Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 (juny 2013).

Número 35 Juny 2013

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

EL MÓN EDUCATIU USUARI DE L’ARXIU: DE L’ACCIÓ EDUCATIVA A L’ACCIÓ CULTURAL Els serveis educatius dels arxius tradicionalment han tingut per funció principal acollir als estudiants i posar-los en contacte directe amb els documents originals per tal que puguin aprendre la història d’una manera diferent. És per tant un tret comú a tot servei educatiu, afavorir i permetre l’accés a les fonts, és a dir, als documents originals i més àmpliament al patrimoni documental. I, de fet, aquest contacte directe i immediat amb el document original és essencial per a l’èxit del servei educatiu d’arxius.

El servei educatiu permet a l’Arxiu dedicar els seus esforços de comunicació i valorització dels documents a un “target group” específic d’usuaris: el món educatiu (–tant als professors com als alumnes–). Però darrerament, per a satisfer una demanda social i una recerca de la memòria cada vegada més insistent, els serveis educatius estan molts d’ells immersos en un veritable procés de canvi: cada dia són més serveis d’acció cultural i educatius.

Els documents d’arxiu són un recurs pedagògic de primer ordre per a l’aplicació d’un model educatiu competencial en totes les àrees de coneixement i en tots els nivells educatius. És per això, que és necessari insistir en la necessitat de compartir experiències i reflexionar junts, docents i arxivers, per tal de promoure la recerca documental com a metodologia d’ensenyament-aprenentatge, i per a establir uns protocols de col·laboració o de relació entre el món educatiu i els arxius que facilitin la utilització didàctica del patrimoni documental.

L’Arxiu Nacional de Catalunya dedica esforços importants en la salvaguarda del patrimoni documental i en el coneixement d’aquest per part de la societat i, de manera molt especial, per part dels docents i alumnes del nostre país. Per reforçar aquesta línia estratègica, ja en el curs 2002-2003 va iniciar una col·laboració entre l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Departament d’Ensenyament per a establir un servei didàctic a l’Arxiu, en entendre els beneficis comuns i el potencial d’innovació didàctica que aquest podia reportar. Això va permetre la creació i desenvolupament del Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya (SDANC) que, deu anys després, ha esdevingut un referent important tant per al món dels arxius, com per a moltes altres entitats educatives que ofereixen serveis i activitats adreçades als escolars.

Aquesta col·laboració fins ara ha donat uns resultats que cal valorar com a molt positius i satisfactoris. Ha comportat, en síntesi, poder atendre a més de 12.000 usuaris–alumnes que han seguit tallers o han rebut l’assessorament individualitzat necessari per a la realització de treballs de recerca amb fonts d’arxiu. S’han publicat diversos materials didàctics,

SUMARI Editorial El món educatiu usuari de l’arxiu: de l’acció educativa a l’acció cultural/ 1 Temes El fons Joan Escofet i Palau, autèntic tresor/ 2 Ramon de Rialp i el regiment de cavalleria Subies (17051713)/ 6 La Ciutat de Repòs i de Vacances, urbanisme i arquitectura durant la Segona República/ 9 L’SDANC: Deu anys al Servei de l’Educació/ 12 Noticiari L’arxiu de redacció d’El País Cataluña ingressa a l’ANC/ 16 L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) participa a la jornada “Compromisos de qualitat amb els ciutadans a les unitats d’informació”/ 17 L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) renova el Certificat de Qualitat d’acord amb la Norma ISO 9001/ 17 A través del CercANC ja es pot consultar el catàleg de la sèrie econòmica del fons de la Junta de Museus de Catalunya/ 18 Una millora a la Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya: la incorporació del programa de gestió bibliotecària”Millennium”/ 19 La catalogació del fons hemerogràfic Joan Masot/ 19 El servei didàctic de l’ANC participa en la conferència internacional Collecting Ideas, The Idea Of Collecting/ 21 Se celebren a l’Arxiu Nacional de Catalunya les IV Jornades Educació i Arxius/ 21 Publicacions/ 22 Ingressos/ 23 Agenda/ 28

Temes 2 s’ha establert i es manté un bloc de recursos didàctics, etc, però destaca la tasca de disseny, creació i manteniment de l’aplicació ANC@ula que està allotjada a la Web corporativa de l’Arxiu. Avui per avui, aquesta eina ofereix ja moltes imatges digitals de documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, que han seleccionats especialment pel seu potencial didàctic, i esdevé un recurs de gran vàlua tant per a la realització de recerques escolars com per a la preparació de crèdits per part del professorat. És una aplicació de gran acceptació si es considera que, des de la seva creació, només fa quatre anys, ha rebut més de 70.000 visites.

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha apostat, i aposta, per aquesta manera de comunicar i de posar en valor els seus fons documentals: que les persones descobreixin, usin i puguin aprendre del patrimoni documental, potenciant-ne en la mesura que sigui possible la utilització dels documents com a recursos didàctics. I aquesta, és una tasca en la que hi estem implicats tant docents com arxivers.

Augurem que les IV Jornades Educació i Arxius, que enguany, se celebren a la seu de l’ANC esdevindran un veritable espai de trobada entre el món educatiu i el món dels arxius, i que tanmateix serveixin per explorar les possibilitats que la documentació d’arxiu aporta com a recurs educatiu, així com per valorar diferents protocols de relació entre el món docent i els arxius; criteris que han de facilitar l’ús i coneixement del patrimoni documental en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Més enllà del seu àmbit tradicional, com són el valor legal (–prova dels drets individuals o col·lectius–) o el científic (–investigació de la història i altres disciplines–), els arxius en les últimes dècades es conceben ja com una qüestió d’interès social i cultural, institucions i centres que actuen sobre l’educació, la formació i la cultura, per donar testimoni i oferir al públic una nova perspectiva sobre el món, els nous interessos i sobre el propi desenvolupament personal.

Des d’aquesta perspectiva el patrimoni documental esdevé un recurs inestimable per a una comunicació/ educació altament competencial i, en conseqüència, és convenient poder-lo donar a conèixer als docents i als discents, i potenciar-ne clarament el seu ús. Aquest valor de les fonts documentals, que la didàctica posa en relleu, tanmateix defineix un perfil d’usuari d’arxiu que precisa d’unes estratègies específiques d’atenció que, –si aspiren a ser de qualitat–, s’han de definir a partir del diàlegs i col·laboracions.

EL FONS JOAN ESCOFET I PALAU, AUTÈNTIC TRESOR El 17 de novembre de 2012 va ingressar a títol de comodat, per part de la família Bach, el fons personal del general de Cadaqués, Joan Escofet i Palau. La descendència directa només femenina del productor del fons i successius entroncaments en les següens generacions van deixar l’arxiu al llarg dels segles XIX i XX primer a mans de la família Duran i finalment a la dels actuals dipositants, totes dues nissagues cadaquesenques. En qualsevol cas, el fet que enmig de circumstàncies atzaroses ens hagi pervingut aquesta documentació constitueix una realitat material certament excepcional.

Ho és pel fet que resulten molt estranys els fons personals d’individus realment rellevants dels segles XVIII i XIX que han arribat fins als nostres dies i que es conserven avui en arxius públics. També, en segon lloc, perquè el fons de Joan Escofet i Palau és d’una riquesa de continguts testimonials i d’un volum francament espectaculars. Fins al punt que podem parlar d’un autèntic tresor, si tenim en compte que documenta amb detall extraordinari els aspectes més destacats de la trajectòria vital d’un dels militars catalans més rellevants de la segona meitat del Setcents.

Durant els primers mesos d’enguany, el fons documental de Joan Escofet i Palau ha estat objecte d’un primer tractament arxivístic que ha inclòs la neteja, la substitució dels lligalls i altres elements de suport originals fortament deteriorats i la instal·lació en contenidors adequats de conservació, així com la classificació i la descripció sumària del contingut del fons. El volum resultant d’aquest primer tractament ha estat de 9,3 m (93 capses d’arxiu estàndard). La feina de descripció ha donat peu a la generació de 270 registres informàtics (a més de la descripció general del fons) que són consultables a hores d’ara a la pàgina web de l’Arxiu Nacional de Catalunya i que ofereixen una primera aproximació al riquíssim contingut del fons. D’aquesta manera, conscient del seu alt valor per al coneixement de la Catalunya del segle XVIII, el nostre centre ha posat el fons a disposició dels investigadors tan ràpidament com ha estat materialment possible.

Una biografia rellevant Joan Escofet i Palau va néixer a Cadaqués (Alt Empordà) el 1720 i va morir a la mateixa població el 1808.

Descendent de diverses generacions de botiguers actius a Figueres i partidaris dels Borbons des de primera hora, el llinatge procedia probablement del mas Escofet

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

3

Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. “Problemas de fortificación resueltos por los académicos de Barcelona”. 1751-1753 CAT/ ANC 1-1021 UC 113

de Vilamacolum (també a l’Alt Empordà) i s’establí probablement a principis del segle XVI a la vila costanera. Desconeixem les motivacions exactes del jove Joan Escofet, però el fet és que no volgué continuar la sòlida trajectòria comercial familiar i als 19 anys ingressà a l’exèrcit, dins el qual passà immediatament a servir a l’illa de Mallorca. El 1742, com a cadet, participà en l’expedició a Itàlia, on lluità durant set anys i fou ferit en diverses ocasions.

El 1749 accedí a l’Acadèmia Militar de Barcelona, obrint un dels aspectes més rellevants de la seva dedicació professional. L’any següent obtingué el títol d’enginyer, passant ben aviat a fer de docent. El 1755 fou nomenat enginyer ordinari amb grau de capità. Dels inicis com a tècnic d’execució d’obra pública destaca molt especialment, entre 1760 i 1762, la seva responsabilitat en la direcció del projecte de nou camí entre Barcelona i Lleida. El 1766 passà a projectar el castell d’Ayamonte (Huelva) i les sèquies reials de Motril

Cordó sanitari. “Correspondencia con los puestos del cordón en 92”. 1792 CAT/ANC 1– 1021 UC 123

(Granada) i València. El 1769 s’estableix a Lorca (Múrcia) on treballa també en la conducció d’aigües.

Durant els anys setanta viatja repetidament a Amèrica, primer a Veneçuela i després a l’Argentina. El 1779 treballa també en fer més operatiu el port de Santander, fins al seu nomenament com a brigadier i governador militar de Roses (1780), data en la qual, doncs, la seva dedicació predominant com a enginyer dóna pas a una acció reforçada en el vessant del comandament militar.

El 1789 fou nomenat tinent de rei a Barcelona i el 1791, ascendit a mariscal de camp i destinat a Figueres, a fi de contenir la “contaminació revolucionària”, tot dirigint el cordó sanitari de frontera. A l’esclat de la Guerra Gran, fou enginyer general de l’exèrcit de Catalunya i Rosselló sota les ordres del general Ricardos.

En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret (abril del 1793), fet

4

Governador de la plaça de Roses. Estats d’artilleria i tropa i obres de fortificació a Roses i castell de les Medes. 1723-1791 CAT/ ANC 1– 1021 UC 116

pel qual se li atorgà el grau de tinent general. Per encàrrec del comte de La Unión, reorganitzà el sometent, abolit el 1714. El 1795 com a comandant general de l’Empordà, aconsegueix resistir a Roses i Cadaqués fins a la pau de Basilea. L’any següent assolí la màxima responsabilitat política quan el rei el nomenà governador militar i polític de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva jubilació el 1798.

Fou també membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1754) i de la de Ciències de Barcelona (1790). Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà un projecte de regatge de l’Empordà basat en el Ter, el Fluvià i la Muga. Hom li ha atribuït la creació del Jardí del General, de Barcelona, obra del general Castaños.

El contingut del fons documental El fons documental que la família Bach ha dispositat a l’ANC és constituït principalment per la documentació aplegada i produïda per Joan Escofet i Palau com a resultat de la seva activitat més rellevant, la militar.

Inclou també, però, una extensa documentació de caire patrimonial i familiar, d’un notable interès local: títols de propietat, comptes d’arrendaments i de casa dels immobles de Cadaqués i Vilamacolum, documentació de les famílies Escofet, Moreno, Sastre i Duran, de la seva germana Anna, de la filla Marianna i de la seva muller Manuela Moreno i Montfar; de l’activitat comercial, en el tombant del segle XVIII, dels botiguers de Figueres Antoni Escofet i Comas i Josep Escofet i Sastre; i dels seus descendents, en particular Tomàs i Miquel Duran i Escofet i Manuel Duran i Bach. Aquesta part del fons permet sobretot una aproximació força acurada (a base de relacions de comptes i notes d’operacions) a l’activitat dels Escofet en els intercanvis amb el Rosselló i l’Occitània entre les acaballes del segle XVII i el final de la Guerra de Successió.

Pel que fa estrictament a l’activitat professional de Joan Escofet i Palau, el fons aplega documentació referent a la seva carrera militar (relacions de mèrits i retribucions, diaris i ajustaments, discursos, projectes, i me-

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

5

morials i correspondència dels viatges a Amèrica), l’obra pública (diaris d’execució, relacions de comptes i correspondència d’activitat a la construcció del camí Barcelona-Lleida o correspondència amb col·legues com Francisco Sabatini, Luis Chimioni o Pedro Lucuce, entre d’altres), a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona i el món dels enginyers militars a Catalunya (organització, dossiers de despeses, correspondència amb altres professors i problemes de fortificació lliurats pels alumnes), com a governador de la plaça de Roses, de comandant del Cordó Sanitari (informes i correspondència amb els municipis afectats i els llocs de control, certificats del pas de frontera i passaports emesos per municipis francesos), d’organització del sometent (particularment, estudis sobre la mobilització al corregiment de Mataró), de participació a les accions militars de la Guerra Gran i com a governador militar i polític de Barcelona. Destaca la documentació referent al replegament de l’exèrcit francès i l’anomenada Comissió de Figueres.

Una tercera part del fons, pendent d’una futura descripció més acurada que en millori l’accés als riquíssims continguts, la constitueix una molt extensa correspondència que conté milers de missives datades entre 1739 i 1808, referents a tots els aspectes de la vida personal i pública de Joan Escofet i Palau. Inclou també, encara que molt succintament, el testimoni de la seva intervenció a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la de Ciències Naturals i Arts. Finalment, el fons és força valuós pel que fa a la col·lecció de manuscrits, impresos i monografies que abasta des de la temàtica política i de govern (amb escrits anteriors, d’alt interès, del segles XVI-XVII i de procedència desconeguda), l’enginyeria, la literatura i les ciències fins a tota mena de gèneres majors i menors.

L’estructura i contingut del fons és la següent: Activitat personal i familiar

1602-1850

2,2 m

Gestió del patrimoni

1602-1859

0,7

Família Escofet

1660-1850

1

Família Moreno

1754-1801

0,4

Família Sastre

1748-1719

0,1

Família Duran

1646-1740

0,4

Activitat professional

1723-1802

2,5 m

Carrera militar

1744-1802

0,4

Obra pública

1762-1779

0,3

Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona

1751-1776

0,6

Governador de la plaça de Roses

1723-1791

0,2

Cordó sanitari

1786-1799

0,7

Sometents

1793-1796

0,3

Guerra Gran

1793-1795

0,3

Governador militar i polític de Barcelona

1796-1797

0,1

Relacions externes

1973-1991

3,1 m

Correspondència rebuda

1739-1804

3,1

Activitat associativa

1754-1790

0,1 m

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

1754-1790

0,1

0

1,4 m

Manuscrits

1500-1800

0,3

Impresos

1591-1802

0,7

Monografies

1749-1936

0,8

Publicacions periòdiques

1782-1805

0,1

Recursos d’informació

Total

9,3 m

El segle XVIII als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya El fons documental de Joan Escofet i Palau complementa d’altres també dipositats a l’ANC que faciliten una rica aproximació als fets polítics, culturals, econòmics i socials més rellevants de la segona meitat del Setcents. El nostre centre comença a acumular, en aquest marc cronòlogic, una extensa documentació de procedència privada, particularment rellevant. Cal comptar-hi, a més, encara, amb fons institucionals rellevants com ara el de la Reial Audiència de Catalunya; associatius, com el del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança de Barcelona, el Col·legi de Pesadors i Mesuradors Públics de Barcelona o els Corredors Reials de Canvis de Barcelona; empresarials, com el de la Real Fábrica de Indianas de Miquel Joseph Formentí y Compañía; però sobretot familiars i patrimonials amb una destacada presència en la vida pública catalana del moment: parlem de famílies de la burgesia comercial com ara els Nadal o els Catañer, o de fons nobiliaris com ara el dels llinatges Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès; els Moixó, marquesos de Sant Mori; els Mercader, comtes de Bell-lloc; els Despujol, marquesos de Palmerola; els Cruïlles de Peratallada, marquesos del Castell de Torrent; els Cartellà de Sabastida, barons de l’Albi; els Blanes-Centelles o els conservats a l’Arxiu del Palau-Requesens. Menció a part mereix el fons de la Família Barraquer, ingressat darrerament a

6

pondència (milers de cartes) que abasta pràcticament tot el període de vida activa de Joan Escofet i Palau com a enginyer i comandament militar. Segurament, no hi ha cap element rellevant de la realitat política catalana de la segona meitat del segle XVIII que no pugui ser objecte de seguiment a través de la documentació del fons documental del general de Cadaqués.

El fons Joan Escofet i Palau esdevé una font fonamental per a l’estudi de l’activitat i formació dels enginyers militars catalans de la segona meitat del Setcents i per al coneixement de l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. Però, sobretot, per a l’anàlisi de la Guerra Gran a l’Empordà i l’estudi de les relacions entre la Catalunya de final de segle i la França revolucionària. Esdevindrà, amb el progressiu coneixement de la seva existència per part dels investigadors, una peça essencial per a l’estudi polític i militar de la Catalunya del segle XVIII. Miquel Pérez Latre

RAMON DE RIALP I EL REGIMENT DE CAVALLERIA SUBIES (1705-1713)

Impresos. “Cansó nationale, sobre un ayre conegut”. 1792 CAT/ ANC 1-1021 UC 246

l’ANC, que conté la documentació de diverses generacions Set-centistes dels juristes de la família Casanova.

Existeix també abundant documentació del període a col·leccions com ara la Col·lecció de Bans, la Col·lecció Bibliogràfica o la Col·lecció de manuscrits i documents solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya. En definitiva, recolzat en aquest potent conjunt documental, el fons de Joan Escofet i Palau contribueix a convertir l’ANC en un punt de referència en l’estudi del segle XVIII català.

L’extraordinari valor del fons El fons Joan Escofet i Palau té un molt extraordinari valor documental. Se’l pot considerar una peça gairebé única, en tractar-se d’un riquíssim (qualitativament i quantitativa) fons personal del segle XVIII, tipologia pràcticament desconeguda al nostre país, més enllà de la documentació sobre la dimensió pública d’alguns personatges als fons patrimonials i familiars. Destaca molt particularment per la seva extraordinària corres-

La cavalleria austriacista Les unitats de cavalleria que van combatre al costat de Carles d’Àustria, en el context de la Guerra de Suc­ cessió, foren la cavalleria cuirassada i els dragons. La diferència bàsica entre les dues formacions era l’entrenament rebut pels seus genets. Els cuirassers fe­ ien la guerra muntats, mentre que els dragons, eren in­ fanteria muntada i a camp de batalla, desmuntaven per a lluitar.

En línies generals, tal com assenyalaven les Orde­ nances militars de Carles III del 17061, la cavalleria, s’organitzava en regiments compostos, al seu torn, de diverses companyies i esquadrons. La força prevista per a un regiment era d’uns 500 homes, però a la pràc­ tica n’eren poc més de 300. La tàctica emprada per als moviments a camp obert consistia en el desplaçament dels esquadrons, que s’organitzaven en tres files. El trot era lent, donat que s’intentava mantenir a tota costa la formació. A uns 100 metres abans de topar amb l’enemic, les tropes s’aturaven, i començava l’atac, di­ rigit sempre pel coronel del regiment.

Durant el període comprès entre 1705 i 1713, els re­ giments de cavalleria austriacista van ser diversos. El regiment de Dragons del Rei era austríac, els regi­ ments de Rafael Nebot, Joan Nebot, Josep Nebot, Josep Moragues i Clariana eren catalans, els de Pedro Mor­

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

7

Plana Major del Regiment de cavalleria cuirassada Subies, a 20 de juliol de 1712. CAT/ ANC 1- 420, UI 15.

Relació dels individus que formaven la companyia de Ramon de Rialp, s/d. CAT/ ANC 1- 420, UI 15.

ras i del Conde de la Puebla eren castellans i navarre­ sos, el regiment Aragón era aragonès, els d’Antoni Mas, Jaume Rosell, Joan Jacint Tàrrega eren valenci­ ans. Hi va haver, també, dos regiments de cavalleria llombarda: un de dragons i l’altre de cuirassers; eren els de George Hamilton i Edigio Roma.

seguidor de Manuel i d’Antoni Desvalls en l’aixecament austriacista que va tenir lloc a l’Urgell i a la Segarra2. Ramon de Rialp exercia, aleshores, de capità d’una de les companyies del regiment Subies, càrrec que va ocupar fins el 1707. A partir d’aquella data, fins a la desfeta del regiment, el 1713, en fou sergent major. La denominació de Subies feia referència i honor als dos coronels que va tenir el regiment: Miquel Subies (1705-1707) i Felip Subies (1707-1713)3. Abans de ser-ne, el coronel, Felip Subies, havia estat tinent (1705-1707). En ascendir, el comte de Guicciardi ocupà el seu lloc (1707-1713). El comte, abans era el sergent major (1705-1707) però, en ascendir, traspassà el seu ofici a Ramon de Rialp (1707-1713).

Formaven el regiment deu companyies, d’uns 50 ge­ nets aproximadament. Es probable que les companyies s’ajuntessin en dos esquadrons4. Els càrrecs que for­ maven el regiment, eren, per una banda, els oficials majors (coronel, tinent i sergent major), i per l’altra, els cornetes, furriers, trompetes, ferrers, caporals d’esquadra, capellans, auditors i soldats.

Ramon de Rialp, militar del regiment de cavalleria cuirassada Subies Part de l’activitat del regiment Subies (actiu entre 1705-1713), i més en concret, de la companyia de Ra­ mon de Rialp, queda palesa en la documentació conser­ vada a l’Arxiu Nacio­nal de Catalunya, en el fons del llinatge Rialp. Aquesta nissaga era originària de la vila pallaresa de Rialb, no obstant això, Ramon de Rialp i Safont, pertanyia a la branca de la família que s’havia establert a la vila d’Anglesola (Urgell).

Des d’una òptica militar, la primera notícia que es disposa de Ramon de Rialp, és quan apareix citat en una relació de cavallers del 1705, en la que hi figura com a

8

Racions de pa i ordi que rebia la companyia de Ramon de Rialp, a 4 de març de 1711.

CAT/ANC 1- 420, UI 15.

El regiment Subies, pertanyia a la cavalleria cui­ rassada, caracteritzada per vestir cuirassa i muntar en cavalls de gran mida. Duien dos pistoles llargues, col·locades a banda i banda de la muntura. També podi­ en portar un fusell i un sabre. Les companyies que hi formaven part van ser: companyia de la Coronela, companyia del Comte de Guicciardi, companyia de Ra­ mon de Rialp, companyia de Josep de Castellbell i Àger, companyia de Jeroni de Castellbell i Àger, com­ panyia de Pere Prat Santjulià, companyia d’Antoni Foi­ xà, companyia de Francesc Sala, companyia d’Albarca i companyia d’Agustí Fita. El nombre d’integrants anava molt vinculat a la pèrdua d’efectius i a l’habilitat de guanyar nous adeptes. Doncs com s’ha dit anteriorment el nombre estipulat eren 500, però normalment a penes es passava els 300.

L’objectiu del regiment durant la guerra, era el con­ trol del territori; és a dir, havien de conquerir les places fortes que els permetessin posicions dominants. Per ferho efectiu era necessari una bona preparació logística, en la que hi participarien diversos integrants. Per exem­

ple, els furriers s’encarregaven de distribuir certs sub­ ministraments a la tropa de la seva companyia, els capi­ tans, com Ramon de Rialp, s’encarregaven de l’allistament de nous soldats. Molts cops, aquestes tasques requerien l’emissió de salconduits, per això Manuel Desvalls i Miquel Subies, en van emetre a favor seu, deien i manaven [...] a totes y qualsevol persones, officials reals y de guerra, justícies y jurats, no impedescan, detingan en extorsió alguna fassen a la persona de don Ramon de Rialp de Anglesola [...]5. I determinaven que en tots aquells pobles pels que passés, se li donés assistència i allotjament.

Altres salconduits s’emetien a favor dels bagatgers, és a dir, les persones que s’encarregaven de transportar la impedimenta de l’exèrcit en marxa. Per traslladar tot el que necessitava la tropa, ja fos armament, roba o vi­ tualles, els bagatgers feien aquest servei amb carros i amb animals de bast (mules, matxos, burros, etc.). La caravana que es formava era flanquejada a banda i banda pel gruix de la tropa, excepte quan s’havia d’entrar en batalla que es quedava a reraguarda.

Una carta emesa a 2 de desembre de 1705 pels paers de Tàrrega, dirigida a Ramon de Rialp, il·lustra la ne­ cessitat d’emetre aquests documents: Per havernos dit los bagatgers dels carros que havien quedat en mal camp los carros carregats [...] ha motivat a suplicar nos afavoresca en que los dits bagatgers acabat son trànsit a Lleyda, recobren ses coses y nols ho fassem mal he perquè la universitat los ho hauria de pagar, y així esperam que nos faza eix favor y juntament nos en­ viarà repetits ordres [...]6.

L’exèrcit era finançat i proveït a partir del donatiu voluntari, aprovat a corts, les entregues en espècie, el saqueig del bagatge de l’enemic o l’allotjament de la tropa al seu pas pels municipis. Tota aquesta qüestió, s’ha de dir que, generà molt malestar entre la població, la qual es sentia pressionada a complaure els avitualla­ments exigits, i molts cops, fins hi tot, es van haver d’endeutar per fer els pagaments o fer ús de l’enginy per no fer-los efectius. A cada companyia, la persona del furrier, era l’encarregada de gestionar aquestes entrades, que en quan a alimentació, solien limitar-se a pa i ordi.

Tots els integrants del regiment rebien, seguint un sistema estrictament marcat, les racions d’aliment que els pertocava a diari. I cada mes obtenien les quantitats monetàries relatives al seus rangs. Depèn d’aquests, les “patacas” (unitat monetària que substituí al ral), a per­ cebre eren ben variables. Per exemple, una relació de 6 d’octubre de 1711, ens indica les enormes diferències entre rangs. Mentre un coronel podia cobrar 130

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

9 3.

4.

5.

6.

Normalment, el nom dels regiments es correspon amb el nom del seu coronel, que la majoria de vegades n’era propietari i dirigent.

HERNÁNDEZ, F. X. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714).

Uniformes, equipaments, organització. Barcelona, Dalmau, 2007, p. 62 CAT/ ANC 1– 420, UI 15. Certificat de salvaguarda a favor de Ramon de Rialp, emès per Manel Desvalls i de Vergós i Miquel de Subies, a 18 d’octubre de 1705.

CAT/ ANC 1– 420, UI 15. Sol·licitud d’un certificat de salvaguarda a favor dels bagatgers, fet pels paers de la vila de Tàrrega, dirigida a Ramon de Rialp, a 2 de desembre de 1705.

LA CIUTAT DE REPÒS I DE VACANCES, URBANISME I ARQUITECTURA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Resum del número de soldats de les companyies i els sous que percebien, a 6 d’octubre de 1711.

CAT/ ANC 1-420, UI 15.

“patacas” al mes, un capità unes 70, un trompeta 6, o un soldat solament 1.

La fi del regiment Subies L’any 1713, bona part dels efectius del regiment embarcaren amb els imperials per ser evacuats a Viena.

I el regiment Subies es desintegrava. Per la seva ban­ da, Ramon de Rialp no va embarcar, i seguint l’ítem de la resistència a ultrança, s’allistà al regiment de cavalle­ ria “Sant Jaume”, amb el grau de tinent coronel. Dit re­ giment s’acabava de constituir sota les ordres del mar­ qués del Poal. Amb la caiguda de Barcelona i després de Cardona, s’exilià a Viena, des d’on seguí afecte a Carles d’Àustria.

Montserrat Gisbert i Bel

Notes 1.

2.

Vegeu: www.guerradesuccessio.cat/images/documents/ ordenanzas_militares_carlos_III.pdf CASTELLVÍ, F. Narraciones históricas. Vol. 1. Madrid : Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, 1997. p.

621-622.

L’any 1931 la Presidència de la Generalitat de Catalunya encarregava a Santiago i a Nicolau Maria Rubió i Tudurí un pla d’ordenació territorial de tot el Principat de Catalunya. El Pla de Distribució en Zones del Territori Català –també conegut sota la denominació de Regional Planning–, fou un primer intent de planejament territorial i pretenia crear un Servei que tingués com a funcions la delimitació de zones de Catalunya, la reducció dels desequilibris entre els diferents territoris i el control sobre les obres que es projectessin amb la voluntat de protegir el paisatge natural i mantenir una harmonia entre entorn i arquitectura. L’Arxiu Nacional de Catalunya en conserva la formalització de l’avantprojecte i l’expedient dels pagaments fets a Eduard Medrano per les feines realitzades en relació al mateix.

El pla –presentat al públic mitjançant una exposició de gràfics i fotografies al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat l’estiu del 1933 i que tingué com a acte de clausura una conferència a càrrec de Santiago Rubió i Tudurí el 7 d’agost de 1933–, no va passar de ser un avantprojecte i el Servei que l’havia de desenvolupar no es va arribar a crear mai malgrat estar redactat el projecte de decret de constitució de l’Oficina Tècnica del Pla de Zones de Catalunya.

En paral·lel a la redacció del Regional Planning, un grup d’arquitectes racionalistes catalans format l’any 1929 sota l’acrònim de GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) presentava una proposta global per a la ciutat de Barcelona coneguda com a Pla per la Nova Barcelona o Pla Macià. El pla, que naixia com una iniciativa del grup i no com un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona o de la Generalitat, era un

10

plantejament teòric que pretenia estructurar la ciutat a partir del port, de les vies que la comuniquen amb el Vallès i de l’eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Barcelona a Castelldefels. Els màxims impulsors foren Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé i suggeria, entre d’altres, la renovació urbana del centre històric, el creixement futur de la ciutat seguint el model d’Eixample definit per Cerdà, la classificació de la ciutat en zones, la construcció d’una city (centre polític i econòmic de la ciutat) situada al port i a primera línia del front marítim i la comunicació amb les platges del Llobregat. El nom del projecte fou proposat en honor al President de la Generalitat –que acabava de morir el dia de Nadal de 1933– per l’arquitecte suís Le Corbusier qui, juntament amb Pierre Jeanneret, van col·laborar en la redacció del pla.

Una de les propostes estrella del pla era el projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances. El seu objectiu era construir una ciutat verda de cap de setmana, de convalescència i de vacances, entre la franja que voreja la conca del Llobregat fins les costes del Garraf, afectant terrenys pantanosos dels termes municipals de Gavà, el Prat de Llobregat, Viladecans i Castelldefels. En aquells moments era una zona incomunicada amb la ciutat de Barcelona ja que encara no s’havia realitzat la prolongació de la Gran Via de les Corts Catalanes, l’anomenada, anys després, autovia de Castelldefels i que ja es contemplava en el Pla Macià.

En els terrenys esmentats es crearien platges lliures amb balnearis econòmics, piscines, solàriums, camps d’esport, parcs d’atraccions, colònies per a vacances de cap de setmana, hotels per al repòs fisiològic, restaurants i horts de lloguer. El projecte preveia la conservació del paisatge amb els seus atractius naturals i definia la nova ciutat a partir de cinc àrees: zona de banys amb capacitat per absorbir grans aglomeracions; zona de cap de setmana amb cases desmuntables de lloguer i destinada a allotjar aquells que volguessin passar el cap de setmana vora el mar; zona de residència amb hotels, cases mínimes i colònies escolars; zona per a cura de repòs amb hotels sanatoris; i zona de conreu, comú a les quatre zones aquí descrites i dedicada al conreu de petits horts de lloguer.

Era una ciutat pensada per l’organització racional del repòs de la classe treballadora i persones de mitjans modestos que constituïen la part més nombrosa de la població de Barcelona i que sentien una necessitat creixent de contacte amb la natura i de sortir de la ciutat durant els caps de setmana i festius, períodes en què omplien les platges més properes a la ciutat −Barceloneta, Poblenou, Badalona o Montgat−, situades en zones industrials i on les seves aigües impurificades en desaconsellaven el bany i constituïen un perill per a la salut pública de la població.

El projecte tingué un fort ressò internacional i el Quart Congrés Internacional de l’Arquitectura Moderna

Fullet de propaganda “La Ciutat de Repòs i de Vacances”. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

CAT/ ANC 1-1-T-808

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

11

celebrat l’any 1933 al vaixell Patris II entre Marsella i Atenes i organitzat pel Comitè Internacional per a la Resolució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània (CIRPAC), incorporà els seus principis. Dit congrés es va preparar en una reunió celebrada pel CIRPAC a Barcelona entre el 30 de març i el 2 d’abril de 1932. Els amfitrions foren els arquitectes del GATCPAC i hi assistiren figures com Le Corbusier, Van Eastern, Gropius o Bourgeois entre d’altres. Tots ells foren rebuts oficialment pel president Macià i per l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader.

Amb el propòsit de difondre entre la població de Barcelona el projecte, el GATCPAC va organitzar, l’any 1933, una exposició al soterrani de la Plaça Catalunya de Barcelona i hi va dedicar un article en el número de 7 de la revista “A.C. Documentos de Actividad Contemporánea”, editada pel GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea), amb el títol “La ciudad de reposo que necesita Barcelona”.

El projecte va anar més enllà d’un simple plantejament teòric. Així és com es va constituir una junta que va aplegar a tot un seguit d’entitats –entre les que hi havia l’Ateneu Polytechnicum, la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Unió Catalana de Federacions Esportives i el CADCI entre d’altres– que cregué convenient buscar la col·laboració d’altres entitats de caràcter social i de tots els ciutadans en general i procedí a la creació d’una societat cooperativa popular amb la voluntat de dur a terme la construcció del complex. La cooperativa fou legalment constituïda el 22 de desembre de 1933 amb el nom “La Ciutat de Repòs i de Vacances” i arribà a tenir 800.000 socis.

El 9 de gener de 1934 el president de la Cooperativa, Francesc de Paula Maspons i Anglasell, es dirigia mitjançant una carta a la Presidència de la Generalitat de Catalunya informant-la de l’ampli projecte que es proposava executar i hi adjuntava una còpia del estatuts de la cooperativa i una memòria del projecte per demostrar-ne la seva utilitat pública i fent evident que els que el promovien no hi tenien cap mena d’interès lucratiu. En la mateixa missiva el president de la cooperativa oferia la seva col·laboració a l’obra general de la Generalitat de Catalunya i proposava crear un enllaç entre la mateixa Generalitat i la cooperativa per mirar de dur a terme amb la major celeritat possible l’execució de l’obra.

Mitjançant Ordre de 5 de maig de 1934 de la Conselleria d’Economia i Agricultura, la Generalitat, justificant el seu interès públic, posava sota el seu patronatge el projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances i creava

Carta adreçada al President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, on el GATCPAC li agraeix la seva col·laboració en la reunió dels arquitectes del CIRPAC celebrada a Barcelona l’any 1932. Fons President Francesc Macià (documentació institucional). CAT/ ANC 1-818-T-5712.

una Ponència de relació entre la mateixa Generalitat, els ajuntaments dels termes municipals afectats pel projecte i la mateixa Cooperativa. La finalitat de la Ponència seria la de proposar a la Conselleria d’Economia i Agricultura les solucions més adients en cas que –com era de preveure per la magnitud de l’obra projectada– la Cooperativa hagués de prendre decisions que excedissin les facultats que tenia atorgades segons la Llei de Cooperatives vigent. La primera reunió de la Ponència es celebrava l’11 de maig de 1934 i acordava demanar a la Generalitat que es fessin les gestions oportunes per decretar que els terrenys previstos per a construir-hi la Ciutat del Repòs fossin destinats a aquest fi, i no a cap altre, i evitar així la puja de preus dels mateixos i facilitar-ne l’expropiació.

La dificultat però de dur a terme aquest colossal projecte, juntament amb les tensions polítiques del moment que portarien als Fets d’octubre de 1934 i dos anys des-

12

Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, rep als delegats del CIRPAC reunits a Barcelona per tal de preparar el IV Congrés Internacional de l’Arquitectura Moderna. L’acompanyen, entre d’altres, Le Corbusier, Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé. Fons Brangulí (fotògrafs).

CAT/ ANC 1-42-T-1005.

que portarien als Fets d’octubre de 1934 i dos anys després a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, van fer que per Decret de 10 d’agost de 1937 la Cooperativa “La Ciutat de Repòs i Vacances” posés a disposició del Departament d’Economia la seva obra projectada i quedés intervinguda sota la tutela d’un Comitè d’Intervenció presidit pel Conseller d’Economia. Així doncs, la Generalitat passava a fer-se càrrec del pla d’obres.

Per un Decret de 4 d’octubre de 1937 de la Presidència de la Generalitat, s’establien els límits on seria construïda la Ciutat de Repòs i de Vacances, a la que es concedia el dret d’ocupació dels terrenys que s’hi esmentaven, sens perjudici dels drets de propietat que poguessin al·legar els municipis o particulars afectats i impedint a aquests últims urbanitzar, alienar, gravar o bastir cap mena d’edificació sense l’autorització expressa del Comitè d’Intervenció de la Generalitat de Catalunya a la Cooperativa.

Malgrat la publicació d’aquest decret que hauria hagut de fer possible la construcció de la Ciutat de Repòs i de Vacances, aquesta no va poder ser mai realitzada.

A banda de la documentació aquí citada i custodiada a l’ANC, a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya s’hi conserva el fons del GATCPAC, for-

mat per 240 expedients realitzats entre 1930 i 1939 i projectes col·lectius entre els que destaca el de la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enric Terradellas Prat

L’SDANC: DEU ANYS AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ L’Arxiu Nacional de Catalunya ha celebrat, durant el curs escolar 2012-2013, el desè aniversari de la creació del seu Servei Didàctic (SDANC).

El projecte es va iniciar al setembre de 2002, gràcies a la col·laboració establerta entre l’ANC i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en entendre els beneficis comuns i el potencial d’innovació didàctica que aquest servei podia reportar.

Arribar fins a aquells acords va representar ja un èxit, en un context en què les accions didàctiques dutes a terme en l’àmbit dels arxius del nostre país havien estat esporàdiques i basades fonamentalment en el voluntarisme d’arxivers i docents. Malgrat la situació però, es vivia un clima en què tant des del món dels arxius, com dels docents, es veia la necessitat d’organitzar un

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

13

sistema específic d’atenció als usuaris escolars. L’ANC va saber copsar aquesta necessitat i, amb la col·laboració de la professora Gemma Tribó i el Grup de recerca Arxididàctica, es van elaborar les primeres línies del disseny del projecte que van cloure amb la signatura dels acords institucionals abans esmentats.

Iniciar un servei d’aquestes característiques representava un repte important, tot estava per fer: calia prendre decisions sobre la tipologia de servei que es volia oferir, a quin públic específic s’havia d’adreçar o quina mena de recursos s’elaborarien i sempre amb la incertesa que comportava no disposar d’un equip humà estable, ja que no es garantia, per part del Departament d’Ensenyament la continuïtat de la dotació al servei d’una plaça de professor, condició necessària per a la sostenibilitat d’un projecte que, si tenia alguna premissa, era la de que calia fonamentar-lo en un equip mixt format per arxivers i docents. Així doncs, l’SDANC va néixer amb la il·lusió d’un equip molt motivat que va posar la mirada en els objectius finals del servei i va intentar demostrar, amb el desenvolupament de la seva tasca, la viabilitat i la rendibilitat del projecte assegurant així la continuïtat en la confiança dipositada per part de les institucions.

Estand de l’Arxiu Nacional de Catalunya-Servei didàctic a la Fira de Museus i Educació. Reials Drassanes de Barcelona, juny, 2006.

CAT/ ANC Arxiu de gestió (Foto: F. Olivé)

Quina mena de servei oferir? Una recerca prèvia, gràcies a una llicència d’estudis del Departament d’Ensenyament, ens va permetre conèixer experiències dutes a terme en altres arxius, tant del país com d’altres indrets, i ens va facilitar la presa de les primeres decisions a partir de les quals s’havia d’orientar la tasca.

La primera d’aquestes decisions va ser el propi nom del servei: servei educatiu?, servei pedagògic?, aula didàctica? Ens varem inclinar per Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya (SDANC). Des de la nostra perspectiva el més adient era nomenar-nos com a servei didàctic, atès que el nostre objectiu havia de ser el de donar eines i instruments per facilitar l’ús del patrimoni documental com a recurs educatiu; per tant, més que orientar-nos a la reflexió teòrica ho fèiem a la pràctica i, més que limitar-nos a crear un servei d’atenció als usuaris, cercàvem crear un servei que intermediés entre l’arxiu i els centres educatius, bo i oferint recursos formatius capaços d’introduir canvis a l’aula; també atenent als usuaris, naturalment, però amb la mirada sempre posada a l’aula, més que al propi arxiu. Així doncs, ens interessava bàsicament el disseny de procediments i d’eines que facilitessin aquesta aplicació i, en conseqüència, els materials didàctics o les activitats que havíem de dissenyar les concebíem més bé com una exemplificació d’una manera de treballar que havíem de saber transmetre als mestres que no pas com un producte únic pensat per captar usuaris.

Fet aquest primer posicionament, la implementació del SDANC es va basar en tres principis fonamentals als quals es va cercar donar resposta amb la formació d’un equip mixt format per tècnics docents i arxivers:

Estand de l’Arxiu Nacional de Catalunya-Servei didàctic a la Fira de Presentació del PAE 2013-2014. Cosmocaixa, juny 2013.

(Foto: IMEB/ PAE)

14

Alumnes que participen en una activitat del Servei didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

CAT/ ANC Arxiu de gestió (fotos: vídeo ANC/PAE)

El primer és que, la vessant patrimonial dels documents implica la responsabilitat de les institucions arxivístiques de facilitar-ne l’accés. Això significa accés a la consulta, ja sigui presencial o telemàtica, i accés intel·lectual a la informació que ofereix el document.

El segon principi és que la necessitat d’introduir una metodologia competencial en l’ensenyament, especialment de les ciències socials, exigeix la preparació de recursos metodològics que facilitin l’ús de les fonts primàries.

I el tercer és que l’aplicació didàctica del patrimoni documental ha de partir de la idea del document com a font de coneixement, és a dir que s’ha d’analitzar, qüestionar i contrastar la informació que conté la font, la qual cosa comporta defugir el seu tractament com a il·lustració d’un discurs prèviament elaborat.

D’acord amb aquestes premisses, en una primera fase de desenvolupament (2002-2009) es va posar un èmfasi especial en l’atenció dels usuaris presencials i en el disseny d’instruments, entre els quals cal destacar l’aplicació ANC@ula i l’edició de materials didàctics .

Quant a l’atenció als usuaris presencials, una de les característiques del SDANC és que es programa l’activitat d’acord amb els objectius didàctics del professorat. Nosaltres entenem que qui dissenya el procés global d’ensenyament-aprenentatge és el centre educatiu i és el professor qui ha de veure l’encaix de l’activitat dins de la seva programació; però sens dubte, una adaptació feta a mida sempre en millorarà els resultats i si es tracta de transferir metodologia a l’aula sembla recomanable aquest apropament. Per tant, el contingut de les visites i els tallers, així com l’atenció individualitzada de l’alumnat, passen per la coordinació prèvia amb el professorat amb qui s’acorden els continguts i la metodologia que s’emprarà, amb la finalitat de garantir l’assoliment dels objectius didàctics que s’hagin proposat. També cal remarcar que en disposar de professorat dins del nostre equip, és relativament fàcil preveure les necessitats que es poden presentar i les adaptacions que cal fer de les activitats no resulten complicades d’assumir.

El disseny de l’aplicació ANC@ula, en canvi, es va presentar com un projecte ambiciós i molt més complex que l’atenció dels usuaris presencials, sobretot perquè encara s’estaven desenvolupant les pròpies aplicacions de gestió de documents dels arxius i no disposàvem de models d’altres aplicacions d’arxius amb finalitats didàctiques, però varem considerar que per facilitar l’accés dels alumnes als documents calia fer possible que l’arxiu entrés a l’aula i, per tant, ens havíem de servir de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

15

Es va dissenyar doncs, una aplicació que presenta un conjunt de documents seleccionats a partir d’uns criteris didàctics i que es descriuen tenint en compte les normes de descripció arxivística i el currículum de l’alumnat.

S’afegeix, a més, la possibilitat d’accedir a la imatge digitalitzada del document. L’any 2008 aquesta aplicació es va publicar a internet i té molt bona acceptació per part del professorat, que la utilitza tant per a la preparació de les seves classes, com per orientar l’alumnat en la realització de treballs de recerca.

En relació a la preparació de materials didàctics es van iniciar tres col·leccions en suport paper: Fem parlar les Fonts, adreçada a presentar recursos metodològics; Les Claus de la Història, proposta detallada d’explotació didàctica d’un conjunt de documents entorn d’un tema i, finalment, Exposicions, una mirada crítica que presenta les guies didàctiques de les exposicions més rellevants realitzades per l’ANC, algunes de les quals són itinerants. Així mateix es van publicar algunes publicacions adreçades a la difusió, entre el públic infantil i juvenil, com per exemple els dos volums de la Petita Història de l’Editorial Mediterrània.

Més endavant, es va publicar a internet el bloc Recursos Didàctics que aporta un conjunt de propostes didàctiques en relació a un tema i amb una vinculació directa al currículum, així com també fitxes de treball i procediments que poden ser aplicats a l’aula sobre fonts documentals de qualsevol arxiu i en contextos d’aprenentatge diferents.

Alhora que s’ha anat desenvolupant el projecte, la tasca de reflexió ha avançat a partir de la participació en diferents xarxes i grups de treball, com el grup DidDoc, o la participació en jornades i congressos. En aquest sentit cal destacar també la participació del SDANC en les diferents edicions de les Jornades Educació i Arxius, tant en la pròpia organització de les jornades com amb la presentació de comunicacions o ponències, la qual cosa ens ha permès mantenir un contacte i uns intercanvis molt positius amb professionals i institucions que treballen, com nosaltres, per promoure l’aplicació didàctica del patrimoni documental. També es remarcable la participació del servei en el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.

El resultat d’aquesta reflexió i de l’experiència en general, s’ha comunicat i s’ha donat a conèixer a través de diverses publicacions especialitzades, de la participació en seminaris, jornades i congressos o d’accions formatives adreçades a arxivers i a docents.

Al 2008, l’evolució del servei i el conjunt dels resultats aportats, van dur el Departament d’Ensenyament a

considerar l’SDANC com un element d’innovació didàctica, l’experiència del qual s’havia de posar al servei tant de la comunitat educativa com també d’altres institucions del territori i va proposar a l’Arxiu Nacional de Catalunya la vinculació del SDANC al CESIRE (Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa del Departament d’Ensenyament, en l’àmbit de les humanitats, les ciències socials i la filosofia). Per tant, als objectius abans esmentats s’hi va afegir els propis del CESIRE que tenen dues vessants fonamentals: D’una banda, promoure la recerca en didàctica i educació i facilitar-ne la transferència a l’aula i, de l’altra, dissenyar activitats i recursos que promoguin la innovació educativa, per tal de millorar els resultats de l’alumnat.

Les noves funcions assolides han comportat que, a partir de 2008 s’hagin iniciat noves línies de treball i participat en diferents projectes, alguns compartits amb els CESIRE dels altres àmbits curriculars (matemàtiques, ciències, tecnologia i llengües), altres en col·laboració amb institucions diverses del territori, i tots ells orientats a promoure la innovació didàctica. Els més destacats són: la participació en l’aplicació ARC, amb l’elaboració o descripció de propostes didàctiques; l’organització de diversos cursos i activitats de formació del professorat; la dinamització de grups de treball i la difusió d’activitats educatives.

Així mateix s’ha participat en diversos projectes duts a terme, tant en col·laboració amb altres institucions, com entre diferents serveis del propi Departament d’Ensenyament. D’aquests cal destacar Jo sí, Educació per a la integritat, que es realitza en col·laboració amb l’Oficina Antifrau de Catalunya i Apadrinem el Nostre Patrimoni, liderat pel propi Departament.

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha dedicat i dedica grans esforços en la salvaguarda del patrimoni documental i en el coneixement d’aquest per part de la societat i, de manera molt especial, per part dels docents i alumnes del nostre país. En conseqüència, la implementació i el manteniment d’un Servei Didàctic esdevé un instrument fonamental per l’assoliment de part dels objectius que li són propis.

El Departament d’Ensenyament, per la seva banda, s’esmerça en millorar els resultats de l’alumnat i, per tant, cerca estratègies per millorar la innovació didàctica i la qualitat de l’educació; per tant, l’existència i el manteniment d’un servei que actua de pont entre la innovació didàctica i els centres educatius, fa possible la introducció de millores en la pràctica d’aula i representa una inversió de futur.

16

La tasca realitzada durant aquests anys no ha estat aïllada de l’evolució que han fet els arxius del país, en general. Des de 2002, l’oferta d’activitats i materials didàctics d’arxius no només s’ha multiplicat, especialment pel que fa als arxius comarcals, sinó que es consolida i en millora la qualitat. Tal com s’ha pogut observar, a través de les diferents edicions de les Jornades Educació i Arxius, en general es va avançant, malgrat les dificultats, en un camí que caldrà recórrer plegats.

Tal com dèiem més amunt, aspirem a introduir canvis metodològics a l’aula; assolir aquest objectiu un arxiu sol potser és una utopia, però a mida que més arxius es sumen al projecte, la utopia esdevé realitat.

La commemoració de l’aniversari dels 10 primers anys del SDANC com a servei plenament integrat en l’estructura de l’Arxiu, representa no només la voluntat de posar en valor els objectius assolits, sinó, especialment, la voluntat de remarcar una de les línies principals de l’acció de l’Arxiu en la consolidació d’un servei que mira cap al futur. Aquest és el nostre repte i la nostra il·lusió.

Pilar Reverté

L’ARXIU DE REDACCIÓ D’EL PAÍS CATALUÑA INGRESSA A L’ANC A finals d’abril d’enguany l’Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat una valuosa documentació, testimoni alhora de la realitat del nostre país en tota la seva riquesa i complexitat i de les mateixes característiques del treball periodístic durant les darreres dècades del segle XX. Es tracta de l’arxiu de dossiers de redacció (aproximadament uns trenta mil, continguts en 887 unitats d’instal·lació), elaborats pel diari El País Cataluña des de l’inici de la seva edició a Barcelona. El País és un diari en castellà publicat a Madrid, amb cinc edicions territorials (Madrid, Andalusia, Catalunya, Euskadi i País Valencià), cadascuna amb un quadern específic d’informació local. Fou fundat per José Ortega Spottorno i el primer número es publicà el 4 de maig de 1976.

Adquirí ben aviat un paper important en el sector ideològic socialdemòcrata i en el context de la transició espanyola des de la Dictadura. Donà veu a antics lluitadors antifranquistes i als defensors de la democràcia en moments de canvi molt sensible. Juan Luis Cebrián, que venia de dirigir els últims informatius del franquisme, en fou el primer director (fins el 1988). La nit del 23 de febrer de 1981 fou el primer mitjà en posar en circulació una edició especial, sota el títol “El País, amb la Constitució”. El 1983 el diari fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats en reconeixement a la seva defensa dels valors democràtics. El 1996 esdevingué el segon periòdic de l’estat espanyol en oferir una edició electrònica a Internet, El País Digital, després del diari en llengua catalana Avui.

L’edició catalana d’El País es posà en marxa l’any 1982, impulsada pel periodista Rafael Jorba, juntament amb un equip del qual formà part, entre d’altres, l’actual director de La Vanguardia, José Antich. Entre 1989 i 2009 Xavier Vidal-Folch fou director adjunt del diari i responsable de l’edició feta a Barcelona. Des del novembre de 2010 Francesc Valls, subdirector local des del 2005, passà a dirigir l’edició del diari a Catalunya, en substitució d’Enric Hernández, que n’havia estat el responsable només durant uns mesos. El maig de 2012, finalment, la direcció de l’edició a Barcelona va passar a mans del també director adjunt del diari Lluís Bassets, que n’és actualment responsable. El fons ha estat conservat per l’empresa productora a la seu de la delegació a Barcelona al carrer Consell de Cent número 341. El fons va ingressar a l’ANC, a títol de comodat per part de l’empresa Ediciones El País, SL. Al llarg dels darrers mesos s’està procedint a la identificació de

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

17

cadascun dels dossiers de redacció durant el període 1982-2012, que incorporen retalls de premsa, documents rebuts i documentació gràfica, reflex de la vida política, econòmica, social, cultural i esportiva del nostre país als darrers trenta anys. El conjunt de l’ingrés, que aplega també una col·lecció sencera del diari i del suplement setmanal, ocupa un volum total de 150,9 metres.

Miquel Pérez Latre

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC) PARTICIPA A LA JORNADA: “COMPROMISOS DE QUALITAT AMB ELS CIUTADANS A LES UNITATS D’INFORMACIÓ” El passat 31 de maig l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha participat en una jornada dedicada a la gestió de la qualitat aplicada a les unitats d’informació, arxius, biblioteques i centres de documentació. El tema de la jornada s’ha centrat en presentar la importància de les cartes de servei com a eines essencials de millora de la qualitat dels serveis.

La jornada s’ha desenvolupat a la seu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i ha estat organitzada pel Grup de Recerca DENEA en col·laboració amb la Facultat. Els objectius d’aquesta sessió han estat: – Sensibilitzar els professionals de les unitats d’informació de la importància de gestionar les institucions mitjançant les tècniques de gestió de la qualitat.

– Presentar les cartes de servei i el sistema de queixes i suggeriments com a eines essencials per a la gestió dels compromisos de qualitat amb els usuaris – Difondre l’ús d’aquestes eines a les unitats d’informació i, – Conscienciar de la importància de gestionar sistemes de qualitat a les administracions públiques.

La jornada ha comptat amb una conferència inaugural sobre l’excel·lència a càrrec del Dr. Enric Brull, director de l’Àrea de Coneixement i Qualitat de la Diputació de Tarragona i la presentació del Mapa de qualitat de les unitats d’informació a Espanya, per la Dra. Concepción Rodríguez, membre del grup DENEA. La segona part de la jornada ha estat dedicada a les experiències. La participació de l’ANC en la Taula rodona “Les cartes de servei: compromisos i indicadors””

ha estat a càrrec de la Responsable d’Informació i Qualitat, Sra. Rosa M. Cruellas i Serra.

La intervenció s’ha centrat en presentar l’experiència de l’ANC en la implantació d’una Carta de serveis i en fer una valoració global del que ha suposat per a l’ANC, que compta amb un Sistema de Gestió de la Qualitat (SGQ) certificat d’acord amb la Norma ISO 9001.

El debat s’ha vertebrat a través de la formulació de tres qüestions:  Com han estat rebuts pels nostres usuaris els compromisos establerts a la Carta de serveis i si demanen el compliment dels mateixos.  Quina ha estat l’estratègia de l’ANC a l’hora de decidir els compromisos que s’inclouen en la seva carta de serveis.  Quins canvis ha pogut comportar l’establiment dels indicadors de seguiment en relació als compromisos adquirits en la carta de servies.

En aquesta Taula rodona també han participat la Sra. Núria Altarriba (Biblioteca de Catalunya), la Sra. Montserrat Espinós (Universitat Pompeu Fabra) i la Sra. Adelaida Ferrer (membre del grup DENEA).

La Jornada l’ha conclòs la Dra. Carina Rey, directora del grup DENEA, que ha presentat una ponència sobre les errades en l’aplicació de les eines de qualitat.

Rosa M. Cruellas i Serra

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC) RENOVA EL CERTIFICAT DE QUALITAT D’ACORD AMB LA NORMA ISO 9001 L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) compta amb un Sistema de Gestió de la Qualitat certificat, d’acord amb la Norma ISO 9001, des de l’any 2004 i té un objectiu doble: 1. La millora contínua dels processos de treball i de la qualitat dels serveis que ofereix el centre.

2. L’orientació de l’organització cap a la satisfacció dels destinataris dels serveis.

El manteniment del Sistema de Gestió de la Qualitat es recolza, principalment, en dos elements: – L’estratègia de la millora contínua.

– L’avaluació del Sistema de Qualitat mitjançant les auditories de control.

Així, doncs, el passat 21 de març l’empresa de certificació Global Certification Spain va realitzar una nova Auditoria de Recertificació del Sistema de Gestió de la

18

Qualitat implantat a l’ANC i la seva adequació a la Norma ISO 9001 Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits.

L’auditora va emetre un Informe favorable d’auditoria i va recomanar la renovació del Certificat de Qualitat que l’ANC va obtenir el mes d’abril de l’any 2004. Amb la recertificació es reforça la consolidació del Sistema de Gestió de la Qualitat de l’ANC i acredita que el seu sistema de qualitat compleix els requisits que estableix la Norma ISO 9001.

El compromís de la direcció i la col·laboració i implicació del personal de l’ANC han estat bàsics per assolir la recertificació.

L’ANC continua centrant els seus esforços en el manteniment dels elements clau de la qualitat i en la filosofia que persegueix la Norma ISO 9001. Un bon exemple d’això, ha estat la reedició de la Carta de serveis el passat mes de juliol de 2012 on s’han incorporat nous serveis i nous compromisos relacionats amb el Servei de Préstec Interbibliotecari i amb les activitats culturals planificades per a la difusió i la comunicació dels fons de l’arxiu.

El manteniment del Sistema de Gestió de la Qualitat esdevé una expressió del compromís de qualitat de l’ANC vers els seus usuaris aportant beneficis no només per a aquests, sinó també aportant beneficis per a la pròpia organització.

Rosa Maria Cruellas i Serra

A TRAVÉS DEL CERCANC JA ES POT CONSULTAR EL CATÀLEG DE LA SÈRIE ECONÒMICA DEL FONS DE LA JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA Un total de 2.069 dossiers del fons Junta de Museus de Catalunya són consultables per Internet. La documentació d’aquesta sèrie és un testimoni de la gestió dels recursos econòmics obtinguts per al manteniment i l’administració dels museus i l’adquisició de fons museístics. Aquests recursos procedien de les aportacions de les administracions municipal i provincial que actuaven com a patrocinadors.

Des de la seva constitució, com a Junta de Museus de Barcelona, el 1907, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona hi destinaven partides pressupostàries anuals. També van contribuir-hi la Mancomunitat (19141924) i la Generalitat de Catalunya (1931-1939), i després de la Guerra Civil, en set ocasions el Ministeri d’Educació.

Factura de l’Arxiu Mas sobre la reproducció de 17 fotografies per publicar al Butlletí dels Museus de Barcelona, lliurament núm. 67.

(1937). Fons Junta de Museus de Catalunya.

CAT/ ANC 1-715-T-5173

Els expedients, datats entre 1902-1985, reflecteixen les diferents pràctiques comptables i de gestió econòmica de cada època. En aquest sentit cal dir que fins el 1939 els expedients eren molt complets i sistemàtics.

Els documents d’aquesta sèrie tracten bàsicament dels assumptes o temes següents: 1. Ingressos. Expedients de recaptacions obtingudes per la venda d’entrades i de publicacions, com ara guies, catàlegs, postals, fotografies, llibres.

2. Despeses generals. Expedients de gestió de la despesa, des de la provisió de fons fins el pagament. Inclouen ordres de pagament, factures i rebuts. Entre altres figuren, els costos d’administració, neteja i manteniment dels museus, l’organització d’exposicions, nòmines i retribucions del personal, construcció d’alguns edificis del recinte del Poble Espanyol i les despeses de la Biblioteca i del Taller de restauració.

3. Adquisicions d’obres d’art per als museus. Expedients d’adquisicions de quadres, dibuixos, peces de ceràmica, mobiliari, teixits, etc.

4. Ingressos i despeses d’exposicions. Expedients de les despeses de les exposicions organitzades per la Junta i liquidades amb càrrec a les recaptacions obtingudes.

5. Liquidacions a favor de les editorials. Expedients de les liquidacions de les vendes de les publicacions

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

19

dipositades a les botigues dels museus per les editorials, distribuïdors i llibreters.

6. Justificacions de despeses. Expedients que contenen la còpia de la relació de les despeses i dels rebuts adreçades a l’Interventor amb l’objecte de ser fiscalitzades.

7. Liquidacions dels pressupostos. Expedients dels resums dels ingressos i despeses aprovats i presentats per l’Administració a la Junta. En alguns casos també hi són les propostes de consignacions pressupostàries per a l’exercici següent.

Les dades recollides en el catàleg de la sèrie són: a) títol atribuït de l’expedient o document; b) dates extremes, any d’inici i any finalització de l’expedient; c) abast i contingut de l’expedient i descriptors onomàstics, toponímics i d’entitats; d) volum de la documentació; e) número de la unitat d’instal·lació; i f) codi de referència per a sol·licitar la documentació a l’ANC. Les tres sèries catalogades d’aquest fons –Actes, General i Econòmica– sumen un total de 6.722 unitats documentals, arxivades en 253 unitats d’instal·lació. La descripció és accessible a través de CercANC i, en el cas de les sèries Actes i General, també es pot consultar la documentació.

Marc-Aureli Berenguer Casulleras

UNA MILLORA A LA BIBLIOTECA DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA: LA INCORPORACIÓ DEL PROGRAMA DE GESTIÓ BIBLIOTECÀRIA”MILLENNIUM” Enguany la Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha incorporat el programari de gestió bibliotecària “Millennium”.

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura ha liderat la posada en marxa del programari, que ja utilitzen les biblioteques públiques, les biblioteques universitàries i la Biblioteca de Catalunya, amb l’objectiu de millorar totes les funcionalitats i processos de la Xarxa de les BEG. La Biblioteca de l’ANC, biblioteca auxiliar i de reserva, forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG). La seva missió és garantir la selecció, organització, difusió, accés i conservació dels recursos d’informació bibliogràfics i hemerogràfics, amb la finalitat de ser un instrument útil per atendre les necessitats directes i específiques dels seus usuaris mitjançant la utilització d’infrastructures i serveis de qualitat.

La Biblioteca està especialitzada en història moderna i contemporània de Catalunya, especialment de la Generalitat i les seves institucions, en arxivística i gestió documental. La col·lecció conté també monografies d’altres àmbits temàtics que complementen els diferents fons documentals que es conserven a l’ANC. Compta, a més, amb hemeroteca auxiliar i de reserva.

El catàleg el formen més de 47.000 registres.

La Biblioteca de l’ANC rep 37 títols de publicacions periòdiques per subscripció i 93 més per donació i/ o intercanvi.

El programari “Millennium” gestiona, a banda de la catalogació, altres processos tècnics, com ara el préstec intern i interbibliotecari.

Els registres catalogràfics de les obres que es conserven a l’ANC així com els de la resta de centres de la xarxa de les BEG, són accessibles des d’aquesta nova eina.

L’adreça web del nou catàleg en línia és: http:// cataleg.cultura.gencat.cat.

Rosa Maria Cruellas i Serra

LA CATALOGACIÓ DEL FONS HEMEROGRÀFIC JOAN MASOT La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat la catalogació del fons hemerogràfic Joan Masot. Del conjunt de col·leccions de revistes que conserva l’ANC, aquesta que presentem reuneix publicacions periòdiques vinculades al moviment Estat Català i a l’exili.

Joan Masot i Rodamilans (Barcelona 1900 - L’Isle d’Adam, Val d’Oise 1988) fou un activista nacionalista que va prestar una ajuda molt activa als exiliats espanyols de la Guerra Civil. L’any 1916, després de residir uns anys a Argentina, va ingressar a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga. Posteriorment, decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris, i havent fet amistat amb Daniel Cardona i Manuel Carrasco Formiguera, s’afilià a Estat Català. L’any 1922 es va instal·lar a París on exercí de rellotger. Fidel a Francesc Macià, l’any 1924 s’incorporà al moviment Estat Català.

A França va prestar una ajuda molt activa als exiliats de la guerra civil. L’any 1945 fundà el Casal de Catalunya a París del qual fou president. Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català (1955-59). L’any 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català. Davant la UNESCO, el 1958, tingué un paper actiu al costat de Josep M. Batista i Roca en la reivindi-

20

cació del reconeixement i de les llibertats de Catalunya.

El fons Joan Masot va ingressar a l’ANC com a resultat de la donació feta pel Sr. Jordi Arquer. La col·lecció hemerogràfica, formada per 235 títols, complementa el fons documental que conserva el centre, constituït bàsicament per la documentació generada en funció de la seva activitat política i associativa: organització d’Estat Català, jocs florals de la llengua catalana, associacions catalanes a l’exili, etc.

Les temàtiques més destacades de la col·lecció de publicacions són la cultural, la política i l’associativa.

De fet, constitueix una mostra de l’activitat cultural i política dels catalans a l’exili durant els anys de la dictadura franquista, principalment durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta del segle XX. Inclou publicacions de les associacions de catalans a l’exili, com ara els casals de Catalunya a París, Buenos Aires, Caracas, Santiago de Xile, etc., així com publicacions de partits nacionalistes catalans durant l’època franquista. També reuneix una petita mostra de publicacions dels exiliats bascos i algunes publicacions de temàtica general.

Del conjunt de revistes procedents de les associacions d’exiliats catalans, citem alguns exemples: Caliu (publicació del Casal de Catalunya de París); Catalunya: revista d’informació i expansió catalana (Buenos Aires); Centre Català: butlletí mensual d’informació per als socis (Caracas); Germanor: revista mensual de la col·lectivitat catalana de Xile (Buenos Aires); Mai no morirem: butlletí interior del Casal Català d’Angulema; Manelic: portaveu del Casal Català (Montevideo) i, La Nova Catalunya (L’Havana).

Citem també alguns exemples de butlletins proce-

dents dels partits nacionalistes i d’esquerres i sindicats publicats a l’exili o en la clandestinitat: La Batalla, órgano en Francia del Partido Obrero de Unificación Marxista (València, París, Barcelona); Butlletí (Esquerra Republicana de Catalunya, Mèxic); C.N.T. Confederació Regional del Treball de Catalunya a l’Exili: butlletí d’informació interior (París); CNT: portavoz de la CNT de España en el exilio (Toulouse); Comissió Nacional de Planejament: butlletí (Mèxic D.F.); L’Emigrant (Agrupació Democràtica Catalana o ERC, Santiago de Xile); L’Esquerra: portantveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (Mèxic DF); La Humanitat: butlletí interior d’Esquerra Republicana de C a ta l u n ya a d h e rid a a S o l id a ri ta t Ca t a la n a (Montpellier); Lluita: portantveu dels treballadors catalans a França (PSUC, Tolosa); Terra Lliure : butlletí de relació ideològica (Paris, CNT).

Destaquen, a més, alguns exemplars de publicacions dels exiliats bascos, com ara: Euzko deya: la voz de los vascos en América (Buenos Aires); Tierra vasca (Buenos Aires); Gudari: por una Euzkadi independiente (s.l.), etc.

Cal fer un esment especial a la col·lecció de la revista Estat Català: butlletí interior del Partit Estat Català, de la qual el propi Joan Masot en fou un dels editors.

Finalment, destacar alguns exemples de temàtica variada i algunes publicacions sobre el context general de l’època: Hispania: boletín de la Federación española de Deportados e Internados Políticos, victimas del fascismo (Toulouse); L’Indépendant: grand quotidien republicain d’information du Midi (Perpignan); El Estudiante: la revista estudiantil internacional (Leiden).

En defintiva, la col·lecció hemerogràfica Joan Masot constitueix una bona mostra de l’activitat cultural i política dels catalans exiliats, a França i Amèrica especialment, durant la repressió franquista. Aquest fons juntament amb altres fons hemerogràfics que es conserven a la Biblioteca de l’ANC, especialment la Col·lecció de publicacions emigració catalana republicana a l’exili i a la resistència i la col·lecció de publicacions del fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), ofereix als investigadors i als usuaris en general, una informació molt valuosa i bastant completa sobre els moviments catalanistes durant el franquisme.

Per consultar en línia els fons bibliogràfics i hemerogràfics de l’ANC podeu accedir a la Web http:// catalegbeg.cultura.gencat.cat i també a través de la pàgina Web de l’ANC http://anc.gencat.cat Susana Penelo Werner

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

21

EL SERVEI DIDÀCTIC DE L’ANC PARTICIPA EN LA CONFERÈNCIA INTERNACIONA COLLECTING IDEAS, THE IDEA OF COLLECTING Una representant del Servei didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya va ser convidada a participar en la Conferència Collecting Ideas, The Idea Of Collecting que es va celebrar a Marbach (Alemanya) del 16 al 18 de maig. Organitzada per la xarxa d‘investigació Marbach Weimar Wolfenbüttel, institució que es dedica especialment a temes relacionats amb la literatura i a les col·leccions de manuscrits, i finançada pel Ministeri Federal Alemany d‘Educació i Investigació, va reunir a estudiosos d‘humanitats i usuaris de documents de tot el món amb l‘objectiu d‘iniciar la creació d‘una xarxa permanent per facilitar un intercanvi d‘idees i d‘experiències entre els seus membres.

A la conferència hi van ser convidades fins a 43 persones, de les que l’SDANC era la única participació de l’estat espanyol. Totes elles representaven diferents perfils professionals vinculats a museus, arxius i biblioteques amb manuscrits literaris, així com fundacions i institucions de recerca, o bé eren professors de literatura en alguna de les més prestigioses universitats.

L’organització de l’activitat estava basada en breus conferències que centraven cadascun dels quatre àmbits temàtics: Els usos de les col·leccions, Repensant els arxius, Ensenyant amb els arxius, i Col·leccions i visibilitat, i anaven seguides de debats oberts que van permetre discutir les qüestions teòriques i pràctiques plantejades per arxius, biblioteques i museus en relació a les fonts primàries, així com els rols que les institucions tenen en el panorama de la investigació de les ciències socials i les humanitats.

Seu del Deutsches Literaturarchiv a Marbach (Alemanya), on es va celebrar la Conferència Collecting Ideas, The Idea Of Collecting.

(Foto: P. Reverté)

Tant el format de la conferència com el de l’organització general de la trobada, van facilitar la creació d’un clima de contrast i d’intercanvi; es va crear un ambient especialment fèrtil per al sorgiment de nous plantejaments i propostes.

L’àmbit en què l’SDANC va tenir la seva participació principal va ser el de Ensenyant amb els arxius on, a partir de l’experiència del propi projecte, es va argumentar la necessitat d’utilitzar el patrimoni documental com a font, en la mesura en què això contribueix a la formació competencial dels joves. Es van apuntar també algunes de les línies metodològiques que es poden seguir per tal de possibilitar assolir aquest objectiu sense posar en risc la preservació dels documents.

La participació de l’Arxiu Nacional de Catalunya en aquesta conferència és un mitjà per projectar la tasca que des de Catalunya es duu a terme en relació a l’explotació del patrimoni documental com a recurs educatiu i, alhora molt útil per incorporar noves idees i maneres de fer.

Pilar Reverté Vidal

SE CELEBREN A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA LES IV JORNADES EDUCACIÓ I ARXIUS Organitzades per l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de les principals institucions del país relacionades amb la gestió del patrimoni documental i l’ensenyament, van tenir lloc, els dies 27 i 28 de juny a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, les IV Jornades Educació i Arxius que en aquesta edició es

Febrer−Maig 2013

Publicacions 22

varen dedicar al tema “El món educatiu, usuari de l’arxiu per a la recerca”.

La col·laboració de nombroses i noves institucions en l’organització de les jornades, la participació activa dels assistents, la seva procedència geogràfica i institucional diversa, així com el nombre de comunicacions presentades, fan palès el interès de l’àmbit i la consolidació d’aquestes jornades com espai de reflexió. Una vegada més, arxivers i docents varen compartir experiències, debatre idees i projectar línies de recerca per tal de promoure l’aplicació dels documents d’arxiu com a recurs educatiu.

Finalitzada l’activitat i, a manera de primeres conclusions, el comitè científic va presentar les principals línies de treball que calia aprofundir en el futur i que s’havien anat apuntant durant les jornades: Fer extensiu l’ús dels documents d’arxiu més enllà dels àmbits tradicionals de les ciències socials. Aprenentatge constant en l’ús dels arxius, més enllà de les etapes educatives reglades Apropar l’arxiu a la ciutadania i a la vida quotidiana, al mateix temps que fomentant la vinculació a les experiències viscudes i la història personal Elaborar protocols i orientacions sobre la metodologia dels recursos que s’han d’adaptar als diversos destinataris Promoure encara més el treball en equip entre docents i arxivers, buscant aliances i estratègies comunes La Formació en el coneixement del patrimoni documental i la seva potencialitat didàctica Posar en valor els arxius i el patrimoni documental com a recurs per a la construcció del coneixement L’Arxiu Nacional de Catalunya agraeix a les institucions que hi han participat i, especialment a l’ICE de la UB, la col·laboració rebuda en l’organització de les Jornades, amb la celebració de les quals es tanca l’any de commemoració del desè aniversari del Servei Didàctic de l’Arxiu.

Pilar Reverté Vidal

100 anys del carrilet Barcelona-Martorell al Baix Llobregat / Mercè Aymerich ... [et al.]. Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat, 2012. 53 p. : il. ; 21 x 24 cm. (Coneix des del Baix Llobregat ; 4) Abadal i Calderó, Ramon d’. Epistolari de Raimon d’Abadal i Calderó amb Ramon s’Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner, 1909-1940 / [a cura de:] Jaume Sobrequés i Callicó ... [et al.].Barcelona : Promocions Publicacions Universitàries, 992.147 p. ; 22 cm. (Col·lecció d’epistolaris catalans del segle XX ; 3) Art i nació catalana / [Xavier Barral i Altet ... [et al.]. Barcelona : L’isard, DL 2003.312 p. (Art de Catalunya ; 1) Casals, Pau. Pau Casals i Joaquim Pena : passió per la música i pel país : correspondència / a cura d’Anna Dalmau, Anna Mora i Francesc Cortès. Barcelona : Mediterrània, 2012.199 p.

Catalanisme, motor del país, El / Francesc Cabana ... [et al.]. Barcelona : Proa, 2007. 119 p. (Debat ; 31) Catalunya i la Guerra de Successió : Museu d’Història de Catalunya : del 17 d’octubre de 2007 al 20 de gener de 2008 / [comissariat, guió i textos: Agustí Alcoberro]. [Barcelona] : Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, DL 2007.242 p.

Centre Excursionista de Catalunya. Cartoteca. Fer país, conèixer món : la cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya / edició a cura de Rosa Anna Felip Fillat. Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2008.169 p.

Col·legi d’Advocats de Barcelona. La Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona = La Biblioteca del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona. Barcelona : Col·legi d’Advocats de Barcelona, 2012. 28, 28 p.

Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291 / edició a cura de Pere Puig i Ustrell... [et al.]. Barcelona : Fundació Noguera ; Lleida : Pagès, 2013. 592 p. (Diplomataris ; 63) Ferré i Trill, Xavier. Pensament positivista a Catalunya / Xavier Ferré Trill. Valls : Cossetània, 2007.174 p. ; 24 cm. (Col·lecció Antines ; 12).

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

23 Grandesa i misèria de la política / Jordi Pujol, Felipe González ; edició a cura de Joaquim Colominas i Ferran. Barcelona : Centre d’Estudis de Temes Contemporanis : Angle : ESADE, 2004. 61 p. (Idees, assaig breu ; 7) Graus, Ramon [etc.]. La Seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra : història, ciutat i arquitectura.

Barcelona : Diputació , 2012. 207 p.

Guillamet i Anton, Jordi. Andorra : nova aproximació a la història d’Andorra / Sant Julià de Lòria, Andorra : Institut d’Estudis Andorrà ; Barcelona : Revista Altaïr, cop. 2009. 355 p.

Je me nomme Druillet / un documental de Montserrat Besses, Pere López.[Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, 2012. 1 disc òptic (DVD) (67 min.)

Josep Puig i Cadafalch : l’arquitectura entre la casa i la ciutat = Architecture between the house and the city.

Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, 1989. 193 p.

Martí Escayol, M. Antònia. Cronologia Guerra de Successió 1705-1714 / Maria Antònia Martí Escayol.

[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2006. 139 p. : il. ; 21 x 21 cm.

Martínez Rodríguez, Miguel Ángel. Felip IV i Catalunya.

Barcelona : Fundació Noguera ; Lleida : Pagès, 2013.

202 p. (Estudis ; 65).

Massot i Muntaner, Josep, 1941- La Trajectòria d’Antoni M. Sbert (1901-1980) / per Josep Massot i Muntaner.

[Barcelona] : Curial, 2000.P. [7]-62 ; 23 cm.

Miralles, Francesc. Sala Parés : 130 anys : 1877-2007 / [text: Francesc Miralles ; coordinació: Marta Maragall]. Barcelona : Sala Parés (Establiments Maragall, S.A.), DL 2007. 303 p.

Mota Muñoz, José Fernando. La Muerte del espía con bragas : falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra / José Fernando Mota Muñoz, Javier Tébar Hurtado. Barcelona : Flor del Viento ediciones, 2013. 367 p., [4] f. de làm. : il. ; 23 cm. (Del viento terral ; 50).

Naixement de la Generalitat de Catalunya, El / [coordinació: Carme Bergés, Manuel Sánchez ; comissariat, documentació i textos: Pere Verdés, Pere Ortí, Manuel Sánchez]. [Cervera] : Museu Comarcal de Cervera, DL 2003. 93 p.

Palau del Parlament, El / edició a cura de Joan Sureda.

Barcelona : Parlament de Catalunya : Lunwerg, 2005.

288 p.

Per bruixa i metzinera : la cacera de bruixes a Catalunya / [coordinació: Marina Miquel]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, DL 2007. 231 p. (Cultura. Museus)

Pich Mitjana, Josep. El Centre Català : la primera associació política catalanista, 1882-1894 / Josep Pich i Mitjana.Catarroja : Afers, 2002.295 p. ; 21 cm.

(Recerca i pensament ; 15) Planas i Marcè, Sílvia; Forcano, Manuel. Història de la Catalunya jueva : vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval / fotografies: Josep M. Oliveras. Material textualGirona : Ajuntament de Girona ; Barcelona : Àmbit, DL 2009. 233 p.

Polonesos a Barcelona, un munt d’històries : l’acolliment de la ciutat als nens robats pels nazis (1946-1956) = [Polacos en Barcelona, un montón de historias : la acogida de la ciudad a los niños robados por los nazis (1946-1956) = Polacy w Barcelonie, album historii : polskie dzieci ukradzione przez nazistów pod opieką miasta (1946-1956)]. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals : Consolat General de la República de Polònia a Barcelona, 2009. 2a ed. 222 p.

Pradas Baena, Maria Amàlia. La Revista blanca : origen, auge i decadència d’una publicació filollibertària barcelonina : 1923-1936 / Maria Amàlia Pradas Baena. Barcelona : Col·legi de Periodistes de Catalunya : Diputació de Barcelona, Xarxa de municipis, 2011.

176 p. ; 24 cm. (Vaixells de paper ; 34).

Pujol, Jordi. Reflexió en el tombant d’un camí : 1714-2014.

Barcelona : Centre d’Estudis Jordi Pujol : Barcino, 2012.

27 p.(Pensament, acció, papers, anàlisi ; 01) Torra, Quim, 1962- Honorables : cartes a la pàtria perduda / Quim Torra. Barcelona : A Contra Vent, 2011.

252 p. ; 24 cm. (Abans d’ara ; 17)

Febrer−Maig 2013

Ingressos ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Generalitat de Catalunya (Segona República) Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres (1934-1938), 0,8 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 142 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure. [Fons 1, ingrés 3139].

24 Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació - Recursos davant el/ la Director/a General de Relacions Laborals (19891993), 8,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 419 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3142] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació - Recursos potestatius de revisió davant el/la Director/a General de Relacions Laborals (1987-1988), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3143] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació - Recursos davant el/ la Conseller/a de Treball (1985-1993), 0,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 57 registres.

Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació.

Accés lliure amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3144] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació d’empreses amb seus ubicades arreu de Catalunya davant el/la Director/a General de Relacions Laborals (1989-1993), 13,3 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 571 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3145] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació d’empreses amb seus ubicades a la demarcació de Barcelona (1990), 10,6 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.280 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3146] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació d’empreses amb seus ubicades a la demarcació de Barcelona (1991), 12,8 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.700 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3147] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació d’empreses amb seus ubicades a la demarcació de Barcelona (1989), 7,1 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 863 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i

Ocupació. Accés lliure amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3148] Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Expedients d’aprofitaments forestals (1977-1986), 0,7 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 551 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Accés lliure amb restriccions. [Fons 492, ingrés 3137] Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Expedients de llicències d’activitats classificades (19962001), 22,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2.063 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure amb restriccions. [Fons 817, ingrés 3141] FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Districte Forestal de Barcelona Expedients d’aprofitaments forestals (1953-1962), 0,1 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 5 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Accés lliure. [Fons 490, ingrés 3138] Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres (1906-1968), 55,3 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 8.182 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure. [Fons 691, ingrés 3140] ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Vascos Niños de la Guerra Civil 1936-1939 de la última repatriación de la Ex-URSS (VASNIGUE) (AGE) Informes jurídics anuals sobre la legislació de l’Estat espanyol i el País Basc a favor dels retornats de la Unió Soviètica (2002); “Memòria de AGE (marzo de 1997 abril 2003)” (2003); publicació russa sobre l’exili espanyol i l’acolliment als nens de la guerra (1997); gestió interna i relacions amb les institucions (20002009); documentació personal de l’exili de Carmen Bisabarros Abad (1931-1937) (1996). 1996 – 2003. 0,2 m.

Fons Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) 518 expedients de peticionaris d’asil polític assistits per

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

25 l’associació, organitzats d’acord amb la seva àrea geogràfica de procedència (capses 307 a 322). 1980 – 2010. 1,6 m.

Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Fitxer de militants i simpatitzants de les agrupacions de Gràcia i Vallcarca-La Salut (Barcelona). 1977 – 1981.

0,1 m.

Fons Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE) Hemeroteca. 1990 – 2010. 0,8 m.

Fons Centro Español de Moscú (AGE) Sol·licituds d’ingrés i fitxes de socis de la Sociedad de Emigrados Españoles en la URSS. 1989 – 1992. 0,1 m.

Fons Paulina i Adelina Abramson (AGE) Documentació biogràfica de Paulina Abramson. 1937 – 1992. 0,1 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons Lampistería de Francisco de A. Canals Llibres registre de format especial que especifiquen anualment o semestralment, client per client, els treballs i instal·lacions específiques dutes a terme (9 unitats).

1907 – 1920. 0,5 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Llinatge Rocabruna, barons de l’Albi Arbres genealògics de les famílies Alemany de Bellpuig, Bardaxí, Camporrells, Meca, Montcada i Rodríguez Portocarrero; “Establiment fet y fermat per la reverent abadessa y discretas del monestir de Santa Maria de Pedralbes [...] a mossèn March Bas, mercader de la vila de Piera, de un pati o corral, a cens de trenta sous...”; i cinc escriptures notarials referents a vendes i concòrdies sobre possessions a Fonz (Ribagorça), Celrà (Gironès), Piera (Anoia) i Bàscara (Alt Empordà).

197 pergamins. 1223 – 1775. 0,1 m.

FONS PERSONALS Fons Ventura Gassol Poema “A la gentilíssima Ernestina, amiga”. Manuscrit, 1 f. 1915 – 1936. 0,1 m.

Fons David Zagier (AGE) Documentació identificativa (passaports sudafricà i nordamericà), relacions biogràfiques i referències familiars; carnets i passis de premsa i articles i reportatges de guerra publicats a la premsa internacional; autorització per visitar el front i un recull de dibuixos de nens en resposta a una convocatòria realitzada per les Brigades Internacionals; documentació de servei al Govern americà a Europa i com a degà del Col·legi Americà de Suïssa; i “Seven days among the loyalists (A Tale

of Civil War Time in Catalonia)”, memòria de la Batalla de l’Ebre. 1928 – 1998. 0,1 m.

Fons Virgilio Botella Pastor (AGE) Cèdula identificativa expedida per la Diputació Provincial de Madrid (1937), permís de conducció (1935) i oficis de la Presidència del Consell de Ministres de la Segona República Espanyola comunicant el nomenament i l’acceptació de la dimissió del seu pare, Juan Botella Asensi, com a ministre de Justícia (1933). 1933 – 1937. 0,1 m.

Fons Santiago Álvarez Gómez (AGE) Reproduccions del nomenament com a Comissari Delegat de Guerra (1936), d’una carta rebuda del comissari general de l’Exèrcit de Terra B. F. Ossorio Tafall, publicacions i retalls de premsa en record del 50è aniversari de les Brigades Internacionals (1986) i de segells del Correu de Campanya (1937-1938). 1936 – 1995. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner Documentació de la sèrie general, números 4165 a 4168.

1941 – 1964. 0,1 m.

Documentació de la sèrie general, números 4169 a 4188.

1907 – 1993. 0,1 m.

Documentació de la sèrie general, números 4189 a 4202.

1934 – 2004. 0,1 m.

Documentació de la sèrie general, números 4203 a 4208.

1909 – 1941. 0,1 m.

Fons Joan Maluquer i Viladot (ANC) Estudis de dret, gestió del patrimoni, certificats i darreres voluntats, memòries i correspondència familiar; llibre d’honoraris i actuació com a jutge local i com a fiscal del Tribunal Suprem; publicacions i manuscrits originals, sobretot de l’obra poètica i de viatges; correspondència rebuda; actuació durant la Dictadura de Primo de Rivera i a la presidència de la Diputació de Barcelona; i materials de treball, recursos d’informació i publicacions de caire biogràfic i necrològic. Biblioteca: 40 monografies. 1856 – 2007. 0,7 m.

Fons Pedro Maluquer i Viladot Primers estudis, administració del patrimoni familiar a Barcelona (llibres de comptes, escriptures de poders, relacions i rebuts), notes i certificacions personals; correspondència amb la família durant els primers anys a Cuba (1889-1894); cartes familiars i documentació personal d’Irene Corberó i Esteve; carrera militar (a l’Acadèmia d’Enginyers de Guadalajara, full de serveis, documents identificatius, nomenaments oficials, correspondència i documentació del Cos d’Enginyers; notes de caràcter històric i obres de caire religios; vinculació a l’Asociación Filantrópica del Cuerpo de In-

26 genieros del Ejército; festes, distincions rebudes i documentació biogràfica i necrològica. 1848 – 1977. 1,2 m.

Fons Joaquim Maluquer i Nicolau Documentació identificativa, acadèmica, d’herència i patrimoni; documentació religiosa, militar i familiar; formació i vinculació laboral amb AEG, Compañía Barcelonesa de Electricidad, S.A. Ballarín, Riegos y Fuerza del Ebro, S.A., Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd. i Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. (FECSA); activitat herpetològica; correspondència; vinculació amb entitats científiques, tècniques, professionals i socials; documentació de viatge, participació en activitats públiques, escrits autobiogràfics i biogràfics, homenatges, distincions rebudes i documentació necrològica.. Biblioteca: 5 monografies. 1902 – 2011.

2,1 m.

Fons Salvador Maluquer i Nicolau Documentació patrimonial i correspondència familiar, preferentment amb el seu germà Joaquim i el seu oncle Pedro Maluquer i Viladot, així com de la seva esposa Neus de Motes i Aleu; escrits especialitzats i de divulgació com a naturalista, així com altres en l’àmbit de la radiotelefonia i una poesia; breu escrit autobiogràfic; escriptura dels estatuts i documentació de la creació de la Institució Catalana d’Història Natural; publicacions i notes referents a la seva activitat científica; i documentació necrològica.

1893 – 2010. 0,2 m.

Fons Josep Maluquer i Nicolau Epistolari familiar; targetes personals, casament amb Anna Wahl i necrològica; projectes per a l’Institut Oceanogràfic de Catalunya i per a la construcció d’un ferrocarril elevat a Barcelona; activitat científica: articles i notes, ublicacions de caràcter malacològic i oceanogràfic, especialment, als butlletins de les societats catalana i espanyola d’Història Natural; obra historiogràfica en francès; actuació al capdavant de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona; materials biogràfics, expedient de depuració després de la Guerra Civil i documentació necrològica. 1894 – 2001. 0,4 m.

Fons Joan Maluquer i Wahl (ANC) Documentació personal, religiosa i patrimonial, referent a la família Maluquer-Oromí, correspondència familiar i memòries i documentació necrològica de Roser Oromí i Catasús; activitat docent a l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona i a la Càtedra Especial de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica; monografies, articles i altres publicacions sobre modelisme, aviació i astronàutica; correspondència i felicitacions nadalenques; donacions als museus de Zoolo-

gia, de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del Montsec i Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona; i conferències, escrits biogràfics, entrevistes, homenatges, distincions i documentació necrològica. Biblioteca: 24 monografies. 1913 – 2009. 0,4 m.

Fons Anna Maria Maluquer i Wahl Targetes personals, documentació religiosa, casament i acord de separació, correspondència familiar, currículum vitae, organització de congressos, memòries personals, articles de creació, sobre astronàutica i medicina; activitat a l’American College of Chest Physicians, Asociación Bioastronáutica Española i Asociación Española de Astronáutica; conferències científiques, entrevista i esqueles i recordatoris de la defunció. 1916 – 1993. 0,2 m.

Fons Joan Playà i Espinal Llibre de signatures lliurat a Josep Playà i Suñé pels treballadors del Ferrocarril de Sarrià (1909) i necrològica del mateix publicada a a la revista de l’Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona (1924). 1909 – 1970. 0,1 m.

Fons Ana Mingorance Pérez (AGE) Documentació judicial i penitenciària de la causa 573/46 davant del Jutge Especial d’Atracaments número 3 de Màlaga per delicte de rebel·lió militar, del temps de confinament i de la concessió de la llibertat definitiva de la Presó Provincial de Granada (1946-1948) i documentació judicial, policial i petenciària referent a la causa 630/58 instruïda contra Ana Mingorance Pérez davant el Jutjat Nacional Militar d’Activitats Extremistes (1958). 1947 – 2004. 0,1 m.

Fons President Pasqual Maragall i Mira Documentació personal del període com a president de la Generalitat de Catalunya: correspondència, activitat de representació (viatges i premis) i altra referent a l’activitat política, preferentment al PSC i Ciutadans pel Canvi (CpC). 2003 – 2006. 15,3 m.

ALTRES FONS Fons Arxiu d’Història de la Forma Urbana a Catalunya 5 pergamins cosits que contenen els títols de propietat d’una peça de terra situada en el terme de Mataró, lloc dit les Pilelles, prop el Torrent Forcat. 1572 – 1645.

COL·LECCIONS Col·lecció documental sobre la repressió franquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya Domasos falangistes de grans dimensions (3 unitats).

1939 – 1945.

Col·lecció documental sobre la família Maluquer de Sal-

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 35 / juny 2013

27 vador Maluquer i Maluquer Recull de bibliografia i discografia; dades i apunts genealògics; reconeixements; dossiers referents als diferents components de la nissaga: destaca la documentació personal, professional i correspondència de Salvador Maluquer i Aytés; documentació personal, cartes i retalls de premsa de Joan Maluquer i Rosés; i cartes, escrits, articles, documents associatius i científics, de representació, personals i necrològics de Joaquim Maluquer i Sostres. Biblioteca i hemeroteca: 166 unitats.

1778 – 2011. 1,8 m.

Col·lecció documental sobre les relacions entre Iugoslàvia i la República espanyola de Milo Petrovic Reproducció dels expedients conservats a l’Arxiu Diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de la Republica Sèrbia sobre les relacions diplomàtiques entre la República Federativa Popular de Iugoslàvia i el Govern de la República Espanyola a l’exili. 1970 – 1977. 0,1 m.

Col·lecció Bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya Peces escollides procedents de la biblioteca jurídica d’Àngel Torrens i Dalmau. 1870 – 1960. 10,8 m. ÀREA DELS FONS D’IMATGES FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Centro Español de Moscú (AGE) 61 positius b/n, tots reproduccions fotogràfiques sobre l’activitat de l’associació entre els anys 1939 i 1960.

FONS PERSONALS Fons Victoria de los Ángeles 50 positius b/n, tots ells són còpies de dues imatges de la soprano.

Jaume Maluquer i Viladot (ANC) 1 negatiu b/n, 41 positius b/n, 1 positiu color; són diversos retrats de degans i imatges del Col·legi d’advocats de Barcelona, i del Palau de Justícia de Barcelona; d’un viatge al Senegal l’any 1925, d’un viatge a Canàries el 1905, i de la Torre Maluquer del Masnou. Inclou un diploma i un cartell.

Pedro Maluquer i Viladot 25 positius b/n, 2 targetes postals, 3 dibuixos i 2 diplomes; són fotos familiars, retrats de diversos enginyers deixebles de Pedro Maluquer, retrats d’Irene Corberó i Esteve, i una foto a l’Havana.

Joaquim Maluquer i Nicolau 250 positius b/n, 181 positius color, 37 dibuixos, 2 gravats, 18 diplomes, 5 pintures, 1 una auca, 7 calcomanies, i 3 clixés; són imatges de caire familiar de Joaquim Maluquer i Nicolau amb la seva dona, Josefina Malu-

quer i Coberó, i els seus fills Maria Rosa, Salvador, Josep i Irene Maluquer i Maluquer; dibuixos fets per Josefina Maluquer, actes de representació amb les empreses Riegos y Fuerzas del Ebro SA i FECSA; d’una excursió científica a Eivissa i Formentera, d’actes amb la Asociación de Ingenieros i Técnicos de Catalunya; del seu servei militar a l’Àfrica, i de viatges i vacances familiars.

Ramon Trias Fargas 19 cassets i 47 cintes de vídeo d’enregistraments de programes i entrevistes on participà Ramon Trias, i de sessions parlamentaries.

David Zagier 36 positius b/n, 1 negatiu b/n i 2 positius color. Són fotografies de la Guerra Civil sobre diversos llocs de la reraguarda i del front de l’Ebre, amb el segell humit: “Prensa extranjera, censurado”; inclou fotografies familiars de David Zagier a Polònia.

Juan Cobo García (AGE) 27 positius b/n i 2 positius color; són retrats de Juan Cobo, i de la seva família.

Santiago Álvarez Gómez (AGE) 89 positius b/n, 367 diapositives b/n, 25 positius color i 35 diapositives color, sobre la Guerra Civil, la majoria són reproduccions fotogràfiques, i d’actes del Partit Comunista Gallec durant la democràcia.

Jaume Bassa i Pasqual 18 positius b/n, 142 positius color i un cartell, sobre l’activitat associativa i política de Jaume Bassa.

Paulina i Adelina Abramson (AGE) 22 positius b/n, tots retrats familiars.

Manuel Prieto Gil-Esperanza Martínez García (AGE) 1 àlbum que inclou 199 positius b/n i 7 positius color, amb fotografies d’Esperanza Martínez García a les presons de Carabanchel (Madrid), Torrero (Saragossa), Jaén i Palència, entre les dècades de 1950 i 1960.

Josep Conangla i Fontanillas 243 positius b/n, 145 negatius b/n, 3 positius color, i 1 diapositiva color; són fotografies familiars, i de la seva activitat política i associativa.

Joan Playà i Espinal Pel·lícula sobre de la visita de Francisco Franco a la nova Central tèrmica de Badalona, el 21 d’octubre de 1957.

Rafael Vidiella i Franch (Josep Rucosa i Vila) 44 positius b/n i 39 positius color, sobre l’activitat política i clandestina.

Anna Maria Maluquer i Wahl 2 positius color, retrats d’Anna Maria Maluquer.

Josep Maria Sagarra i Plana

28

128 plaques de vidre b/n que van ser donades a l’Arxiu Comarcal de Vic, on es conservaven sota el nom de fons Susany fins que es va comprovar que pertanyien al fons Josep Maria Sagarra i Plana, posteriorment és van transferir a l’Arxiu Nacional de Catalunya per integrar-les al seu fons.

President Pujol 27 cassets, 15 CD, 111 DVD i 8 vídeos, sobre programes i reportatges televisius on participa el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, entre els anys 2004 i 2012.

Narcís Nobas Ballbé 340 positius b/n, 849 plaques de vidre b/n ­de les quals 111 són col·lodions, la resta són a la gelatina­, 3 diapositives b/n, 40 positius color, 3 diapositives b/n, 1 dibuix, 1 targeta postal. 97 imatges són retrats del reconegut actor Lleó Fontova, adquirits en la subhasta de desembre de 2012 de la casa Soler y Llach de Barcelona, i dins d’una col·lecció de fotografies d’actors, escriptors i altres autors vinculats al teatre català amb material del fotògraf Rafael Areñas.

Aquetes darreres s’han integrat al fons Rafael Areñas de l’ANC. La resta és documentació dipositada a l’ANC per la senyora Marta Bosom Nobas corresponent a material produït pel seu avi, el fotògraf Narcís Nobas I Ballvé. Inclou un bust de Narcís Nobas, 1 medalla, 1 fisionotrazo, 3 cartes, 21 postals, i fulls d’instruccions sobre l’ús material fotogràfic, Rafael Areñas (pare i fill) 98 negatius de vidre b/n ­de les quals 15 són col·lodions, la resta són a la gelatina­, i 1179 positius b/n. Les plaques de vidre corresponen a la part de la col·lecció de fotografia de teatre comprada a la subhasta de la casa Soler i Llach de desembre de 2012. La resta del material correspon al generat per l’activitat fotogràfica de Rafael Areñas Miret (1846-1891) i principalment del seu fill Rafael Areñas Tona (1883-1938); inclou correspondència, una patent fotogràfica així com fulls de memòries sobre la trajectòria fotogràfica econòmica de Rafael Areñas Tona.

Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

JORNADES IV Jornades Educació i Arxius : “El món educatiu, usuari de l’arxiu per a la recerca” Lloc: seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya Dates: dies 27 i 28 de juny de 2013 Organitzen: ICE de la Universitat de Barcelona i Arxiu Nacional de Catalunya.

EXPOSICIONS Exposició: Setmana Santa , Barcelona 1962 Fotografies d’Ignasi Marroyo Dates: del 8 de juny al 9 de desembre Lloc: Seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Carrer de Jaume I, 33-51 – Sant Cugat del Vallès Horaris: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h Dissabtes de 9 a 14 h (excepte el mes d’agost)

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació:

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents solts textuals de l’ANC 70 positius color i 70 positius color, corresponents al peritatge realitzat per Galtier Hispania dels edificis, maquinària i terrenys propietat de l’Editorial Bruguera, S.A. a l’immoble del carrer Camps i Fabrés número 5 de Barcelona, i a la fàbrica situada a la carretera N-152 km 21,6 de Parets del Vallès, en el moment de la liquidació de la societat, l’any 1986.

F. Olivé

Web: http://www.anc.gencat.cat A/e: anc.cultura@gencat.cat

ISSN:1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002