Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 27 (octubre 2010)

Cultura Arxius

Número 27 Octubre 2010

C

PRESÈNCIA DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA A MADRID Fundación Telefónica presenta l’exposició BRANa la seva seu de la Gran Via de Madrid, des del 12 de novembre de 2010 al 30 de gener de 2011.

L’exposició és fruit d’un conveni de col·laboració en-tre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalu-nya i la Fundación Telefónica, subscrit amb l’objectiu de recuperar i presentar la figura del fotògraf Josep Brangulí i Soler (1879-1945), un dels primers fotoperiodistes que ha tingut Catalunya i, alhora, un dels forjadors en la configuració i defensa d’una nova professió: la de reporter fotogràfic.

El fons fotogràfic dels fotoperiodistes Brangulí, integrat per quasi un milió d’imatges, comprèn l’obra del seu iniciador Josep Brangulí i la dels seus dos fills: Joaquim Brangulí Claramunt (1913-1991) i Xavier Brangulí Claramunt (1918-1986). Les seves imatges revelen a més d’una dilatada i ininterrompuda trajectòria de noranta anys, el compromís dels seus autors amb la realitat que els envoltà i que es plasma en el seguiment meticulós de la vida social, cultural i política catalana del segle XX. L’activitat dels Brangulí no es va limitar només al treball de la fotografia d’actualitat, sinó que es va estendre, també, vers a un reportatge pròxim al documentalisme.

Capten unes imatges que donen fe del que van veure i del que va succeir, mantenint sempre un gran rigor històric i estètic.

Els comissaris de l’exposició, Rafael Levenfeld i Valentín Vallhonrat, plantegen en aquesta mostra la revisió d’aquesta firma fotogràfica centrada en l’obra de Josep Brangulí i la presenten mitjançant 304 còpies fotogràfiques modernes, de gran format que, agrupades en sèries ofereixen tant la mirada del fotoperiodista, com la del fotògraf que va treballar en destacats reportatges sobre la indústria, el comerç i l’arquitectura.

L’exposició s’acompanya d’un conjunt de vitrines, on s’exhibeixen còpies en paper, originals de l’arxiu dels fotògrafs, exemplars de premsa amb portades signades per Brangulí, així com tota una sèrie de documents sobre la seva activitat professional.

També s’ha editat un catàleg en el que es recullen totes les imatges que fan part de l’exposició, alhora que es complementa amb tres textos que fan referència al projecte expositiu, a la figura de Josep Brangulí i a GULÍ

SUMARI Editorial Presència de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Madrid/ 1

Temes El fons de la família Barraquer ingressat a l’ANC. Les vi­ cissituds de Rafael Casanova i els seus descendents en els segles XVIII i XIX/ 2 La digitalització dels fons fotogràfics Forces Elèctriques de Catalunya, S.A. i Forces Hidroelèctriques del Segre S.A./ 5 Tot el món és aula. Sortides i colònies dels alumnes de l’Institut Escola/ 8

Noticiari Ingrés del fons fotogràfic Jordi Olavarrieta i Santafé/ 12 Finalitzen els treballs d’instal·lació dels Procediments Judicials Militars (sumaríssims) del Tribunal Militar Territorial tercer de Barcelona/ 12 La Junta de Museus va adquirir algunes obres d’Alexandre de Riquer i Inglada i una part de la seva col·lecció privada/ 14 Jo sí, educació per a la integritat/ 15 El fons de la Unión Cooperatista Barcelonesa consultable a través del portal Arxius en línea/ 15 Jornades educació i arxius. Fonts primàries en l’educació digital/ 16 La catalogació del fons bibliogràfic Eugeni Xammar/ 16

Publicacions / 18 Ingressos / 19 Agenda / 23

2

l’encaix del fotògraf en el període històric i en la ciutat en la que va viure.

A la primavera de 2011 l’exposició es podrà veure en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i, desprès, està previst que continuï itinerant per diverses ciutats d’Espanya i de l’estranger.

EL FONS DE LA FAMÍLIA BARRAQUER INGRESSAT A L’ANC. LES VICISSITUDS DE RAFAEL CASANOVA I ELS SEUS DESCENDENTS EN ELS SEGLES XVIII I XIX Els productors del fons Durant els darrers mesos l’Arxiu Nacional de Catalunya ha dut a terme els treballs d’ingrés del fons documental de la família Barraquer. Es tracta d’un arxiu prou important, en haver heretat una part important dels documents de la nissaga Casanova de Sant Boi de Llobregat, cèlebre per la participació del conseller en cap barceloní Rafael Casanova i Comes en la defensa de la ciutat el 1714.

La família Barraquer té probablement els seus orígens no documentats en l’establiment a Santa Cristina de la Vall d’Aro d’un soldat alemany de l’emperador als inicis del Cinccents. El 1659 Joan Barraquer rebé el títol de

Rebut del lliurament a les autoritats borbòniques, per part de Rafel Casanova i Comes, del títol original de concessió de la dignitat de ciutadania honrada per part de Carles III, comte de Barcelona.

CAT ANC 1-954: Fons Família Barraquer, UC 62.

ciutadà honrada i la família començà a residir a Sant Feliu de Guíxols, on va adquirir una casa a la plaça Major el 1704. Al llarg dels segles moderns, els Barraquer acumularen un patrimoni molt considerable a l’Empordà, a l’entorn del nucli patrimonial originari de la Vall d’Aro: en destacaven, entre altres propietats més petites, cinc masos i dues cases a Santa Cristina, el Mas Ferrer i el molí fariner de la Llixarda a Santa Maria del Castell, el Mas Feliu a l’Escala, el Mas Guinjoan a la Bisbal d’Empordà i diverses cases i botigues a Sant Feliu de Guíxols. A les acaballes del segle XVIII, dedicats a l’activitat jurídica i connectats amb Barcelona, els Barraquer enllacen amb els Casanova-Compte.

Josep Anton Barraquer i Llauder (mort el 1848), ciutadà honrat de Barcelona i advocat en exercici a la Reial Audiència des del 1808, signà capítols matrimonials cinc anys més tard amb Maria Lluïsa Casanova i Compte (1783-1824), tot fusionant un notable patrimoni en el moment culminant de la història del llinatge. La núvia era filla del jurista Josep Casanova i Vinyals de la Torre (mort el 1811) i besnéta del conseller en cap i heroi de la resistència barcelonina de 1713-1714 misser Rafael Casanova i Comes. El patrimoni de la família Casanova, resultat en bona mesura de l’enllaç del conseller amb els Bosc de Sant Boi de Llobregat era també prou important, amb una casa i diverses terres a la vila, a les quals calia afegir d’altres peces a Viladecans i el Prat de Llobregat, així com la casa de la plaça del Pi on residien bona part de l’any.

D’altra banda, els Compte, nissaga de notaris olotins al segle XVII i de juristes barcelonins al segle següent (en destaca misser Segimon Compte, mort el 1738), de qui els Casanova eren veïns al costat de l’església del Pi, aportaren al matrimoni de 1813 béns del seu lloc de

3 Documentació en paper Pergamins Biblioteca jurídica del despatx Casanova-Compte

127 unitats d’instal·lació (12,7 m) 423 unitats 73 unitats

Família Barraquer Destaquen els materials per a la formació del llibre espècul, els arbres genealògics de famílies emparentades, una colección de autógrafos de familia, cèdules personals, escriptures de matrimoni i documentació de l’aplicació d’obligacions hereditàries. En relació al patrimoni, el fons conserva títols de propietats i altra documentació referent a la seva gestió (cobrament de censos i lloguers) i al pagament de contribucions; documentació sobre la participació familiar a diverses empreses; llibres de control de comptes de l’administració del patri moni familiar i correspondència amb procuradors. Pel que fa a les relacions externes de la família Barraquer, Plànols de les dues plantes i alçat de la casa propietat de Josep Maria Barrael fons aplega la correspondència personal i quer i de Puig, heretada dels Casanova i Bosc de Sant Boi de Llobregat familiar de diversos membres de la nissaga, en (segle XIX).

CAT ANC 1-954: Fons Família Barraquer, UC 24. particular de Josep Maria de Barraquer i de Puig a finals del segle XIX. Hi trobem també provinença (cases del carrer del Firal i la Placeta de Sant trasllats de plets i sentències, documentació de recoEsteve a Olot, a més del Mas Compte originari i altres neixements nobiliaris i acadèmics, així com dels serveis quatre masos al terme de Joanetes), així com d’altres adprestats a l’administració civil i militar, en particular arran quirits (diverses peces de terra i cases a Vilassar i Premià de l’activitat pública a terres gironines dins els rengles de Mar) o heretats al llarg del segle XVIII (com ara el liberals de Josep Anton de Barraquer i Llauder. La part Mas Borràs, a cavall entre el Vendrell i Sant Vicenç de conservada de la família Barraquer, inclou també extenses Calders, a través de l’herència rebuda per Anton Compte col·leccions de l’Almanaque del Diario de Barcelona dels Reion o Rion de Tarragona). Les famílies Casanova i (1869-1902) i la Revista popular (1871-1889).

Compte havien constituït, a més, un dels bufets d’advocats més importants de la Barcelona de la segona meitat del Família Casanova-Compte segle XVIII. Al llarg dels segles XIX i XX, la família BarLa documentació familiar i patrimonial raquer va enllaçar amb les famílies Garrigosa, Burch i Pel que fa als Casanova-Compte la documentació de Llosas, fins al matrimoni de Mercè Llosas i Burch de caire polític és gairebé inexistent (llevat del rebut de lliuBarraquer amb Joan Enric Lahosa i Puigferrat, darrer rament a les noves autoritats borbòniques del privilegi de propietari del fons documental abans del seu pas a mans ciutadania honrada de Rafael Casanova i Comes), però en públiques. canvi es conserva una gran part de la documentació relativa a la constitució dels patrimoni Bosc al Baix Llobregat, Rion al Baix Penedès i Compte al Ripollès i la Garrotxa al El contingut del fons El fons aplega la documentació produïda i aplegada llarg dels segles XVI-XVII. El fons inclou també la docuper les famílies Barraquer i Casanova-Compte, principalmentació de l’administració del patrimoni rebut dels Bosc, ment de caràcter professional i patrimonial. És possible així com dels Verneda exiliats a Viena (amb patrimoni a identificar els següents continguts: Vic, Riudeperes i Roda de Ter): Anton Compte i Rion fou

4 administrador dels Verneda fins el 1778, data en la qual n’esdevingué Josep Casanova i Vinyals de la Torre.

El despatx d’advocats Casanova-Compte Una part molt important del fons, però, correspon a la documentació del bufet d’advocats dels Compte, amb el qual col·laboraren, entre altres famílies d’advocats i escrivans, els Casanova. Hi trobem els llibres d’administració del despatx, és a dir, la comptabilitat del bufet on consten els pagaments dels diversos clients, ja sigui d’honoraris professional com de despeses i taxes judicials. També s’han conservat un gran volum de trasllats dels plets conduïts pel bufet en qualitat d’advocats causídics i de procuradors, preferentment en matèria civil davant la Reial Audiència de Catalunya. Sobresurten alguns plets d’institucions eclesiàstiques. Com a complement dels trasllat de plets hi trobem altra documentació justificativa dels drets, al·legacions jurídiques i legislació.

Una menció especial mereix la biblioteca jurídica dels advocats Casanova i Compte, part indestriable del fons documental del despatx. Es tracta de 73 volums, molts dels quals tenen notes i comentaris al marge, així com el nom o inicials dels seus propietaris a la contraportada. Hi predominen els llibres de dret català (Lluís de Peguera, Francesc d’Amigant, Bonaventura Tristany i Joan Pere Fontanella), però també les compilacions de dret civil i autors castellans, italians i francesos. Un esment especial mereix l’exemplar de la compilació de les Constitucions de 1704 amb les inicials R.C. (Rafael Casanova) i l’edició de la Crònica Universal de Jeroni Pujades.

En el seu conjunt, els fons Família Barraquer facilita una aproximació prou completa a la reconstrucció del patrimoni i l’activitat professional dels Casanova del segle XVIII, així com a la trajectòria patrimonial i a la dimensió pública dels Barraquer durant el segle següent: Les vicissituds del fons fins a la seva arribada a l’ANC El fons fou conservat per les famílies productores, principalment, a Barcelona i Sant Boi de Llobregat (Casanova -C ompt e), i a Sant Feli u de G uí xol s (Barraquer). Amb la incorporació del patrimoni Casanova, els Barraquer van adquirir la residència que fou de Rafael Casanova a la plaça del Pi, on es concentrà tot l’arxiu.

En una data indeterminada fou traslladat a la residència dels Barraquer de Sant Feliu de Guíxols i en els darrers anys al Mas Planademunt de Santa Pau (Garrotxa), des d’on ha ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Durant l’estada a Sant Feliu de Guíxols, coincidint amb la Guerra Civil espanyola, el fons documental fou objecte d’un intent de saqueig, tot i el qual els propietaris en salvaren la

Passaport imperial atorgat pel secretari de despatx Ramon Vilana i Perlas a favor de Joan Francesc de Verneda, ardiaca major de Barcelona, per passar a Espanya amb els seus criats i bagatges (Gratz, 8 d’agost de 1728).

CAT ANC 1-954: Fons Família Barraquer, UC 80.

part fonamental. Amb posterioritat, divisions hereditàries han provocat la disgregació d’una part dels pergamins d’època medieval.

La família Barraquer s’extingí a finals del segle XIX, restant només la pubilla Mercedes Barraquer Garrigosa, casada amb Manuel Burch. La néta d’aquest matrimoni, la senyora Mercedes Llosas i Burch fou propietària de l’arxiu fins a la seva mort esdevinguda en 2008, deixant el seu llegat a mans de l’espòs, el senyor Joan Enric Lahosa i Puigferrat, fins ara propietari.

Al llarg de la seva història, el fons documental ha estat objecte de diversos tractaments arxivístics. Una part de la documentació (que correspon bàsicament als llinatges Casanova-Compte), identificada amb les inicials “B. y T.” i numerada, fou objecte d’una primera ordenació (que desfeia en part d’altres anteriors, com la del llinatge Rion) amb camises i lligalls incorporats probablement a les acaballes del segle XIX, de la qual restà exclosa la documentació cronològicament posterior i la del bufet jurídic Casanova-Compte. Paral·lelament i per les mateixes dates s’agrupà una altre sèrie de lligalls i camises numerades amb la identificació “Barraquer”, relativa a la documentació fonamen tal (títols de propietat i escriptures d’heretament del tronc principal del llinatge). No semblen haver-se aplicat intervencions arxivístiques importants amb posterioritat. El fons va ingressar a l’ANC, a títol de dació per part del senyor Joan Enric Lahosa i Puigferrat, el dia 26 de febrer de 2010.

La importància de l’ingrés del fons en un centre d’arxiu públic El fons de la família Barraquer, permet reconstruir la trajectòria d’una família de la petita noblesa catalana arrelada a les comarques de Girona. Conté informació rellevant per molts aspectes de la història agrària i política del nostre país als segles XVIII i XIX. Esdevé una font molt important per a les comarques de l’Empordà i la Garrotxa.

5 ller en cap amb altres austriacistes exiliats, com ara els Verneda, dels béns dels quals a Catalunya en fou administrador Josep Casanova i Vinyals de la Torre.

El fons de la família Barraquer, en definitiva, constitueix un testimoni de primer ordre d’un dels protagonistes més destacats de la Guerra de Successió a Catalunya i, en aquest sentit, s’afegeix a altra documentació sobre el conflicte conservada a l’ANC, com ara la integrada als fons del mas el Reguer de Tavèrnoles o els llinatges Pallejà, Mercader (comtes de Bell-lloc) i Blanes-Centelles i Saavedra.

Miquel Pérez Latre

El testimoni de la repressió del conseller en cap Rafael Casanova i Comes

Plànol del pis inferior de la casa de Josep Barraquer al carrer i plaça del Pi de Barcelona, immoble on Rafael Casanova i Comes visqué abans i després del setge de 1713-1714 (1832).

CAT ANC 1-954: Fons Família Barraquer, UC 71.

En particular, la documentació de la família Casanova conté informació única i irrepetible sobre la trajectòria dels descendents del conseller en cap Rafael Casanova i Comes fins al seu enllaç amb els Barraquer a finals del segle XVIII. Destaca especialment com a testimoni d’aspectes com ara el lloc de residència, la fortuna patrimonial (prin- cipalment, a Sant Boi de Llobregat) o la trajectòria professional de la família del conseller en cap de Barcelona, heroi de la resistència constitucional contra l’absolutisme borbònic a la Catalunya de la Guerra de Successió.

Per la seva banda, la documentació relativa al despatx d’advocats Casanova-Compte és d’un valor considerable.

Atesa la seva integritat, es tracta d’un dels pocs testimonis complets de l’activitat d’un bufet d’advocats al llarg del segle XVIII. El seu contingut esdevé fonamental per a la història jurídica i judicial d’un període clau de la història de Catalunya: el de la integració en el règim borbònic. Cal destacar la important biblioteca antiquària de caràcter jurídic integrada al fons, alguns exemplars de la qual contenen rúbriques i anotacions de diversos membres de les nissagues Comte i Casanova.

Des d’un punt de vista polític, la documentació dels Casanova mostra la vinculació dels successors del conse-

El fons de la família Barraquer incorpora algunes mostres documentals de notable valor relatives a les mesures punitives aplicades per les noves autoritats borbòniques contra l’antic conseller en cap de Barcelona. Destaca el rebut del lliurament al secretari de la Junta General de Justícia i Govern, Salvador Prats i Matas, l’abril del 1716, del títol original de ciutadà honrat de Barcelona rebut de mans de l’arxiduc Carles, així com d’exemplars de les Constitucions i els Capítols del redreç del General publicats, pertanyents a la seva biblioteca particular. Així mateix, sobresurt el plet instat pel fiscal davant el tribunal de la Intendència General de Catalunya entre 1730 i 1735, contra el mateix Rafael Casanova i Comes, relatiu a l’impagament de rendes per valor de 5.267 rals, procedents dels seus béns, confiscats per la hisenda reial, a Sant Boi de Llobregat, entre el 3 de desembre de 1713, abans i tot de la caiguda de Barcelona, i fins al perdó aplicat a partir del 31 d’octubre de 1725. El mateix Rafael Casanova i Comes exercí durant la major part del període com a simple arrendatari d’una”casa de campo, con sus tierras y pertenencias”, per les quals es veié obligat a lliurar substancials rendes a la reial hisenda. El 1723, els administradors de segrestaments del partit de Llobregat van acreditar que les rendes produïdes per la confiscació havien estat de 159 rals el 1713, 3.400 el 1714 i 1715, 4.700 el 1716, 4.350 els anys 1717-1722, i 2.327 fins al maig de 1723. Aquestes xifres, sumades al que la Intendència reclamava, com hem vist, fins el 1725, van acumular un total de 45.353 rals.

6 LA DIGITALITZACIÓ DELS FONS FOTOGRÀFICS FORCES ELÈCTRIQUES DE CATALUNYA, S.A. I FORCES HIDROELÈCTRIQUES DEL SEGRE S.A. Enguany, i gràcies a un conveni de col·laboració signat entre la Fundación Endesa i l’Arxiu Nacional de Catalunya, s’està digitalitzant el fons fotogràfic Forces Elèctriques de Catalunya, S.A. i Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. Un cop enllestides les tasques de digitalització, podran ser consultades a través del cercador Arxiu en línea unes 44.000 imatges, amb les seves corresponents descripcions.

Forces Elèctriques de Catalunya S.A. i Forces Hidroelèctriques del Segre S.A., història de l’electricitat a Catalunya Fuerzas Eléctricas de Catalunya, S.A.(FECSA) fou l’empresa creada per Joan March l’any 1951 per a la producció, transport i distribució d’energia elèctrica, amb la finalitat d’adquirir els actius de “Barcelona Traction, Light and Power” després de la fallida i liquidació a què es va veure forçada pels tribunals espanyols, quan no va poder fer front als seus actius financers. Subhastades les accions, l’any 1952, FECSA adquiria els béns i capital de Riegos y Fuerza del Ebro S.A., Unión Eléctrica de Cataluña S.A. i Energía Eléctrica de Cataluña S.A. Els orígens de l’empresa es remunten a l’any 1911 quan es fundà a Toronto per iniciativa de l’enginyer nordamericà Frank S. Pearson, l’empresa matriu “Barcelona Traction, Light and Power” coneguda popularment com “la Canadenca” i dedicada essencialment a la producció i distribució d’electricitat i a l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. Formaven part d’aquesta: Recs i Forces de l’Ebre, Barcelonesa d’Electricitat, Energia Elèctrica de Catalunya, Tramvies de Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya. Atès el pes de l’empresa i el nombre de capital estranger que mobilitzà, va aconseguir les concessions hidràuliques més productives; construí alguns dels salts d’aigua més alts d’Europa i arribà a controlar el 90% de la distribució comercial d’electricitat de Catalunya.

En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre; i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius S.A. Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Tingué participació a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. (que el 1985 absorbí totalment), a les companyies

mineres Carbons de Berga S.A., (que el 1992 liquidà totalment) i Minas y Ferrocarriles de Utrillas SA- i a la Constructora Pirinenca, entre d’altres.

La societat Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. fou creada el 1945. L’any 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomís de Manresa, constituïdes a partir de 1909: Compañía Anónima Manresana de Electricitat, Fuerza y Alumbrado, S.A. i Explotaciones Hidroeléctricas, S.A. La societat sorgí per a la construcció i explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per l’aprofitament hidràulic del Segre. El pantà, aprovat el 1935, s’inaugurà el 1959. A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (la Llitera) i Marcetes (Manresa, Bages), abasta principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i seva àrea, Berga (Berguedà), Manresa, Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Calaf (Anoia). Participa en Unión Térmica, SA (central tèrmica d’Escucha, a Terol) i en la Hispano Francesa de Energía Nuclear, SA (central nuclear de Vandellòs, al Baix Camp).

El novembre de 1998 es fusionaren FECSA i ENHER formant part del grup Endesa. Al llarg de l’any 2001 es canvia la imatge corporativa i neix la nova marca FECSAENDESA Ingrés del fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya El fons FECSA ingressà en successius dipòsits entre els anys 1993 i el 1999. El contracte, però, es va signar en presència del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, President de la Generalitat de Catalunya, entre l’Honorable senyor Joan Guitart i Agell, Conseller de Cultura de la Generalitat i el senyor Luis Magaña Martínez, President de la companyia Forces Elèctriques de Catalunya, Societat Anònima, el 16 de febrer de 1994. El fons Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. ingressà l’any 1997.

Contingut dels fons El fons FECSA està integrat per més de 40.000 fotografies, en diversos formats i suports, procedents dels estudis previs a les realitzacions d’obres; la construcció de centrals hidràuliques i tèrmiques (el traçat de camins o vies d’accés, maquinària per a les obres i les obres relacionades amb els subministraments, interiors d’instal-lacions, aparells i serveis); obres de remodelació millorament i reparació d’avaries o incidents; traçat de les línies; els treballadors; el paisatge i la seva transformació; actes i esdeveniments destacats; aplicacions d’energia elèctrica; publicitat. Cronològicament integra imatges de finals del segle XIX fins a 1986.

D’altra banda el fons Forces Hidroelèctriques del Se-

7

Hidroavió a l’embassament de Tremp. Al fons es pot observar la Pobla de Segur i el Pont de Claverol (Foto: Servei d’Aviació RFE) CAT ANC 1-211, UC 6.

gre S.A. el formen unes 4.000 imatges de la construcció de les diverses centrals hidroelèctriques que en formaren part. La cronologia de les fotografies va de la dècada de 1940 a la de 1960.

La digitalització dels fons Els fons FECSA i Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. tenen un gran valor documental alhora d’il·lustrar la construcció i funcionament de les grans centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears a Catalunya, així com de les estacions transformadores i receptores al llarg del segle XX. També recullen altres temes d’interès, com les visites a les instal·lacions de personalitats rellevants de la nostra història, estudis del terreny previs a la construcció de les preses, els efectes de la climatologia sobre les instal·lacions elèctriques o l’enllumenat públic i de locals als anys 20 i 30, per fer esment de les més destacades. Així mateix, representen una font gràfica importantíssima que permet fer un seguiment del canvi paisatgístic a les zones de muntanya de Catalunya.

Val a dir, que la digitalització d’aquest material és considera prioritària atesa la fragilitat dels suports i emulsions del material fotogràfic del fons. Tenir una còpia digitalitzada garantirà la conservació del material, que no s’hauria de manipular per a possibles consultes, i garantirà una còpia de seguretat en cas de degradacions dels suports originals.

La Fundación Endesa en coherència amb la seva trajectòria de recuperació, conservació i difusió del seu patrimoni cultural, ha considerat convenient la digitalització del fons, assumint integrament el cost econòmic i sense que suposi cap despesa per a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que s’encarrega de les tasques de supervisió tècnica del projecte.

Francesc Sánchez Mata

8 TOT EL MÓN ÉS AULA. SORTIDES I COLÒNIES DELS ALUMNES DE L’INSTITUT ESCOLA Quan el 1932 es va obrir l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, es feia un nou pas, importantíssim, en el ja llarg camí de la renovació pedagògica a Catalunya i també, encara que en menor mesura, a l’Estat Espanyol. De fet, l’Institut Escola tenia com a referència la Institución Libre de Enseñanza, motor a Castella d’aquest moviment i del seu Instituto Escuela fundat catorze anys abans a Madrid.

Allí hi havia ensenyat durant dos anys entre 1919 i 1921, el doctor Josep Estalella, que també hi havia exercit de director interí. Aquesta i altres experiències pedagògiques brillants van fer que fos triat per la Generalitat per dirigir la nova institució catalana, a la qual va donar forma i contingut, fins poder-ne ser considerat el veritable creador.

La institució recollia alguns dels postulats fonamentals de la nova pedagogia, entre ells el de fomentar el màxim l’aprenentatge a partir de l’observació directa i del raonament personal, enfront de la tradicional explicació magistral. Això pressuposava una intensíssima activitat exterior: sortides, excursions i colònies, visites a fàbriques i establiments, i fins i tot viatges i intercanvis de més o menys llarga durada eren, no pas meres activitats complementàries, sinó eines fonamentals en la tasca educativa. Tot el país esdevenia aula.

Unes paraules del mateix doctor Estalella, aparegudes al Butlletí de l’Institut-Escola núm.12, corresponent al mes d’abril de 1933 ens expliquen clarament aquest concepte: “Estudiar no consisteix essencialment a llegir, sinó a observar, i inquirir i experimentar sobre l’objecte d’estudi... Estudiar és encarar-se amb l’objecte d’estudi; és observar-lo; és fer-lo i refer-lo; és descompondre’l, i recompondre’l, analitzar-lo i sintetitzar-lo. És amarar-se’n i amarar-lo. És venir-ne en coneixement directe”.

Al fons de l’Institut Escola que es conserva a l’ANC aquest vessant pedagògic queda ben documentat. En aquest article oferim a l’investigador uns comentaris sobre aquelles sèries documentals que poden ser més útils per al seu estudi.

LES FONTS DOCUMENTALS El primer advertiment és que, contra el que es podria pensar, ni el llibre d’actes ni el llibre d’acords no contenen gairebé cap referència a aquestes activitats. Potser la més significativa és la que manifesta la satisfacció per

com han anat les colònies a Can Surell, a la “Llibreta d’acords”, sessió del 20 de setembre de 1934: “El Director dóna compte del resultat excel·lent de l’assaig de Colònia a Can Surell i diu que espera que durant el curs es remarcaran les seves conseqüències”. 1 Els quaderns de ruta Els quaderns de ruta conformen un dels conjunts documentals bàsics per estudiar les sortides. Eren confeccionats pels alumnes, i multicopiats. Recollien l’itinerari, un estudi previ del que es veuria, plànols, dibuixos, a vegades fotografies o postals, i la relació de material necessari. El fons de l’Institut Escola en conserva una quarantena. S’hi pot veure l’evolució formal. I, com que algunes excursions es van repetir en anys diferents, per grups diferents, també és interessant veure com certs aspectes es van variant mentre d’altres es consoliden, i això malgrat que el lapse de temps és petit, ja que no tenim quaderns de ruta posteriors al juny de 1936. Un exemple del que diem poden ser els diferents quaderns de ruta sobre excursions al Montseny entre 1932 i 1936, o cap als monestirs de Poblet i Santes Creus o bé a Andorra, amb diferents itineraris.

La documentació gràfica L’altre conjunt fonamental és el de la documentació gràfica. El fons de l’Institut Escola compta amb més d’un miler de fotografies que il·lustren i documenten pràcticament totes les activitats que s’hi duien a terme. Naturalment, les sortides i excursions hi són ben representades, tot i que no sempre es pot identificar cada fotografia a una sortida concreta. D’altra banda, hem de tenir en compte que moltes de les fotografies del fons no són solament il·lustració de la sortida, sinó eina de treball de la mateixa: així s’explica l’existència de moltes fotografies de monuments, o bé d’aspectes concrets de paisatge, al costat d’aquelles en què s’hi veuen els alumnes treballant o prenent apunts o escoltant. En aquest apartat de la documentació gràfica cal esmentar també cal esmentar set pel·lícules.

Les sèries de correspondència És una bona font complementària de les dues anteriors. És veritat que, d’acord amb l’ideari del doctor Estalella, la planificació de les excursions i sortides no era sempre exhaustiva, i a vegades es feia senzillament aprofitant una oportunitat particular. Tanmateix, per a les sortides més importants, i sobretot si comportaven pernoctacions, calia 1

ANC. Fons Institut Escola, uc. 1123

9 una preparació, així com també per concertar les visites a determinats monuments, empreses o institucions.

Així doncs, és en les sèries de correspondència on es poden trobar més apunts sobre els aspectes pràctics de les sortides. En aquest sentit són destacables les cartes creuades entre els responsables dels allotjaments (hotels, rectories...) i l’Institut. Aquestes breus missives permeten ferse una idea de la logística, però també de l’esperit amb què es feien aquestes sortides i a vegades ofereixen també comentaris prou interessants de com havia anat l’activitat.

De forma més escadussera, permeten també rastrejar alguna anècdota, com ara l’oblit a l’hotel d’uns quaderns de cançons, o el fet que en algun cas la tenda de campanya havia estat cedida per Palestra, l’entitat catalanista fundada per Batista i Roca i dirigida per Pompeu Fabra. O bé podem saber que l’arribada a determinat poble per carretera era incerta, ja que la ruta encara estava en construcció, o que l’amistat concitada en una visita es perllongava amb la tramesa de dolços i galetes...

A més, el doctor Estalella va escriure unes notes particulars sobre les colònies de Can Surell i sobre una excursió a Vilafranca i Olèrdola, i un viatge a Madrid (que es conserven en reproducció posterior) i que són interessants atès que ens introdueixen en la visió pròpia del director de l’Institut Escola.

Les sèries econòmiques Des del punt de vista econòmic, l’Institut comptava amb un fons d’excursions, que ajudava a les despeses d’aquestes. Això en condicionava en part les possibilitats: “El fons d’excursions es buida de cop i s’omple de mica en mica” diu Estalella en una carta a Eduard Toda, de 27 de gener de 1933, en resposta a una proposta d’excursió.2 Des d’un punt de vista documental, podríem dir que el fons d’excursions formava, en certa manera, una comptabilitat apart, el que demostra un cop més la importància que es concedeix a les activitats fora de la seu de la institució. El gruix d’aquesta documentació es troba, d’una banda, en els talonaris i relacions de les quantitats aportades per alumnes i professors. I d’altra banda, en els justificants i relacions de despeses de les excursions. Ambdues sèries són molt complertes i proporcionen una informació molt detallada.

Aquestes dues sèries de caire econòmic es poden completar amb alguns altres documents d’altres sèries. Posem per cas, alguns estats de comptes enviats a la Generalitat, que es troben per tant entre la correspondència, resumeixen les excursions fetes en determinats períodes. Així, per exemple, en un Estat de comptes presentat al Consell de 2

ANC. Fons Institut Escola, uc. 123

Factura corresponent a diverses sortides i excursions efectuades en autocar.

CAT ANC. Fons Institut Escola, UC 523.

Cultura de la Generalitat, s’esmenten onze sortides o excursions realitzades entre l’abril i el juny de 1932, amb una despesa total de 2.325,20 pessetes, per conceptes com ara lloguer d’autocar, propines als xofers, bitllets de funicular, etc. S’havia anat a Vilafranca, a Castelldefels, a Girona, Banyoles i Olot, a Montserrat, a Tiana, al Papiol, i també a Sant Pau del Camp, a Badalona, a la Font d’en Fargues, al Tibidabo i al cinema.3 Les notícies als Butlletins Finalment, una altra font important d’informació sobre aquest aspecte la constitueixen les publi cacions de l’Institut Escola, especialment el Butlletí, del qual se’n conserven 22 al fons.

Als Butlletins hi podem trobar, d’una banda, les relacions de les excursions efectuades (a l’apartat Notícies). A més, sovint, la transcripció de treballs dels alumnes, explicant la sortida, o el treball efectuat.

Cal esmentar les editorials i l’apartat de directrius, on es plasma el que potser es troba a faltar en les altres fonts, i que en canvi presenta un interès vivíssim: el projecte pedagògic que hi ha darrera aquest aspecte de l’activitat de l’Institut, les raons, el plantejament, els objectius que s’hi persegueixen, en definitiva el plantejament pedagògic de fons.

3

ANC. Fons Institut Escola, uc. 49

10 LES ACTIVITATS DOCUMENTADES A través de les fonts que hem esmentat, (i d’altres en què no ens hem deturat, com els quaderns dels alumnes o altres publicacions, perquè tot i que segur que són fruit de sortides i excursions, no se centren en elles ni en donen, en general, informació concreta), podem resseguir gran quantitat d’activitats fora del centre, amb un abast territorial i temporal ben diferent.

Conèixer la ciutat. Barcelona Ja no parlem de les classes i activitats al Parc de la Ciutadella o al Zoo, perquè aquests escenaris eren quasi la prolongació natural de l’aula, del ma teix edifici de l’Institut Escola. Tanmateix, les sortides a la ciutat eren nombroses i en queda prou constància. Tan podia ser per visitar una institució determinada, per conèixer de primera mà algun monument, per assistir a algun esdeveniment o fins i tot per oferir-lo a la societat. Així, per exemple, per commemorar el centenari de la mort de Goethe l’Institut Escola va celebrar un acte al Palau de Pedralbes, el 19 d’abril de 1904: se’n conserva un esbós de programa, invitacions a diferents personalitats, etc. O bé era simplement com a sistema d’obtenir material per a l’estudi: per exemple, anar al Rec Comtal a pescar per fer estudis d’història natural, com queda reflectit en un dels quaderns d’història natural dels alumnes.4 Conèixer el país. Catalunya A través de sortides i excursions, es coneixia de primera mà el territori: el Montseny i la Costa Brava, els monestirs senyers de Poblet i Santes Creus, el nord i el sud del país... Com ja hem dit, algunes d’aquestes sortides eren quasi institucionalitzades. D’altra banda, el seu àmbit tampoc no es cenyeix a la Catalunya estricta, sinó que contempla les Illes, València, així com “les terres catalanes de França i Aragó”, com expressa el títol dels quaderns de ruta de l’excursió efectuada el juny de 1934 pel grup Puigmal.5 Tenint en compte els mitjans de l’època, és extraordinari pensar com es va poder dur a terme una activitat de tant abast, considerar quin bagatge afegit de coneixements i experiències van poder assolir els alumnes de l’Institut Escola i el que això va significar per a ells.

Els grans viatges. Castella i Madrid Ja el 1932 els alumnes més grans de l’Institut Escola 4 5

ANC. Fons Institut Escola, uc. 1100 ANC. Fons Institut Escola, uc. 1051

van fer un gran viatge a Castella, on van estar en contacte especialment amb els alumnes i professors del Instituto Escuela Giner de los Ríos, que no oblidem que era la referència del nostre Institut Escola. El viatge va tenir un colofó curiós: en tornar a Barcelona s’havien afegit al grup dos nens de Madrid per passar uns dies a la capital catalana. Tant el Butlletí com la correspondència deixen constància d’aquest acolliment.

El mes de maig de 1933, al seu torn, 26 estudiants i professors de la institució madrilenya van fer una estada de tres dies a Barcelona. Una carta del doctor. Estalella al President de la Generalitat proposa que se’ls obsequiï per part de les autoritats amb una visita a Montserrat.6 Els intercanvis A vegades, les sortides tenen un interessant caire d’intercanvi. Ho hem vist en el cas de Madrid, que a més es justifica pels lligams amb l’Instituto–Escuela.

Els alumnes de l’Institut Escola van acollir també visitants d’Aragó, concretament de l’Institut Nacional de Segon Ensenyament d’Osca, o bé de València.

Cal destacar, en aquest sentit, l’intercanvi amb Hamburg. El 1932 l’Institut Escola va acollir alumnes de diverses escoles secundàries d’Hamburg. La correspondència reflecteix algunes de les visites i els actes d’aquest esdeveniment. També es conserva una Relació de les despeses ocasionades, amb visites a Sant Cugat, Terrassa, Montserrat, així com a Vallvidrera, el poble Espanyol, i diversos indrets de Barcelona, i el programa del recital de cançons que se’ls va dedicar.

Les colònies a Can Surell Un capítol fonamental és el de la colònia escolar de Can Surell, autèntica prolongació de l’Institut en plena naturalesa, a partir de 1934.

Els anys anteriors, l’Institut Escola havia enviat alguns alumnes a les colònies que organitzava la Comissió de Cultura al Montseny i Tossa. També alguns mestres havien col·laborat en les excursions estivals. Això queda reflectit en la correspondència oficial amb l’Ajuntament i la Comissió de Cultura.

Tanmateix, l’objectiu d’organitzar una colònia pròpia, va dibuixant-se amb força, com demostren el Butlletí núm. 15, de l’estiu 1933, i el núm.19, de maig de 1935.

Es tractava, en un primer moment, de permetre als alumnes amb menys possibilitats una estada al camp durant

6

ANC. Fons Institut Escola, uc. 42

11

Partitura amb la cançó “A can Surell” CAT ANC. Fons Institut Escola, UC 251.

Des d’un punt de vista administratiu, se’n conserva el contracte privat d’arrendament. I dos inventaris de mobiliari i instal·lacions. 8 El primer és de data indeterminada, però entre 1934 i 1938. El segon és posterior, de quan la masia (com l’Institut) va ser confiscada pel nou Estat franquista. Porta data de 1939, està escrit en castellà, i duu per títol “Inventario de los objetos existentes en la masía Can Surell pertenecientes al Instituto de Enseñanza Media Verdaguer”.

D’altra banda, també la Colònia té la seva pròpia comptabilitat, que es pot trobar entre les sèries econòmiques esmentades, com una subsèrie específica. Se’n conserven, sobre tot, els justificants de despeses. Una llibreta de comptabilitat, amb només dues pàgines centrals amb anotacions de pagaments, sembla, per la lletra, haver estat complimentada pels mateixos alumnes.

Pel que fa a la vida i les activitats a Can Surell, estan molt ben documentades gràficament en més de 150 fotografies. Se’n conserva, així mateix, una filmació. I d’altra banda hi ha el testimoni dels alumnes, per exemple el fullet amb dues cançons sobre la colònia.

CONCLUSIÓ

l’estiu. Les colònies que organitzava la Comissió de Cultura no eren suficients, i encara que s’havia intentat que alguns professors i les s famílies més benestants acollissin els nens amb més dificultats en aquest aspecte, la cosa no acabava de funcionar a plena satisfacció.

Ara bé, a partir de 1934 es va comptar amb una masia al Montseny, on desenvolupar una convivència amb criteris propis, i bàsicament reservada als mateixos alumnes de la institució.

Un ofici enviat al Conseller de Cultura, Ventura Gassol, el 2 d’agost d’aquest any anuncia la instal·lació definitiva de la Colònia: “Tinc la satisfacció de comunicar-vos que demà al matí quedarà definitivament installada [sic] a Can Sorell del Montseny la Colònia d’Assaig que l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya ha pogut fundar aquest any mercès a la fervorosa acollida que vós donàreu al projecte”.7 El projecte va reeixir tan bé, que es pot dir que va passar a ser un element essencial del projecte pedagògic de l’Institut. Coeducació, treball, esport, jocs, convivència i aprenentatge viu s’hi conjugaven en tots els temps possibles.

L’Institut Escola és una de les institucions senyeres de la història del nostre ensenyament, que destaca per les seves importantíssimes aportacions en el camp pedagògic.

L’educació a través de la convivència i a través de la observació directa de la realitat en són un dels principis cardinals, i en aquest esforç hi tenen un paper principalíssim les sortides i els viatges així com la convivència a la Colònia de Can Surell. El fons que es conserva a l’ANC permet una aproximació múltiple i molt interessant a aquestes activitats.

7

8

ANC. Fons Institut Escola, uc. 57

Anna Duran

ANC. Fons Institut Escola, uc. 623 i 624

12 I N GR É S D E L FON S FO T O GRÀ FIC J ORDI OLAVARRIETA I SANTAFÉ El passat 23 de juny va ingressar a l’ANC, a títol de comodat amb cessió de drets per part de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el fons fotogràfic Jordi Olavarrieta i Santafé (Barcelona, 1924). Fill de pare argentí i mare aragonesa, va treballar de mecànic matricer dels 14 fins els 32 anys, quan començà a dedicar-se, professionalment, al món de la fotografia publicitària. Autodidacte de formació, ha realitzat reportatges publicitaris per a diverses empreses: Roca, Bayer, Estrella Damm, Matesa, Sandoz, així com per a un gran nombre d’empreses tèxtils. A la dècada dels anys setanta neix en ell una nova inquietud: la il·lustració fotogràfica de poesies, cançons i textos. L’any 1976 realitza la seva primera obra Gust de terra catalana. Posteriorment va rebre l’encàrrec d’il·lustrar fotogràficament el llibre Gerunda Girona. Altres llibre on a publicat les seves fotografies són: Juan Salvador Gaviota; Yantar y el comer; Libro del cava; Cims, valls i santuaris; i Oh Montserrat.

El fons fotogràfic està constituït per unes 23.000 imatges dels anys setanta i vuitanta (especialment entre 19821987) i fan referència, bàsicament, a Catalunya, però també podem trobar imatges de viatges a diversos països de l’estranger: França, Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Suïssa, Portugal, entre altres. D’altra banda, les imatges més recents corresponen als Jocs Olímpics de 1992 i les celebracions de l’11 de setembre dels anys 1995 i 1996. Les fotografies de Jordi Olavarrieta estaven destinades a la il·lustració de publicacions, i plasmen aspectes de les terres catalanes.

El fons es conservà a l’estudi del fotògraf fins l’any 1998, quan l’autor cedeix la seva obra íntegra a l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya, a canvi d’una pensió vitalícia. L’autor cedia a l’EADOP els drets de reproducció sense cap limitació i els drets d’autor, i els drets i els materials de les obres: Gust de terra catalana, Joan Salvador Gaviota, Cims, valls i santiaris, i Oh Montserrat. Tot aquest material van romandre, primer, a les instal·lacions que l’EADOP té al carrer Calàbria i, posterior- ment, a un magatzem habilitat com a dipòsit al Parc Logístic de la Zona Franca, d’on ingressà a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Francesc Sánchez Mata

Imatge de la muntanya de Montserrat, publicada al llibre Oh Montserrat.

(Foto: Jordi Olavarrieta) CAT ANC 1-958: Fons fotogràfic Jordi Olavarrieta i Santafé.

FINALITZEN ELS TREBALLS D’INSTAL·LACIÓ DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS MILITARS (SUMARÍSSIMS) DEL TRIBUNAL MILITAR TERRITORIAL TERCER DE BARCELONA Aquest estiu han acabat els treballs de correcta instal·lació a dipòsit dels més de 111.000 procediments judicials militars que es conserven a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, amb seu a l’edifici del Govern Militar, a Barcelona. Aquest era un dels objectius fixats quan, l’any 2003, es va iniciar el tractament de l’arxiu de procediments judicials militars, més coneguts com a Sumaríssims, arran d’un conveni de col·laboració entre el mateix Tribunal Militar Territorial Tercer, titular de la documentació, el aleshores Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (precedent de l’actual Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) que és l’encarregat d’aportar els recursos necessaris per dur a terme el tractament, i l’Arxiu Nacional de Catalunya, responsable de la coordinació i direcció dels treballs.

El conseller del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, senyor Joan Saura, va visitar el passat 8 de setembre l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona per comprovar in situ la feina

13

realitzada i presentar-ne els resultats als mitjans de comunicació allí presents.

La documentació objecte del tractament consisteix en una sèrie única formada per 111.262 procediments judicials militars en suport paper que actualment ocupa uns 645 metres lineals i abasta cronològicament els anys 19391990. Es tracta de la documentació que, a partir d’inicis de l’any 1939, van generar els consells de guerra que es van fer arreu de Catalunya, i que junt amb altres expedients i procediments judicials militars s’han conservat a la seu del Govern Militar de Barcelona.

La documentació estava ubicada en un dipòsit soterrat, dotat de les condicions de seguretat i instal·lació suficients per a la seva conservació, i ordenada físicament a partir d’un número de localització a l’arxiu assignat a cada procediment que servia d’identificador i topogràfic. L’estat de conservació dels expedients era bo, però estaven directament apilats a les prestatgeries.

El tractament arxivístic per garantir-ne la conservació ha consistit en: a) revisar tots i cadascun dels procediments, b) netejar la pols acumulada, c) arxivar els procediments en carpetes i indicar en cada cas el número de causa i el número de localització a l’arxiu (topogràfic), d) instal·lar les carpetes en capses de conservació permanent i senyalitzar amb etiquetes el contingut de cada capsa. El nombre total de capses que han calgut per encabir la documentació ha estat de 6.445.

L’Àrea de Restauració de l’ANC ha restaurat els expedients més malmesos; ha tractat els que el seu estat de conservació n’impedia la manipulació i consulta.

Amb la correcta instal·lació de la documentació a dipòsit s’aconsegueix, d’una banda, que aquesta estigui protegida millor davant de possibles agents externs que poguessin afectar el seu estat de conservació, i de l’altra, millorar-ne la manipulació.

En el marc d’aquest conveni de col·laboració també s’han digitalitzat, per tal de disposar d’un suport alternatiu de consulta, 40 procediments, amb un total de prop de 50.000 pàgines, que afecten a 2.641 encausats.

La tria dels expedients a digitalitzar s’ha fet sobretot en funció del seu estat de conservació (els més deteriorats) i del seu gruix (els expedients molt gruixuts són més difícils de manipular).

Dipòsit d’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer. Capses de conservació permanent on s’han instal·lat els Sumaríssims.

(Foto: Enric Terradellas/ ANC)

Excepcionalment, també s’han digitalitzat alguns procediments seguits contra personatges rellevants, com ara el del president Lluís Companys o el de l’arqueòleg, arxiver i historiador Agustí Duran i Sanpere.

Actualment set arxivers continuen encara en el tractament. Donen suport a la Secretaria del Tribunal Militar Territorial Tercer, faciliten les consultes que rep l’Arxiu, i elaboren una base de dades dels processats que permetrà una recuperació més ràpida i àgil de la informació.

En referència a aquests dos últims aspectes cal indicar que, des de l’any 2003, quan es va iniciar el tractament, s’ha gestionat la consulta i el préstec de fins a 11.319 expedients, s’ha informatitzat un fitxer manual de 147.000 fitxes en les que hi constaven les dades mínimes de cada processat, i es treballa en l’elaboració d’un catàleg de les quasi 80.000 persones que, –fruit de la feina realitzada fins ara–, s’estima van patir represàlies pel franquisme a Catalunya. Es preveu enllestir el catàleg a principis del 2011 i finalitzar així el tractament arxivístic d’una de les fonts de més interès per a l’estudi de la repressió franquista a Catalunya.

Enric Terradellas Prat

14 LA JUNTA DE MUSEUS VA ADQUIRIR ALGUNES OBRES D’ALEXANDRE DE RIQUER I INGLADA I UNA PART DE LA SEVA COL·LECCIÓ PRIVADA Alexandre de Riquer i Inglada (1856-1920), fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent, i d’Elisea Inglada, va ser un artista polifacètic i un dels representants del modernisme català. La seva vocació artística que li venia de la seva mare fou consolidada especialment durant els estudis efectuats a l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona (Llotja) on va ser deixeble de Tomàs Padró i d’Antoni Caba. Al llarg de la seva vida conreà diverses disciplines com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartellisme, la il·lustració de llibres, les col·leccions de bibliòfil, la decoració, etc.

Algunes de les seves obres i una part de la seva col·lecció privada van ser adquirides per la Junta de Museus. En les sèries d’Actes i General del fons Junta de Museus de Catalunya (CAT ANC 1-715) es conserven diversos testimonis documentals.

Referent a l’obra d’Alexandre de Riquer, els expedients de la Junta documenten les adquisicions següents: a) un quadre a l’oli titulat Sant Francesc als ocells donat per l’autor (CAT ANC 1-715, uc. 1107); b) dos gravats que il·lustraven la portada del catàleg de l’exposició que la Sala Parés va fer l’any 1905 i la invitació a la inauguració de l’exposició de la faiança catalana, donació de Margarida Cullell (CAT ANC 1-715, uc. 4327); c) els darrers dibuixos fets a Palma, donats pel seu fill Jean de Riquer (CAT ANC 1-715, uc. 4414); i d) dos plafons de marqueteria modernista, dissenyats per Alexandre de Riquer i realitzats per Gaspar Homar (CAT ANC1-715, uc.

3839). Totes aquestes obres es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

De la seva col·lecció privada, la Junta es va interessar pels dibuixos, gravats, ex-libris, llibres i cartells (CAT ANC 1-715, uc. 2317), però va desestimar l’oferta dels objectes arqueològics que també havia col·leccionat l’artista (CAT ANC 1-715, uc. 1221).

Segons dos informes de 1921 presentats a la Junta de Museus per la Comissió d’Art Contemporani i per la Comissió especial de Biblioteca (CAT ANC 1-715, uc.

2318), la col·lecció adquirida constava de 3.386 ex-libris i gravats i 739 llibres.

En el primer informe, signat pel conservador del Museu de Belles Arts Francesc Guasch i Homs i amb el vist-i-plau del director dels museus Joaquim Folch i Torres, es valoren un quadre d’Eugenio Lucas Velázquez, així com diversos dibuixos d’autors espanyols i estrangers, tres aiguaforts,

Pressupost de l’oferta d’una col·lecció d’antiguitats reunida per Alexandre de Riquer [1892].

CAT ANC 1-715: Fons Junta de Museus de Catalunya, UC 1221.

24 dibuixos facsímils i tres dibuixos antics d’autors anònims, tots ells per un total de 19.000 pessetes.

El segon informe, signat pel bibliotecari Esteve Cladellas, fa una valoració dels llibres, gravats i ex-libris. En primer lloc descriu en cinc apartats temàtics l’extensa col·lecció bibliogràfica, integrada per: 1) revistes sobre art de procedència anglesa, francesa i alemanya; 2) llibres il·lustrats sobre obres i autors clàssics, en llengua anglesa, francesa i alemanya, alguns d’ells dedicats; 3) biografies de grans artistes clàssics i contemporanis; 4) obres classificades d’acord amb les diferents branques de l’art (arquitectura, escultura, ceràmica, orfebreria, joieria, dibuix, art decoratiu, enquadernació, història de l’art, etc.); 5) obres sobre gravats, ex-libris i cartellisme. Tot seguit hi ha la descripció de la col·lecció de gravats, formada, entre altres, pel cèlebre incunable de la Crònica de Nuremberg impresa per Anton Koberger, sis carpetes de gravats gòtics originals sobre fusta (espanyols, alemanys i italians), tres gravats dels segles XVII i XVIII, i una important col·lecció de gravats espanyols del segle XVIII. Per últim es fa referència a la col·lecció d’ex-libris anglesos, nordamericans, alemanys, austríacs, francesos, italians, belgues i suïssos, i s’estableix per a totes aquestes col·leccions un valor total de 17.000 pessetes (10.000 pessetes per als llibres, 3.000 pessetes per als gravats i 4.000 pessetes per als ex-libris).

El contingut dels dos informes presentats va ser aprovat per la Junta de Museus en la seva sessió del 22 d’abril de 1921 i s’acordà l’adquisició de les col·leccions d’Alexandre de Riquer als preus proposats (CAT ANC 1-715, uc. 630).

Actualment el conjunt adquirit es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, forma part de la Biblioteca General d’Història de l’Art i del fons del Museu.

Marc Berenguer Casulleras

15 JO SÍ, EDUCACIÓ PER A LA INTEGRITAT El passat dia 15 de setembre es va presentar a l’ANC el pr oj e ct e J o s í , E d u c a c i ó p e r a l a i n t e g r i t a t .

L’Oficina Antifrau de Catalunya, amb la col·laboració del Servei Didàctic de l’ANC i el CERES, ha iniciat aquest projecte la finalitat del qual és la de facilitar recursos didàctics al sistema educatiu i contribuir en l’educació dels joves per enfortir la integritat personal i la coherència en les conductes individuals amb l’objectiu últim d’establir una cultura de l’honestedat i de la transparència. També pretén assolir el compromís del centres en una mirada de l’educació dels valors posant èmfasi en la perspectiva de la integritat, i com a conseqüència, divulgar la dignificació del treball públic i de la política.

Per assolir aquests objectius s’ha creat un ampli marc de treball que abastarà diferents estratègies envers els centres educatius. Les propostes didàctiques i els recursos s’integren en el currículum de la ESO i dels ensenyaments postobligatoris i, més que aportar continguts nous, incorporen una perspectiva complementària al currículum, a través del valor de la integritat.

El projecte es construeix a partir de Mòduls de Treball que permetran iniciar una primera fase i evolucionar de forma ordenada a partir d’uns eixos temàtics, atenent als grups d’edat a qui van adreçats, l’enfocament metodològic i el plantejament didàctic.

En aquesta primera fase de desenvolupament, s’han elaborat tres d’aquestes propostes relacionades amb les matèries de Ciències Socials, Ciutadania-Ètica i la tutoria, que experimentaran 15 centres educatius d’ensenyament secundari.

L’objectiu, a llarg termini, és el de generar propostes relacionades amb diferents matèries curriculars i per a tots els nivells educatius.

Aquests recursos es presentaran en format digital i interactiu i seran accessibles, de manera gratuïta a través del moodle del centre per als Centres Educatius que s’addhereixin al programa. A més, s’associaran a l’aplicació ARC (Aplicació de Recobriment Curricular) del Departament d’Educació on, amb un sistema senzill de cerca, el professorat podrà localitzar diferents propostes didàctiques relacionades amb cadascun dels temes curriculars que han estat seleccionades pel Servei Didàctic de l’ANC - CERES per la seva qualitat didàctica.

Pilar Reverté Vidal

EL FONS DE LA UNIÓN COOPERATISTA BARCELONESA CONSULTABLE A TRAVÉS DEL PORTAL ARXIUS EN LÍNEA El conveni de col·laboració entre la Fundació Roca i Galès, el Departament de Treball i l’Arxiu Nacional de Catalunya (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) per a la descripció i digitalizació dels fons documentals del cooperativisme català que custodia l’esmentada Fundació ha permès assolir el seu objectiu principal, la difusió a través dels mitjans telemàtics d’un nou fons.

Fruit d’aquest conveni és la propera accessibilitat del fons de la Unión Cooperatista Barcelonesa, la seva consulta podrà realitzar-se en remot a través el lloc web de la Fundació o del portal Arxius en línia o de manera presencial a la seu de la Fundació Roca i Galès o la de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El seu volum total és de 203 unitats, en suport paper, que equival al mateix nombre de registres informàtics i representa un total de 13.875 imatges que abasten cronològicament de 1844 a 1979.

El fons documental aplega la documentació procedent de les entitats cooperatives la Sociedad Cooperativa Obrera de Consumo La Dignidad i la Sociedad Cooperativa El Reloj. Naturalment, també de l’entitat resultant de la fusió ambdues, la Unió Cooperatista Barcelonesa, de la que inclou la documentació generada per l’activitat administrativa pròpia de l’entitat com: estatuts i reglaments, delegacions de poder i de signatura, llibres d’actes de les juntes de govern, de les assemblees generals, de les comissions, processos judicials, contractes i convenis, entre altres; també documentació referent a la gestió dels recursos humans i econòmics; la gestió del patrimoni: fonamentalment dels béns immobles; la gestió dels recursos d’informació i sobre tot cal destacar la generada per les activitat pròpies de l’organisme com estalvi i crèdit, consum, obra social i lleure i cultura.

La Unión, nom com era coneguda popularment aquesta entitat, es va constituir el novembre de 1926 per la fusió de la Sociedad Cooperativa Obrera de Consumo La Dignidad i la Sociedad Cooperativa El Reloj. L’any 1927, la cooperativa La Unión Cooperatista Barcelonesa estava considerada com una de les quatre cooperatives de consum més importants de Catalunya, juntament amb La Equitativa de Palamós, La Flor de Mayo i Siglo XX. Aleshores la Unión comptava amb 779 socis, elaborava 14.000 quilos de pa setmanals i tenia 2 edificis en propietat. El 30 de setembre de 1931 va inaugurar la nova seu al carrer Urgell, amb l’assistència del conseller de Treball de la Generalitat el senyor Serra i Moret. En la dècada dels

16 anys 30, es va celebrar en la seva seu el Congrés de Cooperatives de Catalunya, on sorgir la constitució de la Federació Local de Barcelona. Als anys 50,l’entitat va passar per una situació molt crítica fruit d’una administració deficient, que va conduir a l’ensorrament d’aquesta entitat que en el moment de la seva constitució fou un model entre les cooperatives de Barcelona.

En el context educatiu actual, amb la generalització de la utilització a les aules de les Tecnologies per a l’aprenentatge i el Coneixement (TAC), l’Arxiu Nacional de Catalunya col·labora, mitjançant el SDANC-Cesire CERES, en la difusió del patrimoni documental com a font de coneixement.

Pilar Reverté Vidal

Pilar Frago Pérez

JORNADES EDUCACIÓ I ARXIUS. FONTS PRIMÀRIES EN L’EDUCACIÓ DIGITAL

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC EUGENI XAMMAR

Organitzades per l’ICE de la Universitat de Barcelona, i en col·laboració amb un ampli conjunt d’institucions, han tingut lloc els passats dies 22 i 23 d’octubre, les Terceres Jornades Educació i Arxius, sota el lema Fonts primàries en l’educació digital.

El nombre d’assistents i la diversitat i riquesa de les comunicacions presentades, donen fe de l’interès i la idoneïtat del tema tractat.

Tal i com ja havia fet en les edicions anteriors, l’Arxiu Nacional de Catalunya, s’ha implicat activament en l’organització d’aquestes jornades i els seus representants han format part dels comitès organitzador i científic.

La ponència Models per dissenyar propostes didàctiques d’aula utilitzant les tecnologies de l aprenentatge i el coneixement i les fonts primàries, presentada pel Servei Didàctic de l’ANC–Cesire CERES, va permetre compartir amb els assistents, els criteris bàsics d’elaboració de propostes didàctiques que duu a terme el SDANC amb l’objectiu de difondre la metodologia de la recerca amb fonts d’arxiu, com una manera de millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les Ciències Socials.

Així mateix, es varen presentar els canvis introduïts en l’aplicació ANC@ula amb la finalitat de millorar la informació a l’usuari i de facilitar la connexió amb l’aplicació ARC (Aplicació de Recobriment Curricular) del Departament d’Educació, amb la qual es proposa facilitar l’accés a un conjunt de recursos educatius enllaçats al currículum i acompanyats de la proposta didàctica corresponent, per tal que el professorat en pugui fer una utilització directa a l’aula.

Sens dubte, la connexió de l’ARC amb ANC@ula aportarà un gran potencial d’utilització per part del professorat i l’alumnat, així com també dins del marc de l’educació no formal.

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic Eugeni Xammar.

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona 1888 – l’Ametlla del Vallès, 1973), periodista i escriptor, es va iniciar professionalment com a crític musical a les revistes catalanistes de principis de segle. De jove, es va afiliar a la Unió Catalanista i fou redactor de La Publicidad i El Poble Català, redactor en cap de la revista Iberia, i col·laborador de La Tralla, El Sol, Quadum de Perpinyà, etc.

Va viure molts anys fora de Catalunya (Argentina, Suïssa, Alemanya, França) i va treballar com a corresponsal durant la Primera Guerra Mundial per als diaris de Barcelona, El Día Gráfico i La Publicidad (1914-1918).

Posteriorment va treballar a Madrid, on fou redactor del diari El Sol, redactor en cap d’El Figaró i redactor de política estrangera de La Correspondencia de España; també va treballar a Ginebra com a membre de la Secció d’Informació del Secretariat de la Societat de Nacions.

L’any 1922 es va traslladar a Berlín i fou corresponsal col·laborador de diaris europeus i americans.

Durant la Segona República fou cap del gabinet de premsa de l’ambaixada republicana a París i redactor en cap adjunt a França de l’agència nord-americana Associated Press (1945). A París, fou traductor de la UNESCO. L’any 1950 va tornar a Amèrica on, a Nova York, va col·laborar amb les Nacions Unides. A Washington, durant gairebé dos anys, treballà per al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment i per a l’Oficina Sanitària Panamericana. Al 1955, de nou a Europa, va organitzar els serveis de llengua espanyola de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra i fou enviat en visita oficial als Estats Units, Mèxic i Puerto Rico.

17

En jubilar-se, va tornar a Catalunya. Poc abans de morir va dictar les seves memòries Seixanta anys d’anar pel món que es van publicar pòstumament (1974) per Josep Badia i Moret.

El fons bibliogràfic Eugeni Xammar està format per 230 monografies i és una part complementària del fons documental que conserva l’ANC. L’abast cronològic de les obres comprèn el període 1920 fins al 1960 i són un bon testimoni de l’actualitat política internacional d’aquell moment.

Una de les temàtiques principals d’aquestes publicacions són les guerres mundials que Eugeni Xammar va viure des de la seva activitat periodística. Les obres Les Conséquences politiques de la paix de Jean Bainville publicada l’any 1920, Histoire du national socialisme, 1919-1934 de Konrad Heiden publicada l’ any 1934 o Hitler m’a dit: confidences du Führer sur son plan de conquête du monde de Hermann Rauschning publicada l’any 1939, són un bon exemple.

La situació política, sobretot espanyola i catalana, de l’època també constituiex una matèria destacada d’aquest fons bibliogràfic. Com a exemples cal citar: La Catalogne rebelle: Estat Català publicada a Paris l’any 1927, Hacia la España de todos (palabras castellanas de un diputado por Cataluña) de Rafael Campalans publicada l’any 1932, Peuple d’Espagne de Sofia Blasco (la Madrecita) publicada l’any 1939 i Hitler en Espagne de O.K. Simon, publicada l’any 1938.

Un altre apartat importat del fons és el conjunt d’obra literària francesa publicada per grans editorials com ara Flammarion, Hachette o Bernard Grasset. Eugeni Xammar va tenir la seva residència a París durant vint anys aproximadament i aquest és un fet que es veu reflectit en la major part del fons. Especialment remarcable és, també, la seva traducció en versió castellana del Doctor Faustus

de Thomas Mann, publicada l’any 1995, que també conserva aquesta col·lecció.

Per altra banda, cal destacar la singularitat i el valor especial que li atorga a aquest fons bibliogràfic la seixantena de monografies que contenen dedicatòries d’alguns importants escriptors, traductors i personalitats polítiques com ara Ángel Ossorio, ambaixador espanyol a París, en l’obra El Sedimento de la Lucha (vida e ideas) publicada l’any [1933]; Miquel Arimany en l’obra I els catalans també, publicada l’any 1965 o Josep M. López-Picó en l’obra Les enyorances del món, publicada l’any 1923. Les obres citades anteriorment de Rafael Campalans i Sofia Blasco també contenen sengles dedicatòries.

La catalogació d’aquest fons bibliogràfic contribueix a la difusió i al coneixement d’una figura rellevant en l’àmbit de la cultura catalana, potser poc coneguda pel públic i també incorpora un valuós recurs informatiu per a l’estudi de la història política de la primera meitat del segle XX. Per accedir en línia als registres catalogràfics del fons podeu consultar la pàgina web de l’ANC ( http:// cultura.gencat.cat/anc) o bé la web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya ( http:// beg.gencat.cat).

Mireia Reverter Antolí

18 30 anys amb les nostres cooperatives / Revista Cooperació catalana. Barcelona : Fundació Roca i Galès : ECOS, SCCL, 2010. 142 p.

30 anys de rehabilitació urbana (1978 -2008) / [coordinació tècnica: Francesca Baltà, Secció de Gestió Documental i Arxiu (DPTOP)]. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2010. 3 v.

Art i guerra : destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil / textos: Assumpta Montellà. [Mataró] : Institut Municipal d’Acció Cultural, 2010. 167 p.

Arxiu Nacional de Catalunya. Col·lecció cartells de joventut [Recurs electrònic] : el fons cartells de joventut de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació : Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Joventut ; [Sant Cugat del Vallès], DL 2009. 1 disc òptic (CD-ROM) BALCELLS, Albert. El Projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona : Parlament de Catalunya, 2010. 348 p.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma. Un Nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país. Barcelona : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2010. 151 p.

El Feminisme al PSUC : els anys setanta i vuitanta del segle XX / treball col·lectiu: M. Dolors Calvet ... [et al.].

Barcelona : Associació de Dones Periodistes de Catalunya, cop. 2008. 2 vol. + disc òptic. (Treball col·lectiu) Els Quatre presidents : entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla / Josep M. Muñoz (ed.). Barcelona : l’Avenç, 2010. 164 p.

FOGUET I BOREU, Francesc. Margarida Xirgu, carto-

grafia d’un mite : de Badalona a Punta Ballena. Badalona : Museu Badalona, 2010. 399 p. (Biografies badalonines ; 3) GALLART, Ernest. Història oral de l’èxode i de l’exili de 1939 : el cielo por techo y la arena como lecho. Castellar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès : Arxiu Municipal Castellar del Vallès, 2009. 45 p.

(Plecs de recerca ; 2) La Nova Cançó : la veu d’un poble ; [coordinació: Albert Cubeles, Isabel Ruiz ; edició a cura de: Xevi Planas ; edició gràfica a cura de Pilar Aymerich]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació : Museu d’Història de Catalunya, DL 2010. 199 p.

MIRET I SOLÉ, Maria Teresa. Una Aportació a la lectura pública del segle XX : les biblioteques de “La Caixa” (1923-1993). Barcelona : Diputació de Barcelona : Pagès, 2010. 297 p. (Materials per a la biblioteca pública ; 6) OLIVA BERENGUER, Remedios. Exode : de l’Espagne franquiste aux camps français, 1939-1940. Paris : L’Harmattan, cop. 2010. 157 p.

PAZ TORRES, Olga. Isabel Oyarzábal Smith (18781974) : una intelectual en la Segunda República Española. Sevilla : Consejo Económico y Social de Andalucía, 2009. 562 p.

SEGURA, Isabel, 1954-. La Lluita per l’oportunitat de viure : les dones durant la segona república, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Memorial Democràtic : Departament d’Educació, 2010.

109 p. (Eines de memòria ; 4) SEGURA, Isabel, 1954- .La Modernitat a la Barcelona dels cinquanta : arquitecturai industrial [Barcelona] :

19 Ajuntament de Barcelona, DL 2010. 195 p. A la portada: Amb la col·laboració de: ANC, Arxiu Nacional de Catalunya.

SOLÉ I SABATÉ, Josep M. Revolució i esperança : els últims testimonis de la Guerra Civil. Badalona : Ara Llibres, 2010. 163 p.

Trabajo y salud : desde la protección a la prevención / dirección y coordinación: Almudena Asenjo ; autores: Raimundo Aragón Bombín... [et al.]. Madrid : Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo : Fundación Largo Caballero, 2010. 469 p.

Tràgica, roja i gloriosa : una setmana de 1909 = Tragic, red and glorius / José Álvarez Junco... [et al.] ; [edició: Andrés Antebi, Pablo González]. Barcelona : Ajuntament de Barcelona ; Sant Cugat del Vallès : Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya, DL 2009. 195 p.

VINYES I ROIG, Pau, 1964-. Visca la República! : Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor.

Barcelona : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2010. 216 p.

Voluntarios de la libertad : Petro Marko, “Hasta la vista” y los brigadistas albaneses en la Guerra Civil española / [autores, Manuel Montobbio ... et al.] = Vullnetarët e Lirisë : Petro Marko, “Hasta la vista” dhe Brigadistët Shqiptarë në Luftën Civile Spanjolle. Madrid : Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, [2009]. 174 p. + 1 DVD. (Ciencias y humanismo)

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Traduccions al castellà de les disposicions del Govern (2007-2008), 6,7 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA amb 67 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència.

Lliure accés però sempre a través del DOGC versió castellana. [Fons 283, ingrés 2667].

Llibres de protocols de les disposicions del Govern (1996-1997), 7,2 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA amb 21 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència.

Lliure accés però sempre a través del DOGC versió catalana. [Fons 283, ingrés 2668].

Llibres d’actes de les reunions del Consell de Govern (2003-2004), 4,5 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA amb 39 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència.

Accés reservat. [Fons 283, ingrés 2669].

FONS DE INSTITUCIONS Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Expedients personals d’internes (obertura: 1981-1999, tancament: 1989-1999, interns finats: 2001-2004), 27,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 668 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Justícia. Accés reservat. [Fons 200, ingrés 2665].

COL·LECCIONS Col·lecció de Propaganda Electoral de l’Arxiu Nacional de Catalunya Una carpeta amb material divers i set cartells de propaganda electoral dels partits polítics que concorregueren a les eleccions al Parlament Europeu (7 de juny de 2009). Donats pels partits polítics. Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2670].

Cinc cartells de propaganda electoral dels partits polítics que concorregueren a les eleccions a Corts generals (12 de març del 2000). Donats pels partits polítics. Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2679].

138 cartells de propaganda electoral dels partits polítics que concorregueren a les eleccions municipals (26 maig de 1991). Donats pels partits polítics. Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2680].

20 205 cartells de propaganda electoral dels partits polítics que concorregueren a diferents processos electorals (1978-2008). Donats pels partits polítics.

Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2681].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Can Pujol de Badalona Llibres i quaderns mestres de l’arxiu; documentació notarial d’herències de les famílies Pujol, Barriga i Blanch de Badalona; propietat i gestió del patrimoni familiar i de les nissagues Coll de Cerdanyola i Mas de Ripollet; administració de les mines d’aigua de Badalona i Santa Coloma de Gramenet; correspondència tramesa i rebuda; plets de les famílies Pujol, Barriga i Blanch relatius principalment a l’ús d’aigües de rec; documentació eclesiàstica, professional, de lleure i acadèmica de diversos membres de la nissaga. 1571 – 1888. 0,2 m.

Fons Família Barraquer Barraquer: llibre espècul, arbres genealògics, “colección de autógrafos de familia”, cèdules personals, escriptures de matrimoni i aplicació d’obligacions hereditàries; títols de propietats i gestió (cobrament de censos i lloguers) i pagament de contribucions; participació familiar a diverses empreses; llibres de control de comptes de l’administració del patrimoni familiar i correspondència amb procuradors; correspondència personal i familiar; plets i sentències, reconeixements nobiliaris i acadèmics, i serveis prestats a l’administració civil i militar; col·leccions factícies.

Casanova-Compte: constitució dels patrimoni Bosc al Baix Llobregat, Rion al Baix Penedès i Compte al Ripollès i la Garrotxa; administració del patrimoni rebut dels Bosc, així com dels Verneda exiliats a Viena; documentació del bufet d’advocats (llibres d’administració del despatx, trasllats de plets i documentació justificativa dels drets, al·legacions jurídiques, legislació i biblioteca antiquària). 1403 – 1962. 18,7 m.

FONS PERSONALS Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taverner Documentació de la secció general, números 2946 a 2999 i 4000 a 4022. 1905 – 2004. 0,1 m.

Fons Paulina i Adelina Abramson (AGE) Memòries del general Zabarujin (2 volums) 2005. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Carta de la compra que Ramon Moreyllo [...] féu del cap Mas de Santasmassas, de Antoni Duran, per preu de 250 lliuras”. 1471. Benavarri.

Capbrevació d’una peça de terra situada a la parròquia de Granollers, bisbat de Girona, atorgada per Guillem Salademont, de la dita parròquia, a favor de Pere de Vanera, clergue d’Amer. 1357, setembre, 14. Amer.

Donació de drets hereditaris atorgada per Antònia, vídua de Sebastià Sabater, mariner de Sant Pol de Mar, i el seu fill Antoni, a favor de la seva filla i germana Bartomea, per raó de matrimoni. 1568, novembre, 3. Sant Pol de Mar. Venda d’una peça de terra situada a la parròquia de Sant Martí de Mata, terme de Mataró, atorgada per Pau Mates i Gual i el seu fill Pau, a favor de Pere Jaume, negociant de Mataró. 1614, març, 7. Mataró.

“Precari de Antoni Nadal, boter de Mataró, concedida per la Batllia General del Principat de Catalunya, sobre unas casas situadas en part de una pessa de terra dita los Tarongers, que fou de Joan Pau de la Sènia (se creu és devant del Hospital de Mataró)”.

1596, maig, 21. Mataró.

Venda i absolució de censos, joves i altres drets i servituds, atorgades pels jurats del terme del castell de Mataró, com a senyors de la castlania del dit castell, a favor de Bernat Mascort, de la parròquia de Sant Martí de Mata, senyor útil d’un mas que es té sota el domini directe de la dita castlania. Els jurats van comprar la castlania del castell a Pere Destorrent, menor de dies, ciutadà de Barcelona.

1456, novembre, 14. Mataró.

Testament de Pere Mascort, de la parròquia de Sant Martí de Mata, en el qual institueix hereu universal el seu fill Bernat Mascort. 1449, agost, 7. Sant Martí de Mata.

Venda d’un censal mort de cent lliures de capital i cent de pensió, atorgada per Jaume Castellar Desportellar, pagès del veïnat de Camós, parròquia de Santa Maria de Pineda, a favor de Gaspar Portell, burgès de Mataró. 1620, juny, 15. Pineda de Mar. Butlla del papa Climent VII per la qual s’uneix el benifet sacerdotal de l’església parroquial de Pinto (arxidiòcesi de Toledo) al Priorat de la Santa Creu

21 extramurs de la ciutat de Girona, de l’orde de predicadors. 1523, novembre, 26. Roma.

Venda d’una heretat al terme de Piera, lloc Mala Eixida, atorgada per Sunyer, fill de Guifré, a favor de [...] Batlle. 1062, febrer, 16.

Sentència sobre la possessió d’un corral a Granollers, atorgada per Samalús, batlle de l’Església de Barcelona. 1243, desembre, 13.

Venda d’una peça de terra a la parròquia de Sant Salvador de Polinyà atorgada per Mir, a favor de Sança i el seu fill Guillem. 1084, març, 15.

Empenyorament de dues peces de terra al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, sobre el lloc de les Corts, atorgats pels cònjuges Guillem Pere i Ermengarda a favor dels esposos Arnau de Canyelles i Raimunda. 1141, maig, 10.

Donació d’una peça de terra per plantar-hi vinya (ad complantandam vineam) situada al terme del castell de Piera, al lloc anomenat Busquet, a canvi de la tasca, atorgada per Joan, prevere, a favor de Bernat Berenguer. Trasllat de l’escriptura realitzat a Barcelona, a les portes de l’església de Sant Jaume l’1 de desembre de 1143. 1136, març, 24.

Venda de l’heretat situada a la parròquia de Sant Andreu d’Aiguatoses (Sant Andreu de la Barca), des del Congost fins a la Roca de Droc, atorgada per Joan Mir, a favor dels esposos Guerau Ramon i Maria. 1137, novembre, 23.

Empenyorament del mas habitat per Guillem Guitart, situat al terme de Terrassa, parròquia de Sant Julià d’Altura, atorgat per Arnau d’Oronçana, fill de Pere Geribert, a favor de Berenguer de Terrassa, per un deute de seixanta sous de moneda de Barcelona. 1153, abril, 4.

Pactes de construcció d’un molí situat a la sagrera de Sant Esteve [de Cervelló], sobre la mansió, atorgat per Guia i el seu fill Pere Amat i Guillem Domènec. Aquest molí, una vegada construït, serà propietat a mitges de cadacuna de les parts. 1132, març, 30.

Reconeixement d’un mas, situat al lloc de Sureda, atorgat pels esposos Berenguer Macip de Torroella i Beatriu, a favor de Berenguer Sureda i els seus descendents. Els donataris han de tenir el mas i prestar tasca i breçatge, i els censos d’un parell d’”anseres” i de fogaces, i el servei d’un ase per anar al molí i un parell de bous. Reben d’entrada nous sous de diners gironins. 1168, novembre, 2.

Empenyorament d’una peça de terra a la parròquia de

Santa Maria de Llinars, al lloc anomenat Vilaot, per un deute de divuit sous i dues quarteres d’ordi, atorgat per Bargallona de Vall i els seus fills Pere i Berenguer, a favor dels esposos Guerau Batalller i Joiola. 1191, desembre, 25.

Donació de tres masos, situats a les parròquies de Sant Martí de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella de Mont-ras, amb els seus homes, drets i pertinences, atorgada per Bernat Gaveberd, a favor de Pere de Torroella, senyor del castell de Torroella. El donador es reté l’usdefruit vitalici dels béns donats.

1204, juliol, 27.

Establiment d’una peça de terra de pertinences del Mas de Vall, situada a la parròquia de Santa Maria de Llinars, en el lloc anomenat Vilaot, atorgada per Sança de Far, el seu fill Huguet i per Bernat de Far, a favor dels cònjuges Corneli de Solar i Ersenda, a canvi de la tasca i una quartera de civada.

Reben deu sous de moneda barcelonina en concepte d’entrada. 1217, abril, 26.

Venda de l’honor, situat en el burg de la ciutat de Barcelona, que està establert a Guillem de Sarrià i Ramon de Vall, al cens de vuit sous i vuit diners barcelonesos, respectivament, atorgat per Guillem de Falgosa i la seva esposa Guilleuma, a favor de la Casa del Sant Sepulcre, pel preu de quaranta-cinc sous barcelonesos. 1218, abril, 23.

Definició atorgada per Berenguer de Cervelló a favor de Guillem Genovès dels drets que pugui tenir per l’esponsalici de la seva mare. 1228, març, 13.

Reconeixement de cens i de domini sobre una casa, terra i horta situades a Granollers, atorgada per Pere d’Espluga, fill d’Esteve d’Espluga, a favor de Ponç, prior de la Casa de Santa Eulàlia del Camp.

1241, gener, 8.

Definició de comptes per deutes i comandes, atorgada entre els germans Elisenda, esposa de Pere de Busqueta, i Guillem Agulló. 1257, agost, 7. Àpoca atorgada per Guillem d’Ullastret a favor de Pere de Canals, comanador de la casa de Santa Anna de Barcelona, de set-cents sous melgoresos. L’atorgant reconeix deure altres mil sous de la mateixa moneda. 1259, juliol, 1.

Donació dels honors situats en les parròquies de Sant Feliu de Cabrera i Premià, atorgat per Premià de Cabrera a la seva futura esposa Guília, en concepte d’esponsalici. 1277, gener, 23. Àpoca de dot atogada per Bernat Cerdà, del lloc de Sant Julià, terme del castell de Lavit, a favor del

seu sogre, Ramon Verdaguer, de Sant Quintí de Mediona. 1396, març, 26. Àpoca de dot atorgada per Berenguer Pasqual, paraire d’Igualada, a favor de Ramon Verdaguer, de quaranta-un sous barcelonesos que corresponien al dot de Geraldona, la seva cunyada. 1393, març, 3.

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya Privilegis atorgats per Enric IV de Castella i l’emperador Carles I a la vila d’Alarcón (Conca). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1457 – 1525.

0,1 m.

Privilegi atorgat per Felip V a la vila de Boadilla del Monte (Madrid) per a la celebració de mercat en dimecres. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1722. 0,1 m.

Proves d’hidalguia de Diego Ximénez de Enciso y Zúñiga, oficial del Sant Ofici de la Inquisició al Tribunal de Sevilla. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1613. 0,1 m.

Informació d’hidalguia de Lorenzo Taviel de Andrade, veí de Sevilla. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1769. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia a favor de Toribio Álvarez, de Palacio del Valle de Torio (Lleó). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1622. 0,1 m.

Executòria d’hidalguia de sang en possessió general a petició de Pedro Ortiz de Amézaga, veí de la vila d’Éibar (Guipúscoa). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1635. 0,1 m.

“Confirmación de los privilegios de la Balle de Bió, otorguada por la sacra, caesarea, chatólica y real magestad del rey don Phelippe, nuestro señor, en las Cortes propuestas en la ciudad de Barbastro, y dado en la villa de Monçón a 14 días del mes de março del año del nacimiento de nuestro Señor Jesucristo 1626. A supplicación de los magníficos Augustín Barrau de la Laguna, infançon, habitante en el lugar de Ceresuela, y de Antonio de Pueyo, infançón, habitante en el lugar de Bió.” Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1626. 0,1 m Llibre de reunions de la Junta del Cabildo de los Coronados de Corpus Christi de la vila de Chinchón (Madrid). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1624. 0,1 m.

“Libre de la cort del balle de Orcau, comensant a 15 de jener 1648”. Llibre en quart amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1648 – 1657. 0,1 m.

Capítols matrimonials acordats entre Baptista Sampsó, moliner de draps de la parròquia de Sant Vincenç de Jonqueres. terme de Terrassa, bisbat de Barcelona, i Magdalena, filla de Joan Coll, pagès de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1636. 0,1 m.

Provisió d’hidalguia a favor de Luis Sanz de Bedoya, administrador de rendes reials de la ciutat de Cartagena, hisendat de la vila de Villoria (Salamanca).

Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1795. 0,1 m.

“Pruebas de nobleza que hizo don Joseph Antonio López de San Román, por si y ha nombre de su hijo don Vizente Joseph, para el sorteo de millones que por Madrid se hizo en 29 de agosto de 1746”. Libre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1746. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia de Pedro de la Fiallega, del lugar de Santa Maria de Bretoña (Lugo). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1511. 0,1 m.

Executòria d’hidalguia atorgada a petició de Francisco Vinayo, veí de Baldemora (Lleó) difunt, i els seus fills. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1609.

0,1 m.

Manual de cartes i instruments i altra documentació notarial dels rectors de les parròquies de Civís i Orcau. 1560 – 1739. 0,1 m.

Llibre de decrets de la parròquia de Civís (vescomtat de Castellbò). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1767 – 1915. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia atorgada a petició d’Alfonso González de Bazán, del lloc de Santa Olalla, fill de Gonzalo Díaz i nét d’Alfonso Díaz de Bazán. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1438. 0,1 m.

“Real ejecutoria de nobleza ganada en la Audiencia de Valladolid por Juan de España, vecino de Columbianas en Poncerrada, con cuya justicia se litigó; fecha en Valladolid a 14 de enero de 1483.” Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1483. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia atorgada a Francisco de la Cárcel, del lloc de Mamblas (Àvila) [s.f.]. 1537.

0,1 m.

Documentació sobre el monestir de Sant Feliu de Guíxols del monjo Isidre Gil Dalmau (apunts històrics, regla de Sant Benet, correspondència, crònica de l’expulsió dels monjos i relacions de béns mobles). 1812 – 1854. 0,1 m.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya Juan Agustín Ceán-Bermúdez. “Sumario de las anti-

güedades romanas que hay en España, en especial las pertenecientes a las Bellas Artes”. Madrid: Imprenta de Miguel de Burgos, 1832. 538 pàg. 0,1 m.

Col·lecció “La Vanguardia” 12 volums relligats amb els exemplars del diari corresponents als mesos de gener a abril de 2010. 0,6 m.

Col·lecció documental de Francesc Cambó “Pericia Cambó”. Auditoria dels béns de l’herència de Francesc Cambó realitzada pels pèrits Alberto Mario Caletti i Carlos Conrado Helbling en el marc de la causa de testamentària i herència de Francesc Cambó entre la senyora Mercè Mallol, vídua de Francesc Cambó, i la filla d’ambdós, Helena Cambó de Guardans, davant el Jutjat de Primera Instància Civil núm. 17 de Buenos Aires. 1953–1960. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS FONS PERSONALS Fons Jordi Olavarrieta i Santafé 21800 diapositives color de diversos formats, 275 negatius color i 1121 fotolits. Reportatges destinats a il·lustrar publicacions: “Gust de terra catalana”, “Joan Salvador Gavina”, “Cims, valls i santuaris” i “Oh Montserrat”. A més de material resultant dels seus viatges a l’estranger (França, Anglaterra, Irlanda, Suïssa, Portugal i Grècia). Destaquen, en volum, les fotografies de Girona i les seves comarques.

COL·LECCIONS Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya Donació de dues fotografies b/n, propietat de Ramon Poch. Són un autoretrat del seu avi Marià Poch i Garí, de l’any 1912, i una fotografia de Ramon Poch amb els seus pares Ramon Poch i Gramunt i Encarnació Torres i Llaurador a la cala Cavall Bernat de Platja d’Aro, de juliol de 1936 .

Col·lecció de propaganda electoral de l’Arxiu Nacional de Catalunya 363 cartells i 2 DVD, corresponents diversos processos electorals realitzats a entre 1991 i 2008.

JORNADES I Jornada sobre Intel·ligència Artificial i Qualitat de Vida Dissabte, 27 de novembre de 9:30 h. a 14 h.

A la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya La transferència de coneixement des del món de la universitat i la recerca és cabdal pel desenvolupament de l’economia, però també per millorar la qualitat de vida de les persones. Aquesta transferència no es troba exempta de dificultats quan parlem de l’aplicació en els serveis socials.

Aquesta jornada s’organitza per divulgar experiències recents d’aplicació de noves tècniques en intel·ligència artificial en l’àmbit social, i motivar així a altres investigadors i persones que treballen als serveis socials a fer innovació plegats. S’adreça, a les persones usuàries de les noves tecnologies, especialment als joves, perquè puguin descobrir aplicacions de la intel·ligència artificial que van més enllà del entorn mercantil o dels videojocs, i que tenen a veure amb el seu dia a dia.

Activitat organitzada pel Taller Jeroni de Moragas (cooperativa sense afany de lucre dedicada a l’atenció de persones adultes amb discapacitat intel·lectual), Universitat Autònoma de Barcelona i Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA–CSIC); col·laboren Arxiu Nacional de Catalunya i Institut Català d’Assistència i serveis Socials.

Consulteu el programa i feu la vostra inscripció (gratuïta) a més informació EXPOSICIONS Cartells de la Guerra Civil a Catalunya del 30 d’octubre al 14 de novembre de 2010 Arxiu Comarcal del Montsià (Avgda. de la Generalitat, 70-80 AMPOSTA) La mostra ofereix una selecció d’una vintena de cartells originals dels fons que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya, i que corresponen al període de la Guerra Civil. L’exposició apropa al ciutadà de la Catalunya d’avui, l’impacta i la memòria d’unes imatges que són un valuós testimoni d’aquell conflicte bèl·lic, on el cartellisme va assolir una gran expressivitat i un rellevant protagonisme com a eina de propaganda i sensibilització de la població que vivia en guerra.

Exposició organitzada amb motiu de la inauguració de la seu de l’arxiu comarcal.

24 Brangulí del 12 de novembre de 2010 al 30 de gener de 2011.

Sala d’Exposicions de la Fundación Telefónica (Gran Vía, 28 MADRID).

Exposició dedicada al fotògraf barceloní Josep Brangulí Soler. La mostra, comissariada per Valentí Vallhonrat i Rafael Levefeld, se centra en les grans transformacions que es produeixen tant a la ciutat, a la societat, com a l’obra del fotògraf, entre els anys 1900-1945.

Es presenten 305 fotografies agrupades en blocs temàtics (Setmana Tràgica, Indústria, República, Guerra Civil, societat, etc.) i també materials impresos de l’època.

Exposició organitzada per la Fundación Telefónica, amb la col·laboració i fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya./ Més informació CONFERÈNCIES Cicles de conferències organitzats pels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i l’Arxiu Nacional de Catalunya Octubre 2010 : Cicle de conferències “Catalunya, present i futur” Un català a l’Índia: Vicens Ferrer A càrrec de: Sr. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès Dia: dilluns, 4 d’octubre a les 19 h.

Cine Fòrum: Bye Bye, Bèlgica Documental produït per la televisió belga, especulant, a través de la política–ficció, sobre la possible escissió de Flandes Dia: dilluns, 13 d’octubre a les 19 h.

Som una Nació?

A càrrec de: Sr. Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB Dia: dimecres, 20 d’octubre a les 19 h.

Models democràtics d’acomodació del pluralisme nacional A càrrec de: Sr. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, assagista i escriptor.

Dia: dimarts, 26 d’octubre a les 19:30 h.

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Fonamentalisme, laïcitat i laïcisme A càrrec de: Sra. Begoña Roman, doctora en Filosofia, catedràtica d’Ètica de la UB Dia: dimecres, 3 de novembre a les 19 h.

Novembre 2010 : Cicle de conferències “Joan Maragall, el poeta i el polític” Joan Maragall, poeta A càrrec de: Sr. Joan Tres, escriptor Dia: dimarts, 9 de novembre a les 19 h.

Joan Maragall, periodista i polític A càrrec de: Sr. Josep M. Casassús, degà de la Facultat de Comunicació de la UPF Dia: dimecres, 17 de novembre a les 19 h.

Herències comunes Conferència sobre l’Estat del Món, promoguda per la UNESCO pel 2010 Adreçada als alumnes d’ESO i Batxillerat de Sant Cugat del Vallès A càrrec de: Pius Alibek, escriptor i gastrònom iraquià Dia: dilluns 22 de novembre a les 11 h.

Lloc: Auditori de Sant Cugat del Vallès Democràcia i eleccions A càrrec de: Sr. Víctor Alexandre, assagista i escriptor Dia: dimecres, 24 de novembre a les 19 h.

Cine Fòrum: El Juez y el General El 1998 quan el jutge xilè J. Guzmán se li van assignar casos criminals contra el dictador Augusto Pinochet, ningú no hi creia massa perquè Guzmán havia aprovat el cop d’Estat de 1973 contra el president electe Salvador Allende.

Documental que revela la tasca d’aquest jutge descobrint la veritat del passat, en un dels episodis més notoris del s. XX i explica una història sobre la violació dels drets humans en nom dels “grans ideals”.

Dia: dilluns, 29 de novembre a les 19 h.

Totes les conferències, si no s’indica el contrari, s’impartiran a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Sessions obertes i gratuïtes

Dip. Legal: B.27.802-2002