Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 14 (juny 2006).

Cultura Arxius

Número 14 Juny 2006

C

SETANTA ANYS DE L’INICI DE LA GUERRA CIVIL

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

En el marc de la celebració dels seus 25 anys d’existència, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha tingut també la voluntat d’afegir-se a la commemoració dels setanta anys de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Per aquest motiu, l’ANC i el Programa per al Memorial Democràtic han coproduït una exposició monogràfica dedicada al conflicte bèl·lic. Són moltes les activitats culturals que la Generalitat i les altres institucions catalanes han programat per commemorar aquell esdeveniment històric, que s’esdevé precisament en l’Any de la Memòria. La singularitat de l’exposició de l’ANC rau en el fet que la Guerra Civil és vista a través de les fonts documentals conservades al centre.

L’exposició, amb el títol “Guerra Civil a Catalunya. Testimonis i Vivències”, fa un recorregut pels principals elements i esdeveniments del període emfasitzant les visions personals que es reflecteixen a la documentació.

Dóna el màxim relleu a les diverses formes d’expressió vivencial, des de la documentació textual (amb un pes especial dels dietaris i sobretot del gènere epistolar), passant per la força de l’audiovisual, la imatge fotogràfica o el cartell, fins a formes d’expressió plàstica, com ara el dibuix, la pintura o el gravat.

La mostra ha estat estructurada en cinc àmbits expositius i una cloenda, dedicats respectivament als anys d’il·lusió de la Segona República, als fets del 19 de juliol de 1936, a les institucions en guerra, a la vida quotidiana en un país en guerra i revolució i al conflicte militar. El primer àmbit il·lustra la proclamació de l’Estat Català el 14 d’abril de 1931 i la seva curta vigència i reconversió en Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya.

Repassa l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932 i el seu itinerari d’aprovació. Després, les convulsions polítiques porten la política catalana dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a la victòria del Front d’Esquerres de Catalunya a les eleccions del 16 de febrer de 1936.

L’àmbit dedicat a l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, es reflecteix des del punt de vista institucional a través de l’actuació del Cos de Seguretat i Assalt de Barcelona, clau en la repressió del moviment, però alhora també mitjançant el prisma d’un ampli repertori de veus de protagonistes de diferents tendències polítiques. Així mateix, mostra les immediates repercussions de l’esclat de la guerra amb la mobilització de les primeres columnes al front d’Aragó, els actes de persecució de la gent d’ordre i el seu exili. L’espai que analitza les institucions i les seves polítiques en

Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes La canalització i el desviament del curs baix del Llobregat / 2 Els diaris d’operacions del cos de Seguretat i Assalt durant els dies 18 a 20 de juliol de 1936 dins el fons Frederic Escofet i Alsina (coronel Escofet) / 6 Noticiari Les millores d’accés per carretera a l’Aeroport Transoceànic de Barcelona / 8 Els expedients de constitució d’ajuntaments del fons Generalitat de Catalunya (Segona República) que han tornat de Salamanca / 8 L’ ingrés de la documentació de Fabra y Coats de la colònia Borgonyà de Sant Vicenç de Torelló / 9 El tractament arxivístic del fons Centro Español de Moscú (Archivo Guerra y Exilio – AGE) / 10 L’ Arxiu Nacional de Catalunya participa a la Fira de Museus i Educació “Sortir de l’aula: recursos educatius de museus per a l’ensenyament”/ 10 Ingressos / 11 L’ANC a la premsa / 13

Temes 2

temps de guerra, il·lustra les relacions entre els Governs de la Generalitat i els de la República espanyola; la divisió interna entre les forces que donaren suport a la Generalitat, traduïda en l’esclat dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona; les confiscacions, les actuacions dels tribunals revolucionaris i les col·lectivitzacions, amb el seu enorme impacte sobre la vida econòmica, tant a la ciutat com al camp català.

L’àmbit titulat “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució” constitueix un apropament a la difícil vida a la rereguarda. Posa de relleu els problemes relatius a l’assegurament dels béns mínims per a la subsistència i il·lustra les dures conseqüències dels bombardejos. Alhora, mostra els esforços pel que fa a l’assistència social als desvalguts i la lluita pel manteniment d’una vida cultural i educativa tan normalitzada com sigui possible, i dedica també un espai considerable a reflectir l’acolliment als milers i milers de desplaçats. Finalment, l’espai dedicat pròpiament al conflicte militar dóna gran protagonisme al testimoni dels soldats a través de les seves cartes des del front i intenta relatar les condicions físiques i morals que acompanyaren la seva vida i sovint la seva mort. Un espai final de cloenda, reflecteix la doble condició de l’any 1939 com a temps de derrota i exili per a uns i de victòria i retorn per a altres, constructors al nostre país de la negra i llarga nit del franquisme.

En un altre nivell, l’ANC està enfortint la seva presència internacional aprofitant precisament el ressò de les commemoracions de la Guerra Civil i l’exili. El dia 14 de setembre s’inaugura al Museu d’Història de Iugoslàvia (Belgrad) una doble exposició patrocinada per l’ANC, l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) i l’Ambaixada d’Espanya a Sèrbia. Es tracta de la mostra commemorativa de la participació dels brigadistes internacionals iugoslaus a la Guerra Civil espanyola, acompanyada de la mostra de dibuixos i aquarel·les del pintor Josep Franch-Clapers (1915-2005). El fons d’aquest pintor es conserva a l’ANC i la mostra recull una selecció de les obres referides a l’estada de l’artista en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs, els anys 1938 i 1939.

Amb aquest seguit d’activitats, l’ANC s’afegeix a l’Any de la Memòria que ha declarat el Govern de la Generalitat, aportant allò que és la seva funció bàsica: el patrimoni documental.

LA CANALITZACIÓ I EL DESVIAMENT DEL CURS BAIX DEL LLOBREGAT Tradicionalment els rius catalans han estat i són objecte de l’acció transformadora humana per tal d’extreure’n el màxim rendiment i alhora minimitzar els seus ocasionals efectes negatius. Al llarg del temps s’hi han construït molins, preses, fàbriques, embassaments, centrals hidroelèctriques i canals de regadiu; s’han drenat les zones pantanoses, s’han canalitzat les lleres, s’han desviat o rectificat els cursos i s’han construït defenses per protegir les seves ribes de les inundacions.

Aquesta activitat constructiva es va accelerar a partir del procés d’industrialització del segle XIX, lligada als avenços tecnològics i a l’evolució dels conceptes d’obra pública i d’ordenació del territori; i fou especialment intensa en aquelles conques on prosperaven les fàbriques tèxtils i acollien nuclis de població cada cop més populosos. El riu Llobregat, eix de la industrialització de Catalunya, n’és un bon exemple; en particular el seu tram inferior, on la densitat demogràfica és més elevada.

El fons de l’Agència Catalana de l’Aigua conté 367 projectes d’infraestructures hidràuliques que afecten directament el Llobregat, datats entre el 1899 i el 1991, i referents al proveïment d’aigua, sanejament, embassaments, endegament i defenses, desviament i rectificació del curs, canals, regadiu, etc. D’aquests, 96 són projectes de canalització i endegament del curs del riu, alguns fets i d’altres no, que intenten pal·liar els efectes de les inundacions i l’erosió de les ribes.

Aquests gairebé cent anys de projectes sobre un mateix tram de riu, per donar solució als mateixos problemes, aporten una interessant visió sobre multitud d’aspectes: l’evolució de la tècnica, l’aparició de l’enginyeria civil i del concepte de planificació territorial, la transformació del territori i el seu impacte ambiental, o el paper de les administracions en el desenvolupament de l’obra pública.

Al darrer terç del segle XIX, i paral·lelament al creixement econòmic i a la consolidació de l’Estat liberal, l’Administració Detall del plànol de rectificació i canalització d’una part del riu Llobregat, prop del pont de Molins de Rei, signat per l’enginyer Angel Camón.

30 de juny de 1845 ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

3 pública pren un paper protagonista en les actuacions urbanístiques i en l’ordenació del territori, en substitució de la iniciativa privada. A la demarcació de Barcelona, la Diputació provincial es convertirà en la institució cabdal encarregada de l’obra pública del territori; mentre que l’Administració central anirà construint les bases d’una organització centralitzada de les obres públiques per assumir la responsabilitat de la planificació territorial, que esdevé una prioritat per a la modernització del país.

Del conjunt de projectes sobre el riu Llobregat, ens centrarem només en un lligall, el més antic. Conté un recull de documents datats entre el 1845 i el 1903, que corresponen a diferents projectes d’endegament i rectificació del curs del Llobregat entre Molins de Rei i el mar, per tal d’evitar els efectes de les riuades. Són un conjunt de còpies i originals de plànols, memòries, càlculs i estudis sobre el mateix tema, probablement aplegats per servir de base o com a antecedents de posteriors projectes de la mateixa naturalesa i sobre el mateix espai.

La major part estan signats per enginyers de camins, alguns d’ells responsables del districte d’obres públiques del ministeri de Foment o de la Diputació, que van estar implicats en el desenvolupament de l’urbanisme, de la xarxa viària, de la xarxa de ferrocarrils i les infraestructures hidràuliques de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX. La seva tasca representa la consolidació d’una professió, l’enginyeria civil, que tot just havia nascut a l’Estat espanyol durant el primer terç del segle XIX, amb la creació de l’Escola de Camins el 1802. Amb ells, l’obra pública es desvinculava de l’àmbit militar i passava a ser assumida per les administracions, mitjançant aquests professionals enquadrats en un cos de funcionaris de l’Estat i repartits pels diferents districtes en què es dividí el territori.

Entre altres documents, el lligall inclou els plànols següents: • Plànol de rectificació i canalització d’una part del riu Llobregat, prop del pont de Molins de Rei, signat per l’enginyer Ángel Camón el 30 de juny de 1845 i aprovat per la Direcció General de Camins, Canals i Ports. Escala 1:2.000 peus.

• Plànol topogràfic general del riu Llobregat, des del pont de Molins de Rei fins al mar, signat pels enginyers Ángel Camón i Constantino de Ardenaz el 24 d’octubre de 1846 i aprovat per l’enginyer en cap del Districte Antonio Arriete. Escala 1:10.000 peus.

• Plànols de detall del riu Llobregat: inflexions que forma el riu davant les possessions de Solterra, les de Colomer i davant de Sant Boi, signat pels enginyers Ángel Camón i Constantino de Ardenaz el 24 d’octubre de 1846 i aprovats per l’enginyer en cap del Districte Antonio Arriete. Escala 1:2.500 peus.

• Plànol de rectificació del riu Llobregat, des del pont de Molins de Rei fins a la barca de Sant Boi, signat per l’arquitecte Narciso José M. Bladó el 18 de març de 1854. Escala 1:5.000 peus.

• Plànol de canalització i rectificació del riu Llobregat entre Sant Feliu i Sant Boi, signat per l’enginyer Alejandro Rubió el 3 de novembre de 1898 i aprovat pel governador [civil]. Escala 1:2.000 metres. Correspon al projecte de canalització encarregat per Eusebi Güell i altres particulars propietaris de terres a les vores del riu.

• Plànol del tram del riu Llobregat on l’enginyer senyor Valcár-

Detall del plànol del tram del riu Llobregat on l’enginyer senyor Valcárcel va efectuar l’aforament de l’avinguda extraordinària del 13 de gener de 1898, entre la presa de la fàbrica de carburs d’Antoni Sedó, a Sant Andreu de la Barca, i Martorell.

Novembre de 1902 ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

cel va efectuar l’aforament de l’avinguda extraordinària del 13 de gener de 1898, entre la presa de la fàbrica de carburs d’Antoni Sedó, a Sant Andreu de la Barca, i Martorell; signat per l’enginyer Valcárcel el novembre de 1902. Escala 1:500 metres.

El lligall conté també altra documentació referent al cabal del riu en diferents riuades: • Càlculs del cabal de les avingudes del 13 de gener de 1898 i del 21 de setembre de 1901, efectuats per l’enginyer Valcárcel el novembre de 1902.

• Representació gràfica de les altures de l’aigua del riu Llobregat mesurades al pont de Sant Boi, des del juny de 1902 fins al novembre de 1903.

• Taula de mesures de l’altura diària del riu entre el mes de juny de 1902 i el mes de novembre de 1903.

I una còpia manuscrita de la Memòria de l’avantprojecte d’endegament, rectificació i desviament del riu Llobregat, redactada per l’enginyer Victoriano Felip, director d’obres públiques de la Diputació de Barcelona, el 30 de desembre de 1899.

La part introductòria i justificativa d’aquest document expres-

4

Detall del plànol de rectificació del riu Llobregat, des del pont de Molins de Rei fins a la barca de Sant Boi, signat per l’arquitecte Narciso José M. Bladó.

18 de març de 1854 ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

sa molt bé la finalitat del projecte promogut per la Diputació, segurament arran de les inundacions del gener de 1898. Fa una breu exposició dels diferents projectes de canalització del curs baix del riu dels darrers cinquanta anys, i enumera les causes que tradicionalment han agreujat els efectes devastadors de les avingudes, així com també les més recents i perilloses: la línia del ferrocarril i el canal de la Dreta del Llobregat.

Tot i que Felip apunta com a millor solució el desviament del curs del riu des de Sant Boi fins al mar, l’alternativa queda descartada per la dificultat de l’execució i el seu elevat cost. L’avantprojecte es limita a canalitzar la llera, mitjançant espigons i estacades que controlin l’augment del cabal i rectificacions dels trams més tortuosos, i a la construcció de dics i altres defenses per contenir l’aigua de les avingudes. És interessant destacar la relació entre els particulars i els poders públics en la projecció, execució i finançament de les obres. L’acord de la Diputació és la canalització del riu des del mar fins on sigui necessari. Felip centra l’estudi només en el tram des del mar fins al terme de Sant Boi, perquè des d’aquest punt fins a Sant Feliu de Llobregat s’aprofitarà un altre projecte que hi ha en tramitació a iniciativa d’alguns propietaris de terres d’ambdues vores del riu, encapçalats per Eusebi Güell.

D’altra banda, l’avantprojecte de Felip estableix una planificació a la qual s’hauran de subjectar les obres d’ajuntaments i particulars, consistent en l’establiment d’unes línies de canalització que determinen una amplada de llera suficient per garantir el pas lliure de l’aigua. L’Administració haurà de vetllar pel seu compliment.

Respecte al finançament, es proposa que els propietaris que limiten amb el riu i els ajuntaments, que són els més directament beneficiats per les obres, es facin càrrec de més de la mei-

tat de la despesa (les obres que afecten la propietat privada), mentre que les administracions central i provincial assumirien només les obres que afecten la llera del riu, que representen una quarta part del pressupost. D’aquesta manera, l’enginyer creu que el projecte es podria dur a terme en un curt termini, ja que l’Administració només n’hauria de pagar una petita part.

Per últim, només resta assenyalar que el desviament de la desembocadura del Llobregat, que en aquest i en altres projectes posteriors es va descartar, es va acabar fent més de cent anys després, quan l’any 2004, enmig d’una gran controvèrsia, es va desplaçar la seva sortida al mar 2,5 quilòmetres al sud.

Transcrivim a continuació un fragment de la memòria, en què es justifica la proposta que es presenta tot fent la relació dels problemes que l'originen i dels projectes anteriors o en curs que han intentat aportar solucions: «La Excelentísima Diputación provincial, por acuerdo adoptado en sesión pública ordinaria del día 21 de Junio de 1898, resolvió que por el Ingeniero que suscribe “se practicasen estudios dirigidos a determinar las convenientes líneas para el encauzamiento del río Llobregat y obras de defensa necesarias, desde su desembocadura, aguas arriba, hasta donde sea preciso, al objeto de evitar el peligro de futuras inundaciones, estableciéndose el cálculo aproximado del presupuesto de gastos de dichas obras”. »En virtud del precedente acuerdo y en cuanto fué posible disponer de los fondos más indispensables para atender a los gastos que habían de originar los trabajos de campo, se emprendieron éstos, tomando los datos necesarios para levantar el plano del cauce actual del río Llobregat y de dos zonas laterales bastante extensas, desde su desembocadura en el Mar, hasta el término de San Boy, en cuyo paraje se limitaron los trabajos por el momento, porque, a partir del mismo hasta la riera de Pahisa, aguas arriba, o sea en la parte del cauce comprendida dentro de los términos de San Boy, San Juan Despí y Santa Coloma de Cervelló, acababan entonces de terminarse estudios de encauzamiento del río a instancia de los propietarios interesados de los referidos términos municipales, cuyos estudios, efectuados por el Ingeniero D. Alejandro Rubió, se hallan actualmente en tramitación en el Gobierno Civil de esta provincia. [...] »[...] En la parte inmediata superior del río hasta el puente de Molins de Rey, a consecuencia de los desastres ocasionados por las terribles inundaciones del mes de Enero de 1898, se han construido algunas obras de defensa, las cuales junto con las de encauzamiento proyectadas en la inferior o baja, evitarán probablemente la repetición de aquellos desastres. Convendría sin embargo continuar el estudio del encauzamiento hasta el referido puente de Molins de Rey. La longitud total estudiada ahora mide, a contar desde la desembocadura del río, 13.547 metros y la comprendida entre la riera de Pahisa y el puente de Molins de Rey 4.670 metros. »La cuestión de encauzamiento del río Llobregat en la parte más baja de su cuenca, o sea entre aguas abajo del repetido puente de Molins de Rey y el mar, data de hace más de medio siglo. »Por los años de 1844 y 45 los ingenieros destinados al servicio de Obras Públicas de esta provincia practicaron trabajos encaminados al expresado objeto. En el otoño de 1850 el río

5

Detall del plànol de les inflexions que forma el riu Llobregat davant de Sant Boi i de les possessions de Solterra i de Colomer, signat pels enginyers Angel Camón i Constantino de Ardenaz.

24 d’octubre de 1846 ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

abandonó su antiguo cauce inundando terrenos y amenazando las poblaciones de San Boy y de San Juan Despí. El mismo citado año, el Gobierno aprobó un proyecto de encauzamiento que no fué posible realizar por causa de las nuevas variaciones que sufrió el cauce. Por R.O. de 8 de Agosto de 1852 se aprobó otro proyecto que tenía por objeto abrir un canal de 100 varas de amplitud disponiendo que los trabajos se costearan por mitades entre el Estado y la Provincia, suministrando las herramientas necesarias los propietarios interesados, el cual tampoco llegó a realizarse ocurriendo, en cambio, nuevas inundaciones y desastres que pusieron en eminente peligro especialmente los pueblos de San Boy y Prat, al dirigirse directamente contra los mismos la corriente general del río. »A consecuencia de los indicados sucesos se formó, el año 1854, un nuevo proyecto, cuyo principal objeto fué el de hacer desaparecer por completo los dos pronunciados senos que entonces formaba el cauce del río, uno de ellos frente al pueblo de San Vicens dels Horts y el otro, frente a San Boy. »En el referido proyecto se consignaban como principales causas de las inundaciones la poca consistencia y escasa elevación de las márgenes del río, la extremada tortuosidad de su cauce y las invasiones ocasionadas en éste por los propietarios colindantes al tratar de fortificar y defender sus respectivas orillas, sin el debido orden y concierto, proponiendo a fin de combatir las indicadas causas: la apertura de zanjas de rectificación, la elevación de márgenes con los productos de dicha apertura, las plantaciones de consolidación utilizando los sedimentos depositados en las avenidas y el señalamiento de nuevas líneas de encauzamiento, para contener las aguas bajas y medias de la corriente, fijando aquellas por medio de estacadas longitudinales y diques transversales formando espigones sencillos y algunos en forma de martillo o “T”.

»Tampoco el indicado proyecto llegó a realizarse, sucediendo lo propio con los demás estudios que posteriormente se han realizado. Los propietarios interesados, durante el gran número de años transcurridos desde las citadas fechas, han procurado defender sus respectivas fincas por medio de estacadas y de terraplenes con escaso éxito, en general, como suele suceder cuando estas obras se ejecutan aisladamente, sin obedecer a un plan previamente determinado teniendo en cuenta todos los intereses y con especialidad los que resultan opuestos entre una y otra orillas del río. »Además en este tiempo se construyó el puente de madera sobre el Llobregat en San Boy, con un largo terraplen levantado sobre la orilla derecha del río para construir el camino desde el citado puente a la población; y el ferrocarril de Barcelona a Villanueva, que también exigió un largo terraplén entre el río y la población del Prat. »La tortuosidad de la corriente, agravada por la defectuosa construcción de gran número de las estacadas particulares y la existencia de los largos terraplenes anteriormente citados, los cuales obligando a las aguas desbordadas a saltar sobre ellos formando largas cascadas, ocasionaban la producción de verdaderas mangas, que a manera de avalanchas dotadas de gran velocidad, destruían cuanto encontraban al paso, constituyeron en el mes de Enero de 1898 las principales causas de los desastres ocasionados en la cuenca más baja del Llobregat por las inundaciones del citado año. »Los terraplenes del Canal de la Derecha del Llobregat, especialmente los de las Acequias superior e inferior, produciendo análogos efectos, contribuyeron también a la agravación de los desastres, dando lugar a notables socavaciones del terreno, las cuales llenándose de agua formaron extensas lagunas en diferentes parajes de las nombradas acequias, cuya destrucción también tuvo lugar en la mayor parte de su longitud. »Los males que en esta época han ocasionado y pueden volver a ocasionar las grandes avenidas del río Llobregat son de mayor importancia que los que ocurrían antes de la existencia del ferrocarril y del Canal, por cuyo motivo urge ahora, más que anteriormente, adoptar las disposiciones necesarias para conseguir aminorarlos todo lo posible, ya que no es fácil evitarlos completamente pués, para esto, sería preciso cambiar el cauce del río abandonando el actual entre San Boy y el mar, y sustituyéndolo por otro nuevo dirigido en línea recta desde el nombrado pueblo al estanque o laguna del Remolà, siguiendo la dirección conocida en la localidad por fondo del Riumort; pero este problema difícil y de costosa solución, no constituye el objeto de este anteproyecto [...].»

Aquest és un dels projectes sobre el Llobregat que conserva el fons documental de l’Agència Catalana de l’Aigua. N’hi ha 95 més que persegueixen la mateixa finalitat, el control del riu, gairebé tots a la zona del Baix Llobregat.

Maria Utgés Vallespí

6 ELS DIARIS D’OPERACIONS DEL COS DE SEGURETAT I ASSALT DURANT ELS DIES 18 A 20 DE JULIOL DE 1936 DINS EL FONS FREDERIC ESCOFET I ALSINA (CORONEL ESCOFET) A les acaballes de l’any 2002 ingressà a l’Arxiu Nacional de Catalunya, procedent del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, el fons documental produït per Frederic Escofet i Alsina (1898-1987). Barceloní d’orígens familiars empordanesos, esdevingué una personalitat clau en els compassos inicials de la Guerra Civil espanyola a la capital catalana, com a encarregat de preparar i dirigir el pla de defensa de les forces del Govern català contra els militars i feixistes insurrectes. Militar de carrera foguejat al Marroc i amb diferents destins i graduacions en ascens a Catalunya, ingressà al Cos de Mossos d’Esquadra el 1930. El comandà inicialment i fou després capità

Primera pàgina del Diari d’operacions dels dies 19 i 20 de juliol de 1936 de la 6a Companyia del Cos de Seguretat i Assalt de Barcelona.

1936 ANC, Fons Frederic Escofet i Alsina (coronel Escofet).

caporal molt proper al president Macià. Condemnat a mort per la seva defensa del Palau de la Generalitat durant els Fets del Sis d’Octubre de 1934, la pena li fou posteriorment commutada. Pel febrer de 1936, després de la victòria electoral del Front Popular, assumí la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest càrrec, la seva actuació fou decisiva en la derrota de l’aixecament militar del 19 de juliol a Barcelona i a la resta de Catalunya. Amb la guerra en curs, Escofet fou enviat pel Govern català a l’estranger en comissió de servei (agost 1936-maig 1937). Al seu retorn, participà com a comandant als combats del front d’Aragó i les batalles de Belchite i Terol, on fou ferit repetidament. Un cop recuperat, esdevingué ajudant del president Companys. El 1939, emprengué el camí de l’exili en companyia del president i s’establí a Brussel·les.

A més d’aplegar nombrosos esborranys, apunts i materials diversos per als seus estudis sobre els fets del Sis d’Octubre de 1934 i l’aixecament feixista de 1936, el fons documental del coronel Escofet esdevé una notable font d’informació sobre els fets de juliol a Barcelona, sobretot, a través de les còpies literals dels diaris d’operacions redactats durant els dies posteriors pels comandaments de cadascuna de les companyies i esquadrons del denominat Cos de Seguretat i Assalt de Barcelona.

En bona mesura emprades com a base documental del seu llibre Al servei de Catalunya i de la República. La victòria 19 de juliol de 1936 (publicat per les Edicions Catalanes de París el 1973), aquestes còpies dels diaris d’operacions foren lliurades al Comissari General d’Ordre Públic, principalment, entre els dies 8 i 10 d’agost, com a resultat d’una ordre del mateix coronel Escofet cursada el 21 de juliol, interessat ja aleshores a recollir el màxim d’informació sobre les primeres hores de la revolta militar a Barcelona. Escofet havia pres possessió del càrrec de Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat el 26 de juny de 1936, mentre es feia efectiu per Decret del Govern de la República el traspàs de les competències d’ordre públic a la Generalitat de Catalunya. El 8 de juliol, el conseller de Governació Josep Maria Espanya va reunir-se amb Escofet per planificar les mesures adients davant una eventual rebel·lió militar, els signes de la qual, semblaven prou evidents. Acordaren no fer difusió del contingut real de la seva conversa a través de la premsa, a fi de no prevenir els elements colpistes.

Sota les ordres del conseller de Governació es trobaven aleshores les Esquadres de Catalunya, amb uns 300 mossos, encarregats bàsicament de la custòdia dels edificis del Govern, dos terços i una comandància de cavalleria de la Guàrdia Nacional Republicana (l’antiga Guàrdia Civil) i sobretot els 1.960 efectius de les Forces de Seguretat i Assalt, comandades per Albert Arrando, formades per tres grups de Forces d’Assalt i nou companyies i dos esquadrons de cavalleria de les Forces de Seguretat. Atès que el capteniment de la Guàrdia Nacional semblava incert, Escofet dissenyà el seu dispositiu preventiu comptant bàsicament amb els efectius de les Forces de Seguretat i Assalt. Amb aquell objectiu passà hores i hores amb el comandant Arrando preparant l’estratègia d’intervenció i preveient quins podien ésser els moviments dels militars rebels.

Tal i com ens donen a conèixer els diaris d’operacions del Cos de Seguretat i Assalt, Escofet i Arrando prepararen un dispositiu que concentrà a l’anomenat Cinc d’Oros (l’encreuament

7

Cartell “Gràfic del moviment facciós a Barcelona”. 1936 ANC, Fons Pau Mercadé

entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia) el màxim d’efectius per sorprendre les unitats militars que es desplacessin en direcció al centre de la ciutat. Així mateix, altres grups policíacs haurien de concentrar-se a la Barceloneta, per actuar contra les forces que sortissin de les casernes de l’avinguda d’Icària i la Ciutadella; prop de les Drassanes, vigilant les dependències militars a l’entorn de la Capitania general; a la plaça d’Espanya, per cobrir la Gran Via i l’avinguda del Paral·lel; i, finalment, a la seu de la Comissaria General d’Ordre Públic a la Via Laietana, on arribaria el mateix president Companys una vegada esclatada la revolta. El dia 18 de juliol, les notícies sobre l’èxit de la rebel·lió militar al Marroc combinades amb les informacions derivades del control de les comunicacions telefòniques de les guarnicions a Barcelona, portaren Escofet al convenciment que l’aixecament es produiria a la capital catalana l’endemà a la matinada, motiu pel qual aquella mateixa tarda s’inicià el desplegament de les forces de Seguretat i Assalt.

Els diaris d’operacions de les diverses unitats del Cos de Seguretat i Assalt permeten resseguir els seus moviments des de la matinada del 19 de juliol fins a l’endemà. Deslligant-se de la retòrica formal més pròpia d’aquesta mena d’informes rutina-

ris, contenen sovint una eloqüent narració de les operacions de lluita al carrer i de l’actitud dels comandaments i els agents, així com dels combats amb les unitats militars sollevades i de les baixes i ferits ocasionats. Constitueixen un document ben viu que ens apropa als fets del 19 de juliol a Barcelona. Les batalles del Cinc d’Oros, dels carrers de l’Eixample, de la plaça Catalunya, de l’edifici de Governació o del Passeig Nacional i l’avinguda d’Icària, resten ben narrades a través de la participació de les forces d’ordre públic sota el comandament de la Generalitat. El fons del coronel Escofet, a més, inclou altres informes dels caps de les unitats del Cos de Seguretat i Assalt que avaluen les causes i el nombre de morts i ferits de cadascuna, i proposen recompenses per aquells comandaments i agents que més es distingiren en els combats. En conjunt, aquesta documentació contribueix a enriquir considerablement la nostra visió d’aquells fets d’ara fa setanta anys.

A tall d’exemple, reproduïm un fragment del diari d’operacions corresponent a la 6a Companyia de Seguretat, que intervingué activament en la batalla del Cinc d’Oros: »Próximamente a las 5 horas momento que se apagaba el alumbrado público, avanzaban rápidamente por la calle de Córcega, gran número de fuerzas rebeldes, y al salir la sección que a mis órdenes ocupaba el centro de la plaza hacia la mencionada calle fue recibida con intenso tiroteo de fusilería y ametralladora, que fue repelido en igual forma y dándose un estentóreo viva a la República por todas las fuerzas que ocupaban la repetida Plaza del Cinco de Oros, siendo el encuentro violentísimo y el choque en el primer momento casi cuerpo a cuerpo, pues las primeras bajas se producen a menos de diez pasos de distancia y al dar la orden de a caballo el capitán del escuadrón para iniciar una carga, fueron muertos su caballo y el del ordenanza, no pudiendo llevarla a cabo; generalizándose el combate con inusitada intensidad por espacio de más de dos horas y sobre las 7.50 las fuerzas de vanguardia sublevadas, titubean y se rinden entre clamorosos vivas a la República y al Gobierno legalmente constituido, dados por las fuerzas que defendían la plaza. Otro tanto ocurre con las fuerzas del Regimiento de artillería, que ante el nutrido fuego de la defensa, no puede desembarcar de los camiones el total de la fuerza, por lo que inician la retirada dejando prisioneros en nuestro poder a un oficial, clases y varios artilleros. El resto de la fuerza del regimiento de caballería que se batía en la calle de Córcega se hace fuerte en distintas casas de la citada calle y su plana mayor con el coronel, parte del escuadrón de armas automáticas y gran número de jefes y oficiales de dicho regimiento, así como el comandante de la Guardia Civil señor Recas, un cabo y unos 20 números del mencionado instituto que formaban parte de la columna sublevada, se refugiaron e hicieron fuertes en el Convento de los Carmelitas sito en Lauria-Diagonal, colocando estratégicamente en dicho edificio las ametralladoras de que disponían, haciendo fuego sobre toda la barriada.

Por las fuerzas a mis ordenes fueron ocupados todos los puntos estratégicos para batirlos y cortarles la retirada, sosteniendo todo el día intenso fuego, hasta que se rindieron los distintos núcleos que se habían hecho fuertes en los edificios de la calle de Córcega, y continuando el fuego con los refugiados en el Convento.»

Miquel Pérez Latre

Noticiari 8 LES MILLORES D’ACCÉS PER CARRETERA A L’AEROPORT “TRANSOCEÀNIC” DE BARCELONA Entre els expedients generats per la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona —organisme depenent del Ministeri d’Obres Públiques—, trobem el “Proyecto de reparación del camino de acceso provisional al Aeropuerto Transoceanico de Barcelona”, generat entre el 1948 i el 1950. L’expedient forma part de la sèrie Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres transferida per l’Arxiu Central del Departament de PTOP. Del seu contingut se n’extreu que, fins a la posada en marxa de l’autovia de Castelldefels, la via d’accés a l’aeroport, denominat llavors “Transoceánico”, era el camí municipal del Prat de Llobregat on s’hi arribava a través de la carretera provincial que començava a la Gran Via de Barcelona. L’augment de trànsit derivat de la utilització de l’aeroport va posar de relleu la necessitat d’arranjar aquest camí.

Aquest expedient fa referència a les obres que es van dur a terme en els anys 1948-1950. Inclou el projecte i els contractes subscrits amb l’empresa Riegos Asfálticos SA, adjudicatària de les obres.

El projecte conté la memòria, els plànols, el plec de condicions facultatives i el pressupost. Va ser signat el 12 de novembre de 1948 per l’enginyer Pablo Nobell Jolonch i porta el vistiplau de l’enginyer J.A. Lagarde, cap de la Prefectura .

La memòria descriu, entre d’altres aspectes, el mal estat de conservació del tram de carretera i els treballs que s’han de fer a uns dos quilòmetres i mig (pavimentació, eixamplament i reforçament). També hi trobem informació sobre la nòmina dels treballadors, amb els càlculs de jornal base, plus de carestia, percentatges corresponents a gratificacions, previsió social, quotes sindicals, assegurances per malaltia i per accidents de treball, etc.

Els plànols consten de dos fulls. El primer reprodueix a escala

Expedient de la carretera d’accés a l’Aeroport Transocèanic de Barcelona.

Detall del plànol general on es pot visualitzar la carretera d’accés a l’aeroport.

1948.

Fons. Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques

1:50.000 la ubicació de l’aeroport i destaca en vermell el tram on s’han de fer les obres. El segon, és una secció que representa l’amplada i la longitud dels trams que s’han de millorar.

Al plec de condicions facultatives es detallen les característiques de l’execució dels treballs, com ara la recollida, el dipòsit, el transport i la manipulació dels materials utilitzats, la seva qualitat i procedència (pedra calcària de les pedreres de Castelldefels i graveta del riu Llobregat), les precaucions adoptades durant els treballs (senyalització i enllumenat), els terminis d’execució, recepció i liquidació de l’obra, entre d’altres.

L’últim document del projecte és el pressupost amb un cost total de 179.491,36 pessetes (1.079 euros). El 84% d’aquest import (151.760,95 pessetes) correspon a costos de materials, el 2% (4.318,50 pessetes) als jornals, un 1% (1.560,79 pessetes) és per a imprevistos, un 5% (7.803,97 pessetes) per a costos de direcció i administració i, finalment, un 8% (14.047,15 pessetes) per a benefici industrial.

D’altra banda, hi ha cinc contractes amb l’empresa Riegos Asfálticos SA, quatre subscrits entre octubre i novembre de 1949 i un el desembre de 1950, on s’especifiquen les obligacions econòmiques del contractista, el qual havia d’abonar un 10% de l’import de l’obra com a garantia i havia de subscriure una pòlissa d’assegurança a la Caixa Nacional d’Accidents de Treball.

ELS EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ D’AJUNTAMENTS DEL FONS GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA) QUE HAN TORNAT DE SALAMANCA Els expedients de constitució d’ajuntaments formen una de les moltes sèries documentals generades per l’Administració de la Generalitat de Catalunya que la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD) va comissar i va traslladar a Salamanca l’any 1939 i que el 31 de gener de 2006 va retornar a Catalunya. Aquesta sèrie abasta el curt període que va de la tardor de 1936 a la tardor de 1937 i consisteix en la documentació que fa referència a la supervisió i control que la Generalitat exercia sobre el nomenament i actuació dels càrrecs municipals a través de la Direcció General d’Administració Local.

En total, han arribat fins als nostres dies els expedients de 765 ajuntaments dels prop de 1.000 que hi havia a l’època. Desconeixem el motiu de la manca de la documentació corresponent a més de 200 ajuntaments —entre els quals n’hi ha de tan significatius com podrien ser els de Terrassa, Sabadell, Tarragona, Tortosa o Reus. Amb tot, una possible explicació podria venir donada, en part, per les vicissituds i els trasllats que aquesta documentació va haver de patir en els mesos immediatament posteriors al final de la guerra.

Els expedients que conservem estan aplegats i organitzats per les 38 comarques en què es va dividir Catalunya l’any 1937 i, dins d’aquestes, estan ordenats alfabèticament pel nom del municipi. A cada expedient hi trobem la documentació corresponent a l’aplicació dels dos decrets de Presidència i de la Conselleria de Seguretat Interior, de 9 d’octubre de 1936, així com de l’ordre posterior, de 12 d’octubre, de la Conselleria de

9

Fitxa corresponent a l’Ajuntament de Súria.

1936 ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

Seguretat Interior. Amb aquestes disposicions normatives, s’adequaven els governs municipals a la nova situació política nascuda de la recomposició de l’equilibri de forces entre la Generalitat i les forces revolucionàries que des del 19 de juliol, un cop frenat el cop militar, controlaven tots els àmbits del poder. Aquesta adaptació comportava la dissolució dels comitès antifeixistes locals i el retorn del poder municipal a mans dels ajuntaments, els quals, al seu torn, reconeixien l’autoritat superior de la Generalitat. Amb tot, com es pot observar en consultar els expedients, en alguns municipis el procés de constitució dels nous ajuntaments va comportar més d’una incidència i oposició per part dels membres dels anteriors comitès.

Del contingut dels expedients, cal destacar les llistes on s’informa dels repartiments dels càrrecs municipals (alcaldia i regidories) entre les diferents forces polítiques, la correspondència relativa als incompliments del decret per manca de voluntat col·laboradora d’alguns partits o forces polítiques i, quan es dóna el cas, la correspondència relativa a l’oposició dels antics comitès i a les actuacions que aquests duen a terme.

En alguns expedients, a més, també trobem correspondència relativa a les actuacions derivades de l’aplicació del Decret d’1 de març de 1937 de la Conselleria de Seguretat Interior, pel qual es dissolien les conselleries municipals de Seguretat Interior i de Defensa. En aquests casos, es tracta de la còpia certificada de l’acta de la sessió municipal en la qual s’aplicava aquest decret i que l’Ajuntament, obligatòriament, havia d’enviar a la Direcció General d’Administració Local.

Com a font documental, la sèrie permet, en primer lloc, suplir la manca de dades sobre aquells ajuntaments que, per les circumstàncies de la guerra o la descurança, no han conservat la documentació relativa al període de la guerra. No obstant això, el seu principal interès rau en el fet que aplega la informació de la major part dels ajuntaments catalans, la qual cosa, per exemple, permet fer estudis generals i estadístics sobre la implantació de les diverses forces polítiques a les comarques o al conjunt del territori català en aquest període concret de finals de 1936. Així, dins de cada municipi podem veure com

va quedar refet el poder, quines eren les persones i partits que dominaven la nova situació i, també, quin va ser el grau de compliment dels decrets a cada localitat concreta.

En aquest darrer aspecte, i depenent dels llocs, l’aplicació dels decrets i l’ordre no va ser homogènia. En la major part dels casos es van complir ràpidament i els ajuntaments es van constituir sense cap incidència, com va passar a Agramunt, Bossòst, Callús, Granollers, Guimerà, Mont-roig del Camp o Prades, per esmentar-ne alguns exemples. Malgrat això, hi va haver força casos d’un compliment incorrecte en no mantenir-se les proporcions polítiques que s’estableixen als decrets, normalment per manca de representació local d’alguna de les forces polítiques, com veiem que va passar a Aldover, Anglesola, Bonastre, Gandesa, Maspujols o el Pinell de Brai, per exemple.

Quan passa això, trobem nova correspondència informant de noves reunions i nous acords municipals per tal d’observar la paritat a què obligaven els decrets. Altres casos, ja més excepcionals, són aquells en què el repartiment estricte de les regidories, bo i seguint les proporcions que marcaven els decrets i l’ordre, va comportar queixes i una interessant correspondència per part de les forces polítiques majoritàries al municipi, que se sentien menystingudes, tal com, per exemple, va passar a Navarcles.

La consulta d’aquesta sèrie, tot i les mancances que hem esmentat, permet tenir una visió global força completa i fidel de l’actuació dels governs locals i de les forces polítiques i sindicals locals en un moment molt puntual però molt transcendent del nostre passat més recent.

L’INGRÉS DE LA DOCUMENTACIÓ DE FABRA Y COATS DE LA COLÒNIA BORGONYÀ, DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ El 1895, l’empresa britànica J&P Coats establí una fàbrica de filatures a Sant Vicenç de Torelló que significà la construcció de la colònia industrial Borgonyà. Malgrat que l’empresa era d’origen escocès, la colònia es conegué popularment com la Colònia dels Anglesos i en el seu moment representà la introducció al nostre país de les instal·lacions i tècniques més modernes, tant de producció com d’actuació social vers els treballadors. L’any 1903 l’empresa es fusionà amb la Sucesora de Fabra y Portabella, de Sant Andreu del Palomar, i donà lloc a la constitució de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, actualment Coats Fabra, SA. L’any 2000 la colònia Borgonyà tancà les seves portes i traspassà el seu arxiu a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, el qual ara ha cedit el fons a l’ANC. Fer-ne in situ un primer tractament arxivístic ha permès constatar l’existència de 21 sèries documentals, entre les quals destaquen les de Direcció General; Maquinaria i Utillatge, sobre la gestió del patrimoni moble, amb documentació des del 1926; Tresoreria, sobre la gestió dels recursos econòmics, amb documentació des del 1919; Producció, amb documentació des del 1906; i diverses sèries sobre la gestió del personal com ara Salaris, amb documentació des del 1894, i Serveis Socials, amb documentació des del 1927. Malgrat la mancança d’alguns tipus de documentació normalment present en els fons

10 d’empresa, les sèries conservades són contínues i no presenten salts cronològics, la qual cosa fa que el conjunt del fons sigui un excel·lent testimoni documental d’una colònia industrial modèlica en el moment del seu naixement i que ha perllongat la seva activitat fins als nostres dies. El volum total del fons és de 188 metres lineals de prestatgeria.

Vistes les condicions de conservació a què havia estat sotmesa la documentació, amb anterioritat al seu trasllat a la seu de l’ANC ha estat objecte d’un tractament de desinsectació i desinfecció, al mateix temps que s’ha identificat el material que requerirà un posterior pas pel Laboratori de Restauració. Després del seu ingrés, el fons resta a l’espera del seu tractament arxivístic definitiu i provisionalment fora de consulta.

EL TRACTAMENT ARXIVÍSTIC DEL FONS CENTRO ESPAÑOL DE MOSCÚ (ARCHIVO GUERRA Y EXILIO – AGE) L’Arxiu Nacional de Catalunya ha finalitzat les tasques d’dentificació, descripció, ordenació i enregistrament del fons Centro Espanyol de Moscú (CEU). La documentació va ingressar a l’arxiu l’any 2000 com a resultat del conveni de col·laboració signat el 10 de maig de 1999 entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) i la posterior cessió en comodat d’un conjunt documental que inclou el Centro Español de Moscú.

El Centro Espanyol de Moscú o Sociedad de Emigrados Espanyoles en la URSS neix el 1966 com a entitat política i cultural amb l’objectiu d’agrupar els espanyols residents a la Unió Soviètica, vetllar per la seva unitat política i moral, i esperonar els sentiments patriòtics vers Espanya al mateix temps que l’estimació per la Unió Soviètica. Els immigrants espanyols havien arribat a l'URSS en dues etapes marcades per la Guerra Civil espanyola. Els coneguts “nens de la guerra” que provenien de 4 de les expedicions que es van organitzar

Dibuix fet per diferents nens de la Guerra Civil espanyola evacuats a l’URSS amb motiu de l'aniversari de José Diaz 1941 ANC, Fons Centro Espanyol de Moscú.

entre 1937 i 1939 per evacuar nens a l’estranger, i d’altra banda els exiliats polítics, membres del PCE, que fugiren després de la Guerra Civil. Cal destacar Dolores Ibarruri, Joan Comorera o Vicente Uribe, a més de membres de les Brigades Internacionals. La seu de l’entitat acollia el Comitè de l’Emigració Espanyola a l’URSS i el Comitè dels Comunistes Espanyols de Moscou. Va dependre del PCE fins a la seva sortida després de la caiguda del règim comunista. El 1995 els antics “nens de la guerra” van reorganitzar el Centro amb l’aprovació d’uns nous estatuts.

El fons integra la documentació conservada a la seu de l’esmentada associació produïda per l’emigració espanyola, sobretot el PCE, entre 1966 i 1981. Fonamentalment es tracta de documentació administrativa, actes de reunions, correspondència i publicacions. Un altre volum important de documentació és el d’aquella que està relacionada amb els nens de la guerra, sobretot la correspondència dels nens amb Dolores Ibarruri.

S’ha descrit la documentació textual, inclosa l’hemeroteca, a nivell d’unitat documental composta, donant com a resultat un catàleg que conté 271 registres informàtics. El fons està instal·lat en 147 unitats d’instal·lació normalitzades L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA PARTICIPA A LA FIRA DE MUSEUS I EDUCACIÓ “SORTIR DE L’AULA: RECURSOS EDUCATIUS DE MUSEUS PER A L’ENSENYAMENT” Del 4 al 7 de juliol l’Arxiu Nacional de Catalunya ha participat a la Fira de Museus i Educació “Sortir de l’aula: recursos educatius de museus per a l’ensenyament” que ha organitzat el Museu Marítim de Barcelona coincidint amb les X Jornades de Museus i Educació.

Aquesta és una Fira de propostes educatives per a escolars que, des dels museus, pretén ser una plataforma de diàleg, d’intercanvi de parers, d’informacions i d’experiències entre els tècnics d’educació dels museus i els dels centres d’ensenyament reglat. L’objectiu que persegueix la Fira de Museus i Educació és aproximar els centres docents als museus i a l’inrevés.

La contribució de l’Arxiu Nacional de Catalunya a la Fira, amb un estand propi que presentava les activitats que desenvolupa el Servei Didàctic de l’arxiu, ha estat valorada molt positivament pels assistents que s’hi han adreçat interessant-se pels tallers, les visites guiades i els materials didàctics propis del SDANC. La Fira s’ha adreçat a professionals de l’educació: des dels docents d’ensenyament obligatori, a tècnics del lleure, a personal de departaments d’educació dels museus, d’empreses de serveis culturals, etc.

Ingressos 11 ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ Febrer - Maig 2006 FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Generalitat de Catalunya (Segona República) Llibre d’actes de les sessions del Comitè Permanent d’Indústria i llibre d’ordres i decrets del Departament de Proveïments. (1936-1937), 0,1 metres lineals. Restitució de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Accés lliure. [fons 1, ingrés 1953] Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d’instal·lacions elèctriques receptores de baixa tensió (1990), 28,7 metres lineals. Base de dades Access amb 3.696 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Treball i Indústria. Accés restringit. [fons 439, ingrés 1971] Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Expedients de modificació de preus (1986-1990), 11,2 metres lineals. Inventari en SIGEDA Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Accés restringit. [fons 501, ingrés 1963] FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri deTransport, Turisme i Comunicacions Expedients de contractació per a equipaments del transport de viatgers (1977), 0,2 metres lineals. Base de dades Access amb 2 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés 1959] Expedients de contractació xarxes de ferrocarrils metropolitans (1967-1984), 3,9 metres lineals. Base de dades Access amb 53 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés 1960] Expedients de contractació xarxes de ferrocarrils de titularitat autonòmica (1975-1982), 0,4 metres lineals. Base de dades Access amb 3 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés 1961] Expedients de contractació xarxes de ferrocarrils de titularitat d’altres administracions (1967-1980), 1 metre lineal. Base de dades Access amb 2 registres.

Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés 1962] FONS D’INSTITUCIONS

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques Expedients de construcció d’habitatges de construcció pública (1956-1975), 398,4 metres líneals. Base de dades Access amb 12.621 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 707, ingrés 1897].

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Obre Públiques Diferents sèries (1891-1981), 59,6 metres lineals.

Pendent de tractament. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Cultura. Accés lliure. [fons 715, ingrés 1951] COL·LECCIONS

Expedients de contractació xarxa de ferrocarrils metropolitans (1962-1975), 3,7 metres lineals. Base de dades Access amb 27 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 496, ingrés 1956] Expedients de contractació xarxa de ferrocarrils de titularitat autonòmica (1965-1977), 1,1 metres lineals.

Base de dades Access amb 6 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 496, ingrés 1957] Expedients de contractació xarxa de ferrocarrils de titularitat d’altres administracions (1972-1980), 0,9 metres lineals. Base de dades Access amb 6 registres.

Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 496, ingrés 1958]

Col·lecció de cartells de Joventut 2.030 cartells (2.378 peces, inclosos 348 duplicats) que fan referència a activitats i entitats juvenils d’arreu. Base de dades Access amb 2.030 registres.

Transferits per la Secretaria General de Joventut del Departament de la Presidència. Accés lliure. [fons 718, ingrés 1965] ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’EMPRESES Fuerzas Hidroeléctricas del Segre Documentació sobre l’actuació del treballador Andreu Pagès en la col·lectivització de l’empresa durant la Guerra Civil i publicacions. 1937/1990 0,4 metres lineals.

12 Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats Documentació de Direcció General, Gestió del Patrimoni Moble, Producció i Personal de la colònia Borgonyà, de Sant Vicenç de Torelló. 1894-2000. 188 metres lineals FONS FAMILIARS I PATRIMONIALS Família Cuyàs 351 pergamins i 1 llibre espècul sobre la gestió del patrimoni familiar de Massanes (Selva). Segles XIVXVIII. 0,1 metres lineals.

FONS PERSONALS Francesc Macià 32 cartes i telegrames enviades al Comitè Llibertat, d’Argentina, abans i durant el viatge de Francesc Macià a Sud-amèrica. 1926-1929. 0,1 metres lineals.

Joaquim Rosquellas i Alessan Documentació de la seva activitat professional a empreses tèxtils i Radio Associació de Catalunya, i sobre la seva activitat creadora com a poeta i autor teatral. 1917-1999.

1,6 metres lineals.

Josep Maria Boix i Raspall Documentació professional com a degà de la Facultat de Dret i director general de la Caixa durant la Guerra Civil. Documentació i correspondència sobre el seu processament i depuració. Escrits de memòries i sobre l’autor. 1920-2002. 1,6 metres lineals.

Joan Colomines i Puig Documentació familiar i sobre la seva activitat professional i política. Dietaris i obra de creació. 1867-2000.

24 metres lineals Joan Casanovas Ginjoan Documentació sobre la seva activitat com a metge al front durant la Guerra Civil i sobre el seu processament posterior. 1938-1943. 0,1 metres lineals.

Joan Marimon Borràs Documentació sobre la seva activitat com a membre de la junta del CADCI. 1926-1936. 0,1 metres lineals Fèlix Marimon i Carol Documentació de la seva activitat en associacions d’estudiants, el seu allistament al Regiment Pirinenc núm. 1 durant la Guerra Civil i la seva mort i enterrament en els fets de maig de Barcelona el 1937.

1933/1970. 0,1 metres lineals.

ÀREA D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS FONS PERSONALS Jaume Font i Martí-Marí 3 àlbums fotogràfics del muntanyenc Valentí Vallès Parera i dels Minyons de Muntanya de Manresa.

També fotografies de la Mútua Escolar Blanquerna.

Antonio Esplugas 1 fotografia. Vista del patí de la Gardunya de la presó de Barcelona vers 1875.

Miquel Coll i Alentorn Fotografies i altres documents audiovisuals de la seva activitat política durant els darrers anys de vida.

COL·LECCIONS Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional de Catalunya 9 gravats de l’àlbum “Per la Llibertat” de l’artista iugoslau D.A. Kun que reflecteixen la seva visió de la Guerra Civil espanyola en la qual participà com a brigadista internacional.

Col·lecció d’àlbums fotogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya dos àlbums fotogràfics que contenen retrats de mem bres de la família Batlló. Un dels àlbums, de pell i amb cantoneres metàl·liques conté setanta-nou retrats en diversos formats, l’altra conté vint-i-nou fotografies segurament preses per Domingo Batlló i Sunyol i algunes d’aquestes molt interessants.

Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya 1 fotografia, retrat dels diputats de l’Esquerra Soli dària Catalana (Salvatella, Moles, Carner, Marial i Hurtado).

Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil espanyola Fotografies de diversa procedència i bàndol relatives a la guerra (front i rereguarda).

Col·lecció de documents de la transició de Pelai i Joan Pagès (AGE) Màsters dels enregistraments videogràfics amb entre vistes per a la sèrie “La Guerra Civil a Catalunya”.

Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional de Catalunya 1 gravat de Francesc Sillué signat i numerat, amb motiu de la Diada de la Seguretat i Salut en el Treball.

L’ANC a la premsa 13 Archivo: la guerra no ha hecho más que empezar. Época, 30.12.2005.

Els “papers de Salamanca” ja son aquí! Tot Sant Cugat, 01.02.2006.

“Papeles” Art. de Francesc-Marc Alvaro. La Vanguardia, 01.02.2006.

Los “papeles” de Salamanca regresan por fin a Catalunya 67 años después. La Vanguardia, 01.02.2006.

El diari ofereix “Els papers confiscats de Salamanca”. El Periódico, 01.02.2006.

La exposición del retorno de los “papeles” en el Palau Moja de Barcelona se inaugurarà el sábado. La Vanguardia, 01.02.2006.

Els papers ja són a Catalunya després de viatjar de nit des de Madrid. El Periódico, 01.02.2006 28 anys de reivindicació. El Periódico, 01.02.2006.

67 anys després. Avui, 01.02.2006.

67 anys després....ja son aquí. Editorial. Avui, 01.02.2006.

Mieras diu que el litigi de l’art sacre s’ha d’acabar pactant. El Periódico, 02.02.2006.

Vinyeta humorística d’En Ferreres. El Periódico, 02.02.2006.

Caterina Mieras. Art. d’Isabel-Clara Simó. Avui, 05.02.2006.

“Papers de la dignitat” Avui, 05.02.2006.

El Suprem avala un altre traspàs de documents a la Generalitat. 05.02.2006.

Comienza la muestra pública de los “papeles de Salamanca”.

MadridPress.com, 08.02.2006.

El Archivo Nacional de Catalunya, memoria histórica de la Generalitat. Hoy Digital, 08.02.2006.

Calvo dice que se devolverán los documentos del Archivo a los vascos igual que a todos los españoles. Libertad Digital, 08.02.2006.

Castilla y León exigirà la devolución de su patrimonio en otras regiones de Espanya e incluso en el extranjero.

Libertad Digital, 09.02.2006.

Un cancionero burgalés en Barcelona. Diario de Burgos, 09.02.2006.

El debate de los bienes. Heraldo de Aragón, 10.02.2006.

El arte sacro de la Franja. El Mundo, 12.02.2006.

Por dignidad y respeto debidos. El Correo, 12.02.2006.

Els papers reben milers de vistes. Canvi, 1302.2006.

Entrevista a Odina Capo. Canvi, 1302.2006.

Mercenarios de archivo al servicio de los cazatesoros. El Correo, 13.02.2006.

El Ayuntamiento de Ripoll pedirá al Vaticano que le devuelva la Biblia del siglo XI impulsada por el abad Oliba. Periodistasdigital.com, 1302.2006.

Entrevista a Iñaki Egaña. Diario de Noticias de Álava, 15.02.2006.

Salamanca estima en 10.500 cajas los documentos particulares que podrían restituirse. La razóndigital, 15.02.2006.

Cultura devolverá al Gobierno vasco los “papeles” si prueba que le pertenecen. Diariovasco.com, 15.02.2006.

Una fuita d’aigua inunda el Registre Civil i malmet desenes d’expedients als jutjats. Diari de Girona, 15.02.2006.

Ascens i desfeta llibertària. Avui, 15.02.2006.

Salamanca tralará... Art. de Víctor Fernández. La Razón, 16.02.2006.

L’Ajuntament de Ripoll demanarà al Vaticà que retorni la Biblia del segle XI. El Ripollès, 16.02.2006.

Miquel Sitjar posa en dubte l’autenticitat del document sobre els orígens de Núria. Diari de Girona, 16.02.2006.

Gràcia abre el archivo. 20 Minutos, 17.02.2006.

Sobre la ubicació de l’arxiu comarcal de les Borges. Segre, 17.02.2006.

10.000 personas en la exposición de los papeles. Què, 17.02.2006.

La calle donde està el Archivo de Salamanca se va a llamar calle del Expolio. El Mundo, 17.02.2006.

Els metges dels llibres. El Mundo, 17.02.2006.

Lleida és la demarcació catalana on els museus, arxius i biblioteques tenen més llocs web. El Punt, 17.02.2006.

Deu mil persones visiten l’exposició dels “papers de Salamanca”. El Punt, 17.02.2006.

Prop de 10.000 persones han vist la mostra dels “papers”. Avui, 17.02.2006.

Salamanca cambiará el nombre de la calle donde está el Archivo por “calle del Expolio”. Libertad Digital, 17.02.2006. Éxito de los papeles. 20 Minutos, 17.02.2006.

El carrer de l’arxiu de Salamanca es dirà Calle del Expolio.

Avui, 18.02.2006.

La Comissió de la Dignitat lliura litografies de Fontseré a Parets. El 9Nou, 20.02.2006.

Los socialistas piden que se equipare el acceso a todos los archivos. El Mundo, 20.02.2006.

“Els documents confiscats a Catalunya”, en llibre. Canvi, 20.02.2006.

Publicados los pergaminos más antiguos del Archivo Histórico de Barcelona. El País, 20.02.2006.

La Generalitat nega tenir documents de Màlaga. El Periódico, 20.02.2006.

El Constitucional rechaza las medidas cautelares contra el traslado a Catalunya de los “papeles de Salamanca”. CadenaSER.com, 20.02.2006.

Entrevista a Borja Aguinagalde. Gara, 20.02.2006.

23-F, també a l’Alt Empordà. Hora Nova, 21.02.2006.

Juan García Carrés, l’empordanès del 23-F, va ser l’únic civil implicat en la trama colpista. Hora Nova, 21.02.2006 El TC rechaza suspender la entrega de los “papeles” porque se hizo por ley. La Vanguardia, 21.02.2006.

El TC deniega las medidas cautelares contra el traslado de los papeles de Salamanca. Levante, 21.02.2006.

El TC avala que no se aplazara el traslado de papeles de Salamanca. Heraldo de Aragón, 21.02.2006.

El Constitucional deniega las medidas pedidas por la Junta sobre el Archivo de Salamanca. El País, 21.02.2006.

El Constitucional denega les mesures cautelars del trasllat.

Avui, 21.02.2006.

El Constitucional torna a rebutjar la suspensió del retorn dels “papers” de la Generalitat a Catalunya. El Punt, 21.02.2006.

14 El TC también rechaza bloquear la salida de los “papeles de Salamanca”. El Mundo, 21.02.2006.

El TC desestima las medidas cautelares solicitadas por Castilla y león sobre el traslado del Archivo. ABC, 21.02.2006.

El TC deniega las medidas cautelars para aplazar el traslado de los papeles de Salamanca. La Razón, 21.02.2006.

El Constitucional no suspendrà la llei de retorn dels “papers”.

Diari de Girona, 21.02.2006.

ERC de les Borges quiere que el Arxiu Comarcal se ubique en el Escorxador Vell. La Mañana, 22.02.2006.

La muestra en Barcelona de los “papeles” de la Guerra abre el sábado. Cadena Ser.com, 20.02.2006.

Responsables dels arxius municipals de Catalunya analitzen avui a Barcelona l’estat del patrimoni documental. Europa Press, 23.02.2006.

L’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa anirà a l’antiga funerària municipal. El Punt, 24.02.2006.

Paul Getty compró en una subasta en 1983 el códice que recoge los Fueros de Jaime I. Levante, 24.02.2006.

El Congreso rebajará el control de la Generalitat sobre el Archivo Real. Heraldo de Aragón, 24.02.2006.

Els “papers” de Macià. Avui, 25.02.2006.

L’estat infringeix la llei del retorn dels “papers”, diu la Comissió de la Dignitat. El Punt, 25.02.2006.

La Comissió de la Dignitat alerta del retard en la llei dels “papers”. Avui, 25.02.2006.

La Comisión de la Dignidad pide que devuelvan las siete cajas que quedaron en Salamanca. El País, 25.02.2006.

Julián Lanzarote, l’agitació esdevé pallassada. Avui, 28.02.2006.

Engrunes. Art. de Joan Oliver. Avui, 28.02.2006.

L’Arxiu Històric de Girona organitza la ruta de l’exili arran dels 70 anys de la fi de la Guerra Civil. El Punt, 28.02.2006.

El carrer de quin espoli? Art. de J. J. Navarro Arisa. Avui, 01.03.2006.

Las Cortes exigen a Zapatero que cree el Patronato del Archivo de la Corona de Aragón. Las Provincias, 02.03.2006.

Los “papeles” del Holocausto. Expansión, 03.03.2006.

El director del Archivo de la Corona de Aragón defiende la integridad de sus fondos. Levante, 03.03.2006.

Reus convoca un concurs d’idees per encabir a Cal Chap l’arxiu, un CAP, un pàrquing i pisos protegits. El Punt, 04.03.2006.

El nuevo CAP de Horts de Miró estarà en l’Espai, junto al Arxiu Comarcal. Diari de Tarragona, 04.03.2006.

El regreso a casa de una joya de la Corona de Aragón. El Heraldo de Aragón, 05.03.2006.

El guardià de la memòria. Diari de Girona, 05.03.2006.

Un salouense dona un pergamino comprado en internet. Diari de Tarragona, 06.03.2006.

La Comissió de la Dignitat recorda que queda molt per fer. El Triangle, 06.03.2006.

Tornen els papers de la lògia La Luz. Hora Nova, 07.03.2006.

L’arxiu municipal de Cambrils ingressa un pergamí de l’any 1613- El Punt, 07.03.2006.

Cambrils recibe la donación de un documento fechado en 1613. Diari de Tarragona, 07.03.2006.

L’exposició sobre els papers visitarà a l’abril l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat. Messantcugat, 09.03.2006 El tresor ocult de l’IEI. Segre, 12.03.2006 Girona, pionera en la difusión de archivos fílmicos “on-line”.

El País, 12.03.2006.

Preocupa com queda l’Arxiu de la Corona d’Aragó a l’Estatut.

Avui, 12.03.2006.

Els “papers de Salamanca” se’n van de gira per Catalunya. El Punt, 13.03.2006.

La Universidad de Salamanca quiere evitar la subasta de 130 cartas de Unamuno desde el exilio. El País, 15.03.2006.

Roban un valioso incunable que volvía de una exposición española en méxico. ABC, 15.03.2006.

30.130 visitants a l’exposició dels “papers”. Avui, 15.03.2006.

L’Arxiu Nacional rep en dipòsit el fons documental de Pau Casals. El Punt, 16.03.2006.

El “Estatut” incluirá el Archivo Real en el sistema catalán de fondos. El Heraldo de Aragón, 16.03.2006.

“Salamanca papers” ready to go on tour. Catalonia Today, 16.03.2006 L’Arxiu de Montblanc adquireix un document fiscal de les Piles del segle XIX a un llibreter de vell. El Pati, 17.03.2006.

Aragón acudirà al Constitucional si el Archivo de la Corona se incluye en el Estatut. La Razón, 17.03.2006.

Una disposición que se aprueba hoy provocarà el tercer recurso al TC. El Mundo, 17.03.2006.

Aragón rechaza la cesión a Cataluña del Archivo Real. Las Provincias, 17.03.2006.

El archivo Real. El Heraldo de Aragón, 17.03.2006.

Un informe de la Generalitat avala l’entrega de l’art sacre a Aragó. El Periódico, 18.03.2006.

La falta de humedad afecta a una de las piezas únicas de la muertra sobre la Corona de Aragón. Levante, 18.03.2006.

El nuevo pacto del PSOE y sus socios mantiene parte del Archivo Real en el sistema catalán. El Heraldo de Aragón, 18.03.2006.

Alcarràs protesta per la devolució de l’art sacre davant Mieras.

El Periódico, 19.03.2006.

Un antídoto contra el olvido. La Vanguardia, 20.03.2006.

L’Arxiu Nacional rep en dipòsit l’extens fons documental del músic Pau Casals. El Punt Digital, 20.03.2006.

Exposició fotogràfica d’un metge andorrà. Diari de Tarragona, 22.03.2006.

Cultura entregarà documents dels segles XIV i XV a l’Arxiu Comarcal de Puigcerdà. Diari de Girona, 22.03.2006.

La familia del fotógrafo Torruella cede su fondo al Arxiu de la Noguera. La Mañana, 23.03.2006.

El Constitucional admet un recurs del PP pels papers de Salamanca. El Periódico, 23.03.2006.

L’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà millora les instal·lacions. El Pati, 24.03.2006.

Argentina ordena la apertura de los archivos secretos de sus Fuerzas Armadas durante la dictadura militar. Libertad Digital, 24.03.2006.

15 Millora de les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de la Conca.

Nova Conca, 24.03.2006.

Conferència sobre els “papers de Salamanca”. Nova Conca, 24.03.2006.

El Constitucional admet el recurs del PP pels “papers”. Avui, 24.03.2006.

Falset obre les portes a l’israelià que ha trobat els seus orígens al Priorat medieval. Diari de Tarragona, 25.03.2006.

La filla de Cartier-Bresson participarà en les novenes jornades “Antoni Varés”. El Punt, 25.03.2006 L’Arxiu Municipal de Girona va rebre un total de 28 donacions durant l’any 2005. Diari de Girona, 25.03.2006.

Lo que es nuestro.... Art. de Marga Torrejón. Heraldo de Aragón, 25.03.2006 Siete siglos de historia al alcance de todos. Heraldo de Aragón, 26.03.2006.

La DGA no logra que el Gobierno central garantice la unidad del Archivo. Heraldo de Aragón, 26.03.2006.

El Archivo de la Corona. El heraldo de Aragón, 26.03.2006.

La nova biblioteca d’Esparreguera tindrà espai per a l’arxiu local i una sala polivalent. Regió7, 27.03.2006.

La Generalitat también revisarà las 1.939 cajas de la Sección Militar del Archivo. Tribuna de Salamanca, 28.03.2006.

Baleares se desmarca de Cataluña y respeta el Archivo de la Corona. El Heraldo de Aragón, 29.03.2006.

El Govern regula la composició i el funcionament del Consell d’Arxius. Diario de Girona, 29.03.2006.

Ripoll exposa els seus “papers de Salamanca” per trencar el “silenci pactat” de la Transició. Diari de Girona, 30.03.2006.

Castilla y León pregunta a Calvo si saldrán del Archivo más documentos. El Mundo, 30.03.2006.

Olesa demanarà còpies dels documents que eren a Salamanca.

Regió7, 31.03.2006.

Amnistía pide que se facilite el acceso a los archivos de la guerra. El País, 31.03.2006.

Investigadores de la Generalitat identifican textos en el Archivo de Salamanca. ABC, 31.03.2006.

Nuevo paso hacia la fractura del Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 31.03.2006 Los Borja, sin secretos. La Vanguardia, 01.04.2006.

Baleares ve en el Estatuto peligros para la unidad del Archivo de la Corona de Aragón. El País, 01.04.2006.

La memoria histórica de Euskadi se reunirà en un archivo que costarà 24 millones. El Correo, 01.04.2006.

El Gobern Balear diu que l’Estatut trenca l’Arxiu de la Corona. Avui, 02.04.2006.

Dos enmiendas en el Senado buscan evitar la división del Archivo Real. Heraldo de Aragón, 02.04.2006 El Precio de la Paz Carlista. La Vanguardia, 02.04.2006.

Els papers del Vaticà. Article d’I-C. Simó. Avui, 03.04.2006.

Libros antiguos en L’Hospitalet. Què!, 05.04.2006.

Salamanca contarà con fondos de la guerra depositados en Francia. El País, 05.04.2006.

Acusament de recepció seixanta-vuit anys després. El Punt, 05.04.2006.

La Comunitat Catalana demana els “papers” requisats per Franco. Diari de Girona, 06.04.2006.

Divendres s’inaugura l’exposició “Els Papers de Ripoll a Salamanca”. El Ripollès, 06.04.2006.

Dossier: L’Esperança Republicana. Presència, 07.04.2006.

El Codi de Judes. El Periódico, 07.04.2006.

El Evangelio de Judas. El país, 07.04.2006.

I si Judes no era traïdor? Avui, 07.04.2006.

Joan Carretero inaugura el Arxiu Històric de Bellpuig. La Mañana, 07.04.2006.

Exposen els “papers” de Ripoll que han tornat de Salamanca.

El 9Nou, 07.04.2006.

La región se plantea recurrir el Estatut. La Gaceta, 07.04.2006.

Unanimidad en ir al Constitucional si se disgrega el Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 07.04.2006.

Bellpuig abre las puertas del Arxiu Històric Municipal de Cal Segura. La Mañana, 08.04.2006.

Marcel·lí Domingo i la República. El Punt, 09.04.2006.

La inocentada del Archivo. Heraldo de Aragón, 09.04.2006.

CHA definede la unidad del Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 09.04.2006.

Una mala defensa. Heraldo de Aragón, 10.04.2006.

Recuperen importants fons fotogràfics del segle XX. Diari de Tarragona, 11.04.2006.

Entrevista a Josep Cruanyes. El Punt, 12.04.2006.

La Comissió de la Dignitat acusa a Cultura. La Vanguardia, 12.04.2006.

La Comissió de la Dignitat diu que falten documents per tornar. Avui, 12.04.2006 La Comissió de la Dignitat assegura que no tots els “papers” han tornat a Catalunya. Diari de Girona, 12.04.2006.

Memòria de la Dignitat. El Periódico, 13.04.2006.

Descubren policromías en una virgen de Lleida. Segre, 15.04.2006.

Els “papers de la dignitat” arriben a l’Arxiu de Lleida a principis de maig. Segre, 16.04.2006.

La Comissió de la Dignitat denuncia que han quedat papers a Salamanca. El Triangle, 17.04.2006.

Piden digitalizar mejor el patrimonio. Què!, 19.04.2006.

L’arxiu de la vergonya. Avui, 20.04.2006.

Patrimonio incorporarà a su nueva web copias de los papeles de la Guerra Civil. Heraldo de Aragón, 20.04.2006.

Holocauste: Berlin ouvre de nouvelles archives. Le Figaro, 20.04.2006.

El dueño de unas cartas de Unamuno rechaza una petición de Cultura para que las devuelva. Libertad Digital, 21.04.2006.

Mostra a la UdG sobre els papers de Salamanca. El Punt, 21.04.2006.

Ciències de l’Educació acull una exposició sobre els “papers de Salamanca”. Diari de Girona, 21.04.2006.

PP y PAR exigen que el “Estatut” no rompa la unidad del Archivo. Heraldo de Aragón, 21.04.2006.

Para perderse entre los papeles de Tarragona que se “fueron” a Salamanca. Diari de Tarragona, 22.04.2006.

16 Tarragona entre los papeles de Salamanca. Expansión, 24.04.2006.

Una historia compartida. Heraldo de Aragón, 24.04.2006.

Calvo, premiada pel retorn dels “papers” per la UGT i el PSC. Avui, 25.04.2006.

La Seu iniciarà l’arxiu comarcal i el nou cementiri aquest any.

Segre, 25.04.2006.

Vilanova amplia l’arxiu amb un nou edifici que posarà fi a la saturació de l’actual. El Punt, 27.04.2006.

Calvo diu que l’Estat seguirà sent titular de la Corona d’Aragó.

Avui, 27.04.2006.

La integridad del Archivo. Heraldo de Aragón, 27.04.2006.

La ministra de Cultura defiende las tesis del Estatuto catalán sobre el Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón, 27.04.2006.

Premi pel retorn dels “papers”. Avui, 28.04.2006.

L’Arxiu disposarà de 7 quilòmetres més de prestatges al nou dipòsit. Diari de Vilanova, 28.04.2006.

El Museu de Valls rep més de 2.000 imatges de l’arxiu fotogràfic de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. El Pati, 28.04.2006.

Cartell publicitari del 75 aniversari de la Segona República.

AGE/ANC/PSOE, 01.05.2006.

Un lío mal explicado. Heraldo de Aragón, 01.05.2006.

Parada y fonda de la memoria histórica catalana. ABC, 02.05.2006.

El Ejecutivo evitarà que el Estatut rompa el Archivo de Aragón.

La Gaceta, 03.05.06.

El Parlament consulta els documents recuperats. El Punt, 03.05.2006.

La mesa del Parlament fa una visita a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Diari de Sant Cugat, 04.05.06.

El PSOE aragonés renuncia a la unidad del Archivo en la Cámara Alta. Heraldo de Aragón, 04.05.2006.

Archivos de la memoria. La Vanguardia, 05.05.2006.

Memòria d’un país. Presència, 05.05.2006.

Iglesias descarta que se rompa la disciplina de voto por el Archivo. Heraldo de Aragón, 05.05.2006.

Tot a punt per obrir la mostra dels papers de Salamanca. Segre, 05.05.2006.

La Bisbal signa un conveni de més de 2 milions d’euros per a la construcció de l’Arxiu Comarcal. Diari de Girona, 06.05.2006.

Lleida obre avui la “gira” dels papers de Salamanca. Segre, 09.05.2006.

Els “papers de Salamanca” ja són exposats a Lleida. Avui, 09.05.2006.

Arriben a Lleida els papers de Salamanca. El Periódico, 09.05.2006.

Edita

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08190 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/

Lleida mostra els papers de Salamanca. El Periódico, 10.05.2006 Arxiu Històric de Lleida. ABC, 10.05.2006.

Jueus catalans reclamen els seus “papers de Salamanca”. Avui, 10.05.2006.

L’Arxiu obre al públic per rebre l’exposició dels papers de Salamanca. Segre, 10.05.2006.

Los papeles de Salamanca inician su periplo por Catalunya en Lleida. La Mañana, 10.05.2006.

Pergamins digitals a l’arxiu de Lleida. Metro, 10.05.2006.

Lleida exposa “els papers de Salamanca”. Diari de Girona, 10.05.2006.

Relleu a l’Arxiu Capitular de Lleida, que vol obrir-se més al públic. Segre, 10.05.2006.

Un Companys inèdit. Avui, 12.05.2006.

La col·lecció Deseuras. Regió7, 12.05.2006.

Els papers marxen de l’Ajuntament. Hora Nova, 12.05.2006.

“Las 400 mil fotografías de Terrassa de nuestro fondo estarán pronto en Internet” Manel Coll. Diari de Terrassa, 13.05.2006.

Papers de la dignitat. La Mañana, 14.05.2006.

El PP reivindica a les Balears trenta competències que nega a Catalunya. El Periódico, 14.05.2006.

Més de sis mil notícies d’Osona. El 9 Nou, 15.05.2006.

Conveni per restaurar el fons copte de Montserrat. Regió7, 16.05.2006.

El fons copte de Montserrat serà conservat. Avui, 16.05.2006.

Benvinguda als “papers” Segre, 18.05.2006.

L’Arxiu Comarcal acollirà el centre de documentació de la Castellania. L’Ebre, 19.05.2006.

La Plataforma de l’Arxiu diu que la ubicació que proposa l’ajuntament no té futur. Som Garrigues, 19.05.2006.

El Senado rechaza exigir la creación inmediata del Patronato del Archivo. Heraldo de Aragón, 24.05.2006.

El Archivo. Heraldo de Aragón, 14.05.2006.

L’Arxiu de la Conca recupera els fons fotogràfics dels artistes Vicenç Baldrich i Antoni Moix. El Punt, 25.05.2006 Editan 2.000 postales para pedir el archivo en les Borges. La Mañana, 25.05.2006.

El PSC admet que va ser un error recolzar la moció de l’art sacre. El Periódico, 25.05.2006.

Siete intelectuales defienden en Salamanca la unidad del Archivo por “la fuerza de la razón”. ABC, 26.05.2006.

El Col·legi d’Arquitectes amplia el fons documental amb les donacions d’Ignasi Bosch i Manuel Martín. El Punt, 25.05.2006.

Salamanca. Article de Jon Juaristi. ABC, 28.05.2006.

Dos senadores tramposos. Heraldo de Aragón, 28.05.2006

Direcció

Josep M. Sans i Travé

Redacció

Francesc Balada, Josep Fernández, Àngels Bernal, Imma Navarro, Carles Figuerola

Imprès a Tiratge ISSN Dip. Legal

Printing Súria 1.500 exemplars 1695-9000 B.27.802-2002