Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 24 (octubre 2009).

Cultura Arxius

Número 24 Octubre 2009

C

1

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA ACULL EL CERES, CESIRE D’HUMANITATS, CIÈNCIES SOCIALS I FILOSOFIA, CREAT PEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ANC24.indd 1

El Departament de Cultura i el Departament d’Educació signaran, en breu, un acord marc que permetrà desenvolupar accions conjuntes de suport a la innovació i la recerca educativa de les humanitats, les ciències socials i la filosofia, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i la xarxa d’arxius comarcals.

L’objectiu d’aquest acord és de renovar el que s’havia signat el 18 de gener de 2005 per al desenvolupament de serveis didàctics a diversos arxius, tot ampliant-ne els termes amb la ubicació a l’ANC del CERES, CESIRE d’Humanitats, Ciències Socials i Filosofia, creat pel Departament d’Educació.

Els CESIRE—centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa—es troben orgànicament dins la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat del Departament d’Educació, i tenen com a missió la creació d’un espai de referència per a la recerca i la innovació didàctica. Per assolir els seus objectius, orienten la seva activitat a l’elaboració, la promoció i la difusió de recursos didàctics que facilitin la innovació i la millora en l’aplicació didàctica de les respectives àrees del coneixement, i col·laboren en la dinamització, la promoció i el suport als grups de recerca educativa i en l’organització d’activitats de formació adreçades al professorat.

Com ja és conegut, el Departament d’Educació ha iniciat un programa d’innovació educativa de gran transcendència, la part més coneguda del qual és el projecte 1 x 1, que consisteix a dotar l’alumnat d’un ordinador portàtil que li ha de permetre incorporar nous procediments i assolir millors competències.

Els CESIRE col·laboren en aquest programa a través del desenvolupament de l’aplicació ARC (Aplicació de Recobriment Curricular), que presenta un ampli conjunt de recursos didàctics associats a cadascuna de les matèries curriculars.

A més de les funcions que li són pròpies, el CERES té l’encàrrec de desenvolupar, com a projecte fonamental en aquesta primera fase de desenvolupament, el projecte 1 x 1 de recursos didàctics de qualitat, relacionats amb el patrimoni documental que conserva l’ANC, a través de l’aplicació ANC@ula.

Associat al Servei Didàctic de l’ANC, i per tal de desenvolupar les accions que li han estat encomanades, el CERES disposarà dels recursos humans que aportarà el Departament INFORMACIÓ D’INTERÈS Us informem que per raons editorials, a partir del pròxim número, el Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya només s’editarà en format electrònic.

El podreu trobar, com ara, a la pàgina Web de l’ANC: http://cultura.gencat.cat/anc/ publicacions

Editorial SUMARI Editorial / 1 L’Arxiu Nacional de Catalunya acull el CERES, CESIRE d’Humanitats, Ciències Socials i Filosofia, creat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya/ 1 Temes Fonts per a l’estudi de les relacions entre Xile i Catalunya (1931-1960).

Què hi podem trobar en els fons xilens?/ 2 El fons documental de Joan Alavedra a l’ANC/ 10 Línies d’actuació en projectes de digitalització de documentació textual i gràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 13 Noticiari El fons llinatge Foxà, un pas més del projecte de reconstrucció de l’arxiu de la baronia d’Eramprunyà/ 18 El fons José Solano Latorre, contribucióa l’estudi de la Catalunya franquista / 18 L’original del testament polític i espiritual de Ferran Valls i Taberner (1942) / 19 La depuració dels funcionaris en el règim franquista/ 20 El fons govern d’Euskadi a Catalunya (bascos a Catalunya) accessible des del lloc web de l’ANC/ 21 Neix www.gabrielcasas.cat/ 22 La catalogació del fons bibliogràfic i hemerogràfic Compañia General de Tabacos de Filipinas/ 23 Publicacions / 25 Ingressos / 27

23/2/10 19:12:21

Temes 2 d’Educació i que se sumaran als que ja aportava per al manteniment del Servei Didàctic.

Els beneficis que aquesta col·laboració pot comportar a les institucions implicades són molts: d’una banda una gran difusió del patrimoni documental a través d’un portal (XTEC) que és el quart de l’administració de tot l’Estat quant a nombre de visites. De l’altra, la formació dels estudiants com a futurs investigadors usuaris d’arxiu, i finalment, el benefici més important, una millor formació dels joves.

Amb aquest acord de col·laboració, doncs, l’ANC assoleix un dels seus objectius d’implicació i projecció social, a través de la creació, a Catalunya, d’una xarxa de coneixement, en la qual pot representar un rol motor.

L’Arxiu Nacional de Catalunya es consolida com a institució capdavantera a Catalunya en la recerca i la innovació didàctica.

Fonts per a l’estudi de les relacions entre Xile i Catalunya (1931-1960). Què hi podem trobar en els fons xilens?

Introducció Aquest article reuneix una descripció i breu relació històrica dels fons documentals i visuals que hi ha a Xile per a l’estudi de les seves relacions amb Catalunya entre el 1931 i el 1960, que inclouen els períodes de la Segona República, la Guerra Civil i els vint primers anys de la dictadura franquista.

Per fer aquesta recopilació es va fer una recerca als arxius xilens als quals es pot accedir a través d’Internet, i als catàlegs dels quals tenen informació prou detallada sobre el seu contingut: els fons de la Biblioteca Nacional, de l’Arxiu Històric Nacional, de l’Arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors i del Museu Històric Nacional.1 Podem agrupar les fonts trobades en dues grans temàtiques: la immigració i l’exili català a Xile després de la Guerra Civil, i les relacions diplomàtiques entre Xile i Espanya fent èmfasi en Catalunya i l’exili. La primera inclou el pas dels refugiats per França, la intervenció del govern xilè en l’acolliment de republicans, el viatge a Xile, la seva vida en el país d’acolliment, el desenvolupament d’activitats culturals en l’exili i l’expressió política en contra de la dictadura franquista. La segona temàtica recull documents oficials que inclouen la visió dels diplomàtics xilens sobre el que succeeix a Espanya i Catalunya des de la Segona República fins als anys de la postguerra, així com l’actitud de Xile davant de l’asil polític i els exiliats del franquisme.

El text s’organitza a partir d’aquestes dues temàtiques i dels fons que contenen la informació, detallant-ne alguns dels documents manuscrits i editats que s’hi troben, i la seva relació històrica. Finalment en les conclusions es discuteixen les fonts trobades amb relació a l’objectiu del treball i s’obren noves possibilitats de recerca.

Els fons de la Biblioteca Nacional de XILE: Immigrants i exili català a Xile Dins dels Fons de la Biblioteca Nacional de Xile i del portal de la Direcció de Biblioteques Arxius i Museus, Memoria Chilena,2 hem trobat un seguit de publicacions d’índole diversa que van ser fetes per particulars i/o institucions d’origen català a Xile, o bé perquè en algun moment hi va haver alguna relació amb la immigració catalana en aquest país o amb Catalunya durant el període de temps que ens interessa en aquest article. Els diferents tipus de documents apleguen publicacions periòdiques, memòries, programes d’esdeveniments, llibres, correspondència, premsa i edicions commemoratives; en re-

1. Els resultats d’aquest treball estan dipositats en forma de dossier a l’Àrea dels Fons de l’Administració de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

2. http://www.bibliotecanacional.cl; http://www.bncatalogo.cl; http:// www.memoriachilena.cl

ANC24.indd 2

23/2/10 19:12:22

3

Los tres Pablos. Reproducció dels discursos a favor de la llibertat de Pablo Neruda, Pau Casals i Pablo Picasso morts el 1973. CAT ANC 1-367-uc 6294

sum, tant documents de caràcter polític, com social i cultural, que resumeixen en part la vida dels emigrants catalans a Xile, la seva vinculació constant a la terra d’origen i les seves problemàtiques, les seves vivències en el país que els acull, i la seva relació amb les institucions nacionals, que en el cas dels exiliats, van ser les que van promoure la seva arribada al país llatinoamericà.

Entre les publicacions editades que podem trobar a la Biblioteca Nacional, sobresurten les que van sorgir des del Centre Català de Santiago de Xile,3 institució que congrega la població catalana que resideix al país. En primer lloc tenim documents de caràcter administratiu, com la Situació econòmica corresponent de la Secció Auxilis Mutus del centre, que corresponen als períodes de 1930-1931 i 1933-1934, i la memòria Fent memòria dels fets ocorreguts en el darrer any a la colònia i de les actuacions del directori, del 1944.

En segon lloc tenim documents de caràcter polític, que si bé no duien el nom de la institució, sabem que la seva publicació va ser promocionada en un primer moment pel Comitè

3. El Centre Català de Santiago de Xile va ser fundat l’any 1906. Durant la seva història ha concentrat els esforços de la població catalana resident a Xile per mantenir tradicions pròpies i llegar-les als descendents, relacionant-se entre si i amb la població xilena, així com amb les autoritats de Catalunya, malgrat els diversos moments problemàtics que Catalunya ha passat durant el segle xx. Si bé no ha estat l’única institució d’aquesta naturalesa a Xile—durant un temps també hi van haver centres catalans a les ciutats de Valparaíso i de Concepción—, pel fet de ser a la capital del país, ha pogut reunir al seu voltant el major nombre d’activitats, i també de membres.

ANC24.indd 3

de Publicitat Catalana,4 com: Volem una Catalunya lliure i sobirana, no colònia de Castella i La salvació de Catalunya està en la seva Independència, de Josep Abril i Llinés del 1924 i el 1926, respectivament. Més tard, aquesta tasca serà duta a terme per l’Agrupació Patriòtica Catalana,5 que fa un seguit de publicacions entre les quals en destaquen dues de caràcter periòdic: El Noticioso de la Agrupación Patriótica Catalana, els anys 1937 i 1938, i la revista Senyera, de la qual se’n conserven cinc números dels anys 1943 i 1944. A més, cal esmentar l’edició de la Memòria de l’agrupació que correspon al període entre el 1941 i el 1943, un fullet divulgatiu titulat Als catalans de Xile, publicat el 1943, i la primera edició del 1944 del llibre Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora,6 una de les obres premiades en els Jocs Florals de la Llengua Catalana fets a Xile l’any anterior. Posteriorment podem esmentar altres obres com Instituciones políticas del antiguo estado catalán, de Lluís Franquesa i Feliu publicada el 1945 per l’Institut Xilè-català de Cultura7 i, en aquest mateix ordre, la publicació per part del Centre del Memorándum de Cataluña a la Orga-

4. En els seus estatuts, el Centre Català de Santiago de Xile promovia una doctrina d’apoliticisme; no obstant això, mai no es va poder separar totalment de les diferents visions sobre la situació política de Catalunya, tant interna com en relació amb l’Estat. Tal va ser, per exemple, la necessitat d’un posicionament ideològic durant la dictadura de Primo de Rivera que va dur el Centre a formar un Comitè de Publicitat Catalana, a favor i en defensa de l’ideari de Francesc Macià.

5. L’Agrupació Patriòtica Catalana va ser creada a partir del Centre Català de Santiago de Xile pels volts del 1936, amb la finalitat de reunir en una obra comuna els esforços dispersos a favor de la República Catalana.

6. Josep Ferrater Mora va viure part del seu exili a Xile entre el 1941 i el 1947, quan per raons laborals es traslladà als Estats Units.

7. L’Institut Xilè-català de Cultura va ser fundat el 1942 impulsat per l’escriptor Fracesc Trabal, exiliat a Xile fins a la seva mort el 1957.

23/2/10 19:12:23

4

Estand de Xile a l’XI Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona (juny de 1943).

CAT ANC 1-42- uc 12559

La poetessa i diplomàtica xilena Gabriela Mistral visitant Radio Associació de Catalunya (1935). CAT ANC 1-42-uc19369

nización de las Naciones Unidas. París. 11 de mayo de 1946.

També es van publicar en castellà dues conferències: “Cataluña y el imperialismo castellano”, dictada per Domènec Guansé8 al Centre l’abril de 1944, i “La República catalana vista por un chileno”, d’Alfonso Stephens el 1959, ambdues amb motiu de la commemoració de la proclamació de la República catalana.

Finalment tenim una de les últimes obres de Domènec Guansé publicades a Xile l’any 1956, Cataluña en el ruedo hispánico.

Un altre tipus de documents d’aquesta institució i de les seves filials dipositats a la Biblioteca Nacional és de caràcter cultural i commemoratiu, com l’àlbum-programa de l’aniversari del Centre del 1932; el programa de la vetllada en homenatge a Amadeu Vives del 1933; el programa de la funció extraordinària de l’opereta La filla del mar i un ball, el 1935; el programa de les festes d’homenatge a benefici de l’Orfeó Català el 1943, i el programa de la commemoració del 18è aniversari de l’arribada del Winnipeg a Xile el 1957.9 Potser la publicació més significativa que es conserva és una col·lecció de la revista publicada per la col·lectivitat catalana, Germanor,10 que va

entre els anys 1912 i 1951, i les edicions impreses dels Jocs Florals de la Llengua Catalana que es van fer a Xile els anys 1943 i 1963.

Malgrat que el Centre Català de Santiago de Xile era l’organisme amb més força de la comunitat al país llatinoamericà, a la Biblioteca Nacional també hi podem trobar edicions d’altres institucions. En primer lloc cal esmentar els documents publicats per l’Agrupació d’Amics de Catalunya,11 entre els quals destaquen la revista Retorn, l’única editada pel PSUC a Amèrica amb un total de 41 números entre el 1940 i el 1947; els fullets de propaganda en commemoració de la creació del grup, com el publicat amb motiu del seu primer aniversari el 1942, i la publicació de la conferència “Una nova etapa històrica”, dictada per Joan Comorera a Mèxic al juny de 1943. En segon lloc tenim la revista L’Emigrant, publicada entre el 1944 i el 1952, primer com a portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalana de Xile, i posteriorment per la secció xilena del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).12 En tercer lloc hem d’esmentar les publicacions dutes a terme pel Comité Chi-

8. Al començament del 1940 Domenèc Guansé va arribar a Xile, via Buenos Aires, juntament amb altres tres escriptors catalans destacats, C. A. Jordana, Joan Oliver (Pere Quart) i Xavier Benguerel. Ell va ser l’últim a retornar definitivament a Barcelona el 1963.

9. El 12 de setembre del 1939 el vapor Winnipeg arribà al port de Valparaíso amb uns 2.200 refugiats, dels quals uns 500 eren d’origen català. Aquest viatge va ser organitzat pel SERE i el govern xilè mitjançant Pablo Neruda, comissionat a França com a cònsol especial per a aquesta tasca. Amb posterioritat a l’arribada dels refugiats del Winnipeg, van arribar altres onades de refugiats, alguns d’ells via Buenos Aires, en vaixells provinents de França (Formosa, Florida) o des d’altres països llatinoamericans.

10. La revista Germanor va ser una de les publicacions més importants editades fora de Catalunya. Va ser fundada com a òrgan del Centre Català de Santiago de Xile el 1912, i adquirí més força a partir del 1940, quan va passar a ser dirigida pels escriptors Joan Oliver i Domènec Guansé. Ambdós la van transformar en una revista literària d’alta qualitat, on hi van publicar escriptors catalans exiliats en altres països, fent possible l’edició en català de les seves obres. Germanor va ser editada fins al 1963, any en el qual Guansé va retornar a Barcelona.

11. L’Agrupació d’Amics de Catalunya va ser fundada definitivament l’any 1941 pels exiliats catalans que pertanyien al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), atès que els seus posicionaments en l’òrbita comunista no els permetien manifestar-se obertament en termes polítics dins del Centre Català, la qual cosa havia creat un seguit de desavinences des de la seva arribada al país entre el 1939 i el 1940. La finalitat de l’Agrupació era unir tots els catalans de Xile decidits a l’alliberament de Catalunya i evitar, al mateix temps, l’entrada de Catalunya a la Segona Guerra Mundial. A més, s’afavoria la creació de seccions de l’agrupació en diverses poblacions i l’establiment de contactes amb altres organismes americans.

12. Com assenyalàvem en el punt anterior, les divergències amb el Centre Català per la necessitat d’expressió política dels exiliats d’esquerra arribats a Xile amb posterioritat a la Guerra Civil els va dur a formar altres agrupacions. En el cas dels membres d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) aviat van formar el Front Nacional Català de Lluita, que després passarà a ser l’Agrupació Democràtica Catalana de Xile. El seu principal impulsor va ser Lluís Bru i Jardí, diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya durant la Segona República, i exiliat a Xile fins a la seva mort prematura el 1945.

ANC24.indd 4

23/2/10 19:12:24

5 leno de Ayuda a los Refugiados Españoles (CChARE)13, amb el setmanari América, del qual se’n feren onze números durant el 1939, i un Boletín de Información. Órgano de expresión de la solidaridad del pueblo chileno con el pueblo español, que va editar tres números l’any 1940, on s’hi troben articles com “Chile y el Derecho de Asilo”, de Roberto Aldunate; “Españoles incorporados al progreso de Chile agradecen al CChARE”, de Juan Baldrich; “El problema de los refugiados: favorecen a Chile inmigrantes españoles” de Julio Barrenechea,14 o Los refugiados españoles, un problema urgente. Dins d’aquest àmbit, la posició del govern del Front Popular a Xile davant l’arribada de refugiats la veiem reflectida en un aplec de l’epistolari del president Pedro Aguirre Cerda entre l’any 1938 i 1941, editat l’any 2001 per la mateixa Direcció de Biblioteques, Arxius i Museus.

Finalment, en tant que formen part dels fons de la Biblioteca Nacional, hem de considerar un grup de documents diversos, tocant a la temàtica d’aquest treball, però que no poden relacionar-se a una institució en particular. Entre aquests tenim algunes publicacions divulgatives sobre la situació de la Catalunya Republicana, com Cataluña al Servicio de la República, de Rafael Campalans del 1931; un extracte de la xerrada “Refugiados, Inmigrados, Nuevos Chilenos” dictada per Carlos Guggenheim, del 1942; un fullet informatiu sobre la commemoració, el 16 d’octubre de 1943, del III Aniversari de la mort del president de Catalunya, Lluís Companys; i La Pluja d’Or, una publicació de Domènec Guansé del 1950, composició que aquell any havia estat guardonada en els Jocs Florals fets a Perpinyà.

Encara mereixen una menció especial un conjunt de cartes manuscrites que es conserven a la Biblioteca i que formen part de la correspondència mantinguda per la poetessa i diplomàtica Gabriela Mistral amb diferents personalitats i particulars. Dins d’aquesta correspondència destaquem dues lletres enviades des de París per Victòria Kent, al maig i al juliol del 1939, on acusa recepció d’un xec enviat per Mistral per tal d’ajudar els nens catalans refugiats a França i comenta com s’han esmerçat els diners; una carta de Joaquim Sabaté enviada al gener de 1943 des de Santiago de Xile, amb capçalera de l’Agrupació Patriòtica Catalana, en què convoca la poetessa a participar en els Jocs Florals de la Llengua Catalana que aquell

13. El Comité Chileno de Ayuda a los Refugiados Españoles (CChARE) va ser una comissió creada a Xile el 1939 amb la finalitat de coordinar l’evacuació, el viatge i l’arribada d’exiliats republicans espanyols, entre els quals, de 350 a 500 catalans a Xile. Aquest comitè treballava en el marc de la FOARE (Federació d’Organismes d’Ajuda als Refugiats i Exiliats) i feia d’intermediari entre el govern Xilè, el seu cònsol especial a París, Pablo Neruda, i el SERE (Servei d’Evacuació de Republicans Espanyols). El comitè estava al càrrec del Dr. José M. Calvo i un grup de personalitats xilenes, entre les quals hi havia senadors, diputats i alcaldes de tendències polítiques de centreesquerra, i Rodrigo Soriano, el darrer ambaixador de l’Espanya republicana a Xile.

14. També publicat a la revista xilena d’actualitat política Ercilla, el 27 de setembre de 1939.

ANC24.indd 5

Portada de la revista Catalunya del 15 de desembre de 1926 on es publica una notícia de Josep Abril Llinés sobre l’empresonament de Francesc Macià. CAT ANC 1-264-uc.776

any s’han de fer a Xile; una carta personal del poeta català Carles Riba datada a Barcelona al novembre del 1945 on relata aspectes de la Catalunya de postguerra; finalment, una carta enviada des de París per Anna Maria Sagí al gener de 1946, on sol·licita unes paraules de la poetessa per a la revista Per Catalunya, l’òrgan dels intel·lectuals catalans a l’exili.

Fons de l’Arxiu Nacional i de l’Arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors: LES Relacions diplomàtiques entre Xile i Espanya, amb èmfasi A Catalunya i a l’exili La documentació referent a les relacions diplomàtiques entre Xile i Espanya podem trobar-la a Xile distribuïda principalment a l’Arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors15 i als arxius Nacional de l’Administració i Nacional Històric, situats a l’Arxiu Nacional.16 Aquesta documentació correspon als informes que van elaborar els diplomàtics de Xile a l’Ambaixada de Madrid i als consolats repartits per diferents ciutats de la península, entre els quals s’hi compta el de Barcelona.17 També es va trobar documentació intercanviada amb el Ministeri de Relacions Exteriors des d’altres consolats de Xile a Europa, principalment París i Londres; des de les missions xilenes, tant a Espanya com en altres països europeus; des d’altres missions

15. http://minrel.gov.cl/prontusbiblioarchivo/site/edic/base/port/biblioteca.php 16. http://wisis.archivonacional.cl/iah/I/bases.htm; http://www.dibam.cl/arxiunacional/index.asp 17. Atès que les relacions de l’Estat xilè es mantenien directament amb l’Estat espanyol, la major part de la informació tocant a Catalunya, exceptuada aquella que es proporcionava directament des del Consolat xilè de Barcelona, la trobem en els informes intercanviats des de l’Ambaixada de Madrid.

23/2/10 19:12:25

6 estrangeres; des del Ministeri d’Estat espanyol i des d’altres institucions, autoritats i particulars diversos. És interessant destacar que, a partir de la correspondència, els telegrames, els retalls de premsa, les notes, les instruccions i els oficis confidencials, ordinaris o secrets, podem rescatar informació sobre diferents aspectes de les relacions bilaterals, el problema de l’asil, la immigració i els refugiats polítics, així com la visió que els representants del país llatinoamericà van tenir de la vida a Espanya, inclosa Catalunya, en diferents moments.

El Fons del Ministeri de Relacions Exteriors dipositat en l’Arxiu Nacional de l’Administració18 té documents generats entre el 1901 i el 1958, entre els quals destaquem els que fan referència a immigració, asil i extradició d’estrangers, com les sol·licituds d’immigració i sol·licituds de particulars, i aquells que tracten del funcionament de representacions diplomàtiques i consulars de Xile a l’estranger, com les memòries de les representacions diplomàtiques xilenes i els oficis i telegrames enviats i rebuts. Entre la documentació de detall, destaquem: les sol·licituds, amb antecedents, relatives a l’ingrés temporal i permanent d’estrangers al país, principalment d’espanyols (1937); les sol·licituds de particulars relatives a l’ingrés d’espanyols al país (1938); les sol·licituds de particulars, amb antecedents, relatives a l’autorització d’ingrés temporal i permanent d’estrangers al país, presentades per l’Organització Internacional per als Refugiats de les Nacions Unides, amb seu a Uruguai (1951); els expedients de ratificació d’acords i convencions internacionals sobre refugiats polítics, que sota els auspicis de la Societat de les Nacions, es van subscriure a Ginebra entre el 1923 i el 1936 (1936-1940); comunicacions de la delegació de Xile a la Societat de les Nacions i de la Societat de les Nacions relatives a l’assistència internacional a refugiats estrangers indigents (1936); i els oficis rebuts durant l’any 1936 de consolats de Xile a Europa, entre els quals el de Barcelona i Madrid.19 Per la seva banda, en la secció de l’Arxiu Nacional Històric, hi ha documentació rellevant sobre el govern de Pedro Aguirre Cerda en el Fondo Especial – Archivo Fernández Larraín i en el Fondo Histórico – Pedro Aguirre Cerda, que inclouen una recopilació dels seus missatges presidencials adreçats al Congrés Nacional entre el 1938 i el 1941, correspondència, telegrames i dossiers de premsa.20 Per fer-ne més fàcil la descripció, hem dividit la informació trobada al Fons Històric de l’Arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors de Xile21 en quatre períodes: la Segona República, del 1935 al 1936, amb antecedents de la Guerra Civil i els seus primers mesos; el període de la guerra entre el gener de 1937 i el desembre de 1938; els darrers mesos de la guerra, de l’abril de 1939 als primers mesos de postguerra el 1940;

18. ANMREL. 19. ANMREL, Vol. 3669 / Vol. 3720 / Vol. 3722 / Vol. 3964 / Vol. 4162 / Vol. 6103.

20. ARNES – ARNHI 320782.

21. AMREL-FH.

ANC24.indd 6

Congrés International Youth and Student Conference in Solidarity with Chile. Carta rebuda el 17 de juny de 1986 pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya expressant el suport al poble xilè. CAT ANC 1-633-uc 3026

i la situació a l’Espanya franquista fins al 1953. Si bé la informació és molt rica, abans de detallar-la cal fer esment que la seva continuïtat cronològica no sempre es manté, ja que hi ha buits provocats per la pèrdua de part del material, el de la documentació tramesa a Santiago de Xile. Per raons diverses una part dels documents no va arribar a l’arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors, o no es troba en els volums que conserven els despatxos provinents d’Espanya.

Per al període corresponent als mesos previs a la declaració de la Guerra Civil i al seu desenvolupament fins al desembre del 1936, es conserva documentació intercanviada des de començaments d’aquell any, tant des de l’Ambaixada xilena a Madrid22 com des del Consolat de Barcelona. Entre aquesta documentació, tenim les memòries de l’ambaixada i del consolat corresponents a l’any 1935 i els informes sobre la situació política interna d’Espanya prèvia a l’esclat de la guerra i la situació econòmica general del país. Més endavant, la documentació remet a informes sobre el desenvolupament de la guerra, la

22. La comprensió de la documentació descrita passa per una reflexió de les activitats de l’ambaixada de Xile i dels seus funcionaris durant la Guerra Civil espanyola, així com per les postures polítiques de l’Estat xilè en aquest moment. Per als anys previs a la guerra i fins al desembre de 1938, a Xile el govern d’Arturo Alessandri Palma era de tendència conservadora liberal. El seu successor, Pedro Aguirre Cerda, va formar part d’una coalició d’esquerra que, des del 1937, s’havia constituït amb el nom de Front Popular. En ambdós períodes l’Ambaixada de Xile a Madrid i alguns consolats van rebre en asil espanyols de diferents bàndols polítics, en un primer moment nacionals i, a mesura que la guerra avançava, republicans; aquesta actitud es fonamentava en protocols de caràcter humanitari signats per Xile i que van ser seguits per l’ambaixador Aurelio Nuñez Morgado (també degà del cos consular) i pel seu successor, el conseller Carlos Morla Lynch.

23/2/10 19:12:25

7 situació de l’ambaixada com a lloc d’asil i el desenvolupament d’un pla d’evacuació de persones a l’estranger, tant de xilens residents a Espanya com d’espanyols asilats. Són interessants de destacar un informe sobre les conseqüències econòmiques de la guerra, així com els incidents en el consolat de Barcelona que van acabar amb la detenció de l’encarregat consular J. E. Cádiz i amb el tancament temporal d’aquesta dependència.23 Per al període corresponent als anys des de la Guerra Civil, entre el gener de 1937 i el desembre de 1939, es conserva documentació intercanviada entre diferents institucions com l’Ambaixada de Xile a Madrid, el Consolat de Xile a Barcelona, l’Ambaixada de Xile a la Gran Bretanya, el Consolat de Xile a París, el Ministeri de Defensa de Xile i el Ministeri d’Estat espanyol. Novament tenim informes detallats sobre la guerra i l’actuació dels funcionaris diplomàtics amb relació a l’asil d’espanyols en les dependències de Xile a Espanya, i a les gestions de repatriació i evacuació. Destaquen un informe de l’agent de Xile a Burgos, Enrique Villarroel, sobre el bescanvi d’asilats; un informe de Celso Vargas, encarregat de negocis de Xile a Portugal, sobre la situació a Espanya i la necessitat del reconeixement del Govern de Burgos, així com l’informe del militar addicte, coronel Víctor Labbe, que viatja a la península per coordinar les mesures d’evacuació. Podem també esmentar un informe sobre l’execució a Barcelona del Dr. Juan Francisco Jiménez, l’actuació del cònsol en aquesta ciutat Jorge Larenas B., i l’informe sobre uns incidents en què es va veure embolicat l’agregat militar xilè, coronel Humberto Luco. Finalment cal posar de relleu la correspondència escrita per dos dels escriptors diplomàtics que tenia en aquest moment Xile,24 que inclouen d’una banda apunts de Gabriela Mistral sobre la situació a Europa i Espanya, i per altra banda les activitats polítiques de Neruda a París des de la seva sortida d’Espanya i el seu retorn a Xile el 1937.25 Per als últims mesos de la guerra, durant l’any 1939 i els primers anys de la postguerra fins a la darreria del 1940, el fons històric de l’arxiu del Ministeri de Relacions Exteriors aplega diversa documentació provinent de dos àmbits. D’una banda, les ambaixades de Xile a Espanya i a la Gran Bretanya, els consolats de Xile a Barcelona i a París, i la Legació de Xile a França, generen documentació que se centra en temàtiques sobre vi-

23. AMREL-FH-FH. Fitxa 2195, Vol. 1493 - / Fitxa 2204. Vol. 1499 - / Fitxa 2206, Vol. 1500 / Fitxa 2246 a 2249. Vol 1533 A a Vol 1533 D. 24. Tant Gabriela Mistral (Lucila Godoy) com Pablo Neruda (Neptalí Reyes) coneixien de primera mà la situació política i la vida a Espanya. Gabriela Mistral havia estat cònsol de Xile a Madrid entre el 1933 i el 1935, any en què va ser traslladada a Lisboa fins al 1937. Pablo Neruda va ser nomenat cònsol de Xile a Barcelona l’any 1934 i, l’any següent, es va fer càrrec del consolat de Madrid, i va abandonar la península un cop començat el conflicte. Es dirigí a París, des d’on continuà la seva tasca fins al 1937, quan retornà a Xile. El 1939 va una altra vegada a París com a cònsol per a l’emigració espanyola.

25. AMREL-FH-FH. Fitxa 2250, Vol. 1533 I / Fitxa 2251, Vol. 1533 F / Fitxa 2293, Vol. 1563 / Fitxa 2301, Vol. 1571 A Fitxa / 2341, Vol. 1601 B / Fitxes 2357 a 2359, Vol. 1616 a 1617 A Fitxa / 2366, Vol. 1618 / Fitxa 2376, Vol. 1628 - / Fitxa 2443, Vol. 1691 - / Fitxa 2452, Vol. 1699.

ANC24.indd 7

Relació de passatgers de la primera expedició a Xile en el vaixell Winnipeg (1939). CAT ANC 1-511-uc 342

sats de passaports i autoritzacions per a l’entrada d’immigrants i refugiats a Xile, entre la qual destaquen cartes i telegrames de Pablo Neruda sobre els refugiats espanyols que sol·liciten anar a Xile, així com un expedient complet amb totes les gestions fetes pel cònsol a França amb relació al cas del vapor Winnipeg.26 D’una altra banda, es detalla un conjunt de documentació sobre el reconeixement del dret d’asil i les gestions dels diplomàtics xilens sobre els últims asilats a l’ambaixada de Madrid. Entre aquests destaquen els documents generats per raó del conflicte que hi hagué entre el govern de Pedro Aguirre Cerda i el govern de Franco, a causa de la manutenció dels asilats republicans a l’ambaixada de Xile a Madrid i el seu exili posterior al país llatinoamericà, la qual cosa havia de provocar la ruptura de relacions diplomàtiques entre els dos països. Aquesta situació durà poc temps, ja que dins del mateix any hom disposa del telegrama de Pedro Aguirre Cerda i del ministre de Relacions Exteriors de Xile, amb les salutacions protocol·làries a Francisco Franco i el reconeixement del seu govern. La documentació també inclou anàlisis diverses sobre la situació interna i la política espanyola, de les quals cal destacar les mencions als discursos de Francisco Franco un cop acabada la guerra, així com a la situació d’Espanya en el context internacional.27 En segon lloc, per a aquest mateix període tenim documentació generada a Xile provinent de l’ambaixada d’Espanya a Xile i dels consolats d’Espanya a Santiago de Xile i Valparaíso, sobre la represa de les relacions diplomàtiques entre els dos països després del conflicte dels asilats i denúncies sobre l’activitat dels primers refugiats que arriben a Xile el 1939.28 Així mateix es disposa

26. AMREL-FH. Fitxa 2301, Vol. 1571 A Fitxa / 2465, Vol. 1710 / Fitxa 2499, Vol. 1743 A. 27. AMREL-FH. Fitxa 2464, Vol. 1709 / Fitxa 2467, Vol. 1711 A Fitxa / 2492, Vol. 1737 / Fitxa 2500, Vol. 1744 / Fitxa 2509 a 2511, Vol. 1752 a 1754 / Fitxa 2539, Vol. 1780 / Fitxa 2549, Vol. 1793 / Fitxa 2591, Vol. 1831 / Fitxa 2634, Vol. 1873.

28. AMREL-FH. Fitxa 2637. Vol. 1875 A Fitxa / 2500, Vol. 1744.

23/2/10 19:12:26

8 de documentació provinent d’organismes xilens com les intendències, governacions i la Superintendència de Duanes, sobre assumptes relacionats amb el moviment d’estrangers espanyols al país, tant immigrants refugiats, com del cos diplomàtic.29 El darrer període que hem revisat correspon a la documentació que va ser generada durant els primers anys del franquisme a Espanya, entre el 1941 i el 1953. Per a aquesta etapa tenim informes intercanviats entre l’ambaixada de Xile a Espanya, els consolats de Xile a Madrid i Barcelona, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Espanya i el Ministeri de l’Interior de Xile.30 La documentació d’aquests anys és d’índole diversa, en primer lloc tenim les memòries de l’ambaixada de Xile a Madrid de 1941, 1943, 1947 i 1952 i les memòries del consolat general de Xile a Barcelona de 1945, 1951 i 1952, on no tan sols s’hi detallen les activitats diplomàtiques sinó que s’hi fa una descripció de la situació interna d’Espanya durant aquests anys. En aquest mateix sentit altres documents importants desenvolupen temes com el problema de l’alimentació i el cost de la vida a Espanya (1942); la premsa i els estudis a l’Espanya de la postguerra (1944); els judicis a ciutadans comunistes (1946); una carta confidencial de Federico García Oldini, l’encarregat de negocis de Xile a Espanya, al ministre de Relacions Exteriors, Raúl Juliet Gómez sobre la situació espanyola (1947); un informe que detalla temes com les relacions Església - Estat, la premsa, el sistema penitenciari i el pensament polític de la Falange (1947, 1952); informes sobre les discussions de la Llei de la successió a la Prefectura de l’Estat i Referèndum (1947); un informe sobre la reconstrucció de les zones devastades per la Guerra Civil (1947); un informe sobre l’actualitat política clandestina d’Espanya i les activitats de polítics a l’exili de Londres (1947); un informe sobre la situació dels presoners a les presons espanyoles i les ordres d’afusellament (1947); un comentari al missatge de Franco sobre política interior i exterior d’Espanya (1952); un informe sobre l’opinió pública espanyola en valorar la figura de Franco i la seva visita a Catalunya el 1952, un informe sobre la política interna a Espanya (1952), un informe sobre la successió dinàstica (1953), un informe sobre el projecte d’una ciutat universitària a Barcelona (1953).

Altres temàtiques que inclouen els documents posteriors al 1941 tracten la situació internacional d’Espanya: un informe sobre una entrevista al ministre d’Afers Exteriors espanyol (1942); informes sobre la política espanyola durant la Segona Guerra Mundial; un informe sobre la posició de Xile davant el govern de Franco i la seva ofensiva cultural a l’exterior (1945); un telegrama sobre la sol·licitud d’institucions femenines inter-

29. AMREL-FH. Fitxa 2544, Vol 1786.

30. AMREL-FH. Fitxes 2770 a 2772, Vol. 2008 a 2010 - / Fitxa 2841, Vol. 2089 - / Fitxa 2851, Vol. 2099 / Fitxa 2963, Vol. 2214 A Fitxa / 3062, Vol. 2306 / Fitxa 3093, Vol. 2337 B / Fitxa 3161. Vol. 2425 / Fitxa 3163, Vol. 2428 / Fitxa 3262, Vol. 2560 / Fitxa 3263, Vol. 2562 / Fitxa 3583, Vol. 2990 A Fitxa / 3759, Vol. 3255 / Fitxa 3760, Vol. 3256 / Fitxa 3762, Vol. 3262 / Fitxa 3879, Vol. 3472 / Fitxa 3881 a 3883, Vol. 3474 a 3476.

ANC24.indd 8

nacionals per tal que Gabriela Mistral intercedeixi a favor d’un indult a dones espanyoles condemnades a mort (1946); un document sobre la posició de la cancelleria xilena enfront de la idea d’Espanya de propiciar la integració de la “comunitat hispànica”, amb les Filipines i els països hispanoamericans (1953); un informe sobre l’economia espanyola i les seves vinculacions internacionals (1953), i informes sobre les relacions entre Espanya i diferents països com Itàlia, Japó, França, Portugal, Mèxic, la Unió Soviètica, Canadà, els Estats Units i l’Orient mitjà (del 1941 al 1953). Finalment podem aplegar encara un altre conjunt de documents que tracten el tema immigratori, les sol·licituds d’ingrés a Xile per part de ciutadans espanyols, la tramitació i atorgament de visats ordinaris o subjectes a contracte i cartilles d’immigració, dades estadístiques sobre emigrants espanyols amb residència permanent o eventual (del 1941 al 1953). Dins del tema immigració, cal destacar alguns documents com: les denúncies fetes per l’ambaixada d’Espanya a Xile al Ministeri de l’Interior per raó de les activitats dels refugiats espanyols (1942); un informe del ministre de l’Interior de Xile, Raúl Morales, sobre les activitats antinacionals desenvolupades a Xile (1942); una declaració de l’ambaixada d’Espanya a Xile pel malestar provocat per la presència de l’ambaixador xilè als Estats Units, Félix Nieto del Riu, a un menjar ofert per refugiats espanyols en aquell país, i per les declaracions de l’ambaixador sobre Espanya (1946).

Fons Fotogràfics Un altre tipus de fons que hem trobat en referència al tema del treball correspon a fotografies dipositades a l’Arxiu Fotogràfic i Digital de la Biblioteca Nacional de Xile, al portal de la Direcció de Biblioteques Arxius i Museus, Memoria Chilena, i a l’Arxiu Fotogràfic del Museu Històric Nacional.31 Dins del fons Sala Medina de l’arxiu fotogràfic de la Biblioteca Nacional hi ha un conjunt de fotografies corresponents als camps de refugiats espanyols instal·lats a França el 1939.32 Entre aquestes cal remarcar sis fotografies distribuïdes per l’Office Internationale pour l’Enfance de París, dues corresponents al camp de Montataire (Oise), una al camp de Chartres, dues al camp de Dammarie, i una de nens al Château de la Brosse, a més de cinc fotografies de grup, de famílies de refugiats, distribuïdes per l’Office Internationale pour l’Enfance de París, i la Federació d’Organismes d’Ajuda als Refugiats Espanyols (FOARE) amb seu a Buenos Aires, Argentina. D’altra banda hi ha un conjunt de set fotografies obtingudes pel Servei d’Informació i Propaganda del Comitè Internacional per a l’Espanya Republicana, quatre del camp d’Argelers, una del camp de Bram, i dues del camp del Barcarès. També dins d’aquest mateix fons es guarden dues fotografies de l’arribada al port de Valparaíso del grup de refugiats que va dur el vapor Winnipeg.

31. http://www.bibliotecanacional.cl; http://www.bncatalogo.cl; http://archivofotografico.salasvirtuales.cl; http://www. memoriachilena.cl; http://fotografiapatrimonial.cl 32. Fons Sala Medina.

23/2/10 19:12:26

9

Congrés International Youth and Student Conference in Solidarity with Chile. Carta rebuda el 17 de juny de 1986 pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya expressant el suport al poble xilè. CAT ANC 1-633-uc 3026

Cal destacar també que el fons del fotògraf Antonio Quintana conté dues fotografies referents als refugiats que van arribar a Xile en el vapor Winnipeg el 1939 i que aviat van ocupar-se en treballs relacionats amb la pesca al nord del país.

Al portal Memoria Chilena hem recollit un conjunt de fotografies sobre el viatge i l’arribada del vapor Winnipeg, algunes recopilades per Jaime Ferrer Mir al seu llibre Los españoles del Winnipeg: el barco de la esperanza (1989), i d’altres aparegudes al Semanario Amèrica del CChARE. Entre aquestes destaquen les feines en la vida diària a bord del vaixell, l’espera abans de desembarcar al port de Valparaíso, el desembarcament, l’homenatge que fan els refugiats al president Aguirre Cerda amb un llenç de grans dimensions desplegat des de la barana del vaixell, i el grup d’autoritats que els rebia, entre els quals s’hi comptava l’aleshores ministre de Salut, Salvador Allende.

Al seu torn, en aquest mateix portal hi ha una altra fotografia de refugiats espanyols en un camp de concentració francès sense més identificacions.

Finalment en els fons fotogràfics de què disposa el Museu Històric Nacional, hem recollit un altre conjunt de 27 fotografies fetes per Miguel Rubio el dia de l’arribada dels refugiats espanyols provinents d’Espanya en el vapor Winnipeg. S’hi poden observar escenes del desembarcament, la població i les autoritats que els esperaven al port, les llargues cues i el procés de vacunació, les famílies al costat dels seus equipatges, nens jugant, l’espera del tren que duria una part d’aquests a Santiago, i la posterior pujada al tren a l’estació propera al port.

Conclusions Si bé en un començament l’objectiu d’aquest treball estava enfocat a reconèixer fonts que palesessin les relacions entre la Generalitat de Catalunya i el govern xilè, a partir de la documentació que hem trobat s’ha pogut ampliar la idea de les relacions entre Catalunya i Xile més enllà de la política,

ANC24.indd 9

abastant aspectes diplomàtics i sobretot culturals. Per a la dècada dels trenta, el govern xilè mantenia relacions diplomàtiques amb Espanya, i si bé tenia un consolat general a Barcelona, la major part de les activitats es feien a Madrid, directament amb el govern espanyol. Acabada la guerra, l’Estat xilè reconeix el govern de Franco en el termini d’un any, i manté una relació escassa, per no dir nul·la, amb el Govern republicà i la Generalitat catalana a l’exili, que no tenien estatus d’oficialitat.

Malgrat aquest inconvenient, hem de remarcar que molts dels oficis i memòries del consolat de Barcelona i l’ambaixada de Madrid inclouen alguna informació sobre l’actuació de la Generalitat a Catalunya i la seva relació amb el govern de l’Estat durant la Segona República i la Guerra Civil, i després, durant la postguerra, a partir d’informes sobre les activitats republicanes a l’exili generades per altres dependències diplomàtiques xilenes a Europa o per les espanyoles a Xile; d’aquesta manera, sempre podem llegir entre línies la informació més específica.

Amb relació a l’activitat política i representativa de la Generalitat de Catalunya durant l’exili, hem d’esmentar que, pel que fa a Xile, aquesta es va dur a terme directament amb la colònia catalana d’aquest país, ja fos a nivell personal o a través del Centre Català de Santiago de Xile. La documentació que fa referència a aquestes relacions no és de fàcil accés a través d’Internet; no obstant això, a partir de diferents publicacions, hem obtingut informació sobre altres activitats—per exemple, les dues visites del president de la Generalitat a l’exili Josep Tarradellas el 1958 i el 1959—que van generar documentació dipositada al Centre Català de Santiago de Xile ja sigui com a part de les seves memòries anuals, de correspondència o d’altres.

En definitiva, podem dir que aquesta és una primera aproximació a les fonts que hi ha a Xile sobre les seves relacions amb Catalunya, i també sobre la vida dels exiliats catalans en aquest país. No només és possible que hi hagi més informació en altres arxius que no tenen accés en línia,33 sinó que també hi ha un gavadal d’informació personal, que encara pot estar en mans de qui va viure diferents fets, ja siguin documents escrits, visuals o bé fonts orals. Finalment hem d’esmentar que l’època i les temàtiques de l’estudi no acaben aquí, que reculen al començament del segle xx, quan la colònia catalana de Xile ja era bastant nombrosa, i continuen després del 1960 fins a l’actualitat; a més, hi ha orientacions polítiques, culturals, familiars i econòmiques tant des de la perspectiva catalana com des de la xilena, que són interessants de desenvolupar.

Gabriela Urizar Olate34

33. A banda dels documents que hi ha al Centre Català de Santiago, podem esmentar un seguit de periòdics com El Mercurio, El Mercurio de Valparaíso, El Diario Ilustrado, La Hora, Frente Popular, on es troba també informació.

34. Llicenciada en Antropologia i menció en Arqueologia. Universitat de Xile.

Doctoranda en Història d’Amèrica. Universitat de Barcelona. Col·laboradora de l’Arxiu Nacional de Catalunya a través del Grup d’Investigació en Arxididàctica de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona.

23/2/10 19:12:27

10 Bibliografia Aguadé , Cristian. (2009) Memòries d’un català de Xile: una història de l’exili del 39. Barcelona: La Magrana, RBA Libros.

Almonacid, Fabián. (2004) “Españoles en Chile: reacciones de la colectividad frente a la República, Guerra Civil y Franquismo (1931-1940)”. Revista Complutense de Historia de América. Vol. 30, p.149-185.

Barros, Mario. (1970) Historia diplomática de Chile. 15411938. Barcelona: Ariel.

Benguerel, Xavier. (1982) Memòria d’un exili: Xile 19401952. Barcelona: Edicions 62.

Busquets, Lluis (ed.). (1994) París-Santiago de Xile. Quatre visions d’un mateix viatge a l’exili. C.A. Jordana, Domènec Guansé, Joan Oliver & Xavier Benguerel. Barcelona: La Magrana.

Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. (2003) Dolors Piera: mestra, política i exiliada. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Institut d’Educació de Barcelona.

Ferrer Mir, Jaime. (1989) Los españoles del Winnipeg: el barco de la esperanza. Santiago de Chile: Cal Sogas-Salesianos.

Grimau, Sigfrid; Guansé, Domènec; Duarte, Pablo. (2006) Centre Català de Santiago de Xile: una història centenària: 1906-2006. Santiago de Chile: Centre Català.

Guillamon, Julià. (2007) “Literaturas del Exilio. Santiago de Chile”. Seacex. Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior.

Juliò, Montserrat. (2003) Vida Endins. Crònica d’un exili a Xile. Barcelona: Viena.

Lasagna, Marcelo. (1994) La presencia catalana en la economía chilena: 1939-1993. Departament de la Presidència.

Comissionat per a Actuacions Exteriors. Generalitat de Catalunya. (Textos i Documents; 13) Moral, Antonio M. (2006) “El asilo diplomático: un condicionante de las relaciones internacionales de la República durante la Guerra Civil”. Actas del Congreso Internacional La Guerra Civil Española 1936-1939. Madrid: Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales.

Norambuena, Carmen; Garay Vera, Cristian. Disconformes y exiliados : artistas e intelectuales españoles en Chile 1939-2000. Santiago de Chile: Universidad de Santiago de Chile. Instituto de Estudios Avanzados.

Ortega, Julio. (1996) “José Ferrater Mora en Chile. Filosofía i exilio”. El Basilisco, núm. 21, p. 86-89.

Pitarch, Ismael. (1984) Parlament de Catalunya. Llibre del cinquantenari. 1932-1982. Barcelona: Parlament de Catalunya.

Planas, Albert. (2009) “Diputat d’Esquerra. Lluís Bru i Jardí: de «La Falç» al Parlament”. Esquerra Nacional (gener-febrer 2009), núm. 125, 10 p.

Solé, Josep Maria [et al.] (2007) La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Vol 6 : L’exili. Barcelona: Edicions 62.

Vargas, Juan E.; Couyoumdjian, Juan R.; Duhart, Carmen

ANC24.indd 10

G. (1994) España a través de los informes diplomáticos chilenos. 1929-1939. Santiago de Chile: Antàrtica. (Biblioteca de Historia de América)

EL FONS DOCUMENTAL DE JOAN ALAVEDRA A L’ANC La trajectòria vital de Joan Alavedra Entre els mesos de maig i juliol de l’any 2009 ha ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya el fons documental de Joan Alavedra i Segurañas, figura cabdal de l’època republicana, de l’exili i, en general, de la cultura catalana del segle passat, procedent del seu antic domicili familiar a Barcelona. Alavedra va néixer a la capital catalana el 1896 i va morir a la mateixa ciutat el 1981. Fou un reconegut escriptor, poeta, traductor i periodista. De formació autodidacta, compartí amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles. En companyia del primer fou bibliotecari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Salvat-Papasseit introduí Alavedra en els Estudis Universitaris Catalans i féu que conegués Daniel Cardona, fet que el decantà envers el separatisme. Treballà en l’Enciclopèdia Espasa i començà la tasca periodística amb col·laboracions a Mirador i D’Ací i d’Allà. Fou un assidu de l’Ateneu Barcelonès on féu amistat amb Josep Maria de Sagarra, Alexandre Plana o Francesc Pujols. El 1928 va contraure matrimoni amb la pianista Montserrat Moner.

L’adveniment de la Segona República provocà un canvi profund en la seva vida, amb un intens apropament a la política.

El mateix 1931, essent redactor del diari L’Opinió i a proposta de Josep Tarradellas, fou nomenat secretari personal del president Francesc Macià. El 1933 guanyà la plaça de cap de premsa de la Generalitat i col·laborà intensament també amb el president Lluís Companys. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 fou empresonat durant tres mesos. Com a resultat, decidí abandonar la primera línia política per tal d’emprendre una dedicació cultural més intensa. Aquell mateix any inicià la redacció del que seria la seva obra més coneguda, el poema El Pessebre, sobre el qual Pau Casals faria un oratori d’enorme èxit internacional, estrenat el 1960. Entre el 1932 i el 1939 fou director de la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya, on deixà una fonda petjada.

En acabar la Guerra Civil espanyola emprengué el camí de l’exili a París, on retrobà vells amics com ara Ventura Gassol, Melcior Font i el mestre Pau Casals, que el convencé d’instal·lar-se a Prada de Conflent. Entre el 1942 i el 1949 Casals i els Alavedra van compartir Vil·la Colette, llogada en comú. Alavedra fou el primer president del Casal Català de Perpinyà, on desenvolupà una intensa activitat creativa. Des del 1963, quan el poema El Pessebre fou presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides, acompanyà Pau Casals i assistí a les audicions de l’obra estrenada arreu del món. El 1949 la família

23/2/10 19:12:27

11 Organització provisional i volum del fons documental 01. Activitat personal Unitats de catalogació 1-44 (9 unitats d’instal·lació, núm.

1-9).

02. Activitat professional Unitats de catalogació 45 i 46 (1 unitat d’instal·lació, núm.

9) 03. Activitat creativa i lleure Unitats de catalogació 47-188 (52 unitats d’instal·lació, núm.

9-60) 04. Relacions externes Unitats de catalogació 189-214 (5 unitats d’instal·lació, núm.

60-64) 05. Activitat associativa i política Unitats de catalogació 215-234 (6 unitats d’instal·lació, núm.

64-69) 06. Activitat de representació Unitats de catalogació 235-291 (13 unitats d’instal·lació, núm. 69-81) 07. Recursos d’informació Unitats de catalogació 292-345 (32 unitats d’instal·lació, núm. 81-112) Documentació gràfica i audiovisual 4 unitats d’instal·lació que contenen 4.299 imatges (195 positius color, 1.990 positius b/n, 2.062 negatius b/n, 4 plaques de vidre, 15 diapositives color, 23 reproduccions fotogràfiques i 10 transparències), 57 gravats, 1 rotlle de film, 24 discos de vinil, 5 cartells, 4 targetes postals, 6 diplomes, 22 jocs de planxes d’impressió, 17 cintes casset, 1 vídeo, 30 cintes magnetofòniques, 1 CD-R, 23 dibuixos i 84 monedes de curs legal.

En total, el fons abasta 112 unitats d’instal·lació de documentació textual (11,9 metres).

Retrat de Joan Alavedra durant els primers anys de l’exili.

CAT ANC 1-825.

retornà a Barcelona i Joan Alavedra, allunyat de qualsevol reconeixement públic, s’hagué de dedicar a feines d’intermediació comercial. No abandonà mai, però, una intensa activitat periodística (a Tele/Estel, Serra d’Or, Presència i Canigó), literària i de reflexió. Durant els darrers anys de vida consolidà definitivament la seva tasca de biògraf amb obres com ara Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968) i Conxita Badia, una vida d’artista (1975).

El contingut del fons documental El fons Joan Alavedra ha ingressat a l’ANC com a resultat de la cessió en comodat feta pel seu fill Macià Alavedra i Moner i les seves nétes Clemence, Isabelle i Gemma Durand i Alavedra. Durant els darrers mesos ha estat objecte d’un primer tractament arxivístic que ha posat de relleu l’enorme importància del seu contingut. Ateses les vicissituds de la seva trajectòria vital—amb el traumàtic trencament que representà la Guerra Civil espanyola—, aplega la documentació generada

ANC24.indd 11

i rebuda per Joan Alavedra, com a resultat de les seves activitats fonamentalment, encara que no exclusivament, en temps del seu exili i del retorn a Catalunya. Inclou documentació identificativa, certificats vitals, agendes i altra de caràcter personal i familiar, així com de la seva muller Montserrat Moner i Busquets (en destaca, la seva rica col·lecció de partitures musicals), dels seus fills Maria i Macià Alavedra i Moner i de les seves nétes Durand i Alavedra (en la seva major part, correspondència).

El fons reuneix també una petita mostra de la seva producció periodística, exclòs, però, el temps—fonamental en la seva trajectòria en aquest camp—de la Segona República. Pel que fa a l’obra creativa, destaquen una trentena de quaderns de notes i impressions aplegats sota la fórmula de dietaris de l’autor, redactats entre el 1947 i el 1977. Hi trobem des del Diari de la restauració (1947), testimoni de l’ànim de represa a l’exili, fins al Diari dels 80 anys (1976), recull de les darreres reflexions vitals. Altres títols d’aquests dietaris, redactats sovint en paral·lel, reflecteixen la riquesa d’aspectes de la seva polièdrica personalitat: Mística (1959), Diari d’un escriptor (1961-1972), Diari d’un ambiciós (1964-1965), Pensament i acció (1965-

23/2/10 19:12:27

12 1973) o Vida i art (1966-1968). Hi trobem també una variada gamma d’escrits creatius inèdits, alguns dels quals anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, com ara memòries (Memòries i records), obres teatrals (Soterrats per l’ideal. Drama en quatre actes i cinc quadres), poemes, conferències, traduccions del francès i l’alemany i novel·les inèdites sobre la Guerra Civil (Novel·la de guerra) i l’exili (Llibre de l’exili i Tres exiliats).

Mereix una atenció molt especial la documentació del fons relativa al poema El pessebre, pel que fa a la creació (partitures), les audicions per tot el món amb la música del mestre Pau Casals entre 1961 i 1975 (entre altres indrets, a més de Catalunya, les estrenes a Atenes, Berlín, Ginebra, Jerusalem, Londres, Madrid, Nova York, Nova Orleans, Pittsburg, Puerto Rico i Washington), crítiques, correspondència i gestió dels drets d’autor. Pel que fa a l’obra publicada, destaquen els materials de treball sobre les biografies (entre altres personatges il·lustres de la cultura catalana, com ara Francesc Pujols, Pompeu Fabra, Juli Garreta, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit o Conxita Badia) del mateix mestre Pau Casals i del president Francesc Macià, que permeten reconstruir tot el procés de creació, des de l’acumulació de recursos d’informació i la redacció de fitxes de treball fins als diversos esborranys, les traduccions a altres

llengües i l’actualització a través de les edicions successives.

El fons conté un volum notable de correspondència tramesa i rebuda, una petita porció de la qual correspon al període 1913-1929, apartat en què destaquen les cartes de Joan SalvatPapasseit. Entre les missives datades a partir del 1939, destaquen les originals dels presidents Josep Tarradellas i Josep Irla, del mestre Pau Casals i d’altres personalitats de la cultura i de l’exili català com ara Josep Puig i Cadafalch, Nicolau M. Rubió i Tudurí, Francesc Pujols, Octavi Saltor, Eugeni Xammar, Ventura Gassol, Antoni Rovira i Virgili o Josep Trueta.

Pel que fa a l’activitat associativa, el fons conserva alguns petits testimonis de la seva activitat juvenil al Grup Català Spartakus i al Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Aplega també el Llibre de signatures de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts (1936), entitat promoguda pel mestre Pau Casals. Destaca també en aquest àmbit la documentació relativa a la presidència del Casal Català de Perpinyà, a l’organització dels Jocs Florals durant els primers anys de l’exili o a la creació a principis dels anys setanta de la Fundació Pau Casals. Pel que fa a l’activitat política, el fons aplega recursos d’informació acumulats en les seves funcions de secretari del president Francesc Macià, així com, entre altres, unes valuoses

Joan Alavedra i Pau Casals, amb les seves mullers, al domicili del compositor a Puerto Rico (gener de 1972).

(Foto: Horace Gill -Los Angeles). CAT ANC 1-825.

Primera pàgina de la partitura del Poema del Pessebre CAT ANC 1-825.

ANC24.indd 12

notes d’autor desconegut obra d’un dels protagonistes del fracassat Complot de Prats de Molló (1926). Hi destaca igualment en aquest àmbit el text “Reflexions al marge del Congrés de l’Esquerra” (1945), peça important que reflecteix les dificultats sorgides en la reconstitució d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’exili.

El fons aplega un volum notable de documentació relativa a viatges, actes i festivals, en la seva major part relacionats

23/2/10 19:12:28

13 amb la figura de Pau Casals, així com documentació personal del músic (com ara la de caràcter testamentari dels anys 19611963), dipositada a mans del seu home de confiança de tants anys, Joan Alavedra. En aquest sentit destaca molt especialment l’original del Dietari del mestre dels anys 1903-1904, testimoni de la intensa activitat internacional de Casals a Europa i Amèrica, així com la documentació (correspondència i notes) sobre els darrers moments, el traspàs i el trasllat de les restes del músic a Catalunya. El fons aplega també el testimoni de l’activitat de Joan Alavedra en l’àmbit cultural català durant els darrers anys del franquisme i la transició democràtica (conferències, pregons, aplecs sardanistes i trobades de pessebristes), així com la seva intervenció com a intermediari en diverses vendes de béns immobles, molts dels quals relacionats amb la Costa Brava. Així mateix, hi trobem escrits sobre Joan Alavedra, homenatges i commemoracions relatives a la seva figura, abans i després de la seva mort.

Finalment, el fons documental inclou mostres d’obra aliena rebudes per Joan Alavedra, monografies, dossiers temàtics, reculls de premsa, publicacions periòdiques i documentació impresa relatives en especial al món periodístic, artístic i teatral català i francès.

Un fons valuós per al coneixement de la cultura catalana contemporània La documentació del fons Joan Alavedra permetrà una aproximació molt aprofundida a la personalitat i trajectòria creativa d’un personatge cabdal de la cultura i de l’exili català immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola, a més de fornir als investigadors informacions rellevants relatives al seu període anterior d’activitat política, en especial al servei dels presidents Macià i Companys. En aquest sentit, constitueix un bon complement als fons personals dels dos presidents que es conserven a l’ANC. D’altra banda, l’estretíssima relació de Joan Alavedra amb Pau Casals, reflectida sobretot en els deu anys de residència a Prada i, després del retorn a Catalunya, en una intensa col·laboració en la difusió de la seva obra (en especial del poema El pessebre), és una aportació fonamental per al coneixement de la figura del mestre, del qual el fons conserva fins i tot, com hem indicat, documentació personal força rellevant. El seu dipòsit a l’ANC, on la Fundació Pau Casals conserva també l’arxiu personal del músic, facilitarà l’estudi conjunt dels dos fons documentals.

Però, a més a més, el fons documental produït per Joan Alavedra facilitarà l’estudi exhaustiu de la seva tasca de creació: del procés creatiu de la seva obra publicada, però, sobretot, de la seva creació literària i memorialística en bona mesura encara inèdita i molt digna de consideració i anàlisi en un futur. Així mateix, permetrà el coneixement de la seva trajectòria pública com a impulsor de la cultura catalana tant a l’exili com en els anys del darrer franquisme i la transició democràtica. La preciosa correspondència bescanviada amb molt diverses figures de l’exili, permetrà també un coneixement més exhaustiu dels anys del gran exili català del segle xx. L’ANC conserva ja a

ANC24.indd 13

Testimoni de la multa imposada a Joan Alavedra per l’edició i difusió del Poema del Pessebre.

CAT ANC 1-825.

hores d’ara els arxius personals d’una part important d’aquests corresponsals (com ara Josep Puig i Cadafalch, Octavi Saltor o Ventura Gassol).

El 1996, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Joan Alavedra, Josep M. Roig i Rosich definia la seva personalitat i l’impacte de la seva vida i obra amb les paraules següents: “Periodista, biògraf, artista, poeta, romàntic, idealista, sentimental, gran comunicador; combatiu però pacífic, d’una catalanitat diàfana i pragmàtica, respectuosa i tossuda alhora, amb una cordialitat innata i un sentit de l’amistat íntimament lligat a la seva vida, bon escriptor, Joan Alavedra se’ns apareix com un home polifacètic, culte, amb un atractiu personal extraordinari que fa que encara avui sigui recordat o reconegut amb una profunda simpatia i admiració”. Desitgem que, amb la completa descripció arxivística del seu arxiu en un futur pròxim, la posada a disposició dels investigadors del fons documental Joan Alavedra esdevingui una contribució important per al millor coneixement de la història política i cultural catalana del segle passat.

Miquel Pérez Latre

Línies d’actuació en projectes de digitalització de documentació textual i gràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya La digitalització a l’Arxiu Nacional de Catalunya A aquestes alçades ningú no pot qüestionar que la digitalització de la documentació i l’ús de les noves tecnologies són

23/2/10 19:12:29

14 eines bàsiques que faciliten que els arxius i altres institucions culturals aconsegueixin la seva missió alhora que ajuden a establir polítiques de conservació, preservació i difusió.

La transformació dels documents originals no digitals, és a dir, analògics, en documents digitals s’emmarca dins de l’ampli ventall de possibilitats que la tecnologia ens proporciona.

Des de l’ANC considerem que l’ús de les noves tecnologies ens ha de permetre facilitar l’accés a la informació i gestionar i conservar els originals de forma més eficaç i eficient. Gràcies a la digitalització les còpies fetes conserven la mateixa qualitat; ni la freqüència d’ús ni les recòpies malmeten la qualitat de lectura del fitxer electrònic; els documents es poden transferir a xarxes remotes facilitant l’accés múltiple i simultani on/off line als documents. Amb la digitalització evitem la manipulació innecessària dels originals, i en facilitem la preservació a llarg termini amb les condicions de conservació adients als dipòsits.

La digitalització també ens permet oferir als nostres usuaris la consulta de fons que no són propis i que integren l’Arxiu de Complement de l’ANC. D’aquests fons documentals, es considera adient poder-ne conservar una còpia atès que la seva importància i rellevància els fa útils per a l’estudi de la nostra història. Tot i que es custodien en altres institucions gràcies als convenis de col·laboració, es pot facilitar l’accés als nostres investigadors.

Gràcies a la digitalització les institucions culturals formen part del marc de la Societat de la Informació i de la Comunicació, i n’afavoreixen la democratització de l’accés gràcies a les reproduccions.

Queda clar que amb la utilització de les noves tecnologies l’ANC intenta facilitar als usuaris la consulta de la documentació d’una forma més àgil i eficaç alhora que aconsegueix una major difusió de la documentació que custodia.

Així mateix també s’han establert tres tipus de còpies, per crear productes que puguin cobrir diferents necessitats amb característiques diferenciades. En el quadre que presentem a continuació apareixen els estàndards adoptats per l’ANC en les seves reproduccions atenent el tipus de documentació original per digitalitzar i les característiques de la còpia generada: Resolució / Dimensió / Profunditat de color / Compressió / Format de sortida.

Així doncs, quan parlem dels 3 tipus de còpies ens estem referint a: Còpia màster: és la còpia de preservació, les característiques d’aquesta reproducció permeten que a partir d’aquesta puguem crear la còpia de consulta i la còpia de seguretat. Permet imprimir una còpia amb la qualitat de l’original.

En el cas dels mapes i plànols superiors a mida DIN A2 la còpia màster es farà en JPEG a 150 dpi per poder crear fitxers que no superin els 100 Mb. Còpia consulta: còpia d’accés que es pot consultar a través de l’associació de la imatge a la fitxa descriptiva de l’aplicació GANC, a través d’Internet, o mitjançant un CD de sala.

Aquesta còpia es fa de forma automàtica gràcies a diferents macros que s’han establert amb el programa Photoshop.

Còpia de seguretat: fins ara les còpies de seguretat a llarg termini es feien en microfilm atès que és un format de conservació pensat per a uns 100 anys, que la seva lectura no requereix de tecnologia avançada i que les lectores de microfilm utilitzen sistemes bàsics i no queden obsoletes. Això sí, proporcionen una còpia en blanc i negre i no permeten incorporar la reproducció al programari informàtic ni la consulta fora de les instal·lacions de l’arxiu. A l’ANC no es genera aquesta còpia de tots els documents, perquè depèn de quines són les necessitats que s’han establert. Per a aquells fons dels quals establim còpia de seguretat en microfilm, es crea en 16 mm o

Conceptes fonamentals i formats de sortida Els estàndards de digitalització de l’ANC han estat establerts d’acord amb les instruccions dels informàtics del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Seguint la implantació de la ISO l’any 2005 es va dissenyar un procediment específic per a l’Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, MP 18, per tal d’establir el procés administratiu de les reproduccions, la seva gestió i la metodologia de treball.

Per poder establir els formats i la resolució es van tenir en compte, d’una banda, els estàndards internacionals acceptats i, d’una altra banda, les nostres necessitats, intentant fer un ús mínim dels formats no propietaris per tal de poder gestionar els documents digitals d’acord amb estratègies de manteniment, migració i preservació de còpies futures.

Els paràmetres acordats es van establir atenent la naturalesa dels originals: si són documents textuals o no; el seu suport: pergamí o tipus i gramatge del paper; el format: mida foli, DIN A3 o superior; la presentació física: si són fulls solts, si estan enquadernats, si estan cosits, entre altres ítems.

Mostra de diferents suports documentals dipositats a l’ANC, objecte de digitalització (Foto: ANC / E. Bonjoch)

ANC24.indd 14

23/2/10 19:12:29

15 CÒPIA MÀSTER I CÒPIA DE SEGURETAT Tipus de documents

Format

Resolució

Profunditat de color

Nivell de compressió

Documentació textual

TIFF

300 ppp

Gris 8 bits / Color 24 bits

Sense compressió

Documentació no textual: Fotografia Mapes i plànols Produccions impreses Produccions artístiques

TIFF

300 ppp

Gris 8 bits / Color 24 bits

Sense compressió

CÒPIA DE CONSULTA I ASSOCIACIÓ A GANC Tipus de documents

Format

Resolució

Profunditat de color

Nivell de compressió

Documentació textual

JPEG

150 ppp

Gris 8 bits / Color 24 bits

Documentació no textual Fotografia Mapes i plànols Produccions impreses Produccions artístiques

JPEG JPEG JPEG JPEG

72 ppp 150 ppp 72 ppp 150 ppp

Gris 8 bits / Color 24 bits Gris 8 bits / Color 24 bits Gris 8 bits / Color 24 bits Gris 8 bits / Color 24 bits

Compressió 6

Compressió 6 Compressió 6 Compressió 6 Compressió 6

35 mm B/N a partir de la còpia màster digital.

Cal tenir present que quan parlem de resolució hem de diferenciar entre la resolució òptica i la interpolada. La resolució òptica descriu la quantitat d’informació real que el sensor del dispositiu de captura és capaç de mostrejar directament sobre el suport original; mentre que la resolució interpolada fa referència a la quantitat d’informació que el dispositiu de captura pot calcular amb l’ajuda d’un processador i d’algoritmes matemàtics. El procés d’interpolació no afegeix detalls de l’original que l’escàner no pugui captar, sinó que fa una operació de termes mitjans entre els píxels adjacents afegint nous píxels entre aquests. Aquest tipus de resolució afegeix informació no real a la imatge digital i per aquest motiu només s’ha d’emprar la resolució interpolada en casos molt específics.

Metodologia establerta per a projectes de digitalització de documentació textual (no pertanyents a hemeroteca) La digitalització de la documentació es pot dividir en tres fases diferenciades per la naturalesa dels treballs que s’han de fer. Cal tenir en compte que la digitalització de documentació textual té una certa complexitat que és necessari considerar abans de materialitzar el projecte.

A diferència dels fons d’hemeroteca, que presenten unes característiques físiques i de format bastant uniformes, la documentació textual d’arxiu presenta variants segons el fons al qual pertany, segons la sèrie, si és manuscrita o mecanoscrita; si és suport paper que pot ser de diferents mides i gramatge, si és pergamí, etc. Així doncs, queda clar que per poder establir el projecte de digitalització es necessita una planificació i un estudi d’un seguit de conceptes que responen a les múltiples característiques diferenciades amb les quals ens trobarem.

ANC24.indd 15

En primer lloc fem el tractament arxivístic de la documentació i la seva preparació física per poder fer la reproducció digital. Aquest primer procés és cabdal i cal dedicar-li la inversió de temps necessària per aconseguir que el projecte es pugui fer amb èxit. En el cas de l’ANC, anualment les àrees tècniques de descripció i la Subdirecció de l’arxiu estableixen quina documentació es proposa que es reprodueixi d’acord amb les necessitats de difusió del fons, atenent a la importància i rellevància de la documentació dins del conjunt dels fons que es custodien, l’explotació de la digitalització responent a les demandes dels corrents d’investigació historiogràfics actuals o la conservació i preservació dels originals.

Una vegada feta l’avaluació i la selecció dels originals que cal reproduir, en segon lloc es comprovarà quin és el nivell de la descripció de la documentació per tal que els fitxers digitals es puguin crear i consultar posteriorment responent al nivell escollit, de manera que les imatges digitals s’organitzin segons una agrupació lògica.

La preparació física de la documentació comportarà els treballs d’identificació dels originals i el seu condicionament.

Per tal de poder distingir el document unívocament, inserim físicament el número d’unitat documental, escrivint-lo al mateix document o bé a les camises que separen la documentació.

S’eliminen les grapes que poden malmetre els documents i, únicament quan sigui estrictament necessari, es procedeix a descosir la documentació per facilitar la lectura de la digitalització en cas que, pel fet d’estar cosida, es perdi informació substancial per entendre el contingut del document.

Numerem la documentació i decidim si es folia o es numeren les pàgines o les imatges que cal digitalitzar, segons la complexitat que presentin els documents. Ho escrivim amb un llapis especial de punta tova i col·locant el número al marge inferior dret.

23/2/10 19:12:29

16 Separem els duplicats i detectem si hi ha papers reutilitzats perquè no els digitalitzem.

En aquesta fase del projecte també s’avaluen, des de l’Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies i la Subdirecció, els diferents productes que s’han de fer, és a dir els tipus de còpies, així com l’anàlisi del cost i l’estudi econòmic de la inversió segons els productes resultants i les possibilitats administratives per fer els projectes. Depenent del fons, se’n fan els tres tipus de còpies o es valora si només se’n fa còpia de preservació, perquè és documentació d’accés restringit que només es pot consultar amb autorització prèvia.

El volum de digitalització d’aquests 4 darrers anys s’ha anat incrementant gràcies a les partides pressupostàries de l’arxiu i també per la col·laboració del Pla Bruniquer. Amb els recursos humans de què disposa, és impossible que l’ANC pugui assumir de fer el procés de tots els projectes.

En referència a l’externalització del servei de digitalització valorem que els treballs de digitalització es facin físicament a la seu de l’arxiu; aquesta opció ens permet que qualsevol dubte del procés de digitalització es pugui resoldre al moment i també ens permet supervisar que la manipulació de la documentació sigui la correcta al llarg del procés. L’opció de contractar una assegurança i traslladar la documentació a la seu de l’empresa adjudicatària del servei comporta d’una banda resoldre els possibles dubtes de manera no presencial i d’una altra que els treballs es puguin retardar o bé que es cometin errors per falta de comunicació.

Actualment la política de l’ANC prioritza l’opció de demanar que la digitalització es faci a les seves instal·lacions, i s’estableix com a requisit en el plec de característiques tècniques dels negociats i concursos.

Paràmetres de captació de la imatge i control de qualitat Digitalitzar el document íntegrament. Hi ha tres tipus de captacions, però normalment cada pàgina escrita és una captació. També trobem la doble captació, és a dir, dues pàgines diferents en una sola imatge; cal limitar-la a aquella documentació en què no es pugui induir a confusió l’usuari, fent-lo creure que dos documents diferents formen en realitat un de sol.

Així doncs, la doble captació caldria limitar-la als documents amb més d’una cara: tenint en compte, però, que tant la primera com la darrera pàgina han de fer-se en captacions úniques.

Aquest tipus de captació és molt útil per a documentació de mida inferior a DIN A4 perquè ens permet un estalvi considerable d’imatges digitalitzades que es materialitza en una menor inversió econòmica.

Així mateix, en el cas de les unitats de catalogació, com pergamins o plànols, que necessitin més d’una captació per imatge es procedirà a editar la imatge com una de sola.

Segons el tipus de maquinari emprat es pot regular l’escàner per fer una captació de dues pàgines i després procedir a tractar cada imatge de forma independent assegurant-se que cadascuna d’elles manté la resolució i la mida establertes.

ANC24.indd 16

No es digitalitzen les pàgines en blanc perquè no aporten informació substancial per a la comprensió del document i es pot fer referència de la seva existència a la fitxa descriptiva.

Si els arxivers han considerat que hi ha part d’un document que no és necessari de reproduir, s’hi col·locarà una camisa amb l’anotació de “no digitalitzar”.

Evitem la il·luminació insuficient o per defecte excessiva o irregular, i les ombres entre pàgines.

Respectem un marge contrastat, preferiblement de color negre, aproximadament de 2 mm. Només es farà servir marge de color blanc per a documents amb extrems negres, com per exemple les cartes de dol, o quan el suport del document sigui tan transparent que necessiti el fons blanc per contrastar la lletra.

La imatge cal que sigui recta i s’orienta segons la lectura del text.

En el cas que hi hagi plecs en la documentació caldrà obrir-los al màxim sense fer malbé el document.

Quan es digitalitza documentació relligada, cosida o enquadernada, procedim a l’obertura del volum al màxim possible sense deteriorar-lo, deixant un marge mínim perquè es pugui veure que la imatge correspon a un volum enquadernat o cosit.

En el cas de documents que es trobin en un relligat de format superior caldrà ajustar la captació a la seva mida i no a la del conjunt, col·locant el marge negre de 2 mm.

El procés de la verificació de la digitalització per part de l’ANC i la validació dels fitxers finalitza amb el procediment de donar d’alta a l’aplicació de gestió de les imatges digitals cadascun dels fitxers i assignar-los els topogràfics.

Tot i que les empreses tenen la responsabilitat de lliurar la digitalització d’acord amb els paràmetres establerts, l’arxiu sempre comprova i verifica que la digitalització que s’ha fet compleix les indicacions respecte a la captació; es controla especialment: la integritat de cadascuna de les unitats de catalogació; la lectura correcta del document al 100 %; el color i la il·luminació i que les mides es corresponguin amb l’original.

Els equips de captació de la imatge El procés de digitalització es fa amb escàner o càmera digital, respectant les necessitats dels originals, evitant una manipulació incorrecta o perjudicial durant el procés.

Queda clar que cada tipus de document té uns requeriments a l’hora de digitalitzar-lo. L’equipament tecnològic evoluciona a un ritme trepidant i cal adaptar-se a les possibilitats i els avantatges que ofereixen els nous equips: actualment l’ANC té entre el seu equipament de reproducció un escàner planetari model CopiBook RGB, un escàner de gran format, que permet també imprimir, model Hp Designjet 820 mfp, una càmera fotogràfica digital Canon Eos SD Mark II, un escàner de negatius i diapositives Nikon Super Coolscan 9000, i 2 escàners plans, un d’ells de mida DIN A3 Epson 10000 XL i l’altre, mida DIN A4 1680 Pro. Cal dir que es tendeix a evitar al màxim els escàners plans de sobretaula perquè la seva rendibilitat no és tan efectiva.

23/2/10 19:12:30

17 Una vegada el document s’ha digitalitzat és important controlar els paràmetres de calibratge dels monitors on s’han de visualitzar les imatges per aconseguir que el color es correspongui al màxim amb el de l’original. Encara avui en dia les pantalles de CRT proporcionen una millor visualització de les imatges que els monitors LCD, si aquests no són de qualitat fotogràfica.

Suports d’emmagatzematge La fiabilitat i l’estabilitat de l’emmagatzematge és un dels dubtes que es plantegen en el procés de digitalització.

Escollir si s’empren CD R, DVD, disc dur o servidors com a suport estàndard per a la instal·lació física de les unitats d’instal·lació és una opció que fa uns anys es plantejava com a solució. Ara per ara, amb els volums de documents digitals que gestionem, s’utilitzen servidors i discos durs externs per emmagatzemar les còpies. És important treballar conjuntament amb els informàtics per tal d’establir protocols d’actuació i aconseguir els repositoris més fiables avui en dia que permetin a llarg termini l’accés i la conservació dels fitxers.

s’hagi de fer un refresc de les còpies i la seva possible migració al llarg del temps.

La indexació de fitxers Els fitxers digitals s’indexen amb el codi de reprografia, aquesta codificació és un intent de trobar un sistema d’indexació de les imatges digitals de manera senzilla i automatitzada.

Cada codi de reprografia correspon a un camp numèric d’una base de dades que controla cada document de forma unívoca, relacionant el codi d’arxiu, el número de fons, el número d’unitat de catalogació i si es tracta d’un document descrit a GANC Textual o GANC Imatges.

Així doncs, el codi de reprografia està lligat al nivell de descripció que s’hagi fet del document: unitat documental simple o composta. Quan es tracta d’una unitat documental composta o una unitat documental simple formada per més d’un document el codi de reprografia es desglossa en quatre dígits decimals que relacionen les imatges amb la unitat de catalogació a la qual pertanyen. Els fitxers es troben controlats en una base de dades Access però a partir de l’any 2010 utilitzarem el

Procés de reproducció d’un document (Foto: ANC / Òscar Martínez)

Actualment la utilització de discos durs externs planteja punts a favor i punts en contra. Avaluant els possibles riscos i les reticències que hi pugui haver hem establert que sens dubte la utilització de DVD per gravar les còpies màster i les de seguretat no és factible atès que si parlem de grans volums de documentació digitalitzada el nombre de DVD representa un cost de gravació i manteniment que no podem assumir, perquè implica també que s’han de gestionar, que cal trobar-los un lloc físic, i que, a més, és impossible reutilitzar-los. Es pot plantejar la volatibilitat dels fitxers per qüestions d’inseguretat dels discos durs, així que una possible solució és utilitzar servidors amb còpies de seguretat perquè també facilitaran el treball quan

ANC24.indd 17

Equipament essencial per a la digitalització de documentació (Foto: ANC / Òscar Martínez)

23/2/10 19:12:31

Noticiari 18 mòdul RANC (Reproduccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya) programari dissenyat per gestionar totes les còpies que hi ha a l’arxiu.

EL FONS LLINATGE FOXÀ, UN PAS MÉS DEL PROJECTE DE RECONSTRUCCIÓ DE L’ARXIU DE LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ

NoMBRE d’imatges consultables a l’aplicaCIÓ i a internet A GANC textual hi ha 7.124 unitats documentals que afegeixen a la seva fitxa descriptiva la digitalització, amb 213.356 imatges associades. D’aquestes unitats, 6.553 són consultables a Internet, i se’n poden visualitzar 113.334 imatges mitjançant el web. A GANC no textual hi ha 126.320 unitats documentals amb 126.518 imatges associades; a Internet trobem 62.132 unitats documentals i 62.318 imatges [consulta 13/11/2009].

El fons patrimonial de la família Foxà conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, complementa el fons Baronia d’Eramprunyà (fons de la família Girona) que l’ANC ja té digitalitzat com a fons de complement. L’arxiu del llinatge Foxà aplega la documentació de diverses famílies entroncades i particularment dels Pérez Moreno i Garma, que van ser senyors de la baronia en els segles xviii i xix. Quan els Foxà, hereus dels anteriors, van vendre la seva meitat indivisa de la baronia a Manuel Girona i Agrafel, el 1897, es van reservar els documents que han estat ara catalogats i digitalitzats. Es tracta d’un fons important per als estudiosos dels municipis que integraven l’antiga baronia, atès que s’hi conserven els pergamins medievals de la família Marc.

En una fase inicial del projecte es varen dur a terme les tasques de descripció de la totalitat del fons, 1.431 unitats documentals, i de preparació per a la posterior reproducció d’una part del fons, la referent a la baronia d’Eramprunyà. Al llarg d’aquest any s’ha finalitzat el procés de digitalització de les 256 unitats documentals que formarien part de l’arxiu de la baronia, que representa un total de 12.071 imatges, que abasta cronològicament del 1223 al 1898.

El fons conté la documentació familiar i patrimonial dels llinatges Foxà i Pérez-Moreno / Garma. Sobresurt la documentació aplegada i generada per l’administració dels béns patrimonials d’ambdós llinatges. Si ens centrem exclusivament en la gestió de la baronia del castell d’Eramprunyà, el fons documental integra capbreus, llevadors de rendes, escriptures notarials (compravendes, arrendaments, signatures de dominis, etc.), liquidació de comptes, entre altres.

Aquestes imatges estan disponibles a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. També se n’ha fet una còpia digital per poder-les consultar, de manera presencial o remota, a l’Arxiu Nacional de Catalunya (CAT ANC 2 – 99) en format PDF o a través del WEB http://cultura.gencat.cat/anc/. D’altra banda, també en tindran una còpia digital l’Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, l’Arxiu Municipal de Castelldefels, l’Arxiu Municipal de Gavà, l’Arxiu Municipal de Viladecans i el Centre d’Estudis Beguetans.

Possibilitat d’incorporació de metadades als fitxers digitals Una opció per enriquir la informació dels fitxers digitals amb metadades és fer referència al nivell de descripció, el títol, les dates del document així com les seves mides i també les de la digitalització, la data de la captació, equips utilitzats, formats, resolució, etc. Actualment des de l’ANC no estem incorporant metadades als documents digitals, però som conscients que en un període d’un parell d’anys serà una eina que caldrà utilitzar per gestionar de forma més eficaç els documents digitalitzats.

Es fa necessari que entre arxivers i informàtics s’estudiï la situació i es proposi un sistema d’incorporació de metadades automàtiques a l’hora de la captació i metadades de descripció que es puguin relacionar amb la fitxa descriptiva del document.

Som en el camí cap a l’evolució del tractament dels fitxers digitals i això comporta un treball pluridisciplinari amb altres col·lectius, una inversió en equipament i els recursos humans necessaris per poder aconseguir un projecte de futur a llarg termini. Íngrid Gómez Rodríguez

Pilar Frago

EL FONS JOSÉ SOLANO LATORRE, CONTRIBUCIÓ A L’ESTUDI DE LA CATALUNYA FRANQUISTA El passat 23 de juliol de 2009 va ingressar a l’ANC, a títol de donació per part de Concepción Solano Mendo, el fons

ANC24.indd 18

23/2/10 19:12:31

19 nent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i secretari polític del governador civil de Barcelona. El fons inclou també material, principalment minutes d’àpats, relatiu a la seva activitat de representació i a l’assistència als actes de recepció de diverses personalitats polítiques i socials per part de les institucions locals barcelonines. Aplega també els documents de concessió de diverses distincions en l’àmbit polític i militar. Finalment, el fons incorpora algunes petites mostres d’obra aliena i una col·lecció de retalls de premsa de les activitats de la Jefatura Provincial del Movimiento de Barcelona entre els anys 19511954 que permet documentar, juntament amb l’important material gràfic del fons, l’acció d’aquest organisme al servei del règim franquista.

Miquel Pérez Latre I Asamblea Comarcal del Movimiento feta a Granollers els dies 6 i 7 de juny de 1953.

Presideixen la taula José Solano Latorre, sotscap del Movimiento Nacional a la província de Barcelona, i a la seva dreta, Carles Font Llopart, alcalde de Granollers, conseller provincial del Movimiento i procurador a Corts, entre d’altres. (Foto: Patrici Valls) CAT ANC 1-920.

documental del seu pare, José Solano Latorre (Barcelona, 1906 – 2002). Format professionalment a la marina mercant passà després a l’exèrcit, i obtingué el grau de tinent d’infanteria (1934). Adscrit a l’ideari falangista, intervingué en la repressió dels Fets d’Octubre i actuà com a cap d’armament del grup ultradretà Acción Ciudadana Armada. Participà a la conspiració militar del juliol de 1936 i, en fracassar aquella, fugí de Barcelona i s’integrà amb grau de capità a l’exèrcit franquista. Prengué part als combats del front d’Aragó i a la batalla de l’Ebre.

Destinat durant més de dos anys al nord Àfrica (1941-1943), passà després a la frontera de la Jonquera i retornà finalment a la capital catalana el 1945, on exercí com a capità ajudant de la Policia Armada. Entre el 1951 i el 1955 fou sotscap del Movimiento Nacional a la Província de Barcelona i des del 1954, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en representació del terç familiar, exercint com a tinent d’alcalde de Patrimoni i Compres sota el mandat d’Antoni Simarro i els primers anys de Josep Maria de Porcioles. Durant els anys 1956-1960 exercí també com a secretari polític del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, fins al cessament d’aquell. Retirat de l’activitat política, entrà finalment en la reserva amb el grau de comandant d’infanteria.

El fons aplega la documentació rebuda i produïda per José Solano Latorre, en especial com a resultat de la seva activitat política entre 1947 i 1960. Inclou testimonis de la seva promoció a l’exèrcit; passis i targetes d’autorització per a diverses sales d’espectacles; documents sobre la seva relació amb Buenaventura Bassegoda Musté i Juan Antonio Samaranch; targetes d’identitat, passis, títols de soci i nomenaments referents a la seva activitat associativa, on destaca la seva vinculació a les federacions esportives de columbicultura i bitlles; carnets d’afiliació a FET y de las JONS i documents acreditatius de l’exercici de diversos càrrecs públics, entre els quals els de ti-

ANC24.indd 19

L’ORIGINAL DEL TESTAMENT POLÍTIC I ESPIRITUAL DE FERRAN VALLS I TAbERNER (1942) D’ençà del 1999 s’han produït a l’ANC vint ingressos corresponents a l’Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, dipositats per la senyora Montserrat Valls-Taberner i Arnó i l’actual gestor del seu arxiu personal, el professor de la Universitat de Màlaga Manuel J. Peláez. D’entre la documentació arribada en els últims mesos destaca el testament polític i espiritual del polític i historiador medievalista, de la història del dret legislatiu i de la cultura, datat el 26 de juliol de 1942 (poc més de dos mesos abans del seu traspàs, esdevingut l’1 d’octubre del mateix any), testimoni de la situació política i cultural del nostre país durant els primers anys del franquisme. El document fou publicat i glossat breument el 1997, en el marc de la introducció a l’obra de Manuel J. Peláez, Angélica B. Guckes, María E. Gómez Rojo i Concepción Serrano publicada amb el títol Epistolario Germánico de Ferran Valls i Taberner, 1911-1942, i ha conegut altres transcripcions i referències parcials. Convé

Manuscrit del testament polític i espiritual de Ferran Valls i Taberner (26 de juliol de 1942). CAT ANC 1-509. Fons Arxiu particular Ferran Valls i Taberner

23/2/10 19:12:32

20 Yo no estoy en la oposición; acato al gobierno y modesta pero honradamente colaboro dentro de la esfera de mi competencia, sin rehuir mi concurso ni regatear el aplauso cuando, según mi modo de pensar he de darlo. Pero nada tengo que ver con el Nacional-Sindicalismo, ni soy camarada; además abomino de la revolución, cualquiera que sea el epíteto que se le añada, y contra ella, perturbadora y tiránica siempre, defiendo la libertad legítima y el orden jurídico.

Mis ideas son las siguientes: 1º Soy católico, apostólico, romano, ante todo y sobre todo, y en consecuencia me encuentro opuesto al comunismo, al socialismo, al liberalismo, al anarquismo y al totalitarismo.

2º Soy español de todo corazón, quiero a España como patria mía, sin reservas ni distingos, y dentro de ella soy catalán por naturaleza, por residencia y por amor muy vivo a mi región, pero repudio el catalanismo, del que un tiempo estuve contagiado, y nada tengo ni quiero tener con ninguno de sus grupos o matices.

3º Soy monárquico de convicción y de sentimiento, e incluso por tradición familiar, y aunque no formo parte de grupo u organización alguna, soy un súbdito devoto de S.A.R. Don Juan de Borbón, y deseo la restauración de la realeza en el día y ocasión oportunos, con una Monarquía autoritaria, no una república coronada, y como solución nacional, no como protesta o agitación de partido.

4º Soy un adicto fervoroso del Movimiento Nacional y agradezco profundamente al Ejército, y como Jefe del mismo al Generalísimo, la guerra de liberación, que era necesaria para salvar a España de la disolución, de la barbarie y de la opresión soviética.

5º Agradezco vivísimamente al gobierno la política de neutralidad y la declarada posición antibolchevique.

26-VII-1942

destacar el fet que, atesa la importància del document, l’ANC incorpora d’aquesta manera l’original d’una peça, eloqüent per a un millor coneixement de l’actitud personal i ideològica d’un dels principals referents de la dreta catalana lliurat a l’acció col·laboracionista amb el bàndol nacional durant els anys de la Guerra Civil espanyola, però amb les primeres, encara que prou tímides, ombres de dubte sobre la naturalesa del nou règim, manifestades poc abans de la seva mort prematura.

Miquel Pérez Latre

LA DEPURACIÓ DELS FUNCIONARIS EN EL RÈGIM FRANQUISTA El règim franquista es va caracteritzar per l’ús continuat de la repressió. Aquesta va tenir diferents graus i nivells, però va ser constant.

La més directa i violenta (judicis, empresonaments, execucions) ha estat força estudiada, tot i que hi ha encara molt camp per córrer.

Però una altra de les formes de repressió, no tant vis-

ANC24.indd 20

Document inclòs en l’expedient personal de J. Capell. Fons 1a Divisió Hidrològico-forestal (Barcelona). CAT ANC 1-56 uc3.

tent, ha estat per això mateix més oblidada. Ens referim a la depuració que van haver de passar la totalitat dels funcionaris de l’estat.

La principal característica d’aquesta forma de repressió és la seva amplitud extraordinària: es va aplicar indiscriminadament a tots els funcionaris en conjunt, els quals d’entrada van ser cessats massivament i a tots nivells, per després haver de justificar a posteriori, i a càrrec seu, la seva fidelitat al nou règim. Cap presumpció d’innocència, doncs; per principi, tots sense excepció, de qualsevol nivell, cos o territori eren “culpables”, i eren ells els que havien de demostrar el contrari.

Però també amplitud en el temps: fins al mateix any de la mort del dictador, i encara més, fins a les lleis d’amnistia de la transició. La qual cosa significa que, si bé és cert que en un primer moment, la depuració va afectar tots dos bàndols, com a conseqüència directa de l’estat de guerra, el bàndol guanyador la va perllongar molt més temps del que les circumstàncies podien justificar fins a cert punt.

Els estudis que s’han fet sobre la depuració s’han centrat generalment en els primers anys del franquisme, i en determinats cossos, especialment el de magisteri, i en menys mesura, la universitat i els funcionaris de correus.

Amb una vocació de major globalitat, el 27 de setembre de 2009 s’ha presentat un llibre que pretén donar a conèixer, en part, aquesta forma de repressió que va afectar tantes i tantes persones. El llibre es titula Depuración de Funcionarios bajo la dictadura franquista (1936-1975) i ha estat publicat per la Fundació Largo Caballero. Es tracta del resultat d’un curs que sobre el tema va organitzar la Universitat de Salamanca (USal).

Hi ha col·laborat una vintena d’especialistes, sota la direcció de la catedràtica d’Història de la USal, Josefina Cuesta.

23/2/10 19:12:33

21 El llibre és dividit en quatre apartats; els tres primers tracten respectivament dels fonaments jurídics de la repressió, de la depuració en l’ensenyament, la dels cossos de l’Administració de l’Estat i serveis públics, i el quart es refereix a l’Administració local o provincial en quatre àmbits geogràfics concrets: Extremadura, Màlaga, Sevilla i Salamanca.

No es tracta, per tant, d’un panorama complet de la depuració, però sí d’una ampliació notable del que s’havia estudiat fins ara. Així, incorpora parcel·les com les del món diplomàtic i els jutges, per exemple, o bé el Ministeri d’Hisenda.

Tanmateix, cal dir que queda encara molt per fer en aquest camp de la nostra història recent.

Per contribuir a omplir les llacunes que encara hi ha, són útils alguns dels fons que conserva l’ANC. Així, d’una part hi ha els fons que conserven expedients personals de funcionaris. No conserven pròpiament els expedients de depuració, que es troben en els tribunals corresponents, però sí referències al procés efectuat, la qual cosa permet una primera quantificació.

Entre aquests fons trobem els del Districte Forestal de Barcelona i de la 1a Divisió Hidrològicoforestal (Barcelona).

El mateix passa amb el fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, en el qual els expedients inclouen una targeta informant que el titular ha passat per la Comissió Depuradora. Al seu torn, el fons personal de Jaume Tortras i Vilella conté documentació relacionada amb processos de depuració en què Tortras va actuar com a advocat.

D’altra banda, els expedients de depuració de Mossos d’Esquadra datats entre 1936 i 1937 que es conserven al fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República), permeten una aproximació a la repressió en temps de guerra per part de les autoritats fidels a la república.

Ara bé, la informació més important referida a les depuracions dels diferents cossos de funcionaris per part del règim franquista es troba al Tribunal Militar Territorial Tercer, on ara per ara s’hi han detectat més de 5.600 referències a persones processades pel Jutjat Especial de Depuració de Funcionaris, xifra que quan s’hagi acabat el tractament de la documentació pot resultar molt superior.

En resum, la depuració de funcionaris civils és una línia d’investigació encara per completar i amb força material per fer-ho.

Anna Duran

EL FONS GOVERN D’EUSKADI A CATALUNYA (BASCOS A CATALUNYA) ACCESSIBLE DES DEL LLOC WEB DE L’ANC En el marc del conveni de col·laboració signat entre l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Fundació Sabino Arana per

ANC24.indd 21

Establiment de la Cooperativa dels Bascos a Catalunya, situada al carrer Roger de Llúria, 116, de Barcelona. 1938. Fons Govern d’Euskadi a Catalunya (Bascos a Catalunya).

CAT ANC 2-2-N-45.

al tractament, la reproducció i la difusió dels fons documentals basco-catalans conservats a l’Archivo del Nacionalismo a Artea (Biscaia), l’ANC ha posat a disposició dels usuaris en el seu lloc web el catàleg i les imatges digitals dels documents que formen el fons documental Goven d’Euskadi a Catalunya.

Els documents, textuals i gràfics, fan referència a l’activitat del Govern basc durant la seva permanència a Catalunya, entre el novembre de 1937 i el gener de 1939—arran de l’ocupació de les tropes franquistes de Bilbao i de gran part de Biscaia—, i a les seves relacions amb la Generalitat, les institucions catalanes i la societat que els acollí. El fons conté també un petit grup de documents datats entre 1939 i 1940, produïts pel Govern basc a l’exili, estretament relacionats amb el Govern català a l’exili i amb els refugiats catalans a França.

El volum principal de documentació correspon a la generada per la Secretaria Particular del president i per la Secretaria General. Es tracta de correspondència, informes sobre la situació econòmica, sobre la instal·lació dels òrgans de govern a Barcelona i les seves necessitats, sobre la situació dels refugiats, així com expedients informatius referents a les relacions dels governs català i basc o a l’evacuació dels refugiats bascos de Catalunya. Destaquen els telegrames creuats entre el lehendakari Aguirre i el president Companys i els informes i la correspondència entre ambdós governs.

En menor proporció, segueixen les sèries produïdes pel Departament d’Hisenda, que informen sobre la gestió econòmica del govern durant aquest període, la documentació dels departaments de Defensa i de Treball, i la d’Assistència Social, que inclou els pressupostos de despeses del departament, expedients informatius i correspondència sobre l’atenció als refugiats bascos, així com un àlbum de fotografies sobre les activitats dutes a terme pel govern d’Euskadi en aquest àmbit i que documenten la vida dels bascos a Catalunya l’estiu del 1938.

23/2/10 19:12:33

22 A través del cercador Arxius en línia es pot accedir a les 12.440 imatges dels documents que formen el fons i al seu instrument de descripció, que és la traducció al català del catàleg elaborat per l’Archivo del Nacionalismo. Al maig del 2009 la documentació original va ser transferida des d’aquest darrer servei al Centro de Patrimonio Documental de Euskadi-IRARGI, on es conserva en l’actualitat.

Maria Utgés

NEIX WWW.GABRIELCASAS.CAT La descripció i indexació del fons Gabriel Casas i Galobardes feta per a l’Arxiu Nacional de Catalunya va durar prop de cinc anys. Es tractava d’un fons fotogràfic compost per gairebé 21.000 unitats documentals. Durant aquest temps, la constant interrogació per esbrinar quins eren els fets, els llocs i els personatges recollits en cada una de les seves imatges va implicar un esforç de documentació constant. A banda de la consulta dels recursos que hi ha a l’ANC, les visites a l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a diverses biblioteques han sovintejat amb l’objectiu de buidar els diaris i revistes en els quals Casas va publicar les seves fotografies.

I ara, què en fem de tot això?

Així, quan el passat mes d’octubre del 2008 acabava amb l’encàrrec de l’ANC, tenia recollides un munt de notes referents a l’obra publicada de Casas. A més, havien estat diverses les trobades amb Núria Casas, filla del fotògraf, resultat de les quals comptava amb informació que podia complementar l’aproximació biogràfica publicada en el llibre Gabriel Casas.

Fotomuntatges publicat amb motiu de l’exposició que l’ANC li va dedicar l’any 2002.

La consideració que tot aquest material podia ser d’interès per a algú està en l’origen de la creació del lloc web www. gabrielcasas.cat.

També ho és, però, l’interès per donar a conèixer l’obra de Casas. Gabriel Casas fou un fotògraf que fins al final de la Guerra Civil espanyola cultivà especialment el retrat, el fotoperiodisme i la fotografia institucional (per a l’Ajuntament de Barcelona i per a la Generalitat de Catalunya). Acabada la Guerra Civil espanyola, va ser inhabilitat per exercir el fotoperiodisme i durant les darreres dècades de la seva vida es va haver de dedicar a la fotografia industrial i al retrat de particulars. Atès l’abast de la seva obra i l’ús de recursos tècnics avantguardistes en el seu temps, Gabriel Casas mereix un major reconeixement.

L’obra de Casas ha tingut una certa difusió, tot i que sovint ha circulat sense que se n’indiqui l’autoria. Això ha provocat que algunes de les seves fotografies formin part de la memòria col·lectiva, però no sempre se sap que Gabriel Casas

ANC24.indd 22

Una galeria d’imatges del web www.gabrielcasas.cat

en va ser l’autor. Potser un dels casos més il·lustratius és el del retrat de Pompeu Fabra amb la pipa, i el mateix podríem dir sobre el retrat del periodista Josep Maria Planes, o sobre molts dels retrats que va fer de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, entre d’altres.

Per què un lloc web?

L’elecció d’un lloc web com a recurs per intentar assolir aquests objectius és diversa. D’una banda, es tracta d’un mitjà dinàmic, que permet una actualització constant. Enfront de l’edició d’un llibre o d’una exposició, que ofereixen un resultat acabat, un lloc web és un mitjà de comunicació que dóna la possibilitat d’anar-ne ampliant el contingut. El que s’hi pot veure actualment, doncs, és un producte inacabat, l’actualització del qual esperem que es pugui fer regularment.

D’altra banda, la hipertextualitat d’un lloc web permet una lectura amb diferents nivells d’especificitat. Hi haurà qui en tindrà prou de saber en quins diaris i revistes va publicar Casas, però també pot haver-hi qui vulgui saber en quins exemplars pot trobar aquestes fotografies. El que es pretén és oferir diferents nivells de lectura per a diferents necessitats de coneixement.

Què hi podem trobar?

El lloc web www.gabrielcasas.cat ha estat estructurat segons les seccions següents: • Biografia: principals fets personals i professionals de la vida de Gabriel Casas.

• Galeries: selecció d’algunes de les seves fotografies més significatives; es presenten agrupades per temes i per gèneres; per mostrar-les, ha estat seleccionat un visor que permet veure totes les imatges d’una galeria alhora, amb la possibilitat de navegar-hi en l’ordre que hom desitgi i sense que el fet de voler-les veure ampliades impliqui aquell enutjós obrir i tancar pantalles.

• Obra publicada: recull de referències de fotografies localitzades a premsa, llibres i cartells.

23/2/10 19:12:34

23 • Bibliografia: referència bibliogràfica de monografies i articles publicats sobre Gabriel Casas.

• Localització dels fons: recull d’institucions que conserven obra original de Gabriel Casas i descripció d’aquesta.

• Ajuda’ns: atès que el contingut d’algunes de les fotografies de Casas no s’ha pogut documentar completament pel desconeixement d’alguns dels elements que hi apareixen, hi ha la intenció d’incorporar periòdicament una d’aquestes fotografies amb la finalitat de poder recollir aportacions dels visitants del web que ajudin a la seva plena identificació.

Perspectives de futur La primera línia d’actualització d’aquest lloc web serà completar el recull de referències de fotografies de Casas localitzades a la premsa de l’època. En aquest moment ja es pot consultar la informació referent a la revista D’Ací i d’Allà, al setmanari Mirador i al diari La Vanguardia. L’objectiu és poder-hi incloure les referències de totes les publicacions que actualment ja hi apareixen. Cal, però, posar primer ordre a les notes i comprovar-ne la fiabilitat.

Arribat el moment d’hostatjar a la xarxa Internet aquest lloc web algunes de les idees inicials han quedat sense ser dutes a terme. Es creu interessant arribar a incloure-hi la informació referent a Casas com a fotògraf: influències, càmeres que va emprar, col·laboradors que van treballar amb ell... També s’ha iniciat la recopilació de testimonis orals i publicats que poden ajudar a aprofundir en el coneixement d’aquest fotògraf. A més, alguns elements de la seva biografia (els antecedents familiars, la seva detenció acabada la guerra...) poden ser ampliats. I també, algunes de les galeries previstes inicialment encara no hi apareixen. Aquest és el cas de la sèrie d’autoretrats o de la de fotografia d’interiors.

Tot plegat resta pendent, però amb la intenció de tard o d’hora poder oferir-ho per a un ús públic. Allò que interessava era posar tota aquesta informació a l’abast del públic. Tant de bo algú ho aprofiti i el material ofert des d’aquest lloc web sigui origen d’algun nou llibre o d’alguna nova exposició sobre Gabriel Casas i Galobardes.

Per últim, cal remarcar que no hauria estat possible fer aquest lloc web sense la intervenció de l’empresa Jagova65, responsable de traduir a codi html els continguts elaborats a aquest efecte.

Lluís Saura Martí

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC I HEMEROGRÀFIC COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic i he-

ANC24.indd 23

Mostra de publicacions del fons bibliogràfic i hemerogràfic Compañía General de Tabacos de Filipinas. (Foto: ANC/ Ruth Pérez Muñoz)

merogràfic de la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

La Compañía General Tabacos de Filipinas, SA, empresa comercial, va ésser fundada a Barcelona per Antonio López, marquès de Comillas, el 28 de novembre de 1881. La missió de l’empresa era continuar l’explotació de les fàbriques tabaqueres del Govern de Filipines i fomentar l’agricultura, la indústria i el comerç de les Filipines. L’objectiu era valorar les riqueses de l’arxipèlag fomentant l’explotació dels seus productes i incrementant les relacions comercials amb Espanya. La Compañía va tenir comitès a Madrid, París i delegació a les Filipines.

L’empresa passà per diversos esdeveniments històrics— el canvi de sobirania de l’arxipèlag l’any 1898, l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola, etc.—, per acabar la seva llarga història en mans de Tabacalera, SA, primer, i d’empreses tabaqueres internacionals, més tard, quan passà a denominar-se Compañía de Filipinas.

El fons bibliogràfic i hemerogràfic de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, SA, està format per 1.305 documents entre monografies, publicacions periòdiques i documents cartogràfics, i és una part complementària del fons documental que conserva l’ANC. L’ampli abast cronològic i geogràfic de les obres confereixen a aquest fons bibliogràfic una singularitat que és obligat d’esmentar.

L’obra més antiga correspon a l’any 1622 i té com a títol Instrucción que el reyno dexa a los señores comissarios, de la administración, combrança, y distribución de los servicios de los diez y ocho, y doze millones (...).

Les obres més modernes corresponen a la dècada dels anys vuitanta del segle xx. Del conjunt del fons predominen les obres publicades en el segle xix i primera meitat del segle xx.

Quant a l’abast geogràfic, el fons es compon tant d’obres editades a l’Estat espanyol com d’obres editades a la resta del món. A banda d’edicions europees en anglès, francès, alemany, italià, etc. hi ha obres editades als països amb els quals la Compañía General de Tabacos de Filipinas mantenia relacions co-

23/2/10 19:12:34

24 mercials, com ara Filipines i Cuba. També hi trobem obres publicades als Estats Units d’Amèrica, a l’Argentina i al Japó.

La temàtica del conjunt d’obres que componen el fons és molt diversa. En primer lloc destaquen, principalment, les obres que fan referència al cultiu i la producció del tabac. Com a exemple cal citar: Manuel des cultivateurs, fabricans et débitans de tabac, de L. Rondonneau (París, 1809); Precios corrientes de las fábricas de tabacos independientes = Prices current of the independent Havana cigar factories (l’Havana, 1905); Memoria sobre el comercio, cultivo y elaboración del tabaco de esta isla, de José Fernández de Madrid (l’Havana, 1821); Le Tabac des colonies néerlandaises: histoire, culture, commerce (Amsterdam, 1883), o Les Tabacs bulgares (Sofia, 19-?). La majoria van ser editades al segle xix i només un nombre molt petit d’aquestes obres es van publicar a l’Estat espanyol. En aquest sentit, cal subratllar una col·lecció d’obres en alemany de la primera i segona meitat del segle xix, totes referents al cultiu i a la fabricació del tabac.

També relatives a la temàtica del tabac s’hi troben algunes obres molt antigues i ben curioses, anteriors al segle xix, com ara: Histoire du tabac: ou il est traite particulierement du tabac en poudre, de Mr. De Prade (París, 1677); Dissertatio medica inauguralis de tabaci ptarmici abusu cev atrocis affectus ventriculi alioumque morborum caussa, de Daniele Wilhelmo Trillero ( s.l.,1761); Abuso del tabaco de nostri tempi: trattato, de Massimiano Zavona (Bolonya, 1650), o Satyra contra abusum tabaci, ad Aemilianum Aloysium Guevara, de Iacobo Balde (Monaco, 1657); Tabacologia: hoc est tabaci, seu nicotianae descriptio medico-chirurgico pharmaceutica uel ejus praeparatio et usus in omnibus fermè corporis humani incommodis, de Johannom Neandrum Bremanum (Lugduni Batavorum, 1626).

En menor nombre el fons conté, a més, algunes obres relatives a la indústria sucrera. Com a exemples cal esmentar: La Producción azucarera del mundo y las causas de la carestía actual del azúcar (Madrid, 1920); Manual del hacendado azucarero ó sea arte de obtener el azúcar de la caña, de W.E. Evans (l’Havana, 1849); Algunas fábricas de azúcar diseñadas y equipadas por la Honolulu Iron Works Company (Honolulu, etc. 19-?); o Manual de la industria azucarera de las Islas Filipinas: en dos partes (Manila, 1912).

Altres matèries destacades són: fiscalitat i gestió d’empreses; legislació relativa a l’activitat comercial; història i cultura de Filipines i d’altres països relacionats amb l’activitat de la Compañía; etc.

Les obres de caràcter legislatiu comprenen un abast cronològic molt ampli. En destaca un exemplar relligat que conté 71 reales cédulas aprovades al segle xviii i publicades entre els anys 1761 i 1765. El volum conté una còpia manuscrita d’un reial decret de l’any 1743.

Cal esmentar també l’obra Recopilación de leyes de los reynos de las Indias: mandadas imprimir, y publicar por la Magestad católica del Rey Don Carlos II, Nuestro Señor, amb tres edicions, la més antiga de les quals editada l’any 1681.

ANC24.indd 24

Una altra part del fons inclou obres relatives a la història i a la cultura de les Filipines i d’altres països amb els quals la Compañía mantenia relacions per raó de la seva activitat.

Alguns exemples d’aquestes obres són: The Story of the Philippines and our new possessions, including the Ladrones, Hawaii, Cuba and Porto Rico (Chicago, 1898); Cambodge et Java: ruines khmères et javanaises, 1893-1894 (París, 1896), o The Analytical History of India: from the earliest times to the abolition of the honourable Esast India Company in 1858, de Robert Sewell (Londres, 1870). Algunes obres fan referència al colonialisme espanyol i europeu, com ara Nuestras colonias de África: discurso pronunciado en el Congreso de los Diputados sesión del 8 de junio de 1898, de Rafael M. de Labra (Madrid, 1898); Cochinchine française: rapports au conseil colonial (Saigon, 1888); Les Colonies anglaises, de G. Chevilliard (París, 1899), i Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar océano en el siglo xv y principios del xvi en respuesta á la memoria de Mr. Otto sobre el verdadero descubridor de América, de Cristóbal Cladera (Madrid, 1794).

A banda de les obres referenciades fins ara també destaquen tot un seguit de publicacions de temàtica diversa, interessant i curiosa: Nova et methodica juris civilis tractatio, seu nova et methodica paratitla in quinquaginta libros digestorum, de Claudio Josepho de Ferriere (París, 1751); Historia oriental de las peregrinaciones de Fernan Mendez Pinto, portugués, a dónde se escriven muchas y muy estrañas cosas que vió y oyó en los reynos de la China, Tartaria, Sornao, que vulgarmente se llaman Siam, Calamiñam, Peguu, Martauan y otros muchos de aquellas partes orientales, de que en estas nuestras de occidente ay muy poca, o ninguna noticia... (Madrid, 1627); Dictionarium sinicum et latinum, editat a Ho Kien Fou (Xina) per l’Ex Missione Catholica (1892); La Marina Real de España a fines del siglo xviii y principios del xix: memorias de familia, tios, escenas y cuadros de costumres, apuntes y materiales para la historia de la marina española, de Jorge Lasso de la Vega (Madrid, 1853-1863); Fragments de Mahabharata: traduits du sanscrit en français, de Sadous (París, 1858), o Cabinet Impérial, section de la Statistique Générale de l’Empire du Japon: 12e année (Tokio, 1898).

Finalment, el fons inclou una petita part d’obres editades per la mateixa empresa. Com a exemples cal citar: Exposición de la Compañía de Filipinas relativa á su establecimiento, y á su importancia político-mercantil (Cadis, 1813), o Solicitud de empresa ejemplar que efectúa la Compañía General de Tabacos de Filipinas, SA (s. l. 19-??).

Quant a les publicacions periòdiques destaquen títols com Almanaque del Diario de Barcelona, Boletín de tabacos y timbre, Estadística general del comercio exterior de España con sus posesiones de ultramar y potencias extranjeras, i Revista comercial hispano-americana.

Pel que fa a documents cartogràfics cal destacar dos exemplars: Chard of the world on Mercator’s projection (Gotha, 1897), i Cebu and Bohol: Philippine Islands, del Bureau

23/2/10 19:12:35

Juliol-octubre 2009

Publicacions 25 of Coast and Geodetic Survey, Geographical Division (Manila, 1915).

La catalogació d’aquest fons bibliogràfic i hemerogràfic incorpora un nou recurs informatiu molt valuós per a l’estudi de la història de la producció del tabac, del comerç internacional i en definitiva per a l’estudi de la història econòmica contemporània.1 Per accedir als registres catalogràfics del fons podeu consultar la pàgina web de l’ANC (http://cultura.gencat.cat/ anc) o bé la web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).

Mireia Bo Gudiol Susanna Penelo Werner

1. La catalogació d’aquest fons bibliogràfic la dut a terme Carmina García Pérez gràcies a un conveni de cooperació educativa entre la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

ANC24.indd 25

1909 : fotografia, ciutat i conflicte / textos: Enric Ucelay-Da Cal, Jordi Calafell; edició: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

[Barcelona: Ajuntament], 2009; 251 p.

Ajuntament de Tarragona. Catàleg de la col·lecció de pergamins de l’Ajuntament de Tarragona dipositats a l’Arxiu Històric de Tarragona / Isabel Companys i Farrerons. Tarragona: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, 2009; 424 p. (Documents del fons municipal de Tarragona; 12) ARGILÉS, Anna; M. Luz Retuerta Jiménez. Documentant Regina: fonts d’arxiu per a la història de les dones. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 2006; 1 carpeta 28 p., 14 fitxes, 17 làm.; 34 cm + quadernet (28 p.)

Arxiu Nacional de Catalunya. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya [Recurs electrònic]: catàleg fotogràfic. [Sant Cugat del Vallès]: Arxiu Nacional de Catalunya, DL 2008; 1 CD-ROM. (El Fons Lluís Companys de l’Arxiu Nacional de Catalunya; 6) BALCELLS, Albert. El Pistolerisme: Barcelona (1917-1923).

Barcelona: Pòrtic, 2009; 214 p. (Pòrtic història nacional; 4) CABRÉ, Tate, Daniel Romaní. Parlen les dones: Sant Cugat del Vallès, 1912-1936. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009; 157 p.

CALDERÉ i BEL, Xavier. Els Bombardejos a Viladecans de l’any 1938. [Viladecans: Departament de Patrimoni Cultural-Arxiu Municipal, Ajuntament de Viladecans], 2009; 36 p.

CASALS, Pau. Pau Casals, Josep Trueta: “estimat doctor / admirat mestre”. Barcelona: A contravent, 2009; 160 p.

23/2/10 19:12:35

26 El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009: organització empresarial i ciutat industrial / [director: Josep M. Benaul Berenguer; autors: Josep M. Benaul Berenguer...[et al.]]

Sabadell: Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009; 494 p.

Els Diaris de Josep FranchClapers / [Pere Parramon Rubio, Jordi Font Agulló].

La Junquera: Museu Memorial de l’Exili, 2009; 168 p.

Els Monestirs benedictins a l’antic comtat de Besalú. Besalú: Amics de Besalú i el seu Comtat, 2009; 212 p. (Síntesi: Quaderns dels Seminaris de Besalú; 1) Enric Prat de la Riba: ahir i avui / presentació del President de la Generalitat de Catalunya, M.H.Sr. José Montilla. Barcelona : Museu d’Història de Catalunya, 2009; 410 p.

Expresos polítics: memòria dels ajuts concedits pel govern català / [direcció: Maria Jesús Bono]. [Barcelona]: Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, 2009; 63 p.

ANC24.indd 26

Fondos fotográficos. [Valladolid] : Junta de Castilla y León.

Consejería de Cultura y Turismo, DL 2008; 93 p. (MDM Convenciones) GAITX MOLTÓ, Jordi, Gerard Fogueras Cordero. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro: 1936-1939. [Santa Cristina d’Aro] : Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, DL 2009; 106 p. (Estudis Cristinencs; 2) Generalitat de Catalunya: obra de govern 1931-1939 / Francesc Bonamusa (dir.); Josep M. Bricall... [et al.]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2006-2009; 2 vol.

Guía del Archivo de la Diputación de Jaén / [textos: Adelaida García Sánchez, María José Andrés Rus]. [Jaén]: Diputación de Jaén, DL 2008; 251 p. + 1 CD-ROM Joan Comorera torna a casa / a cura de Carme Cebrián. Barcelona: Pòrtic, 2009; 424 p. (Pòrtic testimonis; 6) La Nostra memòria d’un temps de silenci: el record acadèmic de les antigues alumnes de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, 19501960 / [pròleg: Dídac Ramírez i Sarrió; coordinació: Antics UB]. [Barcelona]: Publicacions i Edicions de la UB, 2009; 107 p.

Los Rusos en la guerra de España, 1936-1939; [comisario: Ricardo Miralles]. [Madrid]: Fundación Pablo Iglesias, cop.

2009; 308 p.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier, Joan Vidal. Els Anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970): de la repressió a l’especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2009; 311 p.

OLIVERA i CASAS, Miquel. Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas: abril de 1938 - maig de 1939 / edició i estudis preliminars a cura de Jordi Font Agulló i Salomó Marquès Sureda. Girona: Diputació de Girona, 2008; 150 p. (Col·lecció Josep Pla; 20) PI i SUNYER, Carles. La Rússia que vaig veure (1931) / edició a cura de Laia Arañó Vega. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2009; 91 p.

23/2/10 19:12:38

Juliol-octubre 2009

Ingressos 27 PITARCH, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya. Ed. no venal. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2009; 125 p. + 1 CD-ROM SÁNCHEZ-VALVERDE VISUS, Carlos. La Junta Provincial de Protecció a la Infància de Barcelona, 1908-1985: aproximació i seguiment històric. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Infància i Adolescència, 2009; 201 p.

SOLDEVILA, Ferran. Entre la dictadura i la revolució: cròniques polítiques per a Ginebra i Liverpool / selecció i introducció d’Albert Balcells i Enric Pujol. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009; 296 p.

TACÓN CLAVAÍN, Javier. La Conservación en archivos y bibliotecas: prevención y protección. Madrid: Ollero y Ramos, 2008; 189 p.

VELASCO MARTÍN, Miquel Àngel. Manuel Serra i Moret: Vic, 1884-Perpinyà, 1963. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2009; 334 p.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ Fons de l’Administració Autonòmica Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Expedients de personal (1980-1993), 3,6 metres lineals.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 792 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Accés reservat. [fons 492, ingrés 2525].

Fons de l’Administració Perifèrica de l’Estat Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques Expedients d’expropiació forçosa (1829-1982), 26,5 metres lineals. Base de dades Access format d’intercanvi amb 200 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés reservat. [fons 691, ingrés 2553] Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge Expedients de qualificació d’habitatges de protecció pública (1960-1979), 2,1 metres lineals. Base de dades amb 31 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés reservat. [fons 707, ingrés 2554].

Fons d’Institucions Centre Penitenciari Quatre Camins Expedients personals dels interns (1986-1998 dates d’obertura, 1994-1999 dates de tancament i 1989-2003 dates de tancament pels finats), 52,9 metres lineals. Base de dades Accés format d’intercanvi amb 597 registres.

Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés reservat. [fons 721, ingrés 2560] ÀREA DELS FONS HISTÒRICS Fons d’Associacions i Fundacions Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 1 exemplar del llibre “Joan Comorera torna a casa” (a cura de Carme Cebrián). Barcelona: Pòrtic, 2009. 0,1 m.

Fons Club Excursionista de Gràcia (CEG) Correspondència adreçada als socis, materials de difusió sobre les activitats pròpies, de Cantaires Muntanyencs del Club Excursionista de Gràcia i d’altres entitats de muntanya, retalls de premsa i altres recursos d’informació. 2000 – 2008. 0,1 m.

ANC24.indd 27

23/2/10 19:12:38

28

Juan Perea, consulta un mapa al front . CAT ANC 1-771 u.c. 5.

Fons: Juan Perea Capulino (AGE)

Fons Comercials i d’Empreses Fons SA Cardoner “Memòries familiars. Descendents de Benet Cardoner” / Carles Cardoner i Blanch (autoedició feta a Barcelona l’abril de 2009). 0,1 m.

Fons patrimonials i familiars Fons Família Azcárate (AGE) “Boletín de la Asociación de Militares Profesionales Leales a la República Española” (Mèxic, 1944), núm. 1, 4 i 5 (6 exemplars) i inauguració del pla cultural de la mateixa entitat (1942) (2 exemplars); manuals de l’especialitat d’enginyers de l’Escola Popular de Guerra de les Milícies Antifeixistes de Catalunya (1936-1937) (7 exemplars); “Revista Militar. Asociación de Militares Republicanos Españoles” (1945/1947), núm. 6 i 7 (2 exemplars); “El comisario. Al servicio de los Comisarios delegados de guerra” (1937) (1 exemplar). 1936 – 1947. 0,1 m.

Fons personals Fons Antoni Gutiérrez Díaz Documentació relativa a l’activitat a les plataformes unitàries antifranquistes, a l’Assemblea de Parlamentaris, a la Generalitat provisional; materials sobre l’Estatut i la Constitució espanyola; correspondència i activitat als actes i òrgans de govern del PSUC (Secretaria General, Congressos, Conferències Nacionals, Comitè Central, Secretariat del Comitè Central, Comitè Executiu, secretaries i comissions), materials de propaganda i electorals, d’entitats polítiques vinculades, dels Grups Parlamentaris al Parlament de Catalunya i el Congrés espanyol; activitat al Parlament europeu; dossiers temàtics. 1970 – 2002. 56,8 m.

ANC24.indd 28

Fons Josep de Peray i March Documentació identificativa pròpia i familiar, correspondència amb el seu germà Pau i rebuts i factures d’adquisició de diferents béns personals; nomenament com a jutge municipal i activitat professional com a advocat; cartes rebudes; presidència del Capítol de l’Orde del Sant Sepulcre a Barcelona; actuació durant els primers mesos d’implantació de la Diputació Provincial de Barcelona del nou règim franquista; invitacions a actes públics. 1903 – 1942. 0,1 m.

Fons Vicente Andrés Sánchez Diari de la seva mobilització al front, breu exili i estada als camps de concentració (16 de maig de 1938-16 de maig de 1939); cartes trameses a la família escrites en campanya; gestions fetes per la família a fi de conèixer el seu parador; estada al camp de concentració de Camposancos-La Guardia; servei militar (1942-1943); autorització per a l’entrada a Andorra (1957); vida laboral del seu pare com a ferroviari; diners lliurats al “Fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo”; documentació identificativa i targetes de racionament.

1926 – 1957. 0,1 m.

Fons Manuel Miserachs i Rigalt – Montserrat Ribalta i Escoda 9 accions de Premsa Catalana, SA, a nom de Manuel Miserachs; 1 separata mèdica obra del doctor Miserachs; 2 publicacions de Joan Petit dedicades a Montserrat Ribalta. 1929 – 1978. 0,1 m.

1 diploma de placa de la Creu Roja espanyola atorgat a Manuel Miserachs i Ribalta (inclou la carta de comunicació de la concessió) i 2 quaderns (amb peces soltes annexes) de dibuixos en aquarel·la de moda, plantes i paisatges rurals, obra de Montserrat Ribalta i Escoda.

1925 – 1980. 0,1 m.

Fons Pere Armengol i Cornet Correspondència familiar i de l’activitat del seu fill Manuel Armengol i Bas; nomenaments a les Audiències de Barcelona i Madrid i càrrecs relacionats amb les institucions penitenciàries; escrits sobre el sistema penitenciari; correspondència, principalment rebuda, de les institucions i de personalitats i entitats espanyoles i internacionals; activitat a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i altres entitats; distincions, premis i participació als Congressos Internacionals Penitenciaris. 1858 – 1928. 0,6 m.

Fons José Solano Latorre Promoció a l’exèrcit; activitats de lleure; relació amb B. Bassegoda Musté i J. A. Samaranch; targetes, passis, títols de soci i nomenaments referents a l’activitat associativa; carnets d’afiliació a FET y de las JONS i documents acreditatius de l’exercici de càrrecs públics

23/2/10 19:12:38

29 Información de la Embajada de Su Majestad Británica” (1944-1946) i altres documents de la mateixa procedència (discurs de la victòria de Winston S. Churchill i acusació del fiscal britànic al Judici de Nuremberg); i Butlletí d’informació de l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid (1945). 1936 – 1946. 0,2 m.

Col·leccions Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Actes fahents per dos pessas de terra que lo Sr. Pere Anton Bastero, ciutadà honrat de Barcelona, ha comprat del Sr. Dn. Bernat de Foxà y de Boxadós”. Llibre en foli amb les seves cobertes originals de pergamí, esquinçades a la part inferior. [80] f. 1623 – 1701. 0,1 m.

Document relatiu a un plet de la família Aragay de Girona [1] f. [1480 – 1520]. 0,1 m.

Correspondència i altra documentació rebuda per Ceferino Ferret, de Vilanova i la Geltrú, auditor de guerra del terç naval de Barcelona i jutge comissionat de diverses causes (31 unitats). 1796–1816. 0,1 m.

Documentació sobre el plet entre els marquesos de Cerdanyola i el Consell municipal de la vila sobre la plena jurisdicció civil i criminal dels marquesos sobre Cerdanyola com a senyors del Castell de Sant Marçal. 1778.

0,1 m.

Retrat de José Solano Latorre, a l’inici de la seva carrera militar.

CAT ANC 1-920. Fons José Solano Latorre

(tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i secretari polític del governador civil de Barcelona); minutes d’àpats de recepció de personalitats polítiques; distincions en l’àmbit polític i militar; obra aliena; i retalls de premsa de les activitats de la Jefatura Provincial del Movimiento de Barcelona (1951-1954). Biblioteca i hemeroteca. 1934 – 1988. 0,5 m.

Fons Joan Cervera i Batariu Documentació identificativa, personal i religiosa, agendes, correspondència, activitat associativa (especialment a la Mountain Wilderness de Catalunya), propaganda política, documentació de viatge i recursos d’informació.

Biblioteca particular. 1902 – 2009. 1,4 m.

Fons Joan Llobet i Armadans Diari de guerra (18 de novembre de 1936 a 11 d’agost de 1937); butlletins dels serveis diplomàtics britànics a Barcelona i Madrid: “Noticias de la British Broadcasting Corporation” (1942-1945), “La Semana Londinense” (1944-1945), “Noticias de Londres” (1945), “Boletín de

ANC24.indd 29

Documentació sobre un censal fet a favor del notari Francesc Cortès pel convent de Santa Caterina de Barcelona.

1689 – 1704. 0,1 m.

Informe sobre l’estat de la pesca i la navegació a la província marítima de Tarragona. 1780 – 1800. 0,1 m.

Documentació dels marquesos de los Vélez relativa als beneficis de la Capella del Palau Reial de Barcelona. 1677.

0,1 m.

Discussió sobre si hi hagué cristiandat a Barcelona i Església des dels temps de l’apòstol Sant Jaume. 5 f. [1750 – 1800]. 0,1 m.

Trasllat de la venda feta pel rei Pere IV d’Aragó a diverses dignitats i particulars del dret d’herbatge de diversos castells, llocs, quadres, parròquies i termes (1358-1380).

1674. 0,1 m.

Documentació relativa al procés instruït contra Antoni Barata, ministre de la Junta Nacional de crèdit públic, acusat de contactes amb França (2 unitats). 1812. 0,1 m.

Reclamacions interposades a nom de Josep Antoni de Martí i Creus per pagaments i emprèstits fets al govern francès entre 1808 i 1810; Taules d’ingressos i despeses relatives al cobrament de pensions de lloguers, censos i censals gestionats pel mateix Martí i Creus. 1781 – 1817.

0,1 m.

23/2/10 19:12:39

30 Reclamacions relatives a la disputa per la provisió d’una canongia al Capítol de la Catedral de Barcelona entre don Marià Oliveras i don Antoni Gualdo. [1750 – 1800].

0,1 m.

Projecte d’aparell mecànic (en concret, d’una gran gàbia dotada d’ascensor) per a l’engreix d’aus presentat per O. Martin, inventor, al Jardin d’Acclimatation de París (podria tractar-se de la “Grande volière”, instal·lació de grans dimensions, en ferro, construïda el 1860). [1850 – 1860]. 0,1 m.

Croquis parcial de la muralla de Sant Llorenç de Mataró, la Porta de Barcelona i l’encreuament dels carrers de la Riera i de Barcelona a la mateixa ciutat. [1800 – 1850].

0,1 m.

Compte donat per Josep Jaume Creus i Llobateras, notari de Barcelona i escrivà de la Reial Junta de Comerç i Moneda, a Francisco Montero, del Consell Reial, dels lloguers rebuts per la Reial Fàbrica de Moneda de Barcelona, des del mes de juny de 1736. 1738 – 1742. 0,1 m.

Correspondència rebuda per Agustí de Fivaller i Bru sobre matèries eclesiàstiques (4 unitats). 1803 – 1805. 0,1 m.

“Relación de las cantidades que pagó don Francisco Babot al ejército francés en calidad de contribuciones catastrales, personales, directas, sobre bienes rahices, ordinarias y estraordinarias, según consta por los recibos que se presenta al escelentísimo Ayuntamiento con espresión de sus fechas y nombres de los recaudadores” (18101813). [1813]. 0,1 m.

Descripció de les cases i botigues que el notari Francesc Cortès té entre els carrers de Mirallers i Banys Vells de Barcelona, amb la indicació de qui n’eren els anteriors propietaris i de quina manera li pervingueren. [1800 – 1850]. 0,1 m.

“Espéculo ahont se veuen justificadas diferents lineas o genealogias de diferents beneficis y fundadors” corresponents a la seu de Vic. [1750 – 1800]. 0,1 m.

Correspondència tramesa per Faust Llovet, des de Barcelona, al seu fill Martí Llovet, establert a Alacant per negocis comercials, i per Francesc Planelles, també des de Barcelona, dels anys 1803-1804 (70 unitats). 1803 – 1804. 0,1 m.

Llibre d’àpoques de Jaume Joan Arimon, candeler de cera, com a curador dels fills de mestre Jaume Soler, sastre de Barcelona. 1608-1625. Llibre en quart amb les cobertes de pergamí originals. [43] f. 1608 – 1625. 0,1 m.

Correspondència rebuda pel general de l’Exèrcit espanyol Francisco Pérez Clemente, durant els anys 1915-16 (120 unitats, aproximadament). 1915 – 1916. 0,1 m.

“Llibre de memòrias” o Llibre de la fàbrica de Joan Pons.

En foli, [122] f., cobertes originals de pergamí. 1813 – 1817. 0,1 m.

ANC24.indd 30

Llibre de Rafel Riera, corredor d’orella de Barcelona, com a curador del pubill Bartomeu Àngel, pentiner de Barcelona, habitant al carrer de l’Argenteria de Barcelona.

Llibre en quart, [25] àpoques cosides al començament del llibre, 152 f., cobertes originals de pergamí. 1641 – 1661. 0,1 m.

Llibre d’àpoques d’Esteve Serra, manyà de Barcelona. En quart, [40] f., amb les seves cobertes originals de pergamí. 1733 – 1780. 0,1 m.

“Memòria que presenta donya Maria dels Àngels Garriga i Martín, mestressa nacional excedent i actualment mestressa municipal de pàrvuls del Grup Escolar Baixeras” sobre l’estat de l’ensenyament a Barcelona. 16 pàgines.

1930. 0,1 m.

Expedient del servei militar del soldat Isidre Garriga i Jané (llenyataire de Cerdanyola), entre 1892 i 1899. 1899 – 1902. 0,1 m.

Col·lecció de Pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya Àpoca de 57 lliures i 2 sous, de moneda barcelonesa, rebuts per Bernat Cuch, mercader de Barcelona, corresponents a un violari. En poder de Bernat Arnau, notari públic de Barcelona. 1368.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola Correspondència rebuda per Josep Bordas i Gebhardt de diferents personalitats polítiques i socials: Joan Lluhí i Vallescà (1932), Pere Comas i Calvet (1930-1933 i 1936), Manuel Carrasco i Formiguera (1933-1934) i Domènec Batet (1932). 13 cartes i una targeta gran (inclou també una missiva del president Lluís Companys a Frederic Roda el 1930 i una carta del mateix Josep Bordas a Odón Hurtado el 1951). 1930 – 1951. 0,1 m.

“Generalitat de Catalunya. Presidència. Comissariat de Propaganda. Comunicat de Premsa”. Édition française.

Núm. 178. Barcelona, 17 fevrier 1937. 4 f. 1937. 0,1 m.

“Cançoner popular internacional Catalunya”, editat per la Secció de Música del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. 1938. 0,1 m.

Autorització de la Comandància Militar del Bidasoa a favor de Carme Arnau Clos i el seu fill per entrar en territori espanyol; dos certificats de bona conducta atorgats per l’alcalde del barri de Tamarit (Barcelona) a favor de Carme Arnau Clos i el seu fill; quatre dibuixos de la finca “Chateau Lê Pic” (Hastinges, França) on Carme Arnau i el seu fill van estar com a refugiats d’una colònia infantil (un inclou una carta de Xavier Tena); i dos certificats de vacunes de Josep Maria Arnau i Clos. 1939. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle xx de l’Arxiu Nacional de Catalunya Documentació del Casal Català de Buenos Aires: cor-

23/2/10 19:12:39

31

Dibuix de la finca “Chateau Lê Pic” (Hastinges, França) que acollí una colònia infantil de refugiats espanyols (1939).

CAT ANC 1-756. Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola

respondència rebuda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola (cartes d’Artemi Aiguader i Jaume Miravitlles), en especial sobre l’ajut material tramès a Catalunya; recull de premsa sobre l’activitat dels catalans de l’Argentina (1937-1938); documentació de la Secció d’Art Escènic (1945-1953).

1936 – 1952. 0,1 m.

Documentació sobre l’estada com a refugiats a Samatan (Gers) de Josep Masalles i Creixell i Elisa Garrido García: cartes des dels camps, llistes de refugiats, butlletes del Comité Samatanais de Secours aux Réfugies Basques, salconduit, certificat de serveis a les companyies de treballadors espanyols, contracte de treball per a obrers de nacionalitat espanyola refugiats a Gers i retalls de premsa. 1939 – 1940. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre qüestions religioses i literàries d’Àngel Colomer del Romero Documentació sobre activitats dels cors parroquials, de cursos i trobades de caràcter litúrgic, catequètic i eucarístic; publicacions i retalls de premsa sobre litúrgia i temes religiosos en general; retalls de publicacions catòliques com ara “El Matí” i “Flama” (Federació de Joves Cristians de Catalunya); publicacions literàries del període 1908-1936: “El Teatre Català”, “La Escena Catalana” i “Novelas y Cuentos”; i articles de Josep Maria Espinàs a la secció “A la vora de...” (“Avui”) (1979-1986). 1908 – 1986. 0,6 m.

Col·lecció Pau Casals i Defilló Opuscle del Casal de Catalunya a Buenos Aires en homenatge al mestre Pau Casals (Nadal de 1971). 1971.

0,1 m.

ANC24.indd 31

Col·lecció de Publicacions Periòdiques de l’Arxiu Nacional de Catalunya 37 exemplars de la publicació “Novedades de Moscú. Semanario”. Núm. 1553-1561, 1563-1576, 1578-1581, 1583-1592 (2 de juny de 1991 / 5 de març de 1992).

1991 – 1992. 0,1 m.

Col·lecció sobre brigadistes internacionals cubans a la Guerra Civil espanyola (AGE) Publicacions periòdiques de Víctor Pina Tabío (exemplars, entre altres, de les revistes “Espanya republicana”, “Girón” i “Der antifaschistische Widerstandskämpfer”). Inclou la monografia de Waldo Leyva titulada “La espiga derramada. Canto a la República Española” (La Habana: Editorial Arte y Literatura, 2006. 273 p.). 1971 – 2006. 0,1 m. ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS Fons de l’Administració autonòmica Generalitat de Catalunya (Segona República) 4 fotografies b/n produïdes per la Conselleria de Defensa de la Generalitat republicana entre els anys 1936 i 1938.

Fons d’Associacions i Fundacions Escoltes Catalans 27 negatius b/n; 22 diapositives color; 197 positius b/n; 63 positius color; i 100 cartells. Fotografies i produccions impreses de les activitats de l’entitat escolta fetes entre els anys 1950 i 2000.

Noies i Nois Escoltes (NINE) 1415 positius b/n; 1000 negatius b/n; 444 diapositives color; 1126 positius b/n; 785 positius color. Imatges de diferents activitats fetes per l’entitat entre els anys 1940 i 1980.

Fons patrimonials Família Azcárate (AGE) 39 fotografies de temàtica militar, personal i familiar de Patricio de Azcárate.

Família Maluquer 1 CD-R que conté la gravació en àudio de l’acte d’imposició de la Medalla del Treball a Joaquim Maluquer i Nicolau (1958); 2 DVD que contenen pel·lícules sobre el viatge a Amèrica de Josep Maluquer i Nicolau l’any 1929 i la Maquinista Terrestre y Marítima, SA l’any 1960; 2 medalles del XV Aniversari de la Sociedad Española de Ornitología; i 1 insígnia de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

23/2/10 19:12:39

32 Fons personals Paulina i Adelina Abramson (AGE) 109 positius b/n i 19 positius color, de les germanes Paulina i Adelina Abranson, durant diversos actes d’homenatge i de caire polític.

Antonio Gutiérrez Díaz 43 cartells i 4 dibuixos de temàtica diversa.

Joan Cervera i Batariu 20 cartells, 2 diplomes i 2 dibuixos sobre temàtica excursionista.

Josep de Peray i March 11 positius b/n sobre el Capítol de l’Ordre del Sant Sepulcre de Barcelona.

Juan Perea Capulino (AGE) 2 àlbums (106 positius b/n i 1 targeta postal) sobre l’activitat familiar i militar del general Perea durant la Guerra Civil espanyola.

Manuel Miserachs i Rigalt – Montserrat Ribalta i Escoda Dues caricatures de Manuel Miserachs i un gravat.

Dues llibretes amb 45 dibuixos i un diploma de l’Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española.

José Solano Latorre 787 positius b/n sobre l’activitat política de José Solano com a secretari polític del governador civil de Barcelona i com a sotscap del Movimiento Nacional a la Província de Barcelona.

Col·leccions Col·lecció de Fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya 3 positius b/n: dos de la construcció del túnel de la Rovira l’any 1971 i un de Núria sense data.

1 positiu b/n de les oficines de la revista “Catalunya” amb

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

ANC24.indd 32

Edita:

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08195 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/ A/e: anc.cultura@gencat.net

motiu de la publicació del primer llibre de l’AACC a Buenos Aires el novembre de 1939.

Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil espanyola 1 positiu b/n de l’església de Betlem a les Rambles de Barcelona, després dels fets de juliol de 1936.

Col·lecció de bans de l’Arxiu Nacional de Catalunya 1 ban sobre la prohibició de la importació de productes estrangers, amb una relació de les excepcions.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle xx de l’Arxiu Nacional de Catalunya 1 positiu b/n d’Antoni Maria Sbert i Massanet i un altre de Pere Bosch i Gimpera, amb anotacions manuscrites per ells, en agraïment al Casal Català de Buenos Aires. 6 positius b/n de la inauguració del Mas Dorca d’Arenys de Munt el 1937.

21 positius b/n de l’exili a França de Joan Sauret i García.

Col·lecció documental sobre brigadistes internacionals cubans a la Guerra Civil (AGE) 563 positius b/n; 9 negatius color; i 2 positius b/n, donats per Gumersindo Seijido López, guerriller de l’Agrupació Lleó-Galícia.

Col·lecció de diplomes de l’Arxiu Nacional de Catalunya Diploma d’homenatge a l’empresari Feliu Barnola Comas; dibuixat i signat per J. Maurí i Espadaler l’any 1936.

Diploma expedit per la Junta de Comerç de Catalunya a favor d’Antonio Roca, el 1847.

Col·lecció de postals de l’arxiu Nacional de Catalunya 1043 postals turístiques de Catalunya i de diversos indrets d’Espanya.

Col·lecció de plànols de l’Arxiu Nacional de Catalunya Plànol dels terrenys i edificis que posseïen els avantpassats d’Aniceto Espinach al barri de la Ribera, abans de la construcció de la Ciutadella.

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell F. Balada, J. Fernandez, de Redacció: À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació: F. Olivé

Impresió: Tiratge: ISSN: Dip. Legal:

Gràfiques Orient 1.500 exemplars 1695 - 9000 B-27.802-2002

23/2/10 19:12:40