Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 13 (febrer 2005).

Cultura Arxius

Número 13 Febrer 2006

C

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

QUASI TRENTA ANYS DESPRÉS !

(Blowing in the wind) Han hagut de transcórrer quasi trenta anys de gestions, de reclamacions i de reivindicacions perquè el 31 del passat mes de gener d’enguany ingressessin a l’Arxiu Nacional de Catalunya els fons documentals de la Generalitat de Catalunya que, dipositats a la ciutat de Salamanca, li varen ser confiscats arran de la passada guerra civil.

Aquest ingrés de documents representa el primer pas d’un procés de devolució que regula la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica (BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2005).

Aquest retorn documental ha estat possible gràcies al compromís decidit de moltes persones i a la implicació d’una societat sensibilitzada des de fa temps, en la càrrega simbòlica que comporta aquest procés de devolució.

En el marc d’aquesta publicació de l’Arxiu Nacional de Catalunya, és oportú assenyalar el paper tècnic que els arxivers han tingut en el procés.

Ben bé, tota una generació de professionals dels arxius, en especial els de la pròpia Generalitat de Catalunya, però també els d’altres àmbits de l’administració, d’entitats públiques o privades, que sovint han aportat l’anàlisi i l’argumentació tècnica que havia d’ajudar a fer possible aquesta restitució documental; treballant, en definitiva, per normalitzar la situació d’una part del Patrimoni documental català.

Davant la dificultat d’identificar en els fons requisats quins documents corresponien a la Generalitat, a començaments dels anys vuitanta, la tasca d’arxivers enviats per la Generalitat de Catalunya a descriure els fons catalans a l’arxiu de Salamanca, va permetre conèixer l’abast de la documentació i editar el primer inventari. L’aportació d’estudis, el desenvolupament de processos tècnics o la participació d’arxivers en comissions d’experts han permès superar un a un la munió d’obstacles plantejats, tals com la pretesa unitat del dipòsit de Salamanca o el invocat principi de “segona provinença documental” (sic.). Han seguit desprès altres encàrrecs concrets sempre amb l’objectiu d’identificar clarament quina documentació era objecte de reclamació i de bastir d’arguments tècnics la reiterada reivindicació.

Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes Els escorcolls de la DERD al Palau de la Generalitat de Catalunya / 2 L’Arxiu Familiar del Ducat d’Híjar (Terol) conservat a l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza i la seva dimensió extraaragonesa, un exemple de la interespacialitat de la noblesa senyorial / 5 «El retorn dels documents confiscats a Catalunya» Una exposició que, amb voluntat de reconciliació, recorda un trist passat / 7 Noticiari L’ingrés més esperat: els documents confiscats l’any 1939 a la Generalitat de Catalunya / 14 Una aportació sobre la pràctica de retorns d’arxius en l’àmbit internacional / 14 La documentació catalana de titularitat catalana privada confiscada per la DERD / 15 La col·lecció de gravats de l’àlbum Por la libertad del pintor Djorje Andrejevic-Kun / 16 L’ingrés de la documentació de la família Milà, comtes del Montseny / 17 El fons de complement de la Unión Patriótica (UPE) / 17 Presentació del llibre Guerra i Propaganda. Fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) / 18 Edició de la Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya / 19 Ingressos / 20 L’ANC a la premsa / 22 Agenda / 28

Temes 2

Ara, amb els fons retornats a Catalunya, la nostra missió com a arxivers se centra en promoure’n l’ús social i facilitar-ne la seva comunicació. És en aquest sentit que cal emmarcar bona part dels objectius de l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya” que, desprès d’exposar-se a Barcelona, podrà veure’s també a diverses ciutats catalanes.

Som conscients de què en els conflictes del món actual, els arxius continuen sent moneda de canvi, part de les estratègies que els poders utilitzen per minimitzar o aniquilar la memòria col·lectiva de societats i pobles, si bé la devolució dels fons documentals a la Generalitat ens fa ser optimistes, no voldríem que davant d’altres restitucions patrimonials haguéssim de seguir pensant que, “la resposta està en el vent” com pregona el ‘Blowing in the wind’ de Bob Dylan, i que sigui necessari esmerçar quasi trenta anys per arribar als acords pertinents.

Estem convençuts però que, poc a poc, es van perfilant altres maneres de fer en les administracions públiques i que cada dia més s’entén que la integritat dels fons documentals és un valor que ha de ser, i pot ser, respectat des d’una perspectiva de la utilització ètica i democràtica dels arxius, fonts inqüestionables de la memòria col·lectiva dels pobles.

Josep Maria Sans Travé Director

ELS ESCORCOLLS DE LA DERD AL PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939, es van ocupar tots aquells edificis que, com el Palau de la Generalitat, es podien considerar els centres del poder a la ciutat i, alhora, es va posar en marxa una important operació d’escorcolls de locals d’institucions, partits polítics, sindicats i entitats i d’habitatges particulars. Aquesta operació ja feia temps que s’estava planificant i tenia com a objectiu la localització i requisa de tota aquella documentació que pogués servir per a incriminar el màxim de persones que, des del nou règim, es consideraven desafectes.

La DERD —Delegación del Estado para Recuperación de Documentos—, creada el 26 d’abril de 1938, era l’encarregada de fer aquesta tasca que, en el cas de Catalunya, ja havia començat a partir de l’ocupació franquista de Lleida, el mateix abril de 1938, abans fins i tot de la creació de la mateixa DERD. Amb l’ofensiva final sobre Catalunya, dels mesos de desembre de 1938 i gener de 1939, la DERD va continuar actuant seguint l’avanç de les tropes, fins al moment de l’entrada a Barcelona, lloc on es va instal·lar el centre de comandament i d’operacions de la DERD i des d’on es van dirigir els escorcolls i les requises. A partir d’aquest moment les actuacions directes de la DERD es van centrar bàsicament a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, mentre que s’encarregava — sense gaire èxit— als nous ajuntaments franquistes la feina de recollir i trametre a les dependències de la DERD, a Barcelona, tota aquella documentació que hi havia en els seus respectius municipis i que pogués ser d’interès.

Per tal de dur a terme la seva feina a la ciutat, es van organitzar en sis equips d’escorcolls, formats pel cap de l’equip, quatre o cinc agents i un conductor. Aquests equips actuaven seguint les directrius establertes pel delegat —el màxim responsable de la DERD— i tenien un procediment establert pel qual havien d’aixecar acta de cada escorcoll que feien i elaborar informes i relacions on havien de fer constar allò més destacat que havien localitzat.1 Gràcies a un llibre registre on s’apuntaven els escorcolls que feien els diferents equips, que es conserva a l’AGGCE,2 a Salamanca, podem saber que, des del moment de l’ocupació de Barcelona fins al juny de 1939, van tenir lloc, com a mínim, prop de 1.700 escorcolls, amb resultats ben diversos. Amb tot, per altra documentació de la mateixa DERD —fitxes, actes i informes d’escorcoll—, podem constatar que hi va haver molts

3

Relació de documentació que es va deixar a les dependències del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 14 de febrer de 1939. ANC.

més escorcolls que no pas els que consten al llibre registre de la DERD. Un exemple d’això que diem seria el cas dels escorcolls fets al Palau de la Generalitat de Catalunya, que amb l’ocupació franquista de Barcelona havia tornat a ser la seu de la Diputació de Barcelona. Segons el llibre registre, l’escorcoll al Palau de la Generalitat va tenir lloc el dia 4 de març de 1939 a càrrec de l’equip de Julio Lasanta, amb resultats positius. Malgrat tot, tenim constància documental que, tres setmanes abans, entre el 10 i el 14 de febrer de 1939, ja hi havien tingut lloc diversos escorcolls, també positius, a càrrec de l’equip de Julio Lasanta, però dirigit pel seu substitut José M. Alfaro.

Això ho podem saber gràcies a un plec de documentació que l’any 1988 va entrar a l’ANC provinent del Palau de la Generalitat juntament amb la documentació de la Generalitat republicana restituïda per la Diputació de Barcelona. Es tracta de les còpies dels extractes i les relacions que els equips d’escorcolls van deixar al mateix Palau per tal que quedés constància de la documentació que s’havien endut i de quina hi havia quedat.3 A diferència del que passava en els casos de les seus de partits polítics, sindicats, entitats o cases particulars, el fet que el Palau de la Generalitat es trobés ocupat per les noves autoritats civils franquistes de la Diputació de Barcelona i que aquesta necessités la documentació de la Generalitat per tal de 1. Sobre la DERD i la seva actuació a Barcelona i Catalunya, vegeu CRUANYES, Josep.

Els papers de Salamanca. Barcelona: Edicions 62, 2003.

2. Archivo General de la Guerra Civil Española. fons DNSD. Recuperación de Documentos. Secretaría. Oficina Barcelona, expedient 46/1.

3. ANC, còpia dels comunicats i relacions de documentació, fets per la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD), que es van deixar al Palau de la Generalitat.

poder absorbir i desenvolupar les funcions que li corresponien, va fer que es deixessin al Palau aquestes còpies que havien de servir per poder saber de quina documentació es disposava i quina s’havia retirat.

El primer escorcoll va tenir lloc el dia 10 de febrer i, sens dubte, devia servir per fer una primera aproximació al lloc i a la feina que caldria fer. Pel comunicat que en deixa constància, podem saber que, ben probablement, va tenir lloc després d’un altre fet pel mateix equip a la caserna Carles Marx —el convent de les monges del Sagrat Cor de Sarrià. El resultat d’aquest primer escorcoll va ser un important gruix de documentació que, agrupada en diversos sacs precintats, es va deixar al mateix Palau sota custòdia, possiblement, d’algun membre de l’equip d’escorcolls o del porter major del Palau. El comunicat relatiu al primer escorcoll només està signat pel cap accidental de l’equip, José M. Alfaro.

En els dies següents, l’equip dirigit per José M. Alfaro ja va centrar la seva actuació només en el Palau de la Generalitat.

Així, l’endemà, 11 de febrer, va tenir lloc un segon escorcoll, que l’equip va haver de fer acompanyat d’Enric Alegret, funcionari de la Diputació designat a tal efecte pel secretari particular del president de la Diputació, Josep M. Milà i Camps, comte del Montseny. Per aquest motiu, trobarem la signatura d’Enric Alegret, en condició de testimoni, al peu de tots els documents que es deriven dels escorcolls que es van fer aquest dia i en els successius, juntament amb la signatura del cap de l’equip, José M. Alfaro, i d’aquells altres treballadors del Palau que van haver d’intervenir en cada escorcoll concret.

En el cas del comunicat relatiu al dia 11, s’especifica que es van escorcollar l’oficina del Registre, les dependències de la secció administrativa del Departament de la Presidència, els arxius dels protocols, de la documentació administrativa i de personal, i l’arxiu de premsa local, nacional i estrangera; així com la Secció d’Aeronàutica Civil, el despatx del departament de premsa particular del president, el gabinet de treball particular del president i l’oficina de les secretàries particulars del president.

Com a resultat de la feina feta aquest dia: - es va deixar dins de sacs la documentació recollida a les dependències administratives de les seccions de Personal i de Relacions Exteriors.

- es va deixar als seus despatxos la documentació de la Secció d’Aeronàutica Civil, pendent de ser revisada en un posterior escorcoll.

- es van deixar als seus respectius despatxos els llibres dels protocols, els fitxers d’ordres i disposicions, l’arxiu de premsa local, nacional i estrangera, l’arxiu de premsa del president i la documentació de l’Arxiu General. També es va deixar la documentació de la Delegació de la Generalitat a Tarragona, referent a asils i cases de beneficència, atès que no es va considerar d’interès.

- es va traslladar a les dependències de la DERD aquella documentació que es va trobar al despatx del president i

4

Relació de documentació que es va treure de les dependències del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, [14 de febrer de 1939]. ANC.

que es va considerar d’interès —d’entre la qual cal destacar quatre revistes maçòniques editades en anglès, la relació dels diputats catalans amb la seva adreça i diverses claus telegràfiques de la Subsecretaria del Ministeri de Governació. També es va traslladar la documentació i correspondència diversa relativa a consolats i a súbdits estrangers i els seus béns, que s’havia trobat al despatx de Relacions Exteriors de la Presidència.

La documentació que es va quedar al Palau es va dipositar, precintada, en una habitació del mateix edifici, que havia estat cedida com a magatzem temporal. Aquesta documentació i la que s’havia deixat a les respectives dependències quedava sota custòdia i responsabilitat directa del porter major del Palau.

Aquest mateix dia 11 de febrer també es va entrar a la Casa dels Canonges, residència particular del president de la Generalitat, i en el comunicat que es va fer de l’escorcoll es fa cons-

tar que no s’hi va trobar cap document. Amb tot, s’hi indica que hi havia quadres, vaixella i mobles de gran valor, així com un saló de billar i un despatx de treball amb el seu gabinet de treball i telegràfic.

L’endemà, 12 de febrer, era diumenge i, possiblement per aquest motiu, no hi ha constància que es fes cap escorcoll.

El dia 13 de febrer va tenir lloc un nou escorcoll per part de l’equip que dirigia José M. Alfaro, acompanyat també del funcionari de la Diputació Enric Alegret. Durant aquest escorcoll es va tornar a revisar l’arxiu de premsa i se’n va elaborar un inventari, juntament amb Josep M. Có de Triola, funcionari del departament d’arxiu de premsa del Palau de la Generalitat.

L’inventari es va fer per triplicat —una còpia per a la DERD, una per a la Diputació de Barcelona i una darrera, segurament, per al propi arxiu de premsa del Palau— i gràcies a aquest podem saber que la part corresponent als retalls de premsa d’entre el 19 de juliol de 1936 i el 16 d’octubre de 1938 estava organitzada per ordre cronològic en volums, mentre que la més recent —del 24 d’octubre de 1938 al 24 de gener de 1939— ho estava en lligalls pendent d’arxivar. També hi havia una tercera part, organitzada en lligalls relatius a temes concrets com economia i finances, afers internacionals, partits polítics, Euskadi o ordre públic, entre d’altres.

Els periòdics que es buidaven per fer els retalls eren, pel que fa a premsa de Barcelona, El Dia Gráfico, Diario del Comercio, La Publicitat, La Vanguardia, El Noticiero Universal, El Diluvio, Diario de Barcelona, Solidaridad Obrera, Cataluña, La Batalla, La Humanitat, La Noche, La Rambla, Renovación, Treball i Última Hora. Els retalls de premsa de Madrid i de València eren de ABC, Ahora, Claridad, Crónica, Estampa, La Correspondencia Internacional, Fragua Social, Informaciones, Heraldo, El Liberal, Política i La Voz. Pel que fa a premsa estrangera, aquesta era bàsicament francesa, anglesa, alemanya i italiana i s’esmenten els diaris L’Action Française, Il Corriere della Sera, Le Temps, L’Oeuvre, Le Peuple, Le Populaire, The Times, Paris Soir, Neue Freie Presse, Berliner Tageblat, Neue Wiener, Journal, Hamburger Freidemblatt.

Tota aquesta documentació es va quedar a les mateixes oficines de premsa del Palau.

El mateix dia també es va escorcollar l’oficina d’Aviació, on es va trobar documentació anterior a l’esclat de la guerra relativa a pilots civils, que no es van endur; així com la Subsecretaria de Relacions Exteriors, d’on sí que van agafar documents. Per l’inventari que es va elaborar a tal efecte, podem veure que van prendre 51 lligalls el contingut dels quals anava des de documentació relativa a departaments de la Generalitat (Treball i Finances, Justícia, Agricultura, Governació i Assistència Social, etc.), a les relacions amb el govern d’Euskadi, amb el ministeri d’Estat o amb la Presidència i el Consell de ministres de la República. Amb tot, el que més hi predomina és documentació relativa a afers consulars, amb expedients d’admissió al càrrec dels cònsols acreditats a Barcelona i, sobretot, expedients relatius a les relacions amb diversos consolats establerts

5 a Barcelona —França, Anglaterra, els Estats Units i països d’Amèrica llatina, principalment.

El dia 13 també van entrar a altres dependències de l’edifici del Palau, on van trobar una col·lecció sencera del DOGC dels anys 1936 a 1939, publicacions d’estadística i inventaris i relacions d’obres d’art d’arreu de Catalunya.

Per últim, al comunicat d’aquest dia Alfaro feia constar que s’havien escorcollat les dependències del Cos dels Mossos d’Esquadra i no hi havien trobat documentació relativa al període de la guerra, la qual cosa concordava amb el fet que algú —possiblement un funcionari de la Generalitat— l’havia informat que la documentació dels Mossos d’Esquadra havia estat traslladada a Darnius.

L’últim registre va tenir lloc el 14 de febrer i, el mateix dia, es va elaborar un extracte de l’escorcoll on es recollia la feina feta aquest dia i els precedents. En aquest s’hi feia constar les oficines i dependències que s’havien registrat i la documentació d’interès que se n’havia tret i traslladat a les oficines centrals de la DERD, al carrer Muntaner 264. La informació d’aquest extracte es pot complementar amb un altre document on consta la relació de sacs i documentació que s’havia tret del Palau.

En total, es tracta de 14 sacs i 6 fardells que contenien llistes del personal funcionari, interí i subaltern del Palau i de la Generalitat, el dietari del president, actes, decrets, ordres, informes, oficis i retalls de premsa, així com altra documentació i expedients diversos. Aquesta relació ens mostra clarament quins eren els interessos de la DERD i quines dades buscaven als arxius de gestió: bàsicament llistes o fitxers on poguessin trobar noms i adreces de càrrecs públics —del govern de la Generalitat o del govern de la República—, i càrrecs i afiliats de partits polítics i sindicats, així com referències a altres persones compromeses amb la Generalitat o la República.

A banda de l’extracte i la relació de sacs que s’enduien, també es va redactar una altra relació amb la documentació que es quedava a les seves dependències del Palau, d’entre la qual cal destacar tot l’Arxiu general —que quedava sota custòdia del porter major del Palau—, un fitxer metàl·lic amb el buidatge de les disposicions oficials publicades al BOGC i al DOGC, els volums dels protocols de lleis, ordres i decrets i la documentació del cos dels mossos d’esquadra anterior a la guerra, a més de 292 volums i 77 arxivadors —el contingut dels quals s’especificava en un altre inventari— amb retalls de premsa espanyola i estrangera.

Per últim, les còpies dels comunicats, extracte i relacions elaborats per la DERD que es van quedar al Palau de la Generalitat per tal de deixar constància dels escorcolls, també inclouen un darrer expedient amb la còpia de l’índex de l’arxiu del Departament de la Presidència de la Generalitat. Per aquest índex, que hem d’identificar com l’instrument de descripció bàsic de l’Arxiu general del Palau, podem veure que hi havia documentació relativa a la Presidència i al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, al Parlament i als diversos departaments de la Generalitat, com també a les Comissaries Dele-

gades de la Generalitat, ajuntaments, dependències de l’Estat a Catalunya, al Govern de la República, entitats, corporacions i particulars i, finalment, al personal de Presidència i del Palau de la Generalitat.

Podem suposar que la documentació que s’esmenta en aquest índex —necessària per al desenvolupament de les posteriors funcions de la Diputació—, va quedar dipositada en el mateix arxiu i que l’equip d’escorcoll només es va endur l’índex original, deixant-ne aquesta còpia —en castellà— al Palau.

Per acabar, cal dir que al llibre registre de la DERD no hi ha constància dels escorcolls al Palau de la Generalitat que acabem de comentar, fets entre els dies 10 i 14 de febrer. Tampoc no hi apareix cap esment relatiu als escorcolls que aquests dies van fer els equips de José M. Alfaro o de Julio Lasanta. Per tant, sense poder arribar a establir una xifra exacta dels escorcolls fets a la ciutat de Barcelona pels equips de la DERD, sí que podem dir que aquests van ser més que no pas els quasi 1.700 que consten al llibre registre de la DERD. Marc Torras i Serra

L’ARXIU FAMILIAR DEL DUCAT D’HÍJAR (TEROL) CONSERVAT A L’ARCHIVO HISTÓRICO PROVINCIAL DE ZARAGOZA I LA SEVA DIMENSIÓ EXTRAARAGONESA, UN EXEMPLE DE LA INTERESPACIALITAT DE LA NOBLESA SENYORIAL La senyoria d’Híjar, més tard ducat, data del 1268, quan Jaume I bescanvià amb Pedro Fernández, un dels seus fills naturals, certes propietats que aquell posseïa al Regne de València amb la meitat d’Híjar i Urrea de Gaén, totes dues poblacions a l’actual província de Terol. Consolidat l’esmentat senyoriu el 1272, el primer senyor d’Híjar prengué el topònim del lloc com a cognom, que encara es manté, en tercer ordre, en el seu actual titular, Cayetana Fitz-James Stuart y Silva Fernández de Híjar, XVII duquessa d’Híjar, més coneguda com a duquessa d’Alba.

Tal i com s’esdevé habitualment en la majoria de les senyories, les relacions amb la monarquia, l’adquisició de béns i, sobretot, els enllaços matrimonials donaren lloc a l’acumulació de títols, de propietats i, també, als respectius arxius de totes aquelles famílies amb les quals anaren emparentant. “En consecuencia nos encontramos con una serie de archivos familiares que en realidad son la suma de otros tantos archivos, archivos de archivos..., aplicando un término archivístico, la documentación de una familia nobiliaria es un grupo de fondos.”

(A. Lafuente Urién. 2000:19.)

En aquest context, podem afirmar que el Fons Híjar o Arxiu Ducal d’Híjar, és un dels arxius nobiliaris més importants que tenim a la Comunitat Autònoma d’Aragó, propietat del nostre

6 Govern Autònom, el qual el diposità a l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, una vegada acceptada la donació rebuda dels XVIII ducs d’Alba, és a dir, Cayetana i Jesús de Aguirre. Però, a més, tant pel volum dels seus documents, 2.000 caixes, equivalents a uns 340 metres lineals, com per la seva antigor (des del segle X) i pel seu contingut (que afecta Andalusia, Galícia, Catalunya, Sardenya, etc.) se’l compara amb els de les Cases d’Osuna, Medinasidonia, Medinaceli i Alba.

Centrats en l’afer que ens ocupa i que als lectors d’aquest butlletí pot interessar, el nostre coneixement d’aquest arxiu data del llunyà gener de 1987, quan una beca d’investigació de l’Instituto de Estudios Turolenses propicià l’inici de la nostra tesi doctoral, defensada a la Universitat de València el 1996 i publicada, parcialment, un any més tard (M. J. Casaus Ballester, 1997). Acabada aquesta tasca, hem continuat investigant, publicant diversos articles i, sobretot, continuem intentant conèixer una mica més els Fernández d’Híjar.

En ocasions, les jornades, congressos o esdeveniments semblants permeten intercanviar informacions, bibliografia, etc.

En un d’ells, fet a Tortosa durant la primavera del 2004, vaig tenir ocasió de comentar a Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, els diversos i rics fons que el Fons Híjar tenia d’alguns llinatges catalans. Poc després, a instància seva, m’hi vaig entrevistar per explicar-li el projecte, que vaig iniciar pel desembre d’aquell mateix any, consistent a revisar els catàlegs de la sala d’investigadors de l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza i identificar els documents que tenien a veure amb les cases nobiliàries catalanes. Per ferho, em vaig basar en els dos enllaços matrimonials que es produïren entre els Fernández d’Híjar i: 1r - Francesca de Castre-Pinós Fenollet Zurita (+ Saragossa, 1663), III comtessa de Vallfogona, XVI vescomtessa de Canet, XVII d’Illa, baronessa de la Portella, de Melany, de Peramola, etc. A aquest abundant patrimoni, en succeir al seu parent Gaspar Galceran de Castre-Pinós i d’Aragó, afegí el comtat de Guimerà (essent-ne la II titular), el vescomtat d’Èvol (XIII), del Querforadat, les senyories de Fréscano, Albero, etc. Fou la segona muller de Juan Francisco Fernández d’Híjar y Fernández de Heredia (1552 – 1614), II duc d’Híjar, III duc d’Aliaga, IV duc de Lécera i comte de Belchite.

2n - Fadrique de Silva y Portugal (1672-1700), IV marquès d’Orani, senyor de les viles de Peñalver i Alhóndiga, de les baronies de Monòver, Sollana i Mur, casà el 1688 amb Juana Petronila Silva Fernández d’Híjar i Pignatelli i Aragó (1669n – 1710), VI duquessa d’Híjar, VII de Lécera, VI d’Aliaga, V comtessa de Vallfogona, IV de Guimerà, X de Salinas, XIII de Ribadeo, V vescomtessa de Querforadat, etc.

Així com, en la incorporació que es produí en agregar-se, el 1798, el comtat d’Aranda a la Casa d’Híjar, com a resultat de la mort sense successió de Pedro Pablo Abarca de Bolea

Ximénez de Urrea i Pons de Mendoza (1719 – 1798), X comte d’Aranda. Era fill de Buenaventura Pedro de Alcántara Abarca de Bolea (+ 1742), IX comte de Aranda, duc d’Almazán i marquès de Torres i de Maria Josefa Pons de Mendoza i Bournonville, IV marquesa de Rupit, IV de Vilanant, III comtessa de Robres, VI vescomtessa de Jóc, baronessa de Sangarrén i Orcau, etc. Tot això heretà Pedro de Alcántara de Silva Fernández d’Híjar i Abarca de Bolea Portocarrero i Pons de Mendoza (1741 – 1808), IX duc d’Híxar, X de Lécera, IX de Aliaga, VIII comte de Vallfogona, VII de Guimerà, XIII de Salinas, XVI de Ribadeo, VI marquès d’Orani, VIII vescomte del Querforadat, príncep de la Portella i X comte de Palma del Río, X marquès d’Almenara, XII de Montesclaros, etc., en qualitat de fill de María Engracia Abarca de Bolea i Pons de Mendoza (1721 – 1750), única germana del dit comte d’Aranda que tingué successió.

Així, doncs, aquestes són les premisses generals en les quals ens basem per portar a terme la nostra feina. Ara bé, en realitat resulta molt més complex, atès que no ens limitem a identificar i descriure els documents de les cases que hem mencionat a grans trets, sinó que cal conèixer el seu funcionament i, en el cas que ens ocupa, les específiques d’Híjar i Aranda.

Un aspecte que vull destacar és el del llinatge. Tots els arbres genealògics que he seleccionat (i són molts), tenen alguna cosa a veure amb famílies catalanes, i d’una forma o altra, hi apareixeran membres d’algun casal senyorial, potser no de la branca troncal, però sí d’alguna de secundària. Per aquesta raó s’han incorporat bastants documents sobre els Pons, en general, i els Pons de Mendoza, en particular. Convé recordar que María Josefa, la mare del X comte d’Aranda, pertanyia a aquesta família; o alguns referits als Portugal, senyors d’Orani (el títol d’aquest marquesat fou atorgat per Felip III l’any 1618 a Ana Portugal i Borja, amb facultat perquè pogués heretar-lo el seu fill fadristern).

Hem revisat en profunditat els múltiples plets que mantingueren entre si les cases nobiliàries, sobretot quan algun titular moria sense successió. En aquest cas, uns documents ens porten a d’altres; en concret, el referit al casal dels Castre, per les reivindicacions que en feren els Castre-Pinós.

Podem afirmar que aquests estats, en integrar-se a la Casa d’Híjar, passaren a tenir una administració comuna que, a mesura que transcorregué el temps, s’anà centralitzant a Barcelona, però que és la que actuà en el Ducat d’Híjar. Del segle XIX s’han revisat i seleccionat molts documents, referits als testaments dels titulars de la Casa d’Híjar i hi hem trobat informació sobre les propietats d’aquestes cases catalanes; el mateix podem dir de les testamentàries, els comptes, les rendes, les vendes i altres documents que ens permeten reconstruir la fi, si més no física, d’aquestes senyories i fins i tot, en alguns casos, quins foren els nous propietaris; en ocasions (fet molt freqüent), llurs propis administradors o empleats.

Si se’m permet l’expressió, treballo en un trencaclosques i crec que vaig completant-lo cada vegada més. Cronològicament, els

7 documents abasten des del segle X (algun pergamí és datat pel sistema carolingi), fins a finals del XIX. Molts segles d’història que aporten noves dades i visions. Perquè, encara que resulti obvi, convé recordar que els arxius són el reflex de la societat en la qual s’inscriuen, fet que permetrà estudiar amb més profunditat, per exemple, les relacions entre els pagesos i els seus senyors, tenint a més una variada informació sobre els diferents conflictes bèl·lics esdevinguts, com ara la Guerra dels Segadors, la de Successió o la d’Independència. L’absència de fronteres geogràfiques i polítiques, almenys tal i com les entenem en l’actualitat, és un altre afer present en el règim senyorial, en aquest cas, als estats d’Illa, Èvol i Canet (Rosselló), etc.; senyories a les quals, segons sembla, no afectà tant la Revolució francesa de 1789.

En definitiva, és això a grans trets el que podem explicar. Falta, però, revisar més de la meitat dels lligalls i continuar el procés d’identificació i descripció. No obstant això, els 2.961 documents descrits, informació dels quals es troba ja a l’Arxiu Nacional de Catalunya, han donat lloc a 130.000 pàgines, de les quals han estat digitalitzades 30.000, resultat de la feina de qui escriu, que ha portat, en algunes ocasions, a ordenar els documents cronològicament (com la correspondència) o a subdividir-los per segles o afers (sobretot, en qüestions judicials).

La identificació i descripció dels documents de procedència catalana es correspon, aproximadament, amb el 50% de l’arxiu, però la digitalització no arriba encara al 20% de les imatges. El projecte de l’Arxiu d’Híjar requerirà encara uns anys fins al moment que pugui ser consultat a l’Arxiu Nacional de Catalunya en condicions de plena normalitat.

BURRIEL RODRIGO, M.; MARTÍNEZ PLANELLS, J. [et al.] (19501951.) Inventario-resumen de los documentos conservados en el Archivo Ducal de Híjar de la villa de Épila (Zaragoza.) Con un índice alfabético de la documentación más interesante.

Zaragoza. Copia mecanografiada. Archivo Histórico Provincial de Zaragoza.

CASAUS BALLESTER, M. J. (1997.) Archivo ducal de Híjar.

Catálogo de los fondos del Antiguo Ducado de Híjar (12681919.) Valencia. Diputación General de Aragón e Instituto de Estudios Turolenses.

LAFUENTE URIÉN, A. (2000.) “Archivos nobiliarios”. Archivos nobiliarios: Cuadro de clasificación. Sección nobleza del Archivo Histórico Nacional. Madrid. Ministerio de Educación, cultura y deportes. Secretaría de Estado de Cultura. Secretaría general técnica. Centro de publicaciones, p. 11-32.

M. José Casaus Ballester Arxivera i doctora en Història

La mostra comença amb una escenificació simbòlica de la desfeta d’arxius que va provocar la Guerra Civil.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

«EL RETORN DELS DOCUMENTS CONFISCATS A CATALUNYA» Una exposició que, amb voluntat de reconciliació, recorda un trist passat El passat 4 de febrer es va inaugurar al Palau Moja de Barcelona l’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya», amb la qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol explicar la confiscació documental que va fer el franquisme i la finalitat informativa i repressiva de la requisa; vol recordar alhora la història de la reivindicació i, finalment, d’acord amb la Llei de restitució aprovada pel Congrés i el Senat el 2005, vol exposar quina documentació retorna i a qui pertany. I, en aquest darrer aspecte, es mostra una selecció dels documents que, en aplicació de la llei, l’Estat va retornar a la Generalitat el passat 31 de gener de 2006.

Per encàrrec de la Conselleria de Cultura, la Subdirecció General d’Arxius i l’ANC han organitzat l’exposició que s’exhibeix inicialment a Barcelona i que, al llarg del 2006, també es podrà veure a Lleida, Amposta, Manresa, Girona i Tarragona. A més, és previst cedir-la a altres localitats que ho sol·licitin.

Els comissaris de l’exposició són: Ramon Alberch (subdirector general d’Arxius), Josep M. Sans Travé (director de l’ANC) i Àngels Bernal (cap de l’Àrea dels fons de l’Administració de l’ANC). Els continguts han estat elaborats pels arxivers de l’ANC: Marc Aureli Berenguer, Anna Duran, Marc Torras i Maria Utgés. El disseny de l’espai, així com la presentació estètica i gràfica són obra del dissenyador Pep Canaleta. I els set audiovisuals que es projecten (amb una durada total de 35 minuts) han estat realitzats per Joan Mallarach i l’empresa SONO.

8

El document d’arxiu, sobretot el document textual, és el fil conductor del discurs expositiu, tant gràfic com audiovisual.

Fotograma del primer audiovisual.

Amb la imatge d’un tren de mercaderies com els que es feien servir a la postguerra s’inicia l’explicació sobre la confiscació dels documents a Catalunya.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

Amb motiu de l’exposició, el Departament de Cultura ha editat una selecció de documents confiscats. Es tracta de la reedició en un sol volum dels fascicles que en el seu dia va publicar la revista Sàpiens i que es troba a la venda a les llibreries de la Generalitat amb el títol Els documents confiscats/retornats a Catalunya.

D’altra banda, com a complement de l’exposició, el Servei Didàctic de l’ANC ofereix assessorament al professorat, monitors i guies de grups i, properament, s’editarà una carpeta didàctica destinada especialment a l’alumnat d’ensenyament secundari.

A partir d’aquí, en record dels trens de mercaderies que van traslladar els documents confiscats fins a Salamanca, l’exposició inicia un simbòlic viatge en tren que ens trasllada en el temps i en l’espai fins a retornar novament a l’origen.

LA DESFETA D’ARXIUS La mostra comença amb una escenificació simbòlica de la desfeta d’arxius que va provocar la Guerra Civil. Prestatgeries plenes d’arxivadors que cauen per terra i fotografies de bombardejos a la ciutat de Barcelona introdueixen el visitant en els desastres de qualsevol guerra que, en el cas de la Guerra Civil espanyola, es van agreujar amb una intensa repressió que va afectar moltes persones, i per a la qual es van confiscar documents, provocant la disgregació d’arxius originaris, és a dir, fragmentant la unitat dels arxius d’origen.

Tot seguit, un audiovisual explica el context de l’època: la Catalunya de la Segona República (1931-1939), molt dinàmica, que amb l’esclat de la guerra, el triomf de l’exèrcit de Franco i gràcies a la confiscació de documents patirà una sistemàtica repressió. En tot moment el fil conductor del discurs expositiu són els documents d’arxiu, ja sia els documents confiscats o els que van generar els organismes al servei de la repressió.

Aquesta és la característica principal de l’exposició: el document d’arxiu, sobretot el document textual, és el protagonista i, a la vegada, l’eix i el nexe de la narració.

LA CONFISCACIÓ En el primer vagó de l’exposició —un vagó format per tres compartiments— s’explica com uns anomenats serveis de Recuperación de Documentos van dur a terme la confiscació documental entre el 1936 i el 1940. Un gràfic sobre els serveis de Recuperación, que a partir de l’abril de 1938 passen a ser la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD), detalla l’inici, l’evolució, la dependència orgànica i la transformació de l’organisme fins la seva dissolució l’any 1977.

En aquest vagó de color blau (color associat al franquisme) es pot veure com la requisa avançava al mateix ritme i en la mateixa direcció que l’ocupació franquista del territori, és a dir, per l’est i pel sud, i que són les comarques de Lleida i Tarragona les primeres a ser escorcollades. Una relació de “domicilios rojos” de Barcelona, feta per l’Oficina d’Informació i Propaganda Anticomunista (OIPA), precedent de la DERD, mostra com mesos abans es preparava l’actuació a la ciutat comtal.

La ciutat de Barcelona seria el principal objectiu dels serveis de Recuperación, ja que els arxius confiscats a la capital política, econòmica i cultural oferien molta informació d’arreu de Catalunya. De la ciutat de Barcelona, hi ha ben documentats 1.678 registres, entre els quals n’hi ha un fet al Palau de la Generalitat el 4 de març de 1939. A través de les pàgines del llibre de registres, de fitxes, d’actes i extractes d’escorcolls, així com de relacions, comunicats i informes, queda documentada la confiscació.

9

El llibre de registre dels escorcolls fets a Barcelona i un plànol de 1936 han servit per simular la recollida de documents pels carrers de la ciutat.

Fotograma del segon audiovisual.

La finalitat informativa i repressiva de la confiscació es documenta amb les fitxes i els informes que feien els serveis de Recuperación de Documentos.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

Paral·lelament a l’actuació a Barcelona, Recuperación de Documentos va ordenar als ajuntaments de l’època que participessin en la recollida de documents. Van ser pocs, però, els ajuntaments que van informar positivament, com es pot observar en el darrer mapa que es presenta en aquest àmbit dedicat a la confiscació. Oficis i cartes de diversos ajuntaments (Tortellà, Santa Coloma de Queralt, Navarcles, Tiana, Ulldecona, els Guiamets, Ripoll, l’Escala, Torroella de Montgrí, Sentmenat, Freginals, Sant Cugat del Vallès) il·lustren els tipus de resposta més habitual.

S’estima que, com a mínim, des de Barcelona es van enviar a destruir més de 72,5 tones de paper i que més de 137 tones de documents van ser traslladades a Salamanca. Però aquestes xifres poden augmentar amb la consulta d’altres fonts, ja que tot i que oficialment la recollida de documentació s’atribuïa en exclusiva als serveis de Recuperación, l’Exèrcit, la Falange i els governs civils també en van recollir.

Al costat del relat de la confiscació, les pàgines de la revista FOTOS, setmanari gràfic editat per Falange, ofereixen la imatge que el propi Règim donava de l’ocupació de Catalunya. Els titulars i els articles que acompanyen les fotografies són representatius del llenguatge i els valors dominants del moment.

El testimoni de la intensa activitat de Recuperación de Documentos a Barcelona, documentat en el llibre registre d’escorcolls, ha servit per fer el segon audiovisual de l’exposició, que simula la recollida de documents pels carrers de la ciutat i on es pot veure com en quatre mesos —del 28 de gener al 3 de juny de 1939— es van fer els 1.678 escorcolls. Ben segur que aquest nombre també va ser superior, atès que entre la documentació de l’oficina de Recuperación a Barcelona hem localitzat alguns escorcolls que no consten al llibre registre, però estan documentats amb actes o informes en expedients a part.

LA REPRESSIÓ El segon vagó d’aquest simbòlic tren, d’un to grisós (el gris era el color dels uniformes de la policia franquista, els agents de la qual eren anomenats grisos), té dos compartiments i vol simular l’oficina sinistra i tancada on, a partir de la consulta dels documents confiscats, s’elaboraven els fitxers de persones considerades desafectes al nou règim i s’enviaven els informes sobre persones concretes als diferents organismes al servei de la repressió que els demanaven, com ara: la Dirección General de Seguridad, el Tribunal de Responsabilidades Políticas, el Tribunal para la Represión de la Masoneria y el Comunismo, tribunals militars, tribunals de depuració de funcionaris, etc.

En aquest àmbit sobre la finalitat informativa i repressiva de la confiscació (1936-1975), es recorden amb xifres i fotografies les conseqüències de la repressió: la presó, l’exili, la depuració professional, la mort, entre d’altres. I, per contrast, uns cartells del primer franquisme fan propaganda de les virtuts del nou règim.

Amb exemples de Pompeu Fabra, Josep Pous i Pagès, Lluís Companys i Antoni Rovira Virgili es pot veure com a partir de la informació que conté un article de premsa, un opuscle o una carta s’elaborava la fitxa d’una determinada persona.

També es mostra com quedava arxivada la documentació a Salamanca: la majoria amuntegada, sense ordre, descrita de forma molt superficial a través de relacions incompletes i imprecises. Només la documentació confiscada a les lògies maçòniques passava a formar part dels nous expedients que, per lògies, activitats o persones, confeccionaven els serveis de Recuperación.

A l’audiovisual que acompanya el vagó gris es mostren algunes de les fitxes que feien els serveis de Recuperación. Són fitxes d’alcaldes, regidors i altres persones de diferents comarques catalanes. La desproporció de la informació recollida a la fitxa —el suposat delicte— contrasta amb el tipus de condem-

10

A la crònica de la reivindicació, que es remunta al 1977, es pot veure com la societat catalana hi ha participat activament.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

D’acord amb la llei de restitució, la documentació d’entitats privades i particulars — entre la qual destaca la de partits polítics i sindicats— tornarà en una segona fase.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

na que per a cadascú va representar la repressió: pena de mort, reclusió perpètua, sovint entre 15 i 30 anys de presó, treballs forçats, exili.

La frase de Miguel de Unamuno, “vencereu, però no convencereu”, pronunciada el 12 d’octubre de 1936 al Paranimf de la Universitat de Salamanca, en resposta a la incitació a la violència que defensava Millán Astray (general de la Legión), tanca l’àmbit dedicat a la repressió i enllaça amb el de la reivindicació en la democràcia.

Per demostrar que la reivindicació catalana no és un fet únic i aïllat, ans al contrari, té precedents similars arreu del món, aquest àmbit inclou un mapa amb altres exemples de restitucions d’arxius als seus legítims propietaris.

Un quart audiovisual fa repàs de la reivindicació dels darrers anys: comença amb les manifestacions de 1995 contra el retorn aprovat pel Consell de Ministres de Felipe González i acaba amb el dictamen de la Comissió d’Experts favorable al retorn, fet públic el 23 de desembre de 2004. Inclou les reflexions d’arxivers, polítics i historiadors que han participat activament en la polèmica.

LA REIVINDICACIÓ El tren continua amb un tercer vagó blanc, lluminós i obert.

Després de la mort del dictador, l’arribada de la democràcia va permetre reivindicar el retorn dels documents confiscats arran de la Guerra Civil.

La cronologia dels fets, de 1977 fins al 2006, ocupa els tres compartiments d’aquest vagó. Fotografies dels darrers anys, així com reculls de premsa i publicacions especialitzades, serveixen per recordar una llarga reivindicació de prop de trenta anys on s’han sumat els esforços del Govern i el Parlament de Catalunya, amb els d’historiadors i arxivers, així com els de la societat civil catalana, representada en els darrers anys per la Comissió de la Dignitat.

A través de gràfiques es pot veure la distribució i evolució de les iniciatives parlamentàries presentades al Congrés, al Senat i al Parlament de Catalunya pels diversos partits polítics durant tots aquests anys.

Diverses fotografies deixen constància dels treballs arxivístics fets pel Departament de Cultura i de les adhesions d’arreu rebudes per la Comissió de la Dignitat. En aquest darrer aspecte, són significatives les adhesions de Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau, i del professor d’història contemporània de la Universitat de Salamanca José Luís de las Heras.

EL RETORN L’article 2 de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats arran de la Guerra Civil, serveix per fer un gir en el trajecte i enllaçar amb el següent vagó del tren de l’exposició: el del retorn.

Tres compartiments de color verd (el verd com a símbol de vitalitat, regeneració, creixement) mostren l’ampli, divers i actiu teixit associatiu de la Catalunya dels anys trenta. Aquí, entre cartells i fotografies de l’època, es relacionen algunes de les entitats privades i dels particulars als quals se’ls va confiscar documentació. La informació oferta s’ha extret dels treballs d’identificació de titulars fets per arxivers del Departament de Cultura, treballs que es van iniciar l’any 2003 i que es troben encara en curs.

Com es pot veure a les gràfiques sobre titulars de documentació confiscada, els partits i organitzacions polítiques (PSUC, ERC, POUM, Estat Català, etc.) i els sindicats (UGT, CNT, CADCI, Unió de Rabassaires, etc.) són les entitats que més destaquen; les entitats culturals, esportives, recreatives, filosòfiques i els particulars representen un percentatge molt menor.

A les vitrines dels tres compartiments d’aquest vagó es mos-

11 tren reproduccions de carnets de socis o afiliats i documents de persones físiques i jurídiques privades que encara es troben a l’Arxiu de la Guerra Civil, però que han de retornar en una segona fase. I, com a presentació del que ja ha retornat, s’exposen cartes de diverses entitats rebudes per la Generalitat de Catalunya i arxivades en els 507 lligalls que el 31 de gener de 2006 van ingressar a l’ANC. L’audiovisual —el cinquè— que es projecta en aquest àmbit és un seguit de fotos carnet d’homes i dones de l’època que es combinen, en diferents plans, amb segells, logotips i informació extreta de carnets i fitxes de tot tipus d’entitats. De fons, es veuen escenes de la societat catalana d’aquells anys.

LA RECUPERACIÓ DE L’ARXIU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA El darrer vagó del tren està dedicat a la recuperació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya. En dos compartiments de color vermell (el color de la imatge institucional) i una gran vitrina a part s’expliquen les restitucions més significatives que ha rebut la Generalitat des del seu restabliment l’any 1977 fins a l’actualitat.

En el primer compartiment s’exposa una mostra dels docu-

ments retornats per un particular, per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, per la Biblioteca Nacional de Madrid, pel Govern d’Euskadi i la Fundació Sabino Arana, i per l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Com a mostra dels documents restituïts, s’hi pot veure: fotografies del Comissariat de Propaganda, documents de l’exposició Art Català a París de 1937, fitxes i un mapa del salvament d’arxius durant la guerra, un llibre d’actes del Govern, mapes del pla d’obres públiques de 1935, el dietari de la Generalitat corresponent a 1937 i sol·licituds de subsidis adreçades a l’oficina del Govern en el seu exili a París (l’anomenada Layetana Office).

El segon compartiment explica l’abast cronològic, territorial i competencial de la documentació que el 31 de gener d’enguany ha retornat l’Estat i, a part, dins la gran vitrina se’n pot veure una mostra que inclou correspondència dels presidents Macià i Companys, documents sobre actuacions en matèria d’administració local, agricultura, ajut als refugiats, apropia-

La recuperació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya s’inicia als anys vuitanta.

Diverses restitucions han precedit el retorn més esperat: el dels documents confiscats que es trobaven a Salamanca. Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

12 cions, col·lectivitzacions, cultura, defensa i defensa passiva, delegació a Madrid, finances, justícia, obres públiques, seguretat interior, així com documentació del Parlament de Catalunya.

Entre d’altres, s’hi pot veure: felicitacions al president Macià per l’aprovació de l’Estatut de 1932 (de l’Escola La Canya d’Olot, del Centre Excursionista de Catalunya, de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida), el text de l’Estatut per publicar a La Gaceta de Madrid, un dels llibres d’actes de la Comissió Mixta de traspassos de serveis, oficis que comuniquen la constitució dels ajuntaments d’Alcover, Bescaran i Cervera, fitxes de nens evacuats de Madrid, informes sobre centres de Tortosa i Barcelona per acollir refugiats, expedients d’apropiacions d’immobles i de col·lectivitzacions d’empreses, un mapa sobre bombardejos soferts a Barcelona, comunicats de premsa per radiar, subsidis i credencials de les Milícies Antifeixistes, una carta de Companys al president de Mèxic, correspondència amb la Delegació de la Generalitat a Madrid sobre els combatents i un carnet de funcionari (un ciclista) i cartes del Parlament de Catalunya.

A partir de frases extretes de correspondència i informes oficials, un sisè audiovisual mostra l’activitat de la institució, tant durant la presidència de Francesc Macià com la de Lluís Com-

El retorn dels documents confiscats permet recuperar la unitat dels arxius originaris disgregats per la guerra i la repressió i, alhora, contribueix a superar un dels greuges comesos per la dictadura i a consolidar la democràcia.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

La documentació dels 507 lligalls que va retornar el 31.1.2006 completa importants llacunes de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya, com ara, sobre activitats de la Presidència, actuacions en matèria d’ordre públic, presons, administració local, assistència social, economia i defensa, entre d’altres.

Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió

13 sindicats són algunes de les mesures adoptades per l’actual democràcia que també tenien per objectiu compensar greuges, a vegades només simbòlicament.

L’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya» vol recordar el passat i les seves nefastes conseqüències, perquè cal aprendre de les lliçons de la història —com alerta Winston Churchill a l’entrada de la mostra—, però la recuperació de la memòria col·lectiva es vol fer des de la reconciliació i la normalitat democràtica, amb el desig de contribuir a superar un trist passat, com conviden a fer els versos del poeta Miquel Martí i Pol, inclosos en el primer audiovisual de l’exposició: “Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història”. Àngels Bernal i Cercós Opuscle de l’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya»

panys. En diversos plans, es combinen les frases amb fotografies i cartells de la Generalitat de Catalunya, així com amb segells i logotips de correspondència rebuda o emesa i, de fons, escenes sobre l’acció de govern.

Des d’un punt interactiu, els visitants poden consultar part dels treballs en curs sobre identificació de documents confiscats a persones físiques i jurídiques privades. Es tracta del resultat dels treballs d’identificació fets per l’ANC l’any 2003, quan es van consultar les capses de documentació textual de les agrupacions Político-social de Barcelona, Lleida i Vinaròs. El punt interactiu també permet accedir a la descripció del contingut dels 507 lligalls de la Generalitat, així com a la informació sobre els fons que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya.

LA SUPERACIÓ D’UN GREUGE Aquí, el tren de l’exposició arriba al final del seu trajecte: novament l’origen, allà on es van generar els documents. Ara trobem dempeus les prestatgeries tombades de l’entrada. L’escena representa la recuperació de la unitat de l’arxiu originari, unitat que mai s’havia d’haver desfet.

La setena i darrera projecció recorda l’aprovació de la llei de restitució al Congrés (15.9.2005) i al Senat (3.11.2005) i mostra com la documentació que ha retornat de la Generalitat de Catalunya completa moltes de les llacunes de l’arxiu de la institució que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Per a molts ciutadans —alguns han expressat el que senten en el llibre de signatures de l’exposició— el retorn dels documents confiscats contribueix a superar un dels greuges comesos per la dictadura i a consolidar la democràcia. La llei d’amnistia de 1977, el reconeixement de serveis prestats a institucions republicanes, les indemnitzacions per haver sofert presó per motius polítics, o el retorn de patrimoni immobiliari als

Noticiari 14

L’INGRÉS MÉS ESPERAT: ELS DOCUMENTS CONFISCATS L’ANY 1939 A LA GENERALITAT DE CATALUNYA Per fi, després d’un viatge accidentat, el 31 de gener d’enguany va ingressar a l’ANC la documentació de la Generalitat de Catalunya que, arran de la Guerra Civil, es trobava a Salamanca.

D’acord amb el que estableix l’article 2.1. de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica, el Ministeri de Cultura ha dut a terme la primera fase del retorn que correspon als documents que formen part de l’arxiu institucional de la Generalitat.

Les capses amb la documentació retornada que des del 31.1.2006 són al dipòsit de l’ANC. Foto: Marc Torras. ANC. Arxiu de gestió.

Segons la relació de lliurament del 31 de gener de 2006, la Subdirecció General d’Arxius Estatals va ingressar a l’ANC 79 paquets que contenien 500 lligalls de documentació, enumerats de l’1 al 507 i instal·lats en 507 capses de l’antiga Secció Guerra Civil de l’Archivo Histórico Nacional (AHN), primera denominació de l’actual Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola. Per tal de precisar la dependència orgànica de la Generalitat, set lligalls —del 150 al 156— amb documentació judicial van quedar a Salamanca i és previst que retornin en una segona fase.

Pel que fa al contingut dels lligalls, més del 90% de la documentació va ser generada entre 1936 i 1939, però, per la seva singularitat, cal destacar la d’abans de la guerra, atès que fa referència a l’aprovació de l’Estatut de 1932 i inclou la correspondència del president Francesc Macià i les actes de la Comissió Mixta de traspassos de serveis.

La majoria de documents són de Justícia (213 lligalls) i Defensa (170 lligalls). En el cas de Justícia destaca la documentació de serveis penitenciaris (124 lligalls) i la dels òrgans en matèria d’incautació adscrits primer a Justícia i posteriorment a Presidència (Comité d’Apropiacions 63 lligalls i Comissió de Responsabilitats 18 lligalls), i pel que fa a Defensa, els subsidis a milicians lliurats pel Comitè de Milícies Antifeixistes (162 lligalls).

El nombre de lligalls d’altres àmbits competencials és molt menor: 49 lligalls de Governació (administració local, seguretat i ordre públic); 20 de Finances i Economia (amb expedients d’intervenció de comptes bancaris, autoritzacions d’operacions borsàries, Consell d’Economia, Junta de Control Sindical i Econòmic i altra documentació en matèria d’indústria i transport); 16 de Cultura (que inclou esports i radiodifusió); sis de Sanitat i Assistència Social (amb documentació del Comissariat d’Assistència als Refugiats i del Comitè d’Avituallament); dos de Treball i Obres Públiques (amb informes de la Junta de Defensa Passiva); i un lligall d’Agricultura.

La documentació que fa referència a l’Estatut de 1932 ocupa nou lligalls, i quinze, la generada per la Presidència de la Generalitat. Aquesta inclou documentació del Consell de Govern i del conseller primer, de la Secretaria de Relacions Exteriors relatius a consolats estrangers i a conflictes amb el govern de la República, i de la Sotsecretaria Jurídica i de Relacions sobre indults i pròrrogues d’incorporació a files.

També hi ha un lligall del Parlament de Catalunya, tres de la Delegació de la Generalitat a Madrid i dos lligalls amb documentació diversa.

L’inventari dels 507 lligalls que han retornat va ser publicat l’any 1992 pel Departament de Cultura de la Generalitat i, des de fa uns anys, també es pot consultar en base de dades a la Sala de consulta de l’ANC o a través del web de l’Arxiu. A la consulta dels documents en còpia microfilmada, ara s’hi afegeix la possibilitat d’accedir als originals.

Amb aquesta restitució es completen moltes de les llacunes del fons Generalitat de Catalunya (Segona República), la unitat del qual s’havia fragmentat arran de la guerra i la repressió posterior.

UNA APORTACIÓ SOBRE LA PRÀCTICA DE RETORNS D’ARXIUS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL Un dels àmbits de l’exposició sobre el retorn dels documents confiscats a Catalunya tracta específicament de la llarga reivindicació que s’ha fet d’aquest retorn des de les instàncies més diverses de la societat catalana. Tot i que aquest retorn s’insereix en una pràctica habitual, en els casos, malauradament massa freqüents, d’arxius desplaçats, la polèmica que ha desvetllat pot haver fet creure entre el gran públic que es tracta d’un cas excepcional i fins i tot a contracorrent.

15

Per tal de contextualitzar, doncs, la reivindicació catalana en la pràctica internacional, l’exposició mostra dos mapes on es representen alguns dels retorns o restitucions d’arxius que han tingut lloc a escala internacional en els últims dos-cents anys.

L’apartat s’obre amb un esment al codi deontològic que els arxivers de tot el món es van donar a si mateixos l’any 1996, al Congrés Internacional d’Arxius fet a Pequín.

S’han triat només setze exemples, d’entre molts altres dels quals tenim notícia. Van des dels arxius europeus desplaçats a París durant l’Imperi Napoleònic (entre ells l’espanyol de Simancas), passant per alguns dels molts arxius desplaçats a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, fins als arxius de Kuwait espoliats per Iraq durant la Guerra del Golf.

Els mapes, que han desvetllat força interès tant entre el públic com entre la premsa, volen ser una contribució tant a la reflexió i a la correcta valoració de tot l’afer, com a un major coneixement del món dels arxius.

LA DOCUMENTACIÓ CATALANA DE TITULARITAT CATALANA PRIVADA CONFISCADA PER LA DERD El llibre registre d’escorcolls de la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD) mostra clarament que l’objectiu de l’organisme franquista no foren només els documents de les institucions públiques, també els de partits polítics, sindicats, òrgans de premsa, llibreries, editorials, entitats de tota mena i alguns particulars.

Aquesta documentació de titularitat privada, que retornarà a Catalunya en una segona fase, es troba en procés de revisió per tal d’identificar els seus diferents productors. No obstant

això, dels treballs d’identificació duts a terme per l’ANC l’any 2003, en què es van examinar les seccions PS Barcelona, Lleida i Vinaròs, se’n desprenen una sèrie de dades que són extrapolables a la resta de seccions, la revisió de les quals es troba en una fase molt avançada.

Tant pel seu volum com pel nombre de titulars, destaca la documentació de tres grans tipus de productors. En primer lloc, la generada per sindicats, societats obreres, cooperatives i col·lectius professionals en general; en segon lloc, la de partits i agrupacions polítiques i en tercer lloc, la d’entitats. En un percentatge molt menor, se situa la documentació d’òrgans de premsa i de particulars.

En els dos primers grups estan representats els grans partits i centrals sindicals de la primera meitat del segle XX: PSUC, ERC, JJLL, POUM, UGT, CNT-FAI, CADCI o la Unió de Rabassaires, i les seves seccions territorials i sectorials. Però també agrupacions polítiques més minoritàries, com Acció Catalana, Estat Català, la Lliga Regionalista, el Partit Sindicalista o la Unió Socialista de Catalunya; cooperatives de consum i de producció, i organitzacions sindicals sectorials, adherides o no a les grans centrals, com el Sindicat Agrícola Arrosser de Sant Carles de la Ràpita, la Societat Tipogràfica de Tarragona o la Societat Instructiva Ferroviària de Lleida, entre moltes altres.

Dins del grup de les entitats, n’hi ha de tota mena: culturals, esportives, recreatives o filosòfiques, amb o sense una vinculació política explícita: ateneus, casinos i cercles obrers, republicans i llibertaris; associacions naturistes, vegetarianes i esperantistes, associacions d’intel·lectuals, clubs esportius o societats d’ajut internacional com Socors Roig Internacional i Solidaritat Internacional Antifeixista.

Quant a l’abast territorial, hi ha un clar predomini dels titulars de les comarques de Barcelona; si bé cal tenir en compte que la comarca del Barcelonès inclou dades de productors d’àmbit supracomarcal, l’activitat dels quals pot afectar tot Catalunya, com és el cas dels òrgans centrals de partits i sindicats.

Segueixen, en un percentatge molt inferior, els titulars de les comarques de Tarragona, els de les comarques de Lleida i, en darrer terme, amb una proporció mínima, els de les comarques gironines.

Cronològicament, predomina la documentació produïda entre 1930 i 1939, especialment durant el període de guerra, però també hi ha representació de documents molt anteriors, que es remunten al final del segle XIX, i que pertanyen sobretot a entitats. Com, per exemple, diversa documentació del Centre Republicà de Reus entre el 1886 i el 1889, el llibre d’actes del Casino Republicà d’Igualada de 1893-1914, llibres d’actes del CADCI entre el 1904 i el 1916, el cens de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana de Valls de 1910, les actes de la Societat Vegetariana Naturista de Catalunya del 1919 al 1926 o les de l’Ateneu Obrer Republicà Autonomista del districte VII de Barcelona de 1923.

La tipologia dels documents requisats respon majoritàriament a la finalitat repressiva de la confiscació. Interessava especial-

16

LA COL·LECCIÓ DE GRAVATS DE L’ÀLBUM POR LA LIBERTAD DEL PINTOR DJORJE ANDREJEVIC-KUN L’Arxiu Nacional de Catalunya ha adquirit una col·lecció de nou gravats sobre fusta del pintor iugoslau Djorje AndrejevicKun, fets l’any 1938 i que reflecteixen la seva experiència personal com a brigadista internacional de la Guerra Civil espanyola. L’ANC va tenir coneixement de l’existència del fons arran d’un viatge a Belgrad fet per un tècnic arxiver i la secretària general de l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE).

Cartell Camperol! La revolució necessita el teu esforç. U.G.T. [1936-1939].

Autor: Subirats. ANC. Fons Pau Mercadé.

ment aquella documentació que fes referència directa a les persones, per això el gruix del volum requisat el formen els carnets, les fitxes i les relacions de socis, militants o afiliats; les sol·licituds d’ingrés, les autoritzacions, els certificats, les credencials i els avals polítics, les relacions de voluntaris mobilitzats al front, els fulls de cotització o les nòmines.

No obstant això, també hi ha documentació constitutiva de les organitzacions —estatuts, reglaments o normes d’organització—, documentació generada pels seus òrgans de govern —llibres d’actes, correspondència, estadística, actes de col·lectivitzacions, actes de nomenament de comitès de control— i documentació de caràcter informatiu —circulars, comunicats, informes i butlletins.

L’exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya, inaugurada al Palau Moja de Barcelona el passat 4 de febrer, presenta una mostra d’alguns dels titulars de documentació identificats durant els treballs fets per l’ANC l’any 2003.

L’autor Djotjer Andrejevic-Kun (1904-1964) és un pintor desconegut a Occident, atès que la seva vida i obra va transcórrer íntegrament a Iugoslàvia. Fou un pintor i gravador molt conegut a l’antiga Iugoslàvia, sobretot a partir del moment que va guanyar el concurs per al disseny de l’escut de la ciutat de Belgrad, l’any 1931, encara vigent. Participà a la Guerra Civil espanyola, entre el juny de 1937 i el maig de 1938, com a brigadista internacional. De retorn al seu país, fou empresonat per les autoritats iugoslaves pel seu intent de divulgar les experiències de la guerra d’Espanya a partir dels dibuixos fets el 1938; alliberat el novembre de 1940, Kun es convertí en partisà i s’uní a l’exèrcit de Josep Broz (Tito) fins a l’expulsió dels alemanys de Iugoslàvia el 1945.

Finalitzada la seva vida militar, Kun esdevingué un artista molt conegut i protegit per l’estat. Fou professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad, de la qual arribà a ser director entre el 1960 i el 1963. Paral·lelament va fer una gran quantitat d’obra que presentà en diverses exposicions col·lectives i 12 de particulars, la qual actualment es troba als principals museus de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Bulgària i Alemanya. Ha estat objecte d’homenatges en biennals internacionals d’art, con la Tercera Biennal d’Art Gràfic de Florència del 1972.

Descripció de la col·lecció L’obra objecte de compra formava part de la col·lecció de vint-i-vuit gravats sobre la guerra civil, que el partit comunista iugoslau edità en la clandestinitat l’any 1939, dins de la campanya de suport a la república espanyola i de lluita contra el feixisme europeu. L’àlbum arribà a editar-se, però fou intervingut immediatament per la policia i confiscat. Com a conseqüència de l’operació policíaca, Kun fou processat i internat al camp de concentració fins al 1940. Del total del vint-i-vuit gravats, l’autor en va poder salvar nou de la destrucció; van ser conservats per Kun durant tota la seva vida i després els ha posseït la seva única filla, Mira Kun, qui els ha venut al Departament de Cultura. Tots els gravats estan signats per l’autor i tenen un títol posat per l’autor mateix, segons es detalla en la relació adjunta.

17

L’INGRÉS DE LA DOCUMENTACIÓ DE LA FAMÍLIA MILÀ, COMTES DEL MONTSENY

Gravats de la col·lecció de l’artista iugoslau Djorje Andrejevic-Kun.

Núm.

1

2 3 4 5 6 7 8 9

Títol Mides Els falangistes, amb l’ajut dels feixistes alemanys, oprimeixen el poble espanyol amant de la llibertat 180x150 mm Afusellen i maten els nens indefensos 180x150 mm Afusellen i maten les mares i les dones 180x150 mm No s’estan de les pitjors atrocitats 180x150 mm El poble espanyol s’ajunta per a defensar la seva llibertat 180x150 mm Lluita sobre les barricades 180x150 mm Lluita amb bombes i fusells al puny 180x150 mm Destrucció dels darrers focus de resistència feixista a les ciutats 180x150 mm Comiat dels combatents que marxen al front 180x150 mm

L’interès de l’obra comprada rau fonamentalment en el seu caràcter vivencial, atès que el seu autor va participar en la Guerra Civil formant part del nombrós grup de joves iugoslaus que van arribar clandestinament a Espanya, travessant els països amb règims feixistes, per lluitar a favor de la República. Dibuixats en estil fortament expressionista, transmeten sobretot el dramatisme i la crueltat de la guerra, aspectes que l’artista va voler plasmar directament perquè la finalitat de l’encàrrec era propagandístic, i s’ha d’entendre dins dels paràmetres de les campanyes fetes per les esquerres europees contra el feixisme. Expressen una visió personal de la Guerra Civil que complementa altres tipus de visions contingudes en la documentació escrita i fotogràfica. Amb el concurs d’AGE, l’ANC ha anat aplegant a través de donacions i comodats molts testimonis personals de brigadistes internacionals (correspondència, memòries, salconduits, fulls de serveis, etcètera), per la qual cosa la petita col·lecció de gravats del brigadista Dorje Andrejevic Kun conformen un llegat plenament contextualitzat i molt útil per a les activitats de difusió de l’arxiu.

D’ençà del passat mes de maig l’Arxiu Nacional de Catalunya ha iniciat el tractament del fons documental de la família Milà, ingressat a títol de donació per José Luis Milà Sagnier, comte del Montseny. El fons inclou documentació de caràcter genealògic, familiar i patrimonial de la família Milà, orginària de Vilanova i la Geltrú, i de la dels Pujol i Massana, emparentades a principis del segle XX. Com la majoria de fons familiars, el de la família Milà conté documents corresponents a la gestió de finques i immobles repartits per Barcelona, Esplugues, el Prat de Llobregat i Vilanova i de negocis (en especial, l’anomenat Forn de Sant Jaume del carrer del Paradís de Barcelona i la destil·leria Mollfulleda de la família Sagnier). Una part important de la documentació il·lumina la participació dels Milà a importants empreses comercials i industrials com ara la España Industrial, així com a la construcció de grans obres ferroviàries a Catalunya, Castella i Galícia (línies de Barcelona-Mataró, Tarragona-Barcelona i Barcelona-Girona, entre d’altres). Dins la documentació on es reflecteix l’actuació política dels Milà, mereix especial atenció la que correspon a Josep Maria Milà i Camps, comte del Montseny (títol creat el 1926) com a president de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (1925) i de la Diputació de Barcelona (1925-1930 i 1939-1940). Així mateix, destaca la seva actuació com a membre de la Junta directiva de l’Exposició Universal feta a Barcelona el 1929.

Finalment, formen part del fons diversos materials relatius a la formació acadèmica dels Milà i a les seves activitats professionals de caire jurídic. Pel que fa al seu àmbit cronològic, abasta principalment els segles XIX i XX, tot i que inclou un centenar de pergamins medievals i moderns. El fons restarà fora de consulta fins a l’acabament dels treballs de tractament ara iniciats.

EL FONS DE COMPLEMENT DE LA UNIÓN PATRIÓTICA (UPE) Durant el 2005 es va dur a terme la reproducció d’aquest petit fons constituït per un llibre d’actes del Comitè del Distrito Segundo de la Unión Patriótica de Barcelona, que abasta cronològicament del 6 d’abril de 1925 al 10 de març de 1926. El llibre manuscrit forma part de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà, de la família Girona, però ha generat un fons de complement independent.

Segons el document, el dia 6 d’abril de 1925 es va constituir el Comité del Districto Segundo de la Unión Patriótica, amb seu al carrer Vila Vilà, núm. 93-95. En Jaime Rosal i Parrau, com a representant president del comitè provincial va nomenar els càrrecs de la junta directiva del comitè del districte

18 partit polític que hauria de dotar el règim d’un ideari polític.

Aquest partit únic dictatorial fou la Unión Patriótica Española, que aglutinaria els ideals més conservadors de la societat espanyola. A Catalunya, aquest partit únic tingué el suport de la militància de la Unión Monárquica Nacional, que aplegava el sector més monàrquic i centralista de la dreta catalana.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE GUERRA I PROPAGANDA. FOTOGRAFIES DEL COMISSARIAT DE PROPAGANDA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1936-1939) El passat 24 de gener va tenir lloc a la sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya, la presentació del llibre Guerra i Propaganda. Fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939). Aquesta obra és una coedició entre l’Arxiu Nacional de Catalunya (on es conserven els catorze àlbums fotogràfics amb més de cinc mil imatges, que van ser restituïts l’any 1990 procedents de la Biblioteca Nacional de Madrid) i Viena Edicions i s’emmarca dins dels actes commemoratius del setanta aniversari de l’inici de la Guerra Civil i del centenari del naixement de Jaume Miravitlles, cap i ànima del comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Fons Unión Patriótica (núm. 88). Primera pàgina del Llibre d’actes del Comité del Distrito Segundo de la Unión Patriótica de Barcelona.

segon formada per: José Serra Torra, Jaime Torres Serra, Domingo Sánchez Hernández, José Calveras Triay, Carlos Collelldemunt Planas, Enrique Gisbert Subirats, Julio de Sagrera Criquet, Eusebio Tolosa de Llobera, Vicente Villa Garcia, Juan Mariano Villa Garcia i Vicente Llebot Meler. Els quals fan constar solemnement que es mantindrà la disciplina de partit i les directrius establertes pel seu fundador, el dictador Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella.

A l’abril de 1924, mesos després del cop militar, amb la consegüent suspensió de les garanties constitucionals, la dissolució de les Corts Generals, la fi de la Constitució de 1876 i la prohibició dels partits polítics i dels sindicats, per donar cobertura política al directori militar, Primo de Rivera va crear un

Portada del llibre Guerra y propaganda.

19 L’acte de presentació va ser presidit pel senyor Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat de Catalunya i va comptar amb la intervenció de Francesc Tarrats i Bou, director general de Patrimoni Cultural, de l’editor Enric Viladot així com de Josep Maria Solé i Sabaté, el qual parlà en nom seu i de Joan Villarroya, com a autor de l’estudi històric que acompanya l’obra.

Guerra i Propaganda és un llibre d’imatges que ens impacta.

Imatges crues i reals del front i de la rereguarda que s’estructura en quatre apartats ben diferenciats: la resposta a la insurrecció militar; el front, un espai de lluita contra el feixisme; els estralls de la rereguarda; i la reorganització ciutadana. Les imatges s’acompanyen d’una selecció de textos coetanis que ens il·lustren sobre les manifestacions de polítics i intel·lectuals com Rabindranath Tagore, Charlie Chaplin o Albert Einstein en contra de la guerra i en favor de la democràcia i els governs legítimament constituïts. La selecció de fotografies i textos ha estat a càrrec de Merche Fernández, tècnica de l’Àrea d’Imatges de l’ANC.

EDICIÓ DE LA PETITA HISTÒRIA DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Amb motiu de commemorar enguany el 25è aniversari de la creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest arxiu ha promogut l’edició de la Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya que, editada per l’Editorial Mediterrània SL de Barcelona, acaba de sortir a la llum.

La Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya correspon al número 202 de la col·lecció «Petites històries» que l’editorial esmentada té al mercat. Els autors del text són: Pilar Reverté, Miquel Pérez i Francesc Olivé, tècnics del mateix Arxiu Nacional de Catalunya i que desenvolupen les seves tasques al Servei Didàctic del Centre. Les il·lustracions de la publicació —com totes les altres de la col·lecció— han anat a càrrec de la il·lustradora Pilarín Bayés.

La Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya es planteja com un recorregut didàctic per les funcions, procediments i tasques de l’Arxiu Nacional de Catalunya, en especial d’aquelles que comporten l’objectiu de projectar i comunicar la memòria històrica als ciutadans.

La publicació ha estat pensada, essencialment, per a un lector jove —preadolescent—, en edat escolar, al qual se li volen explicar quines són les funcions de l’Arxiu Nacional de Catalunya i quins són els fons documentals més importants que aplega. Dins d’aquesta línia, els valors que la publicació pretén remarcar i transmetre són: el document com a patrimoni que cal preservar, el document com a font de coneixement, l’arxiu com a institució que aplega, preserva, organitza, gestiona i difon el patrimoni documental, l’arxiu com a institució que ofereix informació als ciutadans sobre aspectes molt diversos (art, arquitectura, eco-

Petita història de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Portada.

nomia, enginyeria, història, lingüística, cinema, literatura...), el perquè de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i l’Arxiu Nacional de Catalunya com a gestor de la documentació de l’administració catalana.

Paral·lelament, la publicació pretén també trencar la imatge tòpica de l’arxiu com a institució hermètica i antiquada que es dedica a conservar documents només per a investigadors especialitzats; presenta una imatge actual de l’Arxiu Nacional de Catalunya: una institució moderna, capdavantera, que utilitza les tecnologies de la informació i el coneixement on treballen tècnics especialitzats, i emfatitza els trets estructurals de la seva seu: un edifici funcional, concebut i planejat des del seu inici com a arxiu, dissenyat pensant en l’accés per a persones que tenen minusvalideses, amb modernes condicions de seguretat, etc.

Desprès d’una introducció amb una referència explícita al 25è aniversari, els continguts que es tracten específicament són: els documents en la història de Catalunya (definició de document); definició d’arxiu: les funcions principals; la història de l’ANC; les funcions de l’ANC; les àrees i serveis de l’ANC (amb referència especial a les activitats amb escolars i adults); els fons documentals de l’ANC, i el servei als ciutadans.

Per les seves característiques, aquesta publicació, a més de ser un bon recordatori dels 25 anys de l’Arxiu Nacional de Catalunya en tant que actor privilegiat en la societat de la informació i del coneixement i comunicant la memòria històrica

Ingressos 20 als ciutadans, esdevindrà també una excel·lent eina de difusió per al Servei Didàctic del propi Arxiu Nacional de Catalunya, en la seva tasca de fomentar una utilització més eficaç de les fonts documentals entre la població escolar.

En aquest sentit cal remarcar l’esforç pressupostari que tant l’Arxiu Nacional de Catalunya com la Subdirecció General d’Arxius estan fent per potenciar les publicacions de l’Arxiu, en especial les corresponents al Servei Didàctic. Cal també recordar que, en l’actualitat, el Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya té encetades dues col·leccions de materials didàctics, denominades «Fem parlar les fonts» i «Les claus de la Història».

«Fem parlar les fonts» és una col·lecció que es planteja en forma de quaderns que inicien l’alumnat en els procediments i les tècniques de la recerca a partir de documents d’arxiu. En canvi, «Les claus de la Història» ofereix un seguit de carpetes temàtiques sobre aspectes concrets considerats d’interès per a la millor comprensió de la memòria històrica. Contenen la reproducció en facsímil d’un conjunt de documents prou il·lustratius, un recull d’activitats didàctiques adaptades als diferents nivells educatius, i un conjunt de materials de suport que poden ajudar a la interpretació dels documents, com ara la transcripció dels textos, un glossari, esquemes o cronologies. Pròximament està previst ampliar aquesta oferta didàctica amb la preparació i presentació dels Materials didàctics d’exposicions; materials que acompanyaran, a partir d’ara, les exposicions promogudes per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ Octubre 2005 - Gener 2006 FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Generalitat de Catalunya (Segona República) Documentació generada pels departaments de Presidència, Agricultura, Cultura, Defensa, Economia, Finances, Governació i Assistència Social, Justícia, Obres Públiques, Sanitat i Treball (1931-1939), 50 metres lineals. Restitució del ministeri de Cultura.

Relació de contingut. Accés lliure. [fons 1, ingrés 1931].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge Expedients de construcció d’habitatges de construcció pública (1956-1975), 398,4 metres líneals. Base de dades Access amb 12.621 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 707, ingrés 1897].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Llibres d’actes i dossiers dels òrgans de govern de la Unión Sindical Obrera (USO) i de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC). Actes de les federacions del tèxtil - pell i químiques. Dossiers de les secretaries i departaments del sindicat. 1978 – 2003.

2,3 ml.

Persona i Comunitat Correspondència, dossiers de treball del membres del moviment, llibres d’actes, documentació administrativa, biblioteca i hemeroteca. 1963 – 1990. 4 ml.

FONS FAMILIARS I PATRIMONIALS Família Colldeforns Documentació familiar, correspondència de Salvador Colldeforns i Soler, articles i treballs de Francesc de Paula Colldeforns i Lladó, reculls de premsa i documentació sobre temes diversos. 1700 – 1949. 0’5 ml.

Família Fàbregues Documentació patrimonial i familiar del mas Fàbregues de Tiana, en suport paper i pergamí. 0,4 ml.

21 Família Milà, Comtes del Montseny.

Documentació familiar i empresarial, documentació política de Josep Maria Milà i Camps i expedients del bufet d’advocats. Documentació en suport paper i pergamí. Segle XIII – 1988.

Família Serra i Valls Documentació patrimonial de la família Valls de Sallent; sobre el sometent de Catalunya, sobre la guerra del francès, sobre Igualada; documentació de Josep Maria Serra i Valls i sobre Josep Maria Serra i Marsal. 1700 – 1949. 0,8 ml.

FONS PERSONALS Jaume Font Martí-Martí Llibres i treballs escolars. 3 àlbums fotogràfics del muntanyenc Valentí Vallès Parera i dels Minyons de Muntanya de Manresa. Documentació textual i fotografies de la Mútua Escolar Blanquerna; Documentació textual dels Agrupaments Escoltes Guerau de Liost i Víctor Català, de Barcelona. 1923 / 2000. 2,8 ml.

Josep Alavedra i Estivill Documentació sobre la seva participació en la guerra civil, internament al camp de Miranda de Ebro i servei militar 1938-1941. 0,1 ml.

Josep Benet i Morell Dossiers de treball: mort de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Terradellas, la campanya “Català a l’Escola”, Lliga de Mutilats de la Guerra d’Espanya i la immigració. 1,9 ml.

Marta Pessarrodona Dossiers de treball sobre Frederica Montseny, Maria Aurèlia Capmany i Bòsnia.0,3 ml.

Ramon Massó i Tarruella Documentació de la família Massó (Barcelona), personal i professional. Documents sobre el moviment carlista en el franquisme i sobre Carles Hug de BorbóParma. 1904 – 2005. 1,2 ml.

Ramon Sugranyes de Franch Documentació acadèmica, del servei militar i professional a la Veu de Catalunya i a la Universitat de Barcelona. 0,8 ml.

Nota: Els fons estan tancats a la consulta fins que l’ANC publiqui el seu accés en la pàgina web.

ÀREA D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) 4 cintes magnetofòniques amb gravacions de congressos dels anys 1977-1979.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Família Colldeforns Un àlbum fotogràfic que conté 52 retrats en b/n del frare caputxí Miquel A. de Barcelona (Isidre Colldeforns i Lladó). 1887 -1930.

FONS PERSONALS Albert Aymà i Aubeyzon Conjunt format per més de 5.000 negatius blanc i negre, dels quals un 80% són 6x6 i un 20% 24x36, així com un petit número de còpies en paper, encarregats per la Direcció General de Patrimoni Cultural (Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) per a la realització del “Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya”. Produïts entre 1981 i 1984, solament una petita mostra s’arribà a publicar l’any 1990.

COL·LECCIONS Col·lecció de cartells de l’ANC 13 cartells de la Guerra Civil Espanyola entre els quals destaquen el de Carles Fontseré “Llibertat!

F.A.I. i altres produïts per diferents Conselleries de la Generalitat i pel Comissariat de Propaganda Política.

1936-1939 Col·lecció de postals de l’ANC 5 postals de la Guerra Civil Espanyola. 1936-1939 Col·lecció de dibuixos i gravats de l’ANC 9 gravats originals del pintor i gravador iugoslau Djordje Andrejevic-Kun realitzats l'any 1938, que reflecteixen la seva experiència personal com a brigadista internacional de la Guerra Civil Espanyola.

Col·lecció Fotogràfica Guerra d’Àfrica 257 imatges sobre la presència colonial i militar d’Espanya a Àfrica i de la guerra del Marroc (imatges de Monte Arruit) 1918-1921.

L’ANC a la premsa 22 Un sitio para la Historia. La Mañana, 02.10.2005.

Vinyeta humorística de Juárez. Diario de León, 05.10.2005.

El PP pide al “Archivo Histórico del Nacionalismo Vasco” que devuelva documentos a los Ayuntamientos y al Gobierno.

Libertad Digital, 06.10.2005.

Uns papers dins d’un calaix. Article de Martí Oliva. El Diario de Sant Cugat, 06.10.2005.

Macias es troba amb l’alcalde Salamanca. Diari de Girona, 06.10.2005.

Julián Lanzarote titlla Preston de “tonto útil” pels “papers”.

Avui, 06.10.2005.

Restitución de documentos. Deia, 14.10.2005.

Cimera municipal a Sort pels papers de Salamanca. Segre, 17.10.2005.

Reivindican en Sort el retorno de la totalidad de los papeles de Salamanca. La Mañana, 17.10.2005.

La Comissió de Cultura aprova el projecte de llei per restituir els “papers de Salamanca”. Telenotícies.com, 26.10.2005.

El Senado rechaza las enmiendas del PP, PNV e IU sobre el Archivo de Salamanca. Panorama Actual.es, 26.10.2005.

El Senat rebutja el veto del PP a la llei de retorn dels “Papers de Salamanca”. Dirai de Girona, 27.10.2005.

El Senat aprova el retorn del “papers de salamanca”. Avui, 27.10.2005.

Els papers de Salamanca, més a prop. El Periódico, 27.10.2005.

La Junta recurrirá al TC el caso del Archivo. La Gaceta, 28.10.2005.

Política Territorial diposita la seva documentació fins al 1990 a l’ANC. Diari de Sant Cugat, 03.11.2005.

Aprovada definitivamente la ley que da luz verde a la ruptura de la unidad del Archivo de Salamanca. Libertad Digital, 03.11.2005.

El Senado aprueba definitivamente la devolución de los papeles de Salamanca. La vanguardia, 03.11.2005.

Se cierra la crisis de los papeles. Metro, 04.11.05.

Los papeles de Salamanca, camino de Catalunya. 20 Minutos, 04.11.2005.

El refrendo de la Cámara Alta permite a Cataluña la recuperación efectiva de los “papeles” de Salamanca. Heraldo de Aragón, 04.11.2005.

ERC presiona ya a Zapatero para lograr el retorno de los archivos incautados a los ayuntamientos. ABC, 05.11.2005.

ICV propone un año para devolver los “papeles de Salamanca”. El Mundo, 07.11.2005.

Sort exige el retorno de la documentació que tiene en el Archivo de Salamanca. La Mañana, 08.11.2005.

Folleto del PP contra el traslado del Archivo de Salamanca: “Venceréis pero no convenceréis”. Libertad Digital, 10.11.2005.

El Senat aprova el retorn del “papers de Salamanca”. Diari de Girona, 10.11.2005.

El PP de Salamanca buzonea un tríptico con su rechazo a la salida de papeles del Archivo. El País, 10.11.2005.

El PP usa a Unamuno contra el retorno de los “papeles” de Salamanca. La Vanguardia, 11.11.2005.

La Audiencia de salamanca niega al Ayuntamiento la tutela del Archivo. El País, 13.11.2005.

El PP de Salamanca. El País, 14.11.2005.

Calvo sigue sin dar fecha para el Patronato del Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 17.11.2005.

El 19 de febrer, data límit per al primer retorn dels “papers de Salamanca”. El PUNT, 19.11.2005.

El BOE publica l’acord per al retorn dels “papers”. Avui, 19.11.2005.

El Gobierno abre el plazo para que los particulares puedan reclamar los “papeles” de Salamanca. La Razón, 19.11.2005.

Los papeles de Salamanca regresarán en tres meses. La Vanguardia, 20.11.2005.

El PSOE acusa también al alcalde de Salamanca de “fomentar el anticatalanismo” por defender la unidad del archivo.

Libertad Digital, 21.11.2005.

Castella i Lleó recorrerà la llei del retorn dels “papers”. Avui, 24.11.2005.

El Consejo de Archivos rechaza la ruptura de la unidad del centro. Diario de Burgos, 24.11.2005.

Castilla presentarà un recurso ante el Constitucional. La gaseta de Salamanca. 24.11.2005.

La Comissió de la Dignitat insta al Consell a pedir los papeles de Salamanca. Levante, 29.11.2005.

L’Arxiu Nacional de Catalunya celebra el 25è aniversari. Avui, 30.11.2005.

El PP usa de nou Unamuno en contra del retorn dels “papers” Avui, 30.11.2005.

“Venceréis pero no convenceréis” lema del PP ante el “expolio” de Salamanca. La razón, 30.11.2005.

Ocupats per llei. Article de I Aragay. Avui, 07.12.2005.

L’ANC celebra 25 anys amb una exposició. Tot Sant Cugat, 09.12.2005.

La Junta castellano leonesa recurre la salida de los papeles de Salamanca. El Mundo, 12.12.2005.

La Junta de Castilla y León interpone este lunes el recurso de inconstitucionalidad contra la división del Archivo. Libertad Digital, 12.12.2005.

El Gobierno evita que la devolución de los “papeles” de Salamanca “caliente” la Navidad. La Vanguardia, 13.12.2005.

Castilla y León recurre la Ley del Archivo por “infringir” tres artículos de la Constitución. El Mundo, 13.12.2005.

La Llei dels “papers”, al Constitucional. Avui, 13.12.2005.

23 La Junta de Castella i Lleó sol.licita al Constitucional que suspengui el retorn dels “papers”. El Punt, 13.12.2005.

Archivo de Salamanca: un sólido recurso de Castilla y León.

El Mundo, 13.12.2005.

Cumbre de las ciudades excluidas del retorno de los papeles de Salamanca. La Mañana, 13.12.2005.

Cumbre de Ayuntamientos catalanes en Sort para exigir “papeles” de Salamanca. ABC, 14.12.2005.

La Llei dels “papers”, al Constitucional. Avui, 15.12.2005.

Calvo anuncia que los papeles de Salamanca vuelven en enero.

La Vanguardia, 16.12.2005.

Els papers tornen de Salamanca al gener. El Periódico, 16.12.2005.

Carmen Calvo dice que los “papeles” saldrán de Salamanca “de día y con taquígrafos”. El País, 16.12.2005.

Els “papers”, a casa al gener. Avui, 16.12.2005.

Adiós a los papeles de Salamanca. Metro, 16.12.2005.

El traslado de los “papeles” de Salamanca, en enero. El Mundo, 16.12.2005.

Los “papeles” llegarán a Barcelona en enero. La Razón, 16.12.2005.

Els “papers de Salamanca” no serán a casa per Nadal, segons la ministra Carmen Calvo. El Punt, 16.12.2005.

A Unamuno li han robat una frase. Article de Josep Pernau.

El Periódico, 16.12.2005.

Suspendida la cita de alcaldes para pedir más papeles de Salamanca. ABC, 18.12.2005.

Ni guanys ni menys convicció. Article de JJ Navarro. Avui, 18.12.2005.

Del necesario respeto a los ancestros. La Vanguardia, 18.12.2005.

Los consistorios comienzan a coordinarse oara pedir los “papeles de Salamanca”. La Razón, 19.12.2005.

Tarragona y otras ciudades quieren recuperar sus documentos retenidos en Salamanca. Diari de Tarragona, 19.12.2005.

Castilla y León pide a Calvo que no se lleve los papeles de Salamanca hasta que se pronuncie el Constitucional.

Libertad Digital, 19.12.2005.

Demanen esperar el Constitucional per donar els papers de Salamanca. Segre, 20.12.2005.

Calvo dice que la Junta “no puede impedir que el Gobierrno cumpla la ley” sobre el Archivo. La Razón, 20.12.2005 Los Biznietos de Unamuno. La Razón, 20.12.2005.

Els néts d’Unamuno censuren la manipulació de la frase “vencereu però no convencereu”. El Punt, 25.12.2005.

Excitació. Article de Marius Serra. La Vanguardia, 27.12.2005.

Salamanca reclaramará el 3 de enero en la calle la unidad del Archivo. La razón, 28.12.2005.

L’Alcalde de Salamanca convoca una manifestació contra la sortida dels “papers”. El Punt, 28.12.2005.

Salamanca crida a una protesta el dia 3. El Periódico, 28.12.2005.

Entrevista a Silvia Clemente, Consejera de Cultura de la Junta de Castilla y León. ABC, 28.12.2005.

25 años atesorando la memoria de Cataluña. El País, 28.12.2005.

Archivo: la guerra no ha hecho más que empezar. Época, 30.12.2005.

Ahir i avui de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Art. d’Enric Mirambell. Diari de Girona, 31.12.2005 La CNT reclama que el seu patrimoni no es lliuri a la Generalitat de Catalunya. Europa Press, 02.01.2006.

Expolia que algo queda. Art. de Juan Manuel de Prada. ABC, 02.01.2006.

El Gobierno mantiene ocho recursos ante el Constitucional por leyes catalanas. El País, 02.01.2006.

Nueva concentración este martes en Salamanca bajo el lema “Venceréis, pero no convenceréis”. Libertad Digital, 03.01.2006.

Salamanca pide a Calvo que “espere” a que el Constitucional se pronuncie sobre la salida de los documentos. Libertad Digital, 03.01.2006.

La CNT demana que li tornin els seus documents incautats.

Avui, 03.01.2006.

Salamanca convoca una manifestación en favor de la unidad del archivo. La Vanguardia, 03.01.2006.

El uso perverso de unas palabras. La Vanguardia, 03.01.2006.

La Generalitat inaugurarà la exposición de los “papeles de Salamanca” en Barcelona sobre el 25 de enero. Diario siglo XXI, 03.01.2006.

Los salmantinos se manifiestan para evitar el traslado del Archivo. Diario de León, 03.01.2006.

Los jóvenes del PP se movilizan en favor de la protesta contra el retorno. La Vanguardia, 03.01.2006.

El PP es movilitza a Salamanca contra el retorn dels papers. El Periódico, 03.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca convoca hoy a los ciudadanos frente al Archivo. ABC, 03.01.2006.

Salamanca pide hoy los “papeles” con el lema “venceréis, pero no convenceréis”. La Razón, 03.01.2006 Cerca de 40.000 personas exigen la unidad del Archivo en Salamanca. Diario de León, 04.01.2006.

CHA pide al GA que regresen los documentos de Salamanca.

Diario del Alto Aragón, 04.01.2006.

Salamanca, ¿mon amour?. Art. de Víctor Fernández. La Razón, 05.01.2006.

Saura insta al PP a cumplir la ley en la salida del Archivo de Salamanca. El Mundo, 05.01.2006.

24 Mori la intel.ligència. Art. de Pilar Rahola. Avui, 05.01.2006.

Que pocs que són!. Art. d’Isabel Clara Simó. Avui, 05.01.2006.

Salamanca. Art. de Ramón Felipó. La Razón, 05.01.2006.

Alguns defensors de l’Archivo s’assemblen als seus creadors.

05.01.2006.

L’ha dita grossa. Avui, 05.01.2006.

El PSOE titlla de “fiasco” la manifestació pels “papers”. Avui, 05.01.2006.

El Apunte. Art. de Alex Salmon. El mundo, 05.01.2006.

El manifest cívic contra la manipulació a Salamanca, a Internet. El Punt, 05.01.2006.

La Generalitat insta Salamanca a complir la llei i tornar els papers. Segre, 05.01.2006.

Piqué pide a Maragall “contención” en el recibimiento de los papeles. Diari de Terrassa, 06.01.2006.

Caldera defensa el retorn dels papers espoliats. El Periódico, 06.01.2006.

Piqué pide contención a Maragall con los “papeles”. La Vanguardia, 06.01.2006.

Elogio de la impureza. Art, d’Antoni Puigverd. La Vanguardia, 06.01.2006.

Els “Papers” com el cava. Art. de Josep Pernau. El Periódico, 07.01.2006.

Vinyeta humorística de Ferreres. El Periódico, 07.01.2006 Memorial democràtic, ara que es pot. Art. de Xavier Domènech. Regió 7, 08.01.06.

Caldera considera ahora “legítimo” que cataluña rompa la unidad del Archivo Nacional de Salamanca. Libertad Digital, 08.01.2006.

Mieras atribueix el retorn a un “treball col-lectiu” i insisteix que el centre de Salamanca serà un “referent”. Europa Press, 09.01.2006.

Tenim amics a Salamanca. Avui, 09.01.2006.

El Archivo. Heraldo de Aragón, 11.01.2006 Cataluña pretende la competencia exclusiva del núcleo principal del Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 11.01.2006.

El PP anuncia movilizaciones si la Generalitat no autoriza el retorno de los bienes religiosos. Heraldo de Aragón, 11.01.2006.

Los “papeles” de Salamanca llegarán entre el 18 de enero y el 14 de febrero. La Vanguardia, 11.01.2006.

Salamanca enviarà els papers abans d’un mes. El Periódico, 11.01.2006.

Cultura rechaza aplazar el traslado de los “papeles” del Archivo de Salamanca. El País, 11.01.2006.

Carmen Calvo: llum i taquígrafs. Avui, 11.01.2006.

La benvinguda als “papers”. Avui, 11.01.2006.

“Papers” via Madrid. Avui, 11.01.2006.

El alcalde Salamanca: “El Archivo de Salamanca es ya un

cadàver orondo; Calvo se ha cargado la cultura espanyola” ABC, 11.01.2006.

Los “papeles de Salamanca” volverán a Cataluña antes del 14 de febrero. El Mundo, 11.01.2006.

Piden revisar las 507 cajas porque hay “papeles que no fueron de la Generalitat”. La Razón, 11.01.2006.

El traslado será antes del 14 de febrero “con luz y normalidad” La gaseta de Salamanca, 11.01.2006 PSOE y PP buscan en el Congreso los privilegios del Estatut sobre el Archivo. Heraldo de Aragón, 12.01.2006.

Els papers de Salamanca. 20 Minuts, 12.01.2006.

Lanzarote culpa a Zapatero de reabrir el conflicto del Archivo y de convertirlo en “un gran centro de fotocopias” Libertad Digital, 12.01.2006.

El traslado de los papeles de Salamanca a Cataluña será antes del 14 de febrero. Libertad Digital, 12.01.2006.

La Conselleria de Cultura crea o amplia sis arxius comarcals a les comarques gironines. Diari de Girona, 12.01.2006.

“Un archivo de la Guerra Civil creado en Cataluña al servicio del nacionalismo” ABC, 1301.2006.

Els papers de Salamanca arribaran entre el 18 de gener i el 14 de febrer. Messancugat, 13.01.2006.

Campdevànols cedeix els seus documents a l’Arxiu de Ripoll.

El Nou 9, 13.01.2006.

Aquí guardamos 16 kilómetros lineales de archivos. Diari de Tarragona, 13.01.2006 Calvo reclama respeto al retorno de los “papeles”. El Mundo, 14.01.2006.

Tornen els “papers de Salamanca”. Canvi, 16.01.2006.

Comparacions odioses. Cartes al Director. La Vanguardia, 17.01.2006.

Calvo anuncia que l’Arxiu de la Corona d’Aragó serà compartit. El Punt, 17.01.2006.

Calvo comunicarà esta semana el traslado del Archivo de Salamanca. ABC, 17.01.2006.

Entrevista amb Ramon Alberch, subdirector general d’arxius.

Hora Nova, 17.01.2006.

Els “Papers”, a punt d’arribar. Hora Nova, 17.01.2006.

El Gobierno trasladará los papeles de Salamanca el próximo jueves. La Vanguardia, 17.01.2006.

Calvo anuncia que los papeles de Salamancasaldrán hacia Catalunya este mismo jueves. Libertad Digital, 17.01.2006.

Unes 4.000 persones es concentren per protestar contra la marxa dels documents. Diari de Girona, 17.01.2006.

Miles de salmantinos se concentran contra la fragmentación del archivo de la Guerra Civil. 20 Minutos, 17.01.2006.

Duncian que casi un tercio de las cajas que irán a Cataluña contienen documentos ajenos a la Generalitat. Libertad Digital, 17.01.2006.

25 Cultura trasladará los “papeles” de Salamanca el 19 de enero.

Yahoo! Noticias, 17.01.2006.

Es desinfla el rebuig popular contra el retorn dels “papers de Salamanca”. El Punt Digital, 17.01.2006.

Calvo dice que el Patronato del Archivo se crearà en primavera y rechaza la cesión de su gestión. Levante, 17.01.2006.

El trasllat dels “papers de Salamanca” es farà demà dijous.

Diari de Girona, 18.01.2006.

El Gobierno trasladará mañana a Catalunya los papeles de Salamanca. La Mañana, 18.01.2006.

Los “Papeles” salen mañana de Salamanca. Diari de Tarragona, 18.01.2006.

Cultura traslladarà demà els “papers de Salamanca” a Catalunya. Regió7, 18.01.2006.

Dijous tornen els papers de Salamanca. Regió7, 18.01.2006.

Demà tornen, per fi, els papers de Salamanca. 20 minutos, 18.01.2006.

Salamanca. Article de Joan Domènech. El Punt, 18.01.2006.

Salamanca, adéu. Regió7, 18.01.2006.

Carmen Calvo lleis complertes. Avui, 18.01.2006.

La ministra anuncia para mañana la salida de los “papeles” de Salamanca hacia Catalunya. La Vanguardia, 18.01.2006.

El Govern traslladarà demà a Madrid els papers de Salamanca.

El Periódico, 18.01.2006.

Els “papers” surten demà de l’Archivo. Avui, 18.01.2006.

Calvo confirma que mañana saldrán los papeles del Archivo de Salamanca. ABC, 18.01.2006.

El Gobierno trasladará mañana los legajos del Archivo de la Guerra Civil de Salamanca a Madrid. El Mundo, 18.01.2006.

Calvo anuncia que mañana saldrán de Salamanca los “papeles” de Cataluña. La Razón, 18.01.2006.

TV” emet aquesta nit un especial informatiu sobre els “papers de Salamanca” El Punt, 18.01.2006.

Que tornen els “papers”. Avui, 18.01.2006.

Tot esperant els documents... Avui, 18.01.2006.

Incrèduls del món...,ara sí que venen! Article d’Ignasi Aragay.

Avui, 18.01.2006.

Los “papeles de Salamanca”: del franquismo a la actualidad.

El Mundo.es, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca deniega el permiso de carga y descarga de los documentos del Archivo. La Vanguardia, 18.01.2006.

Salamanca deniega a Cultura el permiso para acceder al Archivo. Yahoo! Noticias, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca impide a Cultura el acceso al Archivo de la Guerra Civil. El Mundo.es, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca tratará de impedir “de todas formas” el traslado de los “papeles”. El País.es, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca impide la salida de los documentos del Archivo. ABC.es, 18.01.2006.

Retorn del “papers”, via Madrid. El Punt, 18.01.2006.

Siete cajas de las 507 previstas permanecerán en el Archivo de Salamanca. La Vanguardia, 18.01.2006.

Calvo dice que los papeles se sacaron de madrugada para “no molestar a los ciudadanos” de Salamanca. Libertad Digital, 19.01.2006. Última rebequeria. Avui, 19.01.2006.

Només un acte d’estricta justícia. Avui, 19.01.2006.

Carmen Calvo informarà de la llegada a Madrid de los papeles del Archivo de Salamanca. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.

Tornen els papers de la guerra. El Periódico, 19.01.2006.

L’alcalde Salamanca ordena a la Policia local que custodiï l’Arxiu. El Periódico, 19.01.2006.

Vinyeta humorística de Ferreres. El Periódico, 19.01.2006.

Concluye con normalidad la carga de documentos del Archivo de Salamanca para su traslado a Cataluña. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.

Trasladan los papeles de Salamanca con nocturnidad y en carretillas. Libertad Digital, 19.01.2006.

L’asfíxia del volum “desafecte”. El Periódico, 19.01.2006.

Prestatges robats. El Periódico, 19.01.2006.

El segon assalt. El Periódico, 19.01.2006.

Vinyeta de Pallarés. El Mundo, 19.01.2006.

Impulso para recuperar la memoria histórica. Sport, 19.01.2006.

Boicot del PP a la sortida dels “papers”. El Punt, 19.01.2006.

Cultura intentarà comenzar el traslado esta madrugada. La Gaceta, 19.01.2006.

Siete cajas de las 507 previstas se quedarán al final en Salamanca. El Mundo, 19.01.2006.

El Alcalde de Salamanca deniega el permiso de carga para trasladar los “papeles” a Cataluña. El Mundo, 19.01.2006.

El alcalde de Salamanca impide la carga de los “papeles” que exige Cataluña. El Mundo, 19.01.2006.

Lanzarote blindó ayer el Archivo para impedir que hoy salgan los papeles de Salamanca. ABC, 19.01.2006.

Julián Lanzarote : Deslleialtat institucional. Avui, 19.01.2006.

Salamanca deniega el permiso para que hoy Cultura traslade los “papeles” de Catalunya. La Vanguardia, 19.01.2006.

Salamanca boicotea la salida de los “papeles” del Archivo. La Vanguardia, 19.01.2006.

Economía de guerra y Salamanca. Article de José Aranda.

Cinco Días, 19.01.2006.

Ell ens cal a Salamanca. Article d’Iu Forn. Avui, 19.01.2006.

Confisques o estudies? Article d’Alfred Bosch. Avui, 19.01.2006.

La raó i el poder. Article de Miquel Pairoli. El Punt, 19.01.2006

26 Tornen els papers de la guerra. Article de Josep Pernau. El Periódico, 19.01.2006.

Espanya en negativo. Article de José Antich. La Vanguardia, 19.01.2006.

La batalla del Archivo: último asalto. La Razón, 19.01.2006.

Només un acte d’estricta justícia. Avui, 19.01.2006.

Los “papeles” de Salamanca llegan a Madrid rodeados de polémica. Reuters, 19.01.2006.

Los “papeles” de la Generalitat son trasladados sin incidentes desde el Archivo de Salamanca. El país, 19.01.2006.

El Gobierno subraya la “normalidad democràtica” del traslado y el alcalde habla de “humillación”. El País, 19.01.2006.

Menuda pareja. Art. d’Ignacio Villa. Libertad Digital, 19.01.2006.

El Ayuntamiento recurrirá ante la Audiencia Nacional por la salida de documentos. Europa Press, 19.01.2006.

Clemente asegura que con la salida de documentos se “ha cedido a un chantage político”. Europa Press, 19.1.2006.

Cuesta (PSOE) critica al PP por defender sólo las leyes que les “agradan”. Europa Press, 19.01.2006.

PSOE: “Gobierno aplica ley, ya sea con el Archivo o con Batasuna”. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.

PSOE felicita Gobierno y Ministerio Cultura por traslado papeles. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.

Calvo recuerda hasta ahora Ayuntamiento ha perdido todos recursos. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.

Els papers i els diners. Art. de Francesc Puigpelat. La mañana, 19.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca “boicotea” la salida del Archivo. La Mañana, 19.01.2006.

El PP posa nous impediments legals a la devolució dels “papers de Salamanca”. Diari de Girona, 19.01.2006.

Salamanca ordena impedir el traslado de los papeles. 20 Minutos, 19.01.2006.

L’Audiència Nacional paralitza el retorn dels “papers de Salamanca”. Telenotícies.com, 20.01.2006. ¡Qué país! Art. de Fermín Bocos. Faro de Vigo, 20.01.2006.

Tráfico de Archivos. La Clave, 20.01.2006.

Vinyeta humorística de Pallarés. El Mundo, 20.01.2006.

Salamanca, Excepción Injustificada. El Mundo, 20.01.2006.

Sant Cugat penja una pancarta a l’Arxiu que dóna la benvinguda als documents confiscats. Telenotícies.com, 20.01.2006.

3 preguntas a Carlos Travesi, director del Archivo de Castilla y León. Epoca, 20.01.2006.

Calvo anuncia alegaciones a la admisión a trámite del Constitucionals al recurso por traslado de los papeles. Libertad Digital, 21.01.2006.

La Audiencia Nacional paraliza el traslado a Cataluña de los “`papeles” de Salamanca. Ideal, 21.01.2006.

Carta a Julián Lanzarote. El Periódico, 22.01.2006.

L’alcalde lamenta en un edicte, la “humiliació” a Salamanca.

El Periódico, 22.01.2006.

La Audiencia podrá ratificar mañana el traslado de los archivos a Cataluña. Diario de Navarra, 22.01.2006.

PP pide dimisión delegada TVE-CyL trato sesgado salida papeles. Yahoo! Noticias, 23.01.2006.

Rosa Regàs justifica el regreso de los “papeles de Salamanca” a Cataluña porque fueron “expoliados”. Diario siglo XXI.com, 23.01.2006.

Consejera Clemente espera que se acredite el incumplimiento de la ley. Yahoo! Noticias, 23.01.2006.

Castilla y León desea que la medida de la AN se convierta en firme por las “dudas” sobre la selección de legajos. Europa Press, 23.01.2006.

No olvidaremos esta infamia. Art. de José Balboa de Paz. Diario de León, 23.01.2006.

Audiencia revisa paralización traslado en vista pública. Yahoo!

Noticias, 24.01.2006.

El abogado del Estado defenderá ante la Audiencia nacional que paralizar los papeles de Salamanca va contra de la ley.

Libertad Digital, 24.01.2006.

La Audiencia Nacional estudia si mantiene inmovilizado en Madrid el Archivo de la Guerra Civil. Libertad Digital, 24.01.2006.

La nostra “Llista de Schindler”. Hora Nova, 24.01.2006.

Benvinguts siguin els papers! El Temps, 24.01.2006.

Memorial Democràtic, la primera institució de l’Estat que recuperarà la història més recent. Hora Nova, 24.01.2006.

L’Associació d’arxivers fa un nou informe favorable al retorn del llibre de privilegis. Diari de Girona, 24.01.2006.

Vinyeta humorística d’Escoda. Diari de Sabadell, 24.01.2006.

Josep Cruanyes: “Encara posaran més recursos”. Segre, 24.01.2006.

La Audiencia decide hoy cuándo saldrán los “papeles”. Diari de Terrassa, 24.01.2006.

Tot a punt per rebre a la ciutat els anomenats Papers de salamanca. Diari de Sabadell, 24.01.2006.

L’Audiència aborda avui el trasllat dels papers de Salamanca.

El Periódico, 24.01.2006.

La Audiencia decide hoy sobre el Archivo de la Guerra Civil.

Cinco Días, 24.01.2006.

El estado cuestionará que la Audiencia tenga competencia para inmovilizar los documentos. ABC, 24.01.2006.

L’Audiència Nacional dictaminarà avui si “els papers” poden tornar a Catalunya. El Punt, 24.01.2006.

L’Audiència tracta avui del retorn dels “papers”. Avui, 24.01.2006.

La Audiencia decide hoy en sesión pública el traslado de los “papeles de Salamanca”. El País, 24.01.2006.

27 Desafío judicial. El País, 24.01.2006.

El Archivo de la Guerra Civil. Libertad Digital, 24.01.2006.

Calvo en carretilla. Libertad Digital, 24.01.2006.

Vista judicial sobre la situación de los “papeles de Salamanca”.

A.F.P. 24.01.2006.

La Audiencia estudia si mantiene inmovilizados los papeles de Salamanca en Madrid. El Periódico, 24.01.2006. ¿Qué hay en las 500 cajas de Salamanca? La Razón, 24.01.2006.

El retorn a Catalunya posarà fi a prop d’un quart de segle de reclamacions. Diari de Girona, 24.01.2006.

La Audiencia revisa la paralización de los papeles de Salamanca. Reuters, 24.01.2006.

Els papers d’Igualada i Vilafranca. Diari de Girona, 24.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca teme que los “papeles” sean destruidos en Catalunya. La Vanguardia, 25.01.2006.

L’Audiència endarrereix la decisió sobre els papers de Salamanca. El Periódico, 25.01.2006.

Deudas históricas. ABC, 25.01.2006.

La Generalitat retrasa la exposición en Barcelona. El País, 25.01.2006.

La Audiencia Nacional aplaza hasta hoy la decisión sobre los “papeles de Salamanca”. El País, 25.01.2006.

L’Audiència s’ho pensa. Avui, 25.01.2006.

L’Audiència s’ho pren amb calma. El Punt, 25.01.2006.

El abogado del estado dice que Cultura “pecó de minucioso” en el traslado de los “papeles.”. El Mundo, 25.01.2006.

La Audiencia ultima su decisión sobre los papeles de Salamanca tras una tensa vista. ABC, 25.01.2006.

El traslado de los “papeles” de Salamanca tendrá que esperar.

La Razón, 25.01.2006.

La Audiencia pospone su fallo y mantiene retenidos los papeles. La Mañana, 25.01.2006.

L’Audiència, incapaç de solucionar en un dia el “viatge” dels papers de Salamanca. Segre, 25.01.2006.

La Generalitat mantiene para el viernes el acto para recibir los papeles de Salamanca. Libertad Digital, 25.01.2006.

Primera dimisión en el PSOE de Castilla y León por el traslado de los papeles del Archivo de Salamanca. Libertad Digital, 25.01.2006.

Qüestió de memòria. Segre, 25.01.2006.

Catalunya pendiente de que la Justicia decida sobre el “viaje” de los “Papeles”. Diari de Tarragona, 25.01.2006.

L’Audiència Nacional reprendrà avui la deliberación sobre el retorn dels “papers”. Diari de Girona, 25.01.2006.

L’Audiència Nacional ajorna decidir sobre el recurs dels “papers de Salamanca”. Regió7, 25.01.2006.

La Audiencia Nacional aún no ha decidido sobre los “papeles” de Salamanca. Diari de Terrassa, 25.01.2006.

Suspesa la mostra sobre els “papers”. Metro, 25.01.2006.

Jaramillo: “Ojalá el Gobierno dé marcha atrás con los particulares”. La Razón, 25.01.2006.

Los “papeles” continúan retenidos a la espera del dictamen judicial. Expansión, 25.01.2006.

La Audiencia continúa hoy su deliberación sobre el traslado.

La gaceta de Salamanca, 25.01.2006.

La Audiencia Nacional permite el envío de los “papeles de Salamanca” a Cataluña. El Mundo.es, 26.01.2006.

La Audiencia nacional autoriza el traslado de los “papeles” de Salamanca a la Generalitat. ABC.es, 26.01.2006.

La Generalitat ajorna l’exposició. Diari de Girona, 26.01.2006.

Catalunya pendiente de que la Justicia decida sobre el viaje de los “papeles”. Diario de Tarragona, 26.01.2006.

La Audiencia Nacional lleva ya dos días deliberando sobre los “papeles” de Salamanca. La Vanguardia, 26.01.2006.

L’Audiència Nacional levanta suspensión cautelar traslado papeles Salamanca. Yahoo! Noticias, 26.01.2006.

Audiencia autoriza enviar los “papeles” de Salamanca a Barcelona. Yahoo! Noticias, 26.01.2006.

Salamanca advierte que “la batalla no está perdida”. El País, 26.01.2006.

La Audiencia Nacional autoriza el traslado a Cataluña de los “papeles de Salamanca”. El País, 26.01.2006.

La deplorable historia dels “papers” catalans a Salamanca.

Diari de Sant Cugat, 26.01.2006.

Els “papers de Salamanca” s’encallen a Madrid. Diari de Sant Cugat, 26.01.2006.

Cunya publicitària de l’Ajuntament de Sant Cugat. Diari de Sant Cugat, 26.01.2006.

Dimite el portavoz del PSOE en la Diputación de Avila por rechazar el traslado de los “papeles”. El Mundo, 26.01.2006.

Orihuela reclama un libro a la Generalitat. 20 Minutos, 26.01.2006.

L’alcalde de Breda renya per carta el de Salamanca per la polèmica dels “papers”. El Punt, 26.01.2006.

Calvo espera “una actitud austera y tranquila” en Cataluña cuando lleguen los documentos de Salamanca. Libertad Digital, 27.01.2006.

El retorn dels documents pateix entrebancs. Tot Sant Cugat, 27.01.2006.

Vinyeta humorística d’en Jap. El Punt, 27.01.2006.

Els papers tornen a viatjat. El Periódico, 27.01.2006.

L’Audiència aixeca el bloqueig de sis dies dels papers de Salamanca. El Periódico, 27.01.2006.

La Junta cacat “con serenidad” la decisión de la AN y destaca que todavía queda una puerta abierta. Yahoo! Noticias, 27.01.2006..

Els jutges autoritzen finalment el trasllat. El Punt, 27.01.2006.

Agenda 28 La gran ràtzia catalana. El Punt, 27.01.2006.

De Salamanca a Barcelona, pasando por la Audiencia Nacional. Epoca, 27.01.2006.

Salamanca. Art. de Joaquim Nadal. Levante, 28.01.2006.

Guerre des archives en Espagne. Liberation, 28.01.2006.

Caldera dice que “la inmensa mayoría de los salmantinos” piensan como él sobre el Archivo de la Guerra Civil.

Libertad Digital, 30.01.2006.

Més enllà dels “papers”. Art. de Marta Pessarrodona. Avui, 31.01.2006.

Llegan a Barcelona los papeles del Archivo de Salamanca.

Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

PP: Gobierno actúa “de tapadillo” porque tiene “mala consciencia”. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

Legajos Generalitat republicana vuelven a Cataluña 67 años después. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

Benach celebra la llegada del Archivo de Salamanca y pide más “papeles” de otras instituciones catalanas. Libertad Digital, 31.01.2006.

Auntamiento de Barcelona: Llegada papeles es normalidad democràtica. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

El PP catalán pide a la Generalitat que no convierta el acto de recepción en una “fiesta contra nadie”. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

ERC pide nuevos gestos y reclama al PSOE que relance la anulación del proceso a Companys. Reuters, 31.01.2006.

Los “papeles de salamanca” llegaron a Catalunya en una comitiva de turismos y dos furgonetas blancas. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

El delegado de la Generalitat en Madrid dice que “sabíamos que este asunto concluiría bien” Europa Press, 31.01.2006.

Els papers de Salamanca emprendran el viatge a Catalunya en secret. Segre, 31.01.2006.

Edita

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08190 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/

EXPOSICIONS Josep Franch Clapers. Memòria visual de l’exili i els camps de refugiats. Ajuntament d’ Argelers-sur-Mer. Castell de Valmy. Del 15 al 25 d’octubre de 2005.

El món del Treball Industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la Revolució. Casa de Cultura del Masnou. Ajuntament del Tarragona. De l’1 al 30 de novembre de 2005.

El retorn dels documents confiscats a Catalunya.

Arxiu Nacional de Catalunya. Palau Moja. Barcelona. A partir del 4 de febrer de 2006.

25 anys de l’ANC. La comunicació de la memòria.

Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Barcelona. A partir del 29 de novembre de 2005 i fins al 14 de maig de 2006.

Direcció

Josep M. Sans i Travé

Redacció

Francesc Balada, Josep Fernández, Àngels Bernal, Imma Navarro, Carles Figuerola

Imprès a Tiratge ISSN Dip. Legal

Printing Súria 1.500 exemplars 1695-9000 B.27.802-2002