Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núms. 25 26 (juliol 2010)

Cultura Arxius

Números 25 i 26 Juliol 2010

C

VINT-I-CINC NÚMEROS DEL BUTLLETÍ DE L’ANC: UN BALANÇ D’URGÈNCIA Ja fa vuit anys que el Butlletí de l‟Arxiu Nacional de Catalunya us informa quadrimestralment de les novetats i dels temes relacionats amb els ingressos i tractament dels fons que custòdia, i de les tasques i procediments que té en curs el centre. Ara, quan arribem al número 25 d‟aquesta publicació creiem que és oportú fer-ne un petit balanç. Balanç adient, també, pel canvi –anunciat en el número anterior– de la manera de presentar-se del propi butlletí: quan els canals de comunicació institucional, apostant decididament per les tecnologies de la informació i la comunicació (les anomenades TIC) i per una administració cada dia més accessible des d‟entorns telemàtics, han prioritzat l‟edició digital del nostre butlletí (com la de molts altres) enfront de l‟edició en format paper.

El juny de 2002, quan apareixia el primer número del butlletí, es manifestava que els centres amb vocació de servei públic com l‟Arxiu Nacional de Catalunya, els cal un interca nvi permanent amb la societat per tal d‟informar de les seves actuacions i adequar-les a les necessitats dels usuaris. L‟objectiu que aleshores pretenia el butlletí era poder facilitar als usuaris de l‟Arxiu la informació precisa i puntual sobre ingressos de fons, les novetats del seu tractament arxivístic i les activitats de difusió i comunicació. Ara, vuit anys desprès o, si voleu, amb vint-i-cinc números publicats, observem que aquell objectiu primigeni és vigent, malgrat que l‟Arxiu disposa ara d‟altres eines de comunicació en fase creixement, com la pàgina Web, que també estan en aquella línia de difusió de les activitats del centre.

El butlletí ha crescut, i molt, en el decurs d‟aquests anys. Ho ha fet de dues maneres: una de formal, i l‟altra en els continguts. Formalment, s‟ha passat d‟una publicació modesta que no superava les deu o dotze pàgines en els primers números, a les més de trenta pàgines en els darrers. També hi ha hagut un increment considerable en el número i en la qualitat de les imatges que es publiquen: les primeres eren monocromes (en blanc i negre, o amb virats blavosos) i ara, ho són a tot color. Pel que fa als continguts podreu constatar que els articles del butlletí (sota l‟epígraf de temes) s‟han consolidat científicament, mentre s‟aprofundia en les seves aportacions i anàlisis. L‟apartat notícia, que al principi donava només una breu referència dels fons ingressats a l‟Arxiu, veiem ara que, sovint, a més, s‟hi pot trobar una àmplia anàlisi del fons: la formació com a conjunt documental, les seves vicissituds fins ingressar a l‟Arxiu i el quadre de classificació establert. En definitiva, àmplies i documentades aportacions que

SUMARI Editorial Vint-i-cinc números del Butlletí de l‟ANC: un balanç d‟urgència / 1 Temes La preocupació per la caiguda de les rendes senyorials al segle XVIII segons un llibre mestre de l‟administració del col·legi de Sant Ignasi de Manresa / 2 Missió requisa. El primer any de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos / 5 La Carta de Serveis de l‟Arxiu Nacional de Catalunya: balanç del primer any d‟implantació / 12 Noticiari Els lliuraments FTP de l‟Arxiu Nacional de Catalunya / 19 El fons del llinatge Cluet, senyors de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell / 19 La digitalització de l‟obra orignal del fons Carles Riba - Clementina Arderiu / 20 L‟associació d‟imatges en moviment i so a GANC no textual / 21 3.588 expedients de la Junta de Museus de Catalunya ja es poden consultar en suport digital / 21 Els fons institucionals de l‟ANC sobre la història del llibre i l‟edició a Catalunya / 22 Dos treballs de recerca d‟alumnes de batxillerat realitzats amb el suport del SDANC, guardonats amb premis del CIRIT i del Memorial Manuel Vázquez Montalbán / 23 L‟ANC participa en l‟organització de les Terceres Jornades Educació i Arxius. Fonts primàries en l‟educació digital / 23 El testimoni documental de trenta anys de Refugi i Dret d‟Asil a l‟Arxiu Nacional de Catalunya / 24 La catalogació del fons bibliogràfic Armand de Fluvià i Escorsa / 25 Publicacions / 26 Ingressos / 29 Agenda / 37

2 eleven els continguts d‟aquell butlletí informatiu del començament a la categoria de “revista científica”, a l‟actualitat.

Des de l‟Arxiu Nacional de Catalunya seguim treballant per què l‟objectiu de donar puntual informació als usuaris de les novetats dels fons documentals i del centre s‟acompleixi. És per això que des de l‟Arxiu s‟impulsen diferents estratègies de comunicació que es fonamenten en la transparència democràtica de les actuacions i dels continguts de l‟arxiu, amb voluntat de servei a la societat.

LA PREOCUPACIÓ PER LA CAIGUDA DE LES RENDES SENYORIALS AL SEGLE XVIII SEGONS UN LLIBRE MESTRE DE L’ADMINISTRACIÓ DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE MANRESA

L‟any 2007, l‟Arxiu Nacional de Catalunya va ingressar la documentació del fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloch, dins del qual es troba un volum en paper del segle XVIII que conté abundant informació sobre el patrimoni que a finals del mateix segle els Mercader havien comprat al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, dels Jesuïtes, arran de la supressió de l‟orde. 1 Com és habitual, amb la compra del patrimoni els Mercader van rebre, a més dels títols de propietat, tota l‟altra documentació vinculada a les terres i senyories que compraven. Aquest degué ser el cas del llibre que ressenyem, un volum enquadernat en pergamí que, tot i no portar cap títol que l‟identifiqui, al llom hi té escrit DPR – Señorias y castlanias.

El format del llibre és de 350 x 240 mm i consta de 443 fulls. El volum està parcialment foliat: els 5 fulls primers no tenen cap numeració, desprès segueixen 352 fulls foliats de l‟1 al 433 (la numeració salta del 348 al 429) i, finalment, acaba amb 5 fulls més sense foliar.

Conté un apèndix que se situa entre els folis 429 i 433.

Sobre l‟ingrés del fons del llinatge Mercader i sobre la documentació que conté, vegeu: Josep FERNÁNDEZ TRABAL “El fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc”, ANC. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 19 (març 2008), p. 2-11.

1

El primer full sense numerar correspon a un índex a partir del qual podem veure l‟abast territorial de la documentació que hi trobarem: Senyoria del priorat de Sant Pau, Senyoria de Paguera en Manresa, Senyoria de Sbert, Senyoria del Col·legi, Senyoria o castlania de Vilacavalls, i Senyoria y castlania de Puigberenguer, noms que corresponen als diferents patrimonis que el Col·legi havia anat adquirint per compra o bé a través de donacions. En tots els casos es tracta de propietats i senyories situades en el terme de la ciutat de Manresa, llevat de la castlania de Viladecavalls, que es trobava situada als actuals termes municipals de Calders i Monistrol de Calders, al Bages.

El volum que ressenyem és un llibre mestre de les possessions del Col·legi, que servia de control de les propietats i de les rendes que es rebien. Sens dubte, devia ser un dels llibres principals de l‟administració del patrimoni del Col·legi de Sant Ignasi. Possiblement es va fer arran d‟una capbrevació de les propietats del Col·legi, per a la qual, prèviament s‟havia hagut de revisar l‟arxiu i la documentació del Col·legi per saber quins drets es tenien, sobre quines terres, conèixer l‟origen dels drets de propietat de cada peça de terra i, si calia, esdevenir una eina per a defensar aquests drets.

Un cop feta la capbrevació, o en paral·lel a la mateixa, es probable que tota la informació relativa al conjunt del patrimoni territorial es recollís en aquest llibre, el qual se seguí emprant al mateix temps que se‟n actualitzava amb noves entrades la informació que contenia, a fi de continuar el control sobre els béns del Col·legi i saber en tot moment qui, què i quan havia de pagar per aquestes propietats. El contingut del volum està organitzat per peces, partides, cases, masos, etc, amb una descripció per cadascuna de les possessions, agrupades segons les senyories corresponents. A cada full del llibre hi ha una entrada, que indica com la propietat que es descriu va arribar a domini dels jesuïtes, la situació i delimitacions de les partides, de les peces de terra, cases, etc; també, qui les posseeix, quines rendes o censos cal percebre i en quina data. D‟altra banda, les entrades fan també una breu explicació sobre els anteriors canvis de propietat (amb les dates que això tingué efecte), censos antics, etc. Quan es dóna el cas, també s‟hi inclouen anotacions de les confessions de la possessió recollides, possiblement, en capbreus. Tota aquesta informació es dóna, en molts casos, a partir de ressenyes breus dels documents corresponents i, quan s‟hi escau, inclou la referència al notari que el va redactar o la ubicació del document –la referència topogràfica– dins l‟arxiu del Col·legi. Després de cada entrada sempre es deix un espai en blanc (–al final de la pàgina i al vers del full–) per a afegir-hi les anotacions que siguin

3

Façanes de l‟església i el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, a inicis del segle XX. ACBG. Àlbum Recuerdos de S. Ignacio de Loyola.

necessàries en relació als canvis posteriors que hi pogués haver en el futur.

Possiblement aquest manuscrit va ser redactat a finals de l‟any 1729 o a inicis del 1730. Hi ha tres fets que així ens ho indiquen. D‟una banda, s‟hi fa esment a una capbrevació duta a terme el 1729, arran de la qual, molt probablement, es va escriure aquest volum.

D‟altra banda, al final d‟algunes entrades, trobem anotacions que porten la data de 1730 i que van ser fetes per la mateixa mà però amb una tinta diferent, més fosca, i que, per tant, probablement són posteriors a la redacció de la resta d‟anotacions de la pàgina. Per últim, al recte del full número 4, en fer la descripció de les possessions i de l‟església de Sant Pau es diu que una de les campanes té 100 anys atès que es va fer el 1630: “La campana major, de cent anys quant assó se escriu, perquè és del any mil sis-cens trenta. Tal vegada és més antiga la petita, que està dintre de la mateixa iglésia”.

Com hem indicat, un cop redactat el llibre, es van deixar espais en blanc per a completar-lo i actualitzarlo cada vegada que hi hagués un canvi que afectés a la propietat o al cobrament de les rendes i als censos pertinents. Així, trobem anotacions posteriors a la primera redacció del volum, fetes en diversos anys del segle XVIII (especialment del segon terç: 1730, 1731, 1737, 1746 i 1752, entre d’altres) amb les actualitzacions corresponents (noves entrades amb canvis de possessors, que serveixen per a actualitzar les dades i l‟estat de la peça o possessió. D‟altra banda, cal assenyalar que el llibre també inclou breus introduccions, de tres a nou fulls, depenent del cas, on s‟explica l‟origen i l‟evolució històrica del conjunt de cada senyoria. En aquestes introduccions s‟hi troben dades interessants que poden aportar novetats al coneixement historiogràfic local.

Amb tot, el que volem destacar en aquest article són els dos primers apartats del llibre, titulats Al lector (que trobem al segon full sense numerar) i Notícia dels mals usos y de altres servituts (que ocupa del tercer full sense numerar al cinquè full sense numerar). Són uns textos breus en els quals el redactor avisa als futurs administradors del Col·legi sobre la necessitat de capbrevar periòdicament i, també, fa un breu resum històric dels mals usos. Així, tot i l‟innegable valor que aquest volum té per a la història local de Manresa i del Bages, ja que aporta una gran quantitat de notícies sobre la història de les diverses possessions del jesuïtes a la comarca i ens forneix de molts topònims i noms de propietaris i possessors de les terres durant els segles XVII i XVIII, allò que en aquest moment ens el fa més interessant és el seu aspecte més general. En consonància amb el que ens adverteix el redactor del llibre en el capítol introductori, podem veure-hi l‟interès i la preocupació d‟un senyor territorial de perpetuar els seus dominis, en un moment en què els estaments pagesos intentaven escapar d‟haver de pagar els censos i de reconèixer el domini a aquests senyors. En aquest punt, cal remarcar que el segle XVIII va ser, efectivament, un moment durant el qual es va reactivar la redacció de capbreus, i en el què els diversos senyors territorials i jurisdiccionals procuraren reafirmar el seu domini i el seu poder sobre els pagesos a fi de mantenir –i augmentar si era possible– les seves rendes i per tant, el seu alt nivell de vida.

Això és el que es desprèn de la introducció del llibre, que pel seu interès transcrivim integrament, on es pot veure la preocupació del redactor –sens dubte, un dels jesuïtes administradors de les rendes i de l‟economia del Col·legi– per a mantenir els ingressos constants del Col·legi. Per aquesta raó recomana als futurs successors en el càrrec de capbrevar amb una periodicitat d‟uns 20 anys, com a màxim, amb l‟objectiu doble de recordar

4

als pagesos qui és l‟amo de la terra i de no perdre ni un diner de les rendes i censos que s‟han de percebre de cada peça de terra. La mateixa preocupació per una economia sanejada del Col·legi, fa que indiqui quina mena de pactes econòmics cal establir amb el notari responsable de la capbrevació, amb l‟objectiu d‟evitar que aquell pretengués cobrar més del compte i, així, estalviar al màxim les pèrdues econòmiques al Col·legi.

Cal tenir present que aquest advertiment inicial que fa el redactor del llibre no és gratuït, sinó que té la seva raó de ser, ja que, com hem dit, es va fer en un moment en què els senyors territorials veien perillar part de les seves rendes, per l‟oposició dels pagesos a reconèixer la seva senyoria. Això comportava que, a més, davant del perill de veure minvar els seus ingressos, els senyors volguessin augmentar les rendes que rebien amb la imposició de nous censos, en alguns casos amb l‟excusa que antigament ja s‟havien cobrat.

Per comprendre la motivació de l‟autor d‟aquest primer text del llibre, hem de tenir present que el 1688, uns 40 anys abans de la redacció d‟aquest llibre, a Manresa hi va haver una revolta de la fam, antisenyorial, coneguda historiogràficament com a l’avalot de les faves, que segurament els jesuïtes més vells de la casa encara recordaven. Aquesta revolta la van protagonitzar els pagesos de la ciutat i va venir motivada per l‟oposició d‟aquests a pagar un impost –el delme– sobre les faves, cebes, alls, hortalisses i altres productes agrícoles que es collissin en el terme de Manresa. Delme, que els canonges havien cobrat antigament i que, després de bastants anys de no fer-ho, volien tornar a rebre, motiu pel qual, davant de l‟oposició dels pagesos de Manresa, s‟havia obert un plet davant la Reial Audiència i els canonges n‟havien obtingut una sentència favorable. 2 Uns altres fets que els administradors del patrimoni del Col·legi de Sant Ignasi segurament també coneixien, i els podien preocupar, eren els problemes que, des de la primera dècada del segle XVIII, periòdicament tenia el monestir de Sant Benet de Bages amb els habitants de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. El motiu de fons era la oposició constant dels pagesos a que Sant Benet pogués capbrevar les terres, és a dir, la negativa a haver de reconèixer, davant d‟un procurador del monestir i d‟un notari que en donés fe, quines terres tenien pel monestir i quins delmes, primícies, tasques o altres rendes havien de pagar a Sant Benet de Bages en tant 2

S obre aquest tema, ve geu Ll orenç F ERRER i ALÒS, “L‟Avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688”. Recerques, núm.11 (1981), p. 125 -135.

Advertència introductòria del Llibre mestre de les possessions del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, dels Jesuïtes (Segle XVIII).

CAT ANC1-755 Fons Llinatge Mercader.

que senyor d‟aquestes terres.3 Així, l’any 1711 s’inicia un plet amb els habitants de Navarcles per la negativa d‟aquests a pagar el delme de llegums i verdures, amb l‟argument que mai no l‟havien pagat. Aquest plet s‟anà enllaçant amb d‟altres de posteriors, per la capbrevació de les terres que els navarclins posseïen als termes Navarcles i de Sant Fruitós de Bages i pels nomenaments dels regidors dels municipis, que els habitants de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles volien fer i decidir directament ells i no pas que fossin triats per l‟abat del monestir. Tot l‟afer no es tancà fins l‟any 1784, pel que fa a la capbrevació, i fins a l’extinció del monestir, l‟any 1835, pel que fa al nomenament dels regidors i al pagament dels delmes i altres censos. 4 Marc Torras Serra

3

Sobre aquest tema vegeu Francesc SERRA i SELLARÉS, “Un senyoriu en crisi: municipis i parròquies contra el Monestir de Bages durant els segles XVIII-XIX”. Manuscrits, núm. 20 (2002), p. 111-119.

4 Aquests plets estan estudiats a Elisa BADOSA i COLL, “Procés d‟una resistència pagesa. El poble de Navarcles contra el monestir de Sant Benet de Bages (1711-1835)”, Actes del 1er. Col·loqui d’Història Agrària. València : Institut Alfons el Magnànim, 1983, p. 411-424.

5 TEXT Al lector Sàpia lo lector que la causa de haver pres lo treball de escriurer las senyorias y allovetats ab sos títols va ser lo advertir que per descuit dels antecessors quedaven moltas perdudas, com és de veurer, particularment, en la castlania de Viladecavalls, Monistrol de Calders y Sant Vicens de Calders, de la qual molts censos se deixan de cobrar y nos negan moltas senyorias de massos, de manera que per recobrar-los és menester un plet per a cada una. Vené Narcís Payssa la mitat de dita castlania al Col·legi als 3 de noembre de 1635, y no·s troba acte algú de pocessió y no·s troba tampoch que capbrevàs lo Col·legi fins lo any 1649, y fou tant superficialment que són pocas las confessions, tal vegada perquè trobant alguna oposició se contentaren, per no haver de pledejar, ab lo que alguns pagesos volgueren confessar. Prosseguí lo descuit de capbrevar fins lo any 1717 en que un notari procurador del Col·legi obrí capbrevació, y com no tenia intel·ligència dels actes, disminuí censos, y presas unas pocas confessions, a la primera resistència se acobardà y deixà la empresa. Se obrí altre capbrevació lo any 1729, y luego fou necessari pledejar. Guanyada la causa se envestí a altre, ab qui se aportà plet. En lo ínterim se han pres moltas confesions, però faltan atras moltas perquè no·s pot donar pas que luego se oposen los pagesos y no es dable lo poder aguantar tantas causas juntas a un temps.

Per lo tant, advertesch als asdevenidors que proseguescan la capbrevació y, aquesta finida, no dexen passar lo més 20 anys y després tornen a capbrevar perquè de eixa manera se conserva la memòria entre los pagesos de las terras, se averiguan ab més facilitat las transportacions, se cobran los tersos y se firman los actes per rahó de senyoria. Ab que dificultosament en lo espay de 20 anys se perdrà senyoria alguna. Y, o sia després de haver capbrevat o quant algun pagès manifesta alguna venda, notese breument en aquest llibre segons la senyoria a què pertany, dich breument perquè si se escrigués tota la sustancia del acte, com ho feu un notari en foli 338 en breu temps quedaria escrit tot lo llibre.

Quant se haja de capbrevar, és menester fer certs pactes ab lo notari perquè de altre manera seria poch lo útil que lograria lo senyor. Y los pactes deuen ser com se segueixen o semblants a ells.

Primo que dels rèddits del capbreu se’n faran tres parts, ço és una per lo senyor, altre per lo notari y altre per lo procurador, però si lo senyor o algun home reb la confessió, las duas parts són del Col·legi.

Item que dit notari dega entregar dins verbi gracia tres o sis mesos acabada la capbrevació, la còpia autèntica del capbreu o altrament haja de entregar lo original

autèntich.

Item que en cas se intente alguna causa, lo notari dega fer tots los treballs de la causa sens poder exigir cosa de la part del capbreu sinó de la part altre o contrària.

Item que si fos necessari lo traurer algunas còpias de actes o capbreus del arxiu del Col·legi, dega dit notari traurer-los sens interès, pagant-se lo paper sellat de la massa comuna.

Item en cas se haguessen de portar causas en la present capbrevació, tindrà obligació dit notari de fer tot lo procés necessari per la justificació y reintegració de lo que se litigarà. Com y també en lo cas que quedasen alguns béns indefensos tindrà obligació de fer lo processal sens interès algú, y los altres gastos de paper sellat se pagaran de la massa comuna.

Item que tots los gastos que se oferiran en dita capbrevació se trauran de la massa comuna, menos lo paper sellat de la còpia.

Item que si durant la present capbrevació se fes alguna venda, lo ters sia tot del Col·legi, o del senyor, qui farà gràcia com li aparega.

Item que dit notari dega entregar recibo dels capbreus y actes se li entregaran.

Dels presents pactes o altres semblants se’n deuen fer dos còpias firmadas tant del senyor com del notari, la una quedarà en poder de aquest, y la altre en poder del senyor. Si a algú aparexerà que sia menester ajustar algun o alguns altres pactes, o limitar los aquí escrits, quedarà en sa llibertat, però nunca dexe lo senyor de pactar per no trobar-se després enganyat, y encara ab aquestas precaucions tindrà molt que sufrir.

MISSIÓ REQUISA. EL PRIMER ANY DE LA DELEGACIÓN DEL ESTADO PARA RECUPERACIÓN DE DOCUMENTOS INTRODUCCIÓ En aquest article hem volgut esbrinar els antecedents i les primeres actuacions de l‟espoliació dels documents catalans, és a dir, les confiscacions anteriors a l‟establiment de la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD) a Barcelona.

Ens intrigava sobre tot el fet que al Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH),l‟antic arxiu de la Guerra Civil a Salamanca, es troben a vegades documents de la mateixa localitat i fins i tot de la mateixa organització en agrupacions geogràfiques que no els correspondrien. Per exemple, documents de l‟Ajuntament d‟Alfarràs a

6 l‟agrupació documental PS Castelló, o de l‟UGT de Barbastre l‟agrupació documental PS Lleida). Fins i tot es pot donar el cas que es trobin en agrupacions documentals diferents (per exemple, documentació d‟Alcanar tan a l‟agrupació documental PS-Barcelona com a la PS Vinaròs, o documents de Castelló no només a PS Castelló, sinó també a PS Vinaròs i PS Barcelona.

Per mirar de trobar-ne l‟entrellat, ens hem basat en la documentació de la pròpia DERD, i fonamentalment en la correspondència entre el Delegat, Marcelino de Ulibarri, i el seu subordinat, el cap del “Servicio en los Frentes”, el tinent Manuel Martin Sastre. Això ens ha permès fer un recorregut de l‟actuació de l‟esmentat Servei per terres d‟Aragó, Castelló, Lleida i Tarragona, en un espai temporal que va del març de 1938 al gener del 1939.

ELS ANTECEDENTS Durant l‟any 1937 s‟havien creat al bàndol rebel tres organismes amb finalitats similars: L‟Oficina de Investigación y Propaganda Anticomunista (OIPA) que havia de recollir tota mena de propaganda impresa de les organitzacions i línies de pensament que es consideraven subversives (per tal d‟organitzar-ne la contrapropaganda), l‟Oficina de Recuperación de Documentos, més orientada a la recopilació de documents administratius o d‟arxiu i la Delegación Nacional de Asuntos Especiales, dirigida a la repressió de la maçoneria.

Santander i Bilbao van ser els bancs de prova del funcionament d‟aquests organismes.

En començar l‟any 1938, arran de la preparació de l‟ofensiva d‟Aragó, es va produir una reorganització d‟aquests organismes que va culminar, entre els mesos d‟abril i maig amb la unificació de tots ells en la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD) sota el comandament de Marcelino de Ulibarri. La seu de l‟organisme serà Salamanca, i per a la captura de la documentació es crea l‟anomenat “Servicio en los frentes”. El 13 de març del 1938 Marcelino de Ulibarri signa el nomenament del tinent Manuel Martin Sastre com a cap d‟aquest servei “en los frentes de combate y poblaciones que se ocupen al enemigo”. Li correspon coordinar els equips encarregats de confiscar tota la documentació pertanyent a organitzacions polítiques o sindicals o als seus dirigents i membres destacats.

DE FEBRER A ABRIL DEL 1938: LES OFICINES DE DAROCA I HÍXAR A ARAGÓ Es tracta d‟una etapa d‟organització del “Servicio”, encara vacil·lant. El febrer de 1938 (per tant, abans de la constitució oficial de la DERD) Martin Sastre ja és al front d‟Aragó. El primer centre d‟actuació és Daroca, a la província de Terol. Martin Sastre compta amb dos col·laboradors, Juan Fuentes i Prudencio Arza, als quals entrena i prepara per a la missió. L‟activitat més important és el contacte amb els diferents caps militars. De fet aquesta serà sempre una de les grans preocupacions de Martin Sastre. A més, es procedeix a la recollida de la documentació “que es pot”.

El 22 de febrer, els franquistes han ocupat Terol. Entre el 8 i el 22 de març, s‟ocupen les poblacions de Fuendetodos, Belchite, Híxar, Alcanyís, Montalbán. En la correspondència que estudiem, Martín Sastre informa de la requisa de documentació a tots aquests municipis: el dia 15 de març se n‟havien recollit ja uns 40 sacs, quantitat que encara havia d‟augmentar els dies següents. El 17 informa que s‟ha enviat documentació cap a Salamanca, des de Daroca, i que n‟hi ha més a punt d‟enviar a Híxar. En efecte, seguint els avenços militars, han traslladat el centre d‟actuació a aquesta població,”ciudad estratégicamente enlazada con todos los sectores del Frente Aragonés”. És des d‟aquí que el 22 de març informa dels registres a Casp i altres poblacions, amb un resultat de 24 sacs de documentació, sobretot de l‟Exèrcit de la República.

A la mateixa carta, Martin Sastre proposa una nova organització del servei: adscriure un equip a cada cos d‟exèrcit, i reservar-ne un per ajudar a les entrades de pobles importants. El canvi es deu a què els avenços es preveuen molt ràpids i en una franja de terreny molt àmplia. Atès que l‟objectiu és fer-se amb el màxim de documentació en el mínim temps, aquesta organització respon millor a la situació del front. Ulibarri donarà el vist-i-plau al nou esquema, i enviarà reforços (Joan Queralt i dos catalans més).

Entre el 22 i el 7 d‟abril l‟exèrcit franquista arriba a terres catalanes. Gandesa és ocupada el dia 2, Lleida el dia 3. Entre el 6 i el 7 les tropes entren a Almacelles i Balaguer. Altres poblacions importants són Móra i Flix. El dia 9 són a Amposta. Una mica més al sud, cau Morella. És en aquests dies que Martin Sastre rep instruccions per a la recollida de publicacions oficials: Gasetes de la República als locals dels ajuntaments i institucions oficials del territori aragonès, Diaris

7 Oficials de la Generalitat en entrar als nuclis catalans.

En l‟actualitat, la documentació confiscada a les localitats esmentades per Martin Sastre es troba repartida entre els PS Aragó, Vinaròs, Barcelona i Madrid.

DE MAIG A MITJAN JUNY 1938. L’OFICINA DE VINARÒS El dia 15 d‟abril de 1938 cau Vinaròs, a la comarca del Baix Maestrat, pertanyent a la província de Castelló, al límit amb la comarca tarragonina del Montsià. És ben sabut el que va significar aquest fet per al desenvolupament de la guerra. El territori lleial a la República queda dividit, i la Catalunya no ocupada resta aïllada i encerclada.

Pel que fa al “Servicio en los Frentes”, l‟avenç comporta un nou trasllat de l‟oficina principal. Abandona l‟aspre entorn de les muntanyes de Terol i s‟instal·la a Vinaròs. L‟11 de maig, Jesús Celaya, el secretari d‟Ulibarri, ja dirigeix allí la correspondència, és a dir que ja s‟hi compta amb una infraestructura fixa. Entre altres, acusa rebut de la comunicació de Martin Sastre sobre la tramesa de 7 sacs de documentació i de 2 col·leccions del Butlletí de la Generalitat. És el primer esment clar que, efectivament, ja ha començat l‟espoli a les poblacions catalanes tot just conquerides.

De fet, aquesta carta de Celaya es devia creuar amb la que l‟endemà mateix escrivia Martin Sastre a Ulibarri, des de Vinaròs, notificant que “un cop acabat el treball a la faixa de terreny conquerit” s‟ha organitzat l‟oficina a la població castellonenca. Ha recollit uns 15 sacs de documentació, i espera a recollir-ne més abans d‟enviar-la a Salamanca.

Tenim doncs muntada la nova oficina, la que seguirà a Daroca i Híxar. Des d‟aquí es coordina i dirigeix la feina dels equips, que treballen en zones ben diferents: les planes del Segrià, la zona de Terol, els voltants de Morella, les terres del Baix Ebre... El 6 de juny Martin Sastre informa a Ulibarri dels diferents equips i de les zones on operen: • L’equip de Salinas va amb el cos d’exèrcit comanat pel general Moscardó, i opera a Artesa, Alfarràs, Balaguer, Almacelles, Lleida...

• Amb el cos d’exèrcit del general Varela va un equip amb Fuentes al capdavant, més o menys per la zona limítrofe entre Aragó i Catalunya: Alcorisa, Andorra...

• El tercer equip, dirigit per Julio Lasanta té un cotxe més dolent i menys preparat, i en part per això, Martin Sastre l‟adscriu al cos d‟exèrcit de Garcia Valiño, que opera al Baix Ebre i Montsià: Ulldecona, Alcanar, Sant Carles, tot el territori més pròxim a Vinaròs.

• En canvi, la zona al sud de Vinaròs (Vila-real, Benicar-

Segells de la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos i del seu Servicio en los Frentes Exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya” .

ló...) va a càrrec de l‟equip de Queralt, i segueix el general Aranda.

• Finalment un altre equip, dirigit per Arza, actua, junt amb el General Solchaga, per terres del Pirineu aragonès: Sabiñánigo, Biescas, Boltaña.

Pel que fa a la zona de Terol, la confiscació ha estat completa i ja no hi queda res a recollir, com informen fins i tot els caps militars amb què Martin Sastre ha contactat.

Mentre els equips recorren els respectius territoris, a l‟oficina de Vinaròs es treballa en la preparació per a la presa de Castelló: contactes amb els caps militars, alguna visita al front, recollida d‟informació... També s‟acorda amb els caps de l‟Exèrcit que, en els interrogatoris als soldats presoners, afegeixin una pregunta sobre els emplaçaments dels locals “rojos”, que agilitzi la feina en entrar a les poblacions conquerides. Des de primers de juny, Lasanta ha començat a actuar pels voltants de Vinaròs.

Quant al dia a dia, està marcat per una primera inspecció i classificació de la documentació presa i la preparació de la mateixa per enviar-la a Salamanca. Pel que fa a Martin Sastre, ell es centra en la investigació sobre la maçoneria local.

En total l‟oficina de Vinaròs funcionarà durant una mica més d‟un mes, el temps de l‟ofensiva franquista al front de Castelló. De Vinaròs es trametran a Salamanca tres o quatre remeses de documentació, amb un total no precisat de sacs, però que no deu superar uns trenta o quaranta, si fem cas de les referències que ens en dona la correspondència que estudiem (uns quants, alguna documentació...l‟esment més concret és de 15 sacs). Els últims 15 dies estan marcats per la immediatesa de la presa de Castelló.

Pel que fa a la documentació de la zona resseguida pels equips, actualment es troba majoritàriament a PS Vinaròs però també als PS Castelló, Aragó o Lleida.

8 DE MITJAN JUNY 1938 A GENER 1939. L’ ESTABLIMENT A CASTELLÓ Castelló cau en mans de l‟exèrcit franquista el 14 de juny de 1938. El mateix dia, Martin Sastre anuncia en un telegrama, encara des de Vinaròs, que ja hi té local preparat, que ja s‟han decidit sobre el mapa els diferents llocs d‟actuació, i que ell mateix va cap allà acompanyant els equips. Altra cop la immediatesa entre conquesta i espoliació.

Abans d‟una setmana, el 20, Martin Sastre envia una carta a Ulibarri. Dóna compte dels registres als domicilis de Castelló. En primer lloc parla de la documentació sobre maçoneria, que sembla ser el que més centra la seva atenció, tot i que diu que no s‟ha trobat res interessant. Pel que fa a la resta de documentació, sí que n‟hi ha molta i important. Destaca la informació recollida sobre els caps militars republicans. I dos altres afers l‟ocupen: per una banda, la recollida de segells i efectes timbrats. Per una altra, un afer que tindrà un lloc important en la correspondència a partir d‟aquest moment: una investigació sobre els CLUEFS i el CLUEA, és a dir, sobre l‟estructura organitzada per a l‟exportació agrícola, bàsicament dels cítrics. Els CLUEFS eren els Consells Locals d‟Exportació de Fruita, i s‟agrupaven en el CLUEA, Consell Llevantí Unificat d‟Exportació Agrícola, que tenia la seu a València. Martin Sastre no pararà fins a aconseguir que es munti una comissió específica per a l‟estudi d‟aquesta institució, l‟actuació de la qual considera delictiva, culpable d‟obtenir importants quantitats (“millones”, diu) destinades, segons ell, a la compra d‟armes i a la lluita.

En successives comunicacions, a més d‟aquest afer, informa sobre registres a Castelló mateix i altres localitats: Vila-real, Benicàssim, Nules, Borriana, Torreblanca, Vall-de-roures, Calaceit, el Castell de Vilamalefa...

Paral·lelament a aquests registres de la zona, a més, els equips continuen fent expedicions. Així, el 22 de juny s‟informa de l‟anada de l‟equip de Fuentes al front de Varela, i el 27, amb un telegrama, de la sortida de tots els equips cap als respectius cossos d‟exèrcit. El 25 de juliol, un dels caps d‟equip, Queralt, en una carta a Ulibarri motivada sobre tot per afers personals, fa esment de la seva estada a Lleida, Vinaròs i Castelló, sembla que per aquest ordre. A finals de mes, l‟equip de Fuentes es desplaça cap a Rubielos de Mora. De fet, la mobilitat d‟aquests equips és objecte de nombroses comunicacions, i des de Salamanca, Ulibarri o Celaya s‟interessen sovint per tenir notícies exactes de la situació de cadascun d‟ells.

Quan, a partir de juliol, els fronts s‟estabilitzen novament, Martin Sastre estipula viatges d‟uns dies als fronts o a les terres ja registrades, per tornar després a Castelló. En

diversos missatges defensa aquesta opció d‟expedicions repetides i curtes (expedicions decennals, en diu), més que de romandre vora uns cossos d‟exèrcit aturats. Així, el primer d‟agost informa de l‟expedició de Queralt per revisar els pobles que havien estat objecte de registres molt ràpids a causa de la simultaneïtat amb què havien estat ocupats. Un altre equip s‟arribarà fins a Bielsa, tot seguint indicacions provinents de Salamanca, però la documentació que s‟hi troba no té el volum ni la importància suposada. Cap a mitjan agost, Martin Sastre dóna ja per fet que deu quedar poca feina pendent, i parla d‟enviar un equip al front on lluita el general Varela, i pensa fins i tot d‟arribar a Albarrassí, si s‟avença a bon ritme. A les darreries d‟agost, s‟esmenten els fronts de Terol, València i de l‟Ebre. I un mes més tard Ulibarri encarrega recerques de documents específics a Balaguer, Rosselló i pobles de la comarca. Es tracta probablement de documentació que es conserva a la carpeta 98 de l‟agrupació PS-Castelló, a Salamanca: el llibre d‟actes de la Societat Cultural Recreativa i el Registre de socis del Centre Republicà d‟Esquerres de Rosselló, i el llibre d‟Actes del Sindicat Agrícola de Balaguer i comarca.

Som doncs en una altra fase, en què la investigació a partir dels documents ja confiscats “en gros” porta a una recerca més específica.

Encara el 2 d‟octubre, Queralt és enviat a fer una segona volta, ja d‟acord amb itineraris estudiats i objectius ben planificats. Mentrestant, Lasanta en fa una, entre el 5 i 11 d‟octubre, que el portarà des de Gandesa, Horta, Batea, fins a Lleida i d‟allí a Tremp, la Pobla de Segur i Sort, i ja de tornada, a Barbastre, Osca i Morella . I Queralt és novament per terres de Castelló i de Terol a mitjan octubre.

Podem veure, per tant, l‟exhaustivitat de la recerca, que es fa en diversos temps: una primera requisa immediata a l‟entrada de les tropes, i successius pentinats posteriors en viatges d‟anada i tornada des de Castelló. Tinguem en compte que encara hi haurà un tercer moment: quan les diferents autoritats (alcaldes, caps de falange, governadors civils...) rebran una carta en què se‟ls demanarà que lliurin tot el que hauria pogut passar per alt als confiscadors. És una de les raons per les quals els documents d‟entitats d‟una determinada localitat es poden trobar en diferents agrupacions al CDMH, com ara la documentació de Benicàssim repartida entre els PS Castelló i Vinaròs, o la mateixa de Castelló, repartida entre els PS Castelló, Vinarós i Barcelona.

Cap a començament de novembre, quan els militars decideixen atacar novament l‟Ebre i davant la previsió d‟avenços ràpids, els equips tornen a incorporar-se als cossos d‟exèrcit. El primer a sortir cap al front de l‟Ebre és Lasanta, i un altre equip es prepara per reforçar-lo, si

9

cal. El resultat d‟aquesta expedició, segons informarà Lasanta el dia 15 de novembre, és la recollida de documentació a Pinell del Brai, Benissanet, Miravet i Mora d‟Ebre

(on es recull el Protocol Notarial). Cap al 25 de novembre, mentre esperen entrar a Flix, Martin Sastre considera que la feina “a este lado del Ebro” ja està pràcticament acaba-

10 da, tot i que no ha resultat gaire profitosa.

I arriba el moment de l‟ofensiva final contra Barcelona i la resta de Catalunya. Des del 3 de gener de 1939 l‟equip Lasanta és a Santa Linya, amb l‟encàrrec de treballar entre Tremp i Balaguer i de centralitzar a Lleida el treball de tots els equips de la zona catalana. A partir del 9 de gener Martin Sastre ja demana que el correu es remeti a Lleida i no a Castelló.

La permanència de l‟oficina de Castelló ha estat doncs força més llarga que les de Daroca, Híxar o Vinaròs. A causa de l‟aturada del front, experimenta també graus molt diferents d‟activitat i s‟actua amb estratègies diverses. A banda, des d‟aquí es prepara minuciosament la requisa a les grans ciutats de Barcelona, València i Madrid.

En total, la documentació confiscada durant aquesta etapa és molt abundant, i la trobem tant al PS Castelló com als de Vinaròs, Aragó, Lleida o Barcelona. Del que més es parla és de documentació militar (especialment de les Brigades Internacionals), però també de llibres (el 9 d‟agost s‟anuncia la tramesa a Salamanca de 7 paquets i 1 capsa de llibres de les Brigades Internacionals, i d‟altres del Centre Instructiu Republicà i de dos particulars), col·leccions de Gasetes i de Butlletins de la Generalitat (diverses col·leccions), i de documentació específica, en particular la maçònica i la referent a l‟exportació de cítrics, ja esmentada, i que constitueix una veritable obsessió per Martin Sastre, que al juliol en calcula el volum en més d‟un camió. Pel que fa a plànols i mapes, s‟envien directament al Quarter General de Franco. D‟altra banda, s‟organitza la devolució de la documentació que no correspon als interessos i objectius de la DERD. De la documentació aplegada se‟n fan contínues reme-

Carnet del Sindicat d‟Oficis Varis de Planes del Montsià (Santa Bàrbara).

CDMH, PS-Vinaroz, Legajo 5,2/327 Exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”

ses a Salamanca. Sobretot al començament, s‟estableix un procediment habitual: la documentació de Castelló es trasllada a Alcanyís (a vegades en camions de l‟exèrcit: per exemple, el 13 de juliol es parla de 4 viatges de camió fins a Alcanyís), des d‟on s‟envia per tren a Salamanca. Un altre lloc de concentració, esmentat algun cop, és El Torricó (Altorricón, al costat d‟Almacelles) i, segons les oportunitats, des de Saragossa. En altres ocasions, aprofitant algun viatge dels cotxes propis a Salamanca, es carreguen aquests amb tota la documentació possible (per exemple, el 9 d‟agost o el 8 d‟octubre, entre d‟altres). És a Salamanca on es fa l‟anàlisi més aprofundida de la documentació: tanmateix, a mitjan setembre, en ocasió de comentar una remesa de llibres, Celaya demana que li envii sobre tot documentació perquè a la Delegació quasi no tenen feina.

GENER 1939. LLEIDA I LA CAIGUDA DEL FRONT CATALÀ Com ja hem dit, a partir del 9 de gener del 1939 Martin Sastre demana que la correspondència es remeti a Lleida. En aquesta data, el front ha arribat ja a Agramunt. El mateix dia escriu una carta en la que manifesta que s‟està treballant molt. S‟han distribuït els tres equips per les tres carreteres que surten de Lleida, a fi d‟atendre als diferents cossos d‟exèrcit. De moment la documentació es centralitza a la capital del Segre. N‟ha enviat ja una part a Salamanca (la que es podia encabir en un Renault), però a Lleida encara en queden uns quaranta sacs.

Ha renunciat a establir una oficina avançada a les Borges Blanques, perquè la població està massa destruïda.

Però es considera necessari traslladar-se més a prop del front, i cinc dies després, el 13 de gener, torna a parlar d‟un trasllat, aquest cop a Montblanc, que, segons opina, serà un magnífic centre de comunicació tan bon punt es prengui Tarragona. En realitat, els avenços seran tan ràpids que no tan sols no es crearà l‟oficina de Montblanc, sinó que ni tan sols arribarà a organitzar-se pròpiament la de Tarragona, (des d‟on escriu el dia 21), i la propera etapa serà ja Barcelona. Aquest salt de Lleida a Barcelona, sense les etapes intermèdies previstes, i en tan sols quinze dies és perfectament il·lustratiu de l‟ensulsiada del front català.

D‟altra banda, el botí en aquests quinze dies ha estat notable. Als més de 100 sacs de què es parlava en la carta del 13 de gener, el 21 esmenta la confiscació de més de trenta sacs a Valls, per l‟equip de Queralt, una altra trentena llarga a Reus, on ha treballat l‟equip de Lasanta, uns 90 a Lleida i 95 més a Tarragona, fruit dels registres efectuats per l‟equip de Fuentes. Al seu torn, l‟equip d‟Arza ha

11 estat enviat a Cervera i Igualada. Martin Sastre insisteix en l‟immens treball que aquests dies ha tingut, i en els pocs mitjans amb què compta, el que fa que només es pugui “annexionar” (és l‟expressió que utilitza) el material de veritable interès.

Marcelino de Ulibarri, al seu torn, en carta des de Salamanca escrita l‟endemà dia 22, afirma reconèixer la gran feinada dels equips. Deixa a Martin Sastre la determinació de la conveniència de suprimir l‟oficina de Lleida per Tarragona (que com hem dit, no s‟arribarà a organitzar), i anuncia que ja té designat el cap d‟oficines per Barcelona. El 26 de gener, junt amb les tropes franquistes, entra i s‟instal·la ja a Barcelona un equip del “Servicio en los frentes” (el de Lasanta), el 27 Ulibarri anuncia l‟arribada de 14 persones de la DERD des de Salamanca a la capital catalana, i es constitueix la Delegació de Barcelona. Començava una altra etapa de l‟espoli.

CONCLUSIONS Quan la Delegació de la DERD s‟estableix a Barcelona, hi arriba en un punt de maduresa facilitat pels llargs mesos d‟actuació anteriors. L‟any 1938 haurà estat el de l‟organització, i posada a prova de l‟organisme. No haurà servit només per a la curosa preparació dels objectius sinó també per a experimentar el mètode més adient per assolir -los.

Pel que fa a l‟organització concreta del “Servicio”, sembla clar que Martin Sastre actua amb prou iniciativa i autonomia, adaptant-se a les diferents circumstàncies que troba, encara que, això sí, sempre comptant amb el vist-iplau d‟Ulibarri. El contacte entre tots dos és important i la correspondència manifesta una entesa notable entre ells.

Naturalment, la marxa de les operacions militars influeix d‟una manera decisiva en l‟organització i la marxa del “Servicio”. Resumint, podem parlar d‟un primer projecte poc definit d‟avenç amb l‟exèrcit en vistes a la campanya cap a Llevant. Quan s‟evidencia que la campanya avença ràpidament, es planteja la necessitat d‟una divisió de la tasca per equips, que la faci més àgil: un equip per a cada cos d‟exèrcit i un de reforç. Es tracta sobre tot de no deixar passar temps entre l‟entrada a una població i la recollida de documentació, de seguir l‟exèrcit sense interrupció.

Aquesta és l‟estratègia apta per a un avanç ràpid, i es correspon amb la creació d‟oficines a poca distància del front, i per un temps limitat, a punt per avançar novament a cada nou moviment: Daroca, Híxar, Vinarós, poblacions més triades per la seva situació geogràfica i logística que per la seva significació administrativa. Ara bé, la contra ofensiva republicana a Terol porta a un estancament del front. En aquest sentit, durant l‟etapa de Castelló podem

Cartell “Ha llegado España” (1939) Autor: Morell.

CAT ANC 1-151, Fons Pau Mercadé

distingir tres moments: 1. Un primer moment en què els equips actuen de la manera acordada, seguint immediatament el front.

2. Un canvi de tàctica, el de les expedicions decennals circulars, amb centre a Castelló.

3. Quan el front s’activa novament, el retorn a la marxa junt amb l‟exèrcit.

El resultat és, com hem vist, el pentinat exhaustiu del territori. Cada població, cada entitat, cada domicili de la llista és escorcollat, si no ha estat destruït. Tanmateix no és fins molt tard que es comença a deixar constància formal d‟aquestes actuacions, ja que al començament Martin Sastre prefereix que els equips li retin compte verbalment. És a instàncies de Salamanca que comencen a elaborar-se les actes escrites dels escorcolls.

Pel que fa a la documentació i objectes espoliats, se‟n fa un primer examen a l‟oficina d‟etapa, i tan aviat com n‟hi ha el volum suficient, o bé quan es presenta una bona oportunitat de transport, s‟envia a Salamanca. Els transports es fan, preferentment, en tren, quasi sempre des d‟Alcanyís, però també des de Saragossa o des d‟Altorricon (El Torricó) o alguna altra població. Fins a aquestes, la documentació es porta aprofitant generalment camions de l‟exèrcit. No és fins al mes de novembre del 1938 que el “Servicio” disposarà d‟un camió propi. L‟altre mitjà de transport són els propis automòbils adscrits a la DERD, tant els dels equips del front com els que estan a la disposició del personal de Salamanca, i que s‟aprofiten

12 en els viatges d‟anada o de retorn entre la ciutat castellana i el front per part de qualsevol dels membres de l‟orgl‟organisme.

Val la pena destacar que també la documentació podia fer viatges d‟anada i tornada. Són freqüents les referències a documentació que s‟envia de Salamanca a Vinarós o a Castellò, sia per què interessa per a la instrucció de determinat procediment, sia perquè els titulars els reclamen (sobretot industrials, però també particulars, organismes oficials, etc.) Els casos més rellevants són els de la documentació de la CLUEA, que finalment es va investigar a Castelló, i els de la Duana de Borriana, entre d‟altres.

En definitiva, el territori entre Terol i Barcelona va ser espoliat sistemàticament, i metòdicament, al llarg d‟un any aproximadament, i la documentació enviada a Salamanca, en moments diversos. L‟estabilitat o mobilitat dels fronts va influir en l‟elecció i la durada de les oficines, molt més que no pas l‟àmbit i nivell administratiu de les mateixes. Bona prova d‟això són també les referències abundants a les possibles instal·lacions d‟oficines que no arriben a dur-se a terme: Saragossa, Alcanyís, Montblanc...

De la mateixa manera, el tractament i l‟arxivament del fruit de l‟espoliació va anar variant empès per les necessitats i urgències de la repressió. Així, malgrat que en un principi hi va haver instruccions serioses de mantenir les procedències, i que tot indica que fou així, poc a poc aquestes es van anar esborrant i fins i tot el nom de l‟oficina des d‟on havia sortit l‟equip confiscador, i des d‟on s‟havia enviat la documentació a Salamanca, va acabar sent més una referència del lloc on es conservava el document dintre l‟arxiu de Salamanca (una mena de referència topogràfica del dipòsit) que del lloc d‟on havia sortit (la procedència territorial del productor).

En resum, l‟estudi de les fonts consultades, a més d‟aclarir el funcionament i l‟evolució de l‟organisme confiscador ens proporciona l‟explicació de les contradiccions o incoherències entre l‟origen de la documentació i les agrupacions documentals amb denominació geogràfica on es conserva en l‟actualitat.

Anna Duran i Armengol

LA CARTA DE SERVEIS DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA: BALANÇ DEL PRIMER ANY D’IMPLANTACIÓ INTRODUCCIÓ Les administracions públiques cada cop s‟esforcen més en situar els ciutadans en el centre de la seva actuació. Aquesta voluntat comporta l‟assumpció de models orientats a la qualitat, que posen en marxa actuacions destinades a conèixer l‟opinió dels usuaris i la satisfacció dels ciutadans sobre la base d‟uns estàndards de qualitat en els serveis que es presten.

L‟Informe sobre bon govern i transparència administrativa de 27 de juliol de 2005 en l‟apartat B “Principis i propostes que han d‟orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes” fa una recomanació relativa a les cartes de serveis: Recomanem generalitzar la figura de les cartes de serveis a totes les administracions públiques, organismes i empreses i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formular-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits (...).1 En els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha dut a terme experiències de cartes de serveis associades al desenvolupament de projectes globals de millora de l‟Administració de la Generalitat. Entre aquests projectes i iniciatives hi ha cartes de serveis derivades del procés d‟implantació i manteniment d‟un Sistema de Gestió de la Qualitat d‟acord amb la Norma ISO 9001 com és el cas de l‟Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

L‟ANC té consolidat el Sistema de Gestió de la Qualitat (SGQ) d‟acord amb la Norma ISO 9001 des del mes d‟abril de l‟any 2004. En aquest context l‟any 2006 es va proposar un pas endavant en establir com a següent objectiu la implantació de la Carta de serveis essent, ara fa un any, una de les primeres unitats de l‟Administració de la Generalitat que ha adquirit i ha assolit aquest compromís.

En integrar la Carta de serveis en el SGQ, l‟ANC ha dotat la seva organització d‟un instrument per millorar la qualitat dels serveis i d‟una eina de comunicació externa entre els usuaris i la institució. La Carta de serveis no ha estat concebuda, doncs, com una eina per arribar a implementar un Pla de qualitat sinó que el propòsit del centre ha estat integrar i utilitzar la Carta de serveis en el Sistema de Qualitat per reforçar el seu manteniment.

Elaborat pel Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa constituït pel Govern de la Generalitat de Catalunya. <http:www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/ Documents/Estudis/> [ consulta: 10.03.2010 ].

1

13 tat dels serveis – l‟orientació de l‟organització cap a la satisfacció dels clients (usuaris) ELS ANTECEDENTS: LA IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT (SGQ)

En el procés d‟elaboració l‟ANC s‟ha incorporat a un projecte pilot amb la col·laboració del Servei d‟Organització del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i ha rebut l‟assessorament de la Direcció General de Modernització de l‟Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques, que impulsa la implantació de les cartes de serveis a nivell interdepartamental (de manera corporativa) com a instrument per introduir millores en la qualitat dels serveis públics.

L‟enfocament de les cartes de serveis incideix en els aspectes següents: oferir informació entenedora dels serveis; tenir en compte les expectatives dels ciutadans en el disseny dels serveis i permetre‟ls de participar-hi; gestionar els serveis de manera planificada sobre la base de processos d‟aportació de valor; fixar estàndards d‟actuació; avaluar la gestió i la satisfacció dels usuaris a partir d‟indicadors, i desenvolupar de manera contínua accions de millora dels serveis a partir d‟aquestes fonts d‟informació.2 La Carta de serveis es concreta en un o més documents que contenen informació d‟utilitat per als investigadors i per als ciutadans en general. Identifica i descriu els serveis que ofereix l‟arxiu, els compromisos de qualitat dels serveis que es presten, tenint en compte les expectatives dels usuaris i els mecanismes de participació i col·laboració d‟aquests en la millora de la prestació dels serveis. Els compromisos adquirits es reflecteixen en els indicadors de seguiment, els resultats dels quals s‟avaluen anualment per valorar el grau de compliment d‟aquests compromisos.

D‟aquesta manera la Carta de serveis esdevé un instrument de millora pel compliment de dos dels requisits bàsics de la Norma ISO 9001:2008 que són: – la millora contínua dels processos de treball i de qualiGuia per a l’elaboració de cartes de serveis. Col·lecció “Eines de Gestió Pública” 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Barcelona: gener de 2008, pàgina 9.

2

El context dins del qual s‟ha implantat el SGQ a l‟ANC ha estat el Pla d’extensió de models de qualitat a l’Administració de la Generalitat aprovat per Acord de Govern de 2 de maig de 2001, l‟objectiu i la finalitat del qual són: 1. Consolidar una cultura de la qualitat a l’Administració de la Generalitat.

2. Constatar una actitud de l’Administració de la Generalitat centrada en la satisfacció dels destinataris dels serveis.

En aquest escenari l‟ANC, d‟acord amb els criteris adoptats pel Departament de Cultura, va establir com una de les seves fites per a l‟any 2004 la implantació d‟un SGQ d‟acord amb la Norma ISO 9001:2000. Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits amb l’objectiu d’aconseguir un increment continu en els nivells de satisfacció dels seus usuaris i en la millora contínua del desenvolupament dels seus processos de gestió.

Per a la implantació del sistema es va designar un Responsable de qualitat que, juntament amb un consultor extern, el compromís de la Direcció del centre i la implicació i l‟esforç de tot el personal de l‟arxiu varen dur a terme les actuacions necessàries per a la implantació del sistema.

A grans trets les fases en la implantació del SGQ han estat: 1. Estudi preliminar i anàlisi de la situació de l’arxiu: – Elaboració d‟una Política de qualitat.

– Identificació dels processos de gestió del centre.

– Formació del personal en matèria de qualitat.

2. Elaboració de la documentació necessària pel sistema: – el Manual de qualitat, – els procediments de treball, i – els registres que documenten aquests procediments.

3. Implantació del sistema 4. Avaluació del sistema implantat mitjançant una auditoria interna, la revisió general del sistema de qualitat i l‟auditoria externa de certificació que es va realitzar el mes d‟abril del 2004.

Un cop realitzada la implantació del sistema és necessari assegurar i garantir el seu manteniment.

14 EL MANTENIMENT DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT (SGQ)

LA CARTA DE SERVEIS COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

El manteniment del SGQ es recolza principalment en dos elements: l‟estratègia de la millora contínua i l‟avaluació i el control del sistema de qualitat mitjançant les auditories de control.

Procés d’implantació Les fases del procés d‟implantació de la Carta de serveis han estat les següents: 1. Inici del projecte L‟any 2006 la Direcció de l‟ANC va establir l‟elaboració i la implantació de la Carta de serveis com a objectiu de qualitat per a l‟any 2007.

Es formà l‟equip de treball assessorat per la Direcció General de Modernització de l‟Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques.

2. Elaboració – Identificació i descripció dels processos de treball del centre que fan possible la prestació dels serveis que aquest ofereix.

– Identificació dels clients (usuaris) i introducció de l‟anàlisi de la demanda i de l‟estudi de les seves expectatives que suposà la introducció dels Qüestionaris d’expectatives. A banda de posar a disposició dels usuaris enquestes per avaluar la seva percepció sobre la qualitat dels serveis oferts, s‟introdueixen els qüestionaris d‟expectatives par analitzar les expectatives que tenen els usuaris en relació a aquests serveis.

– Definició de l‟oferta de serveis del centre des d‟una doble perspectiva: externa, adreçada a les persones usuàries dels serveis i interna, adreçada a les persones gestores dels serveis.

– Definició dels compromisos associats a l‟oferta de servei, és a dir, formular els compromisos. L‟establiment de compromisos és el que dóna la raó de ser a la carta de serveis perquè explicita per escrit el nivell de prestació dels serveis que l‟arxiu es compromet a mantenir.

– Establiment dels indicadors de seguiment per tal d‟avaluar el grau de compliment dels compromisos.

Les auditories de control Les auditories comporten avaluar periòdicament el sistema de qualitat permetent detectar els errors i les inconsistències d‟aquest. El SGQ de l‟ANC es revisa anualment mitjançant auditories tant internes com externes.

L‟auditor sol·licita informació i registres que mostrin objectivament que l‟organització compleix els requisits exigits. I a través d‟un Informe presenta les accions preventives necessàries en forma d‟oportunitats de millora i els punts febles que poden donar lloc a una No conformitat del sistema. A més fa una valoració dels aspectes positius i negatius de l‟organització per tal de poder orientar-la, en definitiva, a la millora contínua.

Després de la primera Auditoria de certificació, l‟Arxiu ha renovat el certificat de qualitat al superar una segona i tercera Auditoria de recertificació, el mes de novembre de 2006 i el passat mes de març de 2010 respectivament.

La millora contínua L‟estratègia de la millora contínua, que és essencial pel sistema de gestió de la qualitat, consisteix en buscar elements que ens ajudin a millorar de forma progressiva i permanent en el temps. Afecta a totes les àrees i funcions de l‟organització i s‟efectua de forma planificada i sistemàtica.

Aquest procés de millora es dur a terme mitjançant les eines següents: – Marcant objectius de qualitat.

– Establint indicadors.

– Mesurant la satisfacció dels clients.

– Analitzant les incidè ncies i les recla macions (procedents dels usuaris interns i externs).

– Emprenent accions correctores i preventives.

– Tenint en compte els suggeriments (interns i externs) sobre els productes i serveis.

– Analitzat els resultats de les Auditories de control.

– Analitzant totes les dades i revisant periòdicament el sistema de qualitat per valorar els punts forts i els punts febles (que s‟han de millorar) del sistema.

I és justament en aquest procés de millora contínua on s‟ha integrat la Carta de serveis de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

15 – Redacció de la proposta de Carta de serveis.

– Presentació de la proposta al personal de l‟ANC per tal de tenir en compte els seus suggeriments i fer les esmenes que es considerin oportunes: pla de comunicació interna.

– Redacció definitiva del document.

– Aprovació de la Direcció (setembre 2008).

3. Publicació i difusió Pla de comunicació externa: un cop aprovada la Carta de serveis de l’ANC es va elaborar una versió reduïda del document per tal d‟editar en format tríptic. Aquesta edició es va realitzar d‟acord amb el Programa d’Identificació Visual que proposa un disseny corporatiu únic per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya per a la seva publicació i difusió (Vegeu http://cultura.gencat.cat/anc).

Contingut i estructura de la Carta de serveis La Carta de serveis es concreta en un document que conté informació d‟utilitat per als investigadors i per als ciutadans en general. Aquesta informació inclou els elements següents: – Objecte de la carta de serveis i identificació de la unitat directiva implicada.

– Missió del centre.

– Identificació de la unitat responsable de la gestió i manteniment de la carta.

– Identificació i descripció dels serveis que s‟ofereixen.

– Identificació dels canals de prestació dels serveis.

– Normativa reguladora.

– Compromisos de qualitat.

– Indicadors de seguiment de l‟acompliment dels compromisos.

– Participació i col·laboració dels usuaris en la millora de les prestacions dels serveis.

– Sistema de reclamacions i suggeriments.

– Data d‟elaboració o d‟actualització de la carta.

– Altra informació complementària.

Quant a la seva estructura es presenta en vuit apartats i són els següents: I. Informació general del centre: missió, dades identificatives, unitat responsable de la gestió i manteniment de la Carta de serveis.

II. Serveis de l‟arxiu.

III. Drets dels usuaris.

IV. Compromisos dels usuaris.

V. Participació i col·laboració dels usuaris en la millora dels serveis (a través de les enquestes, dels qüestionaris, de les reclamacions i dels suggeriments).

VI. Compromisos de qualitat dels serveis.

VII. Indicadors de seguiment de compliment dels compromisos per mesurar la qualitat.

VIII. Normativa vigent.

El manteniment de la Carta de serveis El seguiment i el control de la Carta de serveis com a eina de millora del Sistema de Gestió de la Qualitat cal vincular-la a: – el procediment de medició i seguiment del sistema (SGQ) que avalua la satisfacció dels usuaris, – el seguiment dels indicadors dels processos de treball (que avalua el compliment dels compromisos adquirits), – el registre d‟incidències i reclamacions de l‟arxiu (que gestiona les No conformitats del sistema), – la gestió de les accions correctores d‟aquestes no conformitats, i en definitiva, – a la revisió periòdica del sistema que incorpora nous objectius de qualitat i identifica les oportunitats de millora que es proposen.

Avaluació anual i anàlisi dels indicadors: valoració global de resultats L‟establiment de compromisos implica fer un seguiment del grau d‟assoliment d‟aquests. Per tal d‟avaluar anualment el compliment dels compromisos que es presenten a la Carta de serveis de l’ANC s’han establert els indicadors següents: 1. Número de sol·licituds d‟informació general i sistemàtica ateses de forma immediata.

16 Número de sol·licituds d‟informació general i sistemàtica ateses en un termini no superior a 30 dies hàbils i percentatge sobre el total de sol·licituds registrades.

3. Número de sol·licituds d‟informació i assessorament especialitzats ateses en un temps mitjà de resolució no superior a 30 dies hàbils.

4. Número de sol·licituds de documentació ateses a la Sala de consulta en un temps no superior als 30 minuts.

5. Temps de validació de les sol·licituds de reserva de documentació.

6. Número de sol·licituds procedents de l‟Administració ateses en un termini no superior a 4 dies hàbils i percentatge sobre el total.

7. Número d‟unitats documentals descrites (o bé unitats de catalogació donades d‟alta per a la consulta).

8. Número d‟unitats documentals digitalitzades per a la consulta.

9. Número d‟imatges associades de documents per a la consulta a l‟aplicació informàtica de l‟arxiu.

10. Número de monografies i publicacions periòdiques catalogades per la Biblioteca.

11. Número de sol·licituds de reprografia ateses en els terminis previstos.

12. Publicacions distribuïdes i material divulgatiu elabo2.

rat.

13. Número d‟incidències i reclamacions registrades.

14. Número de suggeriments proposats pels usuaris.

15. Número de respostes a les reclamacions en un termini no superior a 15 dies hàbils.

16. Número d‟usuaris que han complimentat les enquestes.

17. Nivell de satisfacció dels usuaris (Informe valoració enquestes de satisfacció) 18. Número de sol·licituds ateses pel Servei Didàctic en els terminis previstos.

En annex presentem, en un quadre, el resultat de l‟avaluació corresponent al grau de compliment dels 16 compromisos adquirits per l‟ANC en la seva Carta de serveis en el primer any (2009) de funcionament.

Les dades mostren que s‟han assolit plenament 14 dels 16 compromisos adquirits: són els referits als punts 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16.

Els compromisos que no s‟han assolit en el 100% del nivell exigit estan relacionats amb el temps de resposta i són els següents: – 2. Atendre les sol·licituds d’informació general i sistemàtica en un termini no superior a 30 dies hàbils des de la seva recepció.

Grau de compliment: 98,6%.

Grau de desviació: 1,36%.

17 El marge d‟error tolerat és d‟un 5%.

– 4. Servir la documentació a la Sala de consulta en un temps no superior als 30 minuts des del lliurament de la sol·licitud.

Grau de compliment: 96,9%.

Grau de desviació: 3,1%.

El marge d‟error tolerat és d‟un 5%.

De l‟anàlisi de les dades podem emetre una valoració global satisfactòria ja que el promig global del grau de compliment dels compromisos adquirits és molt elevat, un 99,72%. S’ha assolit el 100% de compliment de 14 compromisos i només 2 desviacions que no superen el 5% del marge d‟error tolerat. Malgrat això cal continuar millorant el grau de compliment d‟aquests compromisos que no s‟han pogut assolir plenament.

CONSIDERACIONS FINALS L‟ANC comparteix el compromís de consolidar la cultura de la qualitat a l‟Administració de la Generalitat de Catalunya. El fet de comptar amb un Sistema de Gestió de la Qualitat ha suposat per al nostre centre afavorir el desenvolupament del projecte d‟implantació d‟una Carta de serveis ja que l‟ANC havia iniciat el camí del canvi vers la cultura de la qualitat.

La Carta de serveis no ha estat un punt d‟inici sinó un instrument de reforç pel compliment dels conceptes bàsics del sistema de qualitat que són: – l‟impuls i el compromís de la direcció.

– la gestió per processos i la definició de procediments de treball.

– el compliment d‟uns requisits.

– definir objectius, establir indicadors de qualitat i fer-ne el seu seguiment.

– l‟orientació al client: avaluar els nivells de satisfacció dels nostres usuaris en relació als productes i serveis.

– utilitzar la gestió estratègica de les reclamacions i dels suggeriments per corregir desajustaments.

– la implicació de les persones, i finalment, – identificar oportunitats de millora.

Les dificultats que s‟han detectat en la implantació del projecte estan relacionades amb l‟esforç constant en el camí vers la cultura de la millora contínua, l‟esforç constant per implicar i sensibilitzar el personal (treball en equip), i també les condicions organitzatives per a la seva viabilitat, formació, dedicació de temps (el fet de compartir les funcions de Responsable de qualitat amb altres responsabilitats dins l‟organització).

Malgrat les dificultats la nostra institució considera que està en la línia adequada per consolidar la filosofia que persegueix la utilització de les cartes de serveis. L‟A-

NC espera de la implantació de la Carta de serveis: – Continuar treballant en la gestió del canvi cap a una nova cultura organitzativa.

– Incrementar els canals de comunicació externa entre l‟organització i els usuaris.

– Intentar garantir el compliment dels compromisos de qualitat establerts en relació als serveis que oferim.

– Detectar els punts febles i les necessitats del centre per introduir millores.

– Reforçar la imatge institucional.

– Millorar la planificació i la presa de decisions, i en definitiva, – Contribuir a la millora contínua dels processos de l‟organització i de la qualitat dels serveis que oferim als usuaris.

La Carta de serveis esdevé una expressió del compromís de qualitat de l‟arxiu vers els seus usuaris aportant beneficis no només per a aquests (donant-lis confiança, fidelitzant-los com a clients, incorporant la seva participació i la seva veu en la gestió dels serveis) sinó també aportant beneficis per a la pròpia organització (Administració propera, receptiva i compromesa que a més evidencia en quines àrees el centre compleix els seus compromisos i en quines cal revisar la seva actuació).

En definitiva, des de l‟ANC fem una valoració positiva del que ha suposat la implantació d‟un SGQ i del nou repte que ha suposat la incorporació de la Carta de serveis per tal de continuar centrant el seu esforç per mantenir els elements clau de la Qualitat Total.

Rosa Maria Cruellas i Serra

18 ANNEX

19 ELS LLIURAMENTS FTP DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA L‟Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies ha posat en funcionament el sistema FTP com a mitjà de comunicació amb els usuaris de l‟ANC. FTP (File Transfer Protocol - Protocol de Transferència d‟Arxius), és un protocol de xarxa per a la transferència d‟arxius entre sistemes connectats a una xarxa TCP (Transmission Control Protocol).

Aquesta forma de lliurament ens permet oferir un millor servei a l‟usuari que sol·licita reproduccions digitals, atès que facilita la immediatesa de la tramesa i ens facilita la possibilitat d‟enviar la digitalització de tot tipus de documents que es custodien a l‟ANC. El servei FTP és opcional i és l‟usuari qui escull si està interessat en rebre les digitalitzacions en CD o mitjançant l‟FTP. Cal destacar que des de la seva implantació la majoria d‟usuaris trien aquesta opció com a forma de rebuda de les reproduccions.

El procés és el següent. En el moment de formalitzar la sol·licitud de reproduccions s‟informa a l‟usuari de l‟opció de rebre les digitalitzacions via FTP. Si l‟usuari escull la modalitat FTP rebrà de l‟ANC un correu electrònic amb el codi del link o enllaç que correspon a la seva comanda on s‟inclouen els fitxers digitals sol·licitats, clicant sobre l‟enllaç se‟ls podrà descarregar.

Per assegurar que el lliurament de les reproduccions es realitza correctament i d‟acord amb els criteris establerts al MP 18 (Manual de procediments del Servei de Reprografia), juntament amb l‟enllaç dels fitxers també es tramet la documentació administrativa que genera la petició.

De moment aquesta documentació administrativa també s‟envia per correu ordinari a l‟espera de la implantació de l‟expedient electrònic que incorporarà la signatura electrònica i el registre telemàtic.

Íngrid Gómez EL FONS DEL LLINATGE CLUET, SENYORS DE LA BARONIA DE SANT CRISTÒFOL DE LA DONZELL El dia 26 de novembre de 2009 va ingressar a l‟ANC, a títol de donació per part de Ricard Cluet i Vandellòs, el fons documental del llinatge Cluet, senyors de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell. La família Cluet, establerta a Agramunt, té probablement els seus orígens en la immigració occitana dels inicis de l‟edat moderna. Joan Cluet, igual que bona part dels seus compatriotes arribats a Catalunya, treballà com a mestre de cases. El seu fill Joan

Plànol d‟un molí fariner, mogut a sang, pertanyent al fons del llinatge Cluet, senyors de la baronia de sant Cristòfol de la Donzell.

(Finals del segle XVIII-començaments del segle XIX).

CAT-ANC 1-934 . Fons Llinatge Cluet.

Cluet i Estany (1637-1661), enfrontat al seu pare, es traslladà a Oliana per regentar l‟adrogueria local i casà amb Margarida Puig i Moles. Aquest matrimoni reportà al llinatge la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell. El territori de la baronia constituí un dels nuclis agregats el 1840 per formar l‟actual municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). A finals del segle XV era a mans dels canonges de Castellbò, que en 1685 vengueren els seus llocs i jurisdicció civil i criminal a Joan Puig i Moles, noble d‟Oliana, el qual transmeté la baronia per herència el 1697 al seu nebot Joan Francesc Cluet. Al llarg del segle XVIII, els Cluet portaren la vida pròpia de la petita noblesa i dels hisendats, compatible amb la pràctica de la medicina (Josep Antoni Cluet i Vilella, 1764-1834) i amb la participació política en el regiment de l‟Ajuntament d‟Oliana.

Josep Maria Cluet i de Suñer s‟establí a Barcelona, administrant el seu patrimoni a Oliana a través de procuradors, i el seu fill Gaietà Cluet i Balda, comandant d‟infanteria

20 d‟idees progressistes, emprengué la carrera militar durant els anys convulsos de les primeres carlinades i enllaçà el seu llinatge amb el dels Abadal de Vic, ciutat on residí la família entre 1854 i 1874. En retornar a la capital, s‟establí al carrer Sèneca de la vila de Gràcia. El seu fill, Ricard Cluet i d‟Abadal entrà com a empleat a la Caixa d‟Estalvis de la Provincia de Barcelona el 1881 i hi treballà durant cinquanta anys. Mitjançant el seu matrimoni amb Amàlia Garcia i Creus, la família agregà al seu patrimoni el dels Garcia procedents de Villaprovedo (Palència). En fou hereu el metge pediatra Josep Cluet i Garcia, la documentació personal del qual ha conformat un altre fons donat pel mateix titular a l‟ANC. El fons documental dipositat inclou la documentació aplegada i produïda pel llinatge Cluet, tant l‟adquirida mitjançant l‟herència dels Puig i Moles a les acaballes del segle XVII, com la generada per la família al llarg dels segles XVIII i XIX. Incorpora documentació de caràcter genealògic, així com la reproducció digital d‟un extens i ric historial familiar redactat per Josep Cluet i Garcia. Hi trobem la documentació notarial pròpia de l‟herència i els títols de propietat dels béns mobles i immobles. Destaca la documentació relativa a l‟adquisició i possessió de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell, així com la relativa al patrimoni incorporat dels García de Villaprovedo.

Pel que fa a la gestió del patrimoni hi trobem inventaris, notes i rebuts del cobrament de censos, així com les procures atorgades als seus administradors. El fons inclou també correspondència familiar i pública, així com processos, vots jurídics i relacions de despeses judicials. Pel que fa a la dimensió pública de diferents membres de la nissaga, aplega també documentació relativa a la formació i els graus acadèmics i a l‟activitat militar i professional, diplomes de caràcter religiós, documentació pròpia de l‟actuació com a regidors municipals d‟Oliana i altra documentació manuscrita i impresa d‟interès local. En definitiva, el fons reflecteix l‟ascens social i permet l‟estudi exhaustiu de tretze generacions d‟una família de la Catalunya interior arrelada a Barcelona.

Miquel Pérez Latre LA DIGITALITZACIÓ DE L’OBRA ORIGINAL DEL FONS CARLES RIBA - CLEMENTINA ARDERIU Gràcies a la col·laboració de l‟Aula Màrius Torres, associació cultural sense ànim de lucre creada per membres del grup de recerca Aula Màrius Torres de la Universitat de Lleida, s‟ha dut a terme la digitalització de l‟obra original del fons Carles Riba - Clementina Arderiu.

Exemplar de censura de la traducció en vers de Carles Riba de l‟ Odissea d‟Homer. Barcelona 1948.

Aquest treball ha suposat la revisió i informatització prèvia de l‟inventari del fons existent, fins aquest moment, en versió paper. El resultat d‟aquest tasca permetrà en un futur proper difondre les imatges d‟aquesta documentació a través la pàgina Web de l‟Aula Màrius Torres, en el seu apartat de Corpus literari digital, i la pàgina Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La documentació original reproduïda de Clementina Arderiu inclou el material sobre la producció dels reculls de poemes Cançons i elegies, L’alta llibertat, Cants i paraules, Sempre i ara, És a dir i L’esperança encara, a més d‟altres poemes no inclosos en cap poemari, materials per a una antologia mai publicada, una narració sense títol inèdita i material de treball divers. El conjunt són vint -i-nou unitats documentals i més de vuit-centes imatges.

La documentació original reproduïda de Carles Riba és més extensa i està dividida en deu apartats entre els que destaquen, en primer lloc, el de poesia. Dins d‟aquest es troben poemes primerencs com La paraula a lloure i Agna, ja vindrà aquella hora, i, sobretot, les seves grans obres: Tres suites, Del joc i del foc, Elegies de Bierville, Salvatge cor i Esbós de tres oratoris. També s’hi apleguen poemes no inclosos en cap recull, apunts i notes diverses. Altres apartats són el de narrativa, on hi ha contes solts, i el de la tesis doctoral que Carles Riba dedicà a l‟estudi i edició crítica del poema Nausica, de Joan Maragall.

21 L‟apartat més voluminós és el de les traduccions: on s‟hi troben la de les Anacreòntiques, la del llibre bíblic del Cant dels Càntics, la segona versió que realitzà de l’Odissea d’Homer, i les de les obres d’Eurípides, Sòfocles, Píndar, Plaute, Plutarc, Sèneca i Virgili, entre els clàssics, i les d‟Hölderlin, Novalis, Rilke i Kavafis, entre els moderns. Completa l‟obra de Carles Riba els apartats d‟articles periodístics, conferències, lectures públiques de la seva obra i documents de treballs, entre altres. El conjunt són dues-centes vuitanta-dos unitats documentals i quinze mil imatges, aproximadament.

La col·laboració entre institucions és una eina important per a la difusió del patrimoni documental que conserva l‟Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest sentit hi ha un gran camp per córrer amb centres d‟estudis i universitaris, institucions amb un gran potencial d‟usuaris interessats en l‟accés a la documentació preservada als centres d‟arxius. Facilitar aquest accés de forma ràpida i eficient és, doncs, un repte que assoleix una nova fita amb aquesta actuació.

Llorenç Codern L’ASSOCIACIÓ D’IMATGES EN MOVIMENT I SO A GANC NO TEXTUAL El programa informàtic per a la gestió de les descripcions de documents no textuals de l‟Arxiu Nacional de Catalunya –GANC no textual– ha incorporat una nova funcionalitat a les seves prestacions. Es tracta de la possibilitat d‟associar imatge en moviment i so a les seves fitxes descriptives. Fins ara només existia l‟opció d‟associar imatge fixa en formats JPG; a partir d‟ara es podran visualitzar tot tipus de pel·lícules o vídeos, així com escoltar diferents tipus d‟enregistraments sonors, tant a la sala de consulta de l‟ANC com a la Web al cercador documental http://cultura.gen- cat.cat/ArxiusEnLinia/ Arxius en línia.

El format electrònic de la documentació fílmica serà FLV i la del so MP3.

Aquest tipus d‟associació de formats de vídeo i so en una base dades, i amb la possibilitat de fer cerques per diversos camps, representa una novetat dins del món dels cercadors d‟arxius i centres de documentació.

Un dels primers fons previstos d‟associar és el de la Fonoteca històrica Jaume Font. Es tracta d‟un excel·lent fons sonor, amb més d‟un milers d‟enregistraments realitzats en cassets analògics i bobines magnetofòniques, entre 1980 i 1990, amb la veu de diversos personatges rellevants en els àmbits de la cultura, la ciència i la política catalanes. Per la part de documentació fílmica, s‟estan

enllestint les feines de digitalització de les pel·lícules dels fons Casimir Aumacelles i Salayet, Germanes Solé i Farré i Ventura Gassol, per tal de procedir a la seva associació.

La incorporació d‟aquesta nova funcionalitat representa un pas més en la difusió dels fons documentals pertanyents al patrimoni documental català, que conserva l‟Arxiu Nacional de Catalunya.

Francesc Sánchez

3.588 EXPEDIENTS DE LA JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA JA ES PODEN CONSULTAR EN SUPORT DIGITAL La Junta de Museus de Catalunya es va crear el 1907 com a Junta de Museus de Barcelona per gestionar el patrimoni museístic català. El seu fons documental va ingressar a l‟ANC el març del 2006 i és format bàsicament per quatre sèries o agrupacions documentals: Actes (18911981), General (1890-1980), Econòmica (1903-1976) i Especials (1894-1980).

A finals del 2009 es va enllestir la digitalització de tota la sèrie general, 3.588 expedients amb un volum aproximat de 120.830 imatges que els usuaris poden visualitzar a partir d‟ara des de la sala de consulta de l‟ANC i, en un futur pròxim, també a través de la web de l‟Arxiu. Per facilitar la consulta es disposa d‟un catàleg provisional, en paper, que descriu els expedients per ordre cronològic.

Per continguts, la tipologia d‟expedients que conté la sèrie General són: 1) expedients denominats d’actuació o de sessions de la Junta, que apleguen els documents preparatoris i derivats de les diferents sessions, documentació relacionada amb la sèrie Actes; 2) expedients d’ingrés de fons museístics procedents d‟adquisicions, donacions i dipòsits temporals que inclouen també les propostes d‟adquisició desestimades (generalment per manca de consignacions pressupostàries); 3) expedients de préstecs i dipòsits temporals d‟obres cedides a museus, exposicions i dependències oficials; 4) expedients de construcció, adequació i manteniment dels edificis dels museus; 5) expedients d‟accés als museus, autoritzacions de reproducció i cessió d‟ús dels edificis a entitats privades per a la celebració d‟exposicions o altres esdeveniments; 6) expedients de gestió del personal de la Junta; 7) alguns expedients relacionats amb la sèrie Econòmica; 8) expedients de gestió dels departaments tècnics (Biblioteca, Gabinet numismàtic i Laboratori fotogràfic); 9) correspondència general de Direcció i Secretaria; 10) expedients d‟edició i difusió de les publicacions dels museus.

Les dades que figuren al catàleg provisional del fons

són: a) títol formal de la carpeta, el títol que en el seu dia va atribuir l‟organisme productor; b) dates extremes, any d‟inici i de finalització de l‟expedient; c) volum i suport, número de fulls que conté l‟expedient, tipus de suport dels originals i informació sobre documents no textuals que inclou l‟expedient, com ara fotografies, cartells, dibuixos, plànols, postals, etc; d) descripció, abast i contingut de l‟expedient; e) número de la unitat d‟instal·lació; i f) codi de referència per sol·licitar l‟accés als documents (unitat de catalogació del fons CAT ANC 1-715).

Gràcies a la digitalització dels originals, l‟accés als documents i la seva reproducció són més àgils, a la vegada que contribueix a la preservació dels originals custodiats als dipòsits.

Marc Berenguer Casulleras ELS FONS INSTITUCIONALS DE L’ANC SOBRE LA HISTÒRIA DEL LLIBRE I L’EDICIÓ A CATALUNYA

Cartell del Dia del Llibre de 1959, dissenyat per Giralt Miracle.

CAT ANC 1-27, Fons Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE). uc 569.

L‟ANC conserva tres fons d‟institucions relacionades amb el món editorial i la producció de llibres: el Centre de la Propietat Intel·lectual (1900-1918), la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona (1918-1942) i la Delegació a Barcelona de l‟Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE) (1942- 1981).

Tots tres organismes, de diferent naturalesa jurídica però successius cronològicament en el temps i en les seves funcions genèriques, van agrupar els professionals vinculats al món de l‟edició -editors, escriptors, llibreters, professionals de les arts gràfiques, enquadernadors, fabricants de paper i publicistes- entorn d‟unes mateixes directrius bàsiques: la protecció de la producció i la difusió del llibre. Des dels seus àmbits respectius, les tres institucions tingueren una importància decisiva en la indústria del llibre, no només a nivell català sinó també estatal -atès el pes específic del sector a Catalunya en relació a l‟Estat-, així com en la projecció d‟aquesta indústria al mercat llatinoamericà.

El fons del Centre de la Propietat Intel·lectual conservat a l‟ANC, és parcial, ocupa només un arxivador. Es troba totalment descrit, i el seu catàleg es pot consultar en línia, al lloc web de l‟arxiu, així com els seus documents digitalitzats. El fons de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona ocupa 33 arxivadors i es troba en la fase final del seu tractament arxivístic.

L‟Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE) va ser creat l‟any 1939 com a organisme autònom adscrit a un Ministeri. Fins a la seva extinció, fou l‟entitat directora de la política interior i exterior del llibre establerta per l‟Estat

franquista en substitució de les anteriors Cambres del Llibre, institucions també vinculades a l‟Administració Pública però en mans de la iniciativa privada. La Delegació de Barcelona, en funcionament des de 1942 i amb competències territorials sobre Catalunya i Balears, assumí les funcions de la dissolta Cambra del Llibre de Barcelona, així com el seu personal tècnic i administratiu. Les seves activitats foren les de l‟INLE en el seu territori: política cultural (cens d‟escriptors, control dels convenis internacionals, legislació de la propietat intel·lectual, ensenyament de les arts del llibre, congressos, fires i exposicions), ordenació bibliogràfica (publicació del Catàleg general d‟acord amb la Biblioteca Nacional, guies i resums bibliogràfics) i política comercial (estadística i cens industrials, regulació de la competència il·lícita, foment de l‟exportació de llibres i ordenació de la importació). L‟any 1980 es transferí la seva gestió a la Generalitat de Catalunya, que es feu efectiva el 1981.

El fons de la Delegació de l‟INLE a Barcelona, molt voluminós, compta només amb una relació provisional molt sumària de tot el seu contingut. S‟ha començat, però, la seva descripció a nivell de catàleg, del qual fins a la data s‟han descrit uns 860 documents corresponents a sèries classificades segons un antic instrument de descripció d‟oficina.

Malgrat l‟estat inicial en què es troba el tractament del fons de la Delegació de l‟INLE, la voluntat de continuïtat de la tasca i la finalització de la descripció dels fons de les dues institucions antecessores, han permès ampliar considerablement les expectatives d‟accés a la informació que

conserva l‟ANC sobre el món del llibre i l‟edició a Catalunya entre 1900 i 1980, panorama que es completa amb l‟existència al centre d‟altres fons sobre la mateixa temàtica, com fons personals, de cases editorials o de llibreries.

Maria Utgés Vallespí DOS TREBALLS DE RECERCA D’ALUMNES DE BATXILLERAT REALITZATS AMB EL SUPORT DEL SDANC, GUARDONATS AMB PREMIS DEL CIRIT I DEL MEMORIAL MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN El Servei Didàctic de l‟Arxiu Nacional de Catalunya ha atès durant els seus vuit anys de trajectòria un total de 3.535 consultes presencials, realitzades per 294 alumnes que duien a terme el seu treball de recerca. L‟atenció a aquest alumnat va ser, de fet, un dels principals motius que van impulsar la creació del SDANC, el qual s‟ha esforçat i s‟esforça en la creació de recursos que promoguin la utilització del patrimoni documental que conserva l‟Arxiu com a font per a la recerca i el coneixement.

Dins d‟aquesta trajectòria cal assenyalar que aquest darrer any Mariona González i Cleris, alumna de l‟Escola Frederic Mistral–Tècnic Eulàlia, de Barcelona, ha obtingut un premi del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) pel seu treball “Cleries & Cleris. Recerca de la vida i dels seus móns”, i que Ginebra Domènech i Vayreda, Míriam Crespo i Blanch i Laia Corominas i Oriol, alumnes de l‟IES Arnau Cadell, de Sant Cugat del Vallès, han obtingut un accèssit al premi que atorga el Memorial Manuel Vázquez Montalbán, pel treball “Dona a la Segona República Espanyola: Seguiment des de la premsa”. Aquests premis, a més de reconèixer la vàlua i de l‟esforç particular de les persones que els han dut a terme, tant les alumnes com els professors i professores tutors, són un indicador, una mostra de la qualitat dels treballs d‟investigació que els joves, en general, poden dur a terme amb el suport dels centres d‟arxiu i palesa com els arxius contribueixen en la millora educativa.

L‟èxit d‟aquest servei d‟atenció personalitzada, ben acceptat pels usuaris, rau en la coordinació amb el professorat i en la creació de materials diversos. És gràcies al treball conjunt amb el professorat que darrerament l‟alumnat ve a l‟ANC més ben orientat pel que fa a la cerca de documents i a la metodologia que haurà d‟emprar en el seu treball. S‟observa també una millora substantiva en les recerques, sobretot perquè es basen més en la utilització dels fons documentals de l‟ANC com a font per a la investigació i, alhora, disminueixen aquells projectes que

només se servien del SDANC per a localitzar uns documents que els permetés il·lustrar treballs bibliogràfics. Les estadístiques d‟usuaris indiquen que la mitjana de consultes per treball de recerca ha passat de 9 a 25, i que el nombre de sessions d‟investigació per treball que el primer any era de 1,8 ha augmentat fins a 9,56 en el darrer any.

A més de l‟atenció presencial el SDANC dóna assessorament al professorat i a l‟alumnat via telemàtica i posa a la seva disposició l‟aplicació ANC@ula. D‟aquesta manera l‟Arxiu Nacional de Catalunya, a través del seu Servei Didàctic, contribueix al coneixement del patrimoni documental i a la formació de futurs investigadors, usuaris d‟arxiu.

L‟Arxiu Nacional de Catalunya felicita les alumnes abans citades i els seus professors i professores pel treball que han realitzat.

Pilar Reverté i Vidal L’ANC PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ DE LES TERCERES JORNADES EDUCACIÓ I ARXIUS. FONTS PRIMÀRIES EN L’EDUCACIÓ DIGITAL Davant el repte que representa l‟educació digital i el projecte 1x1 que, amb l‟objectiu d‟assolir la digitalització de les aules, ha endegat pel Departament d‟Educació de la Generalitat de Catalunya sembla necessari aprofundir en una reflexió conjunta d‟arxivers i docents, per tal que es pugui donar resposta a la necessitat de promoure recursos de qualitat, en format digital, que ens permetin el tractament didàctic de les fonts primàries.

Les Jornades se celebraran els dies 22 i 23 d‟octubre de 2010 i es proposen els objectius següents:  Continuar la reflexió conjunta entre arxivística i docència per afavorir la creació de serveis didàctics als arxius.  Compartir propostes didàctiques que emprin tecnologies digitals i fonts primàries.  Difondre i comunicar bones pràctiques, integrant-les en una base de dades de consulta pública.

L‟Arxiu Nacional de Catalunya, que ha estat present en l‟organització de les diferents edicions d‟aquestes jornades, hi participa també ara, de manera activa, juntament amb l‟Institut d‟Educació de la Universitat de Barcelona, i el grup Arxididàctica.

L‟interès pel tema queda palès en l‟ampli grup d‟institucions que són col·laboradores: la Subdirecció General d‟Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació; la Subdirecció General de Formació i Desenvolupament del Personal Docent, del Departament d‟Educació; l‟ICE de la Universitat Autòno-

24 ma de Barcelona; l‟Institut d‟Educació de l‟Ajuntament de Barcelona; l‟Escola Superior d‟Arxivística i Gestió Documental (ESAGED); la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona; l‟Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, i l‟Associació d‟Arxivers Catalunya.

Podeu consultar més informació sobre aquestes jornades a la pàgina Web següent: http://www.cesire-ceres.cat/ Pilar Reverté i Vidal

EL TESTIMONI DOCUMENTAL DE TRENTA ANYS DE REFUGI I DRET D’ASIL A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA El dilluns 21 de juny de 2010 es va celebrar l‟acte públic de cessió del fons documental de l‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) a l‟Arxiu Nacional de Catalunya. Tingué lloc al Saló del Vigatà (Palau Moja), presidit pel Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i amb l‟assistència de Pere Navarro i Morera, alcalde de Terrassa i president d‟ACSAR i d‟Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració del Govern de Catalunya. En el decurs de l‟acte, Josep Ribera i Pinyol, fundador i secretari d‟ACSAR, parlarà sobre la història de l‟associació i sobre la resposta que la societat catalana ha donat a la realitat del refugi i el dret d‟asil del 1980 ençà.

L‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) es va fundar a Barcelona el 1980, resultat de l‟experiència de grups cristians i persones d‟origen divers que, des de 1973, acollien l‟exili llatinoamericà.

L‟objectiu fonamental de l‟entitat és el de donar suport jurídic i humanitari als refugiats residents a Catalunya, tractant d‟oferir-los els serveis específics que requereixen, sovint com a intermediària entre aquells i les administracions. Disposa d‟una assessoria jurídica al servei de les persones que manifesten la voluntat de demanar refugi, acollint-se al marc legal establert per la Convenció de Ginebra de 1951 i la legislació espanyola d‟asil que l‟aplica, aprovada el 1984 i modificada el 1994. En l‟àmbit de l‟acollida material dels refugiats, desenvolupa tot un seguit de programes amb l‟objectiu de fomentar la seva inserció laboral, tant per a persones immigrants amb documentació com per a aquelles que es troben en vies de regularització.

L‟associació presta el seu suport en el seguiment de la situació dels permisos, la vinculació amb altres eines laborals o la detecció de les necessitats de formació més ajustades a les demandes del mercat.

El fons de l‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR) està integrat, a més de la documen-

Dues imatges de l‟acte públic de cessió del fons documental de l‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) a l’Arxiu Nacional de Catalunya qui tingué lloc el 21 de juny de 2010 al Saló del Vigatà (Palau Moja), Barcelona.

Fotos : Josep Fernández Trabal

tació de gestió interna de la mateixa entitat, pels expedients personals de cadascun dels refugiats i refugiades que van ser atesos per l‟associació entre 1980 i 2005. Inclou tant els expedients d‟aquells que van formalitzar oficialment la petició d‟asil, com la de moltes altres persones que van entrar en contacte amb l‟associació per requerir la seva assistència però no van concretar la petició davant les autoritats corresponents. La mateixa associació ha dut a terme en els darrers mesos una primera organització i descripció que ha abastat aproximadament la meitat del volum del fons, és a dir, 3.638 expedients, corresponents a 3.937 peticionaris, que ocupen 240 capses d’arxiu, amb la voluntat d‟anar incorporant progressivament la totalitat del fons.

L‟arxiu de l‟ACSAR conté informació rellevant i úni-

25 ca per a conèixer les circumstàncies històriques de l‟arribada al nostre país de refugiats polítics d‟arreu del món.

Es tracta de l‟associació més antiga i més activa a Catalunya en el camp del suport als refugiats, l‟arxiu de la qual permet estudiar quina fou la resposta que es va donar des de la societat catalana (no des de les administracions) a la problemàtica de l‟admissió i integració dels refugiats. Tot i no tractar-se pel seu abast cronològic d‟una documentació, encara, de caràcter històric, considerem que el seu valor excepcional i la necessitat d‟assegurar la seva conservació en les millors condicions, han aconsellat el seu ingrés en un arxiu públic, a l‟espera que es compleixin els terminis que permetran la seva plena accessibilitat.

Miquel Pérez Latre

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA La biblioteca de l‟Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha integrat al seu catàleg 2.200 registres corresponents al fons bibliogràfic Armand de Fluvià i Escorsa. Aquest fons, que inclou monografies i publicacions periòdiques, és el resultat de diferents ingressos, el primer dels quals es va realitzar l‟any 1983 i està integrat per la part bibliogràfica i per la documentació personal generada pel productor del fons. En l‟actualitat es preveuen nous ingressos d‟aquest fons.

Armand de Fluvià, nascut a Barcelona el 1931, és genealogista i heraldista. Llicenciat en Dret el 1959 és membre de l‟Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l‟Institut Salazar y Castro del CSIC. Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, va obtenir el primer premi d‟Arenberg de Genealogia el 1984 i és membre de l‟Académie Internationale d‟Héraldique. Fundador i primer president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, ha estat l‟autor del Diccionari General d’Heràldica. Fins el 1969 va formar part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona. Un any més tard, va iniciar contactes per tal de frenar la promulgació de la Ley de Peligrosidad Social (LPRS), la qual condemnava l‟homosexualitat. Va formar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), grup d’estudi que s‟involucrà en diversos actes de protesta tant a nivell nacional com internacional.1 L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La catalogació del fons Armand de Fluvià i Escorsa s‟ha dut a terme durant els anys 2008-2009. El fons es nodreix de diverses temàtiques, essent les més destacades

Diversos exemplars del fons bibliogràfic Armand de Fluvià i Escorsa de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

la genealogia, l‟heràldica, la monarquia, la noblesa i la història. Com a curiositat, cal assenyalar l‟enorme quantitat de separates que conté: publicacions d‟autors reconeguts amb estudis realitzats en ocasió de la celebració de congressos, actes, i altres esdeveniments. Les Genealogies comtals catalanes, de Maria Mercè Costa, amb motiu del Simposi internacional sobre els orígens de Catalunya de l‟any 1991 n‟és un exemple. Igualment, és destacable el conjunt de monografies que reuneixen informació sobre la biografia i l‟activitat del comte de Barcelona Joan de Borbó com ara: Don Juan de Borbón, conde de Barcelona (1967); El Rey de los rojos (1996); Conversaciones con don Juan de Borbón (1968); Franco, don Juan (1989); La ciutat i els comtes de Barcelona (1991); Don Juan de Borbón, el rey padre (1992). Algunes d‟aquestes publicacions estan editades, precisament, per Publicaciones del Consejo Privado de S.A.R. el Conde de Barcelona, institució de la qual va formar part Armand de Fluvià.

Mereix una menció especial l‟hemeroteca d‟aquest fons ja que aplega capçaleres importants, com per exemple: Point de vue, publicació periòdica dedicada a personalitats franceses de renom iniciada l‟any 1949; Historia i Vida, revista de temàtica històrica i cultural, de la qual n‟hi ha els números que corresponen als anys 1967 -2005; el Índice Histórico Español o la Guía Nobiliaria de España, de la qual tenim exemplars de la segona i tercera edició publicats, respectivament, els anys 1935 i 1941.

Hi ha també altres publicacions periòdiques que per elles mateixes retraten l‟essència del fons: Diplomatari: Vegeu, “La Catalogació del fons bibliogràfic Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa)” a ANC. Butlletí de l’ Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 18, novembre 2007, p. 19.

1

26 Investigació històrica medieval dels Països Catalans i Occitània (continuada per Arrels de Catalunya i publicada els anys 1980-1983), la Gacetilla del estado de hidalgos, inciada l‟any 1959,o la History Today, (amb els números corresponents als anys 1952-1973), en són uns quants exemples.

L‟ingrés i el tractament d‟aquest fons bibliogràfic a l‟ANC suposa una gran aportació com a font i recurs informatiu que contribuirà a l‟estudi d‟àmbits com la genealogia, l‟heràldica i la història. La trajectòria personal i professional d‟Armand de Fluvià deixa una empremta visible a seguir pels investigadors dels àmbits temàtics abans esmentats.

Per consultar en línia els fons bibliogràfics de l‟ANC podeu accedir a la pàgina Web de les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya: http:// beg.gencat.cat, o bé a través de l’enllaç que trobareu a la pàgina principal del Web de l‟Arxiu Nacional de Catalunya: http://cultura.gencat.cat/anc.

Mireia Reverter Antolí

ALCALÀ, Cèsar. Les Presons de la república : les txeques a Catalunya (1936-1939). Barcelona : Base, 2009. 412 p. (Base històrica ; 51) AMAT, Jordi. Els Laberints de la llibertat : vida de Ramon Trias Fargas. Barcelona : La Magrana : Fundació Comte de Barcelona, 2009. 415 p. (Els Orígens ; 134) APARISI ROMERO, Frederic, Carlos Lecuona Pérez.

Josep Camarena : l’arxiu d’un home i una època. Simat de la Valldigna : La Xara, 2009; 126 p.

Archivo Municipal de Escurial. Badajoz : Dirección General del Patrimonio Cultural, 2009; 135 p. (Archivos municipales de Extremadura ; 14) BLASCO MARTEL, Yolanda, Carles Sudrià. El Banc de Barcelona, 1844-1874 : història d’un banc d’emissió.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2009; 528 p.

CANALS i TARRATS, Ignasi . Objectiu infinit : l’ambiciosa i Intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats. Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya, 2009. 101 p.

CARNER-RIBALTA, Josep. Memòries : de Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló. Barcelona : Viena, 2009; 270 p.

CARRERAS I PUIGDENGOLAS, Jordi Bernat i Falomir i Pilar Riera i Figueras. El Pla General d’Obres Públiques de 1935 : política, infraestructures i territori.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2009; 275 p. + 1 DVD Cartells catalans : la postguerra / [director editorial: Jesús Giralt i Radigales ; cap de redacció: Anna Carbonell i Curell ; textos introductoris dels temes: Daniel Giralt-Miracle]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2010. 446 p. + 1 cartell CASASSAS i YMBERT, Jordi La Fàbrica de les idees : política i cultura a la Catalunya del segle XX. Catarroja ; Barcelona : Afers, 2009. 315 p. (Recerca i pensament ; 50) Catalans al món : atles de la presència catalana al món / [direcció científica: Víctor Hurtado, Francesc Roca i Rosell ; textos: Francesc Roca i Rosell ; edició: Roser Pubill i Porta] Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2009; 334 p.

CATTINI, Giovanni C. El Gran complot : qui va trair Macià? Badalona : Ara Llibres, 2009. 336 p., [14] p. de làm.

CENTELLES, Agustí. El Camp de concentració de Bram, (*) Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfiques d‟obres rebudes per la Biblioteca de l‟Arxiu i que estan relacionades amb l‟estudi dels fons documentals que es conserven en el nostre centre.

27 1939. Barcelona : Actar : Arts Santa Mònica, DL 2009; 127 p.

Centre d‟Història Contemporània de Catalunya. 25 anys de la creació del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) : 1984-2009 / [coordinació de la producció editorial: Pau Tutusaus i Canals]. Barcelona : Centre d‟Història Contemporània de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2009. 249 p. (Personatges i fets ; 2) Cerdà : 150 anys de modernitat / Francesc Magrinyà, Fernando Marzá ; [autors: Rosa Feliu... et al.] Barcelona : Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC) : ACTAR, 2009; 318 p.

Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu / Raquel Lacuesta ... [et al.]. Santpedor : F12 Serveis Editorials, 2009; 271 p.

Congreso Internacional de archivos y derechos humanos 2009 : Sarrià de Ter. Actas del Congreso Internacional de Archivos y Derechos Humanos : el acceso y la desclasificación de los documentos. Sarrià de Ter : Ayuntamiento de Sarrià de Ter ; Girona : Diputación de Girona. Archivo General, 2009; 224 p. + 1 disc òptic (CD-Rom) CORTS i BLAY, Ramon. La Setmana Tràgica de 1909 : l’arxiu secret Vaticà. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009. 607 p., [16] p. de làm.

(Scripta et documenta ; 82) DOMÈNECH i DOMÈNECH, Salvador. Els Alumnes de la Generalitat : els Institut-Escola Republicans Barcelona : Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2009.

297 p., [30] p. de làm. (Biblioteca Abat Oliba ; 288) Dones en moviment(s) : segles XVIII-XXI / Cristina Borderías i Mercè Renom (ed.). Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona : Icaria, DL 2008. 215 p.

Els Tresors de Joan Amades : la col·lecció d’imatge impresa de l’Arxiu Joan Amades / [editor: Ramon Font-

devila i Subirana ; coordinació: Josep Mañà i Ramon Vilar i Herms]. Barcelona : Ara Llibres : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2009. 329 p.

Epistolari català Joan Miró. Barcelona : Barcino : Fundació Joan Miró, 2009- ; <Vol. 1> EROLES, Lluís, Salvador Llorac La Postguerra en un municipi de l’Alt Penedès : Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952) [S.l. : s.n.], 2009 (Sant Sadurní d’Anoia : Gràfiques Llopart); 240 p.

ESTEVANELL I RIERA, Joan. Vida quotidiana i salvació del patrimoni a la reraguarda : dietari de Joan Estevanell i Riera. Barcelona : Museu d‟Història de Catalunya, 2010; 367 p.

Expresos polítics : memòria dels ajuts concedits pel govern català / [direcció: Maria Jesús Bono].

[Barcelona] : Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. Departament d‟Interior, Relacions Institucionals i Participació, 2009; 63 p.

FANLO MALAGARRIGA, Manolo, Manuel Cabezón Cánovas. De l’encís de Sarrià al somni de Cornellà-El Prat. Barcelona : Fundació Privada RCD Espanyol de Barcelona, DL 2009; 166 p.

Fantasmones rojos : la venjança falangista contra Catalunya, 1939-1940 / edició a cura d’Eulàlia Pérez i Vallverdú. Barcelona : A Contra Vent, 2009. 292 p.

(Abans d’ara ; 5) FERRÉ BALDRICH, Meritxell. El Pla de Santa Maria sota la dictadura del general Franco : 1939-1975.

Lleida : Pagès ; Valls : Consell Comarcal de l‟Alt Camp, 2009; 212 p.

FERRER, Joaquim Francesc Layret : 1880-1920. Barcelona : [Fundació Josep Irla], 2010. 99 p. (Biblioteca de l‟esquerra nacional) FRANCH-CLAPERS, Josep. Josep Franch-Clapers. [S.l. : Els Amics d’en Franch?, 200-?].1 disc òptic (DVD)

GARCIA BORDERIA, Maite. La Guerra Civil als Pallars : comitès i trinxeres al Jussà i al Sobirà. Lleida : Pagès, 2009; 277 p.

GESALÍ BARRERA, David. L’Aeròdrom 329 : Montornès del Vallès i l’aeronàutica en la guerra civil espanyola. [Montornès del Vallès] : l’Ajuntament ; [s.l.] : Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2008; 182 p.

(Montornès recerca històrica) GONZÁLEZ i VILALTA, Arnau. Cataluña bajo vigilancia : el consulado italiano y el fascio de Barcelona, 1930-1943. València : Universitat de València, cop.

2009. 377 p.

GONZÁLEZ PEDRAZA, José Andrés. Los Archivos de empresas : qué son y cómo se tratan. SomonteCenero, Gijón : Trea, 2009. 141 p.

GUILLAMON, Julià. El Dia revolt : literatura catalana de l’exili. Barcelona : Empúries, 2008. 527 p. + 1 disc sonor (CD). (Biblioteca universal Empúries ; 225) Jornades d‟Història de la Premsa 2007 : Barcelona. Poder polític i resistència periodística : actes de les Segones Jornades d’Història de la Premsa / edició a cura de Josep M. Figueres. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de Difusió Corporativa, 2009; 533 p.

KROGH, Peter Gestión del archivo digital para fotógrafos. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2010. 463 p.

(Biblioteconomía y administración cultural ; 88) La Catalunya emprenedora en imatges : segle XIX i primers anys del segle XX / [director: Francesc Cabana i Vancells]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2010- .

4 vol.

La Ciudad i la memòria democràtica : espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona / Col·lectiu Desafectos (edit.). Barcelona : Ecos, 2009. 192 p.

(República de paper) La Depuración de funcionarios bajo la dictadura franquista : 1936-1975 / Josefina Cuesta, dir. Madrid :

Fundación Francisco Largo Caballero, 2009; 342 p.

La Semana Trágica de Cataluña / Antonio Moliner (ed.); Ramon Alquézar ... [et al.]. Alella : Nabla, 2009.

303 p., 16 p. de làm.

LANGDON-DAVIES, John. Darrere les barricades. Barcelona : Angle, 2009. 271 p., [8] p. de làm.

LARDÍN OLIVER, Antoni. Obrers comunistes : el PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959). Valls : Cossetània, 2007. 285 p.

(El Tinter ; 78) LGAI, Laboratori General d’Assaigs i Investigacions :1907-2008 / documentació: Silvia Marimon ; editor: Josep Maria Riera. [S.l.] : Montflorit, DL 2008.

237 p.

Los Archivos españoles en el siglo XX : políticas archivísticas en el estado de las autonomías / Luis Martínez García, Julia M. Rodríguez Barredo, coord. [Madrid] : Anabad, DL 2009. 468 p.

MARTÍ, Pep Josep Tarradellas : 1899-1988. Barcelona : [Fundació Josep Irla], 2010. 93 p. (Biblioteca de l’esquerra nacional) MASSOT i MUNTANER, Josep Antoni Maria Sbert, 1901-1980. Barcelona : [Fundació Josep Irla], 2008.

87 p. (Biblioteca de l’esquerra nacional) MERCADER, Jordi. Mil dies amb PM : crònica viscuda de la presidència de Pasquall Maragall. Barcelona : La Magrana, 2008. 270 p. (Orígens ; 124) MOLAS, Isidre. Els Senadors carlins de Catalunya : 1901-1923. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2009; 23 p.

Mútua de propietaris : 175 anys assegurant edificis / Ramon Balasch (ed.), Eloi Babiano ; textos: Lluís Permanyer, Joan B. Culla, Xavier Bru de Sala. Barcelona : Mútua de Propietaris, 2010. 345 p.

PÉREZ NESPEREIRA, Manuel. La Ciutadella : símbol d’opressió nacional. Barcelona : Base, 2009. 124 p.

(Base històrica ; 52)

PERMANYER, Lluís. Barcelona panoràmica. El Papiol : Efadós, 2009; 187 p.

PIGRAU SOLÉ, Antoni. La Jurisdicción universal y su aplicación en España : la persecución del genocidio, los crímenes de guerra y los crímenes contra la humanidad por los tribunales nacionales. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament d‟Interior, Relacions Institucionals i Participació, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, 2009. 143 p.

Polítiques públiques de la memòria : I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic / Jordi Guixé i Montserrat Iniesta, ed. ; Ricard Vinyes ... [et al.] ; presentació de Joan Saura i Laporta. [Vic] : Eumo ; [Barcelona] : Memorial Democràtic, 2009; 124 p. + 1 disc òptic (DVD) PORTELLI, Alessandro. Històries orals : relat, imaginació, diàleg. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic, 2009; 529 p. (Memòria oral ; 2) PUJOL, Jordi. Memòries : temps de construir, 19801993 / amb la col·laboració de Manuel Cuyàs. Barcelona : Proa, 2009. 423 p., [16] p. de làm.

Quan Sant Pere es feu dir empori : la guerra civil a Sant Pere Pescador / Pelai Pagès i Blanch (coord.) Sant Pere Pescador : Ajuntament de Sant Pere Pescador, 2009; 243 p. (Quaderns de Sant Pere ; 2) RIFÀ, Albert. Albert Rifà : fotògraf 1878-1963 / [textos: Alba Oliver, Joaquim Sala-Sanahuja]. [Sabadell] : Museu d‟Art de Sabadell, 2009; 63 p.

SOLDEVILA, Ferran. Entre la dictadura i la revolució : cròniques polítiques per a Ginebra i Liverpool / selecció i introducció d‟ Albert Balcells i Enric Pujol. Barcelona : Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2009; 296 p.

VALLÉS, Josep. Prat de la Riba : 1870-1917. Barcelona : Escola d‟Administració Pública de Catalunya, 2010. 48 p.

Voces del exilio : veinte testimonios de la diàspora catalana / entrevistes de Josep M. Figueres. México, D.F. : Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2009; 200 p.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Generalitat de Catalunya (Segona República) Monografia: L’estudiant de Cervera, d’Alfons Maseras, d‟Edicions Proa. Col·lecció Biblioteca a Tot Vent, 81 (1935). Donació de Ramon Planes i Albets, 1 unitat. Lliure accés [fons 1, ingrés 2572].

Monografies del Departament de Finances (19311937). Transferits per l’Arxiu Central del Departament d‟Economia i Finances, 0,1 metres lineals (15 llibres).

Lliure accés. [fons 1, ingrés 2575].

Documentació solta sobre les relacions amb l‟Administració de Justícia (1937-1938). Relació de contingut. Transferida per l‟Arxiu Central del Departament de Justícia, 0,1 metres lineals (15 documents).

Lliure accés. [Fons 1, ingrés 2585].

Inventari de la documentació de l‟Audiència de Barcelona lliurada a la Secció d‟Arxius del Departament de Cultura (1937). Transferit per l‟Arxiu Central del Departament de Justícia, (1 document de 2 fulls). Lliure accés. [Fons 1, ingrés 2631].

Monografia: La divisió territorial de Catalunya, exemplar dedicat a Antoni Nogués. Editat per la Conselleria d‟Economia de la Generalitat de Catalunya (1937).

Compra del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, (1 llibre).

Lliure accés [fons 1, ingrés 2632] Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Expedients de qualificació d‟habitatges de protecció pública (1980-1982 i 1994), 0,5 metres lineals. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 3 registres.

Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés Reservat.

[Fons 352, ingrés 2618].

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d‟instal·lacions elèctriques receptores de baixa tensió (obertura: 1989-1992, tancament: 1992), 15,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.754 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d‟Innovació, Universitats i Empresa. Accés reservat. [Fons 439, ingrés 2643].

Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya Expedients de personal (obertura: 1934-1990, tancament: 1978-1994), 2,7 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 238 registres. Transferits per l‟Arxiu Central de Governació i Administracions Públiques. Accés reservat. [Fons 134, ingrés 2657].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge Expedients de qualificació d‟habitatges de protecció pública (1975-1981), 0,4 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 6 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés reservat. [Fons 707, ingrés 2617].

Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya 270 lligalls de documentació textual i 458 llibres.

Transferència del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH). En procés de restitució.

FONS D’INSTITUCIONS Junta de Protecció de Menors de Barcelona Documents solts sobre assumptes administratius de la Junta: recull de disposicions i documentació sobre gestió de personal. Inclou una carpeta de vuit fotografies del Concurs fotogràfic sobre els actes commemoratius de les Noces d‟Or de l‟Institut Ramon Albó i una panoràmica de l‟edifici de l‟Institut al carrer Wad-ras i un cartell de Caritas espanyola (1948-1982), 0,1 m (10 expedients, 5 documents solts, 9 fotografies i un cartell). Relació de contingut. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés reservat la documentació de gestió de personal de menys de 50 anys. [Fons 334, ingrés 2584].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Minyons Escoltes de Catalunya Àlbum fotogràfic i textual sobre el “Jamboree de la Pau” celebrat a Moisson (França) l‟agost de 1947 i memòria escrita per Miquel Aguadé sobre la seva participació en aquella trobada escolta. 1 CD-R que conté una reproducció digital de l‟àlbum. 1947/ 2009. 0,1 m.

Fons Moviment de Joves Cristians de Pobles de Catalunya (JAC)

Cartell editat amb motiu de la “Jamboree de la Pau” celebrada a Moisson, Île de France (França, agost de 1947) CAT ANC 1-610, Fons Minyons Escoltes de Catalunya

“Records i vivències de consiliaris i militants (JACJIC). Joventut Femenina d‟Acció Catòlica. Barcelona, 1956-1964”. 2009. 0,1 m.

Fons Comissió Cívica 40 Anys dels Fets del Palau Documentació produïda i aplegada per la Comissió Cívica en relació als actes organitzats el maig del 2000: programa i invitació; transcripció de les intervencions de presentació de Miquel Calçada i dels convidats i protagonistes del fets, el President Pujol, Joan Raventós, Heribert Barrera, Anton Cañellas, Josep Benet, Jordi Mir, Guiomar Amell i Fèlix Millet; materials de propaganda contemporanis dels fets; relació de les persones implicades; i dossiers de premsa de les commemoracions dels anys 1980, 1984 i 2000. 2000.

0,1 m.

Fons Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) 3.638 expedients corresponents a 3.937 peticionaris d‟asil polític assistits per l‟associació, organitzats d‟acord amb la seva àrea geogràfica de procedència. 1980 2005. 24 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons Fàbrica de Vidre de Feliu Prats Llibreta borrador de despeses (1 unitat); llibretes de despeses mensuals (3 unitats); i quaderns de vidres sortits (5 unitats). 1826. 0,1 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Mas Miralles de Sant Daniel de Girona Títols de propietat i escriptures del patrimoni familiar (“Archivo de la Casa Mirallas”) del Mas Miralles, Mas Miralletes i Mas Julià de Sant Daniel i del patrimoni agregat procedent dels Roger (Casa Roger i Mas Costa de Bàscara); administració del patrimoni agrari, arrendaments i censos i gestió del deute; correspondència familiar i personal de Francesc Miralles i Roger i de Jaume Miralles i Grau; actuació militar i política del mateix Francesc Miralles i Roger; propaganda política aplegada per Jesús Miralles i Rodó. 1458–1979. 1,4 m.

Fons Llinatge Cluet, senyors de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell Documentació genealògica i historial familiar obra de Josep Cluet i Garcia; escriptures d‟herència i títols de propietat dels béns mobles i immobles; adquisició i possessió de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell i del patrimoni incorporat dels Garcia de Villaprovedo (Palència); cobrament de censos; procures dels administradors; correspondència familiar i pública; processos; formació i graus acadèmics; activitat militar i professional; diplomes de caràcter religiós; actuació com a regidors municipals d‟Oliana; i altra documentació manuscrita i impresa d‟interès local. 1419–1935.0,7 m.

Fons Família Terrasa Certificats de naixement, bateig i defunció dels germans Terrasa i Auger; capítols matrimonials subscrits entre els seus pares; testaments, inventaris, declaracions d‟hereus, convenis privats i cartes de pagament de les herències del matrimoni Joan Terrasa i GilabertFrancesca Auger i Cahué, dels fills Joan i Mercè i dels néts Terrasa i Pugés; títols de propietat i de millora de l‟heretat Casa Mallorca de la Feixa del Pou i de la casa de la Plaça del Nord núm. 12 (Gràcia); documentació de la finca del núm. 34 del carrer Amàlia de Barcelona; documentació acreditativa del pagament d‟impostos i honoraris jurídics; trasllats de plets judicials. 1805 –1972. 0,2 m.

FONS PERSONALS Fons Elvira Godàs i Vila Correspondència personal (10 unitats); documentació acadèmica de Josep Maria Cervera i Piñol (títol de batxiller, 1928; títol de batxiller universitari en la secció de ciències, 1935; títol de mestre de primer ensenyament, 1935). 1928 – 1966. 0,1 m.

Fons José Ramón Arana (José Ruiz Borau) (AGE) Documentació identificativa i certificats de naixement i matrimoni; diversos originals i còpies de l‟obra poètica (“Ancla” o “El romance del ciego Viroque”), narrativa (“Cara y cruz de Juan Beltrán”, “Fantasmas”, “Zurrón”, “Torre de Años”, “Cristobalón”, “Anda que te anda” i altres) i de reflexió política; còpia d‟una carta del productor de 1948 i de diversa correspondència rebuda per la seva vídua; i escrits biogràfics, ressenyes i crítiques sobre l‟obra literària del productor.

1941 – 2003. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner Documentació de diverses seccions, números 2524. 1901 – 1992. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2568. 1910 – 1942. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2628. 1909 – 1944. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2683. 1909 – 1990. 0,1 m.

2483 a 2525 a 2569 a 2629 a

Fons Juan-Julio Bonet Sugrañes Apunts d‟alumne de l‟assignatura “Introducción a la fotoquímica orgánica”; correspondència tramesa i rebuda de diversos investigadors internacionals i de doctorands del Departament de Química Orgànica de l‟Institut Químic de Sarrià (IQS); esborranys i materials de treball de l‟obra “La mariposa y el fin del mundo”; i recursos d‟informació. 1965 – 2004. 0,3 m.

Fons Emilio Olaria Campos Certificats, carnet del Patronat Pro-Mutilats de Guerra, salconduits i permisos de circulació; documentació relativa a l‟evacuació del front de Terol i a la declaració d‟inutilitat total com a conseqüència de la congelació i pèrdua dels dos peus; quatre cartes trameses des del front als seus pares i altra correspondència familiar; i carnet d‟afiliació i nomenament com a Cap de Barri d‟Hostafrancs (Barcelona) de la Unión Monárquica. 1931 – 1979. 0,1 m.

Fons Guillem Rodríguez-Puig Documentació de la depuració com a funcionari de la Diputació de Barcelona i del Consell de Guerra instruït contra ell per les autoritats franquistes; testimoni gràfic de la seva obra pictòrica, esbossos i dibuixos com a dissenyador gràfic; vendes d‟obres i fulletons de les exposicions individuals realitzades a sales de Barcelona (1941-1954); relació amb l‟Asociación de Pintores y Escultores de Madrid; documentació valorativa so-

bre l‟obra pictòrica (escrits, crítiques en premsa, revistes i ràdio). 1902 – 2009. 1,4 m.

Fons Pompeu Fabra Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat química) atorgat pel Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles Arts a favor de Pompeu Fabra i Poch. 1902. 0,1 m.

Fons Josep Maria Cluet i Garcia Documentació identificativa, de l‟etapa escolar i universitària, religiosa, militar, mèdica i testamentària; certificats de serveis mèdics i de distribució de queviures, llicències de lliure circulació, requisa del seu vehicle i targetes de racionament de benzina durant la Guerra Civil espanyola; certificat de lliurament de moneda republicana i compareixença davant el tribunal depurador; testaments i altra documentació d‟herències, correspondència i documentació d‟administració familiar; afiliació col·legial i sindical; separates i programes de conferències sobre la seva especialitat mèdica pediàtrica. 1867 – 1967. 0,1 m.

Fons Ángel Gutiérrez Valle Correspondència familiar durant la Guerra Civil; carnets i butlletes anuals de quotes de pagament de militant del PSOE; carnet de soci de l‟Asociación Socialista de Excombatientes y Víctimas de la Guerra; targeta d‟identitat de suboficial de les Forces Armades de la II República; targeta de racionament de tabac de Tabacalera, S.A; “Fragua Social. Órgano del Comité Regional de Levante y Portavoz de la CNT” (núm. 7). 1936– 1998. 0,1 m.

Fons Francisco Ciutat de Miguel (AGE) Correspondència familiar i escrits adreçats a la seva esposa; documentació militar; reproducció digital de la documentació sobre lluita contra “bandidos” (19601965); esborrany original de “Relatos y reflexiones sobre la Guerra de España” i altres creacions de caire historiogràfic; correspondència amb el metge Albert Cañero, Vicente Rojo i Dolores Ibárruri; biografia i cronologia del personatge; diplomes i reconeixements; i dossiers de premsa i publicacions. 1925–2009. 0,2 m.

Documentació personal i política: currículum militar, publicació del nomenament com a coronel, targeta de Raúl Castro, carnets de militant del Partit Comunista d‟Espanya (PCE), targetes de participant al X i XI Congrés del partit, certificat de nacionalitat i baixa en el registre del Consolat espanyol a l‟Havana, correspondència, necrològiques i articles sobre Francisco

Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat química) atorgat pel Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles Arts a favor de Pompeu Fabra i Poch.

CAT-ANC 1-526, Fons Pompeu Fabra

Ciutat, exposició sobre la seva figura al Museo Nacional de la Lucha contra Bandidos (Trinidad). 1910– 1988. 0,1 m.

Fons Josep Morató i Grau Documentació personal i familiar (certificats, recordatoris i correspondència); referent a “La Veu de Catalunya” (sobretot, esboços d‟articles); esborranys d‟escrits i anuncis de representació i edició d‟obra dramàtica i novel·la; correspondència rebuda (entre d‟altres, de Carles Cardó, Adrià Gual, Dolors Monserdà, Lluís Nicolau d‟Olwer, Narcís Oller o Enric Prat de la Riba); foment de certàmens literaris i festivals populars; recull de premsa i correspondència de condol; manuscrits d‟obra aliena (de Josep Carner i Eugeni d‟Ors).

1896 – 2009. 0,2 m.

Fons Lluís Morató i Guerrero Documentació identificativa, certificats, recordatoris i altra personal i familiar; escrits autobiogràfics, obra narrativa, treballs publicats com a il·lustrador i programes d‟actuacions teatrals pròpies; correspondència (cartes trameses i rebudes de diversos amics, clients de l‟obra artística, particulars i institucions); vinculació a la junta del Saló de Montjuïc; catàlegs i dossiers de crítiques en premsa de les exposicions de pintura i dibuix (1931-1963); i poemes i escrits aliens en homenatge. 1911 – 1963. 0,4 m.

Fons Josep Domingo Casanovas Registres de socis i de comptes del Casal Català de Londres, Butlletí “Senyera” (1945) i „Assemblea General Ordinària (1943); publicacions, convocatòries i fulls volanders de partits i associacions: Estat Català (1957), Front Nacional de Catalunya (1959), Agrupació Nacionalista Catalana a l‟Anglaterra (1977-1978); Hogar Español de Londres; publicacions d‟organitzacions anarquistes: Movimiento Libertario Español en Inglaterra (circulars, fulls informatius i pressupostos de 1945-1946), materials i publicacions per al refugiats de la CNT a la Gran Bretanya (1942-1945) i altres publicacions anarquistes. 1941 – 1978. 0,1 m.

Raúl Castro i Francisco Ciutat dirigint la lluita contra “bandidos” a la Sierra de Escambray (Cuba, 1960-1965) Foto: autor desconegut.

CAT ANC 1- 946. Fons Francisco Ciutat de Miguel (AGE)

Fons Josep Puig i Cadafalch 3 postals adreçades a Dolors Macià i Monserdà (19061915), 42 postals adreçades a Maria Teresa Cunill (1933-1953), 8 postals adreçades a Pilar Puig i Macià (1909-1946), 4 postals escrites per Titit Cunill i adreçades a Paul Ricard (1949-1950) i 1 postal adreçada a Pilar de Cunill (sense data). 1909 – 1953. 0,1 m.

[Enric Monserdà] “Àlbum de artefactos. Año 1858”.

Conté un ex-libris “Dolors Monserdà de Macià”. [20] f., els 8 primers dels quals contenen dibuixos acolorits de joies deguts a Enric Monserdà. 1858. 0,1 m.

Fons Juan Orfila Barrueco – Teresa Planagumà i Casadellà Notícia del casament, nota sobre assistència jurídica, correspondència entre Juan Orfila i Teresa Planagumà, cartes familiars rebudes, cartilla militar provisional a nom de José Martínez Silvestre, cartes rebudes d‟Eugeni Cabré, Jordi Carceller i Manuel Bolòs, carta tramesa a l‟advocat José María Vicent, cèdula personal i salconduit de Teresa Planagumà i notes relatives al pas de la frontera de Portbou. 1941 – 1953. 0,1 m.

Fons Jesús Viza i Mumbrú Instància al bisbe de Barcelona per a la lectura de llibres prohibits; documentació personal i patrimonial; correspondència tramesa al seu germà per Lluís Viza i Martí, jesuïta resident a les Filipines (1896-1900), referent als darrers dies de la dominació espanyola; correspondència amb la Sociedad General de Autores de España; cartes personals; còpia de la correspondència entre el rector de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona i el director de “La Vanguardia” Luis de Galinsoga, relativa a l‟ús del català en la litúrgia. 1896 1959. 0,1 m.

Fons Pasqual Vilaró i Piera “Advertencias para mi familia discurridas y escritas por mi mismo”; “Curiosas noticias sobre los antepasados de don Pascual Vilaró y Piera, sobre él mismo, sus descendientes y otras cosas”; certificats del padró i

rebuts del pagament de la contribució territorial de l‟habitatge familiar a la Rambla dels Estudis de Barcelona; certificats de bateig de diversos membres de la família; documentació de l‟enterrament dels fills morts; i notes sobre les aplicacions guaridores del mangle. 1836 - 1870. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taverner Documentació de la secció general, números 2684 a 2945. 1905 – 2005. 0,9 m.

Fons Jordi Ballester i Claveguera Documentació de l‟activitat associativa del productor: declaracions de principis, dossiers de treball i sobre temes juvenils, documents d eformació i sobre la qüestió de la laïcitat a diverses entitats escoltes; documentació sobre congressos, assemblees i gestió econòmica d‟Escoltes Catalans; Estatuts i reglaments escoltes; homenatges i aniversaris; recursos d‟informació; i correspondència emesa i rebuda. 1935 – 2004. 1,7 m.

Fons Josep Vivó i Llupià Documentació del servei militar; salconduit del gener de 1939 per incorporar-se a la parròquia dels Hostalets de Pierola; certificats de treball de la Generalitat de Catalunya i de la farmàcia Sepúlveda de Barcelona, acreditatius de la seva activitat com a auxiliar de farmàcia; correspondència rebuda del capellà falangista a la División Azul Victorià Freixa (12 unitats) i comunicació de la seva mort al front rus; cartes rebudes per Joan Costa i Simon de familiars i soldats catalans del bàndol franquista (2 unitats); documentació sindical de Josep Vivó durant la Guerra Civil espanyola. 1924 – 1943. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya Guillem Llull, ciutadà de Barcelona, dóna possessió de la meitat dels molins nous de Barcelona, situats sobre el casal dels molins vells del Clot, a Ramon de Gornal. 1306, octubre, 17.

“Venda y creació de censal feta y firmada per la reyna de Aragó, València, etc. dona Sibila a favor de Guillem Sunyer, mercader de Barcelona, de preu y proprietat 15.000 sous barcelonesos y pensió anual en nuda percepció de 3.000 sous barcelonesos”.

1385, maig, 22. Girona.

Testament d‟Agnès, vídua del ciutadà barceloní Guillem Arnau. 1355, juny, 27. Barcelona. Àpoca de reconeixement de deute de Pere Betran, pa-

gès de Barcelona, a Bernat Bonet, mercader de Barcelona. 1454, desembre, 20. Barcelona. Àpoca de Joan Nadal, notari de Barcelona, a Francesca, vídua de Mateu Prats, fuster. 1427, setembre, 12. Barcelona.

Martín Gurrea y de Aragón, duc de Villahermosa i comte de Ribagorça, nomena comissaris Jorge Miguel de Heril, capità seu de la vila i vall de Benasc, Joan de Serveto, justícia de la mateixa vila i vall, i Cibrian Ascón y Sançón de Serveto, per tal que signin les concòrdies, convencions i patzeries amb les viles i llocs de Banyeres de Luchon i altres llocs occitans fronterers amb el comtat de Robagorça.

1572, maig, 24. Saragossa.

Els tutors testamentaris nomenats per Guillem Rotllan, ciutadà de Barcelona, venen a Jaume Rovira, també de Barcelona, unes cases situades al carrer dels Còdols de la ciutat de Barcelona. 1414, març, 13.

Barcelona.

Testament de Guillem de Prats, boter de Barcelona.

1371, juny, 30. Barcelona.

“Venda feta per los marmessors de mossèn Berenguer Stanyol, quòndam prevere, an Pere Puigsec, cirurgià, de dos patis o orts situats prop la porta Ferriça” de Barcelona. 1508, febrer, 25. Barcelona.

“Donació feta per en Ramon de Furques an Ffrancès de Furques, fill seu, per lo Voló”. 1389, maig, 28.

Pià.

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya Llibres copiadors de cartes de Gabriel Rosés Valentí, català establert a Montevideo, principalment al seu germà Carles, resident a Barcelona, referents a exportacions a aquella ciutat, especialment de vi. En foli, Montevideo, 2 unitats (1879-1893, 493 p; i 1885-1890, 492 p). 1879 – 1890. 0,1 m.

“Etat Major de la place de Barcelonne. Correspondance. Régistre nº 3”. Registre de correspondència del comandament de l‟exèrcit francès d‟ocupació de Barcelona. Llibre en foli major, amb les cobertes originals de mig pergamí. 1825 – 1827. 0,1 m.

“Llibra en lo qual se trobaran los deutas que dèuan a Anton Baldrich, prevera, so és, sensos y sensals y altres rendas = Libre dells albarans de l‟ani 1640 tocans a Esteve Torrell, pagès de Vilaseca. Jo, Antoni Baldrich, prevere, son conyat, fas la present clarísia vuy, als 12 de juliol 1640”. 79 folis. 1640 – 1674. 0,1 m.

“Venda del Mas Cabanyas y sas terras del terma de Sant Cugat del Vallès, feta per Taresa Enrich, del

Nadala tramesa, des del front rus, pel capellà de la División Azul, Victorià Freixa Marsal (Desembre de 1942) CAT ANC 1-953, Fons Josep Vivó i Llupià.

còndam Pau Enrich, a Onofre Pi, parayre, per preu de 4512 lliures 10 sous”. 89 folis. Cobertes originals de pergamí. 1648 – 1691. 0,1 m.

Comptes familiars d‟autor desconegut inclosos en un Dietari dels Magantzems Alemanys corresponent a 1935 (1 unitat). 1935. 0,1 m.

Carta de Pedro Antonio Cabello al comte d‟Aguilar (1 unitat). 1758. 0,1 m.

Esborranys de lletres de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense, s. d. [s. XVIII], 1 full [2 f.]. Segle XVIII. 0,1 m.

“Breve Santissimi Domini Nostri Benedicti divina providentia Papa XIII, elargitum a suplicationem serenissimorum catholicorum Philippi V et Elisabete, regum Hispaniarum, super consessione et approbatione indulgentiarum, crutium, rosariorum, coronarum et numismatum benedictionem ab abbate seu superiorii monestery B. M. de MonteSerrato, ordinis sancti Benedicti... die 21 martii 1729...” Còpia del segle XVIII, [11] f. Segle XVIII. 0,1 m.

“Venda de un cens de penció 21 lliures 5 sous ab senyoria directa que los cònjuges Lledó y Matalí rebían sobre casas, en lo carrer de la Argenteria, feta a favor del magnífic senyor Pere Anton Bastero, cavaller”. Llibre en foli major amb les seves cobertes de pergamí. [114] f. 1562 – 1792. 0,1 m.

“Llibre de albarans de Jaume Carreras, mestra de casas de Badalona”. Cobertes originals de pergamí, en

8è, [24] f. 1646 – 1709. 0,1 m.

Documentació de la família Garriga: carta rebuda per Salvador Garriga d‟un amic (1912) (1 unitat); documentació de la primera comunió de Ramon Garriga i Ventosa (1936) (2 unitats); cartes trameses per Salvador Garriga i Ventosa durant la seva mobilització militar (maig a octubre de 1939) (5 unitats); targetes trameses pel monjo de Montserrat dom Pacià Garriga i Ribé a Mercè Ventosa, vídua de Garriga (1944-1977) (3 unitats). 1912 – 1977.

0,1 m.

Carta del comte de Castellane, pair de França i tinent general, al comte de Noé, també pair de França, datada a Perpinyà, el 4 de setembre de 1840. 1840.

0,1 m.

“Nombres de propietarios de fincas ocupadas en 1715 y 1716 para la construcción de la Ciudadela que prestaban censo a comunidades religiosas”. En foli, [24] f. 1850 – 1899. 0,1 m.

Lletra de privilegi de Ferran II d‟Aragó i Isabel I de Castella, amb el seu segell de paper, adreçada als regidors i jurats de Jaén. 1 full. 1494. 0,1 m.

Actes sobre pèrdua de mercaderies d‟un vaixell de la Companyia de Comerç de Barcelona. Sant Juan de Puerto Rico, 2 de maig de 1761; i Santo Domingo, 21 de juliol de 1761. En foli [17] f. 1761. 0,1 m.

“Relation de ce quy s‟est passé a Barçellone pandant le temps qui l‟armée d‟Angleterre et d‟Hollande, composée de quarantes six vaisseaux ou grosses fregattes et de dix autres bastiments de transport ou ballandres, faisant en tout cinquantes six voilles, a mouillé devant le port de cette ville”. En foli [7] f.

Segle XVIII. 0,1 m.

Llibre d‟àpoques i de notes de Gabriel Massanet, arrendador de la possessió de Sos Ferrers, del terme de Manacor (Mallorca). En quart, [74] f. 1637 – 1684. 0,1 m.

“Algunas refleccions per la intel·ligència del modo ab què se han arreglat algunas senyorias mitjanas de la fàbrica y prat del carrer d‟en Trentaclaus, pròpia del senyor don Melcior de Guàrdia...” Manuscrit en foli, [4] f. Segle XVIII. 0,1 m.

Propaganda catalanista i iniciatives de resistència a la Dictadura del general Primo de Rivera: fulls volanders de les diades de Sant Jordi i Corpus, còpies d‟escrits de Francesc Macià, Maria Gispert i Coll, Maria Nogueras i Montserrat Solà, fulls de denúncia de la situació dels presoners pel Complot del Garraf i circulars d‟Estat Català (22 unitats). 1923 – 1925. 0,1 m.

“Establecimiento antiguo y nueva adquisizión de su

majestad por derecho de conquista que hizo para la legítima pertenencia y dominio que goza en los derechos que se exigen en el Principado de Cataluña con el nombre de Baylía, a baneficio de su Real Hacienda. expresándose también las formalidades, authoridades y reglas que se observan y son propias y privativas del tribunal de la Intendencia a que están incorporados estos ramos, y el origen y naturaleza de cada uno de ellos... Aranjuez, 7 de mayo de 1779. Don Miguel de Múzquiz, señor barón de la Linde”. Manuscrit en foli, [16] f. 1770 – 1779.

0,1 m.

“Capbrevación de los censos, treudos, laudemios y otros derechos del Real Patrimonio, y repartimiento que se haze de sus productos entre los ministros de que se compone el tribunal y juzgado de esta Intendencia... Barcelona, 1º de agosto de 1775. Ortega”.

Manuscrit en foli, [12] f. 1774 – 1775. 0,1 m.

“Informe sobre la consistencia de los drechos del vino en el territorio estrecho y marina de Barcelona...

Barcelona, 11 de junio de 1781”. Manuscrit en foli, [18] f. 1781. 0,1 m.

Conjunt miscel·lani de documents autògrafs de nobles catalans i castellans del segle XVI: duc de Cardona (1595), marquès d’Almazán (1589), duc de Gandia (1585), marquès de Viana (1577), vescomte d’Èvol (1563), comte de Ribagorça (1540), infanta dona Júlia d‟Aragó (1537), duc d‟Arcos (1528) i duquessa d‟Arcos (1517). 1517 – 1595. 0,1 m.

Carta de Gabriel Sedlmayr (representant de la casa Spaten-Franziskaner-Leistbräu, de Munic) a Josep Trepat, de Barcelona, d‟advertiment contra l‟ús fraudulent de la marca de cerveses Spatenbräu.

1933. 0,1 m.

Carta rebuda per Luis Mariano de Larra (Madrid, 1830 -1901), com a director general d‟Agricultura, Indústria i Comerç del Govern espanyol. 1886. 0,1 m.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya Pere Calders. “Unitats de xoc”. Prefaci de Carles Riba.

Gravats d‟Enric Cluselles. Col. Documents de Guerra. Barcelona: Editorial orja, 1938. Edició patrocinada per la Institució de les Lletres Catalanes.

En 4t [8], 194 [6] p. Conserva les sobrecobertes originals. Conté una dedicàtòria autògrafia dels autors: “A Rosa Ricart, amb tota simpatia. Pere Calders. Enric Cluselles. Barcelona, 23-VI-38”.

1938. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS

Dibuix al·legòric representatiu del Grop Nacionalista Radical Catalunya. (Santiago de Cuba, c. 1910-1923) CAT ANC 1-876. Col·lecció documental sobre l’exili català al segle XX de l’ANC.

Col·lecció de publicacions periòdiques de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Monos. Semanario humorístico ilustrado”. Núm. 6.

Any II. 16 pàgines. 1905. 0,1 m.

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (JOVAC) 2 DVD que contenen filmacions de la Jornada de celebració del 10è aniversari de la JOBAC i de la trobada de l‟entitat celebrada a Castellbisbal l‟any 1982.

Fons Comissió cívica 40 anys dels fets del Palau 2 vídeos VHS i 3 positius color, dels actes commemoratius dels fets del Palau de maig de l‟any 2000.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola Cartes entre Claudi López Colomé, soldat de la Prefectura de Transmissions de la 26a Divisió al front d‟Aragó, i Roser Alsina Pastor, a Barcelona, durant la guerra (91 cartes, 8 targetes postals de campanya i 1 rebut); 53 són obra de Roser Alsina Pastor i 46 de Claudi López Colomé. 1936 – 1939. 0,1 m.

Cartes trameses des de diverses poblacions de la província de Castelló pel soldat Ramon Sal i Casas a la seva mare, germans i altres familiars (17 unitats).

1938. 0,1 m.

Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Documentació audiovisual referent a actes commemoratius i mítings del PSUC: 3 pel·lícules de 16 mm ("40 anys de lluita", "40 aniversari del PSUC" i "Ja som legals") i 1 vídeo U-MATIC ("Míting a la Monumental", 1978).

Col·lecció Pau Casals i Defilló Documentació lliurada per la senyora Helga von Tobel. Partitura enquadernada número 2 de l‟oratori “El Pessebre”, escrita a mà per Enric Casals. 1986.

0,1 m.

Fons Guillem Rodríguez-Puig 160 fotografies de caire personal i familiar del pintor, i 27 dibuixos i esbossos de la seva obra pictòrica.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle XX de l’Arxiu Nacional de Catalunya Documentació del Grop Nacionalista Radical Catalunya (Santiago de Cuba): fulletons d‟activitats pròpies i d‟altres casals catalans a Sudamèrica, rebuts i una carta rebuda de la Unió Catalanista. 1910– 1949. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la repressió franquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Título de Policía Armado a favor de Don Eufrasio Bernabé Martín”. Inclou anotació dels seus destins i salaris fins a la seva jubilació, a Cadis (1940), Huelva (1940-1943) i Barcelona (1943-1965). 1940 –1965. 0,1 m.

Lletra en català de la Gestoria Mallafré, de Barcelona, adreçada a Antoni Ros, català establert a Anglaterra que vol importar una motocicleta. 1951. 0,1 m

FONS PERSONALS Fons Ángel Gutíerrez Valle 15 fotografies d’Ángel Gutíerrez a diversos fronts d’Astúries durant la Guerra Civil, i de la presó de San Miguel de los Reyes a València l‟any 1942.

Fons Pompeu Fabra Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat química) atorgat pel Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles Arts a favor de Pompeu Fabra i Poch, l‟any 1902.

Fons Ramon Puig i Marcó i altres 139 positius b/n de temàtica familiar.

Fons Francisco Ciutat de Miquel (AGE) 322 positius i 45 positius color de temàtica familiar i relativa a la Guerra Civil espanyola, a la relació del productor amb Fidel i Raúl Castro, i a diferents missions internacionals (com ara al Congo, la Xina i el Vietnam) de Francisco Ciutat.

Elvira Godàs i Vila (AGE) Documentació acadèmica de Josep Maria Cervera i Piñol, títol de batxiller de 1928, títol de batxiller universitari en la secció de ciències de 1935, i títol de mestre de primer ensenyament de 1935.

Lluís Morató i Guerrero Àlbum amb 44 positius blanc i negre i 3 color, amb imatges personals i de l‟obra de Lluís Morató; 5 dibuixos i 5 postals.

Josep Morató i Grau 8 retrats, positius blanc i negre, de Josep Morató.

Andreu Solà i Vidal 4 plaques de vidre, 115 positius blanc i negre, 3 albúmines i 22 positius color, de caire familiar i de reproduccions de l‟obra pictòrica d‟Andreu Solà.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Llinatge Cluet, senyors de la Baronia de Sant Cristòfol de la Donzell 1 plànol d’un molí.

COL·LECCIONS Col·lecció de Cartells de l’Arxiu Nacional de Catalunya 6 cartells (4 exemplars) del Dia del Llibre signats per Cesc alguns editats per Sirvensae per encàrrec de l‟Instituto del Libro Español.

Col·lecció de Fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya Dues fotografies b/n de 17 x 22 cm, de l‟enterrament del cardenal Salvador Casañas, el 27 d‟octubre de 1908; una fotografia b/n de 22 x 17 cm, d’una festa popular al carrer Salvà, al Poble Sec de Barcelona el 1923; i una fotografia b/n de 22 x 17 cm, d’una festa major al carrer Salvà, al Poble Sec de Barcelona el 1922. Donació de Miquel Frades i Pujol.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle XX de l’Arxiu Nacional de Catalunya 6 dibuixos de membres del Grup Nacionalista Radical Catalunya.

Col·lecció documental sobre els voluntaris Iugoslaus a la Guerra Civil espanyola de Lazar Udovicki (AGE) 18 positius blanc i negre, i 1 positiu color de caire familiar i relatives a actes polítics dels brigadistes iugoslaus a la Guerra Civil espanyola.

CURSOS Curs sobre criteris generals de restauració de documents Professora: Sra. Gemma Goicoechea Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya Dates: 21 de juny, de 9:00 a 14:00 hores CONFERÈNCIES  Cicle de conferències/ abril 2010: “Commemorem centenaris” Organitza: Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat i Arxiu Nacional de Catalunya Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya Hora: a les 19:00 hores Jaume Vicens Vives, historiador i personatge de projecció cívica A càrrec de Josep Balcells i González Dia, 7 d‟abril Barcelona al 1808: arribada del francès A càrrec de Gabriel Cardona i Escanero Dia, 14 d‟abril De “El Patufet al Massagran” A càrrec de Martí Olaya Dia, 21 d‟abril 200 anys de Chopin A càrrec de Marc Pepiol Dia, 28 d‟abril  Cicle de conferències/ maig 2010: “Catalunya terra d’acollida?”

Organitza: Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat i Arxiu Nacional de Catalunya Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya Hora: a les 19:00 hores Immigració a Sant Cugat: problema o oportunitat?

A càrrec de Susanna Pellicer Dia, 5 de maig Mutacions familiars i immigració internacional a Catalunya A càrrec d‟Andreu Domingo i Valls Dia, 12 de maig Testimoni d’un immigrant Dia, 19 de maig Catalunya, terra d’acollida A càrrec de Matthew Tree Dia, 26 de maig SETMANA DELS ARXIUS Dia, 9 de juny (Dia Internacionals dels Arxius) A les 18:30 hores: Inauguració de l‟exposició: “Entre el carisma i l’entusiasme: Les visites oficials del president Francesc Macià a ciutats i viles de Catalunya (1931-1933)” (prefiguració)

38 A les 21 hores: Concert a l‟Arxiu: “Broadway & Film Music” Dia, 12 de juny, de 10 a 14 i de 15 a 19 hores: XV Jornada anual de portes obertes Dia, 12 de juny, de 10 a 14 hores: Taller de confecció manual de papers pintats (guardes de llibres) A càrrec de l‟Àrea de restauració de l‟ANC

Del 12 de juny al 13 d‟octubre: “Entre el carisma i l’entusiasme: Les visites oficials del president Francesc Macià a ciutats i viles de Catalunya (19311933)” (prefiguració) Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: seu de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès (Carrer de Jaume I, 33-51)

Dia, 12 de juny, de 10 a 19 hores: La diada de la Societat A càrrec de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.

JORNADES I CONGRESSOS Dies, 21 i 22 d‟octubre de 2010: Segones jornades internacionals sobre la història del Llibre i la Lectura : la censura en els llibres.

Seminari de Paleografia , Diplomàtica i Codicologia de la UAB i Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: seu de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès (Carrer de Jaume I, 33-51) Dies, 22 i 23 d‟octubre de 2010: Terceres jornades d’Educació i Arxius. Fonts primàries en l’educació digital.

Institut de Ciències de l‟Educació, Universitat de Barcelona.

Lloc: Facultat de formació del Professorat. Sala de Graus. Campus de la Vall d‟Hebron. (Passeig de la Vall d‟Hebron, 171. Barcelona) EXPOSICIONS Del 6 de maig al 30 de juny: “Exili: Mirades creuades. Josep Franch-Clapers, pintor / Ramon Moral i Querol, escriptor” Ajuntament de Torredembarra, Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: Biblioteca Mestra Maria Antònia, de Torredembarra (Avinguda Pompeu Fabra, 5)

Edita: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació:

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

F. Olivé

Web: http://cultura.gencat.cat/anc/ A/e: anc.cultura@gencat.cat

ISSN: 1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002