La TransZagòria albanesa En una vall remota més enllà de les muntanyes… Text i fotografies de Ferran Alexandri
A
ctualment, per sort, aquestes muntanyes són tan poc freqüentades que els visitants es poden comptar amb els dits d’una mà. Fa tan sols quatre anys que es va senyalitzar la TransZagòria albanesa, amb els colors blanc i vermell, –segons em confirmà Gerhard Duro, un guia de muntanya local, el qual, n’havia estat el responsable de marcar-la– i que, tímidament, el negoci de les cases d’hostes s’ha iniciat a la vall del riu Zagori, que dona nom a la comarca. Certament, convé contractar un guia, no per la ruta en si, que pot fer-se perfectament en solitari –malgrat que encara no hi hagi mapes bons–, sinó perquè difícilment podrem fer estada a les cases rurals i prendre-hi àpats, si no parlem albanès: si el llatí no va penetrar en aquestes muntanyes, tampoc ho ha fet l’anglès. Així doncs, descriuré aquesta travessa, que recomano de fer a la primavera, tal com la vaig percebre: tranquil·la i poc freqüentada, 20 Muntanya 930 / Setembre 2019
exigent en alguns trams, de gran bellesa i d’un bon ambient d’alta muntanya. En general, la vall sembla plàcida i suau a primera vista, però en realitat el relleu del terreny és abrupte i accidentat. LA REGIÓ DE LA ZAGÒRIA La Zagòria és una regió molt muntanyosa que s’estén entre el nord-oest de Grècia i el sudest d’Albània, més desconegut, almenys com fa vint anys ho havia estat la part grega. A Grècia, la Zagòria és a les muntanyes del Pindos, a l’Epir, amb capital a Ioànnina, i té dos parcs nacionals, un dels quals és el de VikosAoos, on hi ha el canyó de Vikos, un dels més profunds del món. A Albània ens hem de desplaçar fins a les gorges de Këlcyrë, per endinsar-nos a la pregona vall del riu Zagori, que dona nom a la regió en aquest país. Podem dir que aquesta vall albanesa està protegida per dues grans cadenes d’altes muntanyes, on els pics de cada vessant sobrepassen