Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 20 (juliol 2008).

Cultura Arxius

Número 20 Juliol 2008

C

1

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

MÉS FONTS PER A L’ESTUDI DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A CATALUNYA: EL CATÀLEG D’EXPEDIENTS DE LA XARXA DE CARRETERES DE BARCELONA

ANC20.indd 1

El tancament de l’edició d’aquest butlletí ha coincidit amb l’aparició d’un nou títol de la col·lecció de publicacions de l’ANC. És el número 10 de la col·lecció i està dedicat a la sèrie documental Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres, produïda per la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques entre 1844 i 1980. Inclou un total de 1.600 projectes de construcció i remodelació de la xarxa de camins, carreteres i autopistes de les comarques de Barcelona, descrits a nivell de catàleg. Arran del traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat en matèria de carreteres i camins, l’any 1980 l’arxiu dels expedients de la xarxa de carreteres va passar a dependre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques fins a l’octubre de 2005, quan per transferència ordinària van ingressar a l’ANC. Tots els departaments de la Generalitat han rebut en major o menor quantitat documentació traspassada que han incorporat al seu fons o que han mantingut separada, com a fons de l’Administració perifèrica que els va generar. En la mesura de les seves possibilitats, els diferents arxius centrals han avaluat, triat i preparat la documentació que, d’acord amb la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental, ha d’ingressar a l’arxiu definitiu.

En l’actualitat, l’ANC compta amb més de 3.000 metres de documentació de l’Administració general de l’Estat a Catalunya, generada entre 1844 i 1982, la majoria de Barcelona i comarques i que, entre d’altres, fa referència a competències en matèria d’administració local (pressupostos, acords), activitats classificades, centres sanitaris i socio-sanitaris, consum i disciplina de mercat, dipòsit legal, enginyers forestals, indústria del llibre, transports ferroviaris, inspecció de vehicles, instal·lacions esportives, instal·lacions elèctriques, mines, pla únic d’obres i serveis, personal docent, qualificació d’habitatges, registre industrial, turisme o xarxa de carreteres.

A més a més, pel que fa a la documentació traspassada d’ens de l’Administració institucional, han ingressat a l’ANC els fons de cambres agràries, centres penitenciaris, Junta de Protecció de Menors de Barcelona, Junta Provincial de Beneficència, Junta Provincial del Patronat de Protecció de la Dona a Barcelona i Laboratori General d’Assaigs i Investigacions.

Els Arxius Centrals de la Generalitat han fet i fan esforços considerables per posar al dia els volums documentals heretats, sovint poc ordenats, gairebé sempre sense inventariar (malgrat el que fixava el Reial Decret 1666/1980 de traspassos), arxivats poc adequadament i amb l’avaluació i tria pendents. Atès els volums rebuts, es preveu que l’esforç per liquidar aquestes grans hipoteques

Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes L’Exposició “Pau Casals i l’exili (1939-1973)” a l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 2 El fons Wilebaldo Solano, la Memòria escrita i viva del POUM/ 5 El tractament dels expedients d’internes del fons del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona/ 9 La col·lecció Barella de mapes antics/ 13 Noticiari L’ingrés del fons de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona/ 17 La difusió d’un document singular: els quaderns de notes i dibuixos de l’expedició científica de l’Institut d’Estudis Catalans de 1907, de Josep Puig i Cadafalch/ 18 La catalogació dels fons bibliogràfic i hemerogràfic de l’Institut Escola/ 18 Hotels del segle passat: l’Hotel Havana de Barcelona/ 19 L’ANC a la jornada les Cartes de Serveis com instrument de millora de les Administracions públiques/ 21 Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A. (FECSA) / 21 Finalitza la descripció del Fons Gabriel Casas i Galobardes/ 21 Ingressos / 22 Agenda / 27

9/9/08 09:29:23

Temes 2

documentals encara durarà un temps més.

Cal dir que un dels departaments més preocupats per posar al dia els seus arxius és el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La inversió de recursos que està duent a terme és gran i beneficia tant la documentació actual com la que ja ha esdevingut semiactiva o històrica. Sens dubte això afavoreix la relació entre l’Administració i els ciutadans en totes les seves vessants: per a les tramitacions vigents, però també per a l’estudi de l’actuació de l’administració pública del passat. L’edició del catàleg que anunciem és un dels beneficis obtinguts.

En aquest sentit volem destacar i agrair l’interès personal del conseller Joaquim Nadal per transferir la documentació a l’arxiu històric i per col·laborar amb l’ANC per fer-la accessible i difondre el seu contingut.

A partir d’ara, l’ANC ofereix en format paper o través del lloc web una nova font per a l’estudi de l’Administració pública a Catalunya, i en concret una nova font per conèixer l’evolució de les infraestructures viàries i de la política territorial del nostre país durant més de cent trenta anys.

L’EXPOSICIÓ “PAU CASALS I L’EXILI (1939-1973)” A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA L’octubre de 2007, el Museu Pau Casals, de Sant Salvador (el Vendrell), va inaugurar l’exposició “Pau Casals i l’exili (1939-1973)”. Per primera vegada, es va mostrar una gran quantitat de documentació inèdita sobre el període que Pau Casals va passar a l’exili, entre els anys 1939 i 1973. Des del gener de 2007, aquesta documentació forma part del Fons Pau Casals de l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’exposició és un projecte que ha realitzat la Fundació Pau Casals; conjuntament amb l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans; el Memorial Democràtic, i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l’exili. Es vol mostrar tant el seu vessant d’exiliat actiu, aprofundint en la dimensió més solidària i compromesa del músic, com el seu compromís amb la causa per la pau, la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents, es fa un recorregut pel període de l’exili de Pau Casals: des de l’esclat de la Guerra Civil fins al retorn de les seves despulles, el 1979, passant per l’ajuda als refugiats; la lluita i la posició constant en contra de les dictadures; la implicació amb l’exili català, i la defensa de Catalunya, la pau i la llibertat.

La desfeta militar comportà l’exili de milers de ciutadans tant militars com civils. En pocs dies, des de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, fins a l’arribada de les tropes franquistes a la frontera, el 10 de febrer de 1939, es desplaçaren gairebé mig milió de persones cercant refugi al país veí, França.

Uns dies més tard, l’1 d’abril, s’emetia el darrer comunicat franquista: la guerra havia acabat. Ara començava un període llarg anomenat franquisme. Després de passar uns dies a París, a casa dels amics Eisenberg, víctima d’una profunda depressió, Pau Casals va retornar a Prada amb la incertesa d’un exili que no sabia quan acabaria.

Tríptic de l’exposició “Pau Casals i l’exili (1939-1973)” a l’ANC

ANC20.indd 2

9/9/08 09:29:26

3 En arribar a Prada, Pau Casals va iniciar l’organització d’ajuda als refugiats.

La seva habitació al Grand Hotel es va convertir en una oficina des d’on adreçava milers de cartes a persones i organitzacions internacionals per demanar ajuda. Diners, menjar, roba i medicaments arribaven diàriament a Prada, des d’on eren distribuïts. Amb l’ajuda del seu amic Joan Alavedra, que al cap de poc temps es va instal·lar al mateix hotel, va llogar un camió i un xofer, i va començar a repartir els paquets entre els internats dels camps de concentració.

L’allau de peticions individuals demanant ajuda econòmica era imparable i Casals es va dedicar a respondre Pau Casals a Sant Miquel de Cuixà, 1954 i correspondre en gran CAT ANC. Fons Fundació Pau Casals mesura a tots aquells que li ho van demanar.

N’és una bona mostra la gran quantitat de cartes i llistes amb les donacions econòmiques que Pau Casals va fer durant aquests primers anys, en què es poden comptabilitzar milers i milers de francs francesos d’aquell temps. A tall d’exemple, només entre 1938 i 1940, Pau Casals va fer donacions per valor de 142.092 francs francesos.

La seva activitat benèfica no es limitava a l’ajuda personal. Va col·laborar amb organitzacions benèfiques, com l’Agrupació Catalana d’Invàlids i Mutilats de Guerra, del qual va ser president honorari; la Chaîne du Bonheur, d’ajuda als infants; el Comité d’Aide aux Enfants Espagnols, del qual depenia la Maternitat d’Elna; la Federación Española de Enfermos Crónicos e Inválidos; el Quaker Internacional Centre; la Féderation Espagnole des Déportés et Internés Politiques, juntament amb Albert Camus, André Breton o J. P. Sartre; l’International Rescue Committee, o l’Americans for Democratic Action. També va fer nombrosos concerts benèfics a les ciutats que es trobaven a la França no ocupada i a Suïssa, a favor de les organitzacions d’ajuda als refugiats com Creu Roja, el Secours National o la Legió Estrangera francesa.

ANC20.indd 3

Cal destacar que la solidaritat de Pau Casals va ser constant al llarg de tot el seu exili. Aquest compromís, que en uns primers anys va du a terme d’una manera molt personal, a partir de l’any 1953 es va vehicular a través de l’Spanish Refugee Aid, una organització benèfica que recaptava fons per ajudar els refugiats espanyols que es trobaven exiliats al sud de França.

Pau Casals en va ser president honorari des de la seva fundació, juntament amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas. El paper actiu que va prendre Pau Casals en aquesta organització va ser molt important i va representar la major part de la seva activitat benèfica fins als últims anys de la seva vida.

Amb l’entrada de Hitler a França, la situació de perill empitjorà. Pau Casals, amb Francesca Capdevila i la família Alavedra, va decidir marxar de Bordeus a Amèrica, a bord del vaixell Champlain. A punt d’embarcar, el Champlain va ser bombardejat i les dues famílies van haver de tornar a Prada, morts de gana i de cansament. En arribar a Prada, van tenir problemes per ser allotjats novament al Grand Hotel i es van instal·lar en una casa prop de la carretera, la Vil·la Colette.

Mentrestant, la premsa espanyola de Barcelona i Madrid atacava d’una manera cruel i demagògica tots els dirigents republicans i aquells que, com Pau Casals, hi van donar suport. A la secció anomenada “Fantasmones Rojos” del diari falangista Solidaridad Nacional del 22 d’octubre de 1939, Miguel Utrillo acusava Casals de “rojo”, “masón” y “judío”, entre altres coses.

Uns anys més tard, el 5 de setembre de 1940, el Tribunal de Responsabilidades Políticas de Cataluña imposava a Casals una multa d’un milió de pessetes.

Amb la rendició de França, la situació dels exiliats republicans que es trobaven en aquella zona es va fer més difícil.

Quan Hitler ocupà totalment el sud de França, les tropes alemanyes es van instal·lar a Prada. Pau Casals i la família Alavedra vivien sota la vigilància constant dels nazis. La Gestapo feia escorcolls permanents a casa seva i el seu nom era en les llistes de sospitosos per detenir o executar. A mesura que avançaven

Pau Casals, 1972 CAT ANC. Fons Fundació Pau Casals

9/9/08 09:29:26

4 d’agraïment. Quina raó teniu a envejar els catalans que hem tingut la sort de residir a Anglaterra! [...] Com vós, estimat mestre Casals, haig de posar fre als impulsos que massa sovint emergeixen de dintre meu, fent-me sentir el desig punyent de veure la terra. Que lluny n’estic! Me n’allunyen les boires, la humitat, el fred i la manca prop meu d’altres compatriotes… Si Anglaterra ens volgués ajudar! No pas a fer trencadissa, que això no lliga amb el nostre tarannà, sinó a posar la Terra en ordre...

El vostre amic, Trueta”

Acte d’inauguració, el 10 d’abril de 2008, a l’Arxiu Nacional de Catalunya de l’exposició “Pau Casals i l’exili (1939-1973)”.

les victòries dels països aliats, l’esperança de Pau Casals, com la de molts exiliats, augmentava. Les relacions epistolars amb diversos exiliats en són testimoni, com aquestes dues cartes entre Pau Casals i el Dr. Josep Trueta, exiliat a Anglaterra.

“Estimat amic, Jo també he pensat molt en vós, especialment en els moments de gran perill dels primers temps de la guerra [...]. Sí, aviat ens podrem abraçar a casa nostra. A mida que s’acosta aquest inefable moment, augmenta el desig i la impaciència fins al punt de no poder pensar en res més. És així que, abans de fer plans de viatjar per Europa, sento l’absoluta necessitat de retornar a Catalunya, reveure els meus i la meva casa de St. Salvador [...].

Afectuosos records als amics. Vostre, Pau Casals” “Estimat mestre Casals, La vostra lletra m’ha omplert el cor d’emoció i l’ànim

ANC20.indd 4

El juny de 1945, finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals va ser convidat a Anglaterra, on no havia tornat a tocar des de feia sis anys. El 27 de juny actuava amb un èxit aclaparador al Royal Albert House de Londres amb l’Orquestra Simfònica de la BBC, dirigida per Sir Adrian Boult. Uns dies més tard, el concert va ser radiat a Catalunya pel servei estranger de la BBC, juntament amb un missatge d’esperança de Pau Casals, al final del qual va interpretar El cant dels ocells.

Durant els mesos d’octubre i novembre va iniciar una gira per Anglaterra. Els fets no es van desenvolupar com Pau Casals s’havia imaginat i, en acabar la gira, va prendre la difícil i dolorosa decisió de no tornar a tocar al Regne Unit, com a protesta per l’actitud del seu govern envers el règim del general Franco.

Aquesta actitud es faria extensiva, per la mateixa raó, a la resta de països aliats. Va anul·lar tots els compromisos musicals que tenia previstos per a la primavera del 1946, va rebutjar el doctorat honoris causa de la Universitat d’Oxford i de Cambridge, i va anul·lar les gravacions dels concerts de Brandenburg, que havia d’enregistrar per a la discogràfica His Masters Voice. Al cap d’uns dies, Pau Casals va tornar a Prada. Van ser uns anys difícils, de dolor i recolliment, durant els quals Pau Casals es va abocar a la composició i a l’ensenyament.

Uns anys més tard, el 1953, en un article publicat al Saturday Reviews, de Nova York, Pau Casals manifestava: “El rebuig de tocar a la Rússia soviètica o a l’Alemanya nazi, que he estat fent des de la irrupció d’aquests règims contemporanis, és una qüestió natural per a un home de principis democràtics.

Haver de rebutjar les invitacions dels països democràtics per la manca aparent d’aquests principis en els seus governs és, alhora, irònic i personalment molt tràgic per a mi. És, malgrat tot, l’única actitud que puc prendre, i que és coherent amb els meus sentiments. Aquests sentiments no han canviat des del 1945. El meu amic Albert Schweitzer, discutint sobre la meva actitud, una vegada em va dir que, segons la seva opinió, és més important crear que protestar. I jo li vaig contestar: ‘I per què no fer ambdues coses?’.”.

La dictadura franquista va ser molt llarga i l’exili de tots aquells que van haver d’abandonar el seu país també. L’admissió de l’Espanya de Franco als nous organismes internacionals consolidava el règim i les esperances de la seva caiguda s’esvaïen cada vegada més. Alguns dels exiliats van anar tornant, d’altres es van mantenir a l’exili, on van refer les seves vides; alguns, com Pau Casals, hi van morir.

9/9/08 09:29:27

5 Malgrat les circumstàncies, Pau Casals va aprofitar totes les oportunitats que se li van presentar per fer saber la seva condició d’exiliat polític i per reclamar constantment la fi del règim franquista i el retorn de la democràcia i les llibertats a Espanya i Catalunya. El 1952 va rebutjar col·laborar amb la UNESCO i va manifestar reiteradament, en públic i amb cartes als presidents dels Estats Units, la seva oposició a l’admissió de l’Espanya de Franco als organismes internacionals. Igualment, va donar suport constantment a les iniciatives, els projectes i els homenatges relacionats amb la cultura catalana, tant els que s’organitzaven a l’interior de Catalunya com a l’exili. Un exemple són els Jocs Florals: va ser-ne president honorari dels que se celebraren a Perpinyà el 1950 i el 1964 i president d’honor dels de Nova York el 1951. Aquesta actitud va propiciar que, el 1954, davant la dimissió de Josep Irla, fos proposat per ser president de la Generalitat de Catalunya a l’exili. El seu nom simbolitzava la unió de tots els catalans i s’allunyava de les lluites partidistes. Pau Casals, però, no acceptà la proposició i va continuar treballant per Catalunya des de la seva condició de músic.

Durant els últims anys de vida, va ampliar l’abast del seu combat contra les dictadures i el franquisme demanant l’assoliment de la pau mundial. El 1958 va ser convidat a la seu de les Nacions Unides, a Nova York. El concert va ser retransmès per ràdio, juntament amb un missatge de pau en què Pau Casals demanava la fi dels experiments nuclears.

El 1960 va estrenar El pessebre a Acapulco (Mèxic), un oratori compost per ell mateix a partir d’un poema de Joan Alavedra. Aquesta obra es va convertir en un cant a la pau i en el seu missatge personal per la llibertat i la fraternitat dels pobles.

Durant els deus anys següents, fou interpretat arreu del món cinquanta-una vegades. Un any més tard, el 1961, Pau Casals va ser convidat pel president dels Estats Units, J. F. Kennedy, per fer un concert a la Casa Blanca. L’acceptació del concert no va ser fàcil i Pau Casals hi va imposar una condició: volia una entrevista amb el president per parlar dels problemes d’Espanya i Catalunya. El 1971, en recoDetall d’un dels plafons de l’exposició “Pau Casals i neixement a la seva l’exili (1939-1973)”

ANC20.indd 5

Carta de J. F. Kennedy a Casals de 15 de desembre de 1960, en resposta a una d’anterior de Casals on el felicitava i li demanava un gir en la política del govern americà envers el règim del General Franco CAT ANC. Fons Pau Casals

actitud, U Thant, secretari general de les Nacions Unides, li va concedir la Medalla de la Pau. En agraïment a aquesta distinció, Pau Casals va fer un discurs en defensa de la pau i Catalunya, testimoni una vegada més del seu compromís.

Amb la mort de Franco, a final de 1975, s’inicià la transició democràtica, que va significar la reconstrucció i la normalització cultural, política i social d’Espanya i Catalunya. Pau Casals va morir el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico. Complint amb el seu desig de tornar a Catalunya quan s’hi restablís la llibertat, el 9 novembre de 1979 es van retornar les seves despulles. “El poble amb Pau Casals”; amb aquest titular, el diari Avui definia el que va ser un acte multitudinari d’entrega del poble de Catalunya a Pau Casals. Milers de persones van ser presents en tots el actes que es van celebrar per acomiadar-se del Mestre i per agrair-li individualment la seva constant lluita per les llibertats de Catalunya i per la pau.

Núria Ballester Conservadora del Museu Pau Casals i comissària de l’exposició www.paucasals.org

9/9/08 09:29:28

6

EL FONS WILEBALDO SOLANO, LA MEMÒRIA ESCRITA I VIVA DEL POUM Wilebaldo Solano Alonso, una vida dedicada al POUM Pocs polítics que van viure amb intensitat els anys de la Segona República i de la guerra civil, han mantingut fins els nostres dies la lucidesa i la memòria d’allò que van representar els anys republicans per una generació d’espanyols, com Wilebaldo Solano Alonso. Nascut a Burgos el 7 de juliol de 1916, fill d’un militar republicà, de ben jove va venir a residir a Barcelona. Proclamada la República, estudiava a l’Institut Balmes de Barcelona, on fou un dels organitzadors de la primera agrupació d’estudiants de batxillerat i, posteriorment, va passar a estudiar medicina. Eren els anys d’aquella irrepetible Universitat Autònoma de Barcelona, que sempre ha recordat amb entusiasme, i on esdevingué dirigent de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. En aquest marc, que era el d’una joventut delerosa d’intervenir a la vida política republicana, l’any 1932 s’afilià a les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol, el partit comunista, independent i heterodox, que liderava Joaquim Maurin i tenia a les seves files homes com Jordi Arquer, Josep Rovira, els germans Rebull, en Josep i en Daniel –en “David Rey” que trobem l’any 1910 fundant la CNT-, entre una generació de revolucionaris que volien transformar la societat. De seguida va formar part del comitè executiu de les Joventuts del Bloc, i organitzà l’Associació d’Estudiants Revolucionaris de Barcelona. A partir de 1934 va canalitzar part de la seves inquietuds col·laborant estretament a la premsa, fent les seves primeres intervencions com a periodista, la seva futura professió, ja que arran de la guerra va haver d’abandonar els estudis de medecina. Fou en el diari Adelante, que dirigia Maurin.

Membre del comitè de l’Aliança Obrera Juvenil de Catalunya, va tenir una activa participació en els esdeveniments d’Octubre de 1934, que varen propiciar la unificació del BOC amb l’Esquerra Comunista, que dirigia Andreu Nin, i van culminar amb la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Dirigent de les Joventut Comunista Ibèrica, Solano en fou nomenat secretari general el setembre de 1936, arran de la mort de Germinal Vidal, durant les jornades de juliol que van iniciar la guerra civil. Amb l’esclat de la guerra i l’inici del procés revolucionari, va tenir una activitat frenètica. Durant els primers temps fou enviat al País Valencià, com a delegat del comitè executiu del POUM, i allà va fundar el setmanari El Comunista.

En representació de les Joventuts, participava en les reunions del comitè executiu del POUM i prenia part en tots els mítings i actes de propaganda que realitzava al POUM al costat de la plana major del partit. I al mateix temps dirigia el setmanari Joventud Comunista, que va aparèixer entre els mesos de setembre de 1936 a juny de 1937. El novembre de 1936 va prendre part a Brussel·les en la Conferència internacional que van celebrar les Joventuts Socialistes Revolucionàries, integrades a l’anomenat Buró de Londres, el Buró Internacional per la Unitat Socialista Revolucionària, on fou elegit secretari general del Buró Internacional de les Joventuts. El febrer del 1937, davant

ANC20.indd 6

del retrocés que estava experimentant el procés revolucionari a l’Espanya republicana, va impulsar la constitució del Front de la Joventut Revolucionària, que integrava la JCI i les Joventuts Llibertàries.

Va prendre part a les jornades de Maig de 1937 i quan s’inicià la repressió contra el POUM, acusat pels estalinistes del PCE i del PSUC d’haver provocat les lluites als carrers de Barcelona i de formar part de la cinquena columna franquista, va formar part del comitè executiu del POUM que es va constituir a la clandestinitat i va dirigir el setmanari, també clandestí, Juventud Obrera, que va sortir publicat fins a finals de l’any 1937. Finalment, l’abril de 1938 va ser detingut i empresonat a la presó de l’Estat del carrer Déu i Mata de Barcelona. Va romandre a la presó el que restava de guerra, processat en un segon judici contra el POUM que no es va celebrar mai. Quan Barcelona fou ocupada per l’exèrcit franquista, el 26 de gener de 1939, fou traslladat a la presó de Cadaqués, des d’on a començaments de febrer de 1939 va aconseguir passar a França.

Allà trobà la solidaritat del Parti Ouvrière et Paysan de Marceau Pivert.

A partir d’aquests moments s’iniciava un nou període de la seva vida, caracteritzat per un llarg exili. Amb l’ocupació alemanya de França, fou detingut a Montalban per les autoritats col·laboracionistes franceses i, jutjat per un tribunal militar, fou condemnat a 20 anys de treballs forçats. Reclòs al presidi d’Eysses, fou alliberat per un grup de la resistència francesa el juliol de 1944. Aleshores va organitzar amb militants del POUM i de la CNT el batalló Llibertat, una unitat de guerrillers, que va tenir una participació molt activa en la Resistència contra els alemanys. Acabada la guerra mundial, fou partidari de la continuïtat històrica del POUM, en contra de les tesis que defensava Josep Rovira, de donar per acabada l’etapa històrica del partit. Oposat a la formació del Moviment Socialista de Catalunya, que va propiciar Rovira, el 1947 fou nomenat secretari general del POUM, i des de París dirigí durant els llargs anys de l’exili La Batalla, al mateix temps que treballava a l’agència de notícies France Press (des del 1953 al 1981). L’any 1960 havia fundat Tribuna Socialista, una revista que donava cabuda a les diverses ideologies que en aquells moments s’estaven desenvolupant a l’estat espanyol dins del camp del socialisme. Va tornar a publicar la mateixa revista l’any 1975, a l’inici de la transició, com a portaveu del nucli que dins del POUM es va oposar a la liquidació del partit i es manifestava partidari de què el POUM potenciés el reagrupament dels marxistes revolucionaris.

Després del fracàs de la reconstrucció del POUM a interior del país, a partir de 1982 fou un dels impulsors de la Fundació Andreu Nin, que fins a l’actualitat ha mantingut viva l’herència històrica, teòrica i política de tot allò que va representar el POUM. I a partir de la caiguda del mur de Berlín i del “socialisme real” a la URSS va encapçalar un important combat perquè les noves autoritats russes retornessin l’honorabilitat revolucionària a Nin i al POUM. Amb aquesta finalitat va col·laborar en el documental d’investigació que va realitzar TV3 sobre l’assassinat de Nin Operació Nikolai (1992) i en

9/9/08 09:29:31

7

Wilebaldo Solano signant l’acta de lliurament del seu fons personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Fontenay sous Bois, 6 de febrer de 2008.

(Foto: J. Fernández)

Imatges del POUM del fons Wilebaldo Solano.

(Foto: J. Fernández)

la pel·lícula del director britànic Ken Loach, Terra i Llibertat (1995). Al llarg de la seva vida ha escrit nombrosos assaigs sobre els problemes del socialisme, ha col·laborat en infinitat de publicacions periòdiques dins i fora de l’Estat espanyol i en els darrers anys ha participat en una multitud de col·loquis, congressos i reunions internacionals on sempre ha reivindicat la memòria del què va representar el POUM als anys 30. Entre els seus treballs destaquen l’assaig biogràfic sobre Andreu Nin, que va aparèixer a París el 1970, com a pròleg al llibre de Nin, Els moviments d’emancipació nacional (reeditat a Barcelona, el 2008), els Diàlegs a Barcelona, que va portar a terme amb Llibert Ferri el 1994 i el seu llibre, que en part és autobiogràfic, El POUM en la historia. Andreu Nin y la revolución española, publicat a Madrid el 1999. L’any 2006, amb motiu del seu noranta aniversari, va rebre diversos homenatges, entre altres un que se celebrà a l’Ateneu barcelonès i un altre a la seu del Congrés de Diputats de Madrid.

Destaca sobretot, per la seva riquesa i volum, la documentació dedicada a les seves relacions polítiques de caire internacional i amb les organitzacions polítiques de l’exili, així com la seva feina d’organització del partit des del 1945.

El fons aplega documentació relativa als òrgans de govern i als congressos que van definir la línia política del partit des del final de la guerra civil fins a la Transició democràtica, en especial pel que fa al corrent Izquierda del POUM, que defensà a ultrança la independència de l’organització. Presenta un valor molt notable l’aplec de publicacions de la Joventut Comunista Ibérica i del POUM relatives al període 1924-1980, en especial, les aparegudes durant la Guerra Civil espanyola. Finalment, el fons aplega com a recursos d’informació, un volum notable de dossiers d’informació sobre aspectes politics i socials, així com una col·lecció sencera de “La Batalla” i de publicacions d’altres organitzacions polítiques i sindicals democràtiques i antifranquistes.

En conjunt, el fons Wilebaldo Solano està integrat per 1,5 metres de documentació textual, 78 imatges de diferents formats i 40 cartells. Ha ingressat a l’ANC a títol de donació i la seva consulta és possible mitjançant l’inventari sumari realitzat durant el ingrés.

El fons documental El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Wilebaldo Solano, molt preferentment en la seva condició de dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista en temps de l’exili i la Transició democràtica espanyola. Inclou també algunes peces de la seva obra creativa, particularment sobre la biografia d’Andreu Nin, i correspondència de caire personal.

ANC20.indd 7

Pelai Pagès i Blanch Universitat de Barcelona

9/9/08 09:29:31

8

PORQUÉ HE DONADO EL FONDO DOCUMENTAL AL ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Desde hace bastante tiempo tenía Arxiu de Catalunya, y a nuestro el proyecto de confiar a un cenamigo el historiador Pelai Pagés, tro social serio y responsable el que vinieron a Paris para recoger archivo documental que María el material que nosotros habíamos Teresa y yo hemos acumulapreparado. El acto de nuestra dodo en los largos años de nuestra nación fue filmado por el cineasta larga vida de militantes. Estuvifrancés Bernard Mangiante, que mos a punto de asociarnos a un está preparando un film sobre diproyecto que nos pareció intereversas víctimas del Stalinismo y se sante poco después de la caída interesa mucho por los problemas del franquismo y que no llegó a y la historia del POUM. cristalizar en nuestra Barcelona.

En el material del POUM figuran Así las cosas, nos contentamos bastantes cosas importantes. Y se con abrir nuestra casa de Paris a destacan en particular las coleclos historiadores y a los militanciones de “La Batalla” de varias tes interesados por los problemas épocas, antes, durante y después del movimiento obrero y del sode la República, la publicada en cialismo. Por nuestro domicilio París en los años del exilio, de pasaron muchas personas, desde “Juventud Comunista”, órgano de los emisarios del famoso Instituto la JCI durante la Revolución y la de Historia social de Amsterdam guerra civil; la ”Juventud Obrera”, hasta innumerables representansemanario ilegal durante el periodo Wilebaldo Solano i la seva esposa, Teresa Carbonell, al seu domicili tes de numerosas Fundaciones stalinista; “Informaciones poumisde Fontenay sous Bois (París). de Europa y América. Atendimos tas”, revista de información pu(Foto: J. Fernández) siempre a todos. Y en este moblicada durante muchos años para mento recuerdo con emoción las facilitar el trabajo militante, y “Luprimeras visitas del historiador Pierre Broué y la presencia de cha social”, publicación sindicalista obrera que jugó un papel María Manonellas buscando notas para un proyecto de bioimportante en los años 2O defendiendo la Revolución rusa. grafía de su marido, Josep Rovira, jefe de la 29 División en (recuerdo que me la confió Maurin para que no se perdiera). el frente de Aragón.

Y me parece importante destacar que el archivo comprenEsta conducta nos permitió conocer a bastante gente y esde ejemplares de toda una serie de modestas publicaciones tablecer contactos con muchas organizaciones políticas, soclandestinas de los años terribles del franquismo que fueron ciales y culturales. Y, hay que decirlo también: nos ayudó a lanzadas por militantes de diversas organizaciones en condefender el honor revolucionario del POUM en los tiempos diciones muy difíciles. en que el Stalinismo operaba con verdadero furor, lanzando La dirección del Arxiu Nacional de Cataluña se ha comprocalumnias atroces y tratando de destruir a todos los que no se metido a reordenar el material del POUM al objeto de que inclinaban ante sus pretensiones. Por suerte, esa época pasó pueda ser consultado sin problemas por los historiadores y y ahora todos los que se reclaman del socialismo pueden delos militantes que se preocupan por la historia de nuestro país fender sus ideas y sus posiciones en mejores condiciones. y por los acontecimientos de la Revolución y la guerra ciDespués de una larga reflexión, María Teresa y yo decidivil de 1936-1939, que siguen interesando a bastante gente mos responder positivamente a los que nos proponían que en Cataluña, en España y en el mundo intelectual de muchos confiáramos lo esencial de nuestro archivo político al Arxiu países. Estamos pues ante una tarea que nos encanta y justiNacional de Catalunya, que nos había ofrecido sus servicios fica mi donación. a través de varios compañeros de la Fundación Andreu Nin. Y los días 5 y 6 de febrero recibimos en nuestro domicilio Paris, 15 de Febrero de 2008 a Josep Fernández, jefe del área de Fondos históricos del Wilebaldo Solano

ANC20.indd 8

9/9/08 09:29:33

9

EL TRACTAMENT DELS EXPEDIENTS D’INTERNES DEL FONS DEL CENTRE PENITENCIARI DE DONES DE BARCELONA El mes de març de 2007 van començar les tasques del tractament de les sèries d’expedients personals dels interns dels fons dels centres penitenciaris que es conserven a l’ANC i que estan pendents de descripció. Es tracta d’uns 95.000 expedients de reclusos del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona –la Presó Model-, corresponents al període 1939-1960, i de més de 3.000 expedients d’internes del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, amb una cronologia que va de 1941 a 1994.

En tots els casos és documentació de conservació permanent d’acord amb la TAD 453 de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria Documental.

Atesa la gran quantitat d’expedients que cal descriure, s’ha plantejat un tractament de llarga durada, que es pot dur a terme gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Ambdós departaments, a parts iguals i a través de la Direcció general de la Memòria Històrica i de l’Arxiu Nacional de CaManament d’ingrés a la presó. 20 de març de 1982 CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

ANC20.indd 9

talunya, respectivament, aporten els recursos econòmics necessaris per a la contractació dels arxivers encarregats de fer la descripció dels expedients d’interns. D’altra banda, l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, proporciona els arxivers que duen a terme el tractament, en virtut d’un conveni de col·laboració que aquesta Fundació té amb el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Per últim, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de l’Àrea dels Fons de l’Administració de l’ANC, aporta els recursos materials i les pautes de descripció i es fa càrrec de la coordinació, supervisió i direcció del tractament.

La col·laboració dels dos departaments esmentats ha permès emprendre la tasca de descripció d’aquest important i complex volum d’expedients, atès que aquesta feina respon als objectius i obligacions que té cadascun dels dos departaments implicats. Així, és obligació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació vetllar i posar els mitjans tècnics i econòmics suficients per què el patrimoni documental català estigui descrit i sigui accessible als afectats i als possibles usuaris. D’altra banda, un dels objectius del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, canalitzat a través de la Direcció general de la Memòria Democràtica, és el de desplegar polítiques públiques adreçades al coneixement de la repressió efectuada per la dictadura franquista per tal de dignificar el record i la memòria d’aquells ciutadans i ciutadanes que van patir aquesta repressió i van lluitar contra el franquisme. Un efecte pràctic d’aquesta política consisteix en posar a l’abast dels historiadors i dels afectats totes aquelles eines, materials i documentació que permetin estudiar i conèixer millor la repressió franquista a Catalunya.

Aquests objectius i obligacions que acabem d’esmentar conflueixen en el cas de la descripció dels expedients dels presos dels centres penitenciaris que es conserven a l’ANC. Es tracta de patrimoni documental que cal descriure per tal de facilitar la seva gestió per part de l’administració productora, i alhora poder posar-lo a l’abast dels afectats i dels historiadors.

Per altra banda, també és una de les principals fonts d’estudi de la repressió franquista a Catalunya, tant pel que fa al seu període inicial, l’any 1939 i els primers anys de la dècada dels 40, com per a la repressió del darrer franquisme, a finals dels 60 i els anys 70.

La gran quantitat d’expedients a descriure, prop de 100.000, feia que aquesta tasca resultés de molt lenta realització, i força costosa econòmicament, en el cas de ser duta a terme per un sol departament. D’altra banda, la necessitat de col·laboració dels dos departaments es fa més evident quan observem que físicament els expedients estan ordenats per ordre alfabètic o per ordre del número d’expedient –depenent del casi no pas per ordre cronològic o pel tipus de delicte comès. Això fa que els expedients que corresponen a presos polítics (predominants en el període del primer franquisme i força abundants a les acaballes d’aquest) es trobin barrejats amb els de delinqüents comuns, predominants en els anys centrals i finals

9/9/08 09:29:34

10 del període que abasta la documentació a descriure. Per això a l’hora d’emprendre la descripció d’aquesta documentació calia unificar esforços amb totes les parts que podien tenir un legítim interès en què el projecte es dugués a terme.

D’aquesta manera, la col·laboració econòmica d’ambdós departaments ha permès augmentar el nombre d’arxivers que han de dur a terme la feina i, a banda de reduir esforços i economitzar les despeses que ha d’assumir cadascun dels dos departaments, farà possible que les tasques de descripció puguin acabar en un termini menor del que s’hauria donat si les despeses de descripció anaven només a càrrec d’un dels dos departaments. Igualment, aquesta celeritat en la realització de les tasques de descripció també permetrà que la globalitat de la documentació descrita pugui ser accessible als afectats i als usuaris en un termini molt més breu de temps.

Així, doncs, un cop establert l’acord de col·labora¬ció, el primer pas que es va dur a terme, per part de tèc¬nics de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va te¬nir lloc durant els mesos de març i abril de 2007 i va consistir en la preparació i disseny de les bases de dades a informar i de les pautes tècniques a seguir durant el tractament. Amb les bases i les pautes ja a punt, el 16 d’abril de 2007 es van incorporar a la feina tres arxivers provinents de l’ESAGED i van començar les tasques de descripció pròpiament dites.

Com s’ha indicat, la tasca principal del tractament consisteix en la descripció dels expedients d’interns, és a dir, s’està duent a terme un treball a nivell d’unitat documental composta, el que donarà com a resultat dos catàlegs en base de dades: un dels expedients dels presos de la Model i un altre dels expedients de les preses de la presó de dones. Un cop s’hagi aca-

Manament d’alliberament. 25 de maig de 1976.

CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

ANC20.indd 10

bat la feina d’informació de les bases de dades, i s’hi hagin fet les revisions i correccions pertinents, es migraran les dades resultants a l’aplicatiu GANC per tal d’integrar la informació obtinguda durant aquest tractament a la de les descripcions que actualment ja estan fetes.

Després de més d’un any de feina, a finals d’abril de 2008 ens trobem amb més de 19.000 expedients descrits, el que suposa un 19 per cent realitzat de la feina corresponent a l’actual fase del tractament, durant la qual s’han d’informar bases de dades amb un total de prop de 100.000 expedients d’interns.

Una part d’aquests registres informats en base de dades correspon al contingut de 158 unitats d’instal·lació del fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, que ocupen un total de 15,9 metres lineals de prestatgeria. Es tracta dels expedients corresponents a 3.213 internes, amb una cronologia que va des de l’any 1941, la data d’ingrés a la presó més antiga, a l’any 1991, la més moderna. Amb tot, cal dir que predominen els expedients d’internes que van ingressar a la presó entre els anys 1976 i 1987. Hi ha 2.961 expedients –el 92,1 per cent del total– que corresponen a aquest període.

La descripció d’aquests expedients d’internes va tenir lloc entre els mesos de juny de 2007 i febrer de 2008, a càrrec de l’arxivera provinent de l’ESAGED Meritxell Soler, sota la coordinació i supervisió dels arxivers de l’ANC Anna Duran i Marc Torras.

Fins ara, aquesta documentació només estava descrita a nivell d’unitat d’instal·lació, en un instrument de descripció en base de dades i paper on tant sols hi constaven els números d’expedient inicial i final que conté la capsa, sense que hi

Manament d’ingrés a la presó. 20 de gener de 1976.

CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

Full de vicissituds d’una presa amb les dades de l’ingrés i l’alliberament. 20 de març de 1982¬ - 24 d’abril de 1982 CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

9/9/08 09:29:35

11 Sèrie Expedients personals dels interns. Estat de descripció a 30 d’abril de 2008 Presó Presó Model

Presó de partit de Manresa Presó de partit de Mataró Presó de partit de Sabadell Presó de partit de Terrassa Presó de partit de Vic Presó de dones

Període 1936-1938 1939-1960

1961-2001 Sense data 1939-1955 1936-1967 1935-1967 1936-1967 1938-1954 1939-1956 1957-1975 1976-1995

Estat GANC GANC Base de dades (en curs) Pendent GANC GANC GANC GANC GANC GANC GANC GANC Base de dades (en curs) GANC Base de dades (en curs) GANC Base de dades (en curs)

Registres 12.875 2.347 16.370 78.000 aprox.

72.010 188 928 2.496 2.604 1.826 518 253 5 6.303 240 2.079 2.968

Registres en base de dades (en curs) 16.370 – 3.213 19.583

Registres pendents

Total

78.000 – – 78.000

181.790 8.372 11.848 202.010

Resum de l’estat de descripció a 30 d’abril de 2008 Presó

Registres a GANC

Presó Model Presons de partit Presó de dones Total

87.420 8.372 8.635 104.427

hagués constància dels noms de les presoneres que hi tenien l’expedient. Tot i que la ordenació física de la documentació estava feta per aquests números d’expedient, a l’hora de recuperar la documentació –per a atendre una consulta d’investiga- dors, del centre penitenciari o de la pròpia afectada– aquesta descripció resultava del tot insuficient, atès que el criteri de cerca i de demanda dels expedients sempre és el del nom de la persona empresonada i en cap cas el del número de l’expedient, degut això al fet que les afectades o els historiadors i altres usuaris autoritzats normalment no coneixen aquest número d’expedient.

Per tant, la sola existència d’aquests condicionants, que fins ara dificultaven la recuperació dels expedients, ja justificava que es dugués a terme el tractament pel qual s’han identificat totes i cadascuna de les afectades per tal de poder recuperar la documentació d’una manera més àgil i més fàcil.

Un altre dels aspectes que facilitarà la recuperació dels expedients d’interns dels centres penitenciaris (de la Model i la presó de dones) és que aquesta pot fer-se a partir dels contingut dels diversos camps de la base de dades, amb la qual cosa s’amplien els criteris i les possibilitats de cerca. Així, la fitxa base que s’ha dissenyat, a banda de les dades essencials com són el nom de l’intern o interna, el número de la unitat d’instal·lació on es conserva l’expedient i les dates d’ingrés i de

ANC20.indd 11

sortida de la presó, inclou altres camps com, per exemple, els llocs de naixement i de residència del pres, la seva professió i la data de naixement, el delicte comès i la condemna que està complint. Tot i que en els expedients no sempre consta aquesta informació, quan hi és pot servir per a facilitar la recerca i la recuperació dels mateixos segons els interessos i les necessitats concretes dels usuaris.

Per això, gràcies a la informació que ens aporta el camp on recollim el delicte pel qual les afectades complien condemna, podem saber que en els 3.213 expedients descrits en aquest tractament hi ha un predomini majoritari de les preses per delictes comuns –un 86,8 per cent. Amb tot, hi ha 71 expedients de dones –el 2,2 per cent del total- que van ser empresonades per delictes polítics. Queden 353 expedients –l’11 per cent- en els que no consta el delicte. D’entre els diversos delictes que considerem de tipus polític, en podem destacar els de: propaganda il·legal, injúries a la bandera, ultratge a la unitat de la nació espanyola o associació il·lícita; així com els delictes vinculats al terrorisme: estralls amb explosius, dipòsit d’armes i activitats terroristes o apologia del terrorisme, entre d’altres.

Amb tot, és més que probable que aquests 71 expedients que esmentem no siguin els únics que es conserven a l’ANC corresponents a preses per delictes polítics. Hem de tenir pre-

9/9/08 09:29:36

Membrets de les cobertes d’expedients CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

12 sent que els 3.213 expedients descrits en aquest tractament no són els únics que es conserven de la Presó de dones de Barcelona, sinó que complementen i completen els 8.635 expedients d’internes del mateix fons que ja estaven descrits a l’aplicatiu GANC i que abasten una cronologia que va de 1939 a 1995.

Dins d’aquests, hi ha un clar predomini d’expedients dels anys 1957 a 1975 -el 73 per cent del total-, mentre que només hi ha 253 expedients -el 2,9 per cent- del període 1939 a 1956. En el moment de fer els diversos ingressos d’aquesta documentació a l’ANC, a través del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el centre penitenciari, productor de la documentació, també va transferir la descripció corresponent, que només inclou les dades bàsiques (nom de la presonera, dates d’entrada i de sortida de la presó i unitat d’instal·lació). En no haver-hi el camp corresponent al delicte no podem saber quina part correspon a preses comunes i quina a polítiques. Per aquest motiu, en una fase posterior del tractament caldrà revisar aquestes descripcions que es troben a l’aplicatiu GANC i augmentar-ne els camps de descripció per tal d’unificar les descripcions de tots els expedients i fer que hi hagi les mateixes possibilitats de cerca i recuperació de la informació sobre tots els expedients.

Només així aconseguirem poder agilitar la gestió de l’accés i farem més fàcil la consulta dels expedients per part dels afectats, investigadors i altres usuaris interessats en el període històric del primer franquisme.

Un altre aspecte a tenir present és que, atès que es tracta d’una documentació que conté dades personals, els expedients de les internes no són d’accés lliure. El mateix passa amb el catàleg que els descriu, a causa de la cronologia recent d’alguns expedients, que arriba fins a l’any 1994. Amb tot, això no vol dir que expedients i catàleg no es puguin consultar. Els interessats s’han d’adreçar al Servei d’Informació i Referència de l’ANC, des d’on se’ls donarà resposta a la seva petició de consulta i, d’acord amb la normativa i la legislació vigent sobre l’accés a la documentació i la protecció de dades personals, se’ls informarà sobre què han de fer per tal de sol·licitar l’autorització corresponent.

Un últim apunt que cal fer en referència a la presó de dones de Barcelona, és que, a banda dels expedients personals d’internes, el fons inclou altra documentació, que es troba descrita a l’aplicatiu GANC i que, predominantment, és d’accés lliure. Es tracta de les sèries generades per l’administració general i específica del centre, amb una cronologia que va de l’any 1931 al 1963, tot i que hi predomina documentació corresponent al període 1936-1953. D’entre les diverses sèries que es conserven a l’ANC, en podem destacar les dels llibres d’actes, els llibres de registre d’entrada i de sortida de documents, els llibres Diari, Major i de Caixa de la presó o els llibres d’Actes, Diari i Major de l’Economat de la presó, per esmentar-ne només algunes de les més interessants. Aquestes i les altres sèries que conformen el fons estan agrupades en els següents apartats: Coordinació general, Gestió de recursos humans, Gestió de recursos materials / econòmics, Economat i alimentació, Retenció i custòdia dels interns, Patrimoni dels interns, Re-

ANC20.indd 12

habilitació i Sanitat i higiene.

En un altre aspecte, és bo recordar que, a banda de la documentació pròpia de la Model i de la presó de dones de Barcelona, l’ANC conserva documentació d’altres presons de la província de Barcelona.

Algunes d’elles estaven vinculades directament a la presó Model i per això estan incloses dins del fons Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model), Coberta d’un expedient formant subfons propis: CAT ANC. Fons Centre Penitenciari de Dones de Barcelona són les presons de partit de Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa i Vic, amb documentació administrativa i expedients d’interns –majoritàriament homes, però també dones- del període franquista.

Altres presons de les que es conserva documentació a l’ANC ja són de creació més recent i, per aquest motiu, dins la seva documentació no hi trobarem dades referents a la repressió franquista. Es tracta del Centre Penitenciari Obert de Barcelona –amb documentació dels anys 1977 a 2001-, Centre Penitenciari de Joves de Barcelona –dels anys 1980-2000-, Centre Penitenciari Quatre Camins – amb dates extremes de 1982-2000- i Centre Penitenciari de Brians –del període 1985-2001.

Igualment, la documentació d’altres presons catalanes de fora de l’àmbit de la província de Barcelona, aquestes ja sí que amb documentació corresponent al període de la repressió franquista, es troba als arxius històrics corresponents, en virtut del fet que la Generalitat de Catalunya té les competències relatives als centres penitenciaris i, per tant, és a la Generalitat a qui correspon la custòdia i al gestió d’aquests fons. Així, la documentació del Centre Penitenciari de Girona es troba dipositada a l’Arxiu Històric de Girona, la del Centre Penitenciari de Figueres a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, els fons dels Centres Penitenciaris de Montblanc, Reus, Tarragona, Tortosa i el Vendrell es conserven a l’Arxiu Històric de Tarragona, i el fons del Centre Penitenciari de Ponent està dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida.

Marc Torras i Serra

9/9/08 09:29:36

13

LA COL·LECCIÓ BARELLA DE MAPES ANTICS El passat més de desembre l’Arxiu Nacional de Catalunya va ingressar la col·lecció Barella, adquirida per la Subdirecció d’Arxius als fills i hereus del doctor Albert Barella i Miró.

Aquesta col·lecció de mapes antics és una de les col·leccions privades més interessants i en la qual destaca per nombre i qualitat els mapes de Catalunya i terres del Principat. Formada per més de cent seixanta peces, la col·lecció Barella aplega exemplars de gran valor per la seva raresa, pel seu significat històric i per la seva vàlua cartogràfica que comprenen cinc segles de cartografia (1490-1900).

Albert Barella i Miró, va néixer a Barcelona l’any 1918, i morí a Matadepera l’any 2001. Enginyer tèxtil de professió, es llicencià a l’Escola d’Enginyers de Terrassa l’any 1943 començant a treballar a l’empresa de teixits Barella, Martí i Mercadal fins a 1955, quan entrà a l’Institut de Tecnologia Química i Tèxtil del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), del qual fou professor d’investigació des de 1973 i director des de 1983 a la seva jubilació l’any 1985. També va ser director de l’Associació d’Investigació Tèxtil Cotonera des de 1962 a 1991, va ingressà com acadèmic numerari a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1972 i l’any 1997 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Lódz a Polònia.

Home d’una gran capacitat de treball va ser pioner en la investigació tèxtil a Espanya, rebent gran quantitat de distincions i premis i publicant nombrosos treballs i comunicacions (més de mil), entre els quals destaquen els dedicats a la qualitat dels fils. L’any 1995 va rebre la medalla “President Macià” al Mèrit al Treball de la Generalitat de Catalunya.

Però si l’enginyeria tèxtil fou el seu àmbit professional,

Hispaniem nach aller ... [Münster] – c.1550 CAT ANC. Col·lecció Barella, 8.

ANC20.indd 13

la seva vocació fou la geografia i la cartografia, ingressant a la Societat Catalana de Geografia l’any 1979 on se’ls considerà un dels socis més representatius i significats, participant activament en reunions, congressos, simposis i altres activitats en les quals col·laborà amb el préstec del seu material i amb la presentació de comunicacions i ponències. Fins i tot el seu discurs d’ingrés com a professor d’investigació tèxtil al CSIC va estar dedicat a la cartografia antiga de Catalunya. Entre els seus articles podem citar els dedicats a Matadepera a la cartografia antiga, la corrupció de la toponímia catalana en els mapes del segle XVIII, els dedicats a l’estudi de la Vall d’Aran a la cartografia antiga de Catalunya i als camins de travessa dels Pirineus, entre d’altres.

El seu interès i amor per la cartografia el portà al col·leccionisme així com a aplegar una bona biblioteca sobre la matèria. En especial l’interessà la representació cartogràfica de Catalunya i el seus territoris completant una col·lecció formada al llarg de vint-i-cinc anys. Tot i que principalment els mapes fan referència al Principat de Catalunya i a la Corona d’Aragó, també podem trobar, en menor proporció, mapes de la Península Ibèrica, de territoris fronteres, dels Pirineus i fins i tot un facsímil de l’Atles català dels cartògrafs Abraham i Jafuda Cresques.

La Col·lecció Barella està formada per documentació original (a excepció de l’esmentat facsímil), corresponent a quatre tipus de documents cartogràfics: 1. Mapes topogràfics: documents que representen de planimètrica i altimètricament la forma i dimensions d’un territori.

2. Plànols de ciutats: representacions planes d’un territori molt concret i delimitat.

3. Vistes de ciutats: representacions planes amb efecte de relleu.

4. Cartes Nàutiques: mapes destinats a la navegació marítima, que representen els accidents de la costa i els del fon marí.

Principauté de Catalogne ou sont compris les comtés de Roussillon et de Cerdagne …

G. Walck. 1683.

CAT ANC. Col·lecció Barella, 30.

9/9/08 09:29:37

14

ANC20.indd 14

9/9/08 09:29:39

15

ANC20.indd 15

9/9/08 09:29:45

A la doble pàgina anterior Cathaloniae Principatus novissima et accurata descriptio. Jacobus Baptista Vrints. 1603 CAT ANC. Col·lecció Barella, 15.

Catalonia, Tassin (c. 1633) CAT ANC. Col·lecció Barella, 19.

16

Podem dir que un alt nombre d’aquests mapes procedeixen dels atles cartogràfics publicats al llarg dels segles XVIXVIII als Països Baixos i França, i molt pocs són veritables mapes murals.

Entre aquest interessant conjunt podem destacar els Ptolomeus d’Espanya com el “Segunda Europa Tabula” de 1490, incunable de gran format i exemplar molt rar, i entre els mapes de Catalunya: el “Cataloniae Principatus” de Vrints-Ortelius de 1603, mapa de color i gran format i molt rar; el “Principado de Catalunya” de Pellicer” de 1645, exemplar quasi únic; el “Principauté de Catalogne” de Du Val de 1677, mapa en blanc i negre de gran format i molt rar; el “Principauté de Catalogne de Walck de 1683; la “Marca Hispanica” de Marca de 1688 , mapa en color de mitjà format i raríssim; el Principato de Catalogna” de Petrini de 1709, mapa en color de gran format i rar; i el “Principado de Catalunya“ d’Aparici de 1769, presentat en quatre fulls en funda ( exemplars de molta importància).

Albert Barella va organitzar la seva col·lecció en les següents sèries: a. Ptolomeus d’Espanya, b. Catalunya i Països Catalans,

ANC20.indd 16

c. Cartes Nàutiques, d. Mapes provincials i Gouvernements, que, al seu torn, subdividí segons el format dels mapes (grans, petits i mitjans). L’Arxiu Nacional de Catalunya ha reorganitzat la col·lecció mantenint les sèries originals però independentment del format, numerant els plànols amb número correlatiu per sèrie i dins d’aquesta, cronològicament. També i per tal de poder posar aquest conjunt el més aviat possible a l’abast dels investigadors s’han iniciat les tasques de restauració i digitalització i properament es procedirà a la seva descripció en el programari GANC-Imatges, on a més de les dades descriptives es podrà accedir a la imatge associada. Esperem que a finals d’aquest any la col·lecció Barella ja podrà ser consultada en línia.

L’adquisició de la col·lecció Barella per part d’una institució pública representa d’una banda garantir el valor del conjunt així com la seva unitat, evitant la dispersió de les peces, i d’altra banda incorporar al patrimoni documental i cartogràfic del país un conjunt d’inestimable interès.

Imma Navarro i Molleví

9/9/08 09:29:51

Noticiari 17

L’INGRÉS DEL FONS DE LA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA FRANCESA DE BARCELONA Nascuda el 1883, la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona és la institució degana entre les cambres franceses a Europa i entre les representacions empresarials estrangeres creades a Barcelona. Sota la primera presidència d’Amédée Cros, rebé ple reconeixement i subvencions estatals, mantenint, però, una àmplia autonomia de decisió i de relacions. Emparà una xarxa comercial prou sòlida basada en la nombrosa i arrelada colònia francesa, activa a moltes de les petites i mitjanes empreses del país. Conegué una primera crisi arran de la guerra de Cuba i Filipines (1898). El 1907 participà activament en la creació de la UCCIFE (Unió de Cambres de Comerç franceses a l’estranger). Durant la Primera Guerra Mundial, s’esforçà a facilitar els densos intercanvis comercials amb França. La posterior posició proteccionista del govern espanyol complicà la seva tasca: amb l’aplicació de les noves tarifes de 1921, les exportacions franceses van caure en un sol

any d’un 57%. L’esclat de la Guerra Civil deixà la seva activitat sota mínims. Entre 1936 i 1942 no rebé cap subvenció i els intercanvis minvaren. El 1945, amb els acords de Sant Sebastià, les exportacions franceses s’asseguraren la conservació dels seus mercats i, en especial a partir de 1952, les relacions comercials s’intensificaren notablement. La Cambra fou element actiu en l’organització dels salons internacionals de la Fira de Barcelona, sobretot als anys 80 i 90 del segle passat. L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986) donà un impuls definitiu a les relacions bilaterals. Avui aplega més de 500 empreses, entre societats franceses implantades a Catalunya (60%) i catalanes amb intenses relacions amb el país veí (40%).

El fons aplega la documentació produïda i rebuda per la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona en el desenvolupament de les seves activitats. Destaca la documentació dels òrgans de govern, aplegada en els llibres d’actes de reunions del Consell d’Administració i de les Assemblees Generals des de la seva fundació fins el 1975, així com els 174 llibres de correspondència general emesa a partir de 1895. El fons inclou els registres de certificats emesos i d’informes comercials confidencials sobre empreses i particulars. És d’un valor notable la col·lecció del butlletí mensual publicat per la Cambra, del qual es conserva una sèrie completa entre 1897 i 1934. Aplega també publicacions generals de les cambres franceses a Espanya i en particular a Madrid. Finalment, conté actes de reunions, correspondència i comptabilitat del Comité Régional de l’Alliance Française, entitat fortament lligada a la Cambra.

El fons ha estat conservat a la seu de l’entitat fins al ingrés a l’ANC. Durant la Guerra Civil fou traslladat a recer dels bombardeigs des de l’actual seu del Passeig de Gràcia, núm. 2 (vigent des de 1928) al Passeig de Pi i Margall, núm. 4. Ingressat materialment al nostre centre el 17 de març de 2008, el dia 26 del mateix mes se signà el contracte de cessió en comodat en el decurs d’un acte celebrat al Palau de la Generalitat presidit pel Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i que comptà amb la presència de Gérard Lheure, president de la Cambra, i més d’un centenar de personalitats i associats. Marc Delaunay, professor a la Sorbona, va oferir una conferència sobre les relacions franco-espanyoles i la qualitat del fons com a reflex de la seva importància. En el seu conjunt, constitueix un testimoni de primera mà per a l’estudi dels intercanvis comercials entre Catalunya i França, així com un fidel reflex de les activitats econòmiques, socials i culturals de la comunitat francòfona resident al nostre país, en especial durant el període 1883-1938.

Miquel Pérez i Latre

Acte oficial de signatura del contracte de comodat del fons Cambra de Comerç Francesa de Barcelona, presidit pel conseller de Cultura. Palau de la Generalitat, 26 de març de 2008. (Foto: X. Berdala. Imatge cedida per la Cambra de Comerç Francesa de Barcelona)

ANC20.indd 17

9/9/08 09:29:53

18

LA DIFUSIÓ D’UN DOCUMENT SINGULAR: ELS QUADERNS DE NOTES I DIBUIXOS DE L’EXPEDICIÓ CIENTÍFICA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS DE 1907, DE JOSEP PUIG I CADAFALCH L’any 1907, el recentment creat Institut d’Estudis Catalans va organitzar una missió científica pel Llenguadoc, la Vall d’Aran i la Ribagorça per al reconeixement i estudi del patrimoni monumental i artístic romànic de la zona. L’expedició, que tingué lloc entre el 30 d’agost i el 13 de setembre d’aquell any, estava formada per Josep Puig i Cadafalch com a director, el jurista Guillem M. de Brocà, Mn. Josep Gudiol com a director del Museu Episcopal de Vic, l’arquitecte Josep Goday, deixeble de Puig i Cadafalch, i el fotògraf Adolf Mas, creador del conegut Arxiu Mas. Inicià el recorregut amb els desplaça-

ments en tren fins a Narbona i Tolosa del Llenguadoc, des d’on iniciaren pròpiament les visites dels diversos indrets i monuments. Després de recorre el territori fins la ciutat de Lleida per la Vall d’Aran i la franja d’Aragó, el viatge finí amb el retorn, novament en tren, a Barcelona.

Al llarg del recorregut, Josep Puig i Cadafalch realitzà una gran quantitat de croquis i esbossos de les obres estudiades, en llapis, inclosos en dos quaderns que s’ha conservat en el fons personal adquirit per la Generalitat de Catalunya i ingressat a l’Arxiu Nacional l’any 2006. Juntament amb les notes de Mn. Gudiol i les fotografies d’Adolf Mas, aquests quaderns constitueixen el principal testimoni del contingut científic de l’expedició, fet que els confereix el caràcter de documents principals i singulars. Consten de 32 i 28 fulls, respectivament, i van ser utilitzats de forma simultània al llarg del viatge, fet pel qual el seu contingut pateix un cert desordre. A més, es dóna la circumstància que el seu autor no els omplí totalment en aquesta ocasió i que els utilitzà posteriorment en visites a altres monuments.

Identificats des del primer moment, ràpidament despertaren l’interès dels especialistes. Després del corresponent condicionament per assegurar la seva conservació i realitzada la seva reproducció digital, els documents sortiren de l’Arxiu Nacional en préstec al Museu Episcopal de Vic per tal de formar part de l’exposició Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic, que tingué lloc entre els mesos de novembre de 2007 i febrer de 2008. Posteriorment, una reproducció facsímil ha passat a formar part de l’exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus, organitzada pel Institut Amatller d’Art Hispànic i l’Obra Social de la Caixa, inaugurada a la Seu d’Urgell el passat mes d’abril i que ha de ser itinerant per diverses ciutats de Catalunya. La Subdirecció General d’Arxius que, recordem, va promoure la compra de fons Josep Puig i Cadafalch, i l’Arxiu Nacional de Catalunya, col·laboren d’aquesta manera en la difusió d’un document rellevant per a la història de la descoberta i preservació del patrimoni artístic català.

Llorenç Codern i Bové

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC I HEMEROGRÀFIC DE L’INSTITUT ESCOLA

Dibuixos i anotacions de l’absis i el campanar de Santa Maria de Taüll. Quadern de notes i dibuixos núm. 1.

CAT ANC. Fons Josep Puig i Cadafalch.

ANC20.indd 18

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic i hemerogràfic de l’Institut-Escola (1931-1939).

L’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella de Barcelona fou creat per decret de la Generalitat de Catalunya del 26 d’octubre de 1931 com a centre d’ensenyament secundari vinculat a una escola de primària integrada dins del règim del Patronat Escolar Municipal. S’inspirava en els principis pedagògics de l’Escola Nova catalana i en l’experiència de

9/9/08 09:29:54

19 editades per la Generalitat de Catalunya i una obra de més recent publicació, L’obra dispersa de Josep Estadella, primer director de l’Institut Escola i l’artífex de la institució, editada l’any 1979.

Pel que fa a l’hemeroteca, cal destacar la col·lecció completa de l’Institut- Escola: Butlletí mensual amb edicions especials en anglès i en francès del núm. 21. A més compta amb números solts de publicacions periòdiques com ara Butlletí dels mestres, Forschungen und Fortschritte: Nachrichtenblatt der Deutschen Wissenchaft und Technik, etc.

La catalogació d’aquest fons bibliogràfic i hemorogràfic incorpora un nou recurs informatiu per l’estudi de la història de la pedagogia a Catalunya.

Per consultar en línia els fons bibliogràfics de l’ANC podeu accedir a la pàgina web http:// beg.gencat.net o bé http: cultura.gencat.net/anc/.

Susana Penelo Werner

HOTELS DEL SEGLE PASSAT: L’HOTEL HAVANA DE BARCELONA

Mostra del fons bibliogràfic i hemerogràfic de l’Institut Escola. (Foto: A. Aymà) CAT ANC. Fons Institut Escola.

l’Instituto-Escuela de Madrid, i representà el motor d’un sistema nou d’ensenyament a l’etapa secundària.

El fons bibliogràfic i hemerogràfic de l’Institut Escola està integrat per monografies i publicacions periòdiques que constitueixen un total de 24 registres catalogràfics. Les obres, publicades entre els anys 1924 i 1938, varen ser ingressades en la seva major part per l’IB Verdaguer de Barcelona i per la família Ferrer i Sensat El fons bibliogràfic està constituït per obres publicades pel propi Institut Escola, com ara diversos exemplars del Règim de l’Institut Escola, les partitures Ballets populars catalans, o el programa Club de discòfils, i per edicions realitzades pels propis alumnes, Llibre de les flors o Història d’una pera.

Una altra part la constitueixen obres sobre coneixements relacionats amb diversos temes i en diferents llengües: Visual history: a practical method of teaching introductory history, La masia catalana, Cours de géographie, etc.

El conjunt del fons també inclou algunes monografies

ANC20.indd 19

El 20 de juliol del 2007 van ingressar a l’ANC, procedents de l’Arxiu Central del Departament de Comerç, Turisme i Consum, prop de 530 expedients d’autoritzacions d’establiments hotelers iniciats primer per les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris competents en matèria de turisme —Governació, Informació i Turisme, i Comerç i Turisme (1944-1979)— i després pel Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1980-1986).

La documentació administrativa que forma els expedients pot incloure habitualment la llista de preus dels diferents serveis oferts (habitacions, cafeteria i restaurant), els qüestionaris presentats pels establiments del ram a l’Administració competent en matèria turística, on s’indica el nom dels responsables i les característiques dels serveis oferts (el propietari i el director, la categoria, el nombre de les places, les instal·lacions existents). Alguns expedients també inclouen actes de les inspeccions que feia l’Administració i sol·licituds d’autoritzacions d’obres amb informes tècnics, pressupostos i plànols.

Entre els expedients que han ingressat es troba l’inscrit amb el número HB 27 corresponent a l’establiment hoteler denominat “Hotel Residencia Habana”, inaugurat el 1950 amb la categoria 1ª B. L’hotel Havana ocupava una part de la “Casa Lorenzo Fradera”, un edifici de cinc plantes, d’estil eclèctic, construït el 1872 per l’arquitecte Josep Domínguez i Valls, situat al número 647 de la Gran Via de Barcelona xamfrà amb el carrer Bruc, molt a prop de l’Hotel Ritz. Tenia una capacitat inicial de 90 places que ocupaven les plantes superiors de l’immoble, distribuïdes en habitacions individuals, dobles i suites.

Segons la documentació anterior a 1950 que es conserva a l’expedient, l’Hotel Pensió Torres i l’Hotel Estoril van prece-

9/9/08 09:29:55

20

Plànol de la façana de la “Casa Lorenzo Fradera”, seu de l’hotel Havana, signat per l’arquitecte GCA Josep Juanpere i Miret el novembre de 1988.

CAT ANC. 500-001 Fons Delegació a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. Signatura: Z-722 (imatge 106958).

dir a l’Havana. De l’Hotel Torres se’n conserven dues relacions de preus, una de 1934 amb un visat de 1939 i l’altra de 1936, i també una autorització de 1940 per ampliar l’hotel. Pel que fa a l’Hotel Estoril és citat a la memòria de 1950 presentada pel primer propietari de l’hotel Havana.

Fins la dècada dels setanta del segle passat l’hotel solament ocupava una part de l’edifici. Segons l’informe de l’acta d’inspecció del 24 de febrer de 1970 arxivat a l’expedient, la Casa Fradera també era la seu de les empreses “Hijo de Ramon Almirall SA” i “Hijos de Higinio Majem, SL” (que ocupaven dos locals de la planta baixa) i de l’acadèmia de primària i secundària “Liceo Manjón” (situada a la porta segona del pis principal). El propietari de l’hotel també hi tenia la seva resi-

ANC20.indd 20

dència privada (la segona porta de l’entresol).

L’utilització de la totalitat de l’edifici com a hotel es va iniciar el 1972 quan L’Administració autoritza als propietaris de l’hotel la posada en funcionament d’onze noves habitacions situades al seu antic habitatge –el pis de l’entresol– sumant un total de 101 places hoteleres que passen a ser 113 el 1989.

L’expedient és donat de baixa el 1991 després que els nous propietaris —la cadena hotelera Silken— que quEvan adquirir l’edifici el 1988 el reformen i posen en marxa un nou hotel inscrit amb el número HB 3916 que funciona en l’actualitat amb el nom de “Gran Hotel Havana Barcelona”.

Marc-Aureli Berenguer Casulleras

9/9/08 09:29:56

21

L’ANC A LA JORNADA LES CARTES DE SERVEIS COM INSTRUMENT DE MILLORA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

comptar amb un SGQ implantat, quines dificultats s’han detectat en la implantació del projecte i què espera l’ANC de la Carta de serveis.

El passat 27 de maig l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha participat en una jornada dedicada a la política de millora dels serveis públics sobre la base de la carta de serveis. La jornada s’ha desenvolupat a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i ha estat coorganitzada per la Direcció General de Modernització de l’Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques i per la mateixa EAPC. Els objectius de la jornada han estat: • Considerar la carta de serveis com un instrument potent per a la millora dels serveis, • Conèixer les implicacions de la carta de serveis a partir de referències d’entitats rellevants sobre aspectes clau de les cartes de serveis, • Identificar els riscos i els factors clau en el procés d’implantació de la carta de serveis i, • Avaluar l’oportunitat d’implantar una carta de serveis a la pròpia organització.

La jornada ha comptat amb les ponències de la Dirección General de Administración Electrónica y Calidad de los Servicios de la Junta de Andalucía, la Dirección General de Calidad de los Servicios y Atención al Ciudadano de la Comunidad de Madrid, la Dirección General de Calidad de los Servicios y Tecnologías de la Información del Govern de La Rioja i finalment amb la ponència de la Direcció General de Modernització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Amb aquestes ponències les diferents Administracions han presentat les seves polítiques de millora dels serveis públics sobre la base de la carta de serveis.

La segona part de la jornada va ser el torn per a les experiències. S’analitzaren alguns dels factors rellevants del procés d’implantació de la carta de serveis en òrgans de l’Administració de la Generalitat d’ençà l’any 2007. És el cas de l’Agència Catalana de Certificació, les Oficines de Turisme de la Generalitat, el Síndic de Greuges, el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, la Policia de la Generalitat (Mossos d’Esquadra), la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

La participació de l’ANC va anar a càrrec de la Responsable de qualitat, Sra. Rosa M. Cruellas, que va fer una anàlisi sobre el projecte d’implantació de la Carta de serveis en el marc d’un Sistema de Gestió de la Qualitat (SGQ) d’acord amb la Norma ISO 9001:2000, implementat en el nostre centre des de l’any 2004.

Per tal de contextualitzar el projecte es van exposar, a grans trets, els antecedents i les fases d’implantació del SGQ, el que implica el seu manteniment i la seva relació amb l’objectiu d’incorporar una Carta de serveis com a eina de millora contínua del sistema de qualitat. Finalment, a manera, de conclusions es va fer un balanç del què ha suposat per l’ANC el fet de

Rosa M. Cruellas i Serra

ANC20.indd 21

FUERZAS ELÉCTRICAS DE CATALUÑA SA. (FECSA) Durant el mes de maig ha quedat enllestida la catalogació i reinstal·lació del fons FECSA de l’Arxiu Nacional de Catalunya, fons integrat per 40.108 imatges datades entre els anys 1904 i 1986, de les quals 30.256 són negatius (10.600 unitats en suport vidre i 19.656 en suport plàstic) i 29.833 són positius i, per tant, accessibles a consulta per part dels investigadors i públic en general. Així mateix, s’ha procedit al trasllat i reinstal·lació del material als nous dipòsits especialment dissenyats per a la conservació de material fotogràfic.

El fons il·lustra la construcció i funcionament de les grans centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears, així com de les estacions transformadores i receptores al llarg del segle XX, però també recull altres temes d’interès, com les visites a les instal·lacions de personalitats rellevants de la nostra història, estudis del terreny previs a la construcció de les preses, els efectes de la climatologia sobre les instal·lacions elèctriques o l’enllumenat públic i de locals als anys 20 i 30, per fer esment de les més destacades.

La informació sobre cada una de les imatges ha estat migrada des de les bases de dades originals al programa GANCImatges i en breu quedarà accessible al públic tan des de la sala de consulta com per Internet. Igualment es començarà a preparar el material per tal d’iniciar les tasques de digitalització, cosa que permetrà l’associació d’imatges amb les fitxes descriptives per tal d’evitar la consulta dels originals i permetrà la visualització de les imatges amb rapidesa i eficàcia.

Lourdes Martínez Prado

FINALITZA LA DESCRIPCIÓ DEL FONS GABRIEL CASAS I GALOBARDES L’Arxiu Nacional de Catalunya ha finalitzat la descripció del fons Gabriel Casas i Galobardes. Es tracta d’un fons format per 17.617 negatius de diferents formats sobre vidre, 1200 negatius plàstics, 221 rodets de 135mm, 65 diapositives i 1.172 positius, els quals gairebé en la seva totalitat són obra d’aquest fotògraf. El seu abast temàtic se centra especialment en la producció d’aquest autor entre els anys 1925 i 1969, i recull el seu treball com a fotoperiodista , les seves col·laboracions amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya durant

9/9/08 09:29:57

Gener-abril 2008

Ingressos 22 la Segona República i els seus posteriors treballs com a fotògraf industrial i com a retratista. La descripció del fons s’ha dut a terme majoritàriament a nivell d’unitats documentals simples.

Totes les descripcions s’acompanyen de la imatge associada, de manera que poden ser visualitzades des de la sala de consulta de l’arxiu i també per Internet. Per facilitar les cerques, les unitats han estat indexades amb descriptors temàtics, onomàstics i toponímics.

Lluís Saura Martí

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d’instal·lacions elèctriques receptores de baixa tensió [sèrie: I0505] (1986-1991), 21 metres lineals. Base de dades Access amb 2.343 registres.

Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca. Accés restringit. [fons 439, ingrés 2210] FONS D’INSTITUCIONS Centre Penitenciari Quatre Camins Expedients personals dels interns (1984-1997 obertura i 1990-2002 tancament), 58,5 metres lineals. Base de dades Access amb 651 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés restringit. [fons 721, ingrés 2214] Centre Penitenciari de Joves de Barcelona Expedients personals dels interns (1988-1997 obertura i 1994-1997 tancament), 3,1 metres lineals. Base de dades Access amb 142 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés restringit. [fons 723, ingrés 2215] Junta Electoral Provincial de Barcelona Sobres generats per les meses electorals Eleccions Generals 9 de març de 2008, 97 metres lineals. Relació alfabètica de municipis. Transferits per la Junta Electoral Provincial de Barcelona. Accés restringit. [fons 314, ingrés 2217]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona Actes de reunions dels òrgans de govern, correspondència, certificats d’empresa, informes comercials. butlletins mensuals de l’entitat, de les cambres franceses a Espanya i de la Cambra Francesa de Comerç de Madrid, i documentació del Comité Régional de Barcelone de l’Alliance Française. 1883– 1985. 9,8m.

Fons Moviment de Joves Cristians de Pobles de Catalunya (JAC) Materials aplegats entre els militants per confegir

ANC20.indd 22

9/9/08 09:29:57

23

la història de l’entitat; escrits sobre el moviment; assembles d’àmbit diocesà, nacional, estatal i internacional; campanyes diocesanes i activitats a nivell comarcal; butletins i revistes editades a nivell nacional i estatal; butlletins per als militants; monografies i hemeroteca. 1951 – 2005. 2,1 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES La Farga Casanova, S.A. Documentació gràfica de diversos establiments de l’empresa (Secció de forja d’Hispano Suïssa a Ripoll, fàbrica de Campdevànol i fàbrica de Barcelona. [1900 – 1950]. 0,1 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Reguer de Tavèrnoles “Llibre de comptas de Francisco Reguer, ciutadà honrrat. 1722”; “Llibre de esmersos y quitacions del benefici fundat per lo doctor Miquel Reguer, prevere, baix invocació de Sant Miquel y Sant Esteva. 1761”; 46 pergamins. 1157 – 1761. 0,1 m.

FONS PERSONALS Carles Soldevila 35 monografies i obres col·lectives que contenen publicacions de l’autor; “Lau o les aventures d’un aprenent de pilot” publicades a la revista infantil “Virolet”; i text del parlament pronunciat en agraïment per la recepció de la Legion d’Honneur. 1913 – 1989.

0,4 m.

Gregorio López Raimundo Documentació identificativa i personal; documentació sobre l’activitat política i indemnitzacions com a víctima de la repressió; obra creativa i drets d’autor; activitat de representació: en especial, sobre la recepció de la Medalla d’Or de la Generalitat i doctorat honoris causa a la UPC; i recursos d’informació (preferentment, escrits sobre la història del PSUC). 1931– 2006. 0,8 m.

Francesc Macià Documentació en imatge sobre viatges del president arreu de Catalunya i instantànies familiars. 1874 – 1933. 0,1 m.

Joan Anton Maragall i Noble Documentació personal i familiar; activitat professional a la Fundació Pau Casals, la Fundació Güell i les societats Forum Musical, S.A. i Publi-tempo, S.A.; articles de premsa; correspondència tramesa i rebuda;

ANC20.indd 23

Retrat de Francesc Macià, vestit amb l’uniforme de l’arma d’enginyers de l’exèrcit, procedent d’un àlbum fotogràfic de la família.

CAT ANC. Fons Francesc Macià

activitat associativa a l’Associació de Veïns del Carrer Petritxol (Barcelona), a la Fundació Congrés de Cultura Catalana i a la Fundació Orfeó Català; distinció amb la Creu de Sant Jordi (1986); i obra aliena. 1929 – 1993.

1,1 m.

9/9/08 09:29:58

24

(3106-3108, 3110, 3116, 3123-3124, 3126); Estudis (2262); Familiar (2254-2259, 2264-2266, 2269, 31133115, 3118-3122, 3125, 3127-3129); Funerals (2267); General (2263, 2268); Història de Catalunya (2270); Política (3130); Recomanacions (2260); Religió (3109); i Transports (3111). 1901–1942. 0,1 m.

Jaume Rosquellas i Alessan Documentació identificativa, certificacions familiars, agendes, biblioteca particular, documentació escolar, lliurament de moneda republicana i tarja de racionament; activitat periodística; activitat literària (poesia i teatre), correspondència tramesa i rebuda; activitat a diverses entitats culturals i socials; activitat sindical, articles sobre la seva activitat literària i periodística i necrològiques; documentació impresa i monografies. 1910–1999. 0,1 m.

Victoria de los Ángeles Documentació identificativa, mèdica, econòmica i de gestió del patrimoni personal i familiar; arxiu musical, gestió dels drets d’’autor, contractació d’actuacions musicals i programes musicals; correspondència tramesa i rebuda i felicitacions de Nadal; llibre de signatures i reculls de premsa; dossiers diversos i documentació hemerogràfica. 1930–2005. 1,4 m.

Bonaventura Carles Aribau Unitats de correspondència núm. 3085-3105. 1840– 1988. 0,1 m.

Portada de les Memòries d’infància i joventut de Carles Soldevila, editades els darrers dies del 1938. (Foto: A. Aymà) CAT ANC. Fons Carles Soldevila

Pau Casals Pel·lícules biogràfiques, d’entrevistes i de reportatges de viatges de Pau Casals. “A conversation with Pablo Casals”, Jacques Baratier; “Visita de Pablo Casals a Mayagüez”, J. Benítez; “Pau Casals als 88 anys”; “Pablo Casals”, Robert Snyder; “Pablo Casals”, Jack Delano; “Visita del maestro Pablo Casals a Veracruz”; “Homenatge a Pau Casals”, Joan Capdevila; “Pablo Casals breaks his journey”; “An incident in the life of Pablo Casals”; “Casals una batuta per la pau”; “a visit with Pablo Casals”, Robert Snyder; “Pablo Casals, a cry for peace”, Robert Snyder. 1955 – 2002. 0,4 m.

Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner Unitats de correspondència de diferents sèries núm.

2254-2271 i 3106-3130: Abadal (2271); Acadèmies (3112); Arxius (3117); Biblioteca (2261); Cultura

ANC20.indd 24

Wilebaldo Solano Documentació del fons conservada a París. Assaigs relatius a la història del POUM, correspondència política i personal, reunions dels òrgans de govern del POUM, congressos, organització i activitats del partit a l’exili i a l’interior, publicacions del POUM, dossiers d’informació sobre diversos aspectes polítics, biblioteca i hemeroteca. 1924 – [2004]. 1,1 m.

Francesc Serrado i Canal Documentació identificativa i militar, llibreta de crèdit, documentació familiar, correspondència tramesa i rebuda (una carta des del front i dues des del camp de concentració de Soneixa), activitat professional com a sastre camiser, activitat cultura, documentació sobre les eleccions del 16 de febrer de 1936 i publicacions infantils. 1885 – 1970. 0,1 m.

Victorino de Fontanilles Expedient militar com a cadet, subtinent, tinent i capità del resguard militar de Catalunya i de la Guàrdia Reial; documentació com a escrivà i notari

9/9/08 09:29:59

25

reial i públic del jutjat del Vendrell; i documentació patrimonial familiar. 1809 – 1861. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Escultors de Barcelona.1790”. 1790. 0,1 m.

“Sumaria relación de la fundación y cosas memorables del convento de Nra. Sra. del Rosario, del orden de predicadores, de la villa de Ulledecona del Principado de Cataluña, sacado fielmente del libro original y primitivo de dicho assumpto”. Segle XVIII. 0,1 m.

“Viage que ha emprendido don José Vintró y Pla y su señora en esta fecha. 10 de mayo de 1854”, també intitulat “Libro de apuntes y memorias en borrón del viage emprendido por un matrimonio al objeto de descansar de sus fatigas al cabo de trenta y dos años de trabajo y con el fin de disfrutar de aquella fortuna que Dios, la suerte y su anciedad les ha dado”. 1854.

0,1 m.

Documentació relativa a la constitució de la societat “San Pedro Mártir” per a la gestió de la urbanització de diversos terrenys a Barcelona. 1918–1922. 0,1 m.

Contracte subscrit entre les societats Catalana de Gas y Electricidad, S.A., ESSO International Inc. i Mediterranean Standard Oil C. per a la recuperació, liquat i transport de gas libi a Espanya. 1965 – 1968.

0,1 m.

“Reglamento orgánico para el régimen administrativo y económico de las obras de un edificio de nueva planta con destino a Universidad Literaria de Barcelona”.

1863. 0,1 m.

Lletra de Requesens de Soler, governador del Principat de Catalunya, acreditant els serveis prestats al rei per Lluís d’Oluja (12/5/1476); i dues lletres de Galceran de Requesens, governador general, adreçades als oficials reials de Girona (21/3/1496) i al veguer de Vic (13/4/1496). 1476 / 1496. 0,1 m.

Dos certificats emesos per la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Barcelona, signats per Frederic Marés, com a president, i per Pere Voltes Bou, com a secretari, relatius als serveis prestats a la Comissió per la família Cantarell. 1967. 0,1 m.

Provisió de Ferran II relativa a l’orde de Calatrava i lletra de Felip II de Castella adreçada a l’alcalde major de Navarrete (la Rioja). 1515 / 1565. 0,1 m.

“Proyecto de Escuelas en la Casa de Maternidad de esta capital formado por el arquitecto provincial don Francisco Daniel Molina” (Barcelona, 22 de junio de 1866); i projectes d’escoles a Olvan, Santa Eulàlia de Ronçana, Granollers i Bagà, obra de l’arquitecte Narcís Josep Maria Bladó. 1863 – 1866. 0,1 m.

ANC20.indd 25

“Diàlogo de la doctrina christiana per a instruhir ab més claredat y abundància als que ja saben lo necessari per a salvar-se”. Segle XVIII. 0,1 m.

Capitulacions signades entre el vescomte d’Illa i Canet, senyor de les baronies de Pinós i Mataplana, la Portella, Lluçà, Peguera i la Vall de Toses, i Tanguy del Castell, governador pel rei de França del Rosselló i la Cerdanya, i lloctinent general seu al Prinicipat de Catalunya. 1469. 0,1 m.

Col·lecció de Pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya Títol de batxiller en dret civil concedit per la Universitat de Cervera a favor de Joan Evarist de Castellar i de Lladó. 1798.

5 pergamins que contenen el procés de capbrevació de diferents masos i peces de terra de la parròquia de Tordera, atorgat per diferents emfiteutes a favor dels cavallers Pere de Rabinat i Ruf de Pineda, en poder de Guillem de Pas, notari públic d’Hostalric per autoritat del comte d’Osona. 1359.

Col·lecció “La Vanguardia” 125 volums relligats. 2004 – 2007. 6,3 m.

Col·lecció documental sobre la família Benaiges– Papaseit Documentació personal de Josep Benaiges i Miró i Cinta Papaseit i Nomen; documentació personal i política de Joan Papaseit i Papaseit; escrits i documentació judicial i policial de Joan Rodríguez Papaseit; documentació sobre l’acte d’homenatge a Hilari Salvadó i Castell organitzada per l’Associació de Veïns de la Barceloneta el 1997. 1921– 1997. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC)-Coordinadora Obrera Sindical (596) 4 cassets d’àudio del congrés constituent de l’entitat.

Moviment de Joves Cristians de Catalunya (JAC) (803) 44 fotografies b/n de diferents activitats i trobades de l’associació.

9/9/08 09:30:00

26

finals del segle XIX i inicis del segle XX d’autors com Mir, Urgell o Amat, amics de l’autor.

Antoni Maria Sbert (571) 5 imatges b/n de diferents visites i actes als quals va assistir el polític mallorquí.

Francesc Macià (264) 306 positius b/n, 2 retalls de premsa, 1 orla (conté 14 positius b/n) i una còpia en DVD d’una pel·lícula, sobre la seva vida familiar i activitat política.

Francesc Serrado i Canal (810) 1 bitllet moneda de l’Imperi austrohongarès de l’any 1902 i 1 retrat positiu b/n.

Gregorio López Raimundo (115) 1 dibuix,12 positius b/n, 32 positius color, 2 cassets, 1 DVD i 4 CD-R sobre la seva activitat com a polític i de diversos homenatges. Inclou 10 bitllets moneda de l’ex URSS.

Horacio Sáenz Guerrero (693) 131 positius b/n, 44 positius color, 2 diapositives color, 2 fotocòpies de positius b/n, 6 fotocòpies de dibuixos, 1 fotocòpia d’un imprès, 1 cinta magnetofònica, 31 cassets i 19 vídeos VHS, sobre l’activitat personal i professional del periodista.

Detall dels contenidors amb les plaques estereoscòpiques sobre vidre de l’arxiu fotogràfic Josep Marimon i Vidal (Foto: A. Aymà) CAT ANC. Fons Josep Marimon i Vidal

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A. (138) 60 fotografies color de les oficines de l’empresa a Barcelona.

La Farga Casanova, S.A. 162 positius b/n sobre els diversos establiments de l’empresa a les seves diferents seccions de Ripoll, Campdevànol i Barcelona.

FONS PERSONALS Antonio Rosal i Grelon (800) 360 negatius sobre plaques de vidre de costums i tradicions catalanes, i una pel·lícula 16 mm familiar del fotògraf. Destaquen les reproduccions d’obres d’art de

ANC20.indd 26

Jaume Rosquelles i Alessan (717) 2 fotografies d’un acte religiós sense identificar i 12 imatges mida carnet del personatge.

Joan Anton Maragall i Noble (282) 2 negatius b/n, 6 dispositives color, 322 positius b/n i 100 positius color de temàtiques familiars i associatives; sobre l’activitat professional a la Fundació Pau Casals, la Fundació Güell i altres associacions.

Josep Marimon i Vidal (802) Arxiu fotogràfic que conté unes 4910 imatges de la seva família i les que ell va produir com a fotògraf afeccionat, de les que predominen les plaques estereoscòpiques sobre vidre. Cal destacar una sèrie d’uns 150 bromolis de gran qualitat tècnica, que va presentar a diferents concursos durant la primera meitat de la dècada dels anys trenta.

José Serra Campeny (794) 4 reproduccions fotogràfiques (negatius i positius) de retrats d’Antoni Raventós i Josep Serra.

9/9/08 09:30:00

Agenda 27

Pau Casals (367) Pel·lícules biogràfiques (1 cinta VHS i 12 DVD), d’entrevistes i reportatges del Mestre.

Pere Grañén i Raso (160) Etiquetes i sobres de material farmacèutic.

Victoria de los Ángeles (746) 1068 positius b/n, 382 positius color, 17 diapositives color, 1 diploma i 1 casset, sobre l’activitat professional i personal de la diva.

Wilebaldo Solano (786) 40 cartells, 72 positius color i 4 reproduccions fotogràfiques, de la seva activitat com a militant i secretari general a l’exili del POUM. COL·LECCIONS Col·lecció Pau Casals i Defilló (592) 4 fotografies b/n d’un homenatge a Pau Casals al casal català de Caracas.

Col·lecció de propaganda electoral de l’ANC 300 cartells i 7 CD, per a les consultes del referèndum; l’estatut de 18 de juny de 2006; les eleccions al parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006; i les eleccions municipals del 27 de maig de 2007.

EXPOSICIONS PAU CASALS I L’EXILI (1939-1973) La figura de Pau Casals és un referent cultural de primer ordre, atès l’impacte del seu ressò internacional, la qualitat de la seva música i la constància de la seva posició en defensa de la identitat catalana, la democràcia, la justícia i la pau.

L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l’exili i mostrar la seva vessant d’exiliat actiu a través de les nombroses manifestacions i accions d’ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català va mostrar en les seves intervencions públiques.

Exposició organitzada per la Fundació Pau Casals, junt amb l’Institut de la Pau i el Memorial Democràtic del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’exposició es pot veure del 10 d’abril al 20 de juliol a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès

EXPOSICIONS VIRTUALS 25 ANYS DE L’ANC. LA COMUNICACIÓ DE LA MEMÒRIA L’exposició 25 anys de l’ANC. La comunicació de la memòria, explica quina és la missió i les funcions de l’arxiu, quins són els tipus de fons documentals que aplega, quins són els processos i les línies de treball del centre, els serveis que ofereix a l’usuari i els reptes de futur que té plantejats.

Aquesta exposició es va organitzar amb motiu de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’arxiu. Podeu veure-la a la pàgina Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

EL RETORN DELS DOCUMENTS CONFISCATS A CATALUNYA L’exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya explica el procés de confiscació documental que va patir Catalunya arran de la guerra civil espanyola, la finalitat informativa i repressiva de la requisa, la història de la reivindicació, quina documentació ha retornat fins ara, i a qui pertany. La mostra s’estructura en set àmbits: presentació; la confiscació dels documents a Catalunya (1936-1940); la finalitat informativa i repressiva de la confiscació (1936-1975); la crònica de la reivindicació (1977-2006); el retorn dels documents; la recuperació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya, i epíleg.

Ha estat organitzada pel Departament de Cultura i

ANC20.indd 27

9/9/08 09:30:01

28

Mitjans de Comunicació a través de la Subdirecció General d’Arxius i l’Arxiu Nacional de Catalunya. Podeu veurela a la pàgina Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

EXPOSICIONS ITINERANTS CAMBRA FOSCA 1936-1946. IMATGES DE CATALUNYA DELS FOTOPERIODISTES BRANGULÍ.

La mostra ofereix una selecció de més de vuitanta imatges fotogràfiques de dues generacions dels fotoperiodistes Brangulí (pare i fills) en el període 19361946. La selecció d’aquestes fotografies del fons Brangulí de l’Arxiu Nacional de Catalunya respon a diferents criteris: el primer és que amb elles es donen a conèixer els materials produïts pels citats fotògrafs durant la Guerra Civil i que es van salvar de ser confiscats per les autoritats franquistes després de la guerra. El segon, perquè la data límit de l’exposició coincideix amb la derrota del feixisme mundial i la condemna del règim de Franco per part de les Nacions Unides. I finalment, també, perquè l’etapa seleccionada coincideix amb el període durant el qual els Brangulí van treballar plegats, que acaba quan mor el pare l’any 1945.

Al Museu comarcal de la Noguera, del 16 de maig al 15 de juny.

Edita:

ANC20.indd 28

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08195 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/ A/e: anc.cultura@gencat.net

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernandez, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació: F. Olivé

Impresió: Tiratge: ISSN: Dip. Legal:

Gràfiques Orient 1.500 exemplars 1695 - 9000 B-27.802-2002

9/9/08 09:30:02