mapa dels esquiadors cosmopolites. Rica en tradicions, podem dir que aquesta regió és una de les zones més atractives dels Alps. EL PAS D’ARLBERG
El nom d’Arlberg fa referència a un coll, més aviat un pas de muntanya, a prop de St. Anton. Diuen que aquest nom deriva de la tradició dels Arlenburg (o dels Arlenbushes), que s’haurien establert en el costat tirolès dels passos muntanya. L’antiga ruta del pas d’Arlberg es coneixia ja des del segle xiv. Era un camí de bast estret, que la gent creuava per al comerç de la sal. Com que era de mal transitar, sobretot en l’època hivernal, durant segles la gent evitava aquest pas i es desviava pel pas de
St. Anton ha sabut desenvolupar una estació que atreu l’atenció dels esquiadors.
Fern o Immenstadt. El desenvolupament de la indústria tèxtil i del servei postal va permetre que les carreteres es fessin el 1824. Tanmateix, amb l’ascens del trànsit automobilístic al segle xx, això va ser insuficient, i es va decidir construir el túnel d’Arlberg Road entre Langen i St. Anton. El 5 de juliol de 1974 va començar la feina i el pas es va obrir al trànsit l’1 de desembre de 1978 amb un túnel de peatge, però l’antiga carretera per damunt del pas és encara operativa i gratuïta. LA REGIÓ D’ESQUÍ MÉS GRAN D’ÀUSTRIA
Gràcies a quatre remuntadors nous (Flexenbahn, Trittkopfbahn I i II i Albonabahn II), a partir del desembre del 2016 i del desembre del 2017 es forma la regió d’esquí més gran d’Àustria, un somni llargament desitjat, amb la unió de cinc pobles: Lech, Zürs, Stuben, St. Cristoph i St. Anton am Arlberg, les estacions Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 19
RUN OF FAME
C
ircuit de 85 km de recorregut i un desnivell de 18.000 m a través de les cinc estacions de l’Arlberg, dedicat als famosos esquiadors del Club d’Esquí d’Arlberg, i també a actors reconeguts que hi han fet descensos: Yul Bryner, Renée Zellweger o Brooke Shields. Completar el Run of Fame demana entre 7 i 8 hores per a un esquiador de nivell mitjà. El circuit comença a l’estació de St. Anton cap a Zürs i Lech i dona la volta passant per Stuben, St. Christoph i Schröcken. Tot el circuit està senyalitzat i s’hi pot entrar des de qualsevol punt; però si l’heu de fer en un dia, cal fer una bona planificació i conèixer bé els noms dels remuntadors.
20 Muntanya 924 / Març 2018
clàssiques de la regió. Amb un únic forfet és possible accedir a totes les estacions, que actualment estan enllaçades amb els nous telefèrics que van començar a funcionar l’hivern passat i els nous que són actius des d’aquest mateix desembre. És evident que la regió fascina els esquiadors i també muntanyencs (les possibilitats d’alta muntanya hivernal són també molt bones) per les seves dimensions; però a part d’això, també ha estat una regió important per a la història d’aquest esport, de la qual han sorgit campions olímpics i internacionals. Recórrer aquest paisatge no és només fer descensos per una pista qualsevol d’una estació qualsevol, és viure amb intensitat l’essència dels Alps i conèixer unes poblacions que han sabut conservar la seva autenticitat. A més a més de l’extensa xarxa de pistes senyalitzades i amb neu preparada, també s’obre un univers fora pista molt interessant i de prestigi internacional que paga la pena explorar. Hannes Schneider i Victor Sohm a principis del segle xx van ser els pioners de l’esquí alpí a la regió, els qui van fer conèixer l’Arlberg i els
que l’han convertit en un dels llocs més coneguts del món per practicar aquest esport. Per això se’ls considera també els fundadors de l’esquí modern. Tècniques noves sorgiren en aquest lloc, inventades per aquests homes, com ara el wedeln, que en català diríem fer godilla o fer la serp, és a dir: baixar esquiant amb viratges i semiviratges curts i encadenats. No és sorprenent, doncs, que a Zürs es construís el primer teleesquí d’Àustria, i a la muntanya de Galzig de St. Anton, el primer telefèric dissenyat per funcionar a l’hivern. Quan els instructors de l’Arlberg van emigrar a Amèrica, a la dècada de 1930, van popularitzar llavors l’esquí al continent americà. ¿Què més es pot dir d’aquest espai gegantí, que gairebé té neu garantida en cada temporada i que cobreix les viles d’on comencen les pistes? Actualment el complex disposa de 88 teleesquís i remuntadors (fins i tot amb telecadires amb seient calefactable), i 305 km de pistes preparades, amb descensos senyalitzats per gaudir, per a tots els nivells, des de pendents molts drets fins a descensos amb neu profunda. També s’hi han habilitat 200 km de terreny lliure i 80 km per a l’esquí de fons. El descens més llarg i impressionant és de 10,2 km, des
A la pàgina anterior: Una bona panoràmica de la vall de St. Anton des d’un vessant forapista. En aquesta pàgina, un guia uniformat de l’escola d’esquí de l’Arlberg.
del cim del Valluga fins a St. Anton, passant per Ulmerhütte, amb un desnivell de 1.350 m. I encara més: el Run of Fame és un circuit que travessa la regió i dona la volta a les cinc poblacions de l’Arlbeg a través d’un paisatge indescriptible i uns valors numèrics espectaculars: 85 km de recorregut i un desnivell acumulat de 18.000 m. Per acabar, un dels atractius de la regió, sobretot després d’una jornada a la neu, és la cuina: les cinc poblacions apleguen la concentració més gran de restaurants distingits per la guia GaultMillau, i les seves bodegues també gaudeixen d’una bona reputació, això sí: no apta per a totes les butxaques! L’HIVERN A ST. ANTON AM ARLBERG
Diuen que St. Anton és un poble cosmopolita, d’ambient tirolès, situat a 1.304 m d’altitud, punt de trobada d’esquiadors d’arreu del món. Certament, comoditats i alta cuina conflueixen en aquest indret famós a l’hivern pels esports de neu. Sankt Antom am Arlberg, o simplement St. Anton, com se sol anomenar aquesta petita població i gegantina estació d’esquí de l’oest d’Àustria, és just a la frontera de Voralberg, al peu del cèlebre pas d’Arlberg i damunt el riu Rosanna. Al poble hi viuen sols 1.200 persones, però en plena temporada, els visitants augmenten la xifra en moltíssims milers. La vila es distribueix de forma allargassada a l’entorn d’un carrer principal (Alte Arlbergstrasse, després Dorfstrasse), que és també el carrer comercial, on hi ha l’església parroquial, amb la típica cúpula tirolesa. Una passejada pel poble al vespre, quan és negra nit, només l’escalf dels llums de les cases i l’enllumenat de Nadal et fa adonar que som en un poble d’aquells que avui dia hom sol anomenar d’encant. No hi ha un nucli antic o històric, però els carrers nevats i les teulades blanques de les cases proporcionen aquest caliu encisador. Hem d’entendre que ens trobem en una Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 21
Les celebracions de Nadal són una bona manera de combatre el fred del rigorós hivern.
gran estació d’esquí on, òbviament, els comerços de productes esportius, els hotels, restaurants i bars són les cases més notòries. Per això la població ha gaudit des de sempre d’un prestigi, on l’skisociety internacional s’hi aplega. No sorprèn, doncs, que l’any 2001 St. Anton fos l’amfitrió del Campionat Mundial d’Esquí Alpí. Quan arriba l’hivern, homes, dones i nens es preparen per a la neu i per a tots els esports que s’hi puguin fer: alpí, nòrdic, fora pista, travesses d’esquí de muntanya… Pels volts de Nadal, a més, l’ambient festiu de la tarda i la nit, curull de les tradicions del poble, traspua una atmosfera que contrasta amb la jornada d’esquí d’aquesta gran estació. A l’entorn del Museum, un enorme arbre de Nadal amb llums i guarniments concentra al seu entorn un conjunt d’encants amb productes tradicionals. Una petita orquestra de música interpreta nadales i cançons populars, sota 22 Muntanya 924 / Març 2018
el fred intens dels vespres i sota una nevada seca i constant, on no podia faltar el cèlebre corn alpí (alpenhorn): la llarga trompa de fusta amb el final acampanat cap amunt. Un instrument curiós, conegut des de l’antiguitat, popularitzat tal vegada en les cançons tradicionals dels ramaders suïssos. Un quiosc serveix gots de vi calent, beuratge reconfortant en aquest escenari. Una cabana de fusta dona refugi a aquells que us vingui de gust escoltar (en alemany) llegendes i contes de Nadal aplegats al voltant d’un orador entusiasta. EL MUSEU DE L’ESQUÍ ALPÍ
El lloc més important de St. Anton és el Museum, situat al cim d’un petit turó de Rudi Matt Weg al nord-oest del poble. Es tracta d’una antiga mansió, la casa Arlberg-Kandahar, considerada pels llogarencs com una joia de l’arquitectura, convertida avui en un agradable restaurant de cuina tirolesa excel·lent; però també és la seu d’un interessant museu sobre la història de l’esquí a la regió.
LA CURSA ARLBERG-KANDAHAR
É
s la prova més important de l’esquí alpí, reconeguda per la Federació Internacional d’Esquí. Kandahar és un nom que fa referència a un general britànic, Sir Roberts of Kandahar, que va ocupar Kandahar (Afganistan) i va esdevenir vicepresident de la Public School Alpine Sports Club. En homenatge a aquest general, Henry Lunn organitza el 1911 la Challenge Roberts of Kandahar a Montana, una de les primeres proves de descens d’esquí alpí. L’any 1928, el seu fill, Arnold Lunn s’associa amb Hannes Schneider, l’esquiador més famós de l’època, per organitzar una nova competició alpina: l’Arlberg-Kandahar, que combina descens i eslàlom, i que se celebra a St. Anton el 31 de març i l’1 d’abril. La darrera edició (2016) es va fer a Chamonix.
El Museum de St. Anton amb Arlberg és en aquesta vella mansió restaurada, on s’exposa la història del naixement de l’esquí alpí.
HISTÒRIA DE L’ESQUÍ ALPÍ ■ 1901: Creació del Club Alpí ■ 1904: Primera cursa d’esquí ■ 1909: Fundació de l’Ski Club Arlberg ■ 1921: Creació de l’Arlberg-Schule ■ 1928: Neix la famosa cursa Arlberg-Kandahar
Hannes Schneider
Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 23
24 Muntanya 924 / Marรง 2018
Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 25
L’any 1912, l’industrial alemany Bernhard Trier va adquirir aquesta casa i la va convertir en una vil·la de caça del més pur estil tirolès. Però van ser van ser l’economista Walter Schuler i l’alcalde Hermann Schuler els responsables que s’acabés convertint en museu, ubicat en el lloc reservat a les antigues i elegants habitacions de la vella casa senyorial. Les sales d’exposició del museu presenten un recorregut per la història de l’esquí local i documenten el desenvolupament de St. Anton i el seu camí cap a un complex d’esquí de gran renom. Diorames, mapes i fotografies antics, corredors i personalitats es presenten de forma interactiva, a més de projeccions de vídeos i de fotografies tridimensionals. Tal com mostra l’exposició, la història de l’esquí va començar amb Hannes Schneider, nascut a St. Anton, creador de la primera escola d’esquí del país, a més de tècniques innovadores en el descens de l’esquí alpí. Schneider i
26 Muntanya 924 / Març 2018
els seus seguidors van fer possible el desenvolupament d’aquest esport i afavoriren la fama d’aquesta regió dels Alps austríacs fins a l’actualitat. El 1901 es va crear el Club Alpí d’Arlberg, el més antic del món, que ha destacat al llarg de tot el segle xx pels trofeus aconseguits pels seus socis en campionats mundials o en les olimpíades (83 medalles). Després, gràcies a l’impuls d’experts com Pepi Jennewein, Rudi Matt a la dècada de 1930, i de Karl Schranz, l’esquí alpí ha esdevingut a l’Arlberg una icona mundial. Schneider també va contribuir a la popularitat de l’Arlberg en les pel·lícules del Dr. Arnold Franck, Wunder des Schneeschuths (El miracle de les raquetes de neu) i Fuchsjagd im Engadin (La caça de la guineu a Engadin).
Un vespre d’hivern al carrer principal de la vila de St. Anton.
botes es queda prenent aperitius, cervesa de blat i vi fins a la nit. És curiós veure gent a les 10 de la nit tornant als seus apartaments encara amb la roba d’esquiar. El domini és gegant, per això cal planificar bé les jornades, per no quedar-se en una vall que no és on t’hostatges: encara que hi hagi llançadores, és car i incòmode. Els remuntadors són top quality, fins i tot vam gaudir d’un telecadira amb seient calefactable. L’estació disposa d’una aplicació smartphone que et fa un resum de la jornada d’esquí i et diu on ets en tot moment, cosa que ajuda molt amb mal temps o boira. Quant a pistes, em quedo a l’àrea de Lech-Zürs i les forapistes de tota mena. Dani de Quadras
L’OPINIÓ DELS ESQUIADORS…
No havia sentit a parlar abans de St. Anton, jo soc més de pells de foca que de remuntadors, però quan vaig veure la cara d’uns amics en explicar-los que hi anava, em vaig començar a fer una idea del magnetisme del lloc que era a punt de conèixer. La tradició per l’esquí es respira a cada racó d’aquestes valls alpines colgades de neu. El que més em va cridar l’atenció és veure com, a diferencia del Pirineus, les pistes comencen allà on acaben els carrers i com, de zona en zona d’aquesta immensa estació, pots anar coneixent amb els esquís al peus les diferents poblacions que aglutina. Roger Rovira És una estació molt bona, un lloc fantàstic, amb molta neu. No us podeu perdre el telefèric al cim del Valluga, amb vistes impressionants, i amb un descens de 1.350 m de desnivell, impressionant, des del cim fins a St. Anton. La combinació amb Lech, en els dies que hi vaig estar, no la vaig poder fer ni de llarg… Si la temporada és bona, la neu és boníssima i abundat. Jaume Altadill Fa més de 25 anys que estic organitzant esquiades, com a agència especialitzada, i he tingut la sort de poder esquiar en més de 50 estacions d’esquí per tot el món. Vaig tenir la sort d’esquiar a St. Anton fa dos anys i en temporada alta. Em va semblar un dels dominis més al·lucinants que he vist, per la varietat, la qualitat i el seu ambient. Sí, pel seu ambient a la tarda, quan la gent, sense treure’s les
ALBERT MARTÍNEZ (BASE ASTER
Podria escriure folis i folis de St. Anton… Sempre he discrepat dels més puristes que asseguren que la meca de l’esquí està a les Rocoses americanes. La meva meca sempre ha estat la mateixa: St. Anton. En aquest racó dels Alps austríacs hi trobareu de tot: el millor esquí, la millor neu, diversió, cultura i sobretot història. Si voleu conèixer quina cara tenia l’austríac que va descobrir que flexionant les cames i obrint les cues dels esquís es provocava un efecte de cunya que facilita el control de la velocitat i la frenada, només heu de visitar el museu Hannes Schneider, amb restaurant inclòs. Val la pena, com tot. Antoni Real
INFORMACIÓ D’INTERÈS ■ Vol (anada i tornada) BCN-ZHC, amb Swiss: entre 80 i 120 €; amb Vueling: entre 60 i 77 €. ■ Arlberg Express ZHC-St. Anton: 80 € (anada i tornada). Web: https://arlbergexpress.com/en/ ■ St Anton am Arlberg: www.stantonamarlberg.com ■ Aplicació que facilita na navegació per a la Run of Fame: https://www.skiarlberg.at/en/regions/ ski-arlberg-app ■ Es poden fer reserves d’esquís en línia o bé a la mateixa estació. Un sol forfet és vàlid per a totes les estacions de la regió.
Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 27