Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 18 (novembre 2007).

Cultura Arxius

Número 18 Novembre 2007

C

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

LA NORMATIVA INTERNA D’ACCÉS, CONSULTA I REPRODUCCIÓ DELS FONS DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA: UN PAS MÉS EN EL CAMÍ DE LA QUALITAT En els darrers quatre anys l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), en el marc d’una estratègia de qualitat total, està duent a terme de forma planificada l'elaboració dels procediments normalitzats de treball.

La implantació d’un Sistema de gestió de la qualitat, d’acord amb la Norma ISO 9001:2000, ha estat determinant en la planificació i en l’elaboració d’aquests procediments. El bon ritme i l’impuls en la realització d’aquests instruments cal atribuirlos al compromís del nostre centre, a l’esforç de tot el personal i a l’aposta clara per la via d’oferir un servei de qualitat als usuaris.

En aquest sentit cal entendre la Normativa interna d’accés, consulta i reproducció pels usuaris de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)1, la qual ha d’esdevenir una eina de treball que faciliti la tasca dels arxivers i alhora, ha de ser l’instrument mitjançant el qual els usuaris puguin orientar-se quan vulguin accedir als fons de l’ANC i fer-ne ús. Aquest document, per tant, no és el resultat d’un objectiu puntual sinó d’un pas més en el camí de la normalització i de la millora contínua dels nostres processos de gestió.

La Normativa regula principalment l’accés dels usuaris a la Sala de consulta, estableix el procediment de sol·licitud i d’accés a la documentació. Així mateix delimita i regula la reproducció i ús de la documentació i la cessió en préstec temporal dels documents.

El procés de redacció s’inicia l’any 2005 amb l’elaboració d’una primera versió consensuada per les àrees de treball de l’arxiu; l’any 2006 s’ha fet la revisió i validació del text per part de l’Assessoria Jurídica del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. La darrera redacció del text i la implantació definitiva s’ha fet a començaments de l’any 2007.

El document està estructurat en nou apartats; els més rellevants són els dedicats a l’accés, reproducció i ús de la documentació. També cal destacar els apartats que estableixen el Servei d’Informació i Referència, el procediment de la cessió en préstec temporal dels documents de l’arxiu i l’apartat relacionat amb els drets i deures de l’usuari. Aquest darrer introdueix la possibilitat d’analitzar i avaluar els nivells de satisfacció dels usuaris en relació als serveis que ofereix l’arxiu mitjançant enquestes de satisfacció i fulls de suggeriments i reclamacions amb l’objectiu de millorar la seva qualitat. En definitiva la Normativa que presentem és un primer instrument fruit de l’anàlisi de les necessitats dels serveis dels usuaris de l’arxiu.

Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes El fons de la Junta de Museus de Catalunya / 2 Els “Papeles de don Joseph y don Miguel Mas y de Regàs, Padre e Hijo, coroneles ambos de Infantería Española por su Magestad” (1684-1711), testimoni valuós de la Guerra de Successió / 12 Projecte Archivo Guerra y Exilio (AGE): la recuperació dels documents personals de la Guerra Civil i de l’Exili / 14 Noticiari La catalogació del fons bibliogràfic Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa) / 19 El fons documental de John i Peter Montllor / 19 Fotografies de l’ANC a l’International Center of Photography de Nova York / 20 Els primers 20 anys dels joves en democràcia: el fons del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya / 20 Les actes de les sessions del Comitè Permanent d’indústria dels mesos anteriors a la Guerra Civil / 21 L’exposició “Pau Casals i l’Exili” / 22 Ingressos / 23 Agenda / 28

Temes 2

En aquest context anunciem que l’ANC ha fet un nou pas endavant en el camí vers la qualitat en establir com a objectiu l’elaboració d’una Carta de serveis que esdevindrà una eina essencial de millora contínua de la qualitat dels seus serveis.

En el procés d’elaboració l’arxiu s’ha incorporat a un projecte pilot amb la col·laboració del Servei d’Organització del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i rep l’assessorament de la Direcció General de Modernització de l’Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques, que impulsa la implantació de les cartes de serveis com a instruments per introduir millores en la qualitat dels serveis públics. L’arxiu preveu implantar la seva Carta de serveis el proper any 2008 i és una de les primeres unitats de l’Administració de la Generalitat que ha adquirit aquest compromís.

La Normativa interna d’accés i consulta dels nostres fons juntament amb la implantació de la Carta de serveis formen part de l’estratègia de l’ANC que entén la qualitat com a filosofia de gestió.

Des de l’1 de març de 2006 el fons de la Junta de Museus de Catalunya (1890-1981) es pot consultar a l’ANC. L’Arxiu Central del Departament de Cultura va transferir la documentació per encàrrec del president de la Comissió Executiva de l’actual Junta de Museus —càrrec que recau en el director general del Patrimoni Cultural—, el qual prèviament havia obtingut la conformitat dels membres de la Comissió en les reunions ordinàries de 21 d’abril i 10 d’octubre de 2005.

Des dels orígens, ara fa un segle, la Junta ha tingut diverses seus a Barcelona i, en conseqüència, el seu arxiu ha sofert diversos trasllats. Les primeres oficines administratives van ser al Parc de la Ciutadella: inicialment al Palau de Belles Arts, després a l’Arsenal o Palau de la Ciutadella (l’actual Parlament de Catalunya) i des de 1923 al Palau del Governador (on actualment hi ha l’IES Verdaguer). Més tard, entre el 1931 i el 1944, la Junta es traslladà al recinte del Poble Espanyol a Montjuïc, excepte durant la guerra que, com a mesura de salvament, tant les obres d’art com l’arxiu de la Junta es van enviar a Olot

1. Podeu consultar la Normativa interna d'accés, consulta i reproducció pels usuaris de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) a la web http://cultura.gencat.net /ANC/

Llista de donatius recaptats pel Centre de Lectura de Reus amb l’objectiu d’adquirir el quadre La Vicaria de Marià Fortuny, 22 d’agost de 1922. CAT/ ANC 1-715 ui 90.

EL FONS DE LA JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA

Reproducció de mesures de coure amb l’escut de Barcelona donades al Museu de la Història per Carles de Bofarull, l’any 1894. CAT/ ANC 1-715 ui 29.

—l’església de Sant Esteve es va destinar a dipòsit d’obres d’art i la Casa Solà, reformada per Lluís Domènech i Montaner, va acollir les oficines i el taller de restauració. Del Poble Espanyol, l’any 1944 la Junta retornà de nou al Palau de la Ciutadella on sembla que hi restà fins als anys vuitanta. Cap al 1985 l’engròs d’aquest fons documental va ser a les dependències museístiques del monestir de Pedralbes i d’allí entre 1992 i 1997 fou portat al Palau Moja, seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural i de la mateixa Junta.

Al Palau Moja, n’han tingut cura els arxivers de l’Arxiu Central Administratiu del Departament de Cultura que també són responsables tècnics de l’arxiu d’oficina de la Direcció General del Patrimoni Cultural i, en conseqüència, de l’arxiu de la Secretaria de la Junta de Museus. Fins al 2006, s’han atès les consultes internes i externes del fons documental i s’ha fet un primer tractament arxivístic, com ara la descripció i digitalització de la sèrie Actes (1891-1981) o la transferència a l’arxiu històric, entre d’altres.

L’ANC n’està fent el tractament definitiu. De moment ja s’ha substituït el material d’arxivament existent per material normalitzat i de conservació permanent, s’estan catalogant els expedients de la sèrie General i s’ha iniciat la descripció dels de la sèrie Econòmica. També s’ha difós la sèrie Actes a través del lloc web de l’ANC, de manera que així s’ha fet possible la consulta dels documents a través de la xarxa. I, tot i que el fons està en procés de tractament, no s’han deixat d’atendre les consultes internes i externes.

Una institució secular L’actual Junta de Museus de Catalunya creada mitjançant la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, és el resultat d’una determinada forma de gestionar el patrimoni museístic que començà finals del segle XIX i es definí els primers anys del segle XX amb la Junta de Museus i Belles Arts de l’Ajuntament de Barcelona, primer, i amb la Junta de Museus de Barcelona amb dependència mixta de l’Ajuntament i la Diputació, després. Ambdues institucions no es van limitar a actuar dins el seu estricte àmbit administratiu. Davant la inexistència d’institucions d’abast nacional, van actuar amb visió de conjunt, pensant en el patrimoni historicoartístic català en general. És seguint aquesta filosofia que la Junta de Museus de Barcelona es va ocupar, per exemple, de la recuperació de les pintures murals romàniques dels Pirineus i de l’organització i desplegament del Museu d’Art de Catalunya.

Així doncs, els orígens de la Junta es troben a la Comissió Municipal de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques (1891-1897) que s’encarregava de la gestió dels tres museus d’art i arqueologia acabats de crear en els edificis de l’Exposició Universal de Barcelona, així com del Museu de Ciències, de les exposicions d’art i també del foment de les biblioteques. Aquesta Comissió comptava amb tres Juntes consultives en les quals participaven representants d’entitats culturals.

L’any 1897 la gestió dels museus d’art i arqueologia passà a la Comissió de Governació de l’Ajuntament de Barcelona amb la corresponent Junta tècnica de la qual també en forma-

ven part representants de la Diputació de Barcelona i l’Església. I l’any 1902 la gestió dels museus que desenvolupava la Comissió municipal va passar a un nou organisme: la Junta de Museus i Belles Arts.

Arran de la proposta de la Diputació de Barcelona d’aportar-hi els seus fons museístics, l’any 1907 la Junta municipal esdevingué Junta de Museus de Barcelona —d’abast local i provincial—, una entitat que resultà dinàmica i eficaç, organitzada per comissions, sota el patronatge i subvenció de l’Ajuntament i la Diputació, però amb un important grau d’autonomia i capacitat executiva.

L’acció cultural de la Mancomunitat de Catalunya (19141923) impulsà l’activitat de la Junta que, liderada per personalitats com Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona i Bruguera, Joaquim Folch i Torres i tants d’altres, va estructurar i enriquir notablement els museus, especialment mitjançant l’adquisició de les pintures murals romàniques i l’excavació de les ruïnes d’Empúries. En canvi durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) els esforços de la Junta s’encaminaren principalment a l’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona.

La Segona República (1931-1939) fou època de creació de nous museus, com el Museu d’Art de Catalunya, i de difusió del coneixement del patrimoni artístic. L’actuació de la Junta

3

Dictamen sobre la compra d’un compàs de ferro del segle XVIII ofert per Miguel Soriano de València, 25 d’agost de 1896.

CAT/ ANC 1-715 ui 33.

s’avingué plenament amb la política cultural de la Generalitat de Catalunya que la integrà en el seu organigrama tot respectant els seus estatuts i funcionament, tal com es recull a la Llei del patrimoni artístic, històric i científic i del Servei de biblioteques, arxius i museus de Catalunya, de 30 de març de 1934. Després, arran de la conjuntura crítica imposada per la guerra, el 30 de juliol de 1936 per Decret del president Lluís Companys i el conseller de Cultura Ventura Gassol es dissolgué la Junta i les seves funcions passaren a la nova Comissaria General de Museus. És a dir, la dissolució i el canvi de nom comportaren un canvi de dependència: la Junta deixà d’estar sota el patronat de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i passà a formar part de la Generalitat com un òrgan més d’aquesta institució. El febrer de 1938 es creà la Direcció General del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, i es regularen alguns aspectes de la gestió dels museus, però pel que fa a la Comissaria de Museus es ratificaren les seves funcions i dependència orgànica.

En acabar la guerra la Junta passà a dependre del Ministeri d’Educació Nacional, que la restablí, però amb competències només per a la província de Barcelona i sense cap representació de les associacions culturals del moment. El president de la Diputació, l’alcalde de Barcelona i el director general de Belles Arts del Ministeri formaven el seu Alt Patronat. Aquesta Junta reorganitzà els museus d’art de Barcelona i transferí part dels seus fons a altres museus.

A partir de la Llei de Bases del règim local de 1945, l’Ajuntament de Barcelona intenta aconseguir la competència exclusiva sobre els museus i limitar la Junta a funcions estrictament consultives. El reglament dels Museus Municipals d’Art de Barcelona de 1946 i els Estatuts de la Junta de Museus de 1946 i 1947 en són els exemples. Tanmateix, després d’un període de difícils negociacions, l’any 1951 la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d’Educació Nacional, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona arribaren a un acord pel qual la Junta recupera plenament la seva dependència mixta. Les noves bases de la Junta publicades el 1951 estableixen novament un alt patronat format per Ajuntament, Diputació i Ministeri. Però no fou fins al 1954 que la Junta rebé una dotació econòmica regular, s’instal·là a la nova seu del Palau de la Virreina i aconseguí recuperar el seu dinamisme. Durant la dècada dels seixanta, les actes de la Junta recullen diversos acords per reorganitzar-la, però cap dels intents va reeixir i la seva estructura perdurà fins al final del Franquisme.

El restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977) permeté la seva reestructuració com a Junta de Museus de Catalunya amb els drets i les funcions que tenia abans de la dictadura. Segons establia el Decret 190/1981: “la Junta de Museus de Catalunya té, a tots els efectes, la consideració de continuadora de la fins ara existent Junta de Museus de Barcelona, i és, per tant, la seva successora directa quant a la titularitat de tota mena de béns mobles i immobles, drets i obligacions”.

La Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus ratificà i reforçà la dependència de la Junta de Museus amb la Genera-

litat de Catalunya. D’acord amb la llei, el President de la Generalitat n’és el seu president i el director general del Patrimoni Cultural presideix la seva Comissió Executiva.

Entre els principals museus de Barcelona gestionats, en un moment o altre, per la Junta fins el 1980 cal esmentar els següents: Museu de Ciències Naturals, Museu Arqueològic, Museu de Reproduccions Artístiques, Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic, Museu de Belles Arts, Museu d’Art i Arqueologia, Museu d’Art de Catalunya, Museu de les Arts Decoratives, Museu d’Art Modern o Contemporani, Museu Picasso, així com el Museu d’Empúries i el Cau Ferrat i Maricel a Sitges. A més, la Junta també intervingué en l’origen del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu del Teatre, el Museu d’Indústries i Arts Populars, el Museu Marítim, el Museu d’Història de la Ciutat, el Museu de la Música i el Museu Tèxtil. I col·laborà en el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Jaume Morera de Lleida i el Museu de Vilafranca del Penedès, entre d’altres.

4

Plafó de mosaic de Gaspar Homar i Mezquida ofert en venda per Enriqueta Ramón l’any 1964 i adquirit l’any 1967.

CAT/ ANC 1-715 ui 189.

El fons: els expedients de la sèrie General El fons de la Junta de Museus dipositat a l’ANC ocupa uns 54 metres lineals (543 capses). Està format pels documents generats per la Junta i les entitats que la van precedir a finals del segle XIX. El seu abast cronològic arriba fins a l’any 1981, quan va ser restablerta com a Junta de Museus de Catalunya per l’actual Generalitat. La documentació posterior a 1981 resta encara a l’arxiu d’oficina de la Junta, a la seva seu del Palau Moja.

La documentació del fons és testimoni de les funcions que en cada moment tenia assignades la institució i dels canvis polítics que l’afectaren, especialment durant la República, la Guerra Civil i el Franquisme. S’ha conservat l’organització d’origen que divideix el fons en les agrupacions o sèries següents: Actes (1891-1981, 16 capses), General (1890-1980, 188 capses), Econòmica (1903-1976, 164 capses) i Especials (1894-1985, 126 capses). L’agrupació Especials —pendent de tractar— inclou llibres d’actes del Patronat del Cau Ferrat

5 (1933-1941), correspondència general (1947-1985), l’arxiu de Joan Ainaud de Lasarte (secretari de la Junta des de 1951), documentació del Palau de Belles Arts (1894-1921), ingressos d’obres als museus (1899-1919), i disposicions oficials (19311938). Altres 49 capses de contingut miscel·lani encara són per classificar.

La sèrie General és la més voluminosa i la primera que ha catalogat l’ANC, només en resta sistematitzar i corregir la seva descripció. Els expedients no presenten —excepte els dels primers anys— una tramitació reglada; de vegades són mers aplegaments de documents en funció del seu assumpte. Poden incloure fotografies, plànols, dibuixos, cartells i publicacions.

Pel que fa a l’abast del fons documental, si bé es tracta d’una institució lligada inicialment a la ciutat de Barcelona, cal tenir en compte que els seus fons museístics es formaren amb obres procedents d’arreu i, per tant, conté documentació sobre institucions, entitats i particulars de molts llocs de Catalunya i també, en menor mesura, d’Espanya i de l’estranger.

D’altra banda, com ja s’ha esmentat, en molts moments la Junta va ampliar el seu àmbit d’actuació a la província de Barcelona i a tot Catalunya. Per això en el seu fons hi trobem moltes referències sobre els museus de poblacions com Sitges, Empúries, Vilafranca del Penedès, Mataró, Vilanova i la Geltrú, etc. o expedients com la so·licitud de declaració de Monument Nacional de l’Església de Sant Climent de Taüll (1907), l’exhibició de la Patum de Berga al Poble Espanyol (1932), els treballs d’instal·lació del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida (1935-1936), per citar-ne només alguns.

L’abast internacional del fons tampoc no es limita a l’adquisició d’obres procedents de l’estranger sinó també a la col·laboració de la Junta en exposicions de nombrosos museus europeus i nord-americans, com ara el préstec d’obres de Picasso per a exposicions temporals (1953 i 1964), el préstec de murals romànics a la Fira Mundial de Nova York (1964), o la col·laboració amb el Consell Internacional dels Museus de la UNESCO. A partir del títol dels propis expedients, podem establir que les principals activitats de la Junta són: 1) prendre les decisions oportunes, 2) controlar els fons museístics, 3) construir i habilitar edificis destinats a museus, 4) controlar l’accés als museus i la cessió temporal de les seves instal·lacions, 5) gestionar els recursos humans, 6) controlar el pressupost, 7) formar i tenir cura de la biblioteca, de les col·leccions de dibuixos, gravats i numismàtica i de l’arxiu fotogràfic, i 8) difondre el patrimoni museístic.

1) La presa de decisions A la sèrie General es conserven uns expedients genèrics dits d’actuació o de sessions de la Junta, que apleguen la documentació preparatòria o derivada de cada reunió: dictàmens, peticions, pressupostos, propostes, còpies de les comunicacions sobre acords presos que s’adrecen als interessats, etc. Els primers anys es fan expedients anuals, però a partir del 1902 i sobretot des del 1909 n’hi ha un per a cada reunió fins al 1929 que es deixen de fer. A part hi ha altres expedients que individualment reflecteixen la gestió de la Junta sobre aspectes con-

Fotografia de la visita d’inspecció a les excavacions d’Empúries el 4 i 5 de juliol de 1914. Formaven l’expedició de la Junta que sortí de Barcelona: Josep Font, Josep Rogent, Santiago Valentí, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Vega, Pere Coromines, Dionís Baixeras, Jeroni Martorell, Ramir Lorenzale, Carles Pirozzini, Carles de Bofarull, Josep Goday, Jacint Boquet i Cecili García. Autor: desconegut.

CAT/ ANC 1-715 ui 202.

crets: acords polítics, nova legislació, aprovació de plans d’ubicació de nous museus, memòries, informes, projectes i estudis, i tota mena d’acords com la creació de comissions, nomenaments, adjudicacions, contractes, normativa interna, etc.

Per altra banda, a la sèrie General es troben també les actes dels organismes dependents de la Junta i d’altres òrgans col·legiats, com ara les comissions o el patronat de Museus de Barcelona. Les actes del Patronat del Museu Cau Ferrat formen una sèrie a part dins de l’agrupació Especials.

Tanmateix, cal tenir present que els testimonis documentals on resseguir les principals decisions preses per la institució són a la sèrie Actes que aplega les reunions de la Junta i els seus antecedents (1891-1981).

2) El control dels fons museístics El 35% de la documentació de la sèrie General són expedients dels tràmits d’ingrés d’una peça als museus, que pot ser per adquisició, per donació o llegat i per dipòsit temporal. Són expedients rics documentalment parlant: poden incloure la

proposta de l’interessat, fotografies de l’objecte, el comprovant de lliurament per a un primer examen, l’inventari quan es tracta d’una col·lecció, dictàmens i informes, l’acord d’acceptació o de desestimació, la comunicació d’aquest acord i el comprovant d’ingrés de les peces als museus. Els expedients més antics són individuals, però a partir de 1927 és freqüent trobar la documentació en dossiers col·lectius anuals. Dins de la mateixa sèrie també es conserven unes llistes anuals on es resumeixen les obres ingressades, només hi manquen les dels anys 1929 a 1945.

Altres tipus d’expedients informen sobre l’entrada i sortida —sovint temporal— d’obres d’art. Els principals motius són: per decorar dependències oficials, per exhibir-les en exposicions organitzades per la Junta, donacions dels artistes becats o pensionats, cancel·lació de dipòsits, restauració de les peces, préstec per a exposicions d’altres entitats, cessió a altres museus. Sobre aquest darrer aspecte, la documentació testimonia les transferències de gran part dels fons de la Junta a institucions com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona o el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, entre

6

7 d’altres. Són particularment nombrosos a partir dels anys cinquanta els expedients de préstec d’obres per a exposicions fora de Catalunya, i les sol·licituds de préstec d’obres a col·leccionistes particulars per a exposicions temporals. La informació d’aquests expedients es pot complementar fins al 1920 amb la documentació sobre ingressos de l’agrupació Especials, uns dossiers anuals de mida petita.

Entre la documentació referida a ingressos destaquen els expedients sobre el trasllat de fons durant la guerra cap a dipòsits refugi, el seu retorn al Palau Nacional de Montjuïc en acabar el perill, i les gestions del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional del Ministeri d’Educació Nacional per retornar les obres als museus i als particulars que les conservaven abans d’esclatar el conflicte bèl·lic. Un exemple a destacar és l’acta de lliurament a l’exèrcit franquista del dipòsit d’obres d’art de l’església de Sant Esteve d’Olot, custodiat la matinada

del 8 de febrer de 1939 per dos funcionaris, un mosso d’esquadra i un artista, on queda palès l’esforç que havia fet la Generalitat de Catalunya per salvaguardar el patrimoni artístic dels perills del moment.

Els expedients d’ingrés d’obres permeten conèixer l’origen de molts dels exemplars que formen part dels actuals museus, i aporten dades de les obres d’art que la Junta valorà, però no adquirí. També són testimoni de la participació de la ciutadania en la formació dels museus des dels seus inicis, amb les seves ofertes i donacions i altres formes de col·laborar com és el cas de la subscripció popular de 1922 per adquirir a l’estranger la pintura La Vicaria (1870) de Marià Fortuny i Marsal, que actualment forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En particular, aquests expedients il·lustren l’activitat dels col·leccionistes d’art, que donaren o cediren a la Junta obres de les seves col·leccions.

Plànol d’Empúries sobre una expropiació de terrenys, tramès a J. Puig i Cadafalch per Bonaventura Esteva, enginyer en cap de la Primera Divisió hidrologicoforestal de la conca inferior de l’Ebre i els Pirineus orientals, 2 de desembre de 1919.

CAT/ ANC 1-715 ui 202.

Cartell anunciador de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya al Palau de Montjuïc de Barcelona, el 7 d’octubre de 1934. A causa dels Fets del 6 d’octubre i de l’empresonament del govern de Companys, la inauguració es va fer l’11 de novembre i va presidir l’acte el coronel Francisco Jiménez Arenas, en funció de president accidental de la Generalitat. CAT/ ANC 1-715 Imatges-uc 1.

3) Construcció i adequació d’edificis Una altra part qualitativament important de la sèrie General són els expedients d’instal·lació de nous museus, que contenen acords, projectes, plànols, pressupostos, tràmits de cessió d’edificis, adjudicació i seguiment de la seva remodelació, trasllat i ubicació de les obres d’art, factures, i fins i tot discursos, fotografies i reculls de premsa dels actes d’inauguració.

També hi ha documentació sobre el control del manteniment dels museus i de les seves condicions: comunicacions de desperfectes, plans de reformes i seguiment de les obres, comandes del taller de restauració, sol·licitud de serveis a diversos organismes municipals, etc. Tanmateix, abans de 1920, la documentació que tracta aquests assumptes interns es troba tant a la sèrie General com als ingressos de l’agrupació Especials en expedients anuals inicialment diferenciats per museus; en el cas concret de l’edifici del Palau de Belles Arts formen un apartat específic dins d’Especials.

La instal·lació dels museus als recintes de la Ciutadella i de Montjuïc, a Empúries i Sitges, i als Palaus de Pedralbes i de la Virreina, o les obres fetes a la Casa Padellàs, la Capella de Santa Àgata, l’Hospital de la Santa Creu, la Casa Aguilar, el Museu Picasso i el Castell de Montjuïc, són alguns dels molts assumptes documentats en aquest tipus d’expedients.

4) L’accés als museus El control de l’accés de persones als museus genera especialment des dels anys trenta expedients que contenen les sol·licituds i els permisos concedits per accedir als museus i les autoritzacions per fer-hi visites col·lectives i per copiar, fotografiar i fins i tot filmar les obres exposades. També es formen expedients de recompte i estadístiques de les visites que són enviades a l’Ajuntament o al ministeri de l’època.

Un cas freqüent són els expedients de cessió de l’ús d’alguns locals de la Junta a entitats privades (és el cas del Palau de Belles Arts, el Poble Espanyol, el Palau Nacional, el Palau de la Virreina i la capella de l’Hospital de la Santa Creu),

sobretot per fer-hi exposicions d’art, però també per a actes de presentació, sopars, concerts. S’hi pot trobar la petició de l’interessat, un informe, i la comunicació de l’acord; de vegades s’inclouen factures de les despeses ocasionades, correspondència, invitacions i catàlegs.

5) La gestió de personal L’organització de la vigilància dels museus i del personal de taquilles, conservació i neteja, així com de totes les persones que treballaren a les oficines i al taller de la Junta de Museus es troba en diversos expedients sobre gestió de personal dins la sèrie General. Hi consta la composició de la plantilla, l’organització de torns, l’adaptació als successius reglaments, la confecció d’uniformes, les llicències de vacances, la provisió de places, etc.

Informe del torn de vigilància dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de Barcelona al dipòsit d'obres d'art d’Olot, 1 d’octubre de 1938. CAT/ ANC 1-715 ui 136.

6) La gestió econòmica A la sèrie General també hi ha expedients sobre control de despeses: pressupostos, balanços i liquidacions anuals, comprovants de despeses, etc. Tanmateix, la major part d’aquest tipus de documentació es troba en la sèrie Econòmica —en procés de catalogació— on s’apleguen els pressupostos i liquidacions anuals de les subvencions municipals i provincials, els

8

Segells de la Junta de Museus utilitzats durant el primer terç del segle XX.

9 manaments d’ingrés, la documentació bancària, estats de comptes i comprovants de les despeses, així com el detall dels ingressos per la venda d’entrades, fotografies i publicacions dels museus. Destaquem els nombrosos expedients sobre l’eixugament del dèficit provocat per la instal·lació dels Museus d’Art i Arqueologia als anys vint i per la del Museu d’Art de Catalunya als anys trenta i quaranta.

7) Biblioteca, Gabinet Numismàtic i Laboratori fotogràfic La formació de la Biblioteca dels Museus (1892-1955), que incloïa la col·lecció de dibuixos i gravats, i la del Gabinet Numismàtic de Catalunya (1932-1968) van generar expedients d’adquisició i d’instal·lació d’obres, juntament amb d’altres com inventaris, memòries i informes, i gestió del personal.

També es poden trobar a la sèrie General expedients referents a l’activitat del laboratori fotogràfic des de 1898 i a l’arxiu de clixés de les obres dels museus, en el qual hi va intervenir a partir de 1912 el fotògraf Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861-Barcelona 1936) i, sobretot, Joan Vidal i Ventosa (Barcelona 1880-1966), fotògraf de la Junta als anys trenta.

Altres expedients, datats entre 1914 i 1924, tracten de la for-

Tramesa de fulls d’assistència del personal del Patronat per a la salvaguarda de les obres d’art dels museus a Olot, 30 d’abril de 1937. CAT/ ANC 1-715 ui 132.

mació del repertori iconogràfic d’Espanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona.

8) Relacions externes i difusió Abans de 1920, les comunicacions de la Junta amb les administracions superiors i amb les entitats vinculades, com ara els museus i diversos organismes municipals que prestaven serveis a la Junta, s’apleguen majoritàriament dins els grups Ingressos i Palau de Belles Arts de l’agrupació Especials. És a partir de 1926 i especialment de 1930 que trobem aquest tipus de documentació a la sèrie General.

D’altra banda, fins als anys trenta no és gaire habitual trobar a la sèrie General expedients amb el títol genèric de correspondència, però després sí que se’n formen i s’hi arxiva correspondència del director, sol·licituds de fotografies, consultes generals, assumptes de biblioteca, així com tot el que fa referència a l’edició i difusió del butlletí i altres publicacions de la Junta. Això dura fins als anys cinquanta, quan bona part de la documentació que tracta aquests assumptes s’arxiva a Correspondència general dins de l’agrupació Especials.

A més a més de la documentació que s’ha descrit en aquests vuit apartats, cal dir que la sèrie General inclou documentació dels precedents i dels primers anys de la Junta que destaca per la seva singularitat. És el cas de la documentació sobre l’Exposició Universal de 1888, o sobre l’origen del sistema de biblioteques de Catalunya i l’organització els museus de ciències; ambdós darrers casos són documents generats per la Comissió Municipal de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques de la qual fins al 1897 depenien la Junta de Biblioteques i la Junta dels Museus de Ciències Naturals. També hi ha expedients sobre qüestions de cerimonial i protocol, produïts per la Secció de Belles Arts, Cerimonial i Festes de la Comissió de Governació (1897-1902). I, tot i el traspàs de documentació que entre el 1909 i el 1910 es va fer a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a la Junta de Ciències Naturals, a la sèrie General hi resta un inventari dels animals del zoo de 1897, una proposta de 1899 per instal·lar un Laboratori de Biologia Marina, la proposta de creació de la Biblioteca d'Autors Catalans de 1890, i expedients de concessió de subvencions i cessió de material per a festes populars de Barcelona (la Mercè, Carnestoltes o la festa gran de Gràcia amb el guarniment dels seus carrers).

Condicions d’accés i llacunes documentals El fons de la Junta de Museus de Catalunya és de lliure accés. Com que actualment està en procés de catalogació i digitalització, per a la seva consulta cal adreçar-se primer al Servei d'Informació i Referència de l’ANC. De moment, les actes de la Junta ja són accessibles per Internet a través del lloc web de l’Arxiu i és previst que en un futur proper també ho siguin els expedients de la sèrie General.

D’altra banda, és desitjable que les llacunes que sembla presentar el fons es trobin al més aviat possible. De moment, és conegut que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) conserva documentació textual de la Junta anterior a 1981 i que una part de l’arxiu fotogràfic es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona.

Inauguració oficial del Museu de les Arts Decoratives al Palau de Pedralbes de Barcelona, el 18 de desembre de 1932.

D’esquerra a dreta: el tinent d’alcalde Josep Jové, el president de l’Audiència de Barcelona Oriol Anguera de Sojo, Pere Coromines en representació de la Junta de Museus, l’alcalde Jaume Aiguader, el president Francesc Macià, el conseller de Cultura Ventura Gassol, el comandant de Marina Luís Verdugo, el tinent d’alcalde Joaquim Ventalló i el regidor Joaquim Pellicena. Autor: Brangulí.

CAT/ ANC 1-715 ui 108.

Amb aquest ingrés l’ANC incorpora el fons d’una institució secular i cabdal per a la nostra cultura en la seva missió de reunir, conservar i difondre el patrimoni museístic català. Ben segur que a mesura que s’avanci en la seva descripció es posarà encara més de relleu el seu valor i singularitat.

Bibliografia AINAUD DE LASARTE, Joan. “La Junta de Museus de Catalunya. Precedents, actualitat, futur”. Informatiu Museus.

Núm. 14. (Barcelona, 1991), p.1-2.

BORONAT TRILL, M. Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Barcelona: Junta de Museus de Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 957 p. (Monografies de la Junta de Museus de Catalunya; 1).

GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900 a 1936. (Llibre XIV: Arxius i Museus). Barcelona: Fundació A.G., 1985.

Viatge a Olot. La Salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Arxiu Fotogràfic, 1994. 95 p. (Col·lecció Imatges d’Arxiu). Àngels Bernal i Cercós Cecília Vallès i Botey

Inauguració del Museu d’Art Modern al Palau de la Ciutadella de Barcelona, el 5 de juny de 1945.

D’esquerra a dreta: el regidor de cultura Tomàs Carreras, el president de la Diputació de Barcelona Lluís Argemí, el governador civil Antonio Francisco de Correa Véglison, el director general de Belles Arts Juan de Contreras (Marqués de Lozoya), l’alcalde de Barcelona Josep Maria d’Albert (Baró de Terrades), el comandant Aguilar i el contraalmirall González Aller. Autor: Carlos Pérez de Rozas.

CAT/ ANC 1-715 ui 147.

10

11

PRINCIPALS DISPOSICIONS I ACORDS SOBRE LA DEPENDÈNCIA INSTITUCIONAL DE LA JUNTA DE MUSEUS Data 1891 1902

Dependència Ajuntament de Barcelona

Disposicions i acords Precedent: Comissió de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques. Reglament de 26 d’octubre, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona en les sessions de 3 i 17 de novembre de 1891.

Junta de Museus i Belles Arts. Acord de l’Ajuntament de Barcelona d’1 de març.

1907

Ajuntament i Diputació de Barcelona

1914

Ajuntament i Mancomunitat de Catalunya

Traspàs de serveis de les diputacions a la Mancomunitat de Catalunya. Estatut aprovat el 9.1.1914 per la junta de les diputacions de Catalunya.

1925

Ajuntament i Diputació de Barcelona

Supressió definitiva de la Mancomunitat, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de l’estatut provincial de 20.3.1925. La Diputació de Barcelona novament forma part de la Junta.

1931

Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura

El 14 d’abril es proclama la Segona República, es restaura la Generalitat de Catalunya i es dissolen les diputacions provincials.

La Generalitat assumeix la representació de la Diputació de Barcelona a la Junta de Museus.

1932 1934 1936 1938

Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura

1940 1942

1945

1946

Ajuntament i Diputació de Barcelona El Ministeri d’Educació Nacional forma part de l’Alt Patronat

Ajuntament de Barcelona Intent de crear una Junta només municipal

1947

El Ministeri d’Educació Nacional forma part de l’Alt Patronat

1981

Decret de 30 de juliol, pel qual és dissolta la Junta de Museus de Barcelona i és creada la Comissaria General de Museus.

BOGC - 1.8.1936.

Decret de 23 de febrer, de creació de la Direcció General del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya. DOGC 25.2.1938.

Ordre de 10 de febrer, autoritzant el funcionament de la Junta de Museus de Barcelona i fixant la seva constitució, dictada des de Vitòria. BOE - 14.2.1939.

Ordre d’11 de gener, creant una Junta per a l’organització i orientació dels Museus de Barcelona i província. BOE 14.1.1940.

Ordre de 22 d’octubre, per la qual s’aprova el Reglament per al règim i funcionament de la Junta de Museus de Barcelona.

BOE - 12.11.1942.

Llei de 17 de juliol de Bases de Règim Local. Segons la base 11, els museus i els monuments artístics i històrics són competència municipal. BOE – 18.7.1945.

Estatuts de la Junta de Museus de Barcelona, on es declara que la Junta és substituta i successora, a efectes legals, de les Juntes anteriors constituïdes bé per l’Ajuntament, bé per l’Ajuntament i la Diputació.

Aprovats per l’Ajuntament en sessió del 15 de març de 1946.

Noves bases de la Junta, per entesa de l’Ajuntament, la Diputació i la Direcció General de Belles Arts del Ministeri. Es reconeix com a successora de la de 1907 i se li atribueix l’assessorament i la coordinació dels museus situats a la província de Barcelona i, si s’escau, també a la resta de Catalunya.

Bases publicades al Butlletí Oficial del Ministeri d’Educació Nacional de 19 de març de 1951 (any XII, núm. 12, p. 325).

Segons l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “La Generalitat té competència exclusiva sobre les matèries següents: 5) Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d’allò que disposa el número 28 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. 6) Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d’interès per a la Comunitat Autònoma.”. DOGC – 31.12.1979.

1979

1981

Llei del Patrimoni Artístic, Històric i Científic i del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus de Catalunya.. BOGC - 30.3.1934.

Nous estatuts de la Junta de Museus de Barcelona. Aprovats per l’Ajuntament en sessió del 29 de novembre de 1947.

Ajuntament i Diputació de Barcelona

1951

Segons l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “La Generalitat s’encarregarà dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, Conservació de monuments i Arxius, amb excepció del de la Corona d’Aragó.” Gaseta de Madrid – 21.9.1932.

Decret de 23 de febrer, que organitza la Comissaria i els Serveis de Museus de Catalunya. (Inclou la creació del Patronat dels Museus d’Art de Barcelona). DOGC - 26.2.1938.

1938

1939

Bases per a la constitució de la Junta de Museus de Barcelona. Acords de 19 de febrer i de 9 d’abril de 1907 de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona respectivament.

Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura

Reial Decret 1010/1981, de 27 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya. BOE – 1.6.1981.

Decret 190, de 3 de juny, de reestructuració de la Junta de Museus de Catalunya. DOGC – 31.7.1981.

1990

Llei 17, de 2 de novembre, de Museus. DOGC – 14.11.1990.

1991

Decret 24, de 22 de gener, sobre la composició i el funcionament de la Junta de Museus de Catalunya. DOGC – 25.2.1991.

12

ELS “PAPELES DE DON JOSEPH Y DON MIGUEL MAS Y DE REGÀS, PADRE E HIJO, CORONELES AMBOS DE INFANTERÍA ESPAÑOLA POR SU MAGESTAD” (1684-1711), TESTIMONI VALUÓS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ En el darrer Butlletí vàrem avançar la notícia de l’ingrés d’aquesta peça de singular valor, localitzada dins el fons patrimonial del mas el Reguer de Tavèrnoles (Osona). Es tracta d’un llibre relligat amb cobertes de pergamí que conté 145 cartes reials, privilegis, certificacions i cartes de lloctinents, comandaments militars i les més altes institucions catalanes (com ara la Diputació del General o els consellers barcelonins) rebudes per Josep Mas i Torre, més conegut com a Mas de Roda, propietari de Roda de Ter, distingit amb la condició de ciutadà honrat de Barcelona, i del seu fill Miquel Mas i de Regàs, homes de paper molt rellevant durant la Guerra dels Nou Anys (1689-1697) contra Lluís XIV i la Guerra de Successió (1705-1714), en permanent lluita contra els francesos al servei dels Àustria.

El llibre permet documentar al detall les actuacions militars de Mas de Roda contra els francesos iniciades el 1675 a Puigcerdà i el 1684 en prendre part en la defensa de Camprodon.

Els “Papeles” permeten emmarcar la seva actuació durant la revolta de les barretines (1688-1692), quan evità a Roda de Ter l’esclat de la revolta popular contra els contingents militars acantonats i col·laborà en la repressió del moviment. L’estiu de 1690 rebé l’encàrrec virregnal de dirigir la persecució dels miquelets de França a la plana de Vic. Durant els anys posteriors es mantingué actiu en contínues operacions militars a terres gironines. Entre 1695 i 1697 dirigí en companyia del veguer de Vic Ramon Sala i altres capitostos locals les forces del sometent que s’enfrontaren en continuades escaramusses amb els francesos a la Garrotxa i Osona, esdeveniments que mereixen la màxima atenció dins els seus “Papeles”. En reconeixement a aquests serveis, el llibre recull el nomenament de capità de cavalls cuirasses rebut de mans del rei Carles II l’estiu de 1695. Inicià aleshores contacte epistolar amb un dels principals referents de l’austriacisme i darrer lloctinent de Carles II a Catalunya, Georg von Hessen-Darmstadt, amb qui compartí operacions militars el 1696. L’any següent participà en la defensa de Barcelona contra el setge francès.

Amb el canvi de dinastia i el pas del ceptre hispànic a mans de Felip V, Josep Mas i Torre, desplaçat políticament, demanà formalment el seu llicenciament militar i es retirà a les seves possessions de Roda de Ter (1702). La seva actitud marcadament antifrancesa i els contactes personals i familiars amb el grup dirigent constituït per propietaris benestants i influents a Osona, el portaren a participar des del desembarcament aliat de maig de 1704 en la insurrecció austriacista dels anomenats vigatans, clau en el decantament polític del Principat en favor de l’arxiduc Carles. Conscient de la seva actitud conspirativa, el polèmic lloctinent borbònic Francisco Fernández de Velasco el cridà reiteradament a Barcelona. Els “Papeles” inclouen la citació original de març de 1705 que comportà la seva imme-

Patent de coronel d’infanteria a favor de Miquel Mas. CAT/ ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5.

diata detenció i desterrament a Lleida, fet que es convertí en guspira per alimentar el foc de la revolta austriacista. En fer-se amb el control de la ciutat, l’arxiduc nomenà Josep Mas com a coronel d’un dels regiments de fusellers i en cloure la Cort general convocada immediatament per rebre el reconeixement dels catalans, el nou monarca Carles III atorgà a Mas de Roda privilegi de noblesa, el nomenà comandant suprem de les esquadres de miquelets i coronel d’infanteria. Per les mateixes dates, el seu fill Miquel Mas i de Regàs rebé també patent reial de coronel d’infanteria.

Pel que fa als primers anys de la immediata Guerra de Successió, el llibre conté la correspondència rebuda dels principals ministres i comandaments militars de l’arxiduc. Documenta especialment la seva participació al llarg de 1706, amb el càrrec de comandant de les esquadres de fusellers de les fronteres de l’Empordà, en les operacions de defensa contra les tropes borbòniques del duc de Noailles, a les quals infringí notables pèrdues durant el seu pas pel curs del Ter i fins a arribar al pla de Barcelona. Quan, tot i els seus esforços, les tropes franco-espanyoles posaren setge a la capital catalana, Mas de Roda

13

Señor don Joseph Mas de Roda. Señor mío. Gustando el Rey nuestro senyor de truchas, haviéndolas en el río Ter, estimaré a vuestra merced encargue a los bayles vezinos al río las hagan pescar y conducir acá con agua para conservarse frescas. Y del coste que tuvieren me dará vuestra merced aviso, que puntualmente cuydaré de la satisfación. Y quedando a la de vuestra merced, ruego a Dios guarde a vuestra merced muchos años. Barcelona, y junio 10 de 1708. […] Su mayor servidor.

Ramon de Vilana Perlas.

Señor don Joseph Mas y de Torra. Haviendo llegado las truchas muy lindas y frescas, las ha admitido con gran gusto el Rey y a vuestra merced doy las gracias, como me lo manda su magestad, no dudando que vuestra merced continuará el cuydado de que vengan todas las semanas, y que prevendrà de que las trayga que no se vaya sin verme, pues desseo cumplir mi palabra sobre dar satisfacción de todo, y tener siempre del servicio de vuestra merced, que guarde Dios muchos años. Barcelona, 16 de junio de 1708. […] Su mayor servidor. Ramon de Vilana Perlas.

Passaport lliurat a Josep Mas de Roda, per tal que pugui acompanyar el marquès d’Aitona a la frontera d’Aragó. CAT/ ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5.

reforçà amb els seus voluntaris la defensa de la ciutat i participà activament en diversos combats durant el setge, dels quals el llibre conserva instruccions nominals del comandament de la defensa. Entre 1707 i 1709 mantingué la seva activitat militar al Berguedà, Osona i la Garrotxa aixecant contingents i comandant els seus fusellers, mentre afalagava la cort de l’arxiduc amb peix de riu portat viu del Ter a Barcelona. El 1710, després que les tropes franceses iniciessin l’ocupació definitiva del nord del país, la reina encarregà als Mas de Roda i altres homes principals de milícia la seva defensa, així com l’assegurament de la ciutat de Vic. El llibre conté des d’aquest moment correspondència també adreçada al seu fill Miquel Mas i de Regàs, a qui s’encarregà a principis de 1711 l’esforç dels seus homes en la defensa de Girona.

La darrera carta que consta relligada als “Papeles” correspon al mes de febrer d’aquell any. A partir d’aleshores, el llibre no recull cap notícia més. Sens dubte, la marxa de l’arxiduc amb motiu de la coronació imperial i l’abandonament de les institucions catalanes per part dels aliats hagué de suposar un profund impacte en les seves esperances de resistència.

Sabem, però, que es mantingué actiu a la plana de Vic fins al 1713, quan, com a resultat de la política repressora dels borbònics, i després d’intimidacions i amenaces personals i patrimonials rebudes pels seus familiars, Josep Mas i Torre acabà per deposar les armes davant del general castellà Bracamonte, sense que ens consti que hagués participat en cap represa posterior d’activitats polítiques o d’insurgència armada. Desconeixem els motius pels quals, els seus “Papeles” acabaren guardats entre els documents patrimonials del veí mas del Reguer de Tavèrnoles.

Miquel Pérez Latre

14

PROJECTE ARCHIVO GUERRA Y EXILIO (AGE): LA RECUPERACIÓ DELS DOCUMENTS PERSONALS DE LA GUERRA CIVIL I DE L’EXILI Memòria històrica i arxius Ho vulguem o no, la qüestió de la recuperació de la memòria històrica esdevé sempre un problema tant social i científic com, per desgràcia, polític. La problemàtica és molt complexa ja que, passats trenta anys de la fi de la dictadura, la reconstrucció de la memòria perduda esdevé una tasca difícil que requereix la voluntat de bona part de la societat perquè els testimonis, els protagonistes, les víctimes de la dictadura són persones d’edat o, simplement, ja han mort.

Per a l’arxivística, qualsevol document pot ser un element de valor per a la història, des d’un insignificant certificat sobre un fet singular de qualsevol ciutadà que ens permeti conèixer la seva situació i entorn, fins als documents que la història recull amb majúscules en els llibres. Els arxius han de reunir cartes, imatges, certificacions, memòries i altres documents del major nombre d’actors de la història possible, catalogarlos, fer-los accessibles a la investigació i conservarlos correctament. Els arxius no són una part més de la cultura del poble sinó que constitueixen la columna vertebral de la cultura de cada país. Per això, la tasca de l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) consisteix a evitar la pèrdua dels testimonis documentals, quan manca la consciència cívica i social de fills i néts dels protagonistes dels fets, i donar accés al gran volum de documentació que es troba dispersa en els arxius públics i privats d’Espanya i del món.

Per fer aquesta tasca l’associació ha dedicat un gran esforç a crear un ambient adient que valori les aportacions dels protagonistes de la història que la versió oficial havia eliminat de la realitat passada, especialment dels guerrillers antifranquistes i dels nens de la guerra, col·lectius que havien materialment desaparegut de la realitat i del record de la societat espanyola.

En el cas dels guerrillers, això va succeir com a resultat tant de la ferotge repressió soferta pel col·lectiu i el seu entorn com del desgraciat silenci intencionat de les organitzacions d’esquerra, que en un inici els van donar suport i posteriorment van considerar que era millor eliminar la memòria de la guerrilla per tal de tirar endavant la transició. Pel que fa a la guerrilla llibertària, el món àcrata ha perdut pràcticament la seva memòria històrica de forma radical. En el cas dels nens de la guerra, dispersos per una dotzena de països dels quals la meitat eren règims soviètics, l’oblit ha estat més greu ja que en tractarse de persones exiliades de forma totalment involuntària, els seus protagonistes esdevingueren ciutadans amb una identitat sempre difusa, doble i angoixant, fins i tot en el cas dels que gràcies a l’obtenció de la ciutadania francesa, belga, britànica o mexicana pogueren gaudir de llibertat per viatjar a Espanya en els últims anys de la dictadura sense poder ser fàcilment localitzats per la policia espanyola.

AGE ha recuperat milers de documents de l’antiga URSS, França i d’altres països que avui estan dipositats a l’Arxiu

Nacional de Catalunya. Això ha estat possible en la mesura que l’associació ha estat l’única organització on els nens de la guerra han pogut sentir-se representats i defensats permanentment, independentment del país d’acollida o residència. AGE ha portat al Congrés dels Diputats les proposicions de llei i no de llei per al seu reconeixement, per a l'obtenció de les seves pensions i per a la seva integració a Espanya en el cas que volguessin tornar, i ha negociat en moltes ocasions el reconeixement dels seus drets amb diferents comunitats autònomes.

De la mateixa manera s’ha dut a terme la tasca de recuperació de la memòria documental de la guerrilla antifranquista gràcies a la recerca d’un reduït nombre d’historiadors. Però, un cop més, no ha estat possible desenvolupar aquesta feina sense la prèvia i paral·lela recuperació pública i social d’aquells lluitadors. Aquest col·lectiu té, a més a més, l’agreujant d’estar constituït en la seva majoria per gent del camp, generalment no escolaritzada, que van aprendre a llegir i escriure a la muntanya, a la presó o l’exili; que van veure la majoria dels seus companys caure abatuts per la Guàrdia Civil, la Legión o l’exèrcit regular; i que, a més a més, van veure massacrar i destruir les seves famílies, el seu entorn proper i els seus pobles. Els pocs supervivents són avui gent d’una gran categoria humana forjada en la resistència que després de fugir a la muntanya molt joves, on van estar entre vuit i dotze anys, i després de passar entre quinze i vint anys a la presó o de viure trenta anys a l’exili, moltes vegades en condicions laborals i socials molt difícils ja que estaven en situació il·legal, en gran part avui no tenen pensions. Durant quasi cinquanta anys només els han reivindicat quatre llibres: tres de comunistes publicats a l’exili i un de llibertari publicat en els primers anys de la transició, aquest últim, d’Eduard Pons Prades, el document més ampli, proper a la seva lluita i ben informat publicat fins ara. AGE ha promogut monuments, llibres, pel·lícules, documentals, actes en instituts i cases de cultura, xerrades, trobades acadèmiques i populars, activitats com la Caravana de la memòria i altres per tal de reivindicar la memòria d’aquella lluita guerrillera.

Avui comencen a valorar el seu testimoni i per a això és possible recuperar més fàcilment la documentació que puguin conservar per tal de portar-la als arxius públics, classificar-la i preservar-la adequadament.

La tasca de refer la nostra història a partir dels testimonis de presos, esclaus, torturats, exiliats, afusellats i especialment dels desapareguts només és possible si a més de deixar constància de la seva trajectòria aplegant la documentació escrita i gràfica privada, es valora aquest material dins el context històric de la lluita per la recuperació d’un sistema de llibertats. Sense aquesta valoració es corre el perill que els documents desapareguin i es destrueixin per part dels interessats, els seus fills o néts en veure que ningú valora les seves vides i la seva obra. I això si el simple pas del temps, la clandestinitat o l’exili no els ha destruït. Com és ben sabut, molts diaris clandestins editats a l’interior no s’han conservat, tot i que cada un d’ells és el testimoni d’una dura vaga, d’un moviment de resistència a les presons, d’un grup d’acció i propaganda. S’escrivien amb materials de pèssima qualitat, de vegades en multicopistes casolanes com l’anomenada vietnamita, que consistia simplement en una seda,

15

La seu de l’Arxiu Nacional de Sèrbia, a Belgrad Foto: Josep Fernández Trabal

un bastidor i un rodet de cuina o ampolla. Aquests documents contenen la història menor de la resistència, la de cada fàbrica, la de cada barri, la de cada poble, en la seva major part ja desapareguda sense que ni les persones que hi van participar ni els documents oficials parlin d’aquestes lluites. S’ha de perdre aquesta història sense que ningú se’n dolgui? Precisament aquest era l’objectiu de les forces de repressió franquistes en prohibir la informació en els mitjans legals i perseguir amb acarnissament qualsevol propaganda no permesa. Sense la recuperació de la història per part de la societat sencera, sense l’esforç col·lectiu de reconeixement als lluitadors que imprimien, escrivien, repartien i organitzaven la difusió d’aquesta propaganda només tindríem fragments sense sentit dins la història oficial escrita per la dictadura, segons la qual mai no va passar res enlloc. Recordem que les condemnes del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) contra els autors d’aquestes accions de propaganda il·legal variaven entre sis anys i un dia i vint anys de presó, i que aquests arribaven al TOP després d’ésser sotmesos a brutals pallisses en les comissaries, dependencies de la Dirección General de Seguridad o de la Guàrdia Civil que en molts casos van causar morts o van provocar seqüeles físiques permanents i conseqüències psicològiques molt dures. La humiliació de sentir-se copejat repetidament mentre unes

manilles et subjecten les mans i diversos policies t’envolten no es pot oblidar; les amenaces contra els familiars, inclosos els nens, i veure’ls sortir coberts de sang d’un interrogatori és impossible d’ignorar la resta de la vida.

De l’exili recordem les nombroses famílies que van perdre l’idioma, com el cas dels nens de la guerra, i les persones marginades en els seus països d’acolliment que en no poder tornar van passar a formar part de col·lectius marginals, com el cas de molts exiliats dels anys quaranta i cinquanta desenganyats dels seus partits i sense mitjans materials que van morir en l’oblit i en la pobresa o que es van enfonsar en la depressió i van decidir callar per sempre voluntàriament. Són els casos narrats amb gran tristesa en pel·lícules com La guerre c’est finie o Behold a pale horse vistes pels demòcrates del món menys els espanyols de l’interior com a conseqüència de les prohibicions d’un règim que fins i tot prohibí l’exhibició de Casablanca .

Enfront dels qui ara diuen que no hem de reescriure la història, tant des de la dreta com des de l’esquerra, insistim que sense reescriure-la no podrem dur a terme la recuperació dels testimonis documentals de l’època per manca de continent i contingut. Les víctimes del franquisme van existir i demanen un lloc a la nostra història comuna. Per això és urgent descompondre la història escrita amb dades incompletes i deformades i escriure la història de cada casa, cada carrer, cada barri, cada poble i ciutat amb els seus episodis de vergonyosa repressió i terror franquista i els seus episodis d’honrosa resistència i lluita per les llibertats. La nostra batalla no és arbitrària ni s’origina en el capritx i la sempre relativa transcendència de les polèmiques acadèmiques. No pretén fer política actual amb els seus resultats, però no ignora que només una batalla política permetrà reconstruir aquest fragment decisiu de la nostra història que marca el segle XX. Els programes de recuperació documental d’AGE Els col·lectius sobre els quals se centra la tasca de recuperació documental són nou: exili, brigades internacionals, presos, nens de la guerra, guerrillers, torturats, desapareguts, afusellats o assassinats i resistents sindicals i polítics de l’interior. Cal contemplar les persones d’aquests col·lectius en el seu entorn familiar, social i laboral real i considerar la seva presència des del mateix dia del cop militar fins a les primeres eleccions democràtiques, dos anys després de la mort del dictador. Sens dubte hi ha una intensitat decreixent en la repressió des del període que va entre l’any 1936 i el 1943 fins a l’any 1978, la qual cosa indica dues coses: que el major nombre de republicans actius foren assassinats o empresonats o van haver d’exiliarse en aquest primer període, i que la societat va quedar tan mediatitzada i enfonsada que la resistència fou contínua però relativament reduïda. D’altra banda aquesta resistència es va organitzar al voltant dels partits polítics amb una direcció que va perdre la comprensió de la realitat interior després d’anys de residència a l’exili, així com la capacitat d’enfrontarse al règim.

Aquesta afirmació és vàlida especialment per al Partit Comunista i el Partit Socialista Obrer Espanyol, però també per al Partit Nacionalista Basc, Esquerra Republicana de Catalunya, els galleguistes i els republicans. Davant del seu fracàs evident,

16 els principals partits i el moviment llibertari van generar dotzenes d’escissions que donaren lloc a petits grups de poca eficàcia política i que repetien els mateixos errors que els seus partits i grups matrius.

En aquesta situació els documents de l’exili tenen dues variants menys o més diferenciades: les activitats directament dirigides a la lluita contra la dictadura i la solidaritat amb l’interior i les activitats de la vida civil, social i professional dels republicans espanyols exiliats. Naturalment que ambdós aspectes s’entrecreuen i en molts casos no és possible diferenciar-los, si bé un dels aspectes destaca sobre l’altre en funció de cada exiliat. La documentació es troba en mans de particulars, generalment descendents dels actors i protagonistes d’aquest període, i també en arxius públics i arxius privats. Entre aquests destaquen els arxius estatals de Rússia, els EUA, Gran Bretanya, França, Iugoslàvia, Mèxic i Alemanya.

En els arxius russos només alguns fons són avui accessibles en la seva totalitat, però el pitjor ha estat el poc interès manifestat pels diferents governs espanyols per aconseguir la seva reproducció digital per consultar-los a Espanya. Durant els passats governs conservadors, AGE va negociar diverses vegades amb el Ministeri de Cultura la realització d’aquestes reproduccions ja que la circumstància de dos membres de l’associació amb ciutadania russa i la coneixença del fort nucli d’hispanistes i historiadors format a l’entorn dels fills de brigadistes soviètics i de nens de la guerra, tots ells acadèmics destacats a Rússia, permetia una magnífica relació amb el Ministeri de Cultura rus i el fàcil accés a la documentació. La realització de mes de vint visites a Rússia ens van permetre negociar amb la quasi totalitat de les institucions que conserven documentació relacionada amb la guerra i l’exili i aconseguir l’acord del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA) per a la digitalització del fons de la Komintern. Amb aquesta finalitat es va formar una comissió internacional sota el nom de IMKOMKA que tenia per finalitat la realització del projecte. Només dues institucions no estatals prenien part d’aquest projecte, la Fundació Soros i AGE, al costat dels governs de Rússia, Alemanya, Gran Bretanya, Suïssa, els EUA, França, Itàlia i Espanya. La nostra tasca consistia a fer de mitjancers entre les autoritats espanyoles, les russes i el CIA/ICA per dur a terme la reproducció del fons de les Brigades Internacionals, anomenat fons Interbrigade, conservat a l’Arxiu Estatal per a la Història Social i Política (RGASPI).

Durant sis anys vàrem veure amb desesperació com el Ministeri de Cultura espanyol es negà a executar el que en públic deia que estava disposat a fer. Consegüentment vàrem demanar a les comunitats autònomes que ens oferien més confiança la seva col·laboració per desenvolupar el tema. Tres d’aquestes, entre les quals destaca Catalunya, que fins i tot va considerar la possibilitat de ferse càrrec en solitari del projecte, van acceptar prendre subsidiàriament el paper que el Ministeri de Cultura es negava a la pràctica de fer, però altra vegada la prudència aconsellà no col·lidir amb el Ministeri de Cultura davant la seva afirmació oficial de desenvolupar el projecte. El resultat ha estat, sens dubte, el que pretengué el govern Aznar i no s’ha pogut dur a terme la digitalització i localització a Espanya de les còpies d’aquest importantíssim fons documental. Les tasques de l’IM-

“El poble espanyol s’ajunta per defensar la seva llibertat” (1938). Gravat, 27 x 19 cm.

Autor: Djordje Andrejevic-Kun CAT/ ANC Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional de Catalunya

KOMKA han finalitzat sense que s’hagi reproduït el fons Interbrigade.

En contraposició, al llarg dels darrers anys s’ha fet la recollida de la documentació privada dels nens de la guerra de l’antiga URSS, tant de la que s’ha reunit a Rússia i altres països amb molt d’esforç, com de la que ells mateixos han portat a Espanya. Manuscrits, impresos, fotografies i pel·lícules, així com banderes i altres objectes, estan avui feliçment dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Filmoteca Nacional de Catalunya. També s’ha aplegat la documentació personal i memòries manuscrites provinents d’antics brigadistes, així com còpia de nombrosos documents secrets sobre la Guerra Civil provinents d’arxius militars i que es trobaven en mans dels que van lluitar a Espanya. Aquesta documentació ha estat tractada a l’ANC amb la col·laboració, entre altres, de la nostra presidenta, la interbrigadista Adelina Kondratieva, de l’antiga nena de la guerra Juanita Prieto i del grup d’hispanistes, historiadors i militars russos. Aquesta col·laboració ha comptat amb el ferm suport del Comitè de Veterans de l’antiga URSS, organisme oficial d’elevada consideració pública a Rússia i el president del qual, el general Gobrov, és un gran afavoridor de les nostres activitats.

17 El cas de la Gran Bretanya és enormement significatiu i valuós. En els seus arxius públics es conserven centenars d’històries de vida de brigadistes, metges i altres col·laboradors de la lluita de la República Espanyola, gravades, transcrites i sòlidament documentades. A més, el Regne Unit va rebre més de cinc mil nens de la guerra, generalment bascos, que es van instal·lar en colònies pròpies amb personal basc, inclosos sacerdots catòlics. A la Guerra d’Espanya participaren importants escriptors, periodistes, científics i polítics britànics que van deixar molts testimonis, com l’educadora Leah Manning o la diputada conservadora Comtessa d’Atoll, entusiastes defensores de la legalitat republicana i realitzadores d’una tasca humanitària excepcional a la zona republicana d’ajut als nens i d’organització de la sanitat militar. Els sindicats també van bolcarse amb l’organització de col·lectes, mítings i altres activitats de suport a la causa republicana i, després de la Guerra Civil, van acollir milers d’exiliats que després farien importants tasques en defensa de la democràcia durant la guerra mundial des dels micròfons de la BBC. El col·lectiu dels nens bascos de la Gran Bretanya tenen la clàssica doble identitat de tots els nens de la guerra, però almenys han pogut tenir unes condicions de jubilació dignes, malgrat que la seva aventura humana no és pràcticament coneguda a Espanya. Ja s’han perdut els textos de les emissions de la BBC per a Espanya, obra de destacats intel·lectuals i que foren escoltades per milers de ciutadans espanyols durant la dictadura franquista com a font d’informació verídica sobre la situació espanyola i internacional. Resten pocs brigadistes vius en condicions de transmetre la seva experiència solidària a les generacions més joves. I al

País de Gales hi ha encara centres miners on es conserva la memòria dels brigadistes trotskistes que van participar a la Guerra d’Espanya amb nombroses plaques, monuments i altres testimonis del record d’aquella solidaritat, però la ignorància que existeix a Espanya sobre aquest tema fa que tingui una quasi nul·la influència sobre la memòria històrica d’aquells fets. Només en rares ocasions s’han publicat a Espanya treballs o referències sobre aquests testimonis de solidaritat i els arxius britànics han estat poc estudiats a la recerca d’altres fons amb documentació sobre aquests testimonis. Res, però, impedeix digitalitzar aquest important conjunt testimonial per tal que es conegui a Espanya. AGE va plantejar fa anys moltes d’aquestes possibilitats i encara estem esperant que alguna institució espanyola tingui interès a portar-les a terme.

Volem també destacar les tasques d’AGE a l’antiga Iugoslàvia, on l’associació va intentar durant molts anys que vinguessin a Espanya els fons privats dels brigadistes que havien dedicat gran esforç a conservar la memòria d’Espanya i de la solidaritat dels antifeixistes iugoslaus que van lluitar a la Guerra Civil. Iugoslàvia és un país que conserva nombrosos fons documentals de la resistència, ja que va ser un dels pocs del món, juntament amb Mèxic, que mai va acceptar acords d’estat amb el règim franquista i va mantenir el suport al govern republicà a l’exili fins al final de la dictadura. Hem vist com s’han perdut oportunitats d’obtenir aquests fons originals pel desinterès de les autoritats i ens alegrem que en l’actualitat l’acord que mantenim amb la Generalitat de Catalunya està aconseguint, per fi, la digitalització de pràcticament tots els fons oficials conservats a Belgrad que fan referència a Espan-

Alumnes de la casa de nens núm. 2 de Krasnovidova, i nens dels koljozs observant l’avió d’en Sakeev, pilot i heroi de l’URSS. Autor: Desconegut CAT/ ANC Fons Centro Español de Moscú

18 ya, la guerra i la resistència i que tindran com a destinatari final l’ANC. Aquests fons se sumen a la documentació lliurada per Lazar Udoviki (secretari del Comitè de Brigadistes Internacionals Iugoslaus) a AGE, abans de la seva mort, i a la documentació lliurada pel Dr. Husinec, fill del brigadista Josip Husinec, antic internat del camp de presoners de San Pedro de Cardeña.

Aquests tres exemples són il·lustratius de la tasca feta per AGE durant els deu anys d’activitat transcorreguts des de la seva fundació com a filla de l’organització que va fer possible l’homenatge a les Brigades Internacionals fet a Espanya el 1996. Podríem seguir amb els casos de Cuba, Mèxic, Xile, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Marroc, els EUA i especialment França, però creiem que això val com a imatge de la tasca que creiem que cal dur a terme abans que sigui tard. De cara al futur, no només ens preocupa la negligència que deixa en l’oblit aquesta necessària recuperació i, per tant, la incorporació a la nostra història recent dels documents que recullen la lluita per les llibertats a Espanya i la solidaritat amb els nostres ciutadans acollits en altres països, sinó sobretot el fet que quelcom que ja és part de la història d’aquests altres països no ho sigui de la nostra. Milers de monuments, fons, estudis i publicacions constaten la presència dels exiliats i de la solidaritat internacional dels treballadors i demòcrates de tot el món amb la causa dels republicans espanyols. A tot el món menys, precisament, a Espanya.

En conclusió, què cal fer per tal que la recuperació de documentació sobre la nostra història recent pugui fer-se de forma eficaç i útil? Eficaç vol dir que no es perdin documents ni pel desconeixement o menyspreu dels particulars ni per la insídia o desídia dels responsables de l’arxiu. I útil vol dir que aquesta tasca representi conservar i difondre un conjunt documental coherent i no només col·leccions singulars aïllades entre elles i del seu context històric i social. Sota aquests paràmetres, fora necessari una sensibilitat social, cívica i, en última instància, una exigència democràtica molt més activa que la mostrada per la societat fins el moment.

Lluitem perquè els joves prenguin el seu paper en la societat amb aquest tipus d’exigències i, tal com ja està passant, siguin ells els que demanin aquesta barreja de valors democràtics i de coneixement de les seves arrels, de la seva història. La tasca de la gent més jove que està lluitant amb força perquè es conegui la veritat històrica sobre els seus pares i avis és exigir aquest aclariment i evitar la pèrdua de més material i testimonis. És aquesta nova generació la que reclama, vol saber i es mostra decididament partidària d’aquells valors que no ha pogut conèixer, que li han estat negats i dels quals no vol prescindir. Aquesta és la raó última de la nostra feina i de la nostra lluita per la veritat històrica recuperada. Estem recuperant documentació tant per a ells com per a nosaltres, testimonis amb què desconstruir la vella història escrita per la dictadura i reescriure la història, la de tots, feta per tots i vàlida per a tots en una societat democràtica.

Dolores Cabra Loredo Secretària general d’AGE

RELACIÓ DELS FONS INGRESSATS PER AGE A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA – María Amparo Panabière (126) 0,8 m. Publicacions periòdiques. 1931 / 1967 – Col·lecció de dibuixos i gravats de l’ANC (130) 9 gravats sobre la Guerra Civil Espanyola del brigadista iugoslau Djordje Andrejevic- Kun. 1938 – Col·lecció de documents de la transició de Joan i Pelai Pagés (527) 8,4 m, 64 cartells i 30 cintes de cassets. 1968-1984 – Juan Carrasco Arranz (530) 3 m. Documentació personal, escrits i de diverses associacions d’exiliats. 1915-1998 – Centro Español de Moscú (555) 13,8 ml, 2.500 positius fotogràfics b/n, 700 negatius fotogràfics plàstics b/n i 250 negatius fotogràfics de vidre b/n.

Documentació de les activitats del centre i altres entitats d’espanyols a l’antiga URSS. Documentació del Partit Comunista d’Espanya i de Dolores Ibarruri. 1966-1981 – Ateneo Iberoamericano de París (556) 0,6 m. Documentació de les activitats de l’entitat. 1957-1987 – Colección de documentos del viaje del barco Winnipeg a Chile (565) 26 reproduccions de documentació de 1939 – Unión de Excombatientes de la Guerra Civil española (UNEX) (587) 10 m. Anys 80-90 del segle XX – Paulina y Adelina Abramson (615) 2,5 m i diversos positius b/n sobre combatents soviètics de la Guerra Civil espanyola 1936-2001 – Roland Thackrah (658) 0,2 m. Correspondència sobre l’ajut de diverses entitats angleses als refugiats republicans de la Guerra Civil espanyola. 1935-1949 – Vascos Niños de la Guerra Civil 1936-1939 (VASNIGUE) (659) 1,2 m. 1993-2003 – Ceferino Palencia Álvarez (686) 1,2 m de documentació sobre la seva activitat política al servei de la República i artística durant el seu exili mexicà. 1854-1963 – Isabel Oyarzábal Smith (687) 0,8 m de documentació sobre la seva activitat feminista i política al servei de la República. Escrits i obra publicada.

– Col·lecció de documents sobre brigadistes internacionals iugoslaus participants en la Guerra Civil española (703) 0,4 m. Documentació dels brigadistes Laso Udovicki i Josip Husinec. 1936-1974 – Colección documental sobre la guerrilla antifranquista (760) 0,1 m de documentació i escrits sobre els guerrillers José Sala Capellín i José Moreno Salazar. 1945-1953 – Carmen López Landa (761) 0,1 m. Escrits i memòries. 1960-1969 – Antonio Cordón García (762) 0,1 m. Escrits. 1939-1940 – Juan Perea Capulino (771) 0,3 m. Documentació personal, sobre la seva trajectòria militar a l’exèrcit de la República i sobre el seu exili mexicà.1916-1966 – Vicente Garcia Moreno (772) 0,1 m i 17 positius fotogràfics. Documentació sobre el judici i empresonament de diverses persones. 1939-1974

Noticiari 19

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC MOVIMENT GAI (ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA) La biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha elaborat el catàleg del fons bibliogràfic Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa). Aquest fons, format per llibres i revistes, ingresà a l’ANC l’any 1998 i està integrat bàsicament per la biblioteca, ja tractada, i per la documentació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i del Casal Lambda, dels quals Armand de Fluvià fou impulsor.

Armand de Fluvià va néixer a Barcelona el 1931. El 1970, davant la redacció pel govern del general Francisco Franco de la Ley de Peligrosidad Social (LPRS), per la qual es condemnava l’homosexualitat, inicià contactes amb persones de Barcelona, Madrid i París per tal de frenar la promulgació d’aquesta llei. El 1972 formà un grup d'estudi i discussió que va prendre el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), el qual es reuní periòdicament entre juliol de 1972 i desembre de 1975. El grup desplegà una forta activitat tant a escala nacional com internacional participant en diversos esdeveniments de protesta. La mort del dictador i l’impuls democràtic i d’aspiració nacional de la societat catalana féu

empènyer el moviment, al desembre de 1975, a refundar-se amb el nom de Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). En els seus inicis, i a causa de les prohibicions, el Front s’organitzà en forma de cèl·lules anomenades Grups d'Acció Territorial (GATs). A Barcelona un grup de persones del FAGC van constituir la societat civil Instituto Lambda després de març de 1976. Armand de Fluvià va ser nomenat president de la junta d'administradors el setembre de 1977, càrrec que va mantenir fins la seva dimissió el juny de 1983.

Entre els anys 2005-2006 es catalogà la biblioteca d’aquest fons amb un total de 2.000 registres catalogràfics. La temàtica principal, gairebé monogràfica, de la qual es nodreix el fons Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa) és, tal com el seu nom indica, l’homosexualitat. També hi ha moltes novel·les d’escriptors tan reconeguts com Reinaldo Arenas, Jaime Baily o Terenci Moix; i de col·leccions tan destacades com La Sonrisa Vertical de l’Editorial Tusquets i Rey de Bastos de la barcelonina Editorial Laertes. Finalment, també inclou obres legislatives i històriques sempre relacionades amb l’homosexualitat.

L’ANC és l’únic centre que aplega una col·lecció tan significativa de temàtica homosexual. A més d’oferir una visió històrica de l’homosexualitat, fruit de la tasca d’investigació d’Armand de Fluvià, també aplega una extensa obra a favor de la defensa dels drets dels gais, la generada pel Movimiento Español de Liberación Homosexual i el Front d'Alliberament Gai, en els anys de clandestinitat i la reunida per l'Institut Casal Lambda.

Per consultar els fons bibliogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya podeu accedir a la pàgina web http:// beg.gencat.net.

EL FONS DOCUMENTAL DE JOHN I PETER MONTLLOR

CAT/ ANC 1- 415.

Mostra del fons bibliogràfic Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa)

Els germans John i Peter J. Montllor i Puigvert, van néixer als Estats Units, fills de Concepció Puigvert i Budó i de Salvador Montllor i Pujal (1886–1928), emprenedor antiquari de Sabadell establert a Nova York i Palm Beach (Florida) a les primeries del segle passat. Després d’uns anys de retorn a Catalunya, el febrer de 1937, empesos per la situació bèl·lica, s’establiren definitivament als Estats Units. John prengué part a la Segona Guerra Mundial, patí els bombardejos alemanys sobre Londres i participà en l’entrada aliada a París. En acabar la guerra treballà a la productora cinematogràfica Paramount Pictures Corp. dins el departament d’adaptació en espanyol i portuguès per a l’Amèrica Llatina, primer com a assistent de Joan Ventura i Sureda (1946-1960) i més tard com a cap (19601970). Entre 1970 i 1985 dirigí l’estructura comuna dels departaments d’adaptació de les productores fusionades Paramount, Universal Pictures, MGM i United Artists. En companyia del seu germà Peter, inspirà les iniciatives del Centre Català de Nova York i d’altres entitats catalanes a la capital nord-americana (Comitè Català Antifeixista de Nova York). Reivindicà el coneixement de la causa catalana a les Nacions Unides i l’opi-

20 nió pública internacional. Fou membre del Consell Nacional Català, delegat a Nova York d’Estat Català i membre de la Comissió Pro Front Nacional de Catalunya.

El fons documental, ingressat a l’ANC durant el mes de juliol, aplega la documentació produïda i rebuda pels germans Montllor fonamentalment en l’àmbit de la seva activitat associativa (Casal Català de Nova York) i política (Consell Nacional de Catalunya i Front Nacional de Catalunya). Destaca la documentació relativa a l’edició entre 1964 i 1966 de la publicació Catalan Newsletter, pensada per a la reivindicació internacional de la qüestió catalana i la lluita antifranquista, que recull un bon gruix d’informació procedent de l’interior de Catalunya. El fons inclou correspondència relativa a les activitats polítiques dels editors i amb els seus lectors i subscriptors.

Com a recurs d’informació per a la publicació, destaca el recull molt ampli de publicacions catalanes a l’exili, editades preferentment a París, Mèxic, Santiago de Xile i l’Havana. El fons inclou documentació personal relativa a la Guerra Civil espanyola. En conjunt, facilita una aproximació de primera mà a l’estudi de l’exili català a Amèrica.

FOTOGRAFIES DE L’ARXIU NACIONAL A L’INTERNATIONAL CENTER OF PHOTOGRAPHY DE NOVA YORK El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, depenent del Ministeri de Cultura va presentar durant l’any 2006, l’exposició titulada “Revistas de Guerra 1936-1939”, de la qual va ser comissària Jordana Medelson, professora de la Universitat d’Illinois i investigadora al nostre arxiu. L’exposició pretenia situar les revistes en el context ampli de l’art i la propaganda durant els anys de la guerra, i investigar sobre el paper que els artistes van tenir durant aquests anys.

Per a aquesta exposició es va sol·licitar a l’Arxiu Nacional documentació del fons Generalitat de Catalunya (II República), en concret diverses fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat que es conserven en els diversos àlbums del Comissariat al nostre arxiu. Aquesta documentació ingressà el juny de 1990 procedent de la Biblioteca Nacional de Madrid, on havia arribat deu anys abans, després de la desaparició de la Sección de Guerra Civil Española del Ministeri d’Informació i Turisme, secció creada l’any 1965 per aplegar tota la documentació fotogràfica relativa a la guerra que es trobava dispersa.

Entre el 16 i el 30 d'abril de 2007 s'exposà, amb èxit, la mostra al Centro de Arte Reina Sofia i posteriorment va iniciar el trajecte que la portà entre el 20 de juliol i el 2 de setembre al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), dependent de la Diputació de València, i des del 25 de setembre fins al 6 de gener del 2008 s’exposarà a l’International Center of Photography ICP (1133 Avenue of the Americas at 43 RD Street) a Nova York.

Si teniu oportunitat podeu visitar aquesta exposició ara amb el títol “Other Weapons. Photography and Print Culture During

Àlbums i postals del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. CAT/ ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

the Spanish Civil War” a la mostra conjunta que aquesta institució presenta al llarg del darrer trimestre de 2007 i que inclou també exposicions sobre dos importants fotoperiodistes: Gerda Taro i Robert Capa (“This is War!, Robert Capa at work”) i el projecte de Francesc Torres sobre la recerca de les fosses comunes de la Guerra Civil espanyola (“Dark is the Room where we sleep”).

La mostra conjunta vol explorar la Guerra Civil espanyola i en especial el paper del fotoperiodisme durant aquests fets històrics, el paper dels artistes i fotògrafs en la producció de revistes i la qualitat i quantitat del material que es va produir durant aquest període com a mitjà per a la difusió i enriquiment de l’art malgrat les lamentables condicions dels anys de guerra.

ELS PRIMERS 20 ANYS DELS JOVES EN DEMOCRÀCIA: EL FONS DEL CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA L’ANC acaba de publicar l’inventari del fons del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), 1979-1999.

Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració que des de fa anys l’Arxiu manté amb la Secretaria de Joventut, que entre d’altres fruits ha donat el de la publicació de l’inventari del fons de l’Escoltisme Català (Col·lecció de Publicacions de l’ANC núm. 7, 2005).

El CNJC és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. La seva funció és fer d’interlocutor entre la Generalitat i les organitzacions juvenils, promoure l’associacionisme i la participació dels joves en allò que els afecta i promoure les relacions amb altres organitzacions juvenils tant d’àmbit local com estatal o internacional. Depèn de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Joventut i anualment el

21 Parlament aprova per llei els seus pressupostos. Els seus òrgans són: President, Secretariat i Assemblea General.

Tot i ser un ens de l’Administració catalana, per la seva composició i manera de funcionar, cal reconèixer que la seva naturalesa administrativa és atípica.

Els documents del CNJC són el testimoni d’una institució evidentment jove: amb una antiguitat que no arriba als trenta anys, unes tipologies documentals pròpies de Portada de l’edició de l’inventari correspol’era de la impressió i repronent al Fons Consell Nacional de la Jovenducció fàcils i ràpides, amb tut de Catalunya (CNJC) [1979-1999]. un funcionament amb una bona part de voluntarisme que es reflecteix en l’organització de l’arxiu.

Pel que fa al contingut destaca, sobretot, la gran riquesa de temes tractats i de contactes fets arreu del món com correspon a les inquietuds que se suposen a la joventut. En ser el testimoni documental de la primera generació de joves en democràcia després del franquisme, hi trobem alguns noms d’homes i dones que ara exerceixen càrrecs de responsabilitat al costat, és clar, de molts d’altres que han quedat en l’anonimat.

La publicació inclou una trentena de documents que, a tall de mostra, ensenyen els temes més representatius que en aquests primers vint anys han ocupat i preocupat la joventut a Catalunya: la SIDA, la manca d’habitatge, l’atur i les dificultats per trobar feina, l’objecció de consciència, el medi ambient, la cooperació internacional, etc. I com s’han abordat i defensat des del Consell.

El contingut d’aquest inventari, així com dels altres fons relacionats amb moviments juvenils que conserva l’ANC, també és consultable a través del lloc web de l’ANC i accessible des del lloc web del Centre de Documentació Juvenil de la Secretaria de Joventut.

LES ACTES DE LES SESSIONS DEL COMITÈ PERMANENT D’INDÚSTRIA DELS MESOS ANTERIORS A LA GUERRA CIVIL L’any 1933, la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l’execució dels serveis d’Indústria, rebuts arran dels acords de traspàs aprovats per la Comissió Mixta de l’Estatut de Catalunya els dies 27 de febrer i 7 d’abril de 1933 i posats en vigor per decret del 24 d’abril de 1933. Amb tot, els serveis corresponents no van tenir una estructuració i organització definitiva fins un any més tard quan, per un decret de 23 d’abril de 1934, van entrar en vigor les Normes generals d’estructuració i ordenació dels Serveis d’Indústria a Catalunya.

En aquestes normes s’establia que els òrgans dels Serveis d’Indústria eren: el Comitè Permanent d’Indústria, les Delegacions d’Indústria i el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament. També es manava que, dels tres òrgans esmentats, el Comitè Permanent d’Indústria seria l’organisme directiu i d’inspecció superior dels serveis d’Indústria de Catalunya i que podria promoure i proposar tot allò que considerés beneficiós per al desenvolupament i progrés de la indústria catalana, tant si es tractava de matèria legislativa com de matèria governativa. El Comitè estava format per quatre enginyers industrials i un lletrat, i tenia com a president nat el conseller d’Economia i Agricultura.

Malgrat la importància de l’actuació d’aquest Comitè per tot allò que fa a l’ordenament industrial i econòmic de Catalunya durant el període republicà, s’ha conservat molt poca documentació de la seva actuació. De fet, fins l’any 2006, a l’ANC només hi havia fragments de la correspondència entre el Comitè Permanent d’Indústria i la Delegació d’Indústria de Tarragona, relativa a la dotació, funcionament i qüestions administratives de la Delegació. Es tracta de les unitats de catalogació números 5.812, 5.813 i 5.814 del fons Generalitat de Catalunya (Segona República), datades entre 1934 i 1936.

Aquesta documentació s’ha vist ampliada amb l’ingrés d’un volum amb còpies d’actes del Comitè que, juntament amb un altre volum amb còpies d’ordres i decrets del Departament de Proveïments, va aparèixer barrejat entre els llibres de la biblioteca de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Un cop detectada l’existència d’aquests dos volums, el mes de març de 2006 l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà els va lliurar a l’ANC, per tal de restituir-los al fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

El llibre que ressenyem està enquadernat i conté les còpies de les actes número 162 a 165, que corresponen a les sessions d’aquest Comitè que es van fer els dies 30 de març, 9 i 30 d’abril i 25 de maig de 1936. Les actes, d’una mitjana d’uns 30 fulls cadascuna, estan signades pel president del Comitè — Joan Comorera, conseller d’Economia i Agricultura— i el secretari, Emili Colom, fet que, malgrat que es tractava de còpies en paper carbó, els dóna la validesa i autenticitat. Pel que fa al seu contingut, són de gran interès per a l’estudi de la política de la Generalitat en matèria d’indústria. Així, les deliberacions preses en les sessions del Comitè van des de l’aprovació de factures a projectes d’ordes relatius al Servei de Contrastació de Metalls Preciosos, passant per projectes de reglaments sobre autoritzacions i concessions d’instal·lacions elèctriques, projectes d’ordres relatives a la provisió i selecció de personal per a la conselleria o a l’autorització d’obertura de laboratoris.

Sens dubte, aquest volum recull part de les còpies de les actes que es lliuraven a Joan Comorera com a president nat del Comitè, en tant que Conseller d’Economia i Agricultura. Això ho ratifica el fet que el volum porta una etiqueta amb signatura antiga que l’identifica com a pertanyent a la Biblioteca Comorera. En aquest aspecte, cal recordar que Joan Comorera i Soler va ser conseller d’Agricultura i Economia en el quart

22

Senyal identificatiu del Comitè Permanent d’Indústria CAT/ ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

govern estatutari, nomenat el 5 de gener de 1934 i cessat el 14 d’octubre de 1934, arran dels fets del sis d’octubre, i conseller d’Economia i Agricultura del primer govern estatutari restablert i que va actuar entre el 2 de març de 1936 i el 27 de maig de 1936. Per tant, cal creure que aquest llibre conté les còpies d’actes de les reunions que van tenir lloc sota el seu mandat durant aquest segon període d’ocupació del càrrec de conseller d’Economia i Agricultura.

Com ja hem indicat, davant la poca documentació rebuda o produïda pel Comitè Permanent d’Indústria que s’ha conservat, creiem que cal remarcar la importància del fet que aquest llibre, tot i ser molt parcial, s’hagi incorporat al fons de la Generalitat de Catalunya, atès que s’hi recullen les actes del màxim òrgan en matèria d’indústria en un període breu però molt interessant com és el dels mesos anteriors a l’inici de la Guerra Civil.

tuds que Pau Casals va mantenir des de la seva sortida de Catalunya: Hi ha coses més importants que la música, La vida d’un artista és inseparable dels seus ideals i Sóc català. El material exposat repassa la instal·lació de Pau Casals a Prada de Conflent on des del primer dia va rebre peticions d’ajuda que respongué tant a títol personal com en col·laboració amb diverses organitzacions benèfiques. Va romandre a Prada durant la II Guerra Mundial i l’ocupació alemanya de França, i no fou fins al 1945 que va poder actuar a Anglaterra en un moment en què la fi de la guerra obria la porta a l’esperança de la fi del règim franquista. El 1946, decebut per l’actitud d’Anglaterra, va decidir no tocar en aquest país ni en cap dels països aliats, comportament que el va convertir en símbol de l’exili i de la lluita pacífica contra la dictadura. A partir d’aquell moment Pau Casals recolzà diverses manifestacions de suport a la cultura catalana i de reivindicació de la personalitat i llibertat de Catalunya. Presidí dues vegades els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, el 1950 i el 1964, i fou proposat per ocupar la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954, després de la dimissió de Josep Irla, designació que no acceptà. En els anys següents va ampliar l’abast del seu combat contra la dictadura amb el de l’assoliment de la pau mundial, lluita que tingué un dels seus punts culminants en el famós discurs a la seu de les Nacions Unides de 1971. A partir de 1957 traslladà la seva residència a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on morí el 1973.

Finalment, el tercer àmbit titulat 1979: el retorn, fa referèn-

L’EXPOSICIÓ “PAU CASALS I L’EXILI” Entre el 5 d’octubre i el 30 de desembre de 2007 es fa l’exposició “Pau Casals i l’Exili” a la Vil·la Casals de Sant Salvador del Vendrell, seu del Museu Pau Casals. Organitzada per la Fundació Pau Casals amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, així com del Memorial Democràtic, està estructurada en tres grans àmbits. El primer, titulat La Guerra Civil, fa referència a l’esclat del conflicte mentre Pau Casals assajava la novena simfonia de Beethoven, amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc, per a l’acte inaugural de l’Olimpíada Popular que havia de tenir lloc el 19 de juliol.

El segon, titulat L’exili, inclou tres subàmbits sobre les acti-

Retrat frontal de Pau Casals, tocant el violoncel amb gorra de llana i pipa.

Autor: Desconegut CAT/ ANC Fons Pau Casals (367), uc. 88

Ingressos 23 cia al trasllat de les despulles de Pau Casals a Catalunya, rebudes pel president Tarradellas el 9 de novembre d’aquell any per ser posteriorment traslladades al cementiri del Vendrell, on reposen actualment. Tot el conjunt de l’exposició dóna testimoni de la lluita de Pau Casals per les llibertats de Catalunya i per la pau mundial a través dels molts testimonis conservats, entre els quals destaquem diversos documents conservats al fons dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Juliol - Setembre 2007 ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Expedients d’autoritzacions d’establiments hotelers (19801986), 0,2 metres. Base de dades Access amb 22 registres.

Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. Accés restringit. [fons 1-501, ingrés 2122] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de conciliacions individuals (1990-1991), 170 metres. Base de dades Access amb 1.701 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Treball. Accés restringit. [fons 1-243, ingrés 2124] FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge Expedients de qualificació d’habitatges de protecció pública (1958-1978), 51,9 metres lineals. Base de dades Access amb 1.830 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 1-707, ingrés 2118] Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme Expedients d’autoritzacions d’establiments hotelers (19441979), 7,1 metres lineals. Base de dades Access amb 502 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. Accés restringit. [fons 1-500, ingrés 2121] FONS D’INSTITUCIONS Junta Electoral de Zona de Barcelona Sobres generats per les meses electorals (2007), 28,8 metres.

Relació de continguts de meses dels municipis de Badalona, Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Transferits per la Junta Electoral de Zona de Barcelona. Accés Restringit. [fons 1-345, ingrés 2112] ARXIU DE COMPLEMENT FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Parlament de Catalunya Documentació generada i rebuda per l’activitat legislativa i la gestió administrativa del Parlament de Catalunya (1928-1938), 1 CD. Base de dades Access amb 179 registres. Accés lliure. [fons 2-93, ingrés 178]

24

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Col·lectiu de Capellans Obrers dels Països Catalans Documentació fundacional i materials de treball de les trobades de capellans per a la pastoral obrera a escala local, nacional, estatal i europea; monografies, hemeroteca, estudis i documents. 1978 – 2006. 2 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons comercials i d’empreses de l’Arxiu Nacional de Catalunya (miscel·lània) Llibre de major (1947 – 1953), llibre d’inventaris (1971 – 1976) i llibre de caixa (1974) de l’empresa Edificaciones y Reparaciones, SL 1947 /1976. 0,1 m.

Fons Compañía General de Tabacos de Filipinas Llibre d’actes de la Comissió Executiva (1881 – 1885), Llibre d’actes de comissions delegades del Consell d’Administració (1953 – 1965) i Llibres d’actes del Consell d’Administració (1881 – 1888, 1965 – 1980 i 1989 – 1997). Biblioteca de la Compañía. 1626 – 1997. 6,8 m.

Fons Industrias Riva, SA Actes del Comitè de Control Obrer; títols de propietat, plànols i pressupostos de la fàbrica de la Gleva i sobre l’aprofitament de les aigües del Ter; assegurances; serveis, gestió i retribució del personal. 8 plànols. 1872 – 1973. 1,2 m.

Fons SA Cardoner SA Cardoner: documentació de l’accionariat, Juntes d’accionistes, Comitè de Control Obrer, relacions amb els poders públics i els sindicats, projectes de fàbrica i maquinària, arxiu, tresoreria i proveïment.

Cardoner y Compañía, S. en C.: constitució, juntes d’accionis-

“Barcelona Football Club. Champions of Spain. USA Tour 1937”. Opuscle novaiorquès editat amb motiu de la gira que el Barça va fer als Estats Units d’Amèrica el 1937.

Aquest exemplar conté les signatures autògrafes de bona part de l’equip.

CAT/ ANC. Fons John i Peter Montllor, uc.101.

tes, relacions amb els poders públics, instal·lacions, assegurances, marques, fiscalitat, tresoreria i serveis de venda. 1909 1987. 0,4 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Família Maluquer Exemplars diversos de les revistes “Barcelona”, “Labor”, “Catalunya Comtal” i “Crònica”. Obra de Josep Maluquer i Nicolau, titulada “La família Maluquer. Cent cinquanta anys de vida familiar a Catalunya”. 98 cartells de temàtica diversa.

1955 – 2007. 0,8 m.

Fons Güell-Comillas Llibre registre de personal de la Compañía Transatlàntica.

1881 – 1920.

FONS PERSONALS Fons Bonaventura Carles Aribau Documentació personal, acadèmica, professional (administració reial i negocis privats) i associativa. 1815 – 1936. 0,1 m.

Fons Joan Cervera i Batariu Biblioteca particular. Segles XIX – XX. 4 m.

Fons Joan Comas i Valls Documentació relativa als Fets d’Octubre de 1934 i targeta postal rebuda d’Eugeni d’Ors. 1926 / 1953. 0,1 m.

Diversos documents que fan part del fons documental de Juan Perea Capulino Foto: Josep Fernández Trabal

Fons Joan Romeu i Figueras Documentació sobre l’activitat personal i familiar, en especial del negoci d’adobament de pells i l’activitat política del pare, Bonaventura Romeu i Mussons, i de l’activitat literària i artística del germà, Josep Romeu i Figueras; documentació de

25 República; comandant en cap de l’Exèrcit de l’Est durant la Guerra Civil espanyola; exili a Mèxic; documentació del Movimiento para la Proclamación de la Tercera República Espanyola; original de les memòries “Los culpables”; i documentació personal. 1916 – 1966. 0,3 m.

Fons Vicenta García Moreno (AGE) Judici sumaríssim i empresonament a Las Ventas (Madrid) i correspondència des de la presó; judici sumaríssim i sentència a mort de José i Rafael Mota Ortega; documentació identificativa de Juan Recio Carrasco com a refugiat a França. 1939 – 1974. 0,1 m.

Fons Victoria de los Ángeles Documentació identificativa i de viatge, administració del patrimoni, programes musicals, contractació d’actuacions, gestió dels drets d’autor, correspondència, reculls de premsa i monografies i revistes. 1943 – 2002. 4,4 m.

Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner Correspondència de diferents sèries, núm. 2086 a 2253. 19091991. 0,2 m.

Carta del general Baldomero Espartero, príncep de Bergara, a Jaume Rafecas i Bonastre.

Logronyo, 4 d’octubre de 1864.

CAT/ ANC. Fons Col·lecció de Manuscrits de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ingrés núm.

2150.

la seva activitat com a agent comercial, de les activitats esportives i de lleure i de la seva actuació en defensa de la llengua i cultura catalanes. 1791 – 2006. 0,5 m.

Fons John i Peter Montllor Activitat personal i familiar; obra creativa; correspondència; activitat política al Consell Nacional Català i altres organitzacions; tasca d’edició de “Catalan Newsletter”; dossiers temàtics sobre Catalunya, la Guerra Civil i el Franquisme; publicacions periòdiques, preferentment de l’exili català a Amèrica; reculls de premsa i biblioteca. 1916 – 1994. 5,3 m.

Fons Jordi Pou i Vidal Documentació sobre l’exili i el retorn; correspondència política pròpia i de Joan Masot; activitat associativa al Casal Català de Besiers i diverses associacions polítiques de l’exili; dossiers temàtics i publicacions periòdiques de l’exili.1948 – 2004. 0,5 m.

Fons Josep Puig i Cadafalch Carta manuscrita de Josep Puig i Cadafalch adreçada al director de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, adjunta a 260 segells de la Unió Catalanista i dedicats al doctor Robert. [1900]. 0,1 m.

Fons Juan Perea Capulino (AGE) Documentació de la carrera militar; documentació del cop d’estat republicà del 23 de juny de 1926; judici i empresonament al castell de Montjuïc; documentació del Partido Republicano Democrático Federal i eleccions a les Corts constituents de la

Dibuix de Pedro de Buen per il·lustrar la portada del llibre de memòries Los culpables, Tomo II, de Juan Perea. (s/d) CAT/ ANC Fons Juan Perea Capulino (AGE), ingrés núm. 2120

26

COL·LECCIONS Col·lecció d’Impresos de l’Arxiu Nacional de Catalunya Formulari d’analítiques de pacients del laboratori del doctor Pere Babot i Boixeda, metge analista i membre fundador de la Societat Catalana de Biologia. [1940 – 1949]. 0,1 m.

Col·lecció de Manuscrits de l’Arxiu Nacional de Catalunya Quadern de bitàcola de la pollacra goleta Victorina. 1854–1856.

Llibre d’escriptures de la casa de Felip Ferrer i Ros. 1670–1857.

Documents de la presidència de la Mancomunitat adreçats a diversos destinataris institucionals (3 unitats). 1913 / 1922.

Correspondència rebuda per Jaume Rafecas i Bonastre del general Baldomero Espartero i el seu apoderat Pío Castejón.

1863 – 1880. 0,1 m.

Projectes de l’arquitecte Narcís Josep Maria Bladó per al cementiri, casa consistorial i escoles de Sant Feliu de Torelló; cementiri de Vilada; voreres al carrer de la Riera d’Arenys de Mar; rectificació de carrers i places a Cardona; i casa consistorial i escoles a Fogars de Tordera. 1863 – 1866. 0,1 m.

“Codern de aritmètica per lo ús de Magí Modolell, esparté en el caret de l’Ospital del any 1807”. 1808 – 1831.

Llibre de censos que paguen els veïns i terratinents de Seròs al seu senyor el marquès d’Aitona i duc de Cardona. 1732.

Carta del general Prim a Manuel Palacios. 1866.

Col·lecció de Pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya 144 unitats. 1319 – 1619 Venda d’una peça de terra feta per Jaume Morell a Anna d’Icart i Torelles. 1578.

Col·lecció documental de Francesc Cambó Epistolari de Francesc Cambó amb Pere Pascual Salichs i Tomàs Rosès. 1910 / 1933. 0,1 m.

Col·lecció documental de la Guerra Civil Espanyola de l’Arxiu Nacional de Catalunya Correspondència entre Ramon Castells i Lasaosa i Maria Romagosa; correspondència de Ramon Jolís amb la seva família; carta de P. Piñol a Pepita Querol; i correspondència familiar d’emissors no identificats. 1937 – 1938. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES (*) (*) Ingressos Maig – Setembre 2007

Cámara de Corredores de Algodón Hilado (752) 2 fotografies oficials de Francisco Franco, una d’elles sobre roba.

Congrés de Cultura Catalana (15) 25 negatius color; 9 positius b/n; 56 positius color, i 2 fulls de contactes, referents al premi Antoni Bonet d’arquitectura i al lliurament d’ajuts, beques i tesis de la Fundació Congrés de Cultura Catalana dels anys 1981 i 1982.

Minyons Escoltes Guies-Sant Jordi (612) 1 DVD amb la gravació de l’Aplec de l’Esperit al Miracle.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (230) 87 negatius b/n; 118 negatius color; 1155 positius b/n; 1403 positius color; 74 postals; 68 fotolits; 162 cartells; 785 adhesius; 22 cassets i 2 bobines obertes d’àudio, i 30 pel·lícules, del comitè central, comissions sectorials, i organitzacions territorials i de base del partit. Inclou material gràfic de diferents militants del partit.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESA Arañó y Cía, SA 1 mapa i 88 plànols sobre diferents plantes tèxtils i del patrimoni de la família Arañó. Inclou 9 diplomes de reconeixement a l’empresa.

Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats (716) 227 positius b/n; 160 negatius color; 227 positius color; 54 dispositives sobre actes relacionats amb la companyia. Inclou diplomes, fitxes i plànols corresponents a instal·lacions, maquinaria i utillatge, i a l'aprofitament hidràulic de la Mambla (Torelló).

SA Cardoner (776) 83 positius b/n d’aparells, instal·lacions, sales i coberts de l’empresa, i 103 làmines de dibuixos escolars de Joan i Rafael Cardoner.

Serra Feliu, SA (358) 18 negatius b/n; 64 reproduccions fotogràfiques b/n i 1 positiu color, de retrats i activitats de la família.

Industria Riva, SA (595) 8 Plànols sobre la planta de la fàbrica a la Gleva i l’aprofitament del Ter.

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS FONS PERSONALS Guies Sant Jordi de Catalunya (611) 9 negatius b/n; 2 positius b/n, i 4 positius color sobre les activitats de l’agrupament.

Jordi Bonet i Armengol (616) 5 positius b/n i una reproducció fotogràfica.

UNEX- Unión de Ex-combatientes de la Guerra Civil española (AGE) (587) 83 negatius color; 1 positiu b/n; 52 positius color; 18 postals, i 1 cinta de vídeo VHS sobre l’activitat de l’associació.

Família Maluquer (542) 7 negatius b/n; 24 discos del Frente de Juventudes i Falange, i 16 audiovisuals (15 en 9,5 pathé baby i 1 en VHS) sobre temàtica diversa: vida familiar, visita d'Alfons XIII al Canal d'Ur-

Fotografia de Juan Perea, Jesús Rubio i Fermín Galán, a la presó de San Francisco, processats per la seva intervenció a la “Santjoanada”. 1926.

Autor: Desconegut CAT/ ANC Fons Juan Perea Capulino (AGE). ingrés núm. 2120

27 Jordi Pou i Vidal (770) 1 negatiu b/n; 84 positius b/n; 225 positius color, i 15 làmines b/n, sobre l’exili i el retorn de Jordi Pou i Vidal. Inclou imatges de la seva vinculació amb diferents associacions i partits polítics: Esquerra Republicana de Catalunya, UNESCO, Institut d’Estudis Catalans, Casal Català de Besiers, etc. Inclou reproduccions fotogràfiques de retrats i làmines de Francesc Macià i Lluís Companys. gell, construcció de l’embassament de Sant Llorenç de Montgai i de centrals de Fuerza y Riegos del Ebro, vaga Barcelona 1930, inicis vol sense motor a Espanya, etc. Inclou 98 cartells sobre turisme a Catalunya.

Pau Casals (367) 69 negatius b/n; 2390 positius b/n; 146 positius color; 42 cartells; col·lecció de segells; 119 discos; 4 films de 35 mm i 2 cintes de vídeo VHS. Ingrés procedent de Washington, sobre l’activitat musical i social de l'insigne músic català.

Antonio Gutiérrez Díaz (116) 241 cassets i 2 bobines obertes d’àudio, amb gravacions d’actes i entrevistes a la ràdio i la televisió.

Josep Conangla i Fontanillas (450) 172 positius b/n; 1 cartell; 5 dibuixos, i 21 diplomes i títols, sobre l’activitat política i cultural de catalans a Cuba.

Josep Riba i Camprubí (764) 22 positius b/n i 1 positiu color, sobre la seva activitat personal. Destaquen fotografies del camp de concentració d’Agde.

Josep Maria Vilaseca i Marcet (747) 9 Bobines obertes de 6 mm amb enregistraments de diverses ponències i col·loquis.

Josep Puig i Cadafalch (737) 260 segells postals de la Unió Catalanista i del Dr. Robert, i una carta manuscrita de Josep Puig i Cadafalch adreçada a Vinardell, director de l’escola d’arts i oficis de Mataró.

Venceslau Trepat i Riba (766) 25 positius b/n de la seva activitat personal.

Juan Perea Capulino (771) 27 positius b/n i 2 positius color de temàtica familiar i sobre la Guerra Civil. Inclou 1 dibuix de Pedro de Buén per il·lustrar el llibre Los Culpables.

Joan Cervera i Batariu (644) 1 cartell amb la impressió d'un mapa de Sant Feliu de Codines de 1836.

Paulina i Adelina Abramson (615) 7 positius b/n de les batalles d’Stalingrad i Kursk; 1 disc i 2 plànols.

John i Peter Montllor (778) 4 negatius b/n; 17 positius b/n, i 24 fotogravats sobre els bombardejos de Barcelona i Granollers de maig de 1938; fotografies dels catalans als Estats Units a començament del segle XX i durant l’exili, i dues fotografies de detalls arquitectònics.

Jaume Rosquelles i Alessan (717) 11 negatius b/n; 211 positius b/n; 8 positius color; 1 diploma; 1 gravat, sobre la seva activitat personal. Inclou una pel·lícula de 30 de maig de 1930 amb la visita d’Alfons XIII a la Fàbrica, núm. 12 de la Unión Industrial Algodonera de Barcelona.

Joan Colomines i Puig (720) 86 diapositives color de temàtica històrica; 37 bobines obertes i 54 cassets d’àudio amb gravacions de temàtica literària i política.

Antoni Ribas i Pardigó (701) 1 orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de l’any 1905, integrada per 99 fotografies b/n dels professors i alumnes de la promoció.

Manuel Folgado Zapata (782) 380 plaques estereoscòpiques amb el seu visor, 6 negatius b/n, 89 diapositives b/n i 206 diapositives color de temàtica familiar.

Josep Romeu i Figueres (775) 2 positius b/n; 4 positius color; 1 cartell; 11 dibuixos; 1 diploma i 12 gravats de diferents temàtiques. Destaquen la fotografia del col·legi del Sagrat Cor de Jesús de 1904 i un diplomarecordatori del naixement de Joan Romeu.

COL·LECCIONS

Victoria de los Ángeles (746) 11 negatius b/n; 956 positius b/n; 385 positius color, i 10 dibuixos, referent a la seva activitat professional com a cantant d’òpera. Hi abunden els retrats.

Col·lecció de Mapes i Plànols de l’ANC 5 plànols de la casa d’Eduard Agustí de Barcelona (1895)

Col·lecció Pau Casals i Defilló 844 negatius b/n; 65 dispositives color, i 23 fulls de contacte sobre els festivals de Prada de Conflent els anys 1959 i 1961.

Agenda 28 EXPOSICIONS "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" (versió en format reduït) · Les Borges Blanques, del 7 al 16 de setembre. · Vic (Monestir de Sant Pere de Casserres), del 19 al 30 de setembre. · Móra d’Ebre, del 3 al 14 d’octubre. · Sant Pere Pescador, del 19 al 28 d’octubre. · Tordera, del 31 d’octubre al 16 de novembre.

"El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució" · Ripollet, del 15 de setembre al 3 d’octubre.

“Donació Josep Franch-Clapers: L'èxode.L'exili” · Prayols (l’Ariège), del 15 al 25 d’octubre. Amb motiu de celebrar-hi “Les 3èmes Rencontres Prayolaises”.

Sessió de Cine-fòrum Organitzat per l’Associació d’Amics de la UNESCO Vall doreix Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC · Dimarts 30, 19.30 h - “Las llaves de casa” Inici del curs 2007-2007 de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat del Vallès. · Conferències els dimarts i els dijous de 17.30 a 18.45 h.

Desembre 7è Festival de poesia de Sant Cugat Activitats paral·leles: Conferència Organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació d’Amics de la UNESCO de Valldoreix–Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC · Dimecres 12, 19.30 h - “Poesia i exili”, a càrrec de Sam D. Abrams i Carles Miralles, estudiosos de l’obra d’Agustí Bartra i Carles Riba respectivament.

"Col·lecció de cartell de prevenció d'accidents laborals (19251937)" · Tarragona, (Col·legi d'aparelladors i arquitectes tècnics Tarragona) de l’1 de gener al 4 de febrer de 2008.

ACTIVITATS Juliol III Mostra internacional de cinema en família Organitzada per l’Associació CinemaNet i el Grup d’Entitats Catalanes de la Família, amb la col·laboració de l’ANC · Dimecres 4, 18.00 h - “Mary Poppins” · Dimecres 11, 18.00 h - “Atlantis, el imperio perdido” · Dimecres 18, 18.00 h - 5 curtmetratges infantils i juvenils “Fet i amagar” de nous creadors de cinema independent. · Dimecres 25, 18.00 h - “Chicken run” Octubre Cicle de conferències Trets de la Història de Casa Organitzat per l’Associació d’Amics de la UNESCO Vall doreix-Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC · Dijous 4, 20.00 h - “La Torre Negra”, a càrrec de Domènech Miquel i Serra, llicenciat en història · Dijous 18, 20.00 h - “El Castell de Canals”, a càrrec de Juanjo Cortés i García, llicenciat en història · Dijous 25, 20.00 h - “De les mil·lenàries vinyes de Sant Cugat”, a càrrec de Josep Blanes i Plans, dibuixant i periodista.

Edita

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08195 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/ A/e: anc.cultura@gencat.net

Direcció Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació: F. Olivé

Imprès a Tiratge ISSN Dip. Legal

Printing Súria 1.500 exemplars 1695-9000 B.27.802-2002