Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29 (juny 2011).

Cultura Arxius

Número 29 Juny 2011

C

UN ARXIU PATRIMONIAL SENSE PARIÓ El passat 15 de juny es va realitzar la signatura del contracte de cessió de l‟Arxiu del Palau-Requesens a l‟Arxiu Nacional de Catalunya per part de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús. El fet que aquest fons documental tan rellevant es conservi i s‟obri a la consulta pública en el nostre centre, després de gairebé un segle d‟ésser responsabilitat dels arxivers de la Companyia de Jesús, és sens dubte un esdeveniment transcendent i altament significatiu del nivell assolit per la nostra institució en la tasca de conservar i difondre els arxius de l a noblesa catalana.

L‟Arxiu del Palau Requesens és, sens dubte, el fons nobiliari més important dels que es conserven avui dia a Catalunya, equiparable plenament als arxius de la Grandesa d‟Espanya, com els ducals de Medinaceli, Cardona, Híxar i Medina Sidonia. A diferència d‟aquests, que per enllaços familiars van acabar traslladant fora del territori català la documentació dels títols autòctons, l‟Arxiu del PalauRequesens s‟ha mantingut sempre a Catalunya: en el Palau Reial Menor, primer, a la casa de la Reial Capella del Palau, després que aquell s‟enderroqués en la dècada de 1860, i finalment a partir de 1976 en el Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.

L‟arxiu està integrat per 690 lligalls de documentació, majoritàriament dels segles XV al XIX, 8 capses de privilegis reials i pontificis, 329 manuscrits medievals i moderns, 3.622 pergamins dels segles X al XVII i 33 segells de cera procedents dels privilegis r eials i papals. El fons s‟incorpora en dipòsit a l‟ANC, un centre arxivístic que en pocs anys s‟ha convertit en un referent en la conservació i difusió dels fons familiars i patrimonials, atès que conserva altres vint-i-set fons de famílies nobles catalanes: quinze de l‟alta noblesa titulada i dotze de la baixa noblesa.

Alguns dels llinatges que tenen la seva història escrita a l‟ANC són, a tall d‟exemple, els Sentmenat (marquesos de Castelldosrius), els Mercader (comtes de Bell-lloc), els Blanes-Centelles (comtes del castell de Centelles), els Moixó (marquesos de Sant Mori), els Montoliu (barons de l‟Albi), els Despujol (marquesos de Palmerola) i molts altres fins arribar a sumar els vint-i-set fons esmentats, que apleguen en el seu conjunt un llegat molt rellevant per a la història de Catalunya en les èpoques medieval, moderna i contemporània. La major part d‟aquests fons documentals han estat cedits gratuïtament pels seus propietaris a través de dipòsit o comodat, com ho fa ara la Companyia de Jesús, un gest de responsabilitat que honora la noblesa catalana conscient del tr esor documental aplegat pels seus avantpassats.

SUMARI Editorial Un arxiu patrimonial sense parió/ 1 Temes L‟Arxiu del Palau Requesens ingressa a l‟Arxiu Nacional de Catalunya/ 2 Noticiari L‟ANC ingressa documentació sobre la Guerra Civil espanyola/ 14 L‟exposició „Brangulí. Barcelona 1909-1945‟ es presenta a Barcelona/ 16 Presentació a Barcelona del llibre sobre la història de la JOBAC (1974-1992)/ 16 La Companyia de Jesús (Província de Catalunya) cedeix a l‟Arxiu Nacional de Catalunya l‟arxiu del PalauRequesens/ 17 POUM! 75 aniversari/ 19 La catalogació del fons bibliogràfic llinatge Güell, comptes de Güell i marquesos de Comillas/ 19

Publicacions/ 20 Ingressos/ 23 Agenda/ 30

2

L‟Arxiu del Palau-Requesens és molt conegut i ha estat profusament estudiat pels historiadors, començant pels arxivers de la Companyia de Jesús que se‟n van fer càrrec a partir de 1921. El jesuïta P. Ignasi Casanovas donà a conèixer en les primeres dècades del segle XX els còdexs medieva ls ( molts d‟ ells desapareguts posteriorment durant la guerra civil), entre ells la traducció catalana del segle XIV dels Quatre Evangelis, una de les joies de l‟arxiu, que fou publicada per mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal de Vic. Després els estudis més rellevants els van realitzar el P. Josep March sobre Lluís de Requesens i Felip II en les dècades de 1940 i 1950. En els darrers anys el P. Antoni Borràs, responsable de l‟arxiu en l‟etapa del Centre Borja, va publicar els documents del regne de Nàpols i donà a conèixer la cor r esp ondència pr iva da dels R e qu es ens i la documentació siciliana dels Sabastida, coincidint en un moment en que els estudis tradicionals d‟història política van cedir el protagonisme a nous temes d‟estudi i enfocaments diferents. Així, l‟Arxiu del Palau-Requesens ha servit per a realitzar un gran nombre de monografies locals, especialment de les poblacions del Baix Llobregat, i també de treballs d‟història cultural i de les mentalitats, entre els quals destaca la història femenina, a partir de l‟excepcional correspondència de diverses dames nobles: Hipòlita Rois de Liori, esposa del governador Requesens de Soler, la seva filla Estefania de Requesens i també de Jerònima Gralla i Hostalric, muller de l‟heroi de Lepant (epistolaris publicats per Max Canher, Maite Guisado i Eulàlia d‟Ahumada).

El Departament de Cultura, amb paraules del seu conseller, va agrair el compromís dels responsables de la Companyia de Jesús a Catalunya, els quans han optat en un acte de generositat per traspassar al Departament de Cultura la responsabilitat rebuda l‟any 1921 de conservar i difondre l‟Arxiu del Palau-Requesens, passant el relleu de la seva gestió a l‟Arxiu Nacional de Catalunya. D‟aquesta manera s‟assegura que el fons documental es continuï conservant en el nostre país i, s ob r e t ot, qu e p u gu i s er més a cces s ib le a ls investigadors, millorant, si cal, les condicions d‟accés i consulta a partir dels recursos que ofereixen les noves tecnologies.

L‟ARXIU DEL PALAU REQUESENS INGRESSA A L‟ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA INTRODUCCIÓ L‟Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Menor de Barcelona, més conegut per l‟Arxiu del PalauRequesens, està format per un extens fons documental que pertanyia als comtes de Sobradiel, descendents de la família Requesens, els quals el van cedir a la Companyia de Jesús l‟any 1921 juntament amb la Reial Capella. Els Jesuïtes han tingut cura de l‟arxiu i en són els propietaris, primer a la capella del Palau de Barcelona i després al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Els arxivers de la Companyia han fet amb el temps un intens treball arxivístic, de catalogació i conservació del fons, i històric, d‟investigació i difusió dels seus continguts.

El Palau Reial Menor fou antiga residència dels templers que, al segle XIV, la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós, va convertir en residència reial. Al segle XV fou regalat per Joan II a Galceran de Requesens, governador general de Catalunya. Els Requesens el reformaren i embelliren i en el segle XVI van rehabilitar l‟antiga Reial Capella, que arribà a tenir fins a divuit preveres encarregats del culte, la música i el cant. El palau, la capella i l‟arxiu va passar per herència als Zúñiga, i d‟aquests als Fajardo, marquesos de los Vélez i creats marquesos de Martorell el 1637, després als Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, i finalment als Cavero, comtes de Sobradiel.

El fons documental pertany a la branca catalana de la família Requesens i en particular als descendents del governador Galceran de Requesens i Santa Coloma († 1465) i als seus successors anteriorment esmentats. Entre aquesta documentació sobresurt la de Mencia de Mendoza (1508-1554), marquesa de Zenete i duquessa de Calàbria, i la de Dionísia de Requesens i Joan de Soler († 1535), baronessa de Vallmoll. A banda inclou els fons documentals dels Sabastida-Hostalric, de Barcelona, i dels Joan de València, barons de Tous. Al costat de la documentació ordinària de tipus familiar i patrimonial, hi trobem documents reials i pontificis que van arribar a l‟arxiu per via testamentària (seria el cas de les restes de l‟arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencia de Mendoza, marquesa de Zenete) o per l‟exercici d‟importants càrrecs diplomàtics i militars de diferents

3

documentació referent a les baronies de Tous i Ribaroja de Túria, i de Granada del marquesat de Zenete.

L‟ingrés del fons documental a l‟Arxiu Nacional de Catalunya assegura la seva permanència, la continuació i millora de les condicions de conservació i tractament arxivístics i, sobretot, garanteix i amplia l‟accés dels investigadors a un dels fons nobiliaris més rellevants dels que es conserven actualment en territori català.

Escut heràldic amb les armes dels Zúñiga-Requesens i dels Fajardo, marquesos de los Vélez, detall del Plànol del Palau Menor dels Requesens, 25 de maig de 1749.

CAT ANC 1-960, uc. llig. 365, doc. 21.

membres de la família (correspondència de Lluís de Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels Països Baixos).

L‟Arxiu del Palau–Requesens és un fons perfectament documentat i molt estudiat. Ha generat nombroses publicacions, en primer lloc pels arxivers de la Companyia de Jesús que se‟n van fer càrrec a partir de 1921. Es estudis més coneguts són els que va realitzar el P. Josep March sobre Lluís de Requesens i Zúñiga, l‟heroi de la batalla de Lepant, i també els del darrer responsable, el P. Antoni Borràs, qui va publicar els documents del regne de Nàpols. En els darrers temps s‟han realitzat diversos estudis sobre les dones de la família: edició de la correspondència familiar Hipòlita Rois de Liori, d‟Estefania de Requesens i Jerònima Gralla, en el segle XVI, i de la comptabilitat mercantívola de Caterina Llull Sabastida de finals del segle XV. L‟Arxiu té un interès rellevant per a l‟estudi de les s enyor ies dels R equ es ens en el Llobr ega t (baronies de Castellví de Rosanes, Martorell i Molins de Rei) i tangencialment també d‟altres patrimonis del Principat, com el comtat de Palamós i Calonge i la baronia de Vallmoll. De València, hi ha

ELS REQUESENS I ELS SEUS SUCCESSORS “Els Requesens són un fenomen social i familiar sense parió a Catalunya” 1. Aquesta afirmació del P. Antoni Borràs, arxiver de la Companyia de Jesús i responsable de l‟Arxiu del Palau-Requesens fins a la seva mort l‟any 2006, posa de relleu l‟extraordinària importància que va arribar a tenir aquell llinatge nobiliari a la Catalunya dels segles XV i XVI i, de retruc, els seus fons documentals.

No s‟ha pogut demostrar la interdependència entre els Requesens de Girona i els de Tarragona i en conseqüència es considera unànimement que els Requesens productors de l‟arxiu tenen el seu origen en una família de ciutadans tarragonins de finals del segle XIII. Trobem els germans Pere i Berenguer Requesens a Tarragona l‟any 1297. Pere a més de mercader fou nomenat conseller reial i adquirí els castells d‟Altafulla i de la Nou. El seu fill, Lluís, intervingué en les reunions prèvies al Compromís de Casp de forma favorable a la dinastia Trastàmara.

L‟any 1413 fou nomenat per Ferran I d‟Antequera portantveu de governador general de Catalunya, càrrec que ocuparan els seus successors ininterrompudament. Fou pare del bisbe Guerau, de Lleida, constructor de la capella funerària de l‟Epifania i del seu germà Lluís, també senyor d‟Altafulla i la Nou, casat amb Constança de Santa Coloma. Aquest Lluís va ser pare dels dos germans Bernat i Galceran de Requesens, dues personalitats centrals dels regnats d‟Alfons el Magnànim i Joan II. Els esmentats germans van enlairar la casa dels Requesens fins a cotes desconegudes, com afirmà l‟anònim autor de La fi del comte d’Urgell (finals segle XV): “La casa de Galceran de Requesens llavors n’om par fos en alguna nomenada. De aquell ensà nada, empuxada e crescuda, en tant que les brancas é vistes tocar fins al cel, que més enllà no podien muntar” 2 . Bernat de Requesens i Santa Coloma († 1569) fou virrei de Sicília entre 1439 i

4

1440 i entre 1463 i 1464, almirall d’Alfons el Magnànim i ambaixador del rei Ferran I de Nàpols. A les senyories d‟Altafulla i la Nou, heretades del seu pare, uní per compra els castells de Castellet i l‟Arboç i el feu de Marsala al regne de Sicília. Els seus descendents s‟establiren en aquest regne. El rei li concedí privilegi de noblesa (1458) i el títol de camarlenc, justificat pels seus serveis en el primer setge de Nàpols, les guerres contra Castella, contra el turc i per la conquesta d‟Ancona.

Galceran de Requesens i Santa Coloma († 1465) fou patge i uixer d’armes del rei Alfons el Magnànim. L‟any 1430 va rebre la vila de Molins de Rei en donació i realitzà una carrera política i militar fulgurant: batlle general de Catalunya (1432), governador general (1442), almirall i ambaixador reial (1450), fins a ser nomenat lloctinent general de Catalunya (1453), en contra del que disposaven les Constitucions del país. Igual que al seu germà, el rei li va concedir el privilegi de noblesa l‟any 1458 i el feu camarlenc de la seva cort. L‟any 1461, durant el govern del príncep Carles de Viana, va ser empresonat i finalment exiliat pels diputats en aplica ció d‟un capítol de la Concòrdia de Vilafranca. Morí a València el 1465, deixant una nombrosa descendència. Els seus dos fills mascles van lluitar en la guerra civil catalana al costat del rei i van rebre com a premi el privilegi de poder usar les quatre barres de l‟escut reial, emblema que des d‟aleshores han lluït els seus descendents. El primogènit, Lluís, dit també Requesens de Soler († 1509), fou governador general de Catalunya durant tota la seva vida i capità de Lleida durant la guerra civil catalana. Finalitzada aquesta tingué un gran paper en la defensa del Rosselló i els aixecaments remences. Rebé del seu pare Molins de Rei i Santa Creu d‟Olorda, dominis als que uní la baronia de Castellví de Rosanes, que va comprar al rei Joan II l‟any 1474. Aquesta baronia incloïa Martorell, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Abrera i Sant Esteve de Sesrovires, per la qual cosa els Requesens es convertiren en els principals senyors del Baix Llobregat, baronies que els seus descendents mantindrien fins a l‟extinció de les senyories jurisdiccionals el 1837. El segon fill fou Galceran de Requesens i Joan de Soler († 1505), almirall, comte de Trivento i Avellino, a Sicília, i comte de Palamós a Catalunya, títol concedit el 1484 per Ferran el Catòlic. El comtat de Palamós passà al seu germà Requesens de Soler fins al final de la seva vi-

da (morí el 1509) i retornà després a Isabel, la filla gran de Galceran, casada amb Ferran de Cardona, virrei de Nàpols i senyor de la baronia de Bellpuig.

Tanmateix, la vídua de Requesens de Soler, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, baronessa de Ribaroja de Túria (1479-1549), va mantenir el títol de comtessa de Palamós fins a la seva mort.

L‟hereva de Lluís Requesens de Soler fou la coneguda Estefania de Requesens i Roís de Liori († 1549), que va rebre la doble herència dels Requesens i dels Rois de Liori. Va haver de restituir el comtat de Palamós a les seves cosines, filles del seu oncle Galceran, per sentència reial de 1513, que passà després als Folc de Cardona barons de Bellpuig, ducs de Soma i Sessa i comtes d‟Oliveto. Estefania es casà el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda († 1546) i els seus descendents alternaren els cognoms de Requesens i de Zúñiga. L‟emperador Carles I concedí el patronat de la Reial Capella del Palau Reial Menor, que encara retenia la corona, als esposos el 8 d‟agost de 1542, els quals reedificaren el temple i hi construïren el panteó familiar. Estefania va rebre la baronia de Vallmoll i el patrimoni de la seva tia Dionísia de Requesens i Joan de Soler, casada amb Gaspar Benet de Montpalau, senyor de la dita baronia però, com en el cas del comtat de Palamós, no pogué retenir aquesta herència.

El seu fill Lluís de Requesens i Zúñiga (15281576) heretà els patrimonis Requesens i Rois de Liori per mort de la seva mare Estefania i la seva àvia Hipòlita. Fou el membre més rellevant del llinatge: ambaixador del rei Felip II a la Santa Seu, negociador de la Santa Lliga que obtingué la victòria de Lepant, on el mateix Requesens era lloctinent de Joan d‟Àustria, i governador de Milà (1571-1573) i de Flandes (1573-1576). Es casà el 1552 amb Jerònima Gralla i Hostalric, filla de Francesc de Gralla i Desplà, mestre racional, i Guiomar d‟Hostalric, qui aportà l‟herència de la família Sabastida. Lluís va rebre de la seva germana Hipòlita de Zúñiga i Requesens († 1571), casada amb Pere Gilabert de Centelles, comte d‟Oliva, un doble llegat. Per un cantó l‟herència dels seus béns, però no del títol comtal d‟Oliva que passà als Borja; i per l‟altre la fortuna de Mència de Mendoza, (1508-1554), marquesa de Zenete i duquessa vídua de Calàbria, que havia acollit Hipòlita en la seva infantesa.

Filla i hereva universal de l‟heroi de Lepant fou la pubilla Mència de Zúñiga i Requesens, que es

5

Plànol del Palau Reial Menor dels Requesens. Barcelona, 25 de maig de 1749. Alçat. Paper : 560 x 390 mm ANC 1-960, uc. llig. 365, doc. 21.

casà en primeres núpcies amb Pedro Fajardo de Córdoba, tercer marquès de los Vélez, i en un segon matrimoni amb Juan Alonso de Pimentel de Herrera, cinquè comte de Benavent. L‟hereu de Mència fou el seu fill Luis Francisco Fajardo de Zúñiga y Requesens, quart marquès de los Vélez i primer marquès de Martorell, títol concedit l‟any 1627 per Felip III. A partir d‟aquest moment el patrimoni català i valencià dels Requesens va passar a la casa de los Vélez, grans d‟Espanya, amb la qual cosa es perd el cognom de Requesens.

La seva descendent Teresa Catalina Moncada de Aragón y Fajardo, vuitena marquesa de los Vélez i cinquena marquesa de Martorell, es casà amb José Fadrique Álvarez de Toledo, vuitè marquès de Villafranca del Bierzo. Posteriorment i amb motiu d‟una divisió familiar de béns, el patrimoni dels Requesens –però no el títols de marqués de los Vélez, de Martorell i de Villafranca del Bierzo– passà a Maria Teresa Álvarez de Toledo y Palafox, casada amb Joaquín Florencio Cavero, comte de Sobradiel. En els seus descendents van quedar el Palau Reial Menor i la Reial Capella, les baronies del Llobregat i la resta del patrimoni català i valencià. El 1856 els comtes de Sobradiel van enderrocar l’antic Palau Reial Menor, molt malmès, van obrir els actuals carrers del Palau i Baixada de la Comtessa, van restaurar la Reial Capella i van construir diverses

cases els anys 1866-1868. Finalment, l‟any 1921, la Reial Capella, l‟arxiu i les cases van ser donades pels esposos José Ignacio Cavero Alcíbar i María del Carmen San Gil, comtes de Sobradiel, a la Companyia de Jesús. El descendent directe dels donadors és l‟actual comte d‟Orgaz.

PRINCIPALS FAMÍLIES ENTRONCADES Les principals famílies entroncades i absorbides pels Requesens són els Joan i els Rois de Liori, valencians, i els Sabastida de Barcelona.

L‟entroncament amb els Joan és doble. D‟una banda pel casament de Galceran de Requesens i Santa Coloma, senyor de Molins de Rei i Santa Creu d‟Olorda, amb Isabel Joan de Soler, filla de Bernat Joan, cavaller, senyor de Tous i néta de Pere Soler, mestre en medecina de València (1531). D‟altra banda, Lluís de Requesens i de Zúñiga va ser l‟hereu de tots els béns de Benet Honorat Joan, senyor de Tous i cosí germà de la seva àvia Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, mort sense descendència l‟any 1562.

L‟herència, però, excloïa la baronia de Tous.

Els Liori eren una família noble de València, on s‟havien establert des dels temps de la conquesta procedents d‟Aragó. Joan Roís de Liori i de Mur, vescomte de Gagliano, contragué noces amb Beatriu de Montcada, baronessa de Riba-roja de Túria, i una de les filles hagudes d‟aquest matrimoni fou Hipòli-

6

ta Rois de Liori i de Montcada que es casà amb Lluís Requesens de Soler l‟any 1501. A la mort d‟Hipòlita, l‟any 1549, patrimoni i arxiu passaren al seu nét Lluís de Requesens i Zúñiga.

La família Sabastida inclosa en l‟Arxiu del Palau -Requesens és la branca descendent de Joan de Sabastida, ciutadà, senyor de la torre d‟Horta, qui el 1411 féu donació universal dels seus béns al seu parent Antoni d‟Hostalric. Joan Sabastida alies Hostalric, nét de Joan, cavaller, fou veguer de Barcelona, home de confiança de Joan II, governador de la cambra de la reina Joana a Sicília i castellà de Brúcoli. Es casà amb Antònia, filla del mercader Joan Torralba, i després amb Caterina Llull, tenint únicament dos fills de la seva segona esposa.

El primer, Elionor de Sabastida, es casà amb Dimes de Requesens, germà de Lluís de Requesens i de Soler, i el segon, Joan d‟Hostalric Sabastida, es casà amb Joana de Montbui Tagamanent. La filla d‟aquest darrers, Guiomar d‟Hostalric-Sabastida, es casà l‟any 1527 amb Francesc Gralla i Desplà, mestre racional de la corona. La filla major d‟aquest matrimoni, Jerònima de Gralla i Hostalric-Sabastida, va contreure matrimoni amb Lluís de Requesens i Zúñiga (1552) contra la voluntat del seu pare, per la qual cosa els Requesens van rebre únicament el patrimoni de la mare després de pledejar contra Francesc de Montcada, marquès d‟Aitona, que s‟havia casat amb Lucrècia de Gralla i Hostalric, germana de Jerònima, que incloïa l‟herència d‟aquesta línia dels Sabastida.

Vicissituds de l‟arxiu L‟Arxiu del Palau–Requesens es va aplegar al Palau Reial Menor de Barcelona, residència barcelonina dels Requesens des de mitjan segle XV. Amb els nous estadants, el palau tingué una nova vida que va arribar a un punt àlgid amb la ja esmentada donació, per part de l‟emperador Carles, del patronat de la Reial Capella el 1542. Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós, encarrega la reforma del palau seguint el més pur classicisme renaixentista i també la restauració íntegra de la capella, on construí el panteó familiar al peu de l‟altar major. El seu arxiu comença en aquest moment tal i com mostren els espèculs més antics conservats i les traces de classificació d‟alguns lligalls. Tot i que es desconeix la gestió de l‟arxiu, és evident que es trobava ordenat i a plena disposició dels propietaris, particular ment quan aquest traslladaren al seva residència fora de

Títol de Lloctinent General de la Mar concedit per Felip II al Comanador de Castella, Lluís de Requesens i Zúñiga.

Madrid, 22 de març de 1568. Manuscrit; paper : 320 x 220 mm ANC 1-960, uc. caixa 4, núm. 7 ui. 577

Catalunya, segons es demostra per diversos inventaris antics parcials i la correspondència.

Amb l‟enderrocament de les restes del palau dels Requesens, és adir, de l‟antic Palau Reial Menor, l‟any 1856, la documentació es traslladà al nou edifici construït al costat de la capella en el carrer Palau, núm. 3. El capellà major de la Reial Capella fou el responsable de la instal·lació i organització de la documentació en el seu nou estatge. El primer responsable que coneixem fou mossèn Jeroni Sebastià i Pujada, jesuïta, que realitzà la reordenació general del fons en lligalls i la descripció de 117 d‟ells en un volum datat el 1898 3. La nova ordenació, que suposà la destrucció de la classificació anterior, es feu pels següents llinatges i títols nobiliaris: famílies Joan, Sabastida, Sabastida-Hostalric, Gralla, Liori, Zúñiga, Requesens, marquesat de los Vélez i comtat de Benavent, comtat d‟Oliva i baronia de Vallmoll. L‟o-

7 PRINCIPALS TREBALLS D‟INVESTIGACIÓ REALITZATS A PARTIR DE L‟ARXIU DEL PALAU-REQUESENS FELICIANO RAMÍREZ DE ARELLANO, Cartas y avisos dirigidos á Don Juan de Zúñiga, Virrey de Nápoles, en 1581. Madrid: M. Ginesta, Impresor de la Real Casa, Colección de Libros Españoles Raros o Curiosos, tomo decimoctavo, 1887, 380 p. + índex IGNASI CASANOVAS I CAMPRUBÍ, “Codecs de l’Arxiu del Palau”, Dins Revista de bibliografia catalana, any 6, núm. 9; Barcelona: Impremta i Llibreria l’Avenç, 1906, p. 5-42 JOSEP GUDIOL I CUNILL, Una antiga traducció catalana dels quatre evangelis: còdex del Palau. Vic: Fulla dominical, 1910 BONAVENTURA PEDEMONTE I FALGUERA, Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví de Rosanes, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. Barcelona: Impremta Elzeveriana i Llibreria Camí, S.A., 1929, 598 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, Alcuni inventari di Casa d’Aragona.

Compilati in Ferrara nel secolo XVI, Separata de “Archivo Storici per la Provincia Napolitana”, LX; Nàpols: Ti pografia Joele & Aliberti, 1935, 50 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, Niñez y juventud de Felipe II. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores. Relaciones Culturales, 1941-1942. 2 vol. de 371 i 513 p. respectivament.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, La Batalla de Lepanto y don Luis de Requeséns, lugateniente general de la mar, con nuevos documentos históricos. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, 1944. 93 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, El Comendador Mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1571-1573). Premio Nacional de Literatura. Madrid: Editora Nacional, 1946, 302 p. + índex.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, La Embajada de Don Luis de Requesens en Roma por Felipe II cerca de Pío IV y Pío V. Madrid: Gráficas Valera, S.A. 1950, 215 p. + índex.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, “Una novia díscola comparada por Requeséns a la Princesa de Éboli”, Separata de Razón y Fe, t.

145, núm. 650; Madrid: s.n. 1952, p. 285-292.

ANTONI BORRÀS I FELIU, Luis de Requesens, Cataluña y Lepanto.

Nuevos documentos. Barcelona: Imprenta-Escuela de Casa Provincial de Caridad, 1971, 49 p.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Cartes d’Alexandre VI conservades a l’Arxiu del Palau de Barcelona”, Separata d’Analecta Sacra Tarraconensia, XLVI; Barcelona: 1973, p. 279-323; p. 1-45.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Principales fondos concernientes la última fase del Reino de Sicilia-Nápoles (1416-1516) conservados en el “Arxiu del Palau” de Barcelona”, dins IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona. Napòls: Società napoletana di storia patria, 1978-1984, vol. II, p. 19-45.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Pergaminos de la época de Jaime I que se conservan en el Arxiu del Palau-Requesens”, dins X Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Zaragoza: CSIC– Institución Fernando el Católico, [1976], p. 385-395.

MAX CAHNER ed., Epistolari del Renaixement 2. València: Albatros Edicions, 1978, 129 p. + índex.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Fons documental relatiu a la família Sabastida, durant la seva estada a Sicília (s. XV) conservat a l’Arxiu del Palau de Barcelona, Sant Cugat del Vallès”, dins XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona.

Palermo: Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983, p. 201-224.

MAITE GUISADO, Cartes íntimes d’una dama catalana del S. XVI: Estefania de Requesens. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós.

Barcelona: La Sal. Edicions de les dones, 1987, 344 p. + índex.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Pergamins de l’època del Regne privatiu de Mallorca (1230-1300) conservats a l’Arxiu del PalauRequesens de Sant Cugat del Vallès”, dins XIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1990, p. 143-163.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “La vida religiosa catalanovalenciana al segle XV, segons els testaments conservats a l’Arxiu del Palau-Requesens”, dins Documenta et Scripta, V; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història.

Departament d’Història Medieval - Paleografia i Diplomàtica, 1993, p. 141-149.

EULÀLIA DE AHUMADA, Descripció del fons de l’”Arxiu del Palau” de la família Requesens. Regesta i transcripció d’una part de la seva correspondència: s. XV-XVI. Tesis de llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 1993 G EM MA TE R ES A COL ES A NTI, “ Un doc ume nto su l commercio catalano in Sicilia nella secunda metà del Quattrocento”, dins Archivio Storico del Sannio, 1/99; S.l.: Edizioni Scientifiche Italiane, 1999, p. 83-97.

EULÀLIA DE AHUMADA, Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens. València: Universitat de València, [Col·lecció: Fons Històriques Valencianes núm. 13], 2003, 453 p.

EULÀLIA DE AHUMADA, “Correspondència privada: la història entre línies”, dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XILX; Barcelona: 2003, p. 463-472.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Principals fons Històrics de la família Joan conservats a l’Arxiu del Palau-Requesens, a Sant Cugat del Vallès”, dins XVIII Congrés Internacional de la Corona d’Aragó. València: Universitat de València, 2005, 2 vol.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Els testaments catalans del segle XV, testimoni de la vida religiosa de la burgesia catalana i valenciana d’aquell segle”, dins Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 26; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2005, p. 1051-1061.

GEMMA TERESA COLESANTI, Caterina Llull i Çabastida: una mercantessa catalana nella Sicilia del ‘400. Tesis doctoral. Girona: Universitat de Girona, 2005, 975 p.

8

bra restà inconclusa tal i s‟observa en el darrer foli escrit que anuncia la documentació del ducat de Calàbria i el marquesat de Zenete, sense cap descripció. Gràcies a aquest esforç el contingut de l‟Arxiu del Palau comen çà a ser conegut i així alguns estudiosos eclesiàstics començaren a fer treballs que donaven raó de la seva riquesa. Esmentem el jesuïta Ignasi Casanovas, qui donà a conèixer els còdex, i mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal de Vic, que publicà la traducció catalana del segle XV dels Quatre Evangelis, una de les jo ies de l‟arxiu. Tanmateix, l‟estudiós que més treballà l‟arxiu en aquesta època fou el també jesuïta Josep Maria Blanch i Batlles, professor d‟història eclesiàstica de la Universitat Gregoriana de Roma, que en les seves estades a Bar celona col·laborava en l‟ordenació de la documentació i realitzava les seves inv es t iga cions. A ell es deu en l‟ inici de les col·leccions factícies de documents singulars i de pergamins que trobarem en els inventaris posteriors.

L‟any 1921 la Companyia de Jesús es feu càrrec de la Reial Capella i de l‟arxiu a partir de la donació atorgada per José Ignacio Cavero y Alcíbar, comte de Sobradiel, el 26 de juliol d‟aquell any. Els jesuïtes van mantenir el culte i l‟arxiu i convertiren les cases en residència pròpia, amb el parèntesis que significà l‟expulsió d‟Espanya de la Companyia per part del govern de la República entre 1932 i 1939.

L‟arxiu fou salvat de la guerra pel Servei d‟Arxius de la Generalitat de Catalunya, acció que després no f ou r econegu da p els s eus pr op ietar is, ja qu e l‟arxiver Josep Maria March va deixar escrit que “el riquísimo archivo de la familia Requesens se había puesto a salvo en lugar seguro antes de estos sucesos, o sea en el Archivo de la Corona de Aragón y así se salvó del asalto de las turbas”4.

Després de la guerra la Reial Capella, la residència i l‟arxiu foren retornats a la Companyia de Jesús.

Durant la guerra, però, el riquíssim fons de manuscrits va ser destruït, quedant únicament l‟esmentat còdex català dels Evangelis. Fou el moment de les principals investigacions del P. Josep Maria March, que donaren lloc a les grans obres sobre Felip II i sobre la figura de Lluís de Requesens i Zúñiga, la seva participació a la batalla de Lepant i les seves actuacions com a governador de Milà i Flandes.

L‟actuació més important, però, fou la del P. Bla nch qu e du gu é a ter me la cont inua ció d e l‟inventari de mossèn Sebastià i realitzà la descrip-

Fragment d‟una carta d‟Hipòlita Roís de Liori a la seva filla Estefania de Requesens, esposa de Juan de Zúñiga.

Document autògraf, escrit en català, s.d. (aprox. 1550) CAT ANC 1-960, uc. llig. 35, doc. 1.

ció dels lligalls numerats entre el 118 i el 672 en fulls mecanografiats apaïsats que posteriorment foren enquadernats en un volum sota el títol genèric d‟Arxiu del Palau. La seva descripció comprenia, a més, les 8 caixes de documents separats dels lligalls pel P. March que contenien cartes reials, documentació sobre els preparatius de la batalla de Lepant i la governació de Lluís de Requesens i Zúñiga a Milà, material sobre els regnes de Sicília i Nàpols i una col·lecció de cartes del papa Alexandre VI, entre altres. La voluntat de que el nou inventari fos la continuació i culminació del de mossèn Sebastià quedà clara amb el fet que el responsable de la seva enquadernació col·locà un sumari com a primera pàgina

9

Arbre genealògic dels Requesens dels segles XV i XVI, amb indicació de la transmissió de l‟Arxiu Palau-Requesens

que incloïa els continguts d‟ambdós inventaris. Malgrat això, restà fora la descripció de la col·lecció factícia pergamins.

L‟any 1976 la Companyia de Jesús traslladà l‟Arxiu del Palau al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. En la nova etapa l‟arxiver P. Antoni Borràs i Feliu va afegir nous lligalls a la sèrie ja descrita, va separar els llibres que contenia i va crear una nova col·lecció factícia de manuscrits. Això sa suposar enumerar de nou la sèrie de lligalls. A més va reorganitzar la sèrie de pergamins i va iniciar la seva descripció amb el suport del Servei d‟Arxius de la Generalitat. Aquesta actuació donà lloc a diverses sèries de regestos. Finalment va redactar una petita guia de l‟Arxiu dins la col·lecció de guies d‟arxius h is t òr i cs d el D ep a r t a men t d e C u lt u r a d e l a Generalitat de Catalunya 5.

L‟ARXIU REQUESENS I LA INVESTIGACIÓ L‟Arxiu del Palau-Requesens és, sens dubte, l‟arxiu privat de Catalunya que ha merescut més l‟atenció dels investigadors i ha donat origen a un ampli ventall de llibres i articles d‟història, filologia i arxivística.

Un breu recorregut ha de començar per les obres d‟història política, ja clàssiques, del P. Josep March sobre Lluís de Requesens i Felip II: les biografies d‟ambdós personatges, la infantesa del monarca (fou company de jocs de Requesens), la batalla de Lepant i les ambaixades de Lluís a Roma i Flandes.

Un segon camp d‟investigació té a veure amb la història de l‟escriptura femenina i de les dones, a partir dels treballs de Max Canher i Maie Guisado sobre els epistolaris d‟Hipòlita i Estefania de Requesens. Encara dins d‟aquest camp, cal esmentar la investigació de Gemma Teresa Collesanti sobre les

10 QUANTIFICACIÓ DE L‟ARXIU DEL PALAU-REQUESENS A. Lligalls descrits per Jeroni Sebastià Pujades i el P. Blanch (arxiu familiar dels Requesens i successors, i arxiu de la Reial Capella) : 681 unitats que ocupen 573 unitats d’instal·lació (arxivadors DINA-3 núm. 1-573) B. Cartes reials i pontifícies separades dels lligalls pel P. Josep M. March: 518 unitats que ocupen 8 unitats d’instal·lació (arxivadors doble DINA-3 núm. 574-580) C. Manuscrits separats dels lligalls pel P. Antoni Borràs i els anomenats “manuscrits medievals” o còdexs: 348 unitats que ocupen 73 unitats d’instal·lació (arxivadors DINA-3 núm. 581-653) i 1 calaix de planeres D. Pergamins separats dels lligalls pel P. Blanch i el P. Borràs 3.662 unitats instal·lades en 88 calaixos de planeres E. Dibuixos 4 unitats instal·lades en 1 calaix de planeres F. Segells 33 unitats instal·lades en 5 plafons dins una vitrina G. Biblioteca auxiliar 67 obres que corresponen a 42 monografies o col·leccions de monografies, 21 separates, 2 opuscles i 2 treballs universitaris Total: 681 lligalls, 8 arxivadors de cartes reials i pontifícies i 348 manuscrits, tot instal·lat en 653 arxivadors (66 ml). 3.662 pergamins, 4 dibuixos, 34 segells i 67 obres de biblioteca auxiliar

activitats mercantívoles i financeres de Caterina Llull, vídua de Joan Sabastida.

El tercer aspecte seria la història local, particularment sobre les baronies de Molins de Rei i Castellví de la Marca, amb obres també clàssiques, com la de Bonaventura Pedemonte sobre Martorell, i les més recents de Josep Fernández Trabal, Cristina Forns i Conxita Solans.

Finalment, les aportacions purament arxivístiques són les del P. Antoni Borràs, el darrer arxiver responsable del fons, que va donar a conèixer l‟arxiu i els seus fons a través d‟un gran nombre d‟articles comunicacions en congressos científics.

CONTINGUT DEL FONS DOCUMENTAL El conjunt de la documentació aplegada té dues grans procedències: d‟una banda l‟arxiu familiar dels Requesens, el seus successors i famílies emparentades, conservat al Palau Reial Menor; i d‟altra l‟arxiu de la

Reial Capella del Palau, conservat a la residència de la mateixa capella. Ambdós fons es van integrar en un de sol arran de la seva donació al Companyia de Jesús de l‟any 1921.

L‟arxiu familiar dels Requesens Dins d‟aquest primer apartat trobem la documentació dels Requesens i dels seus successors, que com hem vist van ser els Zúñiga, els marquesos de los Vélez i de Villafranca del Bierzo i finalment els comtes de Sobradiel. En tots els casos es tracta de la documentació familiar dels Requesens i del seu patrimoni català i valencià. La documentació familiar dels successors dels Requesens no es troba en aquest fons sinó en els respectius arxius patrimonials de cada llinatge que es conserven fora de Catalunya.

Dins d‟aquest conjunt destaca la correspondència d‟Hipòlita Rois de Liori (lligalls 28-30) i la del seu administrador Bernat de Capeller (lligalls 86-88), així com la documentació personal d‟Estefania de Requesens i la correspondència amb la seva mare Hipòlita, amb el seu marit Juan de Zúñiga y Avellaneda, amb el seu fill Lluís de Requesens i de Zúñiga i amb altres personalitats (lligalls 35 i 44). També destaca la documentació personal del mateix Lluís de Requesens i de Zúñiga, que inclou correspondència, plets, documentació sobre el seu rebost, béns personals i la seva defunció (lligalls 36, 41, 46-50 i 62-76, manuscrits 8, 18, 30, 54, 60, 90 i 283-285), i la de la seva esposa Jerònima de Gralla i Hostalric.

D‟època posterior, també és destacable la correspondència entre els successors dels Requesens, majoritàriament residents a Madrid, i els seus administradors a Catalunya, que van ser Francesc d‟Agullana i Calders, 1607-1609; Antic Servata, 1615-1625; Francisco Antonio de Zuloaga, 1755-1771; Francesc Antoni i Miquel Fermí de Ripa, 1738-1748; Jeroni i Antoni de Cabrer, 1747-1808; Antonio de Larrea, 1751-1771; Albert Combelles i Ponsich, 1809-1842; Antoni i Josep Buxeres, 1835-1857; i Jeroni Sebastià Pujades, 18791900.

Menció apart mereix la documentació de la Junta Governativa de Martorell durant la Guerra del Francès (lligall 366). Malgrat que no es tracta de documentació pròpia de l‟arxiu familiar, la documentació d‟aquesta Junta Governativa es conservà entre els papers dels administradors per raó de la senyoria dels marquesos de Martorell.

11

Plano del rio Llobregat desde la resclosa del molino de Molins de Rei hasta la barca de San Feliu.

Plànol [segle XVII] en paper: 810 x 310 mm; acolorit.

CAT ANC 1-960, uc. llig. 364, doc. 12.

Arxiu dels Joan de València, senyors de Tous Aqu esta part del fons inclou a bunda nt documentació familiar i sobre Montortal (Alcúdia, València) i el Grau, poblat al costat del port de la ciutat de València. La documentació referida a la baronia de Tous es redueix a un lligall (núm. 10) i a dos llibres de comptes d‟Honorat de Joan, senyor de la baronia (manuscrits 47 i 49).

Arxiu dels Liori, senyors de Riba-roja de Túria Comprèn documentació familiar i la correspondència d‟Hipòlita Roís de Liori, comtessa vídua de Palamós. Fora de la documentació classificada d‟aquest llinatge es troba l‟únic lligall que fa referència a la baronia de Riba-roja de Túria (núm. 51).

Arxiu dels Montpalau, senyors de Vallmoll Comprèn els lligalls 108-117 i inclou correspondència de Benet, Gaspar Benet de Montpalau i de Dionisia de Requesens, llevadors de censos i processos.

Marquesat de Zenete i Ducat de Calàbria Es tracta de la part més rellevant i excepcional del fons documental, tot i que no concerneix a Catalunya.

Inclou la documentació aportada per Mencia de Mendo za, f illa del comt e del C id o de Jadr a qu e (Guadalajara) i nascuda en aquest castell, senyora d‟Ayora i marquesa de Zenete. Es casà en primer matrimoni amb Enric III de Nassau-Dillenburg, vescomte d‟Anvers i senyor de Breda, als Països Baixos; i en se-

gon matrimoni amb Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria i virrei de València. En morir sense fills part de la seva herència anà a mans d‟Hipòlita de Zúñiga i de Requesens, germana de Lluís de Requesens i de Zúñiga i comtessa d‟Oliva per matrimoni, fet que explica el caràcter heterogeni de la documentació conservada: a) documentació d‟Ayorba i altres baronies valencianes. b) documentació barrejada de gestió del patrimoni emesa des de Jadraque, Breda, Granada, Guadix, Calahorra, Ayorba, València i altres llocs. c) correspondència familiar, administrativa i política. d) processos i plets: e) comptes f) testamentaries d‟Enric de Nassau, Ferran d‟Aragó i Mencia de Mendoza.

Cal mencionar apart, però encara dins d‟aquesta secció, la documentació reial del regne de Nàpols. Prové sens dubte de l‟arxiu que el rei Frederic I de Nàpols s‟emportà a França el 1501, després de ser deposat, i que l‟any 1504 la seva vídua i fills transportaren a Ferrara. Els inventaris fets en aquell moment foren estudiats pel P. Josep M. March. Posteriorment els documents van ser portats a la península pel seu fill Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria, qui es casà en segones noces amb Mencia de Mendoza. D‟aquest arxiu el mateix P. March en va separar les 44 cartes del papa Alexandre VI als reis de Nàpols, escrites entre 1495 i 1501, i les 15 cartes de l’emperador Maximilià entre 1496 i 1500, conservades en la sèrie factícia de documents reials i pontificis.

12

Comtes d‟Oliva Comprèn la documentació aportada per l‟esmentada Hipòlita de Zúñiga i de Requesens. germana de Lluís de Requesens i de Zúñiga i comtessa d‟Oliva per matrimoni. Conté documentació familiar, correspondència, processos i comptes.

Arxiu dels Gralla Desplà i Sabastida Hostalric És l‟arxiu que Jerònima de Gralla i Hostalric, esposa del comanador Lluís de Requesens i Zúñiga, aportà als Requesens. Està constituït per llibres de comptes del seu avi Miquel Joan de Gralla, mestre racional; el plet sobre el cobrament del dot de la seva mare Guiomar Hostalric; el plet sobre el cobrament del seu propi dot, lligat al fet d‟haver contret matrimoni sense el permís patern i la seva correspondència personal.

De l‟arxiu Hostalric, Jerònima Gralla aportà els llibres de comptes de la torre Sabastida d‟Horta; manuals i llibres de comptes de Joan Sabastida i Caterina Llull; llibres de comptabilitat dels Sabastida, Hostalric i de les companyies dels Torralba ; i diversa documentació sobre la presència de la família a Sicília durant els regnats de Joan II i Ferran el Catòlic.

L‟arxiu de la Reial Capella del Palau Ja hem indicat que aquest arxiu arranca de la concessió per part de l‟emperador Carles del patronat de la Reial Capella a Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens l‟any 1542. Així mateix hem esmentat l‟existència d‟espèculs i de la documentació més antiga.

Comprèn 342 lligalls i manuscrits. Cal, però, matissar la naturalesa d‟aquest material ja que no sempre es pot delimitar la documentació que correspon a l‟administració de la Reial Capella de la del patrimoni dels Requesens a Catalunya, València i d‟Espanya, aportats per altres llinatges. Entre la documentació pròpia de la Reial Capella es troba les ordinacions de la Reial Capella; llibres de teologia i devoció i col·lecció de butlles; llevadors de rendes, de pagaments de censos i justificants de pagament; processos; llibres de misses, oficis i salves cantades (amb documentació sobre diverses funcions de celebració de la batalla de Lepant);llibres dels ploms o dels pagaments als clergues que assistien al culte; llibres de misses i oficis en memòria pels patrons i benefactors; llibres de despeses de la sagristia i de la cera; inventaris de béns de la sagristia; documentació sobre la capella de música; correspondència amb el capellà major; sermons predicats; relacions dels béns robats pels francesos durant l‟ocu-

Dos segells de cera vermella amb cinta groga i vermella: 1) de Pere, el Cerimoniós, 1347; 2) de Joana Enríquez, reina, 1462.

CAT ANC 1-960.

pació napoleònica de Barcelona; testamentaries dels capellans que formaven part de la Reial Capella; testamentaria de la família Damians; i documentació sobre l‟enderrocament del Palau, la construcció de cases en el seu solar i la restauració de la Reial Capella.

Les col·leccions factícies Ja hem esmentat l‟existència de les col·leccions factícies creades al llarg de la gestió de l‟arxiu a partir de l‟extracció de documentació dels lligalls. Les principals son:  Col·lecció de cartes reials i pontifícies. Es tracta de les 8 caixes separades pel P. March, ja esmentades.  Col·lecció de manuscrits. Formada per 312 unitats numerades i 32 sense numerar. A més dels ja citats, destaquen els llibres de les moltures dels molins de Molins de Rei.  Col·lecció dels anomenats manuscrits medievals o còdexs. Inclou manuscrits litúrgics i d’altres temàtiques descrits en els inventaris antics com a còdex. S‟han seleccionat els dos espèculs P1 i P2 i la traducció al català dels quatre evangelis del segle XV, ja esmentada, un llibre del cambrer del monestir de Sant Pau del Camp, del segle XVI, i les cròniques dels regnats de reis de França Lluís XI i Carles VIII, impreses al mateix segle i escrites per Phelippe de Commines.  Col·lecció de dibuixos. Inclou el dibuix d’uns marbres fets portar per Juan de Zúñiga y Avellaneda des de Gènova, amb dos suports superior i inferior per a enrotllar; el dibuix de l‟escut de Francesc Xavier Vázquez col·locat en el seu monument funerari; el dibuix d‟una capella lateral de la Reial Capella; i la genealogia dels Requesens i els seus successors realitzada pel P. Josep M March.  Una menció especial mereix la col·lecció de segells de cera extrets dels pergamins, que comprèn 33 unitats (25 segells de cera, 7 de plom i 1 de placa) entre les que destaquen 1 segell de cera vermella de Pere el Cerimoniós, 1 de cera pintada de Martí el Jove, 3 segells de cera vermella d‟Alfons el Magnànim, 2 de Joan II i la seva muller la reina Joana, respectivament, 2 segells de Ferran el Catòlic, 2 de l‟emperador Carles, de cera vermella i blanca, i 7 segells papals de plom, entre altres.

Finalment, el fons conté 3.662 pergamins que en el seu dia es van extreure dels lligalls. Tanmateix, la separació dels pergamins no ha estat sistemàtica i encara se‟n troben de plegats en els lligalls d‟origen. Els que han estat extrets s‟han organitzat en diverses sèries per mides, temàtiques o estat de conservació, cadascuna de les quals té la seva pròpia numeració.

Llorenç Codern i Bové Josep Fernandez Trabal

13 Notes 1. Antoni BORRÀS I FELIU, El llinatge dels Requesens i la

2.

3.

4.

5.

Seu Vella de Lleida. Lleida: Amics de la Seu Vella de Lleida, 1990, p. 31.

Xavier DE SALAS BOSCH (ed.), La fi del comte d’Urgell.

Barcelona: Editorial Barcino, 1931, p.136 [Gerónimo SEBASTIÀ Y PUJADA], Inventario de todos los documentos existentes en el secular Archivo de la Real Capilla del Palau de Barcelona, propiedad de los Exmos Sres. Condes de Sobradiel, Barones de Letosa, etc; formalizado por el Apoderado General en Cataluña de estos y Capellan Mayor de aquella Rdo. Sr. D. Gerónimo Sebastià y Pujada, Pbro. Volum enquadernat de 89 folis manuscrits i 4 en blanc.

José M. M ARCH, S .I ., La Real Capilla del Palau en la ciudad de Barcelona. Barcelona: Imprenta Revista “Ibérica”, 1955, p, 40.

Antoni BORRÀS I FELIU, “Arxiu del Palau Requesens”, dins Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, núm. 7; Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1998, p. 197-205.

14

L‟ANC INGRESSA DOCUMENTACIÓ SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA El passat mes de novembre de 2010 l‟Arxiu Nacional de Catalunya va ingressar un conjunt de documents en imatge que estan aplegats amb el títol o denominació de “Reportatge Barcelona CNT-FAI 1936”. Aquest conjunt documental va arribar a l‟Arxiu mitjançant una adquisició feta per la Subdirecció d‟Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a un llibreter de vell, el qual, al seu torn, l‟havia aconseguit a França.

Amb les sigles CNT-FAI fou coneguda la unió de les forces sindicals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d‟ideologia anarcosindicalista, i les de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que mantingueren una ideologia de unitat antifeixista, en el període republicà. Totes dues estaven afiliades a l‟Associació Internacional dels Treballadors (AIT), com també ho estava a França la Confédération Générale du Travail Syndicaliste Révolutionnaire. Aquesta confederació sindical francesa va tenir un paper molt actiu de suport als seus camarades de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.

La diversitat tipològica dels documents reunits, fotografies, postals, àlbums fotogràfics i revistes, editats a Espanya, França i Suècia fa pensar que podrien haver estat aplegats per un militant de la CNT–FAI exiliat a França o per la mateixa confederació anarquista francesa.

L‟interès d‟aquest material és indubtable, tan pel que representa com a conjunt documental, com pel que deix entreveure del flux interfronterer de la informació i de les imatges que la il·lustraven; ambdues van permetre, durant la guerra, l‟edició de publicacions en altres països i amb llengües diferents. Per aquesta raó i perquè complementen altres fons de l‟Arxiu, s‟ha procedit a la descripció i digitalització immediata de les imatges, que ja es poden consultar a la intranet de l‟Arxiu i, pròximament, per internet.

Material fotogràfic  Cinquanta-dos plaques de vidre negatives de 13x18 cm amb imatges vinculades a la CNT-FAI en manifestacions, fabricació de material de guerra en empreses col·lectivitzades, mítings, milicians, així com aparells de tortura emprats per les forces franquistes amb els presoners republicans i els retrats dels polítics Frederica Montseny, Joan García Oliver, Francisco Ascaso i Bonaventura Durruti.

Totes aquestes plaques, excepte el retrat de Durruti, són reproduccions d‟imatges preses a finals de l‟any 1936 i que probablement van ser tretes de l’original per enviar-les a Paris, a la seu de la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire, per tal de confeccionar un àlbum fotogràfic al que ens referirem més endavant. De fet, quinze de les cinquanta-dos imatges negatives surten impreses a l‟àlbum esmentat.  Tres plaques de vidre negatives de 13x18 cm, amb les reproduccions de sis postals de la CNT-FAI a Barcelona durant els primers mesos de la guerra civil espanyola.  Quatre plaques d‟acetat negatives de 13x18 cm d‟una exposició de la CNT-FAI celebrada a França, on es van exhibir cartells i fotografies. Algunes de les imatges exhibides es troben a les plaques de vidre negatives, com la reproducció dels retrats d‟Ascaso i de Durruti. D‟altres són imatges promogudes pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, com les corresponents a la grandiosa manifestació ciutadana celebrada a Barcelona en l‟enterrament de Durruti el vint-i-dos de novembre de 1936.  Una placa d‟acetat negativa de 7x12cm, imatge familiar d‟un nen amb una pilota.  Un àlbum fotogràfic amb cobertes de tela que conté el dibuix acolorit d‟un soldat en acció, reproduït amb una tècnica mecànica. Conté trenta papers fotogràfics, còpies d‟època, de 13x18 cm i d‟11x15 cm. Imatges de milicians, de camions blindats de la CNT-FAI, del vaixell Marqués de Comillas convertit en hospital de sang, de l‟Aeronàutica Naval, d‟artistes del Sindicat de Dibuixants Professionals pintant els vagons de la línia del Nord com a mitjà de propaganda antifeixista o l‟acte ciutadà de benvinguda al vaixell soviètic Ziryanin, entre d‟altres.  Cinc de les imatges de l‟Aeronàutica Naval van se editades en format postal pel Comissariat de Propaganda.

Material imprès  Un exemplar de l‟àlbum fotogràfic Madrid, editat a Barcelona el mes de febrer de 1937 pel Comissariat de Propaganda. Va significar un acte més dels organitzats pel Govern de la Generalitat de Catalunya en solidaritat amb el poble de Madrid tràgicament bombardejat. Es tracta d‟una esplèndida edició, gravat en relleu, on trobem quatre magnífics fotomuntatges acolorits, un dels quals ocupa la portada i contraportada. Moltes de les fotografies de l‟interior es poden atribuir a Robert Capa/ Gerda Taro, d‟altres a Hans Namuth/ Georg Reis-

15 Sentinella de l‟Aeronàutica Naval. Agostoctubre de 1936.

CAT ANC 1722, uc. 205.

ner. A l‟apèndix, dedicat a Barcelona, atribuïm imatges a la fotògrafa Margaret Michaelis.  Un exemplar de l‟àlbum L’Espagne Révolutionnaire CNT-FAI editat per la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire. Section Française de l‟AIT, al desembre de1936 o principis de 1937.

També en aquest cas podem parlar d‟una esplèndida edició de gravat en relleu de 24 pàgines, imprès a la casa Hélio-Cachan, de Cachan (Seine), als afores de Paris. Va ser publicat com a mitjà de propaganda de la CNT-FAI però també amb l‟objectiu de donar a conèixer la realitat de la guerra civil espanyola, mostrant l‟organització de les forces republicanes tant al front com a la reraguarda. Finalitza amb un homenatge a dos dirigents de la CNT-FAI morts durant l‟esclat de la guerra: Francisco Ascaso i Bonaventura Durruti.  Número 30 de la revista mensual La chronique filmée du mois, corresponent als mesos d’agost i setembre de 1936, editat a Clichy, França. Es tracta d‟un número monogràfic dedicat al mes de juliol de 1936 a Espanya.

Recull tant els escrits com els dibuixos realitzats per Chas Laborde, escriptor, periodista e il·lustrador francès, durant la seva estada a Espanya (a Madrid i al País Basc), del 10 al 24 de juliol de 1936.  Un exemplar de la revista sueca anarquista Arbetarens. Maj,1939, editada a Estocolm l’any 1939.

Il·lustrada amb dibuixos del cèlebre anarcosindicalista, dibuixant i escultor, Baltasar Lobo, a qui es dedica una doble pàgina sobre la seva trajectòria ideològica.



Cent dotze fulls volants de propaganda republicana que reprodueixen un total de cent imatges (–dotze estan repetides–). La temàtica general és la dels bombardejos i les seves víctimes, i la d‟aportar proves de la intervenció estrangera, (–italiana i alemanya–), a favor del bàndol nacional. Els escenaris són principalment Barcelona i Madrid, si bé hi trobem també la frontera franco-espanyola, o les ciutats d‟Alacant i Cartagena.

Totes aquestes imatges van ser preses per fotògrafs vinculats al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, ja que una còpia en paper fotogràfic de cadascuna d‟elles es conserva al fons de dita institució que l‟ANC alberga.

Recordem que la fotografia va ser un dels mitjans de propaganda més utilitzats pel Comissariat de Propaganda com a prova irrefutable del que succeí, i per això es van desplegar en un extens radio d‟acció, creant delegacions a l‟estranger per a distribuir les imatges, amb la intenció d‟influir en l‟opinió internacional i obtenir, així, un recolzament exterior. Per aquest motiu al peu de les imatges editades es van escriure les llegendes en català, castellà, anglès i/o francès.

Un exemple van ser les imatges de víctimes infantils del bombardeig de Madrid del 30 d‟octubre de 1936, que trobem dins d‟aquesta col·lecció. Jaume Miravitlles, director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, declarava el 1937 que un fotògraf de la institució es va desplaçar al Dipòsit Judicial de Madrid i amb les imatges obtingudes es van editar deu mil col·leccions de postals. Hitler, Mussolini, el Papa, entre d‟altres, van rebre els documents acusatoris.

Fotògrafs nacionals i estrangers van exercir la seva professió al servei del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, utilitzant la seva càmera com un arma per a combatre el feixisme.  Album souvenir de l’Exode espagnole dans les Pyrénées Orientales. Chauvin Perpignan. Trenta-sis postals de l‟estudi Auguste Chauvin de Perpinyà, van ser editades a França dividides en dues sèries de divuit postals cada una. Les imatges de la primera sèrie relaten l‟escenari de la frontera entre França i Espanya, en l‟èxode massiu dels aproximadament 500.00 refugiats que van fugir en caure la ciutat de Barcelona en mans de l‟exèrcit franquista el mes de febrer de 1939. A la segona sèrie trobem el desplaçament i distribució dels refugiats en camps d‟internament a les platges de Saint Cyprien, el Barcarès i Argelers (el Roselló). Camps improvisats pel govern francès en unes condicions tan precàries, que no reunien ni els mínims de salubritat.

16

Referent a l‟autoria de les imatges cap de les plaques negatives o dels papers fotogràfics estan signats. En relació al material imprès únicament estan signades les postals d‟Auguste Chauvin, però podem atribuir algunes imatges dels fulls volants a “Hermanos Mayo” i a Agulló Padrós, a banda dels ja esmentats Robert Capa/ Gerda Taro, Hans Namuth/ Georg Reisner i Margaret Michaelis pel Àlbum Madrid.

Merche Fernández Sagrera L‟EXPOSICIÓ „BRANGULÍ. BARCELONA 1909-1945‟ ES PRESENTA A BARCELONA El passat 8 de juny es va presentar a Barcelona l‟exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945, amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell així com el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué; el director general d‟Art i Tecnologia de la Fundación Telefónica, Francisco Serrano; el director de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans i Travé; el director del CCCB, Josep Ramoneda; els comissaris de l‟exposició, Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld; i el cap d‟exposicions del CCCB, Jordi Balló.

L‟exposició, que es pot visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del 8 de juny al 23 d’octubre, ha estat produïda per la Fundación Telefónica en col·laboració amb l‟Arxiu Nacional de Catalunya i està dedicada a l‟obra del fotògraf barceloní Josep Brangulí, pioner del fotoperiodisme i autor d‟algunes de les millors imatges sobre les transformacions socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona entre 1909 i 1945. Amb més de 300 fotografies i material imprès original de l‟època, l‟exposició manté l‟estructura temàtica de l‟arxiu de Josep Brangulí i reflecteix la divisió temàtica original de l‟autor, en la qual destaquen els temes següents: Setmana Tràgica, Tallers artesans, Societat abans de la República, Societat 1931–1936, Construcció de vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Casa Reial a l‟Exposició Universal de 1929, Escoles, Arquitectura industrial, Fira de Barcelona, Hospital, Intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial, Museus, Nocturnes, Paisatge urbà, Platja, Port, República, Somor r ostr o, Desplaçament de Tr eballador s a Alemanya, Tramvies, Guerra i Postguerra.

El fons fotogràfic Brangulí, amb més de sis-centes

Cartell de l‟exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

mil imatges, es conserva a l‟Arxiu Nacional de Catalunya, segons contracte de 22 de desembre de 1992 i quasi quaranta mil imatges són ja consultables per internet.

PRESENTACIÓ A BARCELONA DEL LLIBRE SOBRE HISTÒRIA DE LA JOBAC (1974-1992) El passat 16 de juny es va presentar a la Casa del Llibre de Barcelona el llibre La JOBAC 1774-1992. Desencís i Utopia de la Joventut a Catalunya. L’obra documenta la trajectòria del Moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars a partir dels testimonis dels seus membres i del fons documental conservat a l‟ANC. El fons va ingressar l‟any 2000 com a conseqüència de la campanya de recollida dels documents realitzada pels militats i consiliaris, i fou inventariat dins del programa de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Secretaria General de la Joventut per a la preservació dels fons juvenils de Catalunya. Posteriorment la Secretaria General de la Joventut va atorgar una beca de recerca per a la realització de l‟estudi, obra de la historiadora i arxivera Montserrat Sintes i Bou. Ha estat editat per Edicions Saragossa (Barcelona).

Josep Fernandez Trabal

17

LA COMPANYIA DE JESÚS (P RO VÍNCIA DE CATALUNYA) CEDEIX A L‟ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA L‟ARXIU DEL PALAU-REQUESENS El passat 17 de juny tingué lloc a la seu de l‟Arxiu Nacional de Catalunya l‟acte de dipòsit en comodat de l‟Arxiu del Palau-Requesens, propietat de la Companyia de Jesús, conservat des de l‟any 1976 al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Van signar el contracte el P. Lluís Magriñà i Veciana SJ., Superior Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, i l‟Hble. Conseller de Cultura. A més, s‟inaugurà una petita mostra documental que amb el títol “ Arxiu del Palau Requesens: Visions del tresor documental d‟un llinatge noble català” presenta a l‟ANC (del 17 de juny al 31 de desembre de 2011), una selecció de les peces més significatives (manuscrits, plànols, còdexs, segells de cera, cartes reials i papals, llevadors de comptes, llibres de privilegis, etc.) d‟aquest important fons documental.

L‟Arxiu nobiliari més important conservat a Catalunya L‟Arxiu del Palau Requesens és el fons nobiliari més important dels que es conserven avui dia a Catalunya, equiparable només als arxius dels títols catalans de la Grandesa d‟Espanya, com els dels ducats de Medinaceli, Cardona i Híxar que, per enllaços familiars, van acabar fora del territori català. Està integrat per 690 lligalls de documentació, majoritàriament dels segles XV al XIX, 8 capses de privilegis reials i pontificis, 329 manuscrits medievals i moderns, 3.622 pergamins dels segles X al XVII i 33 segells de cera procedents dels privilegis reials i papals.

L‟arxiu s‟incorpora a l‟ANC, que ja conserva un important fons patrimonial constituït per altres vint-iset fons de famílies nobles catalanes: quinze fons de l‟alta noblesa titulada i dotze fons de la baixa noblesa.

Alguns dels llinatges que tenen la seva història a l‟ANC són, a tall d‟exemple, els Sentmenat (marquesos de Castelldosrius, Orís i Benavent i barons de Santa Pau), els Mercader (comtes de Bell-lloc), BlanesCentelles (comtes del castell de Centelles), Moixó (marquesos de Sant Mori), Montoliu (barons de l’Albi), Despujol (marquesos de Palmerola) i molts altres fins arribar a sumar vint-i-set fons, que esdevenen molt rellevants per a la història de Catalunya en les èpoques medieval i moderna. La major part d‟aquests fons documentals han estat cedits gratuïtament pels seus propietaris a través de dipòsit o comodat, com ho fa ara

Acte de cessió a l‟Arxiu Nacional de Catalunya de l‟Arxiu del Palau-Requesens, signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Companyia de Jesús a Catalunya.

CAT ANC/ Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

la Companyia de Jesús, per la qual cosa la titularitat segueix pertanyent a les famílies productores mentre que la gestió i consulta dels documents és pública. Un gest de responsabilitat que honora a la noblesa catalana que és molt conscient del tresor documental aplegat pels seus avantpassats. Cal recordar que els fons nobiliaris apleguen els documents més antics de l‟ANC, amb pergamins datats a partir dels segles X i XI, i documents molt rellevants per als episodis cabdals de la nostra història.

L‟Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Menor de Barcelona, més conegut amb el nom d‟Arxiu del Palau-Requesens, està format per un extens fons documental que pertanyia als comtes de Sobradiel, descendents de la família Requesens, els quals el van cedir a la Companyia de Jesús l‟any 1921 juntament amb la Reial Capella del Palau. El productor del fons documental és el llinatge català dels Requesens –en particular diverses branques que descendeixen del governador Galceran de Requesens i Santa Coloma (†1465), un dels personatges centrals del segle XV català segons el parer de grans historiadors com Jaume Vicens Vives o Santiago Sobrequés. A mitjan segle XVI, per manca de descendència masculina, els Requesens van ser succeïts pels Zúñiga, grans Priors de Castella, els Fajardo marquesos de los Vélez i de Martorell, els Álvarez de Toledo marquesos de Villafranca del Bierzo i, finalment, els Cavero, comtes de Sobradiel. Al fons dels Requesens s‟hi afegí per diverses deixes testamentàries la extraordinària documentació de Mencia de Mendoza (15081554), marquesa del Zenete i duquessa de Calàbria, i la de Dionísia de Requesens i Joan de Soler (†1535), ba-

18

ronessa de Vallmoll. A banda inclou els fons documentals dels Sabastida-Hostalric-Torralba, de Barcelona, i dels Joan, de València, barons de Tous. Al costat de la documentació ordinària de tipus familiar i patrimonial, hi trobem documents reials i pontificis que van arribar a l‟arxiu per via testamentària (seria el cas de les restes de l‟arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencia de Mendoza, marquesa de Zenete) o per l‟exercici d‟importants càrrecs diplomàtics i militars de diferents membres de la família (correspondència de Lluís de Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels Països Baixos).

Un fons excepcional per a la Història de Catalunya i la Monarquia Hispànica La rellevància de l‟Arxiu Requesens és un fet contrastat pel gran nombre d‟historiadors que l‟han estudiat des que fou cedit als jesuïtes. Ha generat nombroses publicacions, en primer lloc pels arxivers de la Companyia de Jesús que se‟n van fer càrrec a partir de 1921.

Es estudis més coneguts són els que va realitzar el P. Josep March sobre Lluís de Requesens i Zúñiga, l‟heroi de la batalla de Lepant, i Felip II. El fons conté documents únics sobre la Lliga Santa que obtingué la victòria naval de Lepant (1371) i sobre el seu comandant, Lluís de Requesens, que fou també governador de Milà i dels Països Baixos. També el P. Antoni Borràs, darrer arxiver, va publicar els documents del regne de Nàpols, és a dir, la correspondència del papa Alexandre VI (Roderic Borja) i l’emperador Maximilià d’Àustria. El fons conserva alhora nombroses cartes de l‟emperador Carles I i del seu fill Felip II, que configuren l‟arxiu com un dipòsit excepcional de documents per a la història política de la monarquia espanyola i de les seves relacions internacionals durant la dinastia dels Àustria.

Les darreres dècades els estudis tradicionals d‟història política van cedir a nous temes d‟estudi i a enfocaments diferents. Així, l‟Arxiu del PalauRequesens ha servit per a realitzar un gran nombre d‟estudis d‟història social, cultural i econòmica, entre els quals mereix un esment especial la història f emenina, atès que en el f ons s‟ha cons er va t l‟excepcional correspondència familiar de diverses dames nobles: Hipòlita Rois de Liori, esposa del governador Requesens de Soler i la seva filla Estefania de Requesens (epistolari estudiat i publicat per Max Canher, Maite Guisado i Eulàlia d‟Ahumada) i també

Dos aspectes de l‟Arxiu Palau-Requesens al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, abans del seu trasllat a l‟Arxiu Nacional de Catalunya.

CAT ANC/ Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

de Jerònima Gralla i Hostalric, l‟esposa de l‟heroi de Lepant. La historiadora italiana Gemma Colesanti ha estudiat al seu torn la comptabilitat de Caterina Llull Sabastida, segurament una de les poques dones catalanes medievals dedicades a la professió del comerç a finals del segle XV. El tercer centre d‟interès de l‟Arxiu és la història local de diferents localitats de Catalunya i València.

Referent al Principat, cal esmentar que el fons conserva sencer l‟arxiu de les baronies de Castellví de Rosanes i Martorell (Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve de Sesrovires, Castellbisbal i Sant Andreu de la barca) i de Molins de Rei i Santa Creu d‟Olorda des de l‟edat mitjana, així com part dels documents de Vallmoll (Alt Camp) i alguns de Palamós i Calonge (Baix Empordà).

De València aplega documentació de Tous, Montortal i el Grau, baronies que foren de la família Joan.

19

L‟ingrés del fons documental a l‟Arxiu Nacional de Catalunya ha respectat l‟organització del fons, de manera que els instruments de descripció que disposen els investigadors segueixen sent els mateixos.

Josep Fernandez Trabal

POUM! 75 ANIVERSARI El 28 de juny s‟inaugurà al Museu d‟Història de Catalunya una exposició monogràfica sobre la història del Partit Obrer d‟Unificació Marxista, que es va crear el setembre de 1935 a Barcelona i que va tenir un gran protagonisme durant la guerra civil. Amb l‟exposició es clou l‟anomenat “2010 año POUM” i es commemora el 75 aniversari de la fundació del partit.

L‟exposició està produïda per la Fundació Andreu Nin, amb la qual l‟ANC ha subscrit un conveni de col·laboració que contempla l‟aportació en format digital de diversos documents conservats, principalment, en els fons Generalitat de Catalunya i Wilebaldo Solano.

Aquest darrer fons aplega la major part dels documents del partit que van ser produïts i custodiats a França per Wilebaldo Solano Latorre, secretari general durant tota l‟etapa de la clandestinitat.

Una vegada clausurada la mostra a Barcelona, viatjarà a Madrid, Astúries i altres comunitats on el POUM va tenir arrelament.

Josep Fernandez Trabal

Cartell de l‟exposició “P.O.U.M. 75 anys d‟història” que es pot veure a la seu del Museu d‟Història de Catalunya

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC LLINATGE GÜELL, COMPTES DE GÜELL I MARQUESOS DE COMILLAS La Biblioteca de l‟Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic Llinatge Güell, Comptes de Güe ll i Marquesos de Comillas, una part del qual ja comptava amb un primer tractament.

El fons bibliogràfic i hemerogràfic constitueix una part complementària dels fons documental que conserva l‟ANC integrada per la documentació generada per les famílies Güell i López des de mitjans del segle XIX fins els anys 40 del segle XX. L‟origen dels comtes de Güell es troben en Joan Güell Ferrer i Antonio López López, respectivament. La coneguda nissaga d‟inversors i industrials va tenir una importància cabdal en l‟evolució de l‟economia catalana de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. La col·lecció bibliogràfica i hemerogràfica del fons conté 492 títols publicats en la seva majoria entre els anys 1920 i el 1950, tot i que també s’inclouen obres anteriors i algunes de posteriors, editades a l‟estat espanyol. Un percentatge petit de la col·lecció correspon a obres editades en altres ciutats europees.

La temàtica de les obres és variada, s‟inclouen de relacionades amb la indústria agroalimentària, amb l‟agricultura i la ramaderia; algunes obres de temàtica mercantil i de dret i, per últim, obres d‟humanitats, tant d‟història i geografia com obres literàries.

Les obres sobre agricultura i ramaderia, van ser editades majoritàriament entre els anys 1930 i 1950.

Predominen les obres de caràcter divulgatiu, moltes de les quals pertanyen a la col·lecció Biblioteca agrícola Salvat.

Com a exemples, citem: El Trigo y su selección de Daniel Nagore (Barcelona, 1934); Resumen de la situación de campos y cosechas (Madrid, 1945); o, Métodos de analisis de trigos y harinas (Madrid, 19_?).

Un altre grup d‟obres té relació amb l‟activitat empresarial, mercantil i jurídica, degut a l‟activitat econòmica que dugué a terme la família Güell Comillas. Exemples d‟aquest tipus d‟obres són: Catálogo oficial de exportadores de productos españoles (Madrid, 1945); Lista oficial de buques: en 1º de enero de 1948, editat per la Subsecretaria de la Marina Mercante (Madrid, 1948); Tarif Général des douanes de France: dressé et publié par les soins de l’administration et aprouvé par le ministre secrétaire d’état des finances (Paris, 1844); Merchant ships and

Portades de tres llibres destacats del fons bibliogràfic del llinatge Güell, comtes de Güell i marquesos de Comillas.

CAT ANC/ Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

shipping de Ernest W. Blocksidge (Londres, 1933); Aranceles de aduanas para la Península e Islas Baleares aprobados por Real decreto de 12 de febrero de 1922 y completados con las disposiciones dictadas el 31 de marzo de 1942 ; o, British Shipping de R.H.Thornton (Londres, 1939).

D‟entre les obres de temàtica històrica i geogràfica destaquen tot un seguit d‟exemplars editats abans del segle XX que citem a continuació: Fueros y obseruancias de las costumbres escritas del reyno de Aragon (Saragossa, 1576); Corona gothica, castellana, y austríaca: con los retratos de los reyes godos, de Diego de Saavedra Faxardo (s.l, 1681); Summa Diversorum Tractatuum, de Marci Antonii Sabelli (Venècia, 1697); Historiarum ab urbe condita: Libri qui supersunt XXXV de Tito Livi (17-); Dictionarium Aelii Antonii Nebrissensis Grammaatici: chronographi regii; imo quadruplex ejusdem antiqui dictionarii; recens recogniti, multis praeceptionibus aprime necessariis aucti atque publicae utilitati editi (Madrid, 1724); L’Espagne sous les rois de la maison de Bourbon: ou mémoires relatifs a l’histoire de cette nation, de William Coxe (Paris, 1810); Histoire de la maison d’Autriche: depuis Rodolphe de Hapsbourg, jusqu’a la mort de Léopold II (1218-1729), de William Coxe (Paris, 1810); Las Glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852 (Madrid, 1852); o, Life of S. Francis Xa-

viert: apostle of the Indies (Londres, 1858).

Finalment cal esmentar que el fons compta amb alguns llibres de viatges i sobre geografia com ara: A Cruise upon wheels : the chronicle of some autumn wanderings among the deserted post-roads of France de Charles Allston Collins (Londres, 1863); Expedición italiana al Karakoram 1920 : Baltoro y valles Shaksgam y Punmah (Madrid, 1930); o, Memorandum of the Italian Government on the situation in Abyssinia (S.l., 19-?).

Cal remarcar que el fons ofereix la possibilitat de consultar algunes obres inèdites de temàtica diversa com ara, The Gladiators: a tale of Rome and Judea de G. J. Whyte Melville (Leipzig, 1864); Influence of the mind upon the body [per] Tuke (S.l., 1872); Précis de microbie médicale et vétérinaire de M.M. Dr. L.H. Thoinot i E.J. Masselin (Paris, 1892); Memorandum of the Italian Government on the situation in Abyssinia (S.l. 19--?); Biographie elèmentaire des personnages historiques, litéraires et industriels a l’usage des maisons d’éducation des deux sexes de M. Lamé Fleury (Paris, 1851); Les Merveilles de la science ou description populaire des inventions modernes de Louis Figuier (Paris, 1868); L’Inoculation préventive contre le choléra morbus asiatique par J. Ferran (Paris, 1893); i El Desquite del oro: tributo a medio siglo de inflación de O.E.Bemberg (Madrid, 1934).

El fons també inclou una petita part de números solts de publicacions periòdiques com ara anuaris relacionats amb l‟activitat comercial, mercantil i financera del mo-

ment. Alguns exemples d‟aquestes publicacions són: Banco Central: información de valores (Madrid, 1947); Anuario oficial de valores de las Bolsas de Madrid y Barcelona (Madrid, 1948-1949); o, Revista del Insituto Agrícola de San Isidro: Servicio Sindical de Alta Cultura Agrícola (Barcelona, 1941-1942 i 1947).

En definitiva, la catalogació d‟aquest fons bibliogràfic incorpora un nou recurs informatiu per a l‟estudi de l‟activitat mercantil i financera durant la primera meitat del segle XX. Per accedir als registres catalogràfics del fons podeu consultar la pàgina web de l‟ANC (http://anc.gencat.cat) o bé la web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).

Susanna Penelo Werner

Febrer–maig 2011 ( * )

Acte de commemoració dels 75 anys d’escoltisme català = Ceremony commemorating the 75 anniversary of catalan scouting and guiding. Barcelona : Federació Catalana d‟Escoltisme i Guiatge, 2003. 79 p.

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, 1951-. El Preu de la memòria : el cas de l’Arxiu Centelles. Lleida : Pagès, 2011. 112 p.

BALCELLS, Albert. Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985) : per una universitat catalana.

Barcelona : [Institut d‟Estudis Catalans], 2011. 217 p . ( M o n o g r a f i es d e la S ec c i ó H is t òr i c o arqueològica ; 12) Barraques : la Barcelona informal del segle XX / Mercè Tatjer i Cristina Larrea, ed. Barcelona : Museu d‟Història de Barcelona, 2010. 293 p.

CANELLAS ANOZ, Beatriz. Francesc de Borja : llocti(*) Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfiques d’obres rebudes per a la biblioteca de l’Arxiu i que estan relacionades amb l’estudi dels fons documentals que es conserven al centrte.

nent general de Catalunya. Simat de la Valldigna : La Xara, 2010. 174 p. ; 20 cm. (Arxius i famílies ; 8) Cataluña en México / Josep M. Figueres y José M. Murià (editores) ; Agustí Alcoberro ... [et al.]. México D.F. : Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2010. 199 p.

CRUSELLS, Magí, Josep Maria CAPARRÓS. Cinema en temps de guerra, exili i repressió : 1936-1975 / [coordinació: Ignasi Sardà, Eugènia Peña ; traduccions i revisió lingüística: Ignasi Sardà]. [Barcelona : Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya)], 2010. 121 p.

DALMAU , Ferran, Pau JUVILLÀ. EPOCA, l’exèrcit a l’ombra. Lleida : El Jonc, 2010. 201 p. (Muixeranga ; 11) En defensa de la Presó Model de Barcelona: un espai de memòria. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez : SOS Monuments, [2009]. 1 videodisc (DVD) ESPONELLÀ, Epifani DE FORTUNY I DE SALAZAR, baró d‟, 1898-1989. Dietari de postguerra del baró d’Esponellà : 1940-1945 / estudi introductori, transcripció i anotacions a cura de Javier Tébar Hurtado.

Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. 252 p.

(Cultura. Arxius) FIGUERES, Josep M. Les Cròniques de guerra de Lluís Capdevila : 1936-1939. Barcelona : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2011. 190 p.

G ARRICH , Montserrat. Esbart Català de Dansaires, 1908-2008 : cent anys d’història / amb la col·laboració de Montserrat Beseran ; introducció d‟Alfred Pérez-Bastardas. Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2010. 336 p.

GASSOL I BELLET, Olívia. De la utopia mediterrània a la realitat provincial : el projecte cultural de la

22

D i pu ta ció d e B ar celo n a d ur an t el pr im er franquisme. Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer, 2011. 111 p. ; 21 cm. (Textos d‟història i cultura ; 9) G Ó M E Z F E R R E R , Ma . P a u ( M a r ia Pa u ) . E ra Documentacion patrimoniau e familiara aranesa : es hons depausadi en Archiu Generau d’Aran.

[Vielha] : Conselh Generau d’Aran ; [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Archiu Generau d‟Aran, DL 2010. 157 p. (Quadèrns der Archiu ; 2) La Febre d’or : escenes de la nova burgesia / [autors: Miquel-Àngel Codes Lluna... [et al.]]. Barcelona : Obra Social “la Caixa”, cop. 2011. 186 p.

MASÓ I REIG, Elena. Les Dones d’Esquerra, 19391979 : memòria i testimonis. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2011. 131 p.

MOLINA JAVIERRE, Ma. Pilar. La Presó de Dones de Barcelona : Les Corts (1939-1959). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2010. 415 p.

RUBIRALTA I CASAS, Fermí. Miquel Badia : vida i mort d’un líder separatista. Barcelona : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2011. 257 p.

S ELLÉS I P ONS , M. dels Àngels. De Chamartín a Collbató : la Guerra Civil viscuda per un nen (1936 -1939). Barcelona : La Mar de Fàcil, 2011. 180 p.

(Aktual) Seminario internacional o futuro da memoria o patrimonio arquivístico dixital : Santiago de Compostela) 2010. O Futuro da memoria : o patrimonio arquivístico dixital. [Santiago de Compostela : Arquivo de Galicia : 2010]. 31 p.

Tots els noms : víctimes de la Guerra Civil al Penedès

(Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) / Ramon Arnabat Mata (coordinador i editor) ; amb la col·laboració d‟Ernest González i Anna Sabanés.

[Vilafranca del Penedès [etc.] : Institut d’Estudis Penedesencs : Edicions i Propostes Culturals Andana], DL 2010. 275 p.

ÀREA DELS FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ

Gener – maig 2011

23

ÀREA DELS FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA President Jordi Pujol (documentació institucional) Recull de premsa generat per l‟Arxiu de gestió del Gabinet del President (1980-2003), 6,9 m. Transferit per l‟Oficina del Molt Honorable Jordi Pujol. Accés reservat. [Fons 670, ingrés 2822].

Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Diverses sèries de gestió i d‟explotació generales per la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (1977-1995), 1,1 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 105 registres + catàleg d‟alguns expedients amb 280 registres (229 docu ments).

Transferides per l‟Arxiu Central del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Accés reservat.

[Fons 283, ingrés 2827].

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de subvencions per a actuacions en el camp de la joventut per a ajuntaments i consells comarcals (1992-1998), 0,3 m. Base de dades Access format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 47 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de la Presidència. Accés reservat. [Fons 45, ingrés 2844].

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de subvencions per a infraestructures, equipaments i despeses generals de funcionament de les associacions i entitats que treballen en l‟àmbit juvenil (1993-2002), 2,3 m. Base de dades Access format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 248 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de la Presidència. Accés reservat. [Fons 45, ingrés 2845].

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de subvencions per a activitats organitzades per associacions i entitats que treballen en l‟àmbit juvenil (1985-2002), 0,3 m. Base de dades Access format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 47 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de la Presidència. Accés reservat.

[Fons 45, ingrés 2846].

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de subvencions per a activitats organitzades per associacions i entitats que treballen en l‟àmbit juvenil (1990-2002), 1,7 m. Base de dades Access format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 279 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de la Presidència. Accés reservat. [Fons 45, ingrés 2847].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Expedients d‟ajuts de suport a les famílies amb infants de més de dos anys i de menys de tres (1999), 0,1 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 1 registre. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2786].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Expedients d‟ajuts de suport a les famílies amb infants menors de tres anys (2000-2001), 0,2 m.

Base de dades Access format d‟intercanvi amb 2 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2787].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Expedients d‟ajuts de suport a les famílies amb infants menors de tres anys i per a famílies nombroses amb infants menors de sis anys (20022003), 0,2 m. Base de dades Access for mat d‟intercanvi amb 2 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2788].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de tres anys i per a les famílies nombroses o famílies monoparentals amb infants menors de sis anys (2004-2005), 0,1 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 2 registres.

Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2789].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Expedients d‟ajut per adopció internacional, sotmès al nivell d‟ingressos de la unitat familiar (20042005), 0,1 m. Base de dades Access for mat d‟intercanvi amb 2 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2790].

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

Expedients d‟instal·lacions receptores de baixa ten-

24

sió (1986-1993), 40,1 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 4.523 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament d‟Empresa i Ocupació. Accés reservat. [Fons 439, ingrés 2866].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de construcció d‟habitatges de protecció pública (1995), 19,4 m. Base de dades Access amb 277 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2778].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de contractes de consultòria i assistència (1989-1994), 7,4 m. Base de dades Access amb 510 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés reservat.

[Fons 352, ingrés 2779].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de contractació de subministraments de material inventariable (1982-1994) 1,2 m. Base de dades Access amb 102 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2793].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de contractació de subministraments de material no inventariable (1991), 0,1 m. Base de dades Access amb 6 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2794].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de recuperació del patrimoni arquitectònic i dels nuclis antics (1978-2000), 72,8 m. Base de dades Access amb 704 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2825].

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de llicències de qualificació d‟activitats classificades (1990-1993), 28,5 m. Base de dades Access amb 2.274 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Accés lliure. [Fons 817, ingrés 2859].

ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L‟ESTAT Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del

Ministeri d’Obres Públiques.

Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres (1828-1977), 4,2 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 170 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 2823].

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques.

Expedients de conservació de la xarxa de carreteres (1844-1980), 44,1 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 2.540 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 2824].

FONS DE INSTITUCIONS Junta Electoral de Zona de Barcelona Sobres generats per les meses electorals dels municipis de Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet corresponents a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, 27,3 m. Relació de contingut per ordre de municipi, districte i mesa. Transferits per la Secretaria de la Junta Electoral de Zonal de Barcelona. Accés reservat. [Fons 345, ingrés 2869].

Centre Penitenciari Quatre Camins Expedients personals dels interns (1986-2004), 33 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 382 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés reservat. [Fons 721, ingrés 2828].

Centre Penitenciari de Brians Expedients personals dels interns (1984-2003), 60,4 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 422 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés reservat. [Fons 725, ingrés 2831].

Institut Català del Sòl (INCASÒL) Expedients de contractació d‟obres (1980-1994), 57 m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb 547 registres. Transferits per l’Arxiu Central de l‟Institut Català del Sòl (INCASÒL). Lliure Accés.

[Fons 970, ingrés 2780] ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D‟ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Partido Feminista de España – Club Vindicación Feminista Constitució, estatuts, actes del secretariat permanent

25

Relación del curso que deve hazer la asequia nombrada de la Concepció individuando los pueblos, villas, lugares, casas de campo por dónde deve tener su curso. [segle XVII-XVIII] ; Plànol en paper: 1120 x 440 mm; acolorit.

CAT ANC 1-960, uc. llig. 364, doc. 12.

i el primer congrés del PFE, del Partit Feminista de Catalunya i de la Confederación de Organizaciones Feministas (COFEM-FEMEK); Club Vindicación Feminista: estatuts, inscripció, documentació econòmica; recursos d‟informació, correspondència; fitxes de sòcies; activitats i campanyes organitzades. Documentació d‟Ediciones de Feminismo, S.A. i Vindicación Feminista, Publicaciones. Hemeroteca nacional i internacional (425 capçaleres). 1933 – 2009.

114,7 m.

Fons Centre d’Estudis Francesc Eiximenis Estatuts i òrgans de govern; Moviment Cristià de Professionals i Grup de Juristes Roda Ventura; seu i contractes de serveis; pressupostos, factures, albarans i rebuts; cobrament de quotes; escrits socials, polítics i religiosos, informació sobre altres entitats, publicacions periòdiques, retalls de premsa i dossiers temàtics; correspondència tramesa i rebuda, documents, publicacions pròpies i relació amb altres entitats, sobretot Pax Romana-Moviment Internacional d‟Intel·lectuals Catòlics (MIIC); fitxes i llistats dels socis, circulars trameses i full informatiu; i programació anual i activitats organitzades: sessions d‟estudi, enquestes, diàlegs, seminaris i sessions teològiques, Jornades Catalanes i Conferències Ibèriques del MIIC i Premi Francesc Eiximenis d‟assaig religiós. 1927 – 2010. 9,2 m.

Fons Club Excursionista de Gràcia (CEG) Convocatòria de l‟assemblea general, fulletons i in-

vitacions d‟activitats pròpies, butlleti social “Mai enrera”, activitats dels Cantaires Muntanyencs del CEG, retalls de premsa i publicacions d‟altres centres excursionistes i de la Unió Excursionista de Catalunya; i participació a jornades d‟estudis pirinencs en representació de la Federació d‟Entitats Excursionistes de Catalunya. 1976 – 2010. 0,1 m.

Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Reproducció digital de la publicació “Lluita” procedent del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. 1945 – 1950.

FONS COMERCIALS I D‟EMPRESES Fons Escola Talitha Creació del centre, primers reglaments, fulletons de presentació, avisos, notes i circulars; contracte de l‟edifici i permís d‟obres d‟adequació de l‟espai; llibretes de diari i de caixa, pressupostos, dades de cobraments de rebuts de matrícules i preus; registres i fitxes d‟alumnes, llistats de notes, exàmens i expedients de proves d‟avaluació, quaderns de treball de mestres i alumnes i documentació dels diferents ensenyaments, especialment religiós; festes organitzades pel centre, publicacions dels alumnes i pagament de nòmines del personal. 1956 – 2009. 5,5 m.

Fons El Hogar del Libro, S.A. Col·lecció de catàlegs d‟editorials. 1980 – 2005. 7 m.

Fons Torras, Herrería y Construcciones, S.A. Escriptures de constitució i estatuts, historial i

26

documentació personal de membres de la família Torras; escriptures de poders i convocatòries de la Junta General; memòries, acords amb empreses, correspondència, informes i estudis de direcció; construcció de la fàbrica de Castellbisbal i terrenys a Barcelona i Tarragona; emissions d‟accions i obligacions; r eclamacions judicials, plets i auditories; comptabilitat general i auxiliar, arbitris, llicències d‟importació i estadístiques de vendes; expedients d‟exportació; altes i baixes del personal, salaris, expedients de regulació d‟ocupació i a ss egu r a nces s ocia ls ; i emp r es es f il ia ls i participades. 1902 – 1995. 73,1 m.

FONS PERSONALS Fons Francesc Farreras i Duran Documentació familiar, personal i professional.

1930 – 1939. 0,1 m.

Fons Gregorio López Raimundo Agenda de notes personals i discurs polític. 1969 – 2006. 0,1 m.

Fons Tomàs Roig i Llop Testament i certificats vitals, documentació militar, acadèmica, judicial i mèdica; documentació familiar (Albina Francitorra i Aleñà, Germanes Roig i Fransitorra, Tomàs Roig i Esteller i Antònia Llop i Tolosa); activitat com a mestre, funcionari de l‟Ajuntament de Barcelona i cal·lígraf; articles i narracions breus, memòries, bibliografia i fitxer de músics; correspondència i fitxer de contactes; activitat associativa; crítiques de l‟obra, homenatges i distincions rebudes; necrològica. Documentació gràfica: 12 positius b/n; 7 diplomes, 3 cartells i 2 dibuixos. Biblioteca: 67 exemplars de monografies i publicacions periòdiques. 1877 – 2002. 0,8 m.

Fons Montserrat Roig Contractes per a l‟edició de programes de TVE i Televisio de Catalunya (TV3), dossiers d‟entrevistes i articles sobre personatges del món polític i cultural i dossier sobr e Cuba; activitat com a actr iu, col·laboracions amb la revista “Serra d‟Or”i correspondència sobre traduccions de la seva obra; correspondència rebuda; biografia, premis literaris rebuts, necrològiques, cartes de condol a la família pel seu traspàs; homenatges amb motiu del desè aniversari de la seva mort; i fitxers bibliogràfics. 1962 – 2001. 0,5 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner – Documentació de la sèrie general, números 4023 a 4035. 1933 – 1993. 0,1 m.

– Documentació de la sèrie general, números 4036 a 4057. 1931 – 1960. 0,1 m.

– Documentació de la sèrie general, números 4058 a 4075. 1911 – 2003. 0,1 m.

Fons Josep Maria Vallès i Casadevall Activitat a Ciutadans pel Canvi (inscripció oficial, estatuts, relació amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, actes de reunions de les comissions de govern, convencions, intervencions en actes públics i campanyes); activitat al Grup Parlamentari SocialistesCiutadans pel Canvi; activitat al Govern de Catalunya (documents de treball personals sobre l’administració i diversos projectes de llei); i activitat com a Conseller de Justícia (articles en premsa, compareixences, intervencions, conferències i textos propis sobre l‟administració de justícia). 1999 – 2006. 1,5 m.

Fons Pere Domènech i Seriñana Enterrament de diversos familiars; correspondència de caràcter personal i professional; adscripció al Partit Republicà Radical (correspondència rebuda, en particular, d‟Alejandro Lerroux, i documentació electoral) i regidor de l‟Ajuntament de Barcelona (nomenaments com a regidor i tinent d’alcalde, membre de comissions, representant municipal, memb r e d e p on ènci es d‟ es t u di i tr ib u na ls d‟oposicions; recomanacions i peticions de favors; correspondència sobre afers municipals; i informació sobre plets per calúmnies i maltractaments).

1904 – 1955. 0,1 m.

Fons Josep Puig i Cadafalch Postals rebudes per Josep Puig i Cadafalch (2 unitats, 1917-1919), Dolors Monserdà (3 unitats, 1908-1909), Pilar Puig i Macià (38 unitats, 1908 1941), Josep Puig i Cadafalch (4 unitats, 19091939), Dolors Macià i Monserdà (2 unitats, 1935) i Teresa Cunill i Puig (70 unitats, 1941-1958); una targeta i un sobre de Ramon Cunill (2 unitats); i postals de destinatari no identificat (8 unitats, 19171920). 1908 – 1958. 0,1 m.

Fons President Pujol Documentació sobre l‟activitat política durant el període 2003-2006. 15,3 m.

Fons José Murillo – Genoveva Agudo (AGE) Correspondència mantinguda, tot just abans de l‟alliberament del guerriller antifranquista José Murillo Murillo, al llarg de quatre anys, entre ell mateix i Genoveva Agudo González, germana d‟un company de cel·la a la presó de Burgos. La

27 Segell de cera vermella i cordó al dors d‟una Carta del Papa Alexandre VI [Roderic deBorja] al rei Frederic de Sicília.

Roma, 23 de gener de 1499.

Vitel·la: 405 x 115 mm.

CAT ANC 1960, uc. caixa 7, doc. 31 [ui.

688]

receptora es féu passar per germana de Murillo a fi que aquell fos autoritzat, en tractar-se d‟una familiar directa, a escriure-la des de la presó (195 unitats).

1960 – 1963. 0,1 m.

Fons Jordi Suñé i Martí Escrits relatius a l‟experiència escolta, butlletí de l‟ Agr upament Escolta Catalunya, mater ials (dibuixos de camp, plànols, programes, jocs i cançons) per a l‟or ganització d‟excur sions; felicitació nadalenca de l‟agrupament Apel·les Mestres i butlletins de la Secció Excursionista del Club Deportivo Palma; organització d‟aniversaris de la creació de l‟agrupament; invitacions a diversos actes i homenatges d‟entitats escoltes; monografies, articles, publicacions periòdiques i retalls de premsa. 1947 – 2007. 0,2 m.

Fons Joan Cervera i Batariu Correspondència; escrits i obra aliena; fulletons i invitacions a actes culturals i d‟excursionisme; propaganda política; retalls de premsa; dibuixos de Pilar Turmo per l‟obra “La màgia de la muntanya”, de Joan Cervera; i publicacions periòdiques.

Biblioteca particular: 303 monografies i publicacions periòdiques (caixes 62 a 67). 1928 – 2010. 0,3 m.

Fons Josep Peris i Grau Documentació formativa, activitat del comitè d‟empresa, demanda judicial per calúmnia i injúries, administració judicial de la societat i expedients de regulació d‟ocupació aplicats entre 1980 i 1982, resolucions i correspondència amb els estaments oficials, estudis de viabilitat i informes econòmics i expedients de conciliació; constitució de la societat hereva Iwer Navarra, Sociedad Anónima Laboral: escriptures d‟ampliació de capital, d‟acords socials, de nomenament del Consell d‟Administració i d‟aquisició de patent; recursos d‟informació de caràcter tècnic, polític i periodístic. 1966 – 1985. 0,5 m.

Fons Pelai Pagès i Blanch Entrevistes realitzades per Helena Vidal i Pelai Pagès a antics nens de Rússia retornats a Catalunya (2001-2002): materials de treball, transcripcions i retalls de premsa (1973-2007); bibliografia sobre l‟exili infantil a la Unió Soviètica i “Dictionnaire Bibligraphique du Mouvement Ouvrier Français”, de Jean Maitron (46 volums). 1947 – 2007. 1,4 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya – “Prebendas dadas por el Sr. Conde de Corcorani [Corcorany], que fue, con poderes que le dio el Sr. Dn. Carlos de Provost [Prebost] y Albarado, patron unico de las prevendas de las pias memorias que mandó fundar Dna. Gregoria Fernandez de Ribera &c”. Barcelona. Llibre en foli, [296] f. 1782 – 1790.

– Llibre de Mateu Fatjó, taverner, actuant com a tutor i curador dels fills de Joan Pau Estella, taverner. Barcelona. 111 f. Llibre en quart amb cobertes originals de pergamí. 1644 – 1658.

– Partida de baptisme signada per Josep Mas, oficial de l‟Arxiu de la Catedral de Barcelona, del jurista Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777).

Barcelona. 1 full. 1911.

– “Concòrdia primera sobre la carniceria, taberna, o hostal, y mostassà, firmada als 24 setembre 1634.

Notaris Anton Fita y Salvador Magí, de Barcelona.

Vuy Joseph Ribas y Granés, per Fita, y, per Magí, Joseph Rufasta”, [15] f.; “Concòrdia segona sobre la carniceria, firmada a 1 maig de 1648. Notaris simul stipulans són: Joan Batista Vidal: Joan Batista Vidal y Gervasi Verdera, de Barcelona. Vuy Ignasi Claramunt, per Vidal, y, per Ver dera, Fèlix Campllonch”, [7] f. Un plec en foli. [22] f. Segle XVIII.

28

– Carta del bisbe de Girona al marquès de Capmany. 1 foli en quart. 1820, abril, 21. Roma.

– Nomenament de Josep O. Anguera com a soci numerari de l‟Acadèmia d‟Higiene de Catalunya. 1 foli en quart. 1911, gener, 22. Barcelona.

– “Ministerio de Barcelona = Año de 1840.

Ministerio de Barcelona... Viaje...” Possiblement, obra de Mauricio Carlos de Onís. Llibre en quart amb cobertes originals de mitja pell, [216] f. 1840.

– Targeta postal tramesa per Miguel de Unamuno a Carlos Mª López Bustelo. 1930, febrer, 27. Salamanca.

– Cartes tramess per Pere Bosch Gimpera a J. Castillo López (2 unitats). 1917 – 1926.

– Missiva de Josep Puig i Cadafalch a J. M. Castillo. 1907, abril, 15. Barcelona.

– Carta de Josep Puiggarí, arxiver i historiador, a Marià Ferrer, prevere. 1892, abril, 28.

– “Acte de concòrdia fermat entre los nobles dona Maria Descallar y Desbach, don Luýs Descallar y don Francisco Desbach, de les rendes, tant de censos y censals com de proprietats, terras, honors y possessions, a la casa de Bach de Gerona, spectants, juntament ab altres actes resultants, fermats en poder de Antoni Joan Fita, notari públich de Barcelona, en lo any 1623”. [14] f., cobertes originals de pergamí. 1623.

– Empr esa Viuda de Ausió. Sant Martí de Provençals (Barcelona). 5 llibretes. 1895 – 1899.

– “Llibreta de la renda de Mariàngela Llosas y Casanovas y del que yo, Pere Anton Llosas y Oms, son marit, aniré cobrant de aquella”. En quart, [20] f., cobertes originals de paper, 8 document solts.

1732 – 1736. Barcelona.

– Concòrdia entre la Confraria de Sant Julià, de mercers i botiguers de teles, i la Confraria de matalassers i vanovers. [16] f. 1759, febrer, 20. Barcelona.

– “Libro de memorias para el uso del cabo 2º Ramon Vidal”. Llibre en quart, [80] f., amb cobertes de tela i paper. 1877 - 1880. Barcelona.

– Carta de Lluís Batlle a Joaquim Carreras Artau.

1958, desembre, 16. Girona.

– Documents de la Confraria de Sabaters de Vell de Barcelona. [23] f. 1721 – 1832.

– Llibre intitulat “Rectoria de Santa Maria de Ribelles, situada en la veguería de Agramunt, bisbat de Urgell”. Documents relligats i enquadernats, en pergamí, mes 12 pergamins i 30 documents solts, precedits d‟un sumari de [17] pàgines. Segle XVIII.

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya – Establiment emfitèutic d‟un hospici situat a la ciutat de Barcelona, en el carrer que va de l‟església de Sant Just al Portal de Regomir, atorgat per Miquel Despalau, donzell, a Francesc Cerdà, doctor en drets de Barcelona, a cens de 15 lliures moneda de Barcelona de tern. Aquest hospici es té en domini de l‟honorable Antic Almogàver, cavaller, difunt.

En poder del notari Miquel Joan Riera, notari de Barcelona. Consta la signatura autògrafa de Joan Boscà i Almogàver, donzell i poeta barceloní. 640 x 590 mm. 1541, maig, 5. Barcelona.

Col·lecció de publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya – Col·lecció de númer os extraor dinar is del periòdic catòlic madrileny “El Debate” (2 volums relligats). 1934, febrer - 1936, juny. 0,1 m – C ol· lecció d ocu ment a l s obr e la S egona República i la Guerra Civil espanyola – “Signatures dels socis de l‟Unió de Detallistes de Carbó de Barcelona i Extrarradi que assistiren al Banquet Homenatge fet al seu benemèrit President Antoni Gonzàlez Navarro. Ciutat, 28 d‟abril 1935”.

Llibre en foli horitzontal, [52] f. Inclou l‟imprès del menú i un manuscrit [7 f.] que conté el discurs de benvinguda de l‟àpat i un retall de premsa que hi fa referència. 1935.

– Monografies i publicacions periòdiques de contingut polític i militar aplegades per Rosalía de Anta Vilar (38 unitats). 1931 – 1939. 0,4 m.

– Fr a g ment s d‟ u na llib r et a p er s ona l a mb composicions poètiques aplegada per Ramon Navarro Barrera de mans d‟un soldat anònim del bàndol franquista mort durant la Batalla de Terol.

1937, desembre - 1938, febrer.

– Col·lecció documental sobr e la r epr essió franquista de l‟Arxiu Nacional de Catalunya – Certificat de depuració política de Josep Grau Mayol, membre del Col·legi Oficial de Pesadors i Mesuradors Públics. 1940, agost, 3. Barcelona.

– Col·lecció documental de Caixa de Catalunya – Documentació de gestió i comercial de l‟entitat.

1926 – 2010. 11,2 m.

– Col·lecció de programes des Concerts Simfònics Populars de la Banda Municipal de Barcelona – Programes dels Concerts Simfònics Populars de la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Joan Lamote de Grignon celebrats, principalment, al

29

Perfil del Palau dels Requesens a la vila de Molins de Rei. [Segle XVIII-XIX]; Plànol: 290 x 280 mm CAT ANC 1-960, uc. llig. 364 A, doc. sense numerar

Palau Municipal de Belles Arts i al Palau de la Música Catalana de Barcelona (4 volums). 1931 – 1944. 0,1 m. ÀREA DELS F ONS D‟IM ATGES, G RÀF ICS I AUDIOVISUALS FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 29 positius b/n sobre el concurs per a la realització del monument al president Francesc Macià a la plaça Catalunya de Barcelona, de l‟any 1983.

FONS D‟ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Associació Guerra y Exilio (AGE) 250 vídeos en diversos formats, 278 positius b/n, 4 positius b/n gran format, 231 positius color, 24 positius color gran format, 51 plafons de fotografies b/n, 5 plafons de gràfics, 105 negatius b/n, 87 negatius color, i 35 cassets. Materials gràfics i audiovisuals relatius a diferents activitats de l‟associació: Caravana de la Memòria de 2000 i 2008, entrevistes a components de l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (2006-2007), trobada de guerr iller s a Colladiella (2000),

testimonis dels enllaços de la guerrilla a Lleó i de guerrillers de Cantàbria (1990-2008).

Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya (SERVICOOP) 3 enregistraments sonors d’assemblees de la Federació Escoltes Catalans 2 2 9 p o s i t i u s b / n d e l n u c l i es c o l t a N u s , l‟Agrupament Ramon Llull i el Joan Maragall Club Excursionista de Gràcia (CEG) Casset del XXXVI Concert de Nadal dels Cantaires Muntanyencs del CEG de l‟any 2003.

Centre d’Estudis Francesc Eiximenis 68 positius b/n del 20è aniversari de la creació del CFE l‟any 1982, i de les Jornades Pax Romana celebrades a Montserrat l‟agost 1967.

Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (JOBAC) Un casset titulat: “Quan desvetllarem els cors”.

FONS COMERCIALS I D‟EMPRESA Cooperativa la Rubinenca 183 positius b/n d’activitats recreatives i culturals de l‟entitat, entre els anys 1930 i 1980.

Manufacturas Serra-Balet, SA. 7 plànols i 1 cartell sobre la reutilització de l’antiga fàbrica Serra Balet, per al casal Esportiu de Sants FONS PERSONALS Antoni Gutiérrez Díaz 268 positius b/n i 1650 positius color sobre activitat política d‟Antonio Gutiérrez, entre 1947 i 2005.

Gregorio López Raimundo DVD amb l‟homenatge a Gregorio López Raimundo al Palau de la Música Catalana, un casset amb un meeting de Gregorio a Montornès del Vallès el 1976.

Joan Cervera i Batariu 9 cartells de temàtica excursionista.

Josep Manyé i Vendrell (Jorge Marín) 7 cassets amb entrevistes realitzades a diversos programes on participà Josep Manyé, entre 1964 i 1984.

Josep Peris i Grau 4 positius b/n de tr eballadors de l’empr esa MATESA de l‟any 1982.

Jordi Ballester i Clavaguera 15 positius b/n i 14 positius color, de caire familiars i de l‟activitat associativa dins del món de l‟escoltisme de Jordi Ballester.

30

Jordi Suñé i Martí 276 negatius b/n, 1117 positius b/n, 146 positius color, 202 contactes b/n, i 2 auques. Fotografies dels diversos moviments escoltes dels quals formà part Jordi Suñé, entre 1947 i 2007: Agrupament Escolta A p e l · l es M e s t r es , D o c t o r R o b er t , U n i ó Excursionista de Catalunya, Secció Excursionista del Club Deportivo Palma, entre d‟altres.

Montserrat Roig 24 diapositives color, 28 positius color i 37 positius b/n. Retrats de Montserrat Roig i diapositives d‟un viatge a Cuba.

Pelai Pagès i Blanch 40 cassets amb entrevistes relacionades amb la Guerra Civil i l‟exili, l‟any 2000.

Pere Domènech i Seriñana Un positiu b/n d‟un equip de futbol dels anys 30 sense identificar.

Tomas Roig i Llop 12 positius b/n i 2 dibuixos dedicats per diversos personatges de la cultura i la política, 7 diplomes de premis i certàmens on va participar.

COL·LECCIONS Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola 3 positiu b/n d’actes de l’Unió de Detallistes de Carbó de Barcelona i Extrarradi datades entre l‟any 1931 i 1936.

Col·lecció d’efímers de l’Arxiu Nacional de Catalunya Dues targetes propagandístiques de la Sociedad Anónima “Aguas y Sales Mediano Aragón” de Barcelona, de l‟any 1905.

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

EXPOSICIONS P.O.U.M. 75 anys d’història Del 28 de juny al 25 de setembre de 2011 Museu d‟Història de Catalunya Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) 08003 BARCELONA (Barcelonès) L‟exposició, organitzada per la Fundació Andreu Nin i el Museu d‟Història de Catalunya amb la col·laboració i patrocini de diverses institucions entre les quals destaca la participació documental i gràfica de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, fa un repàs a través de vuit àmbits expositius, a la història el POUM. Arxiu del Palau Requesens: Visions del tresor documental d’un llinatge noble català Del 17 de juny al 31 de desembre de 2011 Arxiu Nacional de Catalunya Carrer de Jaume I, 33-51, 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS Mostra documental que presenta l‟ANC amb motiu de l‟ingrés a l‟ANC dels fons documentals dedel PalauRequesens. L‟exposició és una selecció de les peces més significatives d‟aquest important fons documental.

Brangulí (Barcelona 1900-1945) Del 8 juny al 23 octubre de 2011 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona carrer Montealegre 5, 08001 BARCELONA Exposició dedicada al fotògraf barceloní Josep Brangulí Soler, se centra en les grans transformacions produïdes, entre els anys 1900-1945 a Barcelona..

L‟exposició ha estat organitzada per la Fundación Telefónica amb fons fotogràfics de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, i amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l‟ANC.

Dip. Legal: B.27.802-2002